a

Núm. 260 Desembre 2011

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXIII Quarta època

εsglésiade τarragona

BON NADAL!

εsglésiade τarragona

εsglésia

εsglésiade τarragona

εsglésia

εsglésiade τarragona

Comencem una nova secció titulada Radiografia dels arxiprestats per a conèixer de més a prop la realitat de cada territori amb els seus projectes i

serveis. En aquest número anem a l’Alt Camp, d’on és ar-xiprest Mn. Josep Bofarull.

A Radiografia dels arxiprestats Pàgina 12

I, a més, La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg.5), Beat Pare Palau (pàg. 6), Radiografia de l’arxiprestat de l’Alt Camp (pàg.12), Joventut (pàg. 16), La veu de Càritas (pàg 20), Vocacions (pàg. 22), Observatori (pàg. 26), Una experiència ecumènica al Monestir de Bose (pàg. 27), Nadal a Terra Santa (pàg.29 ), L’Apunt musical (pàg. 31), Cinema (pàg. 32), Museu Bíblic Tarraconense (pàg.34)

Durant el passat mes de novembre s’ha intensificat la pregària per les vocacions. L’arxidiòcesi de Tarragona s’ha sumat de nou a la cadena de

pregària durant els dies 1, 11 i 21 de novembre, una activitat conjunta arreu dels bisbats amb seu a Catalunya. Parlem d’aquesta i altres propostes vocacionals amb el director del Secretariat diocesà de Vocacions, Mn. Simó Gras Solé.

A VocacionsPàgina 22

SUMARI 260Desembre 2011

3

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

Els articles publicats aεsglésia dε τarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep SabatéAnna Robert

SecretariaMontse Sabaté

Maquetació i FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legal T-14-1988

Subscripció anual(11 números): 15,00 €

Subscripció anual Europa (11 números): 40,00 €

Preu unitari: 1,50 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

εsglésiade τarragona

La Quarta d’εdτ

Einstein i la crisiAntoni Coll Gilabert, periodista

L’any 1905, quan Einstein era un jove treballador desconegut de l’Oficina de Patents de Berna, va escriure quatre articles que va

enviar a la revista Anals de Física que dirigia Max Planck, un altre gran científic que va tenir l’encert d’acceptar-los. Així va començar el que havia de ser la fama mundial d’aquell jove que amb la Teoria de la relativitat superava la física de Newton, tinguda com un dogma durant 200 anys.

En una conferència, Einstein, referint-se a això va dir que si algun dia els fets demostraven que la seva teoria estava equivocada, ell seria el primer d’admetre-ho. Un dels assistents de la conferència era el filò-sof Karl Popper, que durant un temps va abraçar el marxisme, però que després, seguint el raonament d’Einstein (els fets desmenteixen la te-oria) el va abandonar.

Tot això ve del fet que, una vegada caigut el comunisme, a finals dels anys vuitanta del segle passat, semblava que el capitalisme era l’única teoria econòmica possible, i d’això se n’ha fet un dogma.

Heus aquí, però, que arriba la crisi, una gran crisi que afecta tot Euro-pa i provoca milions d’aturats i posa en qüestió l’euro. No serà el mo-ment de recordar el que deia Einstein, de posar en dubte el capitalisme i no construir més dogmes dels necessaris? A veure si resultarà que el món secular en tindrà més que l’Església! εdτ

4

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

εditorial

I sense gairebé adonar-nos-en tornem a ser al mes de desembre. Després d’un intens període de pregària

per les vocacions durant el novembre, dediquem un espai destacat amb entrevista i reflexió entorn d’aquesta qüestió. La figura del beat P. Palau amb motiu de la commemoració de l’Any Jubilar Palautià, la vivència del Nadal a Terra Santa, la veu d’algunes delegacions diocesanes i altres seccions habituals d’aquesta publicació ocupen part d’aquest número. A poc a poc ja ho aniran descobrint.

Però centrem-nos en la celebració per excel·lència d’aquest mes: el Nadal. La pregunta reina d’aquest període sovint, és: «Què em falta?», «què puc demanar?», «què regalaré a…?». El Nadal no va néixer, precisament, per a incentivar el consum, sinó la felicitat. I cada any ho sentim a dir, però no per això ho tenim més clar.

Afortunadament sempre hi ha persones que van més enllà, que pensen en els germans que no gaudiran del Nadal en el caliu d’una llar sinó, per exemple, en un hospital; persones que pensen en la recollida de joguines, d’aliments, a animar els cants de la missa del gall, en la gent que viu al carrer… aquelles persones que es pregunten més «què puc fer jo?» per als altres i no pas per a un mateix. En definitiva, rostres invisibles que es lliuren gratuïtament, i ho fan sempre. Però, Déu, ens va donar el que li sobrava? No, Déu se’ns ha donat. I ho ha fet amb tot el que tenia, el seu Fill. En canvi, a nosaltres, quan donem, sempre ens queda alguna cosa.

De ben segur que enguany també farem el pessebre, encara que s’assembli ben poc a les condicions en què va néixer Jesús, participarem de les celebracions litúrgiques, col·laborarem en alguna campanya solidària, participarem en un recés, pregarem amb més intensitat, escriurem felicitacions de Nadal, pensarem en aquelles persones que estimem i els comprarem algun detall. Sens dubte, accions lloables. Però, on és el sentit autèntic del Nadal? Quant de temps haurem

pensat en les necessitats dels qui tenim més a prop? Quanta estona dedicarem a escoltar amb atenció o a interessar-nos realment pels nostres familiars en els àpats que compartirem? No es tracta de celebrar per celebrar sinó de fer-ho amb sentit.

Jesús va néixer en un context de pobresa, en una família humil dins una establia, que no va ser buscada sinó acceptada i viscuda amb solidaritat, com tanta gent que tampoc l’ha cercat. Un any més, viurem un Nadal marcat per la crisi econòmica. En sentim a parlar cada dia als mitjans de comunicació. Les persones que pateixen aquesta crisi, ho celebraran de la mateixa manera? Potser la seva situació ens recorda la d’aquell Nen «que s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres» (cf. Jn 1,14). Encara som a temps de preparar-nos i ser més sensibles a les injustícies de la nostra societat. I, si no, pot ser un repte per al nou any 2012: una conversió

personal de cor.

El nostre Nadal esdevé tan il·luminat artificialment que ens enlluerna i sembla que no podem veure res. Menjar, beure, regals, un pessebre i unes figures impassibles que no s’estranyen perquè estan absortes. Déu les ha posat al nostre món i formen part de la nostra història. Són Maria, que l’ha omplert de gràcia; Josep, que era un home just i, malgrat el dubte, es fa càrrec del Fill de Déu; el bou i la mula

que anuncien la pau dels temps messiànics. Sobretot, i molt especialment, hi ha el Nen Jesús que espera la nostra mirada i veneració, que ens espera a cadascun de nosaltres, entre llums, menjar i regals, perquè ens deixem meravellar pel qui és un Regal de Déu.

«Nadal és donar, però sobretot és donar-se. Quan hagis fet el primer, deixa els teus mèrits de banda, acosta’t en silenci al pessebre, inclina’t davant l’Infant i adora’l. Llavors sí que serà Nadal.»

Els desitgem un sant i joiós Nadal!

Per un Nadal més autènticAnna Robert, periodista

5

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

5

Beaτ Pare Palau

Darrers actes de l’Any Jubilar

La dues congregacions nascudes del carisma del beat Francesc Palau Quer, o.c.d., han estat de celebració durant aquest any passat amb motiu del 200è aniversari del naixement del beat i el 150è de la fundació de les congregacions de les Carmelites Missioneres Teresianes i de les Carmelites Missioneres.

L’església parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona va

acollir dilluns dia 7 de novembre de 2011 la celebració del beat Francesc Palau Quer, o.c.d. La commemoració va consistir en una solemne eucaristia que va estar presidida pel Sr. Arquebisbe

i concelebrada pels pares Carmelites Descalços i preveres de l’arxidiòcesi. A l’acte litúrgic hi van assistir representacions de les diferentes comunitats religioses vinculades amb el Carmel i també autoritats locals, provincials i autonòmiques, així com un gran

nombre de fidels. Va sostenir el cant de l’assemblea el Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, dirigits per Anna Mateu i acompanyats a l’orgue per Albert Díez. A peu d’altar s’oferia a la veneració popular una relíquia del Beat.

6

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol va fer un repàs de la trajectòria vital del P. Palau, fins arribar a la seva mort, víctima del seu zel per atendre els empestats. Va recordar també que l’eucaristia que s’estava celebrant es feia en aquest església de Sant Joan perquè aquí va tenir lloc el funeral del Beat el 20 de març de 1872. Igualment el Sr. Arquebisbe ha fet esment de la voluntat de servei a l’Església del P. Palau des de camps tan diversos com ara la predicació, la catequesi, l’apologètica o el periodisme. El seu camp principal era servir l’Església en els pobres, en els desamparats, els vells… En una paraula, en tothom qui patia.

Va recomanar a les seves filles espirituals l’abandonament en Déu, la fidelitat i l’obediència: havien de ser flames vives. Amb aquest esperit les Carmelites Missioneres Teresianes van tirar endavant malgrat les dificultats dels temps.

Mons. Pujol va remarcar també que el Beat era un enamorat de Déu, d’un Déu que és Amor, i va afegir que cal que «deixem que Déu treballi les

7

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

8

nostres ànimes com va treballar la del P. Palau», l’existència del qual va girar al voltant de quatre punts: primer, estimar Déu i l’Església; segon, estimar el proïsme i el necessitat; tercer, la contemplació i l’evangelització (l’acció); i quart, un gran amor vers santa Maria, a la qual el Beat contemplava com a imatge perfecta de l’Església.

Abans de la benedicció final, el Sr. Arquebisbe, els preveres i les autoritats es van traslladar

T arragona va ser la

ciutat, en paraules

del P.Palau, on hi havia

la casa mare o de major

importància de la

congregació.

9

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

al baptisteri de l’església, on va beneir un quadre que representa el P. Palau, obra de l’artista José Luis Méndez Pomés «Menpo». Allí podia admirar-se també una reproducció de l’acta baptismal del Beat.

«El pare Palau va estar disposat a sacrificar-ho tot per l’auxili de Tarragona»

D’aquesta manera la germana Josepa Pastor, historiadora i carmelita missionera teresiana (CMT), va destacar la importància que tenia la ciutat de Tarragona

per al beat Francesc Palau Quer, o.c.d. La Gna. Pastor va impartir una conferència dimarts passat, dia 15 de novembre, a l’auditori de Catalunya Caixa de Tarragona sobre la història de la congregació de CMT a la ciutat des de la seva fundació, l’any 1871, fins als nostres dies: un passeig en la història de fa més d’un segle.

A l’acte hi van assistir el Sr. Francisco Zapater, primer tinent d’alcalde i conseller de relacions ciutadanes i d’universitats; el Sr. Raül Font, president del Consell Esportiu del Tarragonès; el Sr. Joan

Llatse, director del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona, i la Gna. Pilar Roig, en representació de la Congregació.

El primer torn de paraula va ser per al Sr. Joan Llatse, director del centre educatiu, el qual va donar la

benvinguda a tots els assistents i va agrair l’exemple i dedicació de les germanes al llarg de tots aquests anys. «Sense fer soroll heu cuidat, acompanyat, ensenyat a grans i educat a petits», va destacar. Llatse va lloar la gran feina que la comunitat ha fet per Tarragona i els tarragonins. Tot seguit, la Gna. Pilar Roig va qualificar a la Gna. Josepa Pastor com «una bona exploradora que ha anat recomposant la nostra història de CMT, és una gran especialista del P. Palau i de la seva obra», va concloure.

Més d’un segle a Tarragona

La Gna. Josepa Pastor va oferir un recorregut històric de la Congregació a través de la Casa general, el Seminari i el centre educatiu, des del dia de la seva fundació a la ciutat, el dia de Sant Josep de 1871, fins avui. És una trajectòria marcada per períodes històrics com la dictadura de Primo de Rivera, la II República i la Guerra Civil Espanyola.

Tarragona va ser la ciutat, en paraules del P. Palau, on hi havia la casa mare o de major importància de la congregació, que va tenir la primera seu oficial al c/ del Carme número 5, a la Part Alta de la ciutat.

«El pare Palau va estar disposat a sacrificar-ho tot per l’auxili de Tarragona»

10

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Aviat fundaria la primera escola a la zona portuària, molt diferent de la zona noble de la ciutat, i amb moltes deficiències, entre elles, l’educació. L’escola es va mantenir a la part baixa de la ciutat fins el 1933, quan les germanes es van traslladar a l’actual casa mare (c/ d’Estanislau Figueras), «una zona molt despoblada aleshores, que ha esdevingut centre de la ciutat i lloc de culte i devoció del beat Palau», va explicar. Amb l’esclat de la guerra civil les germanes marxen i no tornen fins el desembre de

1939. En aquella època, el nivell d’analfabetisme a Tarragona era d’un 67,8%. L’any 1880, la Congregació, fins aleshores mixta per voluntat del P. Palau, apareix separada de l’Institut dels germans.

La Gna. Pastor va destacar també la presència apostòlica al Seminari Pontifici de Tarragona en temps del cardenal Vidal i Barraquer, per a tenir cura dels seminaristes. «Aquesta iniciativa va generar, en un principi, molta resistència per part de la Congregació»,

va puntualitzar. Malgrat les vicissituds que els ha tocat viure, la Gna. Pastor va donar gràcies a Déu perquè la seva congregació sempre s’ha mogut en la pobresa.

Aquesta conferència s’insereix en el conjunt d’actes programats amb motiu de l’Any Jubilar Palautià declarat pel papa Benet XVI. La clausura oficial d’aquest any jubilar serà el 29 de desembre a Aitona (Lleida). εdτ

11

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

RADIOGRAFIA DELS ARXIPRESTATS

DADES

La unitat pastoral d’aquest arxiprestat coincideix amb la

comarca natural. Això facilita la unitat de coordinació i animació pastoral que és la tasca d’un arxiprestat. A més, el centre de referència de tots els pobles és la ciutat de Valls, que és força equidistant de tots els pobles de la comarca-arxiprestat.

Les parròquies de l’Alt Camp actualment estan confiades a quinze preveres. D’aquests, quatre tenen altres responsabilitats a l’Arquebisbat o en altres arxiprestats, i tres ja estan en l’etapa de jubilació pastoral. Tots els qui són rectors tenen cura d’una agrupació de parròquies, llevat d’un de sol que en té només una, que és gran.

Són sis les comunitats religioses implantades des de fa molt de temps a la ciutat de Valls: les Missioneres Filles del Cor de Maria (que viuen a la casa de la seva fundadora, la mare Güell), els Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria (que tenen encomanada la Parròquia de la Mare de Déu del Lledó i el Col·legi Claret de Valls), les Carmelites Missioneres Teresianes (que regenten la Residència Santa Teresa), les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell (que fan el seu servei al Pius Hospital de Valls), les Missioneres Cor de

Maria (que regenten el Col·legi Cor de Maria de Valls) i les Mínimes de Sant Francesc de Paula (monestir de la Immaculada, de vida contemplativa).

Mn. Bofarull, ens pot explicar quines són les activitats periòdiques que es fan a l’arxiprestat?

Els preveres ens reunim el quart dilluns de cada mes al matí, a la rectoria de Sant Joan de Valls. Normalment no hi falta ningú, llevat que hi hagi algun impediment important. La reunió és viva i participada. Després de la pregària de l’hora menor de la litúrgia de les hores, es fa una lectura i comentari d’algun text interessant que algú

ha tingut la responsabilitat de preparar amb antelació com a element formatiu. Els temes de l’ordre del dia són els objectius del Pla pastoral diocesà i altres qüestions pastorals concretes que ens preocupen. També sovint es presenten problemes pastorals del dia a dia sobre els quals oferim visions concordants i intentem arribar a actuacions comunes. No cal afegir que sovintegen les ajudes mútues i suplències en les celebracions. Sempre dinem junts en una estona de fraternitat presbiteral molt agradable. D’aquestes reunions ja en fa 224!

Com està format el Consell Pastoral Arxiprestal?

Arxiprestat de l’Alt Camp.

La revista ESGLÉSIA DE TARRAGONA inicia una nova secció sobre els arxiprestats de l’arxidiòcesi. L’objectiu no és altre que conèixer la realitat del territori i aproximar al lector les activitats, els projectes i els serveis d’apostolat que es fan a cadascun dels arxiprestats. I comencem aquests informes amb el corresponent a l’arxiprestat de l’Alt Camp, del qual és arxiprest Mn. Josep Bofarull Veciana, que també és vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès..

12

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

El Consell Pastoral Arxiprestal està format per un representant laic de la majoria de parròquies, i presidit per l’Arxiprest. La reunió del ple és mensual, el quart divendres de cada mes, i es va fent un seguiment de l’aplicació dels objectius del Pla pastoral diocesà, sobretot en els aspectes més laïcals. Ara està dedicat al plantejament dels grups de vida cristiana i de la nova Acció Catòlica. També té cura de preparar els actes arxiprestals: el pelegrinatge a Montserrat i la Trobada Arxiprestal de Cristians. L’ambient de la reunió és plenament satisfactori. Tots els seus membres en surten animats i estimulats per al bon desenvolupament de les responsabilitats parroquials. Quan es fa l’intercanvi sobre la vida cristiana personal i sobre la vida de la diòcesi i de l’Església es constata que és molt positiu. Aquest Consell ja s’ha reunit 175 vegades.

Mn. Bofarull, en concret, quines són les principals actuacions que es realitzen?

El pelegrinatge anual al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat es fa el primer dissabte d’octubre i ja fa sis anys que el fem. Es participa en la missa conventual fent una presentació del nostre pelegrinatge a l’inici de la celebració i presentant una ofrena. Després segueix una

reflexió dirigida per un monjo. Després del dinar, cada vegada es fa algun acte propi del pelegrinatge, sigui la pregària del rosari, sigui un via crucis, etc.

Cal destacar, també, la Trobada Arxiprestal de Cristians. Enguany ja serà la 25a, que es farà el proper diumenge 29 de gener a Alcover, com a clausura de la visita pastoral a totes les parròquies de l’Alt Camp. Per aquest motiu, aquesta edició propera de la Trobada serà especial. Normalment es fa en el temps de Pasqua. En cada edició, una parròquia acull i prepara tots els actes, que en el decurs dels anys han estat molt variats. Cada parròquia acollidora organitza algun acte especial segons les seves possibilitats.

SERVEIS ARXIPRESTALS

Al marge d’aquestes activitats, quins són els serveis que es realitzen a l’arxiprestat?

La Càritas Arxiprestal, que té el local a Valls, intenta animar i coordinar les Càritas de les parròquies, i suplir-les en allò que no poden assumir. Els projectes que tira endavant són aquests: pisos d’acollida, tallers de formació, formació agrícola, ajuda a les necessitats bàsiques de les

famílies, canvi d’electrodomèstics bàsics i rehabilitació de pisos, rober Filigrana, acollida i orientació laboral. Actualment més de cent voluntaris participen en les Càritas Parroquial i Arxiprestal. Cada any s’organitzen jornades de formació d’aquests voluntaris. Una junta, formada per un president i pels responsables de cada projecte, són els qui en porten la direcció. L’Assemblea General, formada pels representats de les Càritas de totes les parròquies de l’arxiprestat, és l’òrgan més important.

També s’han de destacar els Cursos de Preparació al Matrimoni, a l’estil del CPM, que vol dir que un matrimoni condueix les sis converses amb un màxim de sis parelles de nuvis. Aquest curs pastoral estan programats quatre cursos atesos per quatre matrimonis. Totes les parelles que es casen a les parròquies de l’arxiprestat hi participen de gust. Aquest mètode facilita tres coses molt importants: que se sentin acollits, que per mitjà del diàleg més fàcilment se sentin implicats en el que es comparteix, que el curs pugui ser evangelitzador.

Mn. Bofarull explica que es pot trobar l’horari de totes les celebracions de l’eucaristia dels dies ordinaris i dels dies festius de

13

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

totes les parròquies al web sjoan.valls.arquebisbattarragona.cat/activitats/horaris. Els dimecres, que és dia de mercat a Valls, s’ofereix la celebració de la penitència (confessió) a la Parròquia de Sant Antoni, des de 2/4 d’11 del matí fins a les 12 del migdia.

D’altra banda, també han començat alguns grups de vida cristiana, que han escollit el mètode de revisió de vida. L’objectiu és que els cristians s’impliquin més en la societat per mitjà del testimoniatge de la fe viscuda i el compromís social.

Estem ben implicats en el fet que la Catequesi d’infants sigui un procés complet i no es limiti als dos cursos de preparació per a la celebració de la primera comunió. Hauria de ser un procés complet d’infància que arribés fins al sisè curs d’ensenyament primari. Les parròquies que ho estan aconseguint parlen d’una

experiència molt reeixida.

L’hospital de referència i la majoria de les residències de persones grans estan situats a Valls. Per a atendre les persones acollides funciona un equip de pastoral de la salut, del qual són membres actius alguns professionals d’aquests centres. A més de la pastoral sacramental,

aquest equip vol apropar-se a les persones per tal de fer-los un acompanyament individual, des de la fe cristiana, en la seva situació de malaltia o vellesa.

Quins projectes hi ha de cara al futur?

Mirant a un futur immediat, per

Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny

Mobiliari urbà - Interiorisme

Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció

Talleres Valero Reus S.L. (José A. Valero Navarro)Polígon Industrial Bescós. C/Sardenya, 3 (Ctra. Constantí) 43206 REUS

adreça electrònica: admin@talleresvalero.net Telèfons 977 770 651 - 977 771 643

MONASTIR DE SANTES CREUS

14

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

a una millor atenció pastoral a les parròquies, estem assenyalant unes parròquies de referència, que en el conjunt de tot l’arxiprestat podrien ser tres. En aquestes s’hi podrien oferir tots els serveis pastorals que una parròquia petita no pot organitzar, a més de ser el lloc on residiria un equip responsable per a

atendre les comunitats parroquials properes. Sembla arribat el moment de disposar de diaques o laics i laiques amb missió pastoral per a aconseguir una atenció pastoral millor a parròquies sense prevere resident o a parròquies agrupades amb un sol rector.εdτ

VILA-RODONA MONT-RAL

ERMITA DEL ROSER - VALMOLL PLA DE SANTA MARIA

15

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

joventut

Després de la JMJ…Un nou curs, nous reptes i il·lusions per endavant. La JMJ ha estat una oportunitat pastoral de primer ordre que ara ens deixa camins oberts i joves que han sentit el seu cor tocat per Jesucrist. Ara és el moment de l’acció, de no perdre tot allò que hem viscut amb tanta intensitat.

La JMJ, una oportunitat pastoral

La Delegació diocesana de pastoral de joventut va començar un nou curs el passat dissabte 22 d’octubre. La trobada amb el lema «La JMJ, una oportunitat pastoral» va aplegar tot l’equip diocesà implicat en l’Acollida JMJ a la nostra arxidiòcesi durant el passat mes d’agost. Acompanyats pel Sr. Arquebisbe, es va viure un matí de reflexió on poder compartir les experiències viscudes i mirar cap al futur amb la presentació de nous materials per a la iniciació de grups d’adolescents i joves.

Després de la pregària inicial es va presentar un vídeo resum de tot el que es va viure tant en el dia de la parròquia a cada lloc d’acollida ―divendres, 12 d’agost—, el dia conjunt de les diòcesis amb seu a Catalunya a Barcelona ―dissabte, 13 d’agost—, el dia de la diòcesi ―diumenge, 14 d’agost— i la participació dels nostres joves a la JMJ de Madrid. Tot seguit, es va passar a la presentació de diferents testimonis implicats en l’acollida, com preveres, religiosos, laics, o bé el mitjà de comunicació TAC 12. Tots ells van explicar algun fruit destacable arran de l’acollida i també el repte o reptes que tenen ara per endavant. En destaquem alguns testimonis:

Antònia Martínez (Responsable de l’Acollida al Vendrell)

Fruit: Diversitat d’edats i rostres units per una única motivació: ser família que acull.

Repte: Que tota la comunitat continuï sentint-se part de la pastoral de joves.

Quico Jover (Responsable de l’Acollida a Montblanc)

Fruit: Esperança i més implicació dels joves.

Repte: Saber acollir els joves i formar-los degudament en la fe.

David Melero (Responsable de l’Acollida a Vila-seca)

Fruit: Més implicació de joves i famílies a la parròquia i engrescament en noves accions solidàries organitzades per la parròquia.

Repte: Més implicació dels joves en la vida parroquial després de la confirmació, així com també més participació en les celebracions eucarístiques per part d’aquests.

Després d’una pausa es va reprendre la trobada amb la presentació del calendari d’activitats de la Delegació de pastoral de joventut per a aquest nou curs i la constatació dels grans eixos que l’integren, com són l’espiritualitat, l’acció social, els centres educatius, la formació i la comunicació.

16

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Un moment destacat de la trobada va ser la presentació de materials postJMJ, com l’Escola de pregària que s’ha recuperat en una edició interdiocesana, un seguit de fitxes per a treballar el Youcat —Catecisme de l’Església catòlica per a joves lliurat a la JMJ de Madrid— o els materials d’iniciació dels grups de vida per a adolescents i joves, una concreció real per a viure en grup després de la JMJ. Aquests materials es poden descarregar a la secció Materials del web www.delejot.cat

II Setmana del Cinema Espiritual

Amb el lema «Viu, resa, perdona, estima», basat en la pel·lícula comercial «Come, reza, ama» (2010), la II Setmana del Cinema Espiritual —www.setmanacinemaespiritual.org— presenta alguns dels temes clau de les sis pel·lícules proposades per a aquest curs als centres educatius. El perdó és el tema central de En un mundo mejor (Susanne Bier, 2010) i Encontrarás dragones (Roland Joffé, 2011), pel·lícules escollides per la Delegació de pastoral de joventut per a projectar-les a alumnes de diferents centres educatius de l’arxidiòcesi de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat.

Encontrarás dragones se centra en la investigació que Robert, un periodista, està realitzant sobre una sèrie d’esdeveniments de la

guerra civil espanyola que van tenir com a protagonistes el seu pare i un jove sacerdot, Josemaría Escrivà de Balaguer. D’altra banda, En un mundo mejor relata els mons

tan diferents —una ciutat idílica a Dinamarca i el seu treball en un camp de refugiats a l’Àfrica— en què es mou Anton, metge de professió. En aquests dos mons,

17

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

ell i la seva família s’enfronten a conflictes que els empenyen a escollir entre la venjança i el perdó.

Enguany és el segon cop que la Delegació aposta per aquesta activitat cultural i espiritual, activitat que es va dur a terme al Centre Cultural i Pastoral El Seminari del 19 al 21 de desembre de 2011, amb la participació de l’Escola El Carme de Tarragona, Mare de Déu del Carme de Tarragona, Sant Pau Apòstol de Tarragona, Sant Domènec de Guzmán de Tarragona i Escola Antoni Roig de Torredembarra. Cada pel·lícula va acompanyada d’un material didàctic per a treballar a cada centre.

Gran Campanya solidària del Banc d’Aliments

La Fundació Banc dels Aliments va posar en marxa una campanya de recollida d’aliments a tot Catalunya per a la gent més necessitada de casa nostra durant els dies 25 i 26 de novembre a diferents supermercats. Aquesta campanya ha comptat amb joves voluntaris que ja van participar en

els Dies d’Acollida JMJ, com també amb feligresos de les parròquies i col·laboradors habituals de Càritas.

Durant aquests dos dies es van establir diferents torns de voluntariat. El voluntari, segons la seva disponibilitat, podia triar el torn i el supermercat que millor s’adeqüés a les seves necessitats per a desenvolupar aquesta tasca en el punt de recollida.

L’objectiu de la campanya era aconseguir recaptar aliments bàsics (llegums secs, llet, oli, llaunes de

conserva de peix i de tomàquet natural) des de qualsevol punt de Catalunya, per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades. Durant l’any 2011 la pobresa ja arriba al 20,4% de la població de Catalunya, i ja hi ha gairebé un milió i mig de persones que viuen sota el llindar de pobresa.

El ressò de l’Acollida i la JMJ a la llibreria Claret

Els joves, els Dies d’Acollida prèvia de la JMJ, la mateixa Jornada Mundial de la Joventut o les paraules del Sant Pare adreçades als joves van ser alguns dels temes tractats en la xerrada-col·loqui «Els joves en l’Església. El ressò de la JMJ 2011», que va tenir lloc el dijous 10 de novembre. En aquest acte, emmarcat dins el programa d’activitats que la Fundació Claret organitza els dijous, hi van participar delegats de pastoral de joventut i membres del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya, Andorra i Baleas (SIJ).

La presentació de l’acte va anar a càrrec del P. Màxim Muñoz, provincial dels claretians a

18

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Catalunya, el qual va donar pas als diferents ponents. En primer lloc es va presentar l’experiència viscuda des del SIJ, tant en els dies previs, de l’11 al 15 d’agost, com després, en la JMJ, del 17 al 21 d’agost a Madrid, partint d’un vídeo realitzat amb diverses fotografies de l’acollida prèvia a les diferents diòcesis amb seu a Catalunya i les Balears, del dia conjunt a Barcelona i de la participació a Madrid. «La JMJ ha estat una oportunitat pastoral de primer ordre que referma aquella intuïció inicial dels delegats i delegades de joventut del SIJ», va constatar Anna Robert, responsable de comunicació del SIJ. Robert va destacar els valors evangèlics que s’han posat en joc en aquesta acollida, l’important paper de la comunicació i les xarxes socials i el treball conjunt del Secretariat visible en el dia conjunt a Barcelona, entre d’altres aspectes.

L’experiència del SIJ es va concretar amb la vivència d’un jove, el Sergio Fernández, del bisbat de Terrassa i pelegrí en diferents JMJ, el qual va destacar que les millors experiències que ha viscut en la vida s’han donat en una d’aquestes

trobades d’Església universal amb el Sant Pare. Fernández va remarcar que després d’haver viscut una JMJ «valores més el que tens, ja que durant uns dies no disposes de les comoditats del dia a dia». En Sergio ja des d’ara veu possible assistir a la propera JMJ que es farà a Río de Janeiro (Brasil).

El delegat de joventut de Barcelona, Mn. Bruno Bérchez, centrant-se en els missatges que el Sant Pare va dirigir als joves durant la JMJ, va destacar les seves paraules més significatives a través d’una presentació molt visual que va tenir com a punt de partença les paraules de sant Pau als colossencs que van ser el lema de la passada JMJ: «Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe.»

Finalment, Mn. Carles Muñiz, delegat de joventut del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, va oferir als assistents unes pistes de cara el futur per al SIJ, com la recerca de noves eines pastorals i evangelitzadores en les tecnologies 2.0, el treball en comunió, la importància de l’itinerari diocesà i refermar el compromís dels

acompanyants envers els joves com a pont de l’amor de Déu cap a ells. L’acte va concloure amb un col·loqui distès amb reflexions i experiències aportades per part dels assistents.

Un reconeixement de l’Agrupació d’Associacions

de Setmana Santa

L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona ha guardonat la Delegació diocesana de pastoral de joventut amb motiu dels Dies d’Acollida Previs a la JMJ amb el XVIII Premi a la Fidelitat. L’Agrupació reconeix a la Delegació la possibilitat que ha tingut la Setmana Santa tarragonina d’obrir les portes i el cor als joves vinguts d’arreu del món el passat mes d’agost, concretament durant l’activitat que es va dur a terme el matí de diumenge, dia 14 d’agost, a Tarragona durant els Dies d’Acollida Previs a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid (JMJ). L’entrega del guardó, recollit per la delegada diocesana, Sra. Marisa Jiménez, es va fer el dia 25 de novembre passat al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona.

Més informació a: http://www.delejot.cat

εdτ

19

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

La veu dε Càritas

Després de la pregària, el director de Càritas Diocesana de Tarragona, Francesc Roig i Queralt, va agrair als 174 assistents la seva presència, al Baix Camp la seva acollida i a Mn. Curieses, rector de la Parròquia de Sant Andreu, la seva col·laboració.

Francesc Roig va mostrar la seva preocupació pel creixent ús i abús que es dóna als conceptes de voluntariat i solidaritat. «Algunes cadenes de producció comercial fan d’això una derivació d’ús consumista per a mitigar la imatge agressiva a nivell social. Per a nosaltres, els creients de Càritas, el voluntariat té un ADN que racionalitza la necessitat dels altres per a reafirmar-se a ell mateix. És l’exercici de la democràcia en miniatura i procurar humanitzar el món, perquè la millor prova per al voluntari creient és quan es reconeix en la necessitat dels altres i gaudeix de la seva presència en el servei».

UN GOIG DE PONÈNCIA

Quant a la ponència, D. Vicente Altaba va emocionar els presents amb la seva intervenció. Va ser una xerrada que reflexionava sobre el goig de ser voluntari, un voluntari cristià. «Ningú no s’ha fet voluntari per avorriment», va dir. «Hem estat cridats per Déu, que ens convida a

treballar per una humanitat nova.» Hem estat cridats pel Déu de la misericòrdia, per un Déu que ha passat pel teu costat, ha pronunciat el teu nom i t’ha cridat, amb el do del seu Esperit, a viure i donar vida, a sentir-te profundament estimat i a donar amor. Vocació és parlar de crida i també de resposta; és reconèixer que has tingut ulls desperts per a mirar i oïdes obertes per a escoltar. Segons Altaba, cada història personal d’aquesta vocació és molt diversa i pot ser que hagi vingut de manera impactant, com el Bon Samarità, o com a Elies, que una suau brisa el va treure de la cova, o simplement que algú va fer com Andreu a Pere: «Per

què no véns i participes?» Qui ha respòs a aquesta crida han estat els voluntaris de Càritas. «Instruments de l’amor de Déu que assumeixen la causa i el lloc del pobre, en una comunitat servidora dels pobres.»

Després de la ponència, els voluntaris de Càritas van fer un intercanvi d’opinions per a donar pas a un diàleg per a tractar el tema presentat. Seguidament, Xavier Rius, responsable d’acció social de Càritas Diocesana de Tarragona, va presentar una taula rodona d’experiències viscudes des del voluntariat de Càritas amb el testimoni de cinc voluntàries.

VIII Jornada Diocesana de Càritas Anna Mairal, Departament de Comunicació i Sensibilització de Càritas

En el marc de la celebració de l’Any Europeu del Voluntariat Càritas va celebrar, el diumenge 27 de novembre, a la Selva del Camp, la VIII Jornada Diocesana. La trobada, amb 175 assistents, va comptar amb la presència de D. Vicente Altaba, delegat episcopal de Càritas Espanyola, que va presentar la ponència «El voluntariado cristiano, una gozosa vocación».

20

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

La jornada va finalitzar amb la celebració de l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol Balcells.

La Jornada Diocesana de Càritas és un esdeveniment anual que significa un dia de convivència i treball per a tots els voluntaris de Càritas, una jornada per a

aprofundir i reflexionar sobre la tasca de Càritas al servei dels més necessitats. εdτ

21

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

Un any més, l’arxidiòcesi de Tarragona s’ha sumat a la Cadena de pregària per les vocacions (dies 1, 11 i 21 de novembre) que realitza juntament amb tots els bisbats amb seu a Catalunya.

«La pastoral vocacional requereix la suma i complicitat de tots»Entrevista a Mn. Simó Gras Solé, director del Secretariat Diocesà de Vocacions

Un any més, l’arxidiòcesi de Tarragona s’ha sumat

a la Cadena de pregària per les vocacions (dies 1, 11 i 21 de novembre) que realitza juntament amb tots els bisbats amb seu a Catalunya. Però durant aquest mes també hi ha hagut la II Setmana de les vocacions a escoles i parròquies (del 7 a l’11 de novembre) i l’Espai Vocacional per a joves a partir de 14 anys. Parlem d’aquestes iniciatives amb Mn. Simó Gras Solé, director del Secretariat Diocesà de Vocacions.

— Quin és l’objectiu de la Cadena de pregària per les vocacions?

No és altre que posar tota l’Església amb actitud de súplica humil i confiada en el Senyor. Som el seu poble i esperem la seva misericòrdia per a refer els camins que ens allunyen de ser la terra bona on germinin les noves llavors vocacionals. El Senyor, no en dubtem, continua cridant. Cal afinar els instruments que facin audible i creïble aquesta crida, i això ens toca a nosaltres. La Cadena de pregària vol esperonar tota l’Església catalana a mantenir viva l’esperança i a refermar el seu compromís de ser sal i llum, no només per al present sinó també per al futur, dels homes i dones d’aquesta terra. Alhora, la Cadena de pregària vol posar de relleu que la pastoral vocacional és una pastoral que requereix la suma i la complicitat de tots: grans, joves,

famílies, preveres, parròquies, escoles i comunitats, perquè les vocacions són per a tots i són el termòmetre de la vigoria de tots.

—Quina resposta ha tingut enguany la Cadena de pregària? Qui s’hi ha sumat?

Com cada any, almenys des que sóc responsable del Secretariat, ha estat bona, molt bona. És cert que enguany ha costat omplir algunes hores, sobretot a la nit, però crec que els objectius han quedat més que assolits. S’entén, és clar, els objectius relatius a l’organització; el que són els fruits ja és cosa d’algú altre!

— Com funciona la dinàmica de la Cadena?

Els bisbats de Catalunya ens distribuïm els dies del mes de novembre i cada bisbat treballa la dinàmica lliurement. Nosaltres distribuïm una graella horària per a motivar que s’hi apuntin les persones a les parròquies, oferim un model de pregària per a fer individualment o en grup, i anem actualitzant recursos i informacions a través del lloc web.

—La voluntat d’apostar fortament pel desvetllament vocacional porta a realitzar més activitats, com ara la 2a Setmana de les vocacions a parròquies i escoles. Després de les dificultats del primer any, quina resposta està tenint?

La dificultat del primer any

Vocacions

22

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

va ser que s’entengués quin era l’objectiu i els possibles beneficis d’aquella nova proposta. La proposta continua sent germinal; és complicat fer-se un forat a les denses agendes de les escoles, però crec que es valora positivament el material que s’ha generat aquest any, més i millor que el de l’any passat, i que s’està usant i s’usarà més enllà de la mateixa Setmana de les Vocacions. Un dels objectius

era que la pastoral vocacional adquirís «carta de ciutadania» dins la pastoral ordinària de l’escola, que se’n parlés amb els alumnes i esdevingués un revulsiu per a treballar totes les vocacions i carismes a l’Església, fins i tot posant de relleu la vocació d’aquelles escoles que estan marcades per un carisma particular. A nivell de parròquies, els objectius són molt semblants i,

com és normal, queda molt més a mercè dels rectors i responsables de la pastoral parroquial. Al Secretariat li correspon fer propostes, llançar idees, oferir ajudes, obrir camins, impulsar dinàmiques que el Secretariat mateix no pot recórrer, ja que ho ha de fer cada realitat pastoral.

23

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

— Parlem de l’EspaiVocacional dirigit a joves a partir de 14 anys. Quin format té i quina valoració fa de la trobada d’aquest mes de novembre?

L’EspaiVocacional del mes de novembre s’estrenava amb un nou format amb complicitat amb el Seminari Menor, i la valoració posterior que n’hem fet ha estat molt bona. Esperem que aquest camí encetat vagi creixent. L’EspaiVocacional és una proposta d’acompanyament i animació per a aquells que senten percebre la crida de Déu a anar més enllà en la seva vida, al servei de l’Església com a preveres. L’EspaiVocacional no és una primera proposta de desvetllament per a aquells als qual mai ningú no els ha parlat de la vocació al ministeri ni han sentit dins el seu cor la fiblada de la crida de Déu.

— Quines altres activitats hi ha programades per a aquest curs des del Secretariat de Vocacions?

Per a un moment més inicial, més genèric, no tan explícit com pot ser l’EspaiVocacional, hi ha

les convivències vocacionals de Nadal, Setmana Santa i estiu, amb l’objectiu que portin el noi a la pregunta més que no pas a la resposta inmediata. També les convivències vocacionals per a noies amb la mateixa finalitat. Continuar l’EspaiVocacional, mantenir una activitat esportiva com és el Tabormatx, organitzar la vetlla de pregària per les vocacions, totes les activitats amb escolans, etc. No parem.

— Quan parlem de vocacions molta gent ho associa a les sacerdotals, però no és així…

Hi ha un ball de noms, però fent-ho curt, la vocació és la crida que Déu fa a cadascú, per tant a tots els fills i filles de Déu, i en cadascú es concreta amb un estat de vida particular, que podem agrupar amb tres grans camins: el sacerdotal, el

consagrat i el laïcal. Aquí caldria fer tots els matisos, però ara no cal. I per a totes aquestes vocacions hi ha un Secretariat al seu servei. Ara bé, i així se li ha demanat i és la tònica perllongada de l’Arquebisbat, el Secretariat de Vocacions posa l’accent en les vocacions al ministeri ordenat. I cal que sigui així, ja que les vocacions al ministeri ordenat han esdevingut un repte de primer ordre per a la vida de l’Església diocesana.

—Segurament molts joves, ja siguin nois o noies, s’han plantejat algun cop què els demana Déu per a la seva vida. Com es pot saber realment això?

Preguntant-ho al Senyor, no hi ha volta de full! Cal una sinceritat i fidelitat en la pregària i en la vivència dels sagraments, i alhora un acompanyament que ajudi en el discerniment.

— És veritat allò que diuen que tenim un excel·lent «producte», com ho és el missatge de Crist i l’evangeli, però que no el sabem anunciar? Com ho hem de fer?

«Com saber a què

et crida el Senyor?

Preguntant-li-ho, no

hi ha volta de full!»

24

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

No és que no el sapiguem anunciar, penso que hi esmercem tots els mitjans. El que ens costa és viure’l avui. Com viure l’evangeli amb els condicionants d’ara. Com ser fidel avui al Crist, com viure la nostra filiació a Déu. I aquesta no és una pregunta nova, totes les generacions se l’han de fer. La novetat, potser, és que en el nostre temps hi ha tanta diferència

generacional que la pregunta, al llarg de la vida, ens l’hem de fer moltes vegades cadascú, i se l’han de fer tots els estrats generacionals. Si el món canvia molt ràpid (cada pocs anys és una història), el nostre testimoniatge també ha d’adaptar-se d’acord amb aquest temps.

L’encarnació al moment present és vertiginosa, ja que el present cada dia és més canviant. I és un problema de llenguatge, però també és un problema d’adequació del contingut. I una última consideració: no n’hi ha prou amb anunciar bé i ser bons testimonis, també cal que hi hagi bons receptors. La comunicació té tres elements, l’emissor (un bon testimoni), un missatge (el Crist) i

un receptor (?). No hi ha més sord que el qui no vol sentir-hi, i aquesta expressió no me l’he inventada jo! I això també ho hem de tenir en compte per a no acusar-nos més del necessari. εdτ

Més informació

Web del Secretariat de Vocacions: http://webfacil.tinet.org/vocatgn

Acompanyament Delejot: http://www.delejot.cat/acompanyament_vocacions.htm

El Seminari Menor és una institució diocesana que té com a finalitat acompanyar els nois a partir de 14 anys que, atrets per la vida presbiteral, es plantegen o estan oberts a aquesta vocació. Aquesta institució també està pensada per a aquells nois majors d’edat que desitgen fer un temps de discerniment abans d’entrar al Seminari Major i busquen algú que els acompanyi i els ajudi en aquest camí. El Seminari és una llar, una comunitat, un espai on els nois puguin madurar la fe, la formació religiosa, aprofundir en la pregària i també discernir la vocació a la qual Déu els crida.

Un noi adolescent potser és petit per a entendre profundament en què consisteix la vida del prevere, però no és petit per anar al Seminari. Justament, molts dels preveres de la nostra Església diocesana van sentir aquesta vocació i van entrar al Seminari en aquesta edat. Crec que ens ho hem de plantejar al revés: justament perquè un noi de 14 anys, que se sent atret per ser prevere, no sap encara d’una manera plena

en què consisteix aquesta vocació, necessita el Seminari Menor per descobrir-ho de mica en mica. I des d’aquest coneixement, ben acompanyat pels formadors i la família, anirà discernint si és aquest el seu camí.

«LA INSTITUCIÓ ÉS UNA LLAR ON ELS JOVES PUGUIN MADURAR LA SEVA FORMACIÓ RELIGIOSA»

«Cal afinar els

instruments que

facin audible i creïble

aquesta crida, i això

ens toca a nosaltres.»

25

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

El passat mes d’octubre, a Assís (Itàlia), va tenir lloc una

jornada de reflexió, diàleg i pregària per la pau i la justícia al món, convocada pel papa Benet XVI. Fa ja 25 anys que el beat Joan Pau II va convocar la primera jornada interreligiosa per la pregària i la pau. D’aquesta manera començava un camí, una nova època en el marc de les relacions entre les principals comunitats cristianes i religions de tot el món.

Benet XVI va convocar aques-ta nova jornada sota el lema «Pe-legrins de la veritat, pelegrins de la pau». És a dir, es tracta de fer el camí com a pelegrins per arribar a la Veritat. I, per a fer aquest camí, s’han previst tres etapes: la pregà-ria, el dejuni i el pelegrinatge. En primer lloc, la pregària íntima com a contribució personal per a la pau.

En segon lloc, el dejuni com a di-mensió penitencial de l’encontre. I, per últim, el pelegrinatge simbolit-zat en el viatge en tren des de Roma fins a Assís.

Ja el beat Joan Pau II va alertar sobre el perill d’un relativisme o sincretisme, perquè no es tracta-va d’anar a la recerca d’un consens religiós o d’establir una negociació sobre las nostres conviccions de fe. Per això, Benet XVI, per evitar con-fusions, també demanava que «cal que la pregària es faci segons els diferents camins que són propis de les diverses religions […]. La con-vergència de persones diverses no ha de fer la impressió de caure en el relativisme que nega el sentit ma-teix de la veritat i la possibilitat de trobar-la» (Missatge de Benet XVI al bisbe d’Assís del 2 de setembre de 2006).

L’esperit d’Assís és, doncs, «un moment de comunió espiritual viscut amb senzillesa i fraternitat, d’acord amb les actituds típiques de sant Francesc que encara avui es respiren per la seva ciutat nadiua», segons ho ha manifestat el secreta-ri d’Estat del Vaticà, Mons. Tarcisio Bertone.

Fa vint-i-cinc anys del primer encontre ecumènic a Assís. Malgrat els canvis que durant aquests anys ha viscut la societat, hi ha una cosa que és vital, és a dir, la dimensió re-ligiosa de l’home, imprescindible per a la pau i la justícia. εdτ

Observatori

L’Esperit D’Assís

Josep Sabaté, periodista

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

26

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Experiència Ecumènica

«Una experiència Ecumènica: el monestirde Bose, als Alps italians» Josep Sabaté, periodista

Recentment, Mn. Josep Maria Prats Rocavert, sacerdot

operari diocesà, ha visitat el monestir de Bose, una comunitat monàstica reeixida situada a uns 60 kilòmetres al nord de Torí i al peu dels Alps italians. Mn. Prats ens explica quina ha estat la seva experiència durant la visita que ha fet al monestir

—Mn. Prats, quin va ser el motiu d’aquesta visita al Monestir de Bose?

Els meus superiors em van animar a conèixer aquesta experiència monàstica participant en un recés per a sacerdots que donava el Gmà. Enzo Bianchi, fundador i prior de la comunitat. Avui dia, en què resulta tan evident que l’Església a Europa necessita revitalitzar-se, crec que és molt important que estiguem atents a noves realitats eclesials on l’Esperit Sant està bufant amb força. «No sufoqueu l’Esperit; examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo» —ens diu sant Pau.

—Quin és l’origen d’aquest monestir?

El seu origen es remunta als anys del concili Vaticà II, quan un grup d’universitaris de Torí de diferents denominacions cristianes —majoritàriament catòlics— es reunia assíduament a l’apartament d’Enzo Bianchi per a llegir junts la Bíblia i resar la litúrgia de les hores. En acabar el Concili, Enzo va decidir retirar-

se a Bose, un poblet abandonat al peu dels Alps, sense llum ni aigua corrent, i iniciar-hi una vida de recolliment i de pregària.

Durant els tres anys que va viure sol en aquestes condicions va rebre la visita d’antics companys universitaris i de persones que buscaven compartir durant

alguns dies la seva experiència de solitud i pregària. L’any 1968 es va iniciar una petita comunitat formada per Enzo Bianchi,

dos joves catòlics i un pastor i una germana protestants. La comunitat va tenir el suport del cardenal Michele Pellegrino i de llavors ençà ha crescut

Mn. Josep Maria Prats, vicari de la Parròquia de Santa Maria de Bonavista: «És un centre de referència en el camp bíblic, litúrgic, patrístic i ecumènic a tot el món.»

extraordinàriament en tots els aspectes. Avui compta amb uns vuitanta membres procedents de cinc països.

—Quins són els trets distintius d’aquest monestir?

El més característic és la diversitat que suposa la convivència d’homes i dones i la presència de cristians de diferents confessions, encara que la gran majoria són catòlics. Això comporta un esforç de diàleg continu, molt enriquidor, per respectar i potenciar la identitat de cadascun dins un projecte de vida comuna.

—Una comunitat mixta, no contradiu el criteri tradicional que «entre santa y santo, pared de cal y canto»?

Quan li van preguntar al prior sobre el perill que dins la comunitat sorgissin enamoraments que posessin en perill l’opció pel celibat, va contestar que certament hi havia aquest perill, però que en més de 30 anys de vida comunitària no se n’ha produït cap cas. A mi no em sorprèn, perquè el rigor de la vida en aquest monestir només pot ser sostingut per persones amb una gran estabilitat emocional. D’altra banda, la convivència d’homes i dones enriqueix i humanitza extraordinàriament la vida comunitària. El mateix cant litúrgic a quatre veus resulta espectacular.

—Què aporta aquest monestir a l’ecumenisme?

Crec que molt. Per desgràcia l’ecumenisme sovint s’entén com un renunciar a les particularitats

de cada denominació cristiana per quedar-nos únicament amb un denominador comú en el qual tots puguem estar-hi d’acord. L’experiència a la comunitat de Bose defuig aquest fals ecumenisme animant cada membre a aprofundir en la pròpia

tradició cristiana. No es tracta d’establir un diàleg ecumènic formal sinó el diàleg permanent i existencial que suposa un projecte de vida en comú on es comparteix treball i pregària en la caritat, el respecte i l’atenció a la diversitat, amb l’esperança que l’impuls d’un mateix baptisme i d’un mateix Esperit ens anirà portant a la plena unitat en Crist.

—Com està influint actualment aquest monestir en l’Església?

El monestir s’ha convertit en un centre de referència en el camp bíblic, litúrgic, patrístic i ecumènic a Itàlia i a tot el món. Té una editorial pròpia (Edizioni Qiqajon) i els llibres d’Enzo Bianchi i d’altres membres de la comunitat s’estan traduint a les principals llengües. εdτ

«No es tracta d’establir un diàleg ecumènic

formal sinó el diàleg permanent i existencial que suposa un projecte de vida en comú»

28

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

«Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi.

Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre

eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se» (Lc 2,1-7).

L’evangelista Lluc ens relata el viatge d’un matrimoni des del nord del país fins al sud, des de la Galilea fins a la Judea, des del poble de Natzaret fins al poblet de Betlem. Un viatge que avui, en la situació que viuen Israel i Palestina, seria, si no impossible, sí molt difícil de realitzar per a Josep i Maria.

Un mur de separació entre el territori d’Israel i el territori de Palestina dificulta el pas dels pelegrins cristians entre les ciutats de Jerusalem i Betlem, que són a pocs quilòmetres de distància. I quan els peregrins no són estrangers, sinó que són els cristians natius i viuen a la Terra Santa, aquesta dificultat es converteix en una quasi impossibilitat. És un dels grans drames que viuen els cristians palestins, els quals es veuen privats de poder visitar els llocs sants, de viure amb solemnitat les festes cristianes allí on van tenir lloc, malgrat viure-hi a pocs quilòmetres. Són necessaris permisos, difícils d’aconseguir, que l’autoritat civil dóna quan li sembla, que els permeti poder passar d’un costat a l’altre del

mur i després poder retornar a casa seva.

El papa Benet XVI, en la seva visita a la Terra Santa, el dia 13 de maig de 2009, tenint davant seu aquest mur deia: «Dominant-nos hi ha un dur recordatori de l’estancament al qual les relacions entre israelians i palestins semblen haver arribat: el mur. Preguem per un final de les hostilitats que han causat que aquest mur s’hagi construït.»

Ens unim a aquesta pregària del Papa, perquè un dia les relacions entre els dos Estats es normalitzin i els cristians tinguin plena llibertat per a poder anar a visitar els llocs sants.

A Betlem tot l’any és Nadal. Els pelegrins que entren al lloc del naixement de Jesús ho fan tot cantant les seves nadales. Se senten, sigui l’època que sigui, aquests cants tradicionals nadalencs cantats en diverses llengües. No hi pensem trobar un lloc gran i espaiós, hi trobarem un espai petit i senzill, que respira la pobresa i la humilitat del naixement del Déu fet home. Entrar a la gruta del Naixement és anar amb el pensament i la pregària a un esdeveniment esdevingut fa més de dos mil anys, però sempre viu i actual en el record i en la celebració dels cristians: el naixement del Fill de David, del Messies,

del nostre Salvador. Una estrella recorda el lloc exacte on la tradició situa el naixement de Jesús, davant d’on els fidels ens prostrem per a venerar un lloc tan sagrat per a nosaltres. Aquell petó a l’estrella és com un petó donat a l’infant de Betlem.

Terra Santa

Avui la Pau ha baixat del CelAntoni Pérez de Mendiguren, pvre.

29

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

«Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo”» (Mt 2,1-2).

Al costat mateix trobem el lloc de la menjadora, on va ser posat Jesús per la seva mare. Aquell que cada dia és dipositat sobre l’altar de l’eucaristia per a ser el nostre aliment, en el moment del seu naixement era posat sobre una menjadora. Aquí és on rebrà el seu homenatge de part dels pastors i dels mags vinguts de l’Orient. Aquest serà el primer de tots els homenatges que allí es reten al nostre Redemptor. Tants i tants pelegrins que amb la mirada neta i humil com la dels pastors, i molts d’ells vinguts de terres llunyanes com els mags, repeteixen el gest d’oferir els seus presents, que significa oferir la seva vida i la seva persona a aquell que ens ho ha donat tot.

«A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor”» (Lc 2,8-11).

I no lluny de Betlem, a la mateixa contrada, com ens diu l’evangelista, trobem l’anomenat Camp dels pastors, on la tradició situa l’indret on els pastors feien pasturar els seus ramats. En aquest idíl·lic paratge sembla que puguis escoltar el cant dels àngels que entonen el «Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau

als homes que ell estima» (Lc 2, 14). Allí es respira una gran serenor i pau. I, en entrar a la Basílica que allí ha estat construïda, s’ha volgut recrear la nit estelada de la nit de Nadal, amb una original cúpula.

Visitar Betlem és visitar un lloc important i emotiu de la nostra fe. Serà difícil que la majoria de nosaltres ens puguem unir físicament a la gran festa de Nadal que els cristians d’allí fan aquests dies. Però cal que ens hi unim espiritualment amb la nostra pregària. No són moments fàcils per a ells. Cada vegada són menys els cristians que hi viuen permanentment, i ho fan amb grans dificultats a causa de la situació política del lloc i del moment. Som convidats a donar-los suport des d’aquí, com ja hem dit, amb la pregària. Però els cristians de Terra Santa ens demanen que hi anem en pelegrinatge. Serà d’un gran fruit espiritual per a nosaltres i d’una gran ajuda, també econòmica, per a ells. Aquests dies de Nadal, mentre contemplem l’Infant nascut a Betlem pensem en la possibilitat d’anar-hi algun dia. Val la pena. εdτ

Amics subscriptors,

Us recordem que el proper any 2012 us girarem el rebut de la subscripció anual de la revista Església de Tarragona. Si heu canviat de compte bancari us agrairíem ens ho feu saber. Podeu fer-ho: complimentant la butlleta que trobeu en aquesta pàgina i enviant-la per correu ordinari a:

Arquebisbat de TarragonaDepartament per als MCS

Pla de Palau, 243003 TARRAGONA.

O bé, trucant al telèfon 977.233.412 (Ext. 205) o enviant les dades al correu: msabate@arquebisbattarragona.cat. Per al nostre bon funcionament ho necessitaríem saber el més aviat possible. Moltes gràcies.

Església de Tarragona.

30

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Concert a Torredembarra en benefici d’UNICEF

Cantants i intèrprets musicals de totes les edats es van aplegar dissabte passat, dia 19

de novembre, a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra en el tradicional concert de Santa Cecília, patrona dels músics. La finalitat del concert ha tingut, com altres anys, un caire solidari: la recaptació obtinguda es destinarà a UNICEF, l’agència de Nacions Unides que vetlla

pels drets de la infància.

Petits i grans van anar interpretant un repertori variat d’obres musicals davant d’un nombrós públic —més que en anteriors ocasions— que va omplir l’església. Hi van participar l’Escola Municipal de Música de Torredembarra, la Coral Infantil Xaloc i la Coral Santa Rosalia, amb interpretacions principalment de la cançó tradicional catalana. Com a novetat d’enguany, el concert es va iniciar amb la interpretació d’una peça a l’orgue barroc de l’església per part de l’organista torrenca Montserrat Miracle. εdτ

Canta la Teva Fe estrena web

Són joves, cristians i estimen la música. Canta la Teva Fe, o CTF, com se’ls coneix

popularment, és el grup de música format per joves de l’Arquebisbat de Tarragona. És un grup amb sis anys de trajectòria musical —des que van començar a la Trobada diocesana de joves a Sant Pere i Sant Pau l’any 2005— que ara estrena nou web.

Aquest web és una nova eina de comunicació, encara en procés de construcció, a l’abast de tothom, per a escoltar la seva discografia i descarregar-se les lletres de les cançons, conèixer els components del grup, l’agenda de concerts i les

notícies que van generant, entre d’altres. El grup, de moment, també compta amb un espai a la xarxa social Facebook.

La discografia de Canta la Teva Fe compta amb dos treballs editats: un amb motiu de l’Aplec de l’Esperit celebrat a Tarragona —«Marcats per l’Esperit» (2007)— i un altre per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls –«De la ciutat estel» (2011). Tal i com posa en la presentació del seu web, són cançons que volen transmetre la pròpia experiència de Déu convidant a la reflexió i a la pregària. «Ens hem unit per fer de la música una eina d’evangelització. Tenim com a objectiu “Cantar la Nostra Fe” i convidar els altres a cantar-la també», explica el grup. εdτ

Web de Canta la Teva Fewww.cantalatevafe.cat

L’Apunt musical

31

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

Cinεma

ANOTHER YEAR Mn. Peio Sánchez

Tragicomèdia basada en les relacions humanes, especialment

les familiars. Esperança i desesperació. Alegria i tristesa. Companyia i soledat. Un naixement i una mort. El temps passa…

Another Year és una nova mostra de l’humanisme de Mike Leigh, el qual fa un elogi a l’amor senzill d’un matrimoni de sexagenaris, curiosament Tom i Gerri, que viuen la vida obrint la casa a aquells que s’hi apropen. El film, com és habitual en aquest director, mostra actuacions excel·lents amb una fenomenal direcció d’actors, en una narració entretallada i sorprenent marcada per una il·luminació que destaca el pas del temps i les estacions. Així, ens trobem amb una proposta en la qual arribem a reconèixer el valor de les persones senzilles que han trobat la pau i la recerca dels que caminen després d’ella.

Mike Leigh continua, doncs, aprofundint en les relacions humanes, especialment en les familiars, com ho va fer en la magistral Secrets i mentides (1996), on una jove negra que busca la seva mare biològica va anar a conèixer una curiosa llar on juntament amb la limitació i la misèria humana emergia el desig d’encontre i comunicació. Claus que també es desenvolupen a la desestructurada família de Tot o res (2002), on els seus membres acaben per donar-se suport els uns als altres assumint les seves debilitats i oferint les seves fortaleses.

La narració s’estructura en quatre capítols que corresponen a les estacions, i és que es fan especialment explícites en les sortides del matrimoni a un hort on veiem reflectir els matisos de cada temps alhora que els veiem que es traslladen a l’itinerari de les relacions personals. El pròleg ens ofereix una bestreta temàtica assenyalant la dificultat de la comunicació i el problema de la solitud. Com a contrast ens mostra una llar formada per una parella entranyable —els fantàstics Jim Broadbent i Ruth Sheen— que acullen un grup d’amics força trencats per l’aïllament i el fracàs vital genials les interpretacions de Lesley Manville (Mary) i de

Peter Wight (Ken). Per si fos poc, a aquesta casa d’acollida s’hi incorporarà un adust i sec David Bradley (Ronni) que ha perdut la dona enmig del desastre familiar, i el fill de la parella, Joe, que és interpretat per Oliver Maltman, que acaba de trobar parella en una inspirada Karina Fernández en el paper de Katie.

El model del matrimoni protagonista és un referent d’experiència d’amor on des de la senzillesa de la quotidianitat —un dinar, el treball junts al jardí o el silenci compartit— se’ns mostra una experiència de comunicació i de reconeixement de l’altre. Des de la gratuïtat, ells acullen la gent perduda del seu entorn d’amics, conscients del poder de l’escolta. Allí va la histèrica Mary, que arrossega la frustració intentant conduir la seva vida cap a un desastre que sembla inevitable. Per allí passa un desestructurat Ken, alcohòlic i desnonat d’ell mateix. Però enmig

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

32

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

de la ciutat impersonal i deshumanitzant hi ha aquell illot de salvació, on es poden asseure a taula, rebre una abraçada o dormir la borratxera al sofà.

La figura de la nova i més jove parella, Joe i Katie, representen el futur de la família. Quan hi ha una llar al darrere, un model, és possible intentar-ho. Ells són un signe d’esperança. La proposta de Leigh no és gens ingènua, coneix bé la fragilitat, els desitjos insatisfets i la tristesa radical, uns trets que representa bé en Ronnie, el germà vidu

de Tom. Acompanyem els personatges en les seves davallades més enllà de les aparences, així les imatges retraten el dolor de les seves ànimes i les paraules ressalten la deriva del sentit.

Això no obstant, hi ha raons per a l’optimisme. No tot està perdut. És possible estimar i ser estimat i, si no és possible, almenys es pot trobar una espatlla on reclinar el cap. Per això aquesta tragicomèdia ofereix una bona i veraç dosi d’esperança on els herois podem ser qualsevol de nosaltres. εdτ

Fitxa tècnica

Títol original: Another Year

Direcció: Mike Leigh

País: Regne UnitAny: 2010Durada: 129 min.Gènere: Drama

Repartiment: Jim Broadbent, Lesley Manville, Ruth Sheen, Peter Wight, Oliver Maltman, David Bradley, Karina Fernandez, Martin Savage, Michele Austin, Philip Davis, Stuart McQuarrie, Imelda Staunton, Lisa McDonald

Guió: Mike Leigh

Distribuidora: Vertigo Films

Productora: Thin Man Films, Focus Features, UK Film Council, Film4.

33

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

Museu Bíblic Tarraconense

Les Sepultures dels Arquebisbes a l’antic Cor de la Catedral de Tarragona

Andreu Muñoz Melgar, Director del Museu Bíblic Tarraconense

A partir de les excavacions arqueològiques dutes a terme aquest estiu passat a la nau

central de la Catedral de Tarragona —codirigides per Imma Teixell, Josep Maria Macias i el qui escriu—, es van exhumar les restes que quedaven de les sepultures dels arquebisbes que havien estat enterrats a l’espai de l’antic cor. És objectiu del present article mostrar, sintèticament, com era aquest espai i, sobretot, ubicar planimètricament la posició funerària que van ocupar els prelats.

El primitiu cor de la Catedral estava ubicat a la zona de l’absis. L’arquebisbe Roderic Tello (1288-1308) el va traslladar a la nau central. Aquest cor estava delimitat pel cadiram del cor i pel moble de l’orgue que avui veiem, a la nau central, per una reixa de ferro forjat (s. XIV) a l’altura de les trones, i per un rerecor, a la manera d’un gran mur monumentalitzat, que tancava l’espai per la banda encarada a la portalada principal. El cadiram del cor és una obra del segle XV realitzada pel mestre Pere Gomar en temps de l’arquebisbe Pere d’Urrea. L’obra, en el seu moment, va costar 65.000 sous. El rerecor tenia adossat el panteó provisional que guardava les restes del rei Jaume I el Conqueridor. Al bell mig de l’espai del cor s’erigia un gran faristol o pupitre que servia de base a un crucifix natural. El faristol i el crucifix són obres del segle XVI. En els armaris del pupitre es guardaven els llibres del cor.

L’any 1963, per voluntat del cardenal Benjamín de Arriba y Castro i amb motiu del XIX centenari de la vinguda a Espanya de l’apòstol sant Pau, es va reformar l’espai del cor per adaptar la Catedral a les noves necessitats litúrgiques i donar més amplitud a la nau central. Arran d’aquestes reformes, les sepultures dels prelats van ser traslladades a l’àmbit del presbiteri actual, que va ser ampliat per aquesta raó. També part del cadiram va ser traslladat al presbiteri.

El paviment del sector del cor estava recrescut uns 50 cm, i amb les reformes de 1963 va ser rebaixat per adaptar-lo al nivell de circulació de la resta de les naus. En aquest sentit, el paviment actual que ocupa el sector de l’excavació és fruit de la reforma del segle XX imitant les formes geomètriques del paviment medieval, datat entre els anys 1319 i 1327.

Les descripcions donades per Emili Morera en la seva obra La Catedral de Tarragona. Memoria ó descripción histórico artística de la misma (1905), i per Francesc Xavier Ricomà a l’article «Crónica del traslado del coro de la Santa Iglesia Catedral Metropolitana y Primada de Tarragona», dins Boletín Arqueológico (1964-1965), ens permeten reconstruir les posicions de les sepultures episcopals.

Els prelats estaven disposats en direcció a l’altar major seguint l’ordre següent: Joan de Montcada (†1622), Joan de Hoces (†1626), Joan Emmanuel d’Espinosa (†1679), Josep Sanxís (†1694), Roderic Tello (†1308), Bartomeu Sebastián Aroyta (†1568), Francesc Armanyà (†1803), Pere d’Urrea (†1489) i Joaquim de Santiyán (†1783).

Agraeixo a l’estimat amic Sr. Josep Maria Brull Alabart que ens ha fet arribar la documentació fotogràfica que ens permet oferir aquestes notes històriques per a la memòria. εdτ

34

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

LAUDES I VESPRES. NADAL

Ed. CPL. Col·lecció Celebrar, 77. 303 p. PVP: 10,00 €. Aquest llibre en concret ofereix tots els elements necessaris per al rés de les laudes i les vespres del temps de Nadal, des del 25 de desembre fins al diumenge després del 6 de gener, en què se celebra la festa del Baptisme del Senyor.

VIURE L’ESPERIT DEL NADAL

Grün, A. Ed. Claret, 2003. Col·lecció El Bri n. 43. 32 p. PVP: 2,80 €. L’autor ens explica el Nadal i elsembra en el terreny dels nostres dies, cercant arrelar de manera viva l’espiritualitat en la vida d’avui.

MEDITACIONS SOBRE EL NADAL

Bonhoeffer, D. Ed. Claret, 2006. Col·lecció el Bri n. 51. 40 p. PVP: 4,00 €.«Es parla del naixement d’un infant, no pas de la promesa revolucionària d’un home fort, tampoc de l’agosarada descoberta d’un savi, ni de l’obra pietosa d’un sant.» De la contraportada: Centenari del naixement de Dietrich Bonhoeffer.

ARA QUE FEM EL PESSEBRE

Longàs, J. Ed. Claret, 2004. Col·lecció Hola Jesús! Hola, Déu!. 26 p, PVP: 10,00 €. Diu la tradició que va ser Francesc d’Assís qui per primera vegada va tenir la gran idea de fer un pessebre, com una manera d’apropar la gent a la immensa riquesa de vivències presents en el naixement de Jesús i en el misteri del Nadal. Aquest llibre vol ser un instrument per anar construint entre grans i petits, sobretot en el si de la família, els significats comuns de la fe en Jesús.

VIDA DE MARIA

Rovira Belloso, J.M. Ed. Centre de Pastoral Litúrgica, Col·lecció Emaús, n. 75. 79 p. PVP: 6,75 €. El testimoni de Maria, la Mare de Déu, és un punt de referència bàsic en la nostra fe. Les escenes de l’evangeli on ella és protagonista principal o bé hi té un paper rellevant, ens ofereixen ensenyaments plens de riquesa i estímuls de vida cristiana plena d’ànim. Aquest llibre és un repàs de totes aquestes escenes —dotze en total— que apareixen davant dels nostres ulls com un acompanyament senzill i amorós del camí cristià.

LA CRIDA DE LA PARAULA. Homilies amb la Doctrina Social de l’Església. Cicle BTaltavull, S. Ed. CPL, 2011. Col·lecció Dossiers n. 121. 332 p. PVP: 22,00 €. Les homilies de tots els diumenges i festes del cicle B de l’any litúrgic tenint en compte d’una manera especial la doctrina social de l’Església. Per ajudar-nos a viure la vida cristiana ben atenta al nostre món.

Novetats de la LlibreriaLlibreria de l’Arquebisbat de TarragonaC/ de sant Pau,4 (edifici Seminari) - TARRAGONA

35

Núm

ero 260 - Desem

bre 2011

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona