Església de Tarragona

Núm. 254 Febrer 2011

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXIII Quarta època

εsglésia δe τarragona

Cercant lesnostresarrels

Núm

ero 254- Febrer 2011

SUMARI 254 Febrer 2011

En aquest número han col·laborat Antoni Coll, Pep Escoda, Santi Grimau, Josep Sabaté, Mons. MiquelBarbarà, Mn. Josep Queraltó, Mn. Josep Bofarull, John López, Andreu Muñoz, Delegació Diocesana dePastoral de Joventut, Didac Bertran, Delegació Diocesana de Missions, Carles Baches, Gna. Rosa Llulli Anna M. Mairal.


εsglésia



El viatge del Sr. Arquebisbe a Turquia, que va tenirlloc del 8 al 14 de febrer, no va ser un viatge turísticsinó un pelegrinatge amb múltiples objectius: pas-

torals, culturals i científics.A Pelegrinatge en busca de les nostres arrelsPàgina 20

I, a més, La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Solidaritat (pàg. 6), Pàgines paulines(pàg. 8), Festes decennals de la Mare de Déu de la Candela (pàg. 12), Museu BíblicTarraconense (pàg. 15), Jornada Mundial de la Joventut-Madrid 2011 (pàg. 16), Va ser notí-cia (pàg. 17), Tarragona Missionera (pàg. 26), Observatori (pàg. 27), In memoriam (pàg. 28),La Veu de Càritas (pàg. 30), Notícies (pàg. 32).

Enguany, la Diada de Sant Francesc de Sales, patródels periodistes, va estar farcida d’actes de gransignificació i simbolisme. Aquí tenim al Sr.

Arquebisbe saludant el Sr. Ender Arat, ambaixador deTurquia, davant els esgrafiats que honoren la memòriadels sants protomàrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.

A Diada de sant Francesc de SalesPàgina 18

El president RichardNixon va haver de dimi-tir per haver enganyat el

seu poble. Gary Hart, candi-dat demòcrata, va haver derenunciar a la seva cursa elec-toral per mentir als perio-distes que seguien la sevacampanya, en relació a unescàndol amorós.

A Europa s’havia dit: aixòés cosa dels americans; aquídistingim molt bé el que és lavida pública de la vida priva-da. Aquí es feia més la vistagrossa. Per exemple, es pen-sava que no passava res si unpolític enganyava la sevadona, perquè això no eraenganyar el país.

Hi ha situacions, però, que posen a prova aquesta suposada toleràn-cia. Per exemple les lligades a la vida de Berlusconi. És un personatgede qui Indro Montanelli va escriure: “Mai defrauda, un espera que diguiuna tonteria, i efectivament la diu”. La darrera podria ser que Mubarakés una gran persona.

Després vénen les seves bogeries, com la de fer-se construir a laseva finca un gran mausoleu a l’estil dels egipcis per enterrar-se ell, laseva família i persones properes fins una trentena. Inclourà la llista lesamigues ocasionals que tan sovint són notícia?

Ara se’l jutjarà per abús de poder i corrupció de menors. Sense pre-jutjar aquest cas, el que sí es pot concloure és que no es pot separar lapolítica de la moral, el paper institucional de la conducta personal.Per fer-ho, Berlusconi, encara que conserva el poder, ha perdut l’au-toritat.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica [email protected]àgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual(11 números): 15,00 €

Subscripció anual Europa (11 números): 40,00 €

Preu unitari: 1,50 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aεsglésia δετarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

εδτ

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

La Quarta d’εδτ

Berlusconi,el poder sense autoritatAntoni Coll Gilabert, periodista

Quan aquesta revista arribi a les seves mans, pos-siblement el calendari indicarà ja el mes demarç. Això voldrà dir que hem perdut una mica

la puntualitat d’aparició que havíem recuperat els dar-rers mesos. La causa? Vàries. Una d’elles un viatge quetrobaran relacionat mitjançant una entrevista al Sr.Arquebisbe, qui ens parla de les seves experiències aTurquia, bressol de l’Església, amb tants vincles amb lanostra arxidiòcesi (Pau, Tecla, Antioquia), un viatgeefectuat entre els dies 8 i 14 de febrer i que ha tingutuna gran repercussió a la premsa catalana i a la turca,així com a Internet.

Una repercussió mediàtica i unes gestions del Sr.Arquebisbe a l’altre costat de la Mediterrània quepoden convertir Tarragona en la capital europea deldiàleg cultural i interreligiós, i en un referent mundialper als estudis sobre el cristianisme primitiu, quan esposi en marxa el centre cultural tarraconsense resultatde la remodelació del Seminari, que es presentarà a lapremsa el proper 9 de març.

També explicarem la gènesi d’aquest viatge a unpaís —Turquia— que és la frontissa entre Occident iOrient. No només per la seva ubicació geogràfica entre

Europa i Àsia, sinó per la composició de la seva socie-tat. Amb una majoria del 99% de la població que profesala fe musulmana, és un punt de trobada entre el secu-larisme oficial i la religió. Aquesta doble visió conver-teix el país en un soci fonamental de l’OTAN, i alhoraen l’etern candidat a formar part del club europeu. Aixòúltim en bona part es deu al fet que els avenços enmatèria democràtica i de drets humans impulsats en elsúltims anys són importants.

En aquest número els oferim igualment unespàgines paulines on es reforça la convicció de l’estadade l’apòstol Pau a l’antiga Tarraco... I també es famemòria de persones consagrades, molt conegudes ientranyables, que han passat a la casa del Pare a les dar-reres setmanes.

A les pàgines d’aquest número 254 d’ESGLÉSIA DE

TARRAGONA es fa memòria de les passades festes decen-nals en honor de la Mare de Déu de la Candela, ques’han viscut amb extraordinari esplendor i gran devo-ció a la ciutat de Valls.

Per altra banda, amés de moltes cosesmés, trobaran en aquestnúmero notícies comara la XXXIII Assem-blea Diocesana de Cà-ritas, celebrada el 26 defebrer, amb un seguit derealitats i de projectesque palesen el granpaper que juga aquestainstitució de l’Esglésiaen aquests moments degreu crisi social i econò-mica.

Una crisi que es veuagreujada amb les preo-cupants notícies quesacsejen el Nord d’Àfricai bona part de l’OrientMitjà, amb uns movi-ments populars —natu-rals o induïts— que hanenderrocat governs méso menys tirànics, encèsuna guerra civil, auguren

intervencions militars estrangeres, amenacen amb pro-vocar catàstrofes humanitàries, fan pujar el preu delpetroli... i que ningú sap com poden acabar.

5

εditorialN

úmero 254- Febrer 2011

εδτ

Mirant cap a l’Orient, cap a les nostres arrels

La joiosa celebració de l’eucaristia a l’església de sant Pere d’Antakya, ciutat on es va encunyarel mot “cristià”. Una nota simpàtica, Mn. Joaquim Fortuny es va animar a cantar en turc

L’extorsió, la marginació i lapobresa són el marc viscutper la població guatemalteca.

Aquest col.lectiu de joves, concre-tament, viu a Santa Cruz de Quitxé,el departament més afectat per laguerra i la dictadura. Davant aques-ta situació, l’Església hi juga unpaper determinant en defensa de lapoblació, tal i com ens explicava lagermana Maruca, religiosa de lacongregació belga de la SagradaFamília.

—L’Església catòlica ha assumitel compromís de suport a la pobla-ció indígena en tots els seusaspectes, com són l’espiritual,social o formatiu.

Precisament, amb la finalitatd’aconseguir l’avenç social de lapoblació, el Comité Oscar Romeroestà facilitant beques d’estudi alsjoves per a la seva formació, com ésel cas de Noé.

—L’ajut del Comité és moltimportant perquè, en el meu cas,m’ha permés seguir els estudis demagisteri tenint en compte que alpaís no hi ha possibilitats econò-miques. Ja des de petits, hem de tre-ballar perquè no hi ha ingressos ales famílies, raó per la qual els jovesens dediquem més a treballar queno pas a estudiar.

Un altre cas problemàtic és elviscut per Maria Emérita que va

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

L’Església,suport de la població indígenaJoves de Guatemala,beneficiaris de beques d’estudis

Josep Sabaté, periodista

Solidariτaτ

Un grup de joves de Guatemala,beneficiaris de les beques queatorga el Comité deSolidaridad Oscar Romero, hanvisitat, durant unes setmanes,la nostra arxidiòcesi amb l’ob-jectiu de donar a conèixer lesseves vivències i els problemessocials i humans que es viuenen aquell país.

6

La població demana justícia

i l’Església catòlica és la més propera

al poble davant el seu sofriment.

haver de cuidar els seus germansper la mort dels seus pares.

—Gràcies a les ajudes delComité vaig poder estudiar amb laconfiança de trobar treball. Tot iaixò, estic disposada a treballar onsigui encara que no pugui exercir demestre.

Confiança en la justícia de Déu

La germana Maruca, per la sevabanda, amb veu emocionada, esreferix a l’assassinat del bisbe JuanJosé Gerardi.

—La nostra congregació de laSagrada Família va estar molt apropdel bisbe Gerardi. Era un home ques’identificava amb el poble, amb elspobres. Concretament, es posavadins de la vida de la gent. Va marcarun camí per a tots nosaltres, va serun camperol més entre elsmateixos camperols. Confiava molten la gent i la motivaba perque es

comprometessin en la lluita per lajustícia i la igualtat dels dretshumans.

Descendent d’una família italia-na, el bisbe Juan José GerardiConedera, va ser assassinat el 26

d’abril de 1998, dos dies després dela publicació de l’informe“Guatemala: Nunca más”. L’informeconstituía una denúncia de les vio-lacions dels drets humans durant ladictadura: concretament, es docu-mentaven más de 54.000 violacions

dels drets humansdurant la dictaduramilitar de 1960 a1996. El bisbeGerardi va ser assas-sinat al garatge de lacasa parroquial de

San Sebastián, a la ciutat deGuatemala. El cadàver del bisbe,totalment desfigurat, només vapoder ser identificat per l’anell epi-scopal.

El testimoni de la germanaMaruca essuficientmentexplícit.

—El poblemaia confía enla justícia deDéu davant lasituació ac-tual. La pobla-ció demanajustícia i l’Es-glésia catòlicaés la que estàmés próxima

al poble davant el seu sofriment. Hiha molts agents de la pastoral quehan optat per la defensa dels pobresperquè recuperin els seus drets.

En aquest aspecte, cal constatarque les dones han començat a orga-nitzar-se per aconseguir el reco-neixement dels seus drets. D’altrabanda, Guatemala és un país de pasper a la droga que va als EstatsUnits, circumstància que s’afegeixa la manca de possibilitats de llocsde treball.

—La pobresa, la falta de treball,constitueix un camp propici pel trà-fic de droga. Cal tenir en compteque per aconseguir una feina s’ha dedonar suport a un partit polític. O,en cas contrari, s’ha d’emigrar, fetque comporta la desintegració de lafamília.

Durant unes setmanes, aquestgrup de joves de Guatemala ha visi-tat la nostra arxidiòcesi acompa-nyats pel P. Francesc Xammar. Laseva presència entre nosaltres hapermés conèixer, de primera mà, laconflictivitat de la població deGuatemala que, amb l’ajut del’Església, lluita per a sortir d’unpassat fosc sota la força i l’esperan-ça que només dóna la Llum del’Evangeli.

7

Núm


La pobresa i la falta de treball

constitueixen un camp propici pel

tràfic de droga.

εδτ

1. Diferents tipus de certesa

Per tal de clarificar les ideespodem distingir entre tres tipus decertesa: la certesa metafísica, la cer-tesa física i la certesa moral (que noté res a veure amb l’ètica o la moral).

Per certesa metafísica podementendre la que es basa en evidèn-cies o en raonaments degudamentplantejats. En el nostre cas no estracta d’aquesta certesa.

Per certesa física entenem la quees basa en fets observats i consta-tats que, d’una manera o altra, fins itot amb mitjans molt sofisticats, enúltim terme ens entren pels sentits.

Per certesa moral entenem laque es basa en les constants de l’ac-tuar de les persones, que habitual-ment segueixen unes pautes decomportament, uns hàbits o, comdiuen alguns autors moderns, unesrutines, i tenen unes responsabili-tats i uns convenciments que confi-guren unes maneres d’actuar que esrepeteixen regularment.

La certesa física és molt pròpia deles ciències exactes i freqüentmentes fa una confusió afirmant que éssimplement la pròpia de la ciència,com si fos l’única per a totes les cièn-cies, en sentit modern. Amb això noes té en compte que les cièncieshumanes moltes vegades no arribena una major certesa que la certesamoral, basada en el comportamentde les persones, per més elabora-cions estadístiques que es facin.

2. Tenim certesa que sant Pau vapredicar a Tàrraco i, per tant, quesom una Església paulina

Quan diem que sant Pau va pre-dicar a Tàrraco ens hem de pregun-tar si ho afirmem perquè tenim unacertesa física o bé perquè ens fona-mentem en una certesa moral.

Penso que en els àmbits d’investi-gació científica, a la recerca dedocuments i de dades arqueolò-giques, amb investigacions queempren correctament els mètodescientífics, es pot intentar de cercaruna certesa física. I, com que elsdocuments i els testimonis quetenim són els que són, es pot parlarlegítimament d’una molt alta pro-

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Sant Pau a Tàrraco:De quina certesa parlem?Altres tradicions paulinesMons. Miquel Barbarà, prevere

Pàginεs paulinεs

Quan diem que estem convençuts quesant Pau va ser qui va portar per pri-mer cop la bona nova de l’evangeli aTàrraco és bo, i important, quereflexionem sobre quina és la certesaque tenim en fer aquesta afirmació.

8

babilitat i continuar investigant.Però aquests plantejaments iaquest llenguatge s’hauria de reser-var per als ambients científics queestan dins un context molt com-prensiu del significat de les afirma-cions. En altres ambients, quetenen una comprensió diferent,parlar de probabilitat crea més dub-te i confusió que no pas convenci-ment del fet de la predicació de santPau a Tàrraco.

En la vida normal i corrent lamajor part de les certeses quetenim no passen de ser certesesmorals, que ens permeten, ni mésni menys, que viure la vida de cadadia. Quina certesa tenim que el quemengem no està enverinat? Certesafísica no, perquè seria necessàriauna anàlisi científica. En tenim cer-tesa moral, i això ens basta.

En el cas de la predicació de santPau en tenim prou amb una certesamoral que té diferents bases, comara el que va dir el gran historiador,el P. Miquel Batllori, que va cualifi-car la nostra tradició de tradició«venerable i atendible», o la mane-ra d’actuar de sant Pau i dels altrestestimonis que tenim i la confluèn-cia de dades. Hem de tenir presentque sobre la predicació dels altresApòstols no tenim gaires certesesmés, ni sobre certs escrits del NouTestament, per exemple, i en canvis’afirmen amb tota seguretat senseplantejar més problemes en elsescrits del magisteri, en els llocsafectats o en les referències dedivulgació, tot deixant que elscientífics vagin fent la seva feina.Però és bo no barrejar les investiga-

cions científiques amb els conven-ciments i les divulgacions normals icorrents, mentre no hi hagi mésdades. Són dos tractaments i dosgèneres complementaris i cada unté la seva funció.

L’afirmació que estem conven-çuts que som una Església apostòli-ca, paulina, es pot fer amb tot elconvenciment basant-nos en la cer-tesa moral: estem convençuts quesant Pau va predicar a Tàrraco, pertant estem convençuts que somuna Església paulina.

Si partim de la certesa física,d’acord amb investigacions cientí-fiques, i diem: és molt probable quesant Pau prediqués a Tàrraco, hemde concloure: per tant és molt pro-bable que siguem una Església pau-lina, ja que d’una probabilitat nose’n pot afirmar, com a conseqüèn-cia, una certesa.

Deixem que els investigadorsfacin la seva feina, però no deixemd’afirmar els nostres convenci-ments, que són molt sòlids i impor-tants per a tots nosaltres.

3. En quin lloc?

Afirmar que estem convençutsque sant Pau va predicar a Tàrracono treu res a les altres tradicionsque hi ha a Espanya sobre la vingu-da de sant Pau, com per exemple aÉcija, a la Bètica. Sant Pau podia ha-ver anat a altres llocs. A Tarragonasempre hem estat molt respectuo-sos amb les altres tradicions dellocs que afirmen que sant Pau vapredicar a les seves terres.

ConclusióTarraco

Pauli ecclesia

Fructuosi sedes

Es tracta d’afirmar quea Tarragona estemconvençuts que sant

Pau va predicar a Tàrracola bona nova de l’evangeli,i hem de fer-ho amb sen-zillesa i amb convicció.Amb tota naturalitat, comho fan diferents docu-ments de la Santa Seu quefan esment a aquestaqüestió, com ho ha fetdarrerament el papaBenet XVI en la carta diri-gida al cardenal JuliánHerranz en què el nome-na enviat especial per a laclausura de l’Any Jubilarde Sant Fructuós deTarragona. Diu: «Desit-jant retre honor a aquestssants i confirmar en la feel poble d’aquest país,sembrada per sant Pau enels temps apostòlics…».És la fermesa i la senzille-sa amb què ens cal mani-festar aquest convenci-ment tan important per ala nostra arxidiòcesi.

9

DiversaN


εδτ

Rescripte de la SagradaCongregació de Ritus , en nom deLleó XIII, amb la declaració del títol ihonors de Basílica a favor de la S.Eglésia Metropolitana i Primada deTarragona. 19 setembre de 1894.Signat pel cardenal Aloisi Masella,Prefecte.- L.M. cardenal Parochi.- A.Tripei, Secretari:

Tarracone in celebri quondamurbe, ac principe romani imperii sedein Iberica Peninsula, primisChristianae Fidei saeculis, patriar-chalis et primas Hispaniarum extititEcclesia, plurium martyrum sangui-ne ac praesertim sancti AntistitisFructuosi et Levitarum Augurii atqueEulogii gloriose purpurata...(BOET Año 30. Viernes 30 de Noviembrede 1894. Núm. 83. pp. 615-618)

Carta Apostólica de Joan XXIII del10 de gener de 1959, amb motiu deldel XVII Centenari del martiri de SantFructuós.

A Nuestro querido Hijo, elCardenal Benjamín de Arriba yCastro, Arzobispo de Tarragona

Con íntima satisfacción hemosrecibido las noticias que VuestraEminencia Nos ha comunicado,referentes a la próxima celebracióndel XVII Centenario del martirio delobispo s. Fructuoso y de sus diáconosAugurio y Eulogio, gloria de la anti-gua Iglesia Tarraconense, a quienes,merced al celo y a los acertadas dis-posiciones de Vuestra Eminencia,quiere honrar esa apostólica SedeMetropolitana con esta conmemora-ción.

Entre los muchos actos que, duran-te el año centenario, van a recordar alClero y a los fieles la importancia deeste acontecimiento, queremos quefiguren unas palabras Nuestras paramanifestar el interés del Vicario deCristo por estas solemnidades y vivodeseo de que saquen de ellas el mayorfruto espiritual…(BOET. febrero 1959. pp. 1-3)

Traducció del llatí.

Lletres Apostóliques de Pau VIdesignant l’Emminentíssim i Reve-rendíssim Sr. Amleto Giovanni Ci-cognani, Cardenal Secretari d’Estat,Legat per als actes de clausura de l’AnyJubilar Pauí. 31 de desembre de 1963.

A Nuestro Venerable HermanoAmleto Juan Cicognani del Título dela Iglesia Suburbicaria Tusculana ,Cardenal Secretario de Estado

Paulo PP. VI

Venerable Hermano Nuestro:Salud y Bendición Apostólica

Sabemos que al final del mes deenero del próximo año se celebraránen Tarragona especiales solemnidadescon motivo del decimonono Centena-rio de la llegada a España del ApóstolSan Pablo, para anunciar elEvangelio.

San Pablo, puesto por Cristo comopredicador y apóstol, doctor de lasgentes en la fe y en la verdad, comohabía deseado y se había propuesto,predicador en Oriente y Occidente,llegó hasta los límites del Occidente y,para difundir la luz de la fe, desdeRoma marchó a España. Por lo cual,con todo derecho adornado con esta

corona inmarcesible, este invictovarón, lo mismo puede ser llamadoAsiático, Frigio, Macedonio, Acayo,Romano, como también Hispano.

Los documentos escritos y la tradi-ción nos han transmitido que él estuvotambién en Tarragona y fácilmente sepuede pensar que el Apóstol de lasgentes no pasó de largo una ciudad tanfloreciente y noble como ésta, en cuyopuerto solían tomar tierra las navesque de Ostia se dirigían a España, ydonde para el establecimiento del reinode Cristo se le ofrecía la oportunidadde una puerta abierta.

Así cultivando aquel fertilísimocampo, dio mieses copiosas, de dondeprovino a la ciudad de Tarragona glo-ria indiscutible. El vivo sentimientoreligioso, la firmeza en la integridad dela fe, su insigne cultura cívica, su tena-cidad en las empresas, au rectitudinquebrantable, hicieron brillar estaciudad durante siglos, sobresaliendoentre otras ciudades Ibéricas, laTarragona que fue madre de piadososvarones, condecorada con la sangreesplendente de los Mártires Fruc-tuo-sos, Obispo, y de los diáconos Augurioy Eulogio…(BOET, febrero 1964. pp. 54-55)

Original llatí.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Sant Pau a TàrracoEscrits de la Santa SeuMn. Josep Queraltó Serrano, prevere

Fragments d’alguns escrits de la SantaSeu que fan referència directa a santPau i a sant Fructuós en relació a la SeuTarraconense.

10

Discurs del Cardenal Legat iSecretari d’Estat Mons. AmletoCicognani, pronunciat el 24 degener de 1964 a la Santa EsglésiaCatedral Metropolitana i Primadade Tarragona:

“... He de expresar, ante todo, lagran emoción que me embarga alentrar en vuestra insigne ciudad, lahistórica Tarragona, cuyo solo nom-bre evoca antiguas y sagradas gloriasimperecederas.

La Tarragona antigua que en sudía Roma incorporó a su Imperioincrustándola en su Corona como unade sus mejores perlas. La Tarragonade los recuerdos heroicos de losgrandes santos. La Tarragona, sobretodo, en la que un día Pablo de Tarso,embajador del Cristo crucificado yresucitado, puso el pie para sembrar labuena nueva.

En la celebración de los Centena-rios Paulinos —el de su carta a losRomanos, el de su llegada a Roma, elde su viaje a España y muy pronto elde su muerte— toca hoy a Tarragonael honor altísimo de atraer las mira-das del mundo, todavía ansioso deescuchar la voz de Pablo de Tarso…

Esta es la gloria de Tarragona antela cual todas las otras glorias, que sonmuchas, quieren palidecer en estosmomentos; al nombre de la espléndidaTarraco se añade un nuevo titulo dehonor, un nuevo laurel, hoy en que nosparece que vuelve a pasear por suscalles enlosadas el pie del Apóstoldejando en cada pisada una huellaindeleble…(Boletín Informativo 3- XIX CentenarioSan Pablo en España - Año Jubilar - Tarra-gona 1963-64, pp. 83-85)

Radiomissatge del papa Pau VI durant la clausura de l’Any Jubilar,escoltat a la Catedral de Tarragona al’acabament del Pontifical de clausu-ra de l’Any Jubilar Paulí , presidit pelCardenal Amleto Cicognani:

“...Dios nos es testigo de cómo osllevamos a todos en las entrañas deNuestro Señor Jesucristo”. Estas mis-mas palabras de Pablo, apóstol deCristo, a los cristianos de Filipos, que-remos también Nos —y con cuántoamor y sinceridad— hacerlas nues-tras al dirigir este primer saludo aEspaña, que conmemora con fervor yabundancia de frutos el decimononocentenario de la venida del Apóstol delas Gentes a vuestro suelo patrio…”(Boletín Informativo 3- XIX CentenarioSan Pablo en España-Año Jubilar-Tarra-gona 1963-64, pp. 83-85).

Carta del Cardenal Secretarid’Estat, Mons. Angelo Sodano,alpresident de la Junta Nacional delas Semanas Sociales D. JoséTomás Raga Gil amb motiu de laXXXIX Setmana Social d’Espanyacelebrat a Tarragona els dies 23, 24i 25 d’octubre de 2003 essentArquebisbe Lluís Martínez Sistach(Llegida pel Nunci de la Santa Seua Espanya Mons. Manuel Montei-ro de Castro).

...“Bajo los auspicios de laComisión Episcopal de Pastoral Sociala través de la Junta Nacional de sema-nas Sociales, se ha elegido como sedepara este acontecimiento Tarragona,ciudad cuyas raíces cristianas seremontan hasta el apóstol Pablo (cf.

Ac 15,24) y cuya vitalidad cristiana fueregada con la sangre de los mártiresFructuoso, Eulogio y Augurio. Es deesperar...”

Carta del Papa Benet XVI del 10 dedesembre de 2008, nomenant EnviatExtraordinari a l’acte de clausura del’Any Jubilar de Sant Fructuós al car-denal Mons. Julián Herranz, presi-dent emèrit del Consell Pontifici perals Textos Legislatius.

“...Desitjant retre honor a aquestssants i confirmar en la fe el pobled’aquest país, sembrada per sant Pauen els temps apostòlics, acullo ben decor el desig del Venerable Germà,Jaume Pujol Balcells, arquebisbemetropolità de Tarragona, que m’hademanat d’enviar-hi un membre delcol·legi cardenalici…”

11

Núm


εδτ

1. Així resa el Virolai que els val-lencs canten a ple pulmó a laMare de Déu de la Candela, cadaany en la seva festa del 2 de febrer,especialment en el moment emo-cionant que la processó de les can-deles, després de donar un petittomb pels carrers adjacents a santJoan, entra dins la gran esglésiaarxiprestal. Cada any, aquesta festaestà emmarcada per la novena queva del dissabte anterior al diumengeposterior. Cada dia, l’assistència ala novena és massiva, tot i quesovint el temps de febrer és rúfol ifred.

Però enguany hem estat deFestes Decennals. Això significaque des de l’any 1791, cada deu anys,tota la ciutat en ple s’aboca de formamultitudinària a venerar la santaimatge de la Mare de Déu de laLlum, que és Jesús, segons l’expres-sió de l’ancià Simeó, el càntic delqual escoltem en la narració evan-gèlica del dia.

El primer document escrit queens certifica aquesta devoció esremunta a 1348. La devoció es vaanar refermant en situacions depestes i maltempsades, en les qualsels vallencs van comprovar la pode-

rosa intercessió de Santa Maria,com ens certifiquen els “fets de lanostra història” de les lectures queconté el llibre de la novena.

Aquesta secular devoció es vaincrementar en gran manera aresultes de la deixa que va fer JosepParellada, un prevere de laComunitat de sant Joan. Quanaquesta s’executà va portar inclosaun vot de poble en el qual consta,entre altres particulars: que cada 10anys es farà una Solemne Processóel dia 2 de febrer a la tarda, en la qualla imatge serà portada al carrer; hiassistirà tot el poble, amb la clere-cia i les autoritats municipals. Ambfidelitat a aquest vot i a alguns par-ticulars llavors fixats, aquestaProcessó s’ha mantingut, sense capinterrupció, des del llunyà 1791 finsa enguany 2011. I així seguirà acom-panyant la història de Valls.

2. La freqüència de 10 anys afavo-reix dues coses. Per una banda lespersones poden viure aquestesFestes Decennals unes quantesvegades a la vida, no massa, ensituacions molt diverses d’infància,adolescència, joventut, matrimoni ifills, època de majors responsabili-tats, maduresa, ancianitat. Aques-tes molt diverses situacions perso-nals donen un caire divers i cadavegada més profund a cadaDecennal. Una dita local proclamaque “a Valls comptem per Decennals”.Aquesta dita se sol aplicar tan a lahistòria personal com a la col·lecti-va. La distància de deu anys és prouconsiderable com perquè les pas-sades festes quedin una mica desfi-gurades i fins idealitzades, i les pre-sents siguin “les millors” viscudes,

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Flor de febrer, de la ciutat Estel... (1)Mn. Josep Bofarull, prevere

Festes Decennals δε la Mare δεDéu δε la Candela

Aquest escrit ha sorgit espontània-ment pocs dies després que acabes-sin les Festes Decennals de la Marede Déu de la Candela a Valls, festescelebrades després de tot una llargaetapa de preparació que ha estatl’Any Jubilar.

12

Una primera part d’aquestes retalles és com una crònica de les imatgesque resten dels molts i diversos actes celebrats i la segona conté unabreu i ràpida reflexió. La primera ofereix suggeriments que poden ser

traslladats a altres llocs amb devocions semblants. La segona demana mésaprofundiment, cosa que només pot fer possible el temps i la calma. Encarasota els esquitxos de la onada de les Decennals, comprengueu la provisiona-litat del text com una comunicació vibrant just després d’una experiència úni-ca viscuda a la ciutat de l’Alt Camp.

13

ja que a les properes hom no sap si hiarribarà.

Als actes religiosos, que estanen l’origen i continuen essent elsactes centrals, en els darrers centanys s’hi han anat afegint actes decaràcter popular, festiu, familiar,esportiu, cultural, etc. cada vegadamés nombrosos i més lluïts. Sónpunt atractiu dels pobles de lescomarques veïnes i molt en especialdels vallencs forans. (Es pot llegir lahistòria d’aquesta devoció i de lesFestes Decennals al web cande-la2011.cat/historia)

Enguany l’escaiença del cente-nari de la Coronació Canònica de laimatge de la Mare de Déu (1911) hadonat la oportunitat i motivacióraonada per demanar un AnyJubilar. Així fou concedit amb datade 23 de juliol de 2009. (El decretcorresponent es pot llegir al webcandela2011.cat/ documents). Aixòoferia una gran possibilitat pastoralde preparar espiritualment lesFestes de 2011. El Consell Pastorals’hi va implicar de ple des de l’inici ies va formar una Comissió d’ActesReligiosos amb els responsables dedeu grups de treball. Més d’un cen-tenar de persones han format partd’aquests grups amb il·lusió, esforçi disponibilitat. Aquesta Comissióva estar representada pel seu presi-dent a la Taula de CoordinacióMunicipal i a la Fundació de lesFestes Decennals.

3. Els actes previs a l’inici de l’AnyJubilar foren tres: una AssembleaGeneral de totes les parròquies dela ciutat per presentar els objectiusd’aquest Any, els actes principals iper demanar la implicació delsmembres de les comunitats enaquesta etapa de preparació. Enaquesta Assemblea es va presentarel cartell oficial i el full que detalla-va les finalitats del Jubileu. Tambéva ser presentat a les ComunitatsReligioses de la ciutat i a les de clau-sura del l’arquebisbat. Ja a punt deser iniciat l’Any, escoltàrem duesconferències sobre la història delsAnys Jubilars a l’Església i les sevescaracterístiques i finalitats (Mn.Joan Galtès) i el seu sentit espiri-tual i eclesial (Mn. Rafel Serra).

Mentre, s’estava acabant la restau-ració de la capella i el cambril de laMare de Déu de la Candela, situadesa l’interior de l’església de santJoan. En un acte molt emotiu, eldivendres 22 de gener de 2010, es vainaugurar aquesta restauració, quees va fer coincidir amb l’obertura del’Any Jubilar que va tenir lloc el diu-menge següent, dia 24 de gener.

L’obertura de l’Any la va presi-dir l’arquebisbe de Tarragona, queactuava com a llegat pontifici. Unadevota processó mariana es vainiciar a la parròquia de la Mare deDéu del Lledó, on s’encengué lallàntia que ha estat permanentmentencesa a l’altar de la Candela.Arribats a sant Joan, es va cantar laSalve (amb la seva melodia pròpia,com es fa cada dissabte, tot l’any),es llegí solemnement el Decret dela Penitenciaria Apostòlica, l’ar-quebisbe declarà l’inici de l’AnyJubilar i obrí la gran portalada del’església arxiprestal, on se celebràl’Eucaristia. A la fi, portant la llàn-tia fins als peus de la Mare de Déu,els infants de les catequesis de lesparròquies li feren ofrena, cadascú,d’una flor.

Va ser molt valorada una expo-sició de cent imatges de la Mare deDéu de la Candela en totes lesformes artístiques de ser realitza-da: escultura, pintura, mosaic, roba,paper, medalla, esmalt, dibuix, etc.La majoria de les peces varen ser

Núm


cedides per particulars. (veure alweb candela2011.cat/fotos/flor defebrer)

4. Els actes permanents de durantl’any han estat: la celebració del’Eucaristia de cada dissabte al matíen memòria de Santa Maria, resant lapregària pròpia de l’Any i venerant laseva imatge; la celebració d’unaEucaristia amb els mateixos accentsel dia 2 de cada mes a 2/4 de 8 del matí;la pregària de cada segon dissabte demes a les 7 de la tarda conduïda perdiversos grups i delegacions de la diò-cesi. Per això aquesta vetlla ha estatuna escola de pregària.

Es feu una massivadivulgació del tríptic expli-cant el Jubileu i les sevesfinalitats i de l’estampa ambla pregària, així com del car-tell oficial amb el lema i ellogo de l’Any Jubilar (Tot espot trobar al web cande-la2011.cat/inici). Una taule-ta, a l’entrada de la capellade la Mare de Déu, en totmoment ha ofert diversosfulls de pregàries marianesi també el resum de la nove-na pròpia.

Un equip de mestres deprimària i secundària van

redactar una completíssima carpe-ta de 184 pàgines, que s’ha titulat“Treballem la Candela amb elsxiquets i les xiquetes”. Va acom-panyada d’un DVD amb tot elcontingut. Aquest material didàcticfou presentat als mestres i profes-sors i regalada a les escoles pel seuús durant el primer trimestre delcurs escolar 2010-2011. (Es potbaixar tot sencera del web cande-la2011.cat/grupsdetreball/trebal-lemxiquets/tes) .

S’ha escrit i preparat un“Itinerari de visita a les esglésiesde Valls on Santa Maria es vene-rada amb una advocació espe-cial” Aquestes esglésies són sis.Aquest full facilitava un camí enforma de pelegrinatge de devocióque acaba a la capella de la Mare deDéu de la Candela. Alguns grupsl’han fet sencer, altres només par-cial. Els llocs més visitats han estat,a més de la capella de la Mare deDéu de la Candela, el santuari de laMare de Déu del Lledó i la capelladel Roser. (Es pot llegir tot el pro-grama complet al web cande-la2011.cat/itinerarimaria)

En els cent dies abans de l’inicide la novena de la Mare de Déu,començant el dia 21 d’octubre de2010, cent famílies s’han compro-mès a fer la novena, un dia, a casaseva, reunint el major nombre defamiliars possible.

(Continuarà)

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

14

Segons la tradició, la Vera Creufou trobada per santa Elena,mare de l’emperador Constantí,

l’any 325-326. Aquesta creu fouconservada i venerada a la basílicadel Sant Sepulcre, a Jerusalem, fins alsegle VII.

Amb l’esclat de la guerra entrel’Imperi Bizantí i l’Imperi Sassànidade Pèrsia, el rei Cosroes II (KhosroII), l’any 614, conquerí Jerusalem iprengué la Vera Creu com a trofeude guerra. L’any 628 l’emperadorbizantí Heracli la recuperà i se ladugué a Constantinoble. En recordd’aquest heroic rescat es celebra lafesta de l’Exaltació de la Santa Creu,el 14 de setembre.

Per evitar nous ultratges, la VeraCreu fou fragmentada. Una part esquedà a Jerusalem, d’una altra es ferenestelles per repartir-les a diferentsesglésies i la tercera es va portar aConstantinoble. De camí a la capitalbizantina, la gent sortia amb gran vene-ració per veure tan preuada relíquia.

La tradició explica que la VeraCreu va ser parcialment cremada ique les cendres foren barrejadesamb fang per crear unes curiosesmedalles pels pelegrins. Un exem-plar d’aquestes medalles-relíquieses conserva al Museu Bíblic. Té undiàmetre d’1,9 cm. A l’anvers de lamedalla està estampada la SantaCreu flanquejada pels bustos de santPere i sant Pau. En el revers nos’aconsegueix veure el motiu repre-sentat. D’aquestes peces es docu-menten quatre tipus diferents.L’exemplar del Museu correspon altipus 1. Algunes opinions sostenenque les efigies corresponen a l’em-perador Constantí i a santa Elenaamb vel. La peça data de l’any 630.Aquesta medalla-relíquia es trobaubicada a la sala «Mn. SalvadorRamon».

A pocs metres, a la sala «Mn. JoanMagí», es troba una moneda quecorrespon a l’emperador Heracli. Ésun solidus d’or que representa, en el

seu anvers, els bustos de l’empera-dor amb el seu fill Heracli Constantí,coronats amb la Creu. En el revers,apareix la inscripció Victoria Avgal·ludint a la “Victoria Augusta” iConob, nom de la seca (fabrica demoneda) de Constantinoble.

També està representada la Creude forma potençada sobre un altarde tres esgraons. La seva datació ésde 610-641.

(Continuarà)

15

Núm


μuseu βíblic τarraconense

L’emperador Heraclii la Vera CreuJohn López i Andreu Muñoz,de l’equip del Museu Bíblic Tarraconense

Jesús “és féu obedient fins a la mort iuna mort de creu. Per això Déu l’ha exal-tat i li ha concedit aquell nom que estàper damunt de tot altre nom” (Fil 2,8-9). La creu és pels cristians el símbol perexcel·lència de la Redempció.

Fig. 2Quadre amb la tipologiade les medalles

Fig. 1Medalla-relíquia de la Vera Creu

Fig. 3Revers del mateix solidus d’or

Fig. 3Solidus d’or d’Heracli (610-641)(Anvers)

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Jornada μundial δε la Joventut - μadrid 2011

16

17

El 17 de setembre de 2010 elSaló de Plens de l’Ajuntamentde Reus va ser el marc d’un

acte molt especial que va omplir dejoia a la comunitat parroquial deSant Bernat Calbó: el lliurament dela Menció Honorífica Municipaldintre dels Guardons de la Ciutat2010 que atorga cada any elConsistori reusenc.

Cal recordar que la Comissiód’Honors i Distincions de l’Ajun-tament de Reus va examinar l’expe-dient incoat per a la concessiód’una distinció municipal a la refe-rida comunitat iniciat el 16 d’abrilde 2010.

L’esmentada Comissió, consi-derant la concurrència en la comu-nitat parroquial de Sant BernatCalbó, de les circumstàncies pre-vistes en el Reglament Municipald’Honors i Distincions, en reco-neixement a la tasca duta a termeen la seva missió d’ajuda i coopera-ció cap el col·lectius més desfavo-rits en qualsevol de les necessitats,

i de forma especial per celebrar el50è aniversari de la seva creació.

El Ple del Consistori reusenc vaaprovar por unanimitat la concessióen la sessió plenària del 18 de juny de2010 que es va comunicar al rectorMn. Ignasi Olivé .

En el moment de lliurar el pre-mi a la comunitat parroquial deSant Bernat Calbó el Sr. LluísMiquel Pérez, alcalde de Reus, valloar la gran acció social i ciutadanadesenvolupada per la parròquia alllarg dels seus cinquanta anysd’existència.

Va sεr notíciaN


Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny

Mobiliari urbà - Interiorisme

Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció

Talleres Valero Reus S.L. (José A. Valero Navarro)Polígon Industrial Bescós. C/Sardenya, 3 (Ctra. Constantí) 43206 REUS

adreça electrònica: [email protected] Telèfons 977 770 651 - 977 771 643

17 de setembre: un dia de joiaper a la comunitat parroquial de Sant Bernat Calbó

εδτ

Coneix aquest web?www.arquebisbattarragona.cat

Visiti el web renovat de l’Arquebisbat

de Tarragona, amb una molt completa

informació sobre els més variats

temes eclesials.

Conegui també el Facebook de

l’Arquebisbat mitjançant l’esmentat

web

I, finalment, accedeixi a través d’aquest

web al bloc del Sr. Arquebisbe

La jornada va començar a lacapella del Palau arquebisbalamb una missa presidida per

Mons. Jaume Pujol. En la seva homi-lia, el prelat va remarcar que “elscristians hem de ser portadorsd’alegria” i citant el concili Vaticà IIva recordar “la necessitat de trebal-lar amb criteris de veritat, integri-tat, justícia i solidaritat”.

Després, hi va haver la recepcióals periodistes, en el decurs de laqual es va lliurar a Mons. Pujol l’an-tic aparell de ràdio que havia estatpropietat del cardenal Vidal iBarraquer, un receptor Columbiaconstruït l’any 1929, restaurat perElectrònica Serret, de Valls.

Tot seguit el Sr. John López,col·laborador del Museu BíblicTarraconense, va lliurar al Sr.Arquebisbe un “iod” (una mena depunter per llegir la “Torah” senseposar els dits sobre el text sagrat),donació del periodista Arturo SanAgustín, i que el prelat va lliurar alSr. Andreu Muñoz, director delMuseu Bíblic Tarraconense, qui vafer una explicació sobre què eraaquell objecte de plata, datat al segleXIX.

Per la tarda, la sala d’actes deCaixaForum va registrar una magní-fica entrada per escoltar la confe-rència del Sr. Ender Arat, ambaixa-dor de Turquia a Espanya, qui vaparlar sobre el tema “Turquía iEuropa: libertad de expresión, libertadde creencias”. L’acte va estar presiditpel Sr. Arquebisbe i hi assistirennombrosos representants del mónpolític i empresarial. Al final de laconferència el Sr. Arat va convidaroficialment al Sr. Arquebisbe a visi-tar Turquia, país on van néixer santPau i santa Tecla.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Missa, recepció i conferènciaLa festa en honor del Patró dels periodistes va presentar enguany diverses singularitats

Diada de sant Francesc δε Sales

Com és costum, el 24 degener el DepartamentDiocesà de MCS del’Arquebisbat de Tarragonava organitzar diversos actesen honor del seu patró

18

εδτ

Dintre els actes commemoratius de la Diada deSant Francesc de Sales, l’Excm. Sr. Ender Arat,ambaixador de la República de Turquia a

Espanya, va pronunciar una interessant conferència ala Sala d’Actes de CaixaForum de Tarragona sobre eltema “Turquia y Europa: libertad de expresión, liber-tad de creencias”. L’acte, presidit per Mons. JaumePujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona iprimat, va comptar amb una nombrosa assistència depúblic que va omplir la sala de CaixaForum.

L’ambaixador va iniciar la seva intervenció ambuna referència a l’anomenat “perill turc” tot i que varecordar que al 1683, durant el setge de Viena, els hun-garesos protestants van lluitar al costat dels turcsmusulmans perquè hi havia més tolerància sota elgovern islàmic que no pas amb els catòlics de la casad’Habsburg. També va recordar que, durant moltsanys, països de l’Europa cristiana van estar lluitantentre ells d’una forma permanent.

El Sr. Ender Arat va dir que l’essència d’Europa éssuperar les diferències per crear un ordre pacífic per-manent com és el cas de la cultura que travessa totes lesfronteres. En aquest sentit, va afegir que la civilitza-ció europea té les seves arrels a Anatòlia que va pertà-nyer a la cultura helenística. Alhora, va recordar queAnatòlia, on fins el segle X s’hi van celebrar els princi-pals concilis, va ser el pont del cristianisme entreEuropa i Terra Santa.

L’ambaixador va manifestar també que l’Islam,com a religió, és compatible amb la democràcia i, en

aquest cas, segons va dir, Turquia, com a paísmusulmà, és el més próxim a les idees de democràciai govern de la llei. Pel que fa a la llibertat d’expressió ide creença, el Sr. Ender Arat va manifestar que l’ImperiOtomà va ser qualificat com “Imperi de la Tolerància”.Va afegir també que “Turquia, com a estat laic, prote-geix la llibertat de religió, de consciència y de pensa-ment como està consagrat a la Constitució… En la dar-rera década, Turquia ha dut a terme un important pro-cés de reformes que continua en marxa. Algunesd’aquestes reformes están relacionades amb la lliber-tat religiosa”.

L’ambaixador va dir que, en aquest context, elgovern ha establert un diàleg directe amb els membresde diferents comunitats religioses per resoldre elsseus problemes. Així, no hi ha cap ingerència per partdel Govern sobre el funcionament del PatriarcatOrtodox grec. Va lamentar, però, que a Europa es pre-senti una imatge de l’Islam totalment equivocadatenint en compte que hi resideixen 38 milions demusulmans. “Es creu que cap el 2025 la poblaciómusulmana constituirà el 10% del total dels païsosd’Europa, sense comptar Turquía”.

El Sr. Ender Arat va lamentar la islamofòbia exis-tent actualment i va expressar la seva confiança sobrela incorporació de Turquía a la Unió Europea dins d’unordre social en el qual la unitat en la diversitat sigui unfet real. L’ambaixador va recordar, en aquest punt, lesparaules d’Atatürk i lema de la República turca: “Pau acasa, pau al món”.

Conferència de l’Ambaixador de Turquia“Turquia i Europa: Llibertat d’expressió, llibertat de creences”

19

Núm


εδτ

Un total de setze persones esvan desplaçar a Turquia: el Sr.Arquebisbe, el Vicari General,

Mn. Joaquim Fortuny; el DelegatDiocesà de Mobilitat Humana, Mn.Joaquim Gras; tres membres delDepartament de Mitjans deComunicació Social de l’Arquebisbatde Tarragona; un convidat especialde l’Ambaixada turca; i nou perio-distes, representants de diversosmitjans informatius. La llista inicialera de vint-i-dos persones; però, des-prés d’un llarg procés negociador degairebé un any, va quedar reduïda ales esmentades. Cal afegir que res esva deixar a la improvisació i tot es vadesenvolupar d’acord amb les previ-sions, tret de l’agradable sorpresa dela visita a Silifke, on s’ubica la tombade santa Tecla. El Sr. Arquebisbe ensdóna les seves impressions d’un viat-ge que no dubtem en qualificard’històric.

—Vostè no havia estat mai aTurquia... Com s’imaginava aquestpaís?

—Efectivament, no hi haviaestat mai. Me n’havien parlat molt,això sí. Van ser vàries les coses queem van cridar l’atenció: l’hospitali-tat i l’amabilitat de la gent, la sevariquesa monumental i artística...També em va sobtar el fet de, mal-grat l’aclaparadora majoria musul-mana (gairebé el 99% de la pobla-ció), veure com s’honora encara elrecord de sant Pau i de santa Tecla icom, en una mesquita d’Antioquia,es conserven acuradament i esveneren les sepultures de set santsmàrtirs cristians pel fet de “serdeixebles de Jesús”. És una sorpre-sa més d’un país paradoxal.

—Aquest no era un viatge turísticcom algú es pot pensar... Què es bus-cava en acceptar la invitació turca?

—El rerefons del viatge era múl-tiple. Per una part, conèixer unesterres tan vinculades a les nostres.

De fet, l’Església hi té allí les sevesarrels. Podríem dir que si TerraSanta és la terra de Jesús, Turquiaés la terra de l’Església. Pensi que aAntioquia (l’actual Antakya) es vaencunyar el qualificatiu “cristià”.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Anada a TurquiaUna quàdruple finalitatDidac Bertran, periodista(Fotos: Pep Escoda)

Del 8 al 14 de febrer, convidats pel Ministeri de Cultura iTurisme de la República de Turquia i per l’Ambaixadad’aquest país euroasiàtic, un grup de membres de laCúria diocesana i de periodistes, encapçalats per Mons.Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità deTarragona i primat, pelegrinaren a les terres bressol del’Església.

20

Hi va haver un moment per fer una pregària i recordar que a la basílica de SantaIrene de l’actual Istanbul es va sentir per primer cop el “Credo”

A l’auditori del Museu Militar d’Istanbul el Sr. Arquebisbe lliura un record deTarragona al tinent coronel Mustafà Atkem, cap de la Mehter Takimi

Pelegrinatge εn busca δε les nostres arrels

21

Allí hi van estar sant Pere i sant Pau.Pensi també que la nostra ciutat vaser evangelitzada per sant Pau,natural de Tars, l’actual Tarsus tur-ca. A més, la seva deixebla santaTecla, la nostra patrona, havia nas-cut a Iconi, que ara es diu Konya. Peraltra banda, dos predecessors meusels arquebisbes Pere de Clasquerí iFerran de Lloaces van ser patriar-ques d’Antioquia i no hi van estarmai en aquella ciutat i em semblavaque podia saldar una mena de deutehistòric.

Una altra raó era conèixer de pri-mera mà la realitat de les comuni-tats cristianes locals —el que restad’unes comunitats que segles enre-re havien irradiat la nostra fe arreudel món— i també la dels cristiansque s’han refugiat a Turquia fugintdels seus països d’origen, com aral’Iraq. Tot dintre l’esperit de santFructuós, que deia —al peu de lapira martirial— que “cal tenir pre-sent l’Església catòlica estesad’Orients fins a Occident”

Una tercera raó era la de presen-tar el projecte de creació d’un grancentre cultural i pastoral (que s’ubi-carà a l’edifici del Seminari), obert atothom, i que pot esdevenir un puntde diàleg intercultural, científic iinterreligiós. Igualment es tractavade presentar el nostre desig de quel’Institut Superior de CiènciesReligioses Sant Fructuós esdevinguiun referent pel que fa als estudissobre el cristianisme primitiu.També que la ruta paleocristiana deTarragona es vinculi amb els seusorígens.

Una quarta raó era establircontactes amb les autoritats civils ireligioses (tant cristianes commusulmanes) de Turquia, tot cer-cant camins de diàleg i de pau entreels pobles.

—Pensa que ha aconseguit elsseus objectius?

—Els més accessoris evident-ment que sí. Els més transcendentsel temps ho dirà. Crec que el mésimportant és que hem donat un pri-mer pas. Hem estat molt ben acol-lits, ens han escoltat amb atenció,

Núm


Mons.Louis Pelâtre, arquebisbe d’Istanbul, va rebre la delegació tarragonina a laCatedral de l’Esperit Sant d’Istanbul.

Una reproducció de la icona dels nostres sants màrtirs va ser lliurada al P.Domenico Bertogli, rector d’Anatakya (Antioquia), per a l’església de Sant Pere.

El Sr. Arquebisbe és rebut pel Sr. Ahmet Bey, imam de la mesquita de HabirNeccar d’Antakya, on es veneren els cossos de set màrtirs “deixebles de Crist”.

s’han posat les bases per a unaimportant col·laboració de caràctercultural i científica i potser tambéper al sempre difícil diàleg interreli-giós. El Ministeri de Cultura i Turis-me ens ha ofert dues exposicionsper quan estigui enllestit el futurcentre cultural al Seminari.

—Com ha vist la convivènciaentre les diferents religions?

—Tots els meus interlocutorsturcs van reiterar-me que al paíshavien viscut durant segles jueus,cristians i musulmans. També vanreiterar que les guerres van alteraraquesta convivència. La PrimeraGuerra Mundial i les seves se-qüel·les van representar uns trans-vasaments de població que vansignificar un empobriment de totamena. Pensem que un milió de turcsvan haver d’abandonar Grècia i migmilió de grecs van haver de marxarde Turquia. Les conseqüènciesd’aquells èxodes forçats encara nos’han paït. Durant molts d’anys elsimmigrants forçosos van estarconsiderats estrangers al seu paísd’origen... Actualment, Turquia ésun país laic, democràtic i amb unaenorme majoria musulmana, la qualcosa dóna lloc a situacions contra-dictòries. A més, la seva situaciógeogràfica, a cavall entre dos conti-nents, no facilita les coses. Turquiaes troba davant la paradoxa de queper a nosaltres és Orient i per alsseus veïns és Occident.

—I com es veu, des d’allí, la situaciódel Cristianisme en els païsosd’Occident?

—Mons. Antonio Lucibello,nunci apostòlic de la Santa Seu aTurquia, ens va fer als pelegrins tar-ragonins una pregunta inquietant:“Què heu vingut a veure aquí?”...Davant el nostre silenci va afegiruna altra pregunta: “Heu vingut aveure el que érem i el que potserserem a l’Occident?”. Ho deia per-què en el país on es pot dir va néixerl’Església, l’escenari de bona partdels Fets dels apòstols, de les Cartesapostòliques i de l’Apocalipsi, en elpaís que va gaudir d’unes comuni-tats cristianes nombroses i actives,

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

22

Possiblement sant Pau també va beure de l’aigua d’aquest pou que el Sr. MehmetÇavus, director del Museu de Tars, ofereix al Sr. Arquebisbe i acompanyants.

El Sr. Arquebisbe i el Sr. Vicari General davant l’església de Sant Pau de Tarsamb el president de la Cambra de Comerç i la directora de Cultura de Mersin.

Amb el rector de Mersin i les germanes de les “Figlie de la Chiesa” que mantenenviva la flama del Cristianisme a Tarsus, a l’interior de l’església de Sant Pau.

23

el Cristianisme és ara una presènciagairebé testimonial. Les divisionsinternes, la renúncia als propisvalors, l’hedonisme, l’individualis-me ferotge, etc. van afeblir aquellescomunitats de la mateixa maneraque poden afeblir les nostres...Després, una empenta exterior potdesmuntar tot l’edifici. Mons.Lucibello ens va recordar que cal ali-mentar la nostra fe, que cal viure-laseguint l’exemple de Crist. Tambéens va recordar que hem d’estaratents a que el nostre cristianismesigui de “qualitat” més que de“quantitat”. Si el llevat és bo, la mas-sa creix i s’esponja. Si no és de quali-tat, per molt que n’hi posis, mai nofarà fermentar la massa. Això hosaben perfectament els forners.

—Com va ser l’experiència d’ofi-ciar una missa en català als cristiansiranians i iraquians refugiats a Konya?

—Vaig tenir ocasió de concele-brar diverses eucaristies a Turquia.Totes van ser corprenedores, moltviscudes. En diverses llengües, peròamb un sol esperit: a Istanbul, vapresidir Mons. Pelâtre, arquebisbe ivicari apostòlic d’aquella gran ciutat(15 milions d’habitants), i la missaes va dir en francès per a un minúsculgrup de cristians de diverses proce-dències. A Ankara la va presidirMons. Lucibello i es va fer en anglèsi castellà per a un altre grup interna-cional. A Antakya es va fer en turc i jovaig pronunciar l’homilia que ana-ven traduint a la llengua del país...Era un grupet reduït de persones,però vivien la seva fe amb una ale-gria i una esperança...! A Tarsus lavam dir en català per a dues reli-gioses italianes i el nostre grup decurials i periodistes. Va ser una altraocasió impactant pel testimoni deles religioses i del mossèn que vaconcelebrar amb nosaltres. I, sí, aKonya va ser molt emocionant veu-re com es barrejaven harmònica-ment el català, l’àrab, el parsi i el turclloant un mateix Déu. I era realmentcolpidor veure com la fe amaravaaquelles persones. I també un detallbonic quan, en arribar el moment dedonar-nos la pau, vam encaixar les

Núm


Davant les restes de la monumental basílica de Santa a Tecla a Silifke, acmpanyatsper la Sra. Emel Gökbel, directora territorial de Cultura i Turisme a Mersin.

L’impressionant interior de la cripta de la basílica de Santa Tecla, a Silifke, araen procés d’excavació i que s’aixecava sobre la tomba de la protomàrtir.

Un instant de l’emotiva eucaristia a l’església de Sant Pau i Santa Tecla a Konya,davant de fidels cristians procedents de l’Iraq i l’Iran, refugiats a la ciutat turca.

mans amb els musulmans que ensacompanyaven i que, en actitud derespecte, assistien a la celebració. Siaixò sempre fos així!... Sovint pensosi les coses no s’enmetzinen perqüestions alienes a les religions.

—A Konya vostè li va fer una pro-posta a l’alcalde Tahir Akyürek...

—Ens les vam fer mútuament.Jo li vaig presentar el nostre projec-te de centre cultural, científic i pas-toral i el vaig convidar a col·laboraren les seves futures activitats, laqual cosa el Sr. Alcalde va acceptarde bon grat, com també va acceptarque Konya estigués representada alCongrés que sobre Santa Tecla i elcristianisme primitiu es farà a lanostra ciutat el proper mes d’oc-tubre. I el Sr. Akyürek em va fer laseva: em va demanar que transme-tés a les autoritats tarragonines eldesig d’agermanar Konya i Tarra-gona en honor de santa Tecla, o“Aya Thekla”, com diuen ells, cosaque faré formalment en els propersdies, quan torni de les sessions de laplenària de la Conferència Epis-copal Espanyola.

—A Tarsus i Antakya va visitarindrets relacionats amb sant Pau, i aSilifke i a Konya, indrets vinculats asanta Tecla, patrons de la nostra arxi-diòcesi i de la nostra ciutat... Què vasentir allí?

—Resulta molt difícil expressar-ho amb paraules. Ho vaig viure ambuna intensa emoció. Era com anar aals orígens. La gruta de sant Pere, elpou de sant Pau, la tomba de santaTecla... Tarsus, bressol de sant Pau;Konya, bressol de santa Tecla,Antakya, bressol de l’Església... Pucassegurar que el cor em bategavaamb molta força pensant que estavatrepitjant la mateixa terra que ha-vien trepitjat ells. I, aleshores, tor-nava a recordar aquelles paraules desant Fructuós: “Ens cal pregar perl’Església estesa d’Orient fins aOccident”...

— Què ens pot dir dels seuscontactes amb les autoritats militars?

— La Direcció General d’Afersculturals i de Museus del seuMinisteri de Defensa de Turquia té

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

24

A partir d’ara també els sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques,seran venerats a l’església de Sant Pau i santa Tecla a Konya.

A Konya va convidar l’alcalde Sr. Tahit Akyürek a participar en el congrés del mesd’octubre i rebé el desig d’agermanament amb Tarragona de la ciutat turca.

Entre Mons. Antonio Lucibello, nunci apostòlic de la Santa Seu a Turquia, i el Sr.Cristóbal González-Aller, ambaixador d’Espanya, a la Nunciatura a Ankara.

25

unes capacitats increïbles per orga-nitzar esdeveniments culturalstemes molt variats. Heus ací, doncs,la raó dels contactes. Un momentsingular va ser quan vaig lliurar unaplaca de record de la meva visita a laMehter Takimi, la banda militar mésantiga del món, simbolitzant unsnous temps. Pensi que un predeces-sor meu —en Pere d’Urrea— va llui-tar contra els turcs com a capitàgeneral de les galeres pontifícies. Itambé va ser impressionant la visitaal mausoleu d’Atatürk, el fundadorde la República de Turquia: els sol-dats, la corona de flors, el toc d’ora-ció... En aquell moment jo estavapensant: “Què diria la meva mare?”.Després em van fer signar en elllibre d’honor. Em van fer un tracta-ment gairebé de cap d’Estat. No a lameva persona, sinó al “Primat de lesEspanyes”.

—I què ens pot dir de les entre-vistes amb les autoritats religioses?

—En la trobada amb el Dr. SabitSiskem, màxima autoritat turca pelque fa al diàleg interreligiós, crecque hi va haver sinceritat peramdues parts i que, amb el temps,es poden fer coses. Es va mostrarmolt interessat en el nostre futur“Centre Cultural Tarraconense” (laremodelació del Seminari) com aespai de diàleg interreligiós i cultu-ral, així com en el congrés sobresanta Tecla i el cristianisme primi-tiu. Igualment es va mostrar recep-tiu quan li vaig formular —per sug-geriment del Nunci Apostòlic— lapetició de tornar al culte permanentl’església-museu de sant Pau a Tars,dient que per part d’Afers Religio-sos no hi veia inconvenient i quecaldria encetar una negociació ambel Ministeri de Cultura i Turisme.

—Una darrera pregunta, Sr.Arquebisbe... Recomanaria als lectorspelegrinar a Turquia?

—Sí, perquè, a més de conéixertan lligats a la nostra fe, s’afavoririaa les comunitats cristianes locals i,possiblement, s’aconseguiria quealgunes esglésies que ara sónmuseus, tornessin a obrir-se al cul-te permanent.

Núm


A Ankara el Sr. Arquebisbe i els preveres diocesans van concelebrar amb el Sr.Nunci en una molt participada missa internacional a l’església de Sant Carles.

El Primat encara significa alguna cosa a l’Orient. Rebent honors gairebé de capd’Estat durant la visita a la tomba d’Atatürk, fundador de la moderna Turquia.

Salutació davant el retrat d’Atatürk. La trobada amb la màxima autoritat derelacions interreligioses, Dr. Sabit Simsek, va estar presidida per la cordialitat. εδτ

El carisma específic d’aquestcorrent espiritual de coopera-ció amb les missions se

cenyeix a aquesta triple finalitat:oferir les obres, el sofriment i l’ora-ció per la santificació dels missio-ners i l’augment de les vocacions a lamissió; ser missioners o missio-neres en el propi ambient, en comu-nió amb altres malalts i les personesque els atenen; i transformar lamalaltia en un medi de santificaciódels propis malalts i de les personesque els acompanyen.

Qualsevol persona pot sermembre de la Unió de MalaltsMissioners, que no implica captipus de contribució econòmica,sinó l’oferiment a Déu delsmoments difícils que té tota malal-tia, sobretot si la persona se sentcom a càrrega inútil per a la famíliao la societat.

“El Pare m’estima, perquè dono la vidai després la recobro. Ningú no me lapren, sóc jo qui la dono lliurement”.

(Jn. 10,17-18) Aquestes paraules són una invi-

tació a tots, els limitats en la salut iels actius en la tasca de cada dia:saber-se estimats per Déu i lliurantla vida poc a poc en servei del’Evangeli i recolzant els missatgersde la Bona Nova.

En aquestcontext, els dele-gats diocesans deCatalunya i Ba-lears conviden aque aquesta torxaque els nostresmissioners i mis-sioneres han aga-fat ben forta a lesseves mans, esvegi i es mantin-gui ben encesagràcies a l’accep-tació generosa detotes les limita-cions i dolors delsmalalts missio-ners. Les ObresMissionals Pontifícies edita un tríptici des de les delegacions de Missions iPastoral dela Salut s’acompanya ambreflexions i pregàries a la recerca delfruit ofert al Senyor des del propisofriment.

Precisament, Núria Costa, mis-sionera a Kinshasa, ens aporta unavivència que constitueix tot unexemple del carisme del malalt mis-sioner:

—Amb un grupet del centre“Ekolo ya bondeko” vam anar a visitarels malalts de la presó per a com-partir amb ells l’Eucaristia i el dinar.Va ser una vivència molt positiva

que em va impactar. La sala on ensvam reunir per dinar i celebrar lamissa no estava gens cuidada però eltracte que hi havia entre els internsera molt bo. Ells van estar moltcontents i agraïts perquè era la pri-mera vegada que els hi havien portatmenjar i s’havien quedat amb ells,malalts de sida o tuberculosos…Iper què tanta violència, tantainjustícia i tantes guerres? Unstenen molt mentre que altres noarriben al necessari. Certament, haestat una gran experiència…

Malalt i missioner: tot un reptepel camí de la santificació…

El carisma del malalt missionerTransformació de la pròpia malaltiaen un medi de santificacióDelegació Diocesana de Missions

L’any 1928, MargaritaGodet, immobilitzada perla malaltia, es preguntavacom podria ser missione-ra des de la seva situació,aparentment inactiva.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Tarragona μissionera

26

εδτ

El seu dinamisme missioner va fer possible el naixement de la Unió de Malalts Missioners, a l’empara delSeminari de Missions Estrangeres de París. A Espanya, aquesta institució va iniciar la seva singladura l’any1940 i, des de llavors, no ha deixat d’empenya la seva expansió allà on hi ha una persona que sofreix qualse-vol tipus de limitació per edat o malaltia.

Oβservatori

27

Núm


Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

La societat actual es pregunta,a vegades, què fan els mones-tirs de clausura, és a dir, qui-

na funcionalitat tenen en aquestsmoments. També la societatactual, sempre tan pràctica, tanfuncional, s’interpel.la sobre larendabilitat d’aquests cenobis.“Què fan les monges tancades enun monestir sense sortir al carrer?Què produeixen?” Aquesta és unapregunta que, més d’una vegada,s’ha pogut escoltar.

Certamente, què fan? Laresposta és molt simple: lesmonges es tanquen dins per a sor-tir a fora. En primer lloc, lesmonges no estan soles perquèviuen en companyia de Déu. ElSant Pare, Benet XVI, ho ha ditrecentment: “Gràcies a aquestaopció de viure en companyia deDéu, adquireixen un gran sentit decompasió per les penes i feblesesdels altres. Amics i amigues deDéu, disposen d’una saviesa que elmón, del qual s’han allunyant, noté i que la comparteixen amb elsqui truquen a la seva porta”. Sónpou de saviesa.

Benet XVI també es refereix a la“soledat habitada per Déu”.Aquesta és una expressió que farmeditar. Hi ha una soledat físicaperó no espiritual perquè permetapropar-se més a Déu fins el puntque Aquest ocupa tot el teu ésser.Aleshores, els monestirs de clausu-ra es converteixen en un oasi de paui d’esperança. La vida de clausuracomporta l’oració, la meditació il’estudi. Això implica el tancamenten un espai físic, no per motiva-cions individualistes, sinó per a ofe-rir als altres l’ajut, el consell o l’as-sistència espiritual com a conse-qüencia d’aquella saviesa propicia-da per la proximitat amb Déu.

Avui, doncs, els monestirs declausura són més necessaris quemai en una societat que, en termesgenerals, només va a la recerca delsbeneficis tangibles. Els cenobis declausura aporten consell i serenora totes aquelles persones que s’hiacosten per a descobrir el camí quecondueix a la Llum, la Veritat i laVida.

Veritablement, les monges declausura fan una feina molt calladaperquè utilitzen el silenci, és a dir,el llenguatge de Déu. Però és unafeina molt efectiva.

Per a comprovar-ho només calfer el pelegrinatge a qualsevold’aquests cenobis…

Clausura

Josep Sabaté, periodista

εδτ

Mn. Florenci Giralt Palauneix al Vilet, arquebisbatde Tarragona i província

de Lleida, el dia 18 de febrer de1917. Tot just el dia abans de laseva mort va complir 94 anys.

Cursa els estudis sacerdotals alnostre Seminari diocesà, comple-tats posteriorment a la pontifíciaUniversitat de Comillas i es llicenciaen Dret Canònic.

Als inicis del seu sacerdoci s’en-carrega de la catequesi dels suburbisde Tarragona, mentre ocupa tambéel càrrec de prefecte-formador a lasecció de Filosofia del SeminariDiocessà. Es nomenat professord’Humanitats clàssiques d’aquestcentre docent.

L’any 1939, a l’edat de 22 anys, ide mans del canonge Dr. JaumeSabaté, ingressa com a congregant ala Reial i Venerable Congregació dela Puríssima Sang de Nostre SenyorJesucrist, complint precisamentl’any 2009 els setanta anys decongregant.

L’any 1951 és nomenat capellà de

la que fins fa uns anys s’anomenavaCasa Provincial de Beneficència, càr-rec que ocupa fins a la seva jubilació.

També a principis dels anys 50entra a formar part de la Junta de laCongregació de la Sang amb el càr-rec de Vocal Eclesiàstic, i desenvolu-pa la tasca de consiliari de la Secciód’Aspirants durant molts anys.

Durant els seus anys de sacerdo-ci, el Dr. Giralt ha estat vinculat amoltes altres activitats. Destaquemel Full Parroquial des de la seva fun-dació l’any 1950, ocupant-ne méstard el càrrec de director. L’any 1961fou nomenat director del ButlletíOficial de l’Arquebisbat.

El mateix 1961 és nomenat bene-ficiat de la Santa Església Catedral, i el1981 era designat canonge peniten-cier del nostre temple metropolità.

Com a cap de premsa del’Arquebisbat ha col·laborat en dife-rents publicacions, destacant elDiari de Tarragona en les èpoquesdels directors Domingo Medrano iDavid Castillo. És autor de nom-brosos articles i treballs en revistesdiocessanes i altres opuscles, espe-cialment de Setmana Santa.

L’any 1988 es nomenat Prefectede la Congregació de la Sang. La tas-ca portada a terme durant moltsanys ha estat molt important, espe-cialment en el camp de la restaura-ció i rehabilitació de la Casa de laSang i l’enfortiment de la vida socialde la Congregació.

L’any 1992 presideix tots elssolemnes i històrics actes del IVCentenari de la Casa de la Sang.

Aquest mateix any, concreta-ment l’11 de desembre, celebra elsseus 50 anys de sacerdoci. Amb

aquest motiu, el Sr. Arquebisbe,Monsenyor Ramón Torrella, li adre-ça una carta en la qual, fent unresum dels seus anys de servei al’Església, li diu: “Quants favors,quanta gràcia de perdó, de reconci-liació i d’orientació ha arribat a tan-ta gent per mitjà del vostre minis-teri. Tot fet sempre en nom deJesucrist pel bé de les persones.Ajudar-les a créixer en la fe, en l’es-perança i en l’Amor”.

En la mateixa ocasió, l’alcalde deTarragona, el Sr. Joan Miquel Nadaltestimonia el servei espiritual deMn. Giralt a la nostra ciutat quan enuna altra carta li diu: “Heu esdevin-gut un tarragoní fidel, que ha sabutportar la vocació religiosa al cor demolts tarragonins”.

En reconeixement a la seva fide-litat i el seu treball durant 60 anysen bé de la Congregació de la Sang,de l’Església de Tarragona i de laciutat, l’any 1999 va rebre la Medallade la Fidelitat a la Setmana SantaTarragonina.

L’Església tarragonina ha perdutun gran prevere, senzill peró moltpreparat, mestre de preveres,consultor de molts tarragonins iamb una bonhomia que el caracte-ritzava. Un home bó, un home deDéu.

Tal com va dir en la homilia de laMissa funeral el Sr. Arquebisbe,Mons. Jaume Pujol, Mn. Florenciestava preparat, havia assolit la ple-na maduressa espiritual i Déu el vacridar.

Dr. Giralt, moltes gràcies pelvostre mestratge. Vós gaudiu ja de laplena presència de Déu.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Ens ha deixatMn. Florenci GiraltUn home bo, un home de DéuCarles Baches Pla

In μeμoriaμ

Era dissabte a la tarda quan vaig rebre latrista notícia. L’amic Josep Maria Fortuny,sotsprefecte de la Congregació de la Sangm’ho comunicava. De cop totes les vivèn-cies al seu costat van passar pel meu cap. Jovaig ser secretari de La Sang durant prácti-camente tot el seu mandat com a Prefecte.

28

εδτ

29

Quatre etapes de la seva vida:

Infància. La va viure amb la sevafamília a la casa pairal del seu pare aRiudecols, on el pare treballava laseva hisenda. Un fet remarcabled’aquesta època és que, començadala Guerra, al seu pare, que era per-seguit per home honrat i, sobretot,per catòlic, el van matar quan anavaa recollir la Josefina per portar-la aun lloc més segur... La mare i els 8fills es van quedar a Riudecols; peròun d’ells va ser cridat al front ambels de la quinta del “biberó”. Lamare, dona valenta, va portar enda-vant els fills i la hisenda. Es vaesmerçar per comunicar-los elsvalors humans i cristians. Dels 8fills, 4 es van consagrar al Servei delRegne, i els altres 4 van formar famí-lies cristianes amb nombrosos fills.

Joventut. Després d’haver passatun temps a Tarragona, la família esva establir definitivament a la ciu-tat de Reus; és allí on la Josefina vaestudiar Batxillerat i va treballar ales oficines d’una important empre-sa d’oli. En aquesta època, i ambil·lusió i empenta, va formar partdel moviment apostòlic, molt com-promès aleshores amb l’Església, lainfància, la joventut i el món dels

marginats, anomenat Acció Catòli-ca. La Josefina hi era coneguda pelseu zel i dedicació a nivell local idiocesà. Era una noia bonica i moltalegre. Durant aquest temps va can-tar en un petit Cor conegut per lesseves acurades interpretacions.Però cada vegada veia més clar queels seus anhels apostòlics anavenmolt més enllà del que la seva acti-vitat apostòlica podia abastar. Lainvitació del Senyor a entrar alCarmel li va obrir nous horitzons.Tenia 23 anys.

El Carmel: joventut i maduresa.Ben conscient, des del primermoment, del que portava entremans, es va donar amb cos i ànima alseu ideal de no preferir altra cosaque Jesús, cercat i trobat pel camíde la pregària, de l’amor a les ger-manes, de la humilitat i de la pobre-sa. La seva sensibilitat per la perti-nença a l’Església, i a l’església dio-cesana, formava part del pal de pa-ller de la seva vida. Conseqüentamb els seus principis, arribat elmoment de la Renovació Conciliarfou una entusiasta col·laboradoraen totes les iniciatives per encami-nar adequadament la nostra men-talitat i posar en pràctica les novesdirectrius. Ho feu com a monja icom a Priora.

Pujada a Jerusalem. Pasqua. Sisempre havíem reconegut la sevavida com un regal, durant els tresmesos de la seva malaltia irrever-sible ho hem pogut constatarmoment per moment. L’acceptacióserena i valenta del diagnòstic, queella va voler saber directament delmetge des del primer moment, la vaanar despullant de totes les adhe-rències i càrregues que arreple-guem durant el temps del nostre

pelegrinar i, amb nitidesa creixenti impressionant, se’ns va anar pre-sentant com la dona de fe capaç deviure amb normalitat el progressiudespullament a que la portava lamalaltia i que l’anava identificant alServent de Javhe, sofrent i pobre,que no va obrir mai la boca per pro-ferir una queixa mentre la mante-nia constantment entreoberta ambun somriure amable i pacificador...Des del primer moment va dema-nar a la germana Àgueda, la nostraPriora, que el curs de la seva salutno interferís la marxa de la comuni-tat; i va ser la naturalitat amb que hoha viscut ella el que ho ha aconse-guit. Aquesta ha estat la gran lliçóde la vida de la nostra estimada ger-mana Josefina ja que és davant de lamort quan queda al descobert, ambuna lluminositat inconfusible, laveritat de la persona. La pau que varespirar el seu rostre i tota la sevapersona van romandre presents,amb la mateixa frescor, durant les42 hores que la vam tenir de cos pre-sent. La fotografia, feta poc tempsabans de morir, reflecteix la pau queomplia el seu esperit i que conta-giava al seu entorn.

El comiat pasqual que li vanretre una trentena de preveres pre-sidits pel seu germà Mn. Ricard,acompanyat del P.Agustí, la sevafamília, la Comunitat i nombrosís-sims amics, ha estat una demostra-ció més de com ha estat d’estimada.Descansi en Pau.

I la Pau que ha deixat a laComunitat ens dóna la seguretat deque ha fet el Cim, la Resurrecció, ide que no ens deixa pas orfes...

Núm


La Josefina ja descansaGna. Rosa Llull, o.c.d.

La nostra estimada germana Josefina dela Immaculada Cabré Roigé va néixer aRiudecols el 20 de juny de 1931; va entraral Carmel de Tarragona el 21 de novembrede 1954; ha mort el 19 de febrer de 2011.

εδτ

Catalunya compta amb més de15.000 associacions actives,2.500 fundacions i més de

600.000 persones voluntàries.

Estudis realitzats en aquestcamp assenyalen la importància delvoluntariat dins de les organitza-cions del Tercer Sector d’AccióSocial, entre les quals es trobaCàritas.

Identitat i missió

Càritas és una institució consti-tuïda fonamentalment per voluntà-ries i voluntaris. A l’Arxidiòcesi deTarragona són més de 900 volunta-ris els que garanteixen la qualitat il’efectivitat de les accions deCàritas.

Els voluntaris són persones quevolen, des de la comunitat cristia-na, treballar de forma específica enel servei de la caritat. Actuen enl’àmbit de la pobresa i la exclusiósocial i tenen un compromís solida-ri que els impulsa a compometre’sen uns valor concrets com són lagratuïtat, la solidaritat, la dignitat ila igualtat.

Els voluntaris són portadorsd’esperança i donen, dia a dia, amb elseu esforç i generositat, el seu tempsa les persones més vulnerables de lanostra societat. També és caracterit-zen per ser persones sensibles alsproblemes socials. Acullen les per-sones i procuren motivar-les en lesseves capacitats, habilitats i possibi-litats de superació.

D’altra ban-da, també estandisposats a ac-tualitzar la sevaformació i modi-ficar els seusmodels d’acciósocial.

Formació

Els pobressón prioritat pera Càritas, però labona voluntatdels voluntaris,de vegades, no éssuficient i cal la col·laboració delsprofessionals. Càritas, en aquestsúltims anys, ha fet un esforç, pertenir persones expertes en el campsocial, com són els treballadorssocials.

Les noves problemàtiques deri-vades de la crisi econòmica i la com-plexitat de les situacions en què estroben els necessitats —immi-grants sense papers, famílies en

situació d’atur, persones sensesostre— han provocat un canvi en ladinàmica de treball. Tant els pro-fessionals, com els voluntaris, hande tenir una bona preparació en elcamp en què estan treballant i unaidentificació amb l’esperit que moula institució eclesial.

Reptes

L’Any Europeu del Voluntariats’ha fixat, entred’altres objec-tius, el de pro-moure arreu elvoluntariat permillorar-ne la se-va qualitat, re-compensar lesseves activitats i,principalment,augmentar laconsciència delvalor i de la granimportància delvoluntariat.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

2011,Any Europeu del VoluntariatAnna M. Mairal,

responsable de Comunicació i Sensibilització de Càritas Diocesana

LαVeu δεCàritas

La Comissió Europea ha pro-posat que el 2011 sigui l’AnyEuropeu del Voluntariat.Més de 100 milions d’euro-peus estan compromesosamb activitats de voluntariati experiències solidàries pera millorar la societat.

30

εδτ

31

Núm


Càritas fa realitat el projecte Café i caliu

És un espai d’acollida per a les persones sense sostrei famílies en situació precària

Càritas va presentar el nouprojecte Cafè i Caliu. Unprojecte que ja va esdevenir

realitat el 21 de febrer i que seràliderat per les parròquies deTarragona i que anirà destinatprincipalment a les personessense sostre, sense excloure ad’altres persones que per dife-rents motius puguin ser benefi-ciàries.

Segons va manifestar Fran-cesc Roig, director de CàritasDiocesana de Tarragona, “el pro-jecte Cafè i Caliu es desenvolu-parà a la casa de Sant Auguri deTarragona. Cafè i Caliu serà un espai d’acollida on s’oferirà servei d’esmorzar i orientació tant en la tas-ca de gestió d’allotjament a través de la Fundació Bonanit, com d’acompanyament a qualsevol progra-ma que Càritas desenvolupa en aquests moments”.

Jordi Borràs, director de Càritas Interparroquial de Tarragona va explicar que “el projecte Cafè iCaliu, que duran a terme persones voluntàries, estarà coordinat per José Ramón Bahillo i la Gna. TeresaBeà, actual responsable del servei de pernoctacions de Càritas Diocesana amb la Fundació Bonanit.José Ramón i Teresa mantindran una estreta coordinació amb la Junta de Càritas Interparroquial deTarragona per tal d’optimitzar el seu funcionament”.

Instal·lacions

Cafè i Caliu obre de 9 a 12 del matí de dilluns a divendres i utilitza part de les instal·lacions que té laCasa de Sant Auguri: l’entrada a l’edifici i recepció, situada a la planta baixa i que compta amb un porter

automàtic, i el primer pis que inclouel menjador, la cuina, els serveis ambdutxes, diverses sales i rober”.

Segons Mn. Raimon Mateu, diacapermanent i delegat dels preveres del’Arxiprestat de Tarragona Centre,va indicar que “Cafè i Caliu oferiràesmorzar a les persones que aculliamb aliments que s’obtenen de for-ma gratuïta provinents d’empresesd’alimentació o de donatius. Tambéestà previst el servei de dutxes i derober”. εδτ

Al’acte van estar convocats totsels membres del Consell i elsresponsables de les Càritas

parroquials de tota l’Arxidiòcesi. Al’Assemblea, que va ser presidida pelSr. Arquebisbe, Dr. Jaume PujolBalcells, es van presentar la memòriad’activitats i la memòria econòmicaque s’ha realitzat durant el 2010.També es va informar dels pressu-postos i objectius per a l’any 2011.

L’Assemblea, que va començar ales 9 del matí amb l’acollida i el lliu-rament del material als partici-pants, va comptar amb 71 assis-tents. La sessió va iniciar amb unapregària i les paraules del Sr.Arquebisbe, qui va destacar les

paraules del Sant Pare en l’encíclicaDéu és amor i va remarcar que “per aun cristià que viu la fe, la dimensióde la caritat és essencial”. També vafer referència al cardenal RobertSara president del Consell PontificiCor Unum, en el seu missatge d’en-fortir el vincle de l’evangelització i lacaritat. El Sr. Arquebisbe també vaexplicar que en el seu viatge aTurquia va visitar tres petitescomunitats cristianes, amb gentmolt pobra, però que sostenienCàritas. Amb aquesta referència vaacabar donant les gràcies a totes lesCàritas per la labor tan eclesial i vaexpressar que aquesta disponibili-tat “us ha de servir per créixer en lavostra vida cristiana”.

Després de les paraules del Sr.Arquebisbe, Francesc Roig, directorde Càritas Diocesana de Tarragonava obrir l’Assemblea pròpiamentdita i va donar la paraula a Josep M.Castrillo, secretari general deCàritas Diocesana de Tarragona,per procedir a la lectura i aprova-ció de l’acta de la XXXI AssembleaOrdinària del 13 de març de 2010 ide la XXXII Assemblea extraor-dinària del 10 de juliol de 2010.

Seguidament, el mateix JosepM. Castrillo, com a secretari generalde Càritas Diocesana de Tarragona,va fer la presentació de la Memòriadiocesana d’activitats del 2010. LaMemòria, que es va presentar d’unamanera molt gràfica, presentava elperfil de les persones ateses perCàritas; les sol·licituds d’atenció ales necessitats bàsiques més dema-nades per les persones que arriben ales Càritas parroquials; l’acciósocial al territori, amb la presenta-ció de tots els programes i projectesamb dades i xifres; i el nombred’activitats realitzades en formaciói voluntariat, i en el Departamentde Comunicació i Sensibilització.També es van explicar els fets idades més importants de lesCàritas parroquials, així com lesnecessitats que tenen en aquestsmoments les Càritas parroquials.

Lluís Aranda, sotsdirector deCàritas Diocesana de Tarragona vapresentar la memòria econòmica iels pressupostos. Va informar tam-bé dels ingressos i despeses de lesCàritas, així com del pressupost delqual disposaran les Càritas per a

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

XXXIII Assemblea Diocesanade CàritasAnna M. Mairal,responsable de Comunicació i Sensibilització de Càritas

Notíciεs

El passat 26 de febrer va tenirlloc al Palau de l’Arquebisbat laXXXIII Assemblea Diocesanade Càritas.

32

33

Núm


l’any 2011. Un pressupost que espodrà destinar a la realització deprojectes socials, renovacionsd’equipaments o necessitats impre-vistes.

Després d’un breu descans, es vaprojectar un resum audiovisual delsactes més importants realitzatsdurant l’any 2010. Unes 70 fotogra-fies mostraven els esdevenimentsmés representatius d’un any que haestat marcat per la crisi econòmica.

Seguidament, Mn SantiagoSoro, delegat episcopal de CàritasDiocesana, va revisar els objectiusdel trienni 2009 –2012, que hanestat apropar els serveis de Càritasdiocesana a totes les Càritas parro-quials, interparroquials i arxipres-tals; confeccionar i aplicar un Pla deFormació, tenint en compte el Noumodel d’Acció Social, la situació decrisi i les noves tecnologies; revisaren profunditat la nostra acció; i pro-jectar l’acció de Càritas en l’actual

augment de necessitats per sensi-bilitzar la societat i va presentar elsobjectius del 2011.

A continuació, Xavier Rius, res-ponsable del departament d’Accióal territori, va presentar el projecteCentre de distribució d’aliments indi-cant que en aquests momentss’està treballant per fer una provapilot a un dels arxiprestats.

D’altra banda, Jordi Borràs,director de Càritas Interparroquialde Tarragona va presentar el fla-mant projecte Cafè i caliu, inaugu-rat feia una setmana a la Casa deSant Auguri.

Per finalitzar, Francesc Roig, vaexplicar els convenis establertsamb la Fundació Bonanit, laFundació Mambré, la Diputació deTarragona i l’Institut Qualitats i vacomentar la posada en marxa d’unacomissió per fer la revisió delsEstatuts de Càritas Diocesana.

L’acte es va cloure amb un tornde precs i preguntes.

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interessa poder desgravar ❏ No interessa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

εδτ

E l divendres dia 25 de febrer, a laCatedral i a la sala coneguda

també com “vestidor delscanonges”), va tenir lloc lloc unaroda de premsa per parlar sobre“Les obres de restauració i de reha-bilitació de la Catedral: l’estat de laqüestió”.

Va introduir l’acte el Sr.Arquebisbe tot explicant la finalitat

de la convocatòria,atesa per una grannombre de mitjans decomunicació. A conti-nuació va intervenirMons. Barbarà va ac-tuar com a modera-dor, presentant Mn.Antonio Martínez Su-bías com a nou canon-ge encarre-gat del Pa-trimoni en

substitució del finatMons. Josep Martí iAixalà. El Dr. MartínezSubías va llegir un textexplicatiu de les actua-cions realitzades, que vacompletar detallada-ment l’arquitecte Sr.Joan Figuerola, ambl’ajut d’imatges fotogrà-

fiques i infogràfiques, les actua-cions realitzades.

Després de respondre les pre-guntes dels periodistes, els mem-bres de la taula presidencial vanacompanyar els representants delsdiversos mitjans de comunicaciósocial en una visita a les obres pertal que poguessin comprovar “insitu” el que s’havia explicat.

Els ponents van ser l’equip del’empresa STEM, encapçalatpel director del projecte, Sr.

Ignasi Millet, i pels arquitectes, Srs.Joan Figuerola i Joan C. Gavaldà,que darrerament han fet un grantreball de conjunt.

El projecte és molt ambiciós iconté tant el possible discurs delfutur Museu com la proposta d’es-pais que podria ocupar de laCatedral i del Capítol. Aquest pro-jecte va ser encarregat a l’empresaSTEM per Mons. Josep Martí Aixalà,recentment traspassat, essent direc-tor del Museu.

La reunió va ser presidida pel Sr.Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i hivan assistir, per raó del càrrec, Mn.Joaquim Fortuny, vicari general,Mons. Miquel Barbarà, degà-presi-dent del Capítol i director en fun-

cions del Museu, la Sra. RosaliaGras, secretaria general i cancellera,Mn. Antoni Martínez, delegat dio-cesà per al Patrimoni artístic i docu-mental, Mn. Manuel M. Fuentes, di-rector de l’Arxiu Històric Arxidio-cesà de Tarragona, el Sr. AndreuMuñoz, director del Museu BíblicTarraconense, i la Sra. Sofia Mata,conservadora del Museu.

L’avantprojecte està ara subjecte aestudi i esmenes. Properament seràpresentat al Capítol de la Catedral.Finalment l’aprovació per a convertir-lo en projecte l’ha de fer el Sr. Arque-bisbe amb el seu Consell Episcopal. Sies pot realitzar podria ser un granMuseu per l’Església de Tarragona. Faanys que s’hi treballa i queda molta fei-na per fer els propers anys.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Presentat l’avantprojectedel nou Museu Diocesà

Notíciεs

El passat dia 18 de febrer,va tenir lloc una reunió perpresentar l’avantprojectede nou Museu Diocesà.

34

εδτ

εδτ

Roda de premsa a la Catedral

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Record de l’Any Jubilari de les Festes Decennals de la Candela.

Valls, 2011

Església de Tarragona

Documents

Transcript of Església de Tarragona