Núm. 255 Març-Abril 2011

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXIII Quarta època

εsglésia δe τarragona

El Senyorés ambnosaltres

Núm

ero 255- Març-A

bril 2011

SUMARI 255 Març -Abril 2011

I, a més, La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Festes decennals de la Mare de Déude la Candela (pàg. 6), Observatori (pàg. 9), Tarragona Missionera (pàg. 10), El món de laBíblia (pàg. 11), Jornada Mundial de la Joventut 2011 (pàg. 12), Notícies de la JMJ (pàg. 16),Museu Bíblic Tarraconense (pàg. 18), Amb els ulls dels altres (pàg. 20), La Veu de Càritas(pàg. 24), Solidaritat (pàg. 26), Conferència Episcopal Tarraconense (pàg. 30), Des del Japó(pàg. 32), Ensenyament (pàg. 34), i Cercant les nostres arrels (contraportada).

En aquest número han col·laborat Antoni Coll, Pep Escoda, GIEC, Josep Sabaté, Mn. Josep Bofarull,Andreu Muñoz, Mn. Josep Cabayol, Carina Filella, Anna M. Mairal i Mons. Jaume Pujol.

εsglésia δe τarragona

εsglésia

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

EEl passat 7 d’abril, a Barcelona i a la Facultat deTeologia de Catalunya, va tenir lloc l’acte de presen-tació del document episcopal Al servei del nostre

poble, signat per tots els bisbes residencials amb seu aCatalunya i els auxiliars. El Sr. Arquebisbe ens ofereix uncomentari sobre aquest document, posada al dia delfamós Arrels cristianes de Catalunya.

A Pelegrinatge en busca de les nostres arrelsPàgina 20

El recent viatge a Turquia d’un grup de curialsi de periodistes, encapçalats per Sr. Arquebisbe—convidats pel Ministeri de Cultura i Turisme i

l’Ambaixada d’aquell país euroasiàtic— ha tingut forçaressò a la premsa. Això ens permet encetar una seccióon, de tant en tant, reproduirem articles publicats enaltres mitjans sobre coses d’Església. Heus ací com havist el setmanari Presència (suplement dominical de ElPunt i Avui) l’anada a unes terres tan vinculades a la nos-tra Arxidiòcesi.

A Amb els ulls dels altresPàgina 18

Ja fa dies es pot trobar a lesllibreries el segon volum dela trilogia Jesús de Natzareth,

el llibre que marcarà el pontifi-cat de Benet XVI. El primer vacomençar amb el Baptisme icomentava la seva vida públicafins a la Passió. Aquest segoncomprèn des de l’entrada aJerusalem fins la Resurrecció.El tercer, que serà el darrer,tractarà de la infantesa de Jesús.

Del llibre acabat de publicarse n’han fet 1.200.000 exem-plars en edicions compartidesper 22 editorials. De sobte és jaun fenomen editorial, com totsel llibres de Joseph Ratzinger,que escriu a llapis, encara queles seves obres arriben als lec-tors fins i tot per E-Book.

La manera d’escriured’aquest Papa fa fàcil el que ésdifícil. El teòleg González de

Cardedal ha dit: “Exerceix el seu magisteri fent pensar”. No oblida laseva qualitat de teòleg i professor, fins al punt que en aquest text citasetanta-tres investigadors!

El que es proposa, com va dir ja al pròleg del seu primer llibre, no és“un acte magisterial, sinó únicament expressió de la meva recerca per-sonal del rostre de Déu”.

Aleshores, si no és un acte magisterial, algú es pot preguntar: Quinaforça té? El Papa demana d’alguna manera que no siguem més papistesque ell mateix, quan diu “una investigació històrica només pot arri-bar a un alt grau de probabilitat, no a una certesa definitiva”.

Benet XVI, amb la humilitat dels veritables savis, coneix els límitsde la ciència —també de la teològica—, però no escatima esforços pertrobar el Jesús real, el personatge històric que era Fill de Déu. Ho fad’acord amb la seva busca interior —oració— i partint de la fe i de la tra-dició, de “l’escolta en comú dels deixebles de tots els temps”.

D’aquesta manera, estudia la persona de Crist cercant la veritatsobre Ell, sabent que el millor que pot fer és posar-se al servei de laveritat per trobar-lo.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual(11 números): 15,00 €

Subscripció anual Europa (11 números): 40,00 €

Preu unitari: 1,50 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aεsglésia δετarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

εδτ

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

La Quarta d’εδτ

El segon llibreAntoni Coll Gilabert, periodista

Amics lectors i lectores,

Un cop més acudim a la nostra cita... i ho tornem afer amb un cert retard. Possiblement encara ens tro-bem immersos en una mena de jet lag que fa que noens en sortim de les que haurien de ser unes de lesnostres prioritats: la puntualitat i la regularitat enl’aparició d’aquesta revista, que està rebent molt bonesvaloraciones... tret d’aquesta nostra assignatura pen-dent.

Com podran observar, aquest número 255 pertanya març-abril, amb referències força properes en eltemps com podran observar i temes, malgrat tot, benactuals. El proper serà el 256 d’abril-maig, que rebrandintre d’uns pocs dies. Després, si Déu vol, tornarem—esperem— a la normalitat.

Mentrestant, anem introduïnt modificacions, comara els colors per intentar donar una certa personalitatals diferents temes que tractem i facilitar-ne la recerca:vermell per a les seccions més o menys fixes, groc pera les especials, blau per a les notícies, verd per als temesd’opinió, vermell fosc per a les qüestions culturals...Tot amb el desig de millor ar mes a mes la nostra revis-ta diocesana i d’anar superant les seves mancances. Elnostre afany és poder oferir un producte digne.

Quan rebin aquesta revista possiblement estaremvivint el temps de Pasqua. La vivència de la Pasqua,com escrivia Mn. Jordi Figueras al Full Dominical, ésúnica i original. La troballa del sepulcre obert per partde les dones el matí de Pasqua no les fa aturar en l’es-

cena de la mort del Senyor que havien patit feia tresdies, sinó que el sepulcre obert les fa anar cap enfora,cap a trobar els altres i a dir-los que al sepulcre no hi haningú, que Jesús és viu i anirà davant els deixebles aGalilea.

Tot convida a anar cap a fora i cap endavant. La vidacristiana viu aquesta experiència i viu d’aquest fet: noens podem quedar en els temps passats, sinó que calviure el futur com a present.

I això ho trobarem reflectit en aquestes pàgines: elprojecte “el Seminari. Centre Cultural Tarraconense”,per exemple, s’insereix en aquest mirar endavant, sen-se oblidar d’on venim i també sense renunciar a res. Amés de tot el que comporta el projecte, no oblidem quecontempla també l’utilitzar aquest edifici per a la sevafinalitat fundacional i primordial: ésser Seminari, és adir centre de formació de futurs preveres.

Tot plegat ens parla d’esperança. Durant la cin-quantena pasqual, si ens deixem portar de la mà per laParaula de Déu, mirem endavant tal com ella mateixaens ho proposa. Però no oblidem que, abans de laPasqua, hi ha tot el camí de la Passió i de la Mort. No ensdeixem abatre per les dificultats, sinó que treballemper superar-les.

Que la llum del Crist Resuscitat ens il·lumini en totsels instants de la nostra vida.

Bona Pasqua a tothom!

Didac Bertran,director d’Església de Tarragona

5

εditorialN

úmero 255- M

arç-Abril 2011

εδτ

Quan les coses no surten com voldríem...

Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny

Mobiliari urbà - Interiorisme

Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció

Talleres Valero Reus S.L. (José A. Valero Navarro)Polígon Industrial Bescós. C/Sardenya, 3 (Ctra. Constantí) 43206 REUS

adreça electrònica: admin@talleresvalero.net Telèfons 977 770 651 - 977 771 643

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Flor de febrer, de la ciutat Estel... (2)Mn. Josep Bofarull, prevere

Festes Decennals δε la Mare δεDéu δε la Candela

6

5. Els actes ocasionals han estatmolts. Els anem citant.

Les tres xerrades habituals decada any, que precisament s’inicia-ren en les Festes Decennals de 1981,i que s’anomenen ConferènciesFamiliars, varen ser confiadesexpressament a tres dones ambcapacitat de comunicació i deresposta a tres qüestions de fons:Ser cristià amb identitat i obertura(Gemma Morató), La transmissió dela fe: repte i fidelitat (Ester Romero),Camins d’esperança en l’Esglésiad’avui (Antonieta Mateus)

Un seminari d’estudi sobre ladevoció a la Mare de Déu de laCandela, tot un dissabte. Es varenpresentar cinc ponències (les decontingut doctrinal es varen publi-car a Quaderns de Pastoral, núm.219; les dues històriques es podentrobar al web candela2011.cat/ his-toria i totes a Quaderns de Vilaniunúm. 57, ja que aquest seminari esva organitzar conjuntament ambl’Institut d’Estudis Vallencs)

La 23ena. Trobada Arxiprestalde Cristians de l’Alt Camp, tot undiumenge, va seguir l’itinerarimarià de visita i pregària a les esglé-sies de Valls amb advocacions aSanta Maria i acabà amb una visitaguiada a l’església Joan per celebrarl’Eucaristia amb la presidència del’arquebisbe de Tarragona.

La sortida anual de les parrò-quies de Sant Joan, Sant Antoni i elCarme, el dia 1 de maig d’enguany,ha estat molt escaient. S’han visitaten pelegrinatge santuaris i ermitesde la Mare de Déu de l’arquebisbat.La visita oferia la possibilitat deconèixer la història de les diversesadvocacions, de fer pregària i convi-vència al redós d’imatges veneradesde Santa Maria, i trepitjar territorisovint desconegut. L’acolliment encada lloc ens apropà a les comuni-tats cristianes respectives..

El Pelegrinatge Arxiprestal aMontserrat de cada any, el primerdissabte d’octubre, va ser tot ellemmarcat en el Jubileu i amb la par-

ticipació de quasi totes les parrò-quies de l’arxiprestat de l’Alt Camp.

Un celebració molt especial vaser la de la Festa del Patrocini de laMare de Déu amb una llargaEucaristia amb el ritus grec-catòlicen llengua ucraïnesa i presidida pelP. Ivan Levytsky, que és el rector dela parròquia dels ucraïnesos deTarragona. Els ucraïnesos partici-pants van ser nombrosos; els feli-gresos de la parròquia més encara,amb la imprescindible traducció alcatalà a les mans.

El grup de joves, conjuntamentamb l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola de Treball, sec-ció muntanya, amb el PatronatMunicipal d’Esports i la col·labora-ció d’altres entitats vallenques, vaorganitzar Caminem fins la Candela.Foren set itineraris simultanis undiumenge al matí: cinc caminades apeu i dues en bicicleta des dediverses ermites de la Mare de Déude l’Alt Camp. A cada lloc foren aco-miadats convenientment i tots elsitineraris confluïren al migdia a lacapella de la Mare de Déu de laCandela, on es va deixar una ofrenad’aquests camins.

Han estat molts els pelegri-natges de parròquies, moviments,grups i comunitats de fora de Vallsque s’han apropat a Santa Maria dela Candela per rebre el do jubilar. (laseva relació completa es troba alweb candela2011.cat/pelegrinat-ges). Aquests pelegrinatges hantingut accents diversos d’acordamb el plantejament de cada grup.Alguns eren de formació, altres mésfestius, altres més de pregària ieucaristia, altres de recés, altresvenien a fer la seva trobada anyal.

Continuem oferint-los aquest resumdel que han estat les Festes Decennals de laMare de Déu de la Candela 2011, les qualshan fet vibrar el cor de tots els vallencs i detots els devots de la Mare de Déu.

7

El Grup de reflexió i diàleg haorganitzat tres debats conduits perun entrevistador entès i dirigits unconvidat sobre els reptes plantejatsper la globalització (Arcadi Oli-veres), els reptes pel canvi de valorsen la societat (Pilar Malla) i elsreptes plantejats a l’Església (Tere-sa Forcades). No foren tres confe-rències sinó entrevistes, amb la par-ticipació posterior dels presents. Lamillor fórmula per implicar.

També la Llum de la Pau deBetlem fou repartida per l’Agrupa-ment Escolta i Guies de la Verge dela Candela de Valls a tots els agru-paments de la demarcació deTarragona, des de la capella de laMare de Déu que ens dóna la Llumdel món que és Jesús .

Per Nadal, la imatge del NenJesús fou ambientada i agomboladaamb les fotos de les nostres mares:un signe d’agraïment i una expressióde fidelitat al que elles ens hantransmès.

Tots els col·legis de la ciutat, elspúblics i els de l’Església, han fetvisites a l’església de sant Joan ambitineraris pedagògics guiats. Totsacabaven a la imatge de SantaMaria. Han estat coordinades pelCentre de Recursos i el guió s’hatret de la carpeta didàctica abansesmentada.

Unes poques setmanes abans deles Festes Decennals la majoria delsgrups, entitats i colles de la ciutatque havien fet la petició per partici-par a la Processó Votiva del dia 2 defebrer, van fet la seva visita a la Marede Déu i han deixat la seva senyera oestendard prop de la seva imatge, alcambril. Allí han estat fins que hansortit a la Processó Votiva del dia 2de febrer.

S’ha fet una edició renovada delllibre de la Novena a la Mare de Déude la Candela. La novetat ha consis-tit en incloure una tercera sèrie delectures que és una selecció depunts del Catecisme de l’EsglésiaCatòlica, un recull de poemes dedi-cats a la Mare de Déu de la Candelai una Visita Espiritual. També s’hapresentat una nova edició dels seus

Núm

ero 255- Març - A

bril 2011

Goigs i un llibre amb el facsímil detotes les edicions conegudes delsGoigs, titulada La Mare de Déu de laCandela de Valls i els seus goigs popu-lars, obra de Mn. Joan Roig, rectord’Ulldemolins.

Un orfebre local ha cisellat unamolt original medalla de la Mare deDéu, que ràpidament han començata lluir moltes vallenques.

És costum, intermitent, que elsvallencs forans facin un regal a laciutat en ocasió de les Decennals.Aquesta vegada han tingut el granencert de regalar una campana,beneïda amb el nom de Candela eldiumenge 16 de gener de 2011. Vaser col·locada al mig de l’esglésiadurant unes setmanes. Allí ha rebutla visita i ha suportat el toc detothom. El divendres 28 de gener, alpunt del migdia, per primera vegadaes va bressar amb repic solemnejunt amb les altres campanes delcloquer i amb el tritlleig de tots elscampanars de la ciutat, per anun-ciar l’inici de les Festes Decennals.

En una vetlla de pregària a la nitdel dia de l’inici de la novena, quanja la santa imatge havia estat posadaal manifestador del retaule major,foren presentades les onze cançonsque Mn. Joan Àguila, rector de lesBorges del Camp, ha escrit i musicat.Estan contingudes en un CD queporta el nom d’una d’aquestes peces,totes marianes, i que està manllevatdel Virolai que es canta a la Mare deDéu de la Candela, De la ciutat Estel.

Ha quedat com a obra social isolidari el projecte Vides Compar-tides de Càritas de Valls i l’AltCamp, que durant l’Any ha recollit iorientat el compromís de solidaritatque comporta un Jubileu.

Fotografies de tots aquests acteses poden trobar al web cande-la2011.cat/fotos

Durant tot l’any, cada setmana,s’ha publicat una pàgina especial alsetmanari local El Vallenc. El seucontingut era un text, la informaciódels actes previstos durant la set-mana següent i un poema dirigit ala Mare de Déu de la Candela.

6. Alguns grups de treball de laComissió d’Actes Religiosos hananat organitzant els actes de l’AnyJubilar, però els grups de treball deLitúrgia i Actes devocionals, i el deSensibilització i Protocol han esmer-çat totes les seves energies en la pre-paració dels actes propis de lesFestes Decennals, els actes dels deudies que aquestes han durat.

(C0ntinuarà)

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

8

9

Núm

ero 255- Març - A

bril 2011

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

“No hi haurà més missesfins que la universitatpugui garantir la segure-

tat dels estudiants que vulguinassistir a la litúrgia”. D’aquestamanera es va pronunciar laUniversitat de Barcelona en elmoment que va decidir suspendreles misses que es celebraven a lacapella de la facultat d’Econò-miques. Aquest és el fonamentalis-me casolà.

És a dir, de moment –només demoment?– s’han acabat les cele-bracions litúrgiques a la capella dela facultat d’Econòmiques. Lapressió dels anomenats “estu-diants progressistes” ha portat aaquesta decisió del deganat de lafacultat barcelonina que també haanunciat que “el gabinet jurídic delcentre està elaborant un informeen el qual analitzarà com pot pro-tegir els estudiants quan tornin acelebrar-se les misses”.

Cal recordar que la polèmica esva iniciar el 10 de novembre –tresdies després de la visita del Papa aBarcelona- quan un grup d’estu-

diants autoanomenats progres-sistes van intentar boicotejar unade les misses que es celebraven al’esmentada facultat. Cal tenir encompte que la Universitat deBarcelona, al 1988, va signar unconveni, encara vigent, ambl’Arquebisbat de Barcelona, en elqual es va acordar que es destinésun espai acadèmic al culte catòlic.

Doncs ara, res de res. El fona-mentalisme casolà ha acabat ambaquell conveni mentre els diri-gents de la universitat miren cap aun altre cantó. Això sí, de cara a lagaleria, el deganat ha dit que faràtot el possible per preservar“l’exercici dels drets fonamentals

(com el dret a la llibertat religiosa ide culte) i el dret a la lliure expres-sió”. Una pregunta al deganat: perquè no fa complir, ja, aquests dretsbàsics en lloc de recòrrer a lademagògia barata? Quins informessón necessaris per garantir la lli-bertat al recinte universitari?Quina autoritat té el Rectorat quanno fa altra cosa que cedir davantl’actitud violenta dels proclamats“estudiants progressistes”? On ésel progrés?

De nou, el fonamentalismecasolà. No cal anar a països llu-nyans per denunciar el fonamen-talisme: a casa nostra també n’hiha. I aquesta n’és una mostra.

Fonamentalismecasolà

Josep Sabaté, periodista

εδτ

Oβservatori

El papa Pius XII, en l’encíclicaFidei donum, demanava als bis-bats de l’anomenat primer

món l’adopció d’alguna parròquiadel “Tercer Món” com si fos unamés de les que cada diòcesi tenia. ElSr. Arquebisbe, Mons. Josep Pont iGol, així ho va començar a l’any1976 enviant sacerdots i laics aRwanda i després al Congo, ex-Zaire.

Un dels grups de laics de serveimedical, que es rellevaven cada doso quatre anys, va demanar ajuda al’Arquebisbat per construir unCentre de Salut a Bibwe, perquè elque hi havia era una caseta moltpetita i els malalts eren molts.Nosaltres, els sacerdots, a mésd’exercir el nostre treball o vocaciósacerdotal, també tenim uns tre-balls d’aspecte social. Providen-cialment, Mn. Josep M. Mitjans,especialista en construcció, s’hi vaoferir i va venir a fer-ho. Era durantl’any 1988 i va estar-hi dos anys. Ell,a més del treball de sacerdot, es va

dedicar a construir un Centre deSalut o Dispensari més gran. Vaescollir paletes i va ensenyar ad’altres a fer de paletes i ajudants.Cada dia estava amb ells. Desprésde dos anys, allò que volia ser unCentre de Salut va resultar ser un“hospital” amb tots els diferentscompartiments medicals: habita-cions de consulta pels metges, labo-ratoris, sales pels malalts, hospita-lització i un total de 45 llits. I a l’ex-terior, dutxes i wàters.

Mn. Josep Maria estimava lagent, sempre disposat a ajudar-losen allò que calgués. També moltbon amic dels infants i del joventamb els quals jugava a futbol, ana-ven a passejar, entrava amb ells altemple, resant amb ells peraprendre la llengua, i fer escenifica-cions de l’Evangeli, especialmentper Nadal i Pasqua. La gent i elsmalalts se l’estimaven i va deixar-los un bon record.

I l’equip d elaics tarragonins queérem amb ell tenim un bon i agra-dable record de bona convivència,d’ajuda mútua, d’unió en situacionssocials delicades i de vivència de lanostra vocació sacerdotal i de lavocació d’entrega en el treball

social i medical que teniem enco-manat.

Aquí, a Rwanda, alguns dels par-roquians de Bibwe que eren origina-ris de Rwanda, a vegades venen asaludar-me o ens trobem en algunlloc. I recordem el nom de tots elslaics i laiques i capellans que estavena Bibwe amb ells i em pregunten quèfan. I entre ells hi ha gent a qui Mn.Mitjans va ensenyar a fer de paletes,feina amb la que es guanyen la vida.

Ara m’he trobat algunesd’aquestes persones i al comunicar-los la mort de Mn. Mitjans s’hanentristit. Algun també ha plorat ihem resat junts per la seva ànima.Jo també he ofert i celebrat vàriesmisses per ell. Tots conservem unbon record de Mn. Josep Maria.Estic segur que la seva ànima ja estàdisfrutant en el Cel, així com la delmeu company i amic de curs, Mn.Martí Aixalà. Recordem-los en lapregària. Rebeu el meu i nostreagraïment pel que feu per l’Esglésiamissionera de Tarragona, per lanostra Parròquia-Missió deKampanga.

Amb apreci i amistat,Josep Cabayol

Mn. Josep M. MitjansCarta en record d’un amicJosep Cabayol, prevere

El 6 de desembre tornava a la casa del Pare Mn.Josep Maria Mitjans. La seva trajectòria sacerdo-tal de servei a l’Església ha estat valorada moltpositivament des de diversos àmbits i, ara, també,des de les missions diocesanes. Concretament,Mn. Josep Cabayol, des de Rwanda, ens ha enviataquesta emotiva carta per recordar el seu amic.

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Tarragona μissionera

10

Aquesta edició ha estat possible gràcies a la col·labo-ració de sis entitats catalanes especialitzades enedicions bíbliques: l’Associació Bíblica de

Catalunya, el Centre de Pastoral Litúrgica, l’EditorialClaret, Happy Books/La Formiga d’Or, les Publicacionsde l’Abadia de Montserrat i les Societats BíbliquesUnides. Se n’ha fet un tiratge de 30.000 exemplars, enuna edició acurada i a un preu molt popular (9,95 €).

L’acte va ser presentat pel periodistaJosep Cuní, que va lloar la importància dela Bíblia com a monument religiós i lite-rari i en subratllà la traducció intercon-fessional i la qualitat de la present edició.Tot seguit van intervenir dotze personali-tats del món cultural, polític i religióscatalà: Rafael Argullol, Enric Capó,Mariona Carulla, Salvador Giner, JoanMargarit, Cardenal Lluís MartínezSistach, Justo Molinero, Perico Pastor,Pilar Rahola, Joan Rigol, Màrius Serra iNúria Solé, les quals, des de la seva pròpiaexperiencia i sensibilitat espiritual, vanexposar la seva relació amb la Bíblia i laimportància fonamental que té per a lanostra cultura occidental en tots els seusàmbits.

Després, i en una projecció, trenta per-sonalitats més, amb frases breus, van defi-nir també el seu pensament sobre laBíblia, mentre Vicenç Prunés, al piano,interpretava una peça de Joan S. Bach.

Va cloure la presentació Mn. ArmandPuig, degà de la Facultat de Teologia deCatalunya i un dels promotors d’aquestaedició popular de la Bíblia, que va dir que“la Bíblia no és un monòleg, ni per part deDéu ni per part de l’ésser humà; és un dià-leg entre l’un i l’altre; la diferència entreDéu i l’home no l’assenyala la distància

que hi ha entre l’un i l’altre, sinó la capacitat de relacio-nar-se, que sorgeix d’un afecte que es dóna i es rep. LaBíblia és de tots i per a tothom”.

L’acte va ser seguit per un nombrós públic, entre elqual es comptava Mons. Jaume Pujol, arquebisbe deTarragona i Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbed’Urgell.

11

El món de la βíbliaN

úmero 255- M

arç-Abril 2011

... La Bíblia per a tothom!Presentació d’una edició popularGabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

El dimecres 30 de març a la tarda, vatenir lloc al Petit Palau del Palau de laMúsica Catalana de Barcelona, l’actede presentació pública d’una ediciópopular de la Bíblia, amb el text revisatde la Bíblia Catalana Interconfessional,amb el dibuix de la coberta i 95 il·lustra-cions interiors de l’artista PericoPastor.

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Jornada Mundial de la Joventut 2011

12

15

Núm

ero 255- Març - A

bril 2011

Ens parlade l’acollida...

Joves, pastoral dejoventut i la JMJ

Diversos delegats de joventut de les diòcesis deCatalunya han participat en un col·loqui organit-zat pel Centre d’Estudis Pastorals amb motiu de la

preparació de la Jornada Mundial de la Joventut sobrejoves i pastoral de joventut. En aquesta taula rodonas’han tractat temes molt diversos entre ells l’acompa-nyament, els valors del jove, la formació dels agents depastoral i de quina manera esdeveniments com l’Aplecde l’Esperit o la JMJ marquen la vida del jove. Aquestnou quadern, amb articles en profunditat dels diferentsdelegats de joventut, es publicarà abans de lacelebració de la JMJ.

A continuació reproduim algunes decla-racions del col·loqui.

Lluís Plana (Urgell)- “Jo penso que estanmolt bé les trobades com la JMJ sempre iquan les puguem inserir en un procés.L’experiència per si sola ja és significativaperò ho és més si l’insereixes dins un pro-cés”.Marisa Jiménez (Tarragona)- “Tenim lanecessitat d’atansar el jove a Crist. El granrepte per mi és com apassionem a tots elsestaments de l’Església perquè es faci això(...) El que ens ha de moure és una passió perCrist”.Mn. Toni Roman (Barcelona)- “Ara mateixno respiro que sigui el moment òptim (enreferència a la pastoral de joventut).Segurament la JMJ té les seves oportunitats.Però ara ens toca experimentar les limita-ciones que tenim. Les dinàmiques d’abansja no ens funcionen”.Mn. Jordi Callejón (Girona)- “Jo el que veigen aquests últims 11 o 12 anys és que hemguanyat en qualitat. Tenim diferents grupson pots treballar més, parlar sense com-plexos, es pot començar un procés de fe ambells”.Mn. Carles Muñiz (St. Feliu de Llobregat)-“Els joves tenen set i busquen. (...) La nostraacció pastoral ha de complementar, anar afacilitar experiències de les que generacio-nalment estan mancats”.Francesc Figueras (Secretari del SIJ,Barcelona)- “El jove pot arribar a dir-te quesí creu en Déu, però necessita tota la para-fernàli d’entre mig. Llavors, estem parlantd’una relació directa entre Ell i Déu”.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Notícies δε la Jornada Mundial δε la Joventut

16

Joan Pau II,beat i patró de la JMJ

El Papa Benet XVI beatificarà a Joan Pau II el properdiumenge 1 de maig, solemnitat de la DivinaMisericòrdia, segons ha informat el Director de

l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, Federico Lombardi.Joan Pau II serà beat sis anys i un mes després de la sevamort, l’any 2005.

La resolució del pontífex ha arribat immediatamentdesprés de què el prefecte per a la Causa dels Sants delVaticà, el cardenal Angelo Amato, presentés un infor-me amb proves de què Carol Wojtyla va dur a terme un

miracle a l’intercedir en la curació de lamonja francesa Marie Simon-Pierre, malal-ta de parkinson. La religiosa va superar, dosmesos després de la mort del Papa a l’abrilde 2005, tots els símptomes de parkinson demanera inexplicable, segons les autoritatsmediques de la comissió de beatificació.

Procés de canonitzacióLa beatificació és un prerequisit per acce-

dir a la condició de sant. El procés de cano-nització comença un cop transcorre unmínim de 5 anys després de la mort del candi-dat. El primer pas és el reconeixement de laheroïcitat de virtuts, és a dir, haver viscut engrau superlatiu la fe, l’esperança i la caritat.

Tot seguit, s’espera un miracle obrat perla intercessió del Servent de Déu, amb quès’obre camí a la beatificació.

Un cop proclamat beat, s’espera unsegon miracle degudament investigat i apro-vat per les autoritats eclesials que obre camía la canonització (per a ser sant o santa).Tots els passos citats en el procés reque-reixen l’aprovació del Sant Pare.

Patró de la JMJDesprés de l’anunci de la seva beatifica-

ció, Joan Pau II ha estat nomenat patró de laJMJ. Sempre va mostrar gran predilecciópels joves i va ser durant el seu pontificatquan van començar les Jornades Mundialsde la Joventut. D’aquesta manera el properbeat se suma a la llista dels grans sants espa-nyols intercessors d’aquesta edició: santIsidre Llaurador, santa Teresa de Jesús, santIgnasi de Loyola, sant Francesc Xavier i santJoan de la Creu.

17

Núm

ero 255- Març - A

bril 2011

εδτ

μuseu βíblic τarraconense

Dues llànties paleocristianesdel Museu Bíblic TarraconenseAndreu Muñoz,director del Museu Bíblic Tarraconense

Les llànties d’oli han estat objectescomuns des de temps molt antics.La seva funció era proveir de llumels habitatges. A l’època romana elseu disc era decorat amb temesiconogràfics de caràcter mitològic,històric o costumista.

1. Llàntia amb el tema del profeta Jonàs Llàntia paleocristiana de procedència nordafricana

del tipus Hayes II-Atlante X que data entre el segle IV dCi la meitat del segle VII dC. El disc està decorat amb larepresentació de la història de Jonàs, concretamentquan el profeta és vomitat pel “gran peix” a la platja(Jon 2, 11). Aquest tema iconogràfic, pel cristianismeprimitiu, tenia una significació de resurrecció. De lamateixa manera que el profeta romangué tres dies en elventre del “gran peix” i fou alliberat per l’acció salvífi-ca de Déu, Crist va ressuscitar al tercer dia d’entre elsmorts. En aquest sentit és significativa la prefiguracióde Crist en Jonàs que els evangelis ens transmeten endiferents ocasions i sobre tot en Mt 12, 40: “Perquè així

com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre delgran peix, també el Fill de l’home estarà tres dies i tresnits en el cor de la terra”.

2. Llàntia amb crismóLlàntia paleocristiana de procedència nordafricana

del tipus Hayes II-Atlante X que data entre el segle IV ila meitat del segle VII dC. El disc està decorat amb larepresentació d’una creu monogramàtica, el signumChristi, formada pel nexe de les dues lletres gregues X( ji) i P (ro), inicials del nom de Crist. De la creu penjal’alfa i l’omega, lletres primera i última de l’alfabet grec,que signifiquen el principi i el final referit a Crist,Senyor del cel i de la terra i de la totalitat del ser.

El cristianismeprimitiu també vafer servir les llànties per

projectar símbols i temes bíblics.

Els usos d’aquestes llànties paleo-cristianes podien ser domèstics,litúrgics i també funeraris. És així

que alguns exemplars eren dipositatsa l’interior de les tombes com a aixovar

funerari per expressar la fe del difunt.

l Museu Bíblic custodia una interessant col·lecció de llànties de la qual ressenyem dos exemplars:E

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

18

εδτ

19

Núm

ero 255- Març-A

bril 2011

Llàntia amb el tema del profeta Jonàs

Llàntia amb crismó

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

αmb els ulls dels altres

20

21

DiversaN

úmero 255- M

arç - Abril 2011

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

22

23

DiversaN

úmero 255- M

arç - Abril 2011

Davant les mocions presen-tades per alguns ajuntamentsde Catalunya en què sol·liciten

que els seus informes siguin decisiusper a donar llum verda als processosde reagrupament familiar i d’arrela-ment de les persones nouvingudes,especialment quan vulnerin lesordenances cíviques, volem posarde manifest algunes consideracionsal respecte.

Aquestes iniciatives municipalspretenen aprofitar la manca de cri-teris comuns en la gestió dels empa-dronaments i dels informes d’arre-lament social, per tal de promoureaixí iniciatives que dificultin els pro-cessos de regularització. Aquestainiciativa d’ara ja havia estat denun-ciada anteriorment pel Síndic deGreuges en l’Informe monogràficsobre la gestió municipal d’habitantsdel gener de 2008.

Aquesta qüestió pot arribar a serun degoteig de mesures que acabindificultant la plena integració i lacohesió social dels nouvinguts, ipoden derivar, finalment, cap a laconfiguració d’un context de nor-malització de la desigualtat, la dis-criminació i, al capdavall, d’unasocietat amb ciutadans de primera ide segona.

Demanem, doncs, que no eslimiti el dret al reagrupament fami-liar i l’arrelament social per temesde convivència. Pretendre limitaraquest dret, amb el pretext del com-portament incívic del sol·licitant, notant sols atemptaria contra els seusdrets fonamentals, sinó que possi-blement seria contraproduent decara a la seva integració i conductafutures.

A Càritas sempre intentem tre-ballar, amb una mirada renovada,una de les realitats més significativesdel nostre món tan divers i canviant:la presència de persones immigradesentre nosaltres. El temps transcor-regut no ha fet sinó confirmar lanecessitat de desenvolupar unareflexió més serena i pausada sobreaquest tema tan evident. I per a ferrealitat aquest futur més just, Càritastreballa amb coherència per ferdesaparèixer les causes i lluita percombatre les conseqüències.

Volem dedicar una atenció espe-cial, en aquests moments, a les per-sones immigrades “sense papers”,éssers humans amb escasses possi-bilitats de defensa, presa fàcil degent sense escrúpols o de possiblesdecisions administratives que ratl-lin l’arbitrarietat. La indefensió enquè viuen aquestes persones immi-grades les converteix sovint en víc-times vulnerables dels seus dretshumans. Accions i comportamentsals quals es veuen forçats i que nor-malment passen inadvertits i peraixò mateix es poden repetir impu-nement. Aquesta vulnerabilitatpeculiar és ja, en si mateixa, raó sufi-cient perquè Càritas els dediqui partde la seva atenció donant-los suportamb fórmules creatives i valentes.

Per tot això, doncs, CàritasDiocesana de Tarragona demana ales diferents administracions, iespecialment als ajuntaments, quecentrin els seus esforços en:

❑ Reconèixer totes les per-sones empadronades als res-pectius municipis com a ciu-tadans i administrats del seupoble/ciutat, amb drets i obli-gacions.

❑ No demanar que s’incloguien el nou Reglament d’es-trangeria la possibilitat detenir en compte les orde-nances municipals. I el com-pliment de la normativa peral reagrupament familiar il’autorització de residènciaper arrelament, respectantaixí la normativa aprovada aCatalunya: el Pla de Ciuta-dania i Immigració, el PacteNacional per a la Immigració ila Llei d’Acollida.

❑ Treballar per a la cohesiósocial i promoure iniciativesque posin l’accent en la pre-venció del racisme.

❑ Sensibilitzar la societat pera un canvi de mentalitat iapostar decididament per lespolítiques d’integració.

❑ Crear espais de diàleg, pertal de millorar la convivènciai la cohesió social.

❑ Utilitzar criteris comuns ihomogenis, a tots els ajunta-ments catalans, en els trà-mits administratius delsestrangers, amb seguretatjurídica i igualtat de tracte.

❑ Acceptar que “Som unasocietat diversa, per sempremés”, tal com diu literalmentel Pacte Nacional per a laImmigració, signat per lesforces polítiques majorità-ries de Catalunya i la resta derepresentants empresarials,treballadors i societat civilcatalanes.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Tots som ciutadansCàritas Diocesana de Tarragona

LαVeu δεCàritas

Reflexions i propostes de Càritas Diocesanade Tarragona davant la iniciativa d’algunsajuntaments catalans demanant més“control” sobre la immigració

24

εδτ

L’arquebisbe, Mons. Jaume PujolBalcells va visitar el passat 6d’abril la Casa d’acollida Sant

Auguri per conèixer el projecterecentment inaugurat Cafè i Caliu.

Cafè i Caliu és un projecte queestà liderat per les parròquies deTarragona i que va destinat princi-palment a les persones sense sos-tre, sense excloure’n d’altres queper diferents motius en puguin serbeneficiàries.

Cafè i Caliu, que es va inaugurarel passat 21 de febrer, obre de 9 a 12del matí de dilluns a diumenge i ofe-reix esmorzar i acompanyament aqualsevol programa que Càritasdesenvolupa en aquests moments.El projecte es porta a terme a laCasa d’acollida Sant Auguri i utilit-za part de les seves instal·lacionsque són: el menjador, la cuina, elsserveis, les dutxes, diverses sales iel rober. En un mes, s’han efectuat1.823 serveis d’esmorzars, 178

dutxes i 563 peces de roba i la mitja-na de persones assistides és de mésde 60 cada dia. De moment, unaquarantena de persones voluntà-ries s’ocupen de les diferentstasques del menjador.

Segons paraules del Sr. Ar-quebisbe, “penso que el més bonicés el ‘caliu’ que realment s’ha acon-

seguit: que les persones siguinateses amb molt d’afecte i ambganes d’ajudar-los a sortir de la sevaindigència.”

Cal dir que Cafè i Caliu no podriafer aquesta acció social sense lacol·laboració de moltes personesanònimes i empreses que estan aju-dant cada dia.

25

Núm

ero 255- Març - A

bril 2011

εδτ

Càritas Interparroquial de Reus va oferir uncurs de formació sobre la Doctrina Socialde l’Església durant els tres dimarts de

Quaresma, el 15, 22 i 29 de març. L’horari va serde 18 a 19.30 a la seu de Càritas Interparroquial.Les conferències va ser impartides pel professorMn. Rafael Serra, doctor en Teologia, rector dela parròquia de Crist Rei de Reus i Consiliari deCàritas Interparro-quial de Reus. El curset es vaestructurar en les tres següents lliçons de laDoctrina Social de l’Església: La dignitat fona-mental de la persona humana (Què és l ‘home, per-què te’n re-cordis? Sl 8,5), El valor relatiu de lapropietat privada (Reparteix el que té, ho dóna alspo-bres. Sl 112,9) i Els forasters que cal acollir (Era foraster,i em vau acollir. Mt 25,35).

Cal destacar l’alta participació a les conferènciesamb un promig d’assistència de 50 persones.

Projecte “Cafè i caliu”Anna M. Mairal,responsable de Comunicació i Sensibilització

“S’ha aconseguit que les personessiguin ateses amb molt d’afecte”

Curs de formació sobrela Doctrina Social de l’Església a Reus

εδτ

Ala referida Assemblea, a laqual hi van assistir 71 per-sones, hi van ser presents

els membres del Consell i els res-ponsables de les Càritas parro-quials de tota l’Arxidiòcesi.

En aquella sessió es va presen-tar la memòria d’activitats i laMemòria econòmica que s’ha rea-litzat durant el 2010. També es vainformar dels pressupostos iobjectius per a l’any 2011. Fran-cesc Roig, director de CàritasDiocesana, explica aquestsacords i projectes per aquest any.

—Quins serien els acords mésimportants que es van presentara l’Assemblea?

—Cal destacar la creació d’unfons de reserva de 100.000 € per al’ajuda comunitària, que es distri-buiran segons els següents con-ceptes: ajudes a les Càritas parro-quials amb 50.000€, nous projectessocials amb 30.000€ i millorad’equipaments, amb 20.000€.

—Pel que fa als objectius, esvan revisar els del trienni 2009–2012, quins serien els objectiusde Càritas per aquest any?

—Continuar treballant en elNou Model d’Acció Social, que ésacompanyar a les parròquies en totsels seus processos i fomentar la for-mació dels voluntaris.

—El 2010 ha estat un any difí-cil per a moltes famílies, quinsserien els perfils de les personesque han vingut a Càritas?

—Les persones ateses a lesCàritas parroquials, majoritària-

ment, han estat persones aturades,famílies joves i, moltes, autòctones.També cal destacar que gran part deles persones ateses han vingut perprimera vegada a Càritas.

Són persones que han passat desituacions normalitzades a la vul-nerabilitat o de la indefensió a lapobresa. Afectades, principalment,per l'atur de llarga durada, un elevatnivell d'endeutament, i la gran des-protecció social existent.

—I quines han estat lesdemandes més sol·licitades?

—En primer lloc, l’alimentació.És una demanda d’aliments enespècie. Les parròquies atenenaquestes sol·licituds i col·laborenamb altres entitats com el Bancd’aliments o donacions privades.En segon lloc, la roba, que gràcies alprojecte de botigues Filigrana hempogut atendre a persones i famílies

amb pocs recursos econòmics queno poden cobrir aquestes necessi-tats bàsiques a través del mercatnormalitzat. Finalment l’habitatge,moltes persones necessiten acom-panyament i explicació en el com-plex procés d’afrontar l’impagatd’hipoteques i lloguers.

—El voluntariat és una de lesprincipals senyes d’identitat deCàritas, amb quants voluntariscompta actualment l’Arxidiò-cesi?

—En aquests moments tenim970 voluntaris. Però també cal dirque Càritas és un projecte col·lectiuque intenta arribar a totes les ter-minals del sistema com a prioritatsocial; és una voluntat de com-promís amb les persones més des-valgudes per tal d’aconseguir undesenvolupament integral òptim, iaixò només s’aconsegueix des del’eficàcia del voluntariat. Certa-ment que mai no és prou suficientl’esforç de molts, per això desitgemel compromís de tots.

—Hi ha algun projecte enmarxa?

—Càritas compta amb dotzeprojectes que donen resposta, en lamesura de les nostres possibilitats, aaquestes necessitats. No obstant,cal continuar fent accions en versels més necessitats i actualment,estem treballant en la creació d’unCentre de Distribució d’Aliments,un CDA. La finalitat d’aquest pro-jecte és oferir estabilitat a les per-sones i famílies que, segons elsinformes dels serveis socials, neces-sitin aliments per poder viure.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Càritas crea un fons d’ajudacomunitàriaAnna M. Mairal,responsable de Comunicació i Sensibilització de Càritas

Soliδaritat

La passada XXXIII AssembleaDiocesana de Càritas, presidida per l’Arquebisbe,Mons. Jaume Pujol Balcells,no va ser una reunió més,sinó el punt de partençad’interessants propostes.

26

εδτ

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

27

Núm

ero 255- Març - A

bril 2011

Càritas,Apostolat del Mar,Pastoral de la Salut,Acollida de la JMJ,Missions, etc. ...Ens calen voluntaris !

Vols ser-ho tu?Telèfon 977 233 412

(extensió 205)

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancàriaSenyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interessa poder desgravar ❏ No interessa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

28

Tot i que sembli una obvietat,sento la necessitat d’expressarun reconeixement sincer a les

innombrables dones que al llarg de lahistòria i en els diversos àmbits dela societat han fet avançar de formapràctica el reconeixement de la igualdignitat i dels drets d’ambdós sexes.Les treballadores que van demanar,pagant de vegades amb la vida, sala-ris justos, horaris a mesura humana,dret a la maternitat. Les revolu-cionàries que van recordar als seuscompanys que elles també eren sub-jectes de drets i deures. Les cientí-fiques i investigadores que per pri-mer cop van entrar a les universi-tats, aportant la seva intel·ligència idedicació a l’avenç del coneixe-ment. Les artistes, literates, poe-tesses, periodistes, tants copsincompreses, que han elevat la qua-litat de vida de les seves societats.Les santes, místiques i teòloguesque van exercir la seva capacitatd’expressar-se sobre Déu en prime-ra persona. Lletrades o ignorants,aristòcrates, burgeses i plebees quehan impulsat la història cap enda-vant, i a les quals nosaltres, que avuipodem simplement ser persones iexercir com a tals, devem tant per-què van obrir camí amb valentia onno n’hi havia. També molts homes,molts, han impulsat aquest treballesforçat i hi han donat suport.També a ells, gràcies.

Enmig d’un món ple de desi-gualtats, és immens el privilegi deviure en àmbits socials on ser donao home ja no significa un problema.On un pot expressar-se lliurementsegons les seves particularitats, enigualtat i reciprocitat. On una prenles seves decisions, exerceix com a

Opinió

CoresponsablesSobre la dona treballadoraGna. Leticia Soberón Mainem, psicòloga

Dia 8 de març, festa de les dones. Celebració del queja s’ha assolit –que és molt, allà on s’ha avançat!– iestímul per a assolir igualtat d’oportunitats en tantspaïsos on es tracta encara d’un somni; potser més dela meitat del món.

líder; exerceix una autèntica cores-ponsabilitat amb els homes en eltreball, la família i la vida social,política, econòmica. On pot establiramistats autèntiques i igualitàriesamb persones d’ambdós sexes. Onla maternitat i la vida a la llar no sónni una obligació ni un estigma, sinóuna meravellosa tasca de responsa-bilitat compartida.

Per això sorprèn que, justamenten aquestes societats avançades, hihagi dones que escullen serobjectes, com per a fer bonic, pres-tant-se a un atàvic joc de seduccionsper suscitar enveges en les altresfèmines i atrapar el mascle, xifrantel propi valer en el seu aspecte i en laseva roba. Exerceixen una suposadallibertat que s’ofega poc després enla perillosa dinàmica deldomini/submissió en la qual totsdos queden presos, i que no pocscops degenera en maltractament. Ésclar que ens hem d’alegrar de l’atrac-ció entre els sexes i de l’erotisme

que comporta. El que desconcertaés que rebroti un reduccionismeantic, la dona-cosa que en la publi-citat i en la vida es creia superada,després dels costos tan alts pagatsper les llibertàries del moment. Emdol veure joves que retornen gus-toses al terreny on el cos s’utilitzacom a moneda de canvi en una tris-ta lluita de poders en què no hi ha

relació humana,sinó comerç. Uncos exaltat i idola-trat, però para-doxalment retallati recosit com si fosde plàstic o de fustaen innombrablesm o d i f i c a c i o n s

quirúrgiques per a adaptar-lo sensedescans al model estàndard de bel-lesa, per seguir agradant iagradant-se fins a semblarmàscares sense edat encomptes de rostres. Iaixò... en nom de la lliber-tat!

Sí, ja ho sé que ser lliureés justament això: poderescollir. Però l’elecció deser esclaves –de la moda,dels prejudicis, de l’homede torn, com de qualsevoldroga– es realitza una sola

vegada, perquè amb aquest pas s’es-trangula progressivament el marged’autodeterminació. Massa drama-tisme davant del que molts conside-ren un pas endavant en la promocióde la dona? Més aviat semblaria unanova forma del que Eric Fromm vadenominar «la por de la llibertat».

Per això avui voldria brindar perl’extraordinària possibilitat quetenim de ser lliures i coresponsablesamb els nostres germans, com aautèntiques interlocutores, intel·li-gents, lliures, capaces d’estimar enigualtat de dignitats i amb les nostresespecífiques particularitats, per feravançar les societats de manera queno hi hagi ningú a qui es negui la qua-litat de persona per haver nascutdona.

29

Núm

ero 255- Març - A

bril 2011

εδτ

Enmig d’un món ple de desigualtats,

és immens el privilegi de viure en

àmbits socials on ser dona o home ja

no significa un problema.

Els qui ara tenim la responsabi-litat de tenir cura de les diòce-sis amb seu a Catalunya enmig

de les actuals circumstànciessocials, polítiques i econòmiquesno podiem deixar de banda com-memorar el vint-i-cinqué aniversa-ri d’un document que els nostrespredecessors en l’episcopat, des-prés de serena i ponderada reflexió,van elaborar en uns temps que tam-poc eren gens fàcils i que per pri-mera vegada tractava algunsaspectes complexos i difícils per alcatolicisme català, concretant ladoctrina social de l’Església. Elsbisbes que el van signar i fer seuamb convenciment eren homesd’una gran talla humana, espirituali sobretot pastoral.

Arrels cristianes de Catalunya—que així es titulava aquell docu-ment— ha estat una constant dolld’inspiració per a nosaltres a l’horade refermar el nostre compromísenvers el poble català. Arrels cris-tianes de Catalunya és el documentde la Conferència EpiscopalTarraconense més citat i comentat,i el que ha tingut més transcendèn-cia pública més enllà de l’àmbiteclesial. Va ser un intent moltreeixit de posar-se al dia, a la llumdel concili Vaticà II, dintre del quees coneix en el llenguatge eclesialcom “aggiornamento”. Malgrat quereflecteix un moment històric moltconcret, continua conservant la

seva vigència i el seu valor. Aquestaés l’opinió, per exemple, del monjode Montserrat Bernabé Dalmau, undels principals experts i analistesdel document

Vint-i-cinc anys després, Arrelscristianes de Catalunya manté totel vigor i l’actualitat de quan va serredactat, fins el punt que, davant elsreptes sorgits durant aquest darrerquart de segle, en nombroses oca-sions només ha calgut consultaraquest document per trobar unaproposta adient a la qüestió plante-jada. És a dir,continua essent el granreferent de l’Església a Catalunyasempre que cal tocar temes queafecten, en la societat civil, la iden-titat nacional, el pluralisme, la secu-laritat o la justícia social. I és que,amb la lògica adequació als nostresdies, la doctrina —i l’actitud—

d’aquells bisbes segueix essent,avui, valuosa i orientadora. Lareflexió que s’hi feia sobre els pro-blemes de fons que preocupaven enaquell moment resulta igualmentil·luminadora per al nostre present.

Els actuals bisbes de les Diòcesiscatalanes continuem mostrant elnostre amor pastoral i la nostra res-ponsabilitat col·lectiva enversCatalunya en punts importants pera la nostra societat com puguin serel marc polític del nostre país, l’ac-ció pastoral, l’acollida dels nousemigrants, la presència en tantesaccions culturals i caritatives, elrespecte per les autoritats consti-tuïdes i per la laïcitat positiva, elrebuig del periodisme ofensiu, ol’aportació de la nostra sensibilitatpròpia a l’hora de redactar algunsdocuments episcopals.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Al servei del nostre pobleEn el 25è aniversarid’Arrels cristianes de CatalunyaMons. Jaume Pujol Balcells,arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat i president de la Conferència Episcopal Tarraconense

Conferència εpiscopal τarraconense

El passat 7 d’abril, a Barcelona i a laFacultat de Teologia de Catalunya, vatenir ll0c l’acte de presentació deldocument episcopal Al servei delnostre poble, signat per tots els bisbesresidencials amb seu a Catalunya i elsauxiliars. El Sr. Arquebisbe ens ofereixun comentari sobre aquest document,posada al dia del famós Arrels cris-tianes de Catalunya.

30

31

Un bon progra-ma de treball pelscristians catalans ésel document que elsbisbes de Catalunyavam publicar elfebrer de 2007,Creure en l’Evangelii anunciar-lo ambnou ardor, en la líniadel que ara comme-morem, en el quese’ns convidava aevangelitzar i adeixar-nos evange-litzar prèviament.Aquest és l’esperitdel que ara oferim.

Voldria recordarque les diòcesis cata-lanes som unes co-munitats cristianesd’origens paulins itots els catòlics—com va fer elnostre gran apòstolPau— hem de voleranunciar l’Evangeliamb nou ardor es-sent alhora mem-bres vius d’aquestpaís i actors de laseva vida social i cul-tural. I hem de poderfer-hi la nostra apor-tació pròpia com acatòlics, especial-ment en aquellesqüestions que l’ac-tual cultura domi-nant té el perill de silenciar, o finsde perseguir. Són els reptes d’unesnoves “Arrels” orientadores.

Per això, hem volgut elaborarun nou document titulat Al serveidel nostre poble. La senzilla enu-meració dels seus epígrafs potdonar una idea del seu contingut,ja que parlem d’una valoració de lanostra identitat col·lectiva,tenintpresent la contribució del cristianis-me i de l’Església o el testimonid’Antoni Gaudí i “La SagradaFamília”. Igualment es té present la

fe cristiana i alguns reptes actuals,com poden ser la consolidació de lademocràcia participativa, una laïci-tat positiva, la diversitat de valors,d’estils de vida i de creences, el feno-men polièdric de la globalització, elsfluxos migratoris, sense oblidar lacrisi econòmica tan greu que patim,ni la família i l’educació, o l’equilibriecològic amenaçat. Per altra banda,fem una crida a viure i practicarl’Evangeli de l’esperança.

Com diem a les conclusions deldocument tot just publicat, “som

conscients de lesmancances i elserrors que, com amembres de l’Es-glésia, hàgim pogutcometre en un pas-sat més o menys llu-nyà, i humilment endemanem perdó; pe-rò alhora som tambéconscients del paperinsubstituïble queha tingut l’Església iel cristianisme en lahistòria mil·lenàriade Catalunya, i es-tem convençuts queels cristians, guiatsper la llum sempreactual de la BonaNova del SenyorRessuscitat, podemcontinuar contri-buint-hi decisiva-ment en el present ien el futur.(...) Somhereus d’una glorio-sa tradició que haarrelat en «una terraque, amb tota proba-bilitat, va acollir lapredicació de Pau ique, posteriorment,fou regada per lasang del protomàrtirFructuós, bisbe, idels seus dos dia-ques, Auguri i Eu-logi.» És el Senyorqui ens obre elscamins i és fidel a les

seves promeses, que es realitzen enla feblesa de la nostra vida.”

Voldria acabar fent meu el parà-graf final d’aquest document queestic comentant: “Ens proposem iproposem a tot el poble cristià queperegrina a Catalunya, una novaprimavera de l’esperit, una novaembranzida evangelitzadora alservei de tota la societat i unagenerosa entrega als més petits inecessitats: que cadascú en el seuentorn sigui flama ardent de fe i decaritat”.

DiversaN

úmero 255- M

arç - Abril 2011

εδτ

Com es recordarà, FrancescaRovira ha realizat una impor-tant tasca missionera al Japó

que ha anat més enllà de l’esperitpastoral. No es pot oblidar, perexemple, la seva incursió en les

arts plàstiques, coml’execució del pro-jecte del monumentque l’ajuntamentd’Osaka va dedicar aSant Francesc Xa-vier. Precisament,des del Japó, hemrebut dos testimonisde missioneres de lacomunitat de Fran-cesca Rovira, és a dir,de la Congregació deles Misioneras deCristo Jesús, a Chibaken, Nagareyama.

La missionerad’aquesta congrega-ció, Celia Fernández,

explica que viu a la província deChiba, lluny de la costa, però quetambé va patir els efectes del terra-trèmol. Les esglésies han sofertdestroces i ha mort un missionercanadenc. Ara –diu– és hora deintentar recuperar la normalitat, ésa dir, el que estan fent les tres uni-versitats i els deu col.legis d’ense-nyament secundari que pertanyena comunitats religioses i parrò-quies. Celia Fernández explica que,amb fe i esperança, han de fer costata la gent que ha patit aquesta tragè-dia.

“Esta es nuestra misión: optarpor la vida, acompañar esperanza-damente. En cada parroquia, encada comunidad, estar con las puer-tas abiertas, ofrecer, esperar…Elanuncio del Evangelio en Asia se

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Testimoni d’una missionera:“Ara és temps de silenciper acompanyar en el sofriment”Josep Sabaté, periodista

Des δεl Japó amb esperança

Impressionats per la informacióarribada des del Japó pel terratrè-mol i el tsunami, hem demanat eltestimoni de les missioneres quehi ha en aquell país. Es tracta decompanyes de la missionera dio-cesana Francesca Rovira que,durant cinquanta anys, va viure alJapó.

32

33

hace, no a gritos, sino en un susurrocomo ya se dijo hace tiempo. Y aho-ra, tal vez ni eso. Ahora es tiempo desilencio respetuoso, dolorido, paraacompañar el sufrimiento que nosrodea”.

Els bisbes japonesos han mani-festat que cal mantenir viva la fla-ma de l’esperança. MonsenyorMartin Tetsuo Hiraga, bisbe deSendai, la diòcesi més afectada, hadit que continuaran pregant per lesvíctimes i que faran tot el possibleper ajudar, per donar testimoni, enaquest moment de sofriment, delmissatge d’amor de Crist. La diòce-si de Sendai té 10.944 batejats querepresenten el 0,15 per cent de lapoblació del territori. Té 53 parrò-quies, 13 cases missioneres amb 27sacerdots diocesans i 19 religiosos i262 monges.

DiversaN

úmero 255- M

arç - Abril 2011

Saben què és viure una catàstrofeL’exemple japonès

Per la seva banda, Mariana Trigo, periodista i amiga de CeliaFernández, fa una referència a l’actitud dels japonesos davant lacatàstrofe. En primer lloc, explica que a cap japonès se li ocurriràaugmentar els preus dels articles de primera necessitat, aprofitantles conseqüències del terratrèmol. “La sociedad nipona tiene unpensamiento de tipo grupal y eso es una gran virtud en momentoscomo éste. No hay espacio para el individualismo…Se me ocurreuna pregunta: ¿sabrán qué quiere decir la palabra saqueo? Nosotrosno necesitamos de un terremoto para experimentarlo. No sé sisabrán qué quiere decir, pero lo que sí saben es lo que significa viviruna catástrofe”.

Mariana Trigo destaca també l’extrema correcció dels japonesos,una correcció que no es pot trobar a cap altre lloc del món. La mis-sionera remarca també que els japonesos ens estan donant una lli-çó: “Hoy Japón tiene problemas muy graves: las continuas réplicas,los tsunamis, la amenaza nuclear, el dolor, el miedo y otras tantascosas. Pero hay algo que tienen a favor y siempre lo tendrán: se tie-nen a ellos mismos. Mientras cada japonés se comporte en pos delgrupo y del bien común, Japón seguirá caminando y, casi sin darsecuenta, nos están dando una lección a muchos de nosotros”.

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La V Jornada de professorsi mestres de Religió Més de 500 docents es reuniren a Montserrat

εnsenyament

34

La V Jornada de Mestres i Pro -fessors de Religió de Ca talunyava reunir a Montserrat el pas-

sat 9 d’abril més de 500 mestres iprofessors de religió catòlica. Lajornada estava organitzada pelSecretariat Interdiocesà per al’Ensenyament de la Religió a

Catalunya (SIERC) i la FundacióEscola Cristiana de Catalunya(FECC).

La jornada va ser presidida perMons. Jaume Pujol, arquebisbemetropolità de Tarragona i primat,i va comptar amb la presència de

Mons. Agustí Cortés, bisbe de SantFeliu de Llobregat i el P. Abat deMontserrat, Josep M. Soler, qui vapronunciar la conferència inaugu-ral. Van assistir a la jornada laConsellera d’Ensenyament, Sra.Irene Rigau i el Sr. XavierPuigdollers, Director Generald’Afers Religiosos de la Generalitatde Catalunya.

Aquesta és una jornada que es vaconsolidant a nivell català i un puntde trobada de professors de religiótant de l’escola pública com de l’es-cola cristiana. Les altres edicionss’havien realitzat a Barcelona (endues ocasions), Tarragona i SantJulià de Lòria (diòcesi d’Urgell).

La jornada va unir el vessant for-matiu (conferència del P. Abat deMontserrat i tallers didàctics) i elvessant de convivència i celebració.

A la tarda, després de dinar, elgermà Andreu M. Martínez, monjode Montserrat, va oferir un breuconcert d’orgue a la basílica i totseguit, al mateix lloc, es va celebrarl’Eucaristia, presidida per Mons.Agustí Cortés, bisbe de la diòcesi deSant Feliu de Llobregat. En acabarl’Eucaristia es va llegir el manifestde la jornada i es va celebrar l’actede comiat.

Aproximadament a 2/4 de 12 hiva haver un acte institucional al’Hotel Abat Cisneros Saló SantJordi, després del qual va tenir llocuna roda de premsa a la que hi vanser presents Mons. Jaume Pujol i laconsellera Sra. Irene Rigau. εδτ

Novetats de la Llibreria

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La basílica (ara museu) de Santa Sofia, a Istanbul, manada construir entre els anys 527 i 536 per l’emperadorJustinià, va ser l’església més gran del món fins la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà (fotos: Pep Escoda)

Cercαnt les nostres αrrels