Núm. 245 Abril 2010

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època

εsglésia δe τarragona

La caiguda de la moneda

Eines contra la crisi:Banca ètica, Càritas...

Séfer Torà és unacòpia manuscrita delPentateuc. Segons la

tradició hebrea els cincllibres del Pentateuc (Gè-nesi, Èxode, Levític, Nom-bres i Deuteronomi) vanser escrits per Moisès perrevelació de Déu. Mésenllà de la tradició s’admetque la Torà és el resultatd’una complexa compila-ció, a partir de quatre cor-rents o tradicions princi-pals, realitzada en unaèpoca posterior a l’exili deBabilònia amb la recons-trucció d’Israel com a Po-ble de Déu. Pel món jueula Torà és la més sagradade les Escriptures. Els cris-tians entenem el Penta-teuc a la llum del Crist Ressuscitat.Les promeses fetes als Patriarquess’han complert amb Jesucrist. Pauexpressa en la Carta als Gàlates:“La Llei ens ha fet de guia per talque fóssim justos en virtut de la fe.Però ara que la fe ha arribat, ja nodepenem de cap guia” (Ga 3, 24-25).

La Torà ocupa un espai privile-giat a la sinagoga, protegida per untabernacle o armari, l’arca sagrada.Arqueològicament es constata quealgunes sinagogues primitives detipus basilical disposaven d’unesestances annexes per guardar elsrotlles de la Torà. El tipus de sina-goga de “casa ampla” presentaplanta rectangular amb fornículaper a l’altar de la Torà. En algunesocasions aquesta fornícula s’orien-ta cap a Jerusalem. En el model desinagoga del tipus “bizantí”, com elcas de Bet Alfa, l’altar de la Torà estroba a l’absis.

El rotlle del Séfer Torà delMuseu Bíblic Tarraconense va seradquirit en els anys 30, a Jerusalem,pel Dr. Josep Vallés i Barceló, fun-dador de la nostra institució, i pro-cedia d’una sinagoga alemanya. Elrotlle es custodiava a les depen-dències del museu emplaçat ori-ginàriament en dues sales delclaustre del Sagrat Cor del Semi-nari. Amb l’esclat de la Guerra Civilel museu fou desmuntat i les pecestraslladades al Palau arquebisbal.Quan el museu va ser refet l’any1941 en una dependència contigua ala biblioteca del Seminari Pontifici,el rotlle es donava per perdut. L’any1950 el Museu va ser traslladat a laseva antiga ubicació i, una dècadamés tard, el rotlle va ser trobat a lesdependències de l’Arxiu HistòricArxidiocesà i reintegrat novament ala col·lecció. L’any 1968 desmuntatel Museu Bíblic, Mn. Salvador

Ramon va conser-var el manuscrit ales dependències dela Casa dels Canon-ges junt amb la ma-jor part dels mate-rials. Actualment elrotlle del Séfer Toràes conserva a la salaanomenada “Arque-bisbe Jaume Pujol”,recolzant el discursmuseogràfic que ex-plica la Història Sa-grada des dels orí-gens del Poble deDéu fins a l’època del’Èxode.

La peça va serestudiada per Ama-deu-Josep Sobera-nas i Lleó en un ar-

ticle publicat l’any 1961 a la revistaSefarad del “Consejo Superior deInvestigaciones Científicas”. Elrotlle te una longitud de 29,56 mper 0,57 m d’ample i està format percinquanta set pergamins. SegonsSoberanas data del segle XVII i enel segle XIX alguns pergaminsforen substituïts, segurament acausa del deteriorament pel seu ús.Posteriorment, pels efectes queprovocava la humitat en l’àmbit ones conservava, es va decidir pres-cindir del rotlle i va anar a parar amans d’algun comerciant. El Dr.Vallès el va adquirir per enriquir lacol·lecció del Museu Bíblic Tarra-conense. Tant el text antic com elmo-dern estan escrits en lletra qua-drada de tipus alemany. Ignorem aquina sinagoga pertanyia.

L’exemplar té el número d’in-ventari MBT-LIT-592.

Múseu βíblic

El rotlle del Séfer ToràAndreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic TarraconenseU2010Tarragona

εδτ

Núm

ero 245- Abril 2010

La globalització havia d’aportar més riquesa a lahumanitat i acabar amb els mals endèmics quel’afecten. Això no obstant, què és el que s’ha globa-

litzat en realitat?

A La caiguda de la monedaPàgina 10

El nomenament del nou director de Càritas efectuatpel Sr. Arquebisbe, Mons Jaume Pujol, representaun nou impuls per a aquesta institució de l'Església

que ha de fer fent als nous reptes de les demandessocials.

A La Veu de CàritasPàgina 8

SUMARI 245 Abril 2010

I, a més, Museu Bíblic (pàg. 2), Observatori (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Setmana Solidàriaa Reus (pàg. 6), Entrevista (pàg. 12), Tarragona missionera (pàg.14), Tot preparant les JMJ(pàg. 16), Des de Madrid (pàg. 17), Aplec de l’Esperit (pàg. 18), Cinema (pàg. 20), AnyJubilar de la Candela (pàg. 22), Xtantos (pàg. 24), Diòcesis sufragànies (pàg. 26), Visita delSecretari d’Estat de la Santa Seu (pàg. 27), Activitats arxiprestals (pàg. 30), Llibres (pàg. 34),Humor (pàg. 34), i Església “on line” (pàg. 25),

En aquest número han col·laborat Andreu Muñoz Melgar, Josep Sabaté, Silvia Sagalà, Joan-AntoniMelé Cartañà, Joan Boronat, Pep Targa, Marisa Jiménez, Clara Herrán, Mn. Pèio Sànchez, Mn. JosepBofarull, DDMCS/Urgell, GIEC, Mn. Enric Mateu, SCABC i Bernabé.

εsglésia δe τarragona

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Oβservatori

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redacció:Mn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual: (11 números): 14,52 €

Subscripció anual Europa: (11 números): 35,00 €

Preu unitari: 1,45 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aEsglésia de Tarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

Els casos de pederàstia denunciats recentment, han originat l’apa-rició d’una campanya contra l’Església que ha arribat a assolirunes dimensions extraordinàries. El tema s’ha aprofitat per llen-

çar una sèrie d’atacs que, d’una forma indiscriminada, han afectat elsmés diversos organismes eclesiàstics, començant pel mateix BenetXVI. Els atacs més virulents han coincidit, precisament, durant la cele-

bració de la Set-mana Santa. Desde fa temps, ja re-sulta habitual que,durant la SetmanaSanta, sovinteginatacs a l’Església,tot aprofitant qual-sevol tema, tal icom si es volgues-sin contrarrestarles manifestacionspúbliques dels DiesSants.

Enguany, però, la campanya ha estat més dura. No s’han estalviat recur-sos ni mitjans per intentar desacreditar l’Església mitjançant la utilit-zació de tot tipus de manipulacions. I, en aquest punt, alguns mitjansde comunicació s’han erigit en veritables protagonistes de la difamaciósistemàtica per desacreditar i difamar l’Església mitjançant la tècnicade la “gota malaia”.

La tècnica de la “gota malaia” no és altra que la de repetir una infor-mació fins a l’extenuació amb la confiança que, al final, “farà forat”, ésa dir, l’audiència s’ho creurà. No importa que la informació sigui veri-tat o no, el que interessa es repetir-la les vegades que siguin necessàriesamb la finalitat que el lector, o el teleespectador, s’ho cregui com si fósveritat. La persistència d’una gota d’aigua sobre la mà, finalment, hi faforat. Es la “gota malaia”.

En aquesta campanya contra l’Església sobre els casos de pederàstia, hiha hagut alguns mitjans de comunicació social que, si s’haguessin pre-sentat a un concurs, haurien guanyat el primer premi. Aquest és el casde TV3, l’autoanomenada “la nostra”. Una cosa és la informació pun-tual i l’altra, molt diferent, la repetició sistemàtica d’una suposada notí-cia que ja s’ha divulgat inifinitat de vegades. Una mateixa notícia espresenta, cada cop, d’una forma diferent per intentar vendre que estracta d’una nova informació a la que hi segueix, sempre, un afegitóintencionat per si algú no ha captat la idea. I això, gairebé, a cada ediciódel “Telenotícies”: una veritable mostra de la “gota malaia”…

La gota malaia

Josep Sabaté, periodista

εδτ

Un cop a l’any l’Església ens demana unapregàries especials —Jornada mundial depregària per les vocacions i Jornada del cler-

gat nadiu— per tots els sacerdots, per tots els consa-grats i consagrades, una oració que també és una cri-da a renovats compromisos de tot el poble de Déu.

“Les meves ovelles escolten la meva veu”... ElSenyor, el Bon Pastor, comença creant un climaextraordinari de confiança i de novetat. El seu no ésun ramat fet a cops ni a fuetades, és un ramat formatper escoltar. “Les meves ovelles escolten la mevaveu” “Jo les conec i elles em coneixen a mi”.Aquestes frases ens parlen d’una experiència extra-ordinària d’amistat, de fraternitat... i de la conviccióclara que amb Déu hi podem parlar.

“Jo dono la meva vida”. Aquest és el Pastor, no pasel qui vol que ningú més neixi en aquest món. Ensdóna una vida que no tindrà fi, semblant a la del Pare,a la del Fill i a la de l’Esperit. Ens la va comunicant apoc a poc i serà definitiva quan arribi el moment del’abraçada final amb el nostre Pare. Aquest és el pas-turatge que fa el Senyor, el Pastor que guia i orientael seu poble.

Seguir les passes i l’exemple, continuar la missiódel Pastor suposa un esforç molt gran per part delsqui exerceixen la tasca especial i sublim de ser pas-tors del poble. Per això els cal la nostra pregària: per-què tinguin la valentia i l’audàcia apostòliques, per-què sàpiguen proclamar la veritat, elevar l’esperit delpoble i no permetre que s’envileixi amb coses delmón.

El Bon Pastor és el model a imitar per tots elssacerdots, per tots els consagrats i consagrades; ésl’exemple a seguir per tots els batejats. Perquè totshem de parlar de aquest Crist. Com a conseqüènciadel nostre baptisme hem de ser capaços de posar-nostots a la seva disposició, perquè la seva vida eternaentri en nosaltres i ens vagi transformant.

Això demana coratge i fe. Recordem Pau iBernabé: arriben, entren a la sinagoga, se senten iensenyen. Fan que molta gent els escolti: els parlende la gràcia de Déu. No els parlen d’altres coses. Elsparlen de Déu, d’aquest Déu que s’ha lliurat per tots,que estima a tots sense distinció, que no fa excepcióde persones. D’aquest Déu que privilegia els humils,els pobres, els senzills; però que crida i convocaconstantment tothom, perquè ningú quedi fora de lacleda, perquè tots siguin del mateix ramat.

A la setmana següent —ho podem llegir als Fetsdels Apòstols—, tot el poble es va aplegar a escoltar,tot el poble tenia ànsia de sentir les paraules delsapòstols; però no faltaren els envejosos, aquells quese senten derrotats i que responen amb insults, ambmenyspreu i que fan tot el possible per eliminar laveu de Déu d’entre els homes i les dones. Més omenys com ara. Llavors, Pau i Bernabé prengueren laparaula amb fermesa; tanta, que els grans d’aquestmón van fer que les autoritats els allunyessin delpoble i els enviessin a altres llocs.

El llibre dels Fets ens posa una frase, al final, queresumeix quin és el resultat d’una veritable trobadaamb el Senyor, malgrat les persecucions i els menys-preus... El poble de Déu va quedar content i ple del’Esperit Sant. No va plorar, no va cridar, no va repli-car amb el mateix llenguatge el que s’havia dit delsapòstols. Eren feliços per haver vist un testimoniferm, valent i es van omplir de l’Esperit, de la Vida,de l’ensenyament del Bon Pastor, qui –personificaten els apòstols— va obrar un canvi que va arribar alscors i ens ajuda a fer una oració fervent pels nostressacerdots i pels nostres consagrats per tal quesegueixin les petjades del Mestre, malgrat les dificul-tats i en uns temps difícils; perquè segueixin sent elsbons pastors que coneixen les seves ovelles, que fanque —totes i cada una—segueixin el Senyor i quese’n perdi cap.

Tant de bo que aquesta pregària els ajudi a serfidels i es converteixi també en oració per tot elpoble de Déu; perquè avanci pel món cantant lesmeravelles d’un Déu que salva, que purifica i que enscrida a viure com a bons germans.

Núm

ero 245- Abril 2010

5

εditorial

Preguem

εδτ

—Ha estat fàcil compaginar lesseves dues grans passions, tant idiferents i, aparentment, contra-dictòries?

—Si algú té una motivació moltforta, és capaç d’aconseguir tot elque es proposi. Penso que hi ha dostipus de dificultats; les internes i lesexternes. Si superes les internes,superaràs les pors, la mandra i not’importarà el que pensin elsdemés. Si s’aconsegueix tot això, unés imparable. Quan crec que he defer alguna cosa, la faig sense impor-tar-me les crítiques.

—Va començar a fer de capellàa la parròquia de la Morella, i justa-ment allà és on va sorgir el seusobrenom...

—Els joves em van començar adir carinyosament Pare Jony i aixíse m’ha quedat. Va ser una mostrad’afecte.

—Al llarg d’aquests anys la sevamúsica ha anat molt lligada a pro-jectes solidaris...

—La primera vegada que vaigcomençar a pensar en treure undisc, de seguida vaig tenir clar que

havia de ser més que música, peraixò amb el primer àlbum vamimpulsar la fundació Provocando laPaz. El primer projecte el vam des-tinar als nens sense llar de Gua-temala perquè tinguin l’oportuni-tat de poder estudiar. Amb el segondisc estem iniciant un projecte aSierra Leona per rehabilitar nenessoldat.

—També ha editat un conte, Lamaravillosa historia de la estrella deNavidad, i un llibre titulat Notas deun cura rockero...εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Pare JonyEl capellà més rockerSilvia Sagalà, periodista deReus Digital

Setmana solidària αReus

La desena edició de la Setmana solidàriade Reus, ha estat dedicada a Haití. Un delsactes més destacats va ser el tradicionalsopar solidari que es va fer el vespre del 17de d’abril a la parròquia de Sant BernatCalbó. En l’acte hi van intervenir XavierGraset, Oriol Grau i el Pare Jony, amb quivam compartit una estona.

6S. Grimau

El Pare Jony es defineix a ellmateix com un ciutadà delmón preocupat pels pro-

blemes de la nostra societat. Un homeamb profundes arrels, amb gransconviccions i alts ideals. Precisament,són les grans conviccions i el seusideals el que l’han portat a combinar lareligió i la música, dues professionsque a priori semblen antagòniquesperò que Joan-Enric Reverté (que aixíes diu el nostre personatge) estima ipractica.

Núm

ero 245- Abril 2010

7

—Sí, un conte il·lustrat que técom a protagonista les aventures del’Estrella. Notas de un cura rocke-ro és una biografia on explico lesexperiències que he viscut a Àfrica ia Centreamèrica o a la gira que hem

fet per mig mónpromocionantels discos. Al lli-bre també re-flexiono sobreles coses quepassen al món,parlo de la con-taminació, laglobalització, ladroga, el modelsocial, la crisi… ihi plantejo alter-natives. Una al-tra humanitat éspossible, un al-tre món és pos-sible i això és elque intento ex-plicar.

—Com vaser l’experiènciade ser el primeren fer un con-cert de rock dinsuna església?...

—Va serfantàstic! L’església estava plena.Penso que les noves generacionsnecessiten nous impactes de fe, ambllenguatges actuals per a què els hiarribi a la seva manera. Tots teneninquietuds espirituals, però sovint

no les poden expressar perquè no elsarriba amb el llenguatge adequat.

—Pensa que la seva forma deviure el cristianisme és la religió delsegle XXI?

—Sí. Hi ha moltes formes deseguir a Jesús i a l’Església i això és elque defenso. Dins l’Església hi hapunts de vista diferent, tots respec-tables. M’agradaria que fóssimmolts més els que tinguéssim unamentalitat oberta i propera i queutilitzéssim els nous llenguatgesper connectar amb les generacionsmés joves.

—El jovent sembla un col·lectiumolt allunyat de l’Església, de quiés la culpa?

Hi ha llocs com Amèrica o Àfricaon les esglésies sempre estanplenes, però aquí sembla que hihagi un estancament. Jo veig comun doble moviment: la societat tanmaterialista, tan consumista, queno ajuda que els joves tinguin unsvalors; i una part de l’Església quetampoc demostra gaire interès perutilitzar nous llenguatges i connec-tar amb les noves generacions...Però, vaja, cal ser optimista. El mis-satge de Jesús és etern i ja va avisarque hi hauria dificultats.

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

Música i sacerdociDues grans passions

Des de petit va mostrar afició per la música i alsvuit anys va co-mençar a tocar laguitarra. Més tardva ingressar alseminari de Torto-sa on va cursar elsseus estudis ecle-siàstics. Allí va ser

on va crear el seu primer grup anomenat“Seminari Boys” . Joan Enric Reverté va serordenat sacerdot l’11 d’octubre de 1992 aAmposta. Des d’aleshores ha compaginat lesseves dues grans passions, i ha enregistrat dostreballs discogràfics i ha participat en diversosprojectes solidaris, entre els que cal destacarhaver creat la fundació Provocando la paz.

εδτ

El nomenament del nou direc-tor de Càritas efectuat pel Sr.Arquebisbe, Mons Jaume

Pujol, representa un nou impuls pera aquesta institució de l'Esglésiaque ha de fer front als nous reptesde les demandes socials. Per això, elnou director en funcions, FrancescRoig, arriba a Càritas amb voluntatde servei i de treball en equip.

—Agraeixo la confiança diposi-tada en mi; però, amb l'equip de lainstitució, cal estar atents a lesnecessitats que arriben a les Càritasparroquials, perquè des d'elles hemde centrar la nostra actuació. Lesparròquies són aquells àmbits d'in-tervenció que, a través del rector o

dels propis equips, donen respostaa les necessitats, algunes invisibles,però que hi són. Tenim el deure, elcompromís, l'obligació i la respon-sabilitat d'afrontar, amb realisme,el repte social, sense subterfugis,dient a les coses pel seu nom, apor-tant solucions i sense aplicar drapscalents ...

Tot això comporta, explicaFrancesc Roig, la disponibilitatd'una xarxa fructífera, capaç de cap-tar totes aquelles sol·licituds queels arriben per donar-los la corres-ponent resposta segons les possibi-litats de Càritas.

—No s'ha de perdre de vista queles institucions van amb el temps iaquest és canviant, raó per la qualεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Francesc Roig,nou director en funcions de CàritasJosep Sabaté, periodista

“Les parròquies, nucli i essència de la labor social”

La Veu δεCàritas

Càritas Diocesana de Tarragona hainiciat una nova etapa amb elnomenament del seu nou directoren funcions, el Sr Francesc RoigQueralt, que ha traçat, ja, un amplipla d'actuació.

8

Núm

ero 245- Abril 2010

9

aquelles també han de seguir el seupas. Això no vol dir que hagi de girarles coses com un mitjó, però sí quecal adaptar-les a les necessitatsreals i socials de les parròquies quesón el nucli i essència de la funcióde Càritas.

Reestructuració de Càritas

En aquests moments, FrancescRoig ha iniciat, ja, un recorregut lesdiferents seus que Càritas té al'Arxidiòcesi, des dels àmbits arxi-prestals o interparroquials, ambl'objectiu de conèixer la realitat i lesnecessitats de la institució de cara laseva reestructuració i a l’establimentd'unes prioritats d'actuació.

—La meva intenció seria que,des d'ara i fins al mes de juny,pogués tancar el procés de recollidad'informació per a una reestructu-ració de la institució davant la cele-bració d'una assemblea extraor-

dinària, tal com estableixen elsestatuts de Càritas. Llavors propo-saria una terna a partir de la qual elSr. Arquebisbe pugui triar aquellapersona que pugui assumir el repteper al començament del curs a par-tir del mes de setembre. D'aquestamanera, Càritas podria iniciar unanova etapa amb els seus objectiusben definits.

Francesc Roig explica que elscanvis que s'introdueixin en l'orga-nigrama de Càritas estaran en fun-ció de les necessitats, és a dir, lesmateixes persones de l'equip podenocupar altres llocs per a la presta-ció dels diferents serveis.

—La funció social ens obliga aestar atents als canvis perquèaquests no ens superin. Hemd’adaptar-nos a aquells amb l'ob-jecte de donar resposta als pro-blemes que se'ns plantegen en cadamoment.

“La funció social ens obliga a estar atents als canvis

perquè aquests no ens superin.”

Un nouhoritzó

El nou director en fun-cions de Càritas desta-ca també que aquestainstitució forma partde Càritas interdioce-sana de Catalunya, raóper la qual col·laboraràen totes aquelles actua-cions que es realitzinen l'àmbit de les diòce-sis catalanes.S'obre, per tant, un nouhoritzó per a CàritasDiocesana deTarragona per incre-mentar, si és possible,la seva tasca en favorde les persones mésnecessitades de la nos-tra societat ...

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interesa poder desgravar ❏ No interesa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

εδτ

Bons propòsits i poca cosa mésL’any 2000 els països integrants

de les Nacions Unides, reunits en laseva seu de Nova York, van presen-tar un informe sobre l’estat delmón, que reflectia un perillós dete-riorament social tant en l’àreasocial com en la mediambiental:fam, pobresa, mortalitat infantil,esclavitud, epidèmies, discrimina-ció de la dona...

D’aquesta reunió va sorgir uncompromís unànime dels 190 paï-

sos presents, conegut com els“Objectius de Desenvolupamentdel Mil·lenni” (OMD), els qualscontemplaven avenços radicals envuit punts de màxima urgènciaabans del 2015.

A principis de 2009, passatl'equador d'aquest termini de 15anys, l'ONU va presentar l'informeanual de seguiment dels OMD, jun-tament amb una carta del seu secre-tari general Ban Ki Moon en la qualdeia sense embuts: “Hem fracassat.

La fam i la pobresa han augmentat,les epidèmies segueixen propagant-se i la situació del canvi climàtic s'hadeteriorat de forma greu”. I afegiaun comentari: “Si ara féssim algunacosa positiva tots plegats, encara hiseríem a temps d'aconseguir elsOMD”.

L’origen del problemaAra bé, no existia ja un com-

promís? Què vol dir això de “si araféssim”? El més sorprenent, quanes llegix l'informe complert, és veu-re com cada any s'han destinat mésrecursos econòmics a l'ajuda huma-nitària; però, en canvi, la situació haempitjorat. Què estem fent mala-ment? I, el que és més important,què hauríem de fer per acabar real-ment amb els problemes que avuiexisteixen en el món?

Quan s'aprofundeix sobreaquestes preguntes i s'analitza sen-se prejudicis la situació, es desco-breix que l'origen del problemaradica en que hem desenvolupat unmodel social i econòmic que generamés destrucció humana i mediam-biental de la que després volemreparar mitjançant l'ajuda huma-nitària. El model, en si mateix, ésdestructiu i cada vegada ho és més.

Un model caducatPerò, en què consisteix aquest

model? Consisteix en l’anomenatlliure mercat, en el qual goberna laimplacable llei de l’oferta i lademanda també coneguda com“competència”. És el model quehem desenvolupat i en el qualseguim educant els nostres fills. Detotes passades, la paraula “llei” faεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

L’ètica dels dinersUna altra banca és possibleJoan-Antoni Melé Cartañà, sotsdirector generalde Triodos Bank

La caiguda δε la moneda

Un cop més ha calgut una forta sacsejada en for-ma de crisi financera i econòmica per adonar-nos que no anàvem en la direcció adequada. Enels últims anys hem estat immersos en una eufò-ria col·lectiva basada en el benefici ràpid i fàcil, elcreixement il·limitat i el consum desenfrenat.Fins quan pensàvem que podia durar?

10

Des de la caiguda del mur de Berlin (tardor de 1989), hem assistit a la jus-tificació i el desenvolupament d’un model econòmic basat en elcreixement de la producció i en la suposada llibertat de circulació de

mercaderies a escala planetària. Es tracta de la denominada “globalitza-ció”. Aquesta globalització havia d’aportar més riquesa a la humanitat i aca-bar amb els mals endèmics que l’afecten. Això no obstant, què és el que s’haglobalitzat en realitat?

Núm

ero 245- Abril 2010

11

referència a un fet inevitable, inexo-rable. Això no passa amb el mercaton existeix altra manera de relacio-nar-se amb l’economia, basada enel respecte a la dignitat de l’ésserhumà.

Aconseguir el màxim beneficipersonal aprofitant la feblesa delsaltres éssers humans no és una obli-gació. El benefici, en si mateix, noés immoral. Ho pot ser la manerad’obtenir-lo; per la qual cosa ho ésaconseguir-lo a qualsevol preu, sen-se reparar en danys.

Una altra opcióExisteix una altra opció,

que consisteix en posar laforça i les capacitats perso-nals al servei dels altres.Aquesta altra opció és la quegenera treball i riquesa justa-ment repartits, la qual cosavol dir que proporciona pau,justícia i benestar per atothom. És una decisió difí-cil, perquè demana ser capaçde prendre decisions sensepor a allunyar-se del correntgeneral, que prima el guanyfàcil i ràpid. Però és unaopció que tots nosaltrestenim a l’abast, encara quenomés sigui en les petitesdecisions de la nostra vidaquotidiana.

Una d'aquestes decisionsés la del consum ecològic iresponsable. Quan decidimcomprar productes ecolò-gics, estem contribuint arestablir l'equilibri mediam-bientalde la Terra, deterioratde forma alarmant en elsdarrers vint anys. L'agricul-tura intensiva, per exemple,és la causant del 60% deldeteriorament global; peraixò l'alimentació ecològicano és una “alternativa”, sinól'única opció assenyada de laqual en depenen la nostrasalut i, més endavant, la nos-tra supervivència. La majorcarestia d'alguns productesecològics es compensa ambun consum responsable,

amb un consum de l'essencial,renunciant al balafiament i a lesseduccions de la publicitat.

Una opció senzillaUna altra decisió senzilla, però

revolucionària pel seu poder detransformació social, és la BancaÈtica. La Banca Ètica utilitza l'es-talvi dels seus clients per finançarempreses i iniciatives que, a més deser rendibles, milloren la qualitatde vida de les persones i respecten lanatura. Cada cop hi ha més per-

sones, empreses i institucions quevolen estalviar i invertir de maneraresponsable i saber què fa el bancamb els seus diners, de la mateixamanera que decideixen traslladarels seus comptes actuals a un bancètic, perquè volen treballar ambuna entitat transparent i ambvalors.

Si en la nostra relació amb elsdiners només ens guiem pel criteride la màxima rendibilitat, és a dir,obtenir el major interès pels meusestalvis i pagar el mínim en elsmeus préstecs, i no tenim presentcom l'ús d'aquests diners repercu-teix en altres persones i en el mediambient, la nostra falta de cons-ciència i de compromís també éscorresponsable dels problemes queintenten combatre els esmentats“Objectius de Desenvolupamentdel Mil·lenni”.

Per tant, ens correspon a tots laresponsabilitat de construir unmodel de banca d’acord amb elsnostres ideals, defugint el modelque ha generat la greu situacióactual.

Banca ÈticaTot un repte

La Banca Ètica, per tal d’asso-lir els beneficis necessaris pergarantir el seu funcionament,fuig —per exemple— d’inver-tir en negocis que, malgratser extraordinàriament ren-dibles, són profundamentimmorals, com ara la fabrica-ció i el comerç d’armes. Lesseves fonts de finançamentsón les inversions enempreses respectuoses ambels drets humans i amb elmedi ambient, i, natural-ment, no invertir en el ques’han anomenat “bonusescombraria”.

Tot plegat afecta a moltsaspectes del seu funciona-ment i que fa que la BancaÈtica sigui substancialmentdiferent a certs tipus de ban-ca que operen actualment.Una cosa, per exemple, ésconcedir crèdits i una altrafer-ho de manera que la ban-ca emuli els antics usurers.

εδτ

Mn. Miquel —Mons.Miquel, a partir d’ara—,aquest nomenament s’ha

dit que és un reconeixement alsseus quasi quaranta anys de serveicurial a l’arxidiòcesi de Tarragona.

—Aquesta és la intenció que hamanifestat públicament i repetida-ment el Sr. Arquebisbe, Dr. JaumePujol. Ho accepto així. El que pucdir és que són més de quarantaanys, ja que amb el cardenalBenjamín de Arriba y Castro, als

anys 1969 i 1970, ja actuava de fetcom a secretari dels Vicaris Epis-copals, més en concret de l’ale-shores Mn. Joan Martí Alanis, des-prés Arquebisbe-bisbe emèritd’Urgell. Amb ell vam portar l’as-semblea diocesana de preveres dinsel “moviment” del que es va ano-menar “Asamblea conjunta obis-pos-sacerdotes”. Amb motiu d’aixòi per aquesta qüestió ja vaig teniralgunes responsabilitats interdio-cesanes.

Dins l’organigrama diocesà lesseves responsabilitats han estatmoltes i diverses... Des de quin llocha pogut servir millor a l’Església deTarragona?

—No ho sabria dir ja que heintentat servir-la des de totes lesresponsabilitats que he tingut, mésimportants o no tant. Naturalmentque jo tinc la impressió que on l’hepogut servir millor ha estat com aSecretari General i Canceller, coma Vicari Episcopal, com a VicariEpiscopal de Pastoral i com a VicariGeneral, períodes de durada sem-blant: dotze anys, tretze i dotze,total trenta vuit anys al ConsellEpiscopal.

Tant mateix he de dir que tinc laimpressió que ha quedat molt perfer. Potser he pogut fer poca cosa.Jo desitjava per a la nostra Arxidiò-cesi moltes realitats que no emsemblen aconseguides.

Ha viscut, de prop, temps can-viants: socials, polítics i a l’Esglésiadel nostre país. En pot fer una valo-ració resumida?

—Certament sóc conscient quem’ha tocat viure moments moltimportants de l’Església en elnostre país. Ara no puc entrar enexplicacions que serien moltllargues. Globalment en faig unavaloració positiva. Penso que encerts moments hi va haver ideesmolt clares sobre tot això que devegades hom té la impressió que nohan continuat tant clares. En elmoment de la transició políticapenso que vam fer una feina moltben feta.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

40 anys de servei curialMons. Miquel Barbarà,nomenat protonotari ApostòlicJoan Boronat, periodista

εntrevista

En el decurs de la Missa Crismal delpassat Dilluns Sant va ser lliurat aMons. Miquel Barbarà Anglès el títol deProtonotari apostòlic que li havia estatatorgat pel papa Benet XVI, a peticiódel Sr. Arquebisbe, la màxima distincióque concedeix el Papa a un prevere.

12

Núm

ero 245- Abril 2010

13

El concili provincial Tarraco-nense ha respost a les expecta-tives?... Queda encara camí per arecórrer?

—Penso que el concili provin-cial Tarraconense va ser una granobra de les nostres diòcesis. Moltsconjunts de diòcesis (d’altres llocs;fora de les nostres) desitjarien tenirun marc pastoral com el que tenimnosaltres, com el del Concili, i no eltenen. Nosaltres tenim una menade desgràcies: hi ha hagut cosesbones que hem desaprofitat, permolts factors, que ara seria llargd’explicar, entre els quals, nomésper dir-ne alguns: un esperit super-crític, que no porta enlloc, un puri-tanisme bloquejador, els persona-lismes frustrants, una espècie d’in-capacitat per avançar amb un “co-neixement cumulatiu”, el que voldir que sempre hem de tornar acomençar de nou i a reinventar elMediterrani i un etcètera molt llarg-per acabar amb la responsabilitatdels qui van anar informant mala-ment a Roma, com allò de “nopatiu... a Roma ja saben el que se’npot esperar d’aquest concili!!!” Algúja deu haver donat comptes a Déude tot això, però algú encara els hade donar.

L’anomenada “unitat pastoralde Catalunya”, de la qual en vaig serun defensor convençut, no ha tin-gut els suports que hauria hagut detenir. És important saber que tenimdocumentació dels anys 50 delsegle passat de personatges tanclaus com el Dr. Carles Cardó i elDr. Viladrich, secretari del cardenalVidal i Barraquer, que llavors jadeien: “Ens volen dividir Catalunyai no pas per raons pastorals, sinó

polítiques”. Aquells van ser homeslúcids.

Les Resolucions del concili pro-vincial Tarraconense, a més delsfruits de directoris i llibres de pregà-ries i de cants, encara podrien donarmolt de fruit... potser completant oreorientant alguns punts que s’hande tenir presents en el momentactual, després de quinze anys. Peròtornem a caure en aquesta espècied’oblit del passat i de tornar acomençar de nou. Així no avancenles institucions serioses.

Com a degà-president que és aradel Capítol de la Catedral, què man-ca fer per culminar el procés res-taurador del temple?

—Estem a punt de començar larestauració i neteja de tot l’interiorde la Catedral, que en diem la quar-ta fase. Preparem ja la documenta-ció per si podem aconseguir la cin-quena, que afecta al claustre,algunes capelles laterals ...

Estem amb una gran obra que ésel Museu diocesà. Fa deu anys ques’hi treballa i potser encara quedafeina per sis més.

Hem d’agrair l’aportació delGovern Central, de la Diputació de

Tarragona, de l’Ajuntament deTarragona i de l’Arquebisbat. Es-perem i desitgem que s’hi impliquimés el Govern de la Generalitat deCatalunya.

És important l’aportació delsfidels. Gràcies a l’interès i la pro-moció del Sr. Arquebisbe, amb l’ajutdels fidels, s’ha restaurat la capelladel Santíssim que és una joia delRenaixement.

Una darrera pregunta... Perquan el nou orgue?

—La pregunta anterior s’ha decompletar amb aquesta qüestió del’orgue. Segons el contracte signatamb l’empresa constructora d’Ho-landa, s’havia d’inaugurar aquestany per Nadal. Ara hem tingut lasort de la concessió de la restauracióde l’interior de la Catedral. Això voldir que s’ha de retardar. Segura-ment seran uns dos anys més. Totaixò cal tractar-ho amb l’empresaque farà la restauració de l’interiorde la Catedral. Mentre duri aquestarestauració evidentment no es potinstal·lar el nou orgue.

Penso que tindrem un molt bonorgue. Un gran orgue. Així ho desit-jo i espero. εδτ

Fixem-nos, però, en el que jadeia el papa Benet XV en laque es considera la primera

encíclica missionera, MaximumIllud: «És d’allò més principal iimprescindible […] educar i formarper als sagrats ministeris els nadiusde la regió […]. És imprescindible,per a infiltrar la fe en les ànimes delsnadius, un sacerdot indígena delmateix origen, caràcter, sentimentsi aficions que les seves, ja que ningúno pot saber millor com obrir-se ales seves ànimes.» Va ser escrita el30 de novembre de 1919. Fa anys, eh?

Aquesta tasca, però, no s’impro-visa. Calen seminaris on s’ofereixi laformació adient als futurs preveres.Calen espais i infraestructures, peròsobretot calen formadors preparatsque sàpiguen transmetre elsconeixements i les vivències ne-cessàries per a créixer en l’aprofun-diment de la fe i de la vocació.

La formació, però, no s’ha d’al-lunyar de les persones, de l’origen

generalment humil dels nois. Calenparròquies del mateix país onaquests puguin descobrir la vocació,el treball, la generositat, l’entregadels missioners i dels sacerdotsnadius, i això, que és fàcil entrenosaltres, no ho és gens en zones de

difícil comunicació i amb pocs mit-jans.

Les dues tasques —la de forma-ció i la de la proximitat— a la gentdel país i des d’ella, s’han de fer, avegades, en un difícil equilibri.

I permeteu-me anar una micamés enllà: proposo un cert canvi deperspectiva: deixar de veure lescoses només des de la nostra banda,del nostre costat cap als altrespobles a qui fer arribar el missatgeevangèlic.

L’Església en si mateixa, la sevacatolicitat-universalitat necessitaaquesta dimensió i aportació plural,social, cultural, ètnica… La unitat enla fe no ha de ser contradictòria ambaquesta diversitat. Al contrari, crecque és un enriquiment.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Jornada del clergat nadiuUn motiu de reflexióPep Targa, cooperant de la Delegació diocesana de Missions

τarragona μissionera

Cada any l’Església celebra la Jornadadel clergat nadiu. Seguint les imatgesde les paràboles dels evangelis, enshem imaginat sovint el que en diemmissions, com uns immensos campson sembrar, segar i veremar la bonanova de Jesús.

14

Calen seminaris on s’ofereixi la formació adient

als futurs preveres.

Núm

ero 245- Abril 2010

15

Fixem-nos en algunes aporta-cions del cardenal Martini: «Qua-ranta anys després del Vaticà II hemde preguntar-nos si no està naixent,a poc a poc, un nou consens en el side l’Església: el convenciment queper fer front els reptes que tenim

plantejats ens serà molt útil —i finsi tot necessari— poder consultar demanera col·legial i autoritzada elconjunt de bisbes d’arreu del món.»Algunes qüestions «probablementdemanen un instrument col·legialmés universal i amb més autoritat

que permeti als bisbes, atents a laveu de l’Esperit, treballar amb lli-bertat i en ple exercici de la col·legia-litat episcopal pel bé de l’Església ide tota la humanitat». «Creix elconvenciment que seria bonic i útilper als bisbes dels nostres dies i perals del dia de demà, capdavantersd’una Església cada vegada mésdiversificada en els seus llen-guatges, repetir l’experiència decomunió i col·legialitat en l’EsperitSant que els seus predecessors vanviure gràcies al Vaticà II.»

I més a prop, el nostre conciliprovincial Tarraconense de 1995, enparlar de la dimensió missionera deles nostres Esglésies diocesanes,diu: «Les nostres Esglésies localshan de saber aprendre de lesEsglésies joves i incorporar a la nos-tra pastoral els seus valors, com arael sentit de la festa en les celebra-cions litúrgiques, el catecumenatcom a procés seriós d’iniciació cris-tiana d’adults, les responsabilitatsque els animadors laics tenen a lacomunitat, i les comunitats eclesialsde base, entre d’altres.»

Clergat nadiuCosa de tots

La necessitatd’un clergat na-diu no és nomésuna eina, sinóuna estratègiaper ser més efi-caços. Parlantd’aquest temaamb Mn. Caba-yol, a Rwanda,

ens comentava que de la seva parròquia de Kampanga hi ha setseminaristes. El que ell els aconsella per al temps devacances, com el millor apostolat que poden fer, és «treballaral camp com les seves germanes» (les dones i noies són les quetreballen la terra).

Val la pena, doncs, el nostre petit esforç material per a donarsuport a aquests projectes i realitats. Recordem-nos-en cadaany i siguem generosos! I també en la pregària. No oblidem elque Jesús diu: «La collita és abundant, però els segadors sónpocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï méssegadors» (Lc 10,2; Mt 9,37-38).

εδτ

Semblava un regal innocent. En presència del germàRoger de Taizé i de Teresa de Calcuta, Joan Pau II vadeixar en mans dels joves la creu, gran i nua, que

l’any 1984 havia presidit tots els actes de l’Any de laRedempció commemoratiu dels 1950 anys de la creu deJesucrist. Els joves alemanys van ser els primers a dema-nar-la. Inesperadament, 120.000 joves acudiren a la tro-bada presidida per la Creu. Inicià llavors un periple perdiferents països d’Europa occidental. Tanmateix, a pocsquilòmetres, rere el «teló d’acer», joves cristians erenperseguits i havien de viure la fe d’amagat.

Amb molta audàcia es desmuntà la creu per a podertravessar fronteres i anar a l’Europa de l’Est, fins a arri-bar a Praga. La creu, davant la qual pregaren cristiansvexats i fins i tot torturats per la fe, fou un símbol decomunió i d’esperança en l’autèntica llibertat de Crist.

Països rics, temptats pel materialisme, o pobres, víc-times del repartiment injust dels béns, han trobat en laCreu un motiu per al compromís en favor de la justíciasocial i per a despertar una fe potser un xic adormida.

Ha remogut el continent americà, Àsia, Austràlia iÀfrica, recordant que «en Crist no hi ha divisions, nirivalitats ètniques, ni discriminacions socials. Tots somgermans i germanes en l’única família dels fills de Déu».

... fins a arribar a Tarragona!

Del 15 al 18 de maig tindrem el privilegi –potser no estornarà a donar mai més!– d’acollir a la nostraArxidiòcesi la Creu dels joves. Però la creu vol moure’sper tants indrets com sigui possible. Per això del dis-sabte 15 al dimarts 18 de maig d’aquest any 2010 acolli-rem la creu que pelegrinarà acompanyada pels jovesque desitgin fer-ho. Segur que serà una experiència querecordaran tota la vida!

Convidem tots els joves que ho desitgin a inscriu-re’s ara per a preparar-nos de cara a la ruta. Volem quesigui una oportunitat per a redescobrir la fe i per aimplicar-nos en el nostre món davant tantes creus quehi ha. Oferim fer un tast de voluntariat, una mica deformació i un ambient jove obert a tothom: la Creu ensmou a sumar!

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Acollida i pelegrinatgede la Creu dels jovesUna ocasió únicaMarisa Jiménez, delegada diocesana de Pastoral de Joventut

Tot preparant la Jornada μundial de la Joventut

Del 15 al 18 de maig de 2010 laCreu de les Jornades Mundials dela Joventut romandrà a la nostraArxidiòcesi en un pelegrinatgeque començarà al CentrePenitenciari de Tarragona.

16

Un llarg pelegrinatge:la Creu que es mou i mou...

εδτ

Itinerari de la creude les Jornades Mundials de la Joventuta l´Arquebisbat de Tarragona (del 15 al 18 de maig)

La Jornada Mundial de la Joventut pot semblarencara una mica llunyana en el temps, però ja estàcalentant motors. A la nostra Arxidiòcesi, per exemple,aquesta setmana vinent estarà marcada per l'arribadade la Creu de les Jornades Mundials de la Juventut,l'acollida de la qual organitzen la Delegació diocesanade Juventut, el Secretariat diocesà de Vocacions il'Arquebisbat de Tarragona.

15 de maig

El primer acte es farà al centre penitenciari deTarragona a les 10'30 del matí. Després, la Creu arri-barà a l'església de les Carmelites descalces (al c/del Carme, número 2) sobre 2/4 d'1 del migdia i hiromandrà fins 2/4 de 4 de la tarda. A 2/4 de 10 de la nit,aproximadament, al claustre de la Catedral hi hauràuna prevetlla que organitza l'Arxiprestat deTarragona centre, a la que seguirá la Vetlla de pregà-ria diocesana, a la Catedral, a partir de les 10 de la nit.

16 de maig

—9 a 10.30 h, estada al Monestir de Santa Clara deReus.—10.30 a 11.00 h, trasllat al Santuari de la Mare deDéu de Misericòrdia de Reus.—11 a 13 h, estada al Santuari de la Mare de Déu deMisericòrdia de Reus, amb eucaristia i veneració dela Creu.—15 a 17.30 h, estada al Monestir de Vallbona de lesMonges, amb pregària de Tèrcia amb la Comunitatcistercenca.—18h, al Monestir de Santa Maria de Poblet, pregà-ria de Vespres amb la Comunitat cistercenca.

17 de maig

—Pel matí, trasllat a diversos centres educatius.—15 a 17 h, estada al Monestir de la Immaculada deles Mínimes de Sant Francesc de Paula de Valls.—17.30 a 19.30 h, al Monestir de la Presentació deles Carmelites Calçades de Valls.—19.30 h, trasllat de la Creu des del Monestir de laPresentació a la Parròquia de Sant Joan de Valls.—20 h, vetlla de pregària amb joves a la Parròquia deSant Joan de Valls

18 de maig

—10 h, a la Catedral, acte amb la Creu amb alumnesde les escoles de l´Arxidiòcesi de Tarragona.Tot

seguit, trasllat de la Creu fins al Camp de Mart. —12 h, al Camp de Mart, representació del musicalSom Flama, a càrrec del col·legi Sant Pau deTarragona. A continuació, sortida de la Creu cap aTerrassa.

Núm

ero 245- Abril 2010

17

Des de Madrid

Arriba la Creu

Clara Herrán, periodista

Sovint porto penjada del coll una creu queem van regalar els meus pares. Un dia unamic em va preguntar per què la portava i sisabia que la de Jesús no era com aquella. Maim'ho havia plantejat; però vaig respondreque els meus pares volien expressar comd'important era per a ells l'experiència de laCreu, en què va ser clavat aquell que ens harevelat la voluntat del Pare, el seu Fill esti-mat. L'art hauria d'ajudar a centrar-nos en elrealment important. No és la fusta de la creu.No és el valor de l'obra d'art. És Jesús. Això vea tomb de l'arribada a Tarragona de la Creude les Jornades Mundials de la Joventut elproper dissabte. No es passejarà un tros defusta, sinó el tron del Crucificat, des del qualobre les portes a la veritable llibertat. Peraixò, la primera visita de la Creu serà alCentre Penitenciari. Tot un símbol. εδτ

Enguany, el lema de l’Aplec és “Ambvosaltres cada dia”. Sota aquestaconvocatòria, la Conferència Epis-

copal Tarraconense (CET) i el Secre-tariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), juntamb la diòcesi de Terrassa, han organitzatel X Aplec de l’Esperit el dissabte 22 demaig a Terrassa. L’Aplec vol ser una jor-nada festiva i alhora el reflex de la vidad’un jove cristià enmig de la vida ordinà-ria. La trobada va adreçada a adolescentsi joves de 16 a 35 anys.

El Secretariat Interdiocesà de Joven-tut aglutina les delegacions de Pastoralde Joventut i també els moviments mésamplis de joves. El P. Joan Pujol, fran-ciscà, secretari general del SIJ, explicaque, a més de la preparació de l’Aplec,s’està treballant ja sobre la jornada mun-dial de la joventut del 2011.

—Què hi troba el jove en totesaquestes jornades?

—El jove troba allò que no té habitualment, és a dir,visualitzar que no és sol en la seva fe. Aquest és un delselements més interessants per als joves. Desprès,conèixer les maneres de fer en la dinàmica dels grups,les activitats i també l’ambient de festa.

—Els joves estan d’esquena al fet religiós?—Si mirem la perspectiva des de plantejaments

socio-polítics, també diríem el mateix. Les èpoques sóncanviants: el jove potser no té aquella militància quetenia abans, però sí que té una vivència important. Jodiria als joves el mateix que diu l’Evangeli ”Vine i veuràs”.No val sentir coses i no experimentar-les. No val la penallegir una sèrie de documents si no els fas teus. El que valla pena és experimentar al costat dels altres

Trobada amb Jesucrist

Mons. Josep-Àngel Sáiz Meneses, bisbe deTerrassa, ha manifestat que l’Aplec és una forma decompartir la fe, la vida i la joventut en el marc d’unajornada interdiocesana.

—Jo crec que l’Aplec de l’Esperit ha de ser unmoment intens de fe i d’encontre amb Jesucrist. I tam-bé un moment de trobada amb l’Església i de reflexiópersonal. Es molt important que hi hagi una preparaciói una continuitat i, aleshores, tot allò que es viu durantεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

La trobada dels jovesamb Jesús de Natzaret22 de maig de 2010, a TerrassaJosep Sabaté, periodista

Enguany el lema de l’Aplec de l’Esperit és

“Amb vosaltres cada dia”

αplec de l’Esperit

L’Aplec de l’Esperit és una tro-bada d’expressió juvenil en lafesta de la Pentecosta. Es realitza cada tres anys desque va nèixer, a iniciativa deMinyons Escoltes i Guies deSant Jordi, l’any 1978.

18

Núm

ero 245- Abril 2010

19

la trobada, en tots els aspectes, s’ha d’anar madurantper a rebre el seu fruit.

El Secretariat Interdiocesà de Joventut ja portamesos preparant l’Aplec amb molta il·lusió.

—Tarragona ja va aportar unes novetats moltimportants durant el darrer Aplec, novetats que nosal-tres recollim i mirem d`aprofondir-hi. Aleshores, unanovetat d’aquest Aplec és la implicació de les famílies.Els joves aniran a dinar a casa de famílies de Terrassa idels pobles del voltant. A més, es treballarà sobre unpetit qüestionari referent a diversos aspectes de la vida,dels joves, de la família o de l’educació. Hi haurà, doncs,moltes famílies de Terrassa que s’implicaran en l’Aplec,és a dir, serà una implicació de tota la ciutat.

Mons. Sáiz diu que veu amb molta esperança lacelebració de l’Aplec perquè sempre ha defensatels joves als quals qualifica de generosos, entregatsi idealistes, tot i que es poguin trobar algunescontradiccions.

—Els joves són com un tresor i nosaltres hem d’aju-dar per propiciar aquest creixement i desenvolupament.Jo veig que molts joves són practicants i preguen, van amissa i confessen i altres joves practiquen el compromíssolidari. Tant de bó que acoseguim que els joves practi-quin el tema de la fe, de la pregària i dels sagraments…

Monsenyor Josep-Angel Sáiz expressa el seudesig que els joves assisteixein a l’Aplec de l’Esperitamb la confiança de viure una jornada d’espiritua-litat, de solidaritat i d’experiències compartides.Perquè, en realitat, es tracta d’una trobada ambJesús de Natzaret...

Molt fàcil: una trobada festivaque convoca tots els jovesde Catalunya i les Illes que

se celebra cada tres anys el dia de lavigília de la Pentecosta. Va seriniciada pels Minyons Escoltes iben aviat es va obrir a tots els jovesdel país. Cada convocatòria té uncaire diferent (només cal veure lesfotos dels primers aplecs: apa!, qui-na pinta que feien, amb els panta-lons de pota d’elefant!).Evoluciona com evoluciona eljovent. Però sempre és una festa dela fe, una alenada d’aire per alsjoves que sovint es troben que viu-re la fe en la nostra societat no ésgaire fàcil.

És un gust trobar-te amb milersde joves, companys d’escola o

de facultat, i comprovar novamentque és possible ser jove i ser cristià.El pròxim serà el desè Aplec. Noestà gens malament!

Isi no us acabeu de fer una idea,reculem amb la memòria i recor-

dem què va passar fa tres anys.

Imagineu-vos cinc mil joves de totCatalunya. Poseu-los al port de

Tarragona. Ep! Dividiu el port enquatre espais: un per a fer-hi unafira d’entitats de joves, com un granmercat d’activitats dutes a termeper joves; un altre, ple de silenci,com a espai de pregària: al mig,Jesús eucaristia, acompanyat inin-terrompudament per l’oració decentenars de joves animada pel tes-timoni de les diferents famílies reli-

gioses; el tercer, un espai per a lesidees i el pensament: els joves tam-bé tenim idees i pensem (a vegadesfins i tot massa!); i un darrer espaion sentir-se únic: l’espai tu a tu, onuna cinquantena de persones,enrolades en diferents vocacionseclesials, estan a disposició decompartir una conversa amb elsjoves que ho desitgin. I tot plegat,amanit amb música: un concert, almig del port, a l’aire lliure!

Si ho preferiu, no cal que imagi-neu tot això: entreu a la web de

les Delegacions de Joventut i guai-teu les fotos del darrer Aplec quetingué lloc a Tarragona i us fareucàrrec de la «xulada» que va serl’Aplec de l’Esperit de Tarragona:tota una festa de la fe!

Però, què és un Aplec de l’Esperit?

εδτ

εδτ

L0urdes narra el pelegrinatged'un grups de malalts i acom-panyants organitzada per

l'Orde de Malta. Tindrà especialrellevància el procés de laChristine, una noia tetraplègicaafectada per una esclerosi múl-tiple i que va en una cadira derodes. Entre el grup de malalts des-taca una jove també prostrada,acompanyada per la seva mare i unancià solitari. Entre els acompa-nyants hi figuren el P. Nigl i laCecile, la rígida i ordenada respon-sable de l'expedició. A més, s’hi afe-geix una pelegrina, l’anciana senyo-ra Halt, qui serà la veritable acom-panyant de la jove protagonista enaquest camí cap a l'esperança.

Lourdes està filmada amb untractament fred i distant delspersonatges a l'estil dels models deBresson o els personatges hieràticsde Kaurismäki. Aquesta opció ten-deix a beneficiar la presentació delmisteri, però treu naturalitat a l’ex-traordinari tema, per altra bandacentral. Tanmateix el guió, de lapròpia directora, es presenta comuna indagació sobre les preguntesque suscita el fet del miracle: Quècal fer per obtenir un miracle?Per què la malaltia tria a uns i aaltres no? Davant el dolor i mal,pot ser Déu bo i omnipotent?Quan hi ha una veritable curació?Per què només es guareixenalguns? És que no mereixen totsser curats? Les preguntes sóncontestades normalment pel P. Nigldes de la perspectiva catòlica, mal-grat que les qüestions continuenobertes. Aquesta dinàmica imposa

un cert didactisme, que confia mésen les paraules que en les imatgesque explica la història. L'avantatgeés que permet afrontar amb pro-funditat els temes, però l'inconve-nient és que s'estableixen dosnivells dramàticament mal comu-nicats: el que s'explica i el que elscreients confessen.

Això no obstant, la proposta deLourdes és especialment interes-sant perquè, sense vanalizar la pos-sibilitat de la sanació, entra en eltema del patiment i situa tant eldolor com la curació davant l'opciódel sentit i la confiança de la fe. Aixíla pel·lícula respira autenticitatde fons i es converteix en emo-cionant sense caure en l'espec-tacle. La fe apareix com a plausible,malgrat una certa rigidesa de lesformulacions. El patiment de l'àni-ma està lligat al cos. però es concre-ta en la infelicitat marcada per lasolitud i l'absència de futur. L'únicapregunta definitiva seria de quènecessitem ser curats i qui ens potcurar.

En aquest desemparament elspelegrins buscaran Déu en els ges-tos de la pregària de genolls, de laprocessó de les torxes, quan toquenla roca a la gruta, quan es banyenamb l'aigua o passa davant ells elSantíssim. Aquesta recerca esconcreta en el Via Crucis on apa-reixen les referències més directes ala creu: la filmació es concentra en lasepultura on es diposita el cos mortde Crist, però el grup de pelegrinssegueix endavant, cantant l’Al·le-luia, vers l'estació dedicada a la Re-surrecció, que no es mostra. La fe éspossible per als qui segueixencaminant.

Els personatges centrals restentrasbalsats. La guarició de laChristine queda oberta, però hi hauna transformació interior: la fe de lacallada senyora Halt s'ha vist confir-mada en la seva jove amiga. Fins i totla rigidesa de la Cecile es comprèn a lallum de la seva proximitat a la mort.Altres segueixen el seu camí, encaraque el pas per Lourdes hagi suposatun qüestionament.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

LourdesUn acostament sincer als miraclesi la fe des de l’agnosticismePèio Sànchez, prevere

Cinεma

La directora austríaca Jessica Hausnerrealitza aquest acostament a algunsaspectes de l'experiència creient desde la perspectiva provocadora delsmiracles.

20

Núm

ero 245- Abril 2010

21

L’aspecte més sorprenentd'aquesta pel·lícula, des de la pers-pectiva del nostre país, resideix encomprovar com la recerca espiri-tual realitzada des del agnosticis-me està carregada de sinceritat,també crítica, marcada pel desig desentit i de confiança davant el sofri-ment, on l'acostament a la fe atén lesraons i escodrinya els signes, tant als

símbols i com als itineraris interiors.Aquí la diferència entre creients i nocreients es converteix en una bene-dicció que ens interroga i ens canvia,que ens convida conjuntament a lafelicitat compartida. Aquesta lliçóens ve de l'Europa laica que norenuncia a la profunditat, a l'essen-cial i a l’últim. Mentre, per aquí,seguirem esperant el miracle.

La sinceritat del plantejament il'honradesa de la cerca mereixenel reconeixement que aquesta pel·lícula va tenir amb els premisSIGNIS i el FIPRESCI del Festivalde Venècia i el Giraldillo d'Or a laMillor Pel·lícula del Festival deSevilla.

εδτ

N'hem parlat molt, i encaraen parlarem més, per talque els esforços que es

fan no siguin inútils en la línia de lesfinalitats. La munió d'actes ques'estan organitzant i els que es vanprojectant, en concret per la tardor,intenten anar alimentant l'esperitd'aquest Any tan especial i històric.

Pensem que aquest Any Jubilarmarca ja les Festes Decennals pro-peres. Li donen un accent propi.Afavoreixen que aquests deixin pet-jada en el cor i l'esperit dels vallencsi vallenques. Tan de bo que, quan lesrecordem, puguem dir: “Han estat

les millors Festes Decennals que heviscut en la meva vida perquè n'hesortit renovat, esperançat, encorat-jant... una mica millor de com era!”

És interessant notar els ele-ments exteriors que donen fe dequè alguna cosa està passant a lanostra ciutat.

Passades les festes de Nadal, periniciar l'Any Jubilar, van aparèixerles banderoles blaves “Any Jubilarde la Mare de Déu de la Candela, dela ciutat Estel” al llarg del passeigdels Caputxins, Font de la Manxa,Jaume Huguet, el Pati i carrer de la

Cort. També la façana de sant Joanestà ben florida amb l'esperançadels fruits que volem aconseguir. Laporta de l'església arxiprestal ambel cartell corresponent ens recordaque és la “porta santa” oberta perarribar a santa Maria, Mare de laLlum que és Jesús.

Des de l'inici d'aquest Any s'hanrepartit milers (fins ara uns 8.000exemplars de cada) de trípticsexplicatius i d'estampes amb lapregària pròpia. S'ha fet també untext resumit i adaptat per a infantsd'aquesta pregària. Tots aquestsfulls també es reparteixen a les per-εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

N’hem parlat molt,i encara en parlarem més!

Josep Bofarull, prevere, president de la Comissió d’actesreligiosos de les Festes Decennals

αny Jubilar de la Mare de Déu de la Candela

L'Any Jubilar en el Centenari de laCoronació de la Mare de Déu de laCandela té uns objectius concrets,sobre tot de caire espiritual, de pre-paració de les Festes Decennals del2011.

22

Foto: Mateu Salvat

Núm

ero 245- Abril 2010

23

sones dels grups, que ja són molts, quevenen en pelegrinatge a visitar Santa Mariade la Candela.

En un altre vessant, s'ha editat un DVDamb la cerimònia d'inauguració de l'AnyJubilar i totes les peces l'exposició d'icono-grafia de la Mare de Déu de la Candela “Florde febrer”(12€) i unes samarretes d'estiuamb el logo (6€), que es poden adquirir a lallibreria de l'església de sant Joan.

S'està divulgant, i molt, un cartronet debutxaca amb onze pregàries titulat“Pregàries a Santa Maria, Mare de Jesús iMare nostra” i també un full solt amb lespregàries i invocacions de la novena.

Ha tingut gran demanda un punt dellibre amb la imatge de la Mare de Déu quees va editar en ocasió de la inauguració de larestauració de la Capella i el Cambril, quetingué lloc el passat 22 de gener.

Arreu apareix el logo blau amb l'estel dela corona de l'infant Jesús que Santa Mariade la Candela porta al braç amb l'afirmaciósuggerent i emotiva “de la ciutat Estel”.

Mirant endavant

De cara a la segona part de l'Any Jubilar,i ja apropant-nos a les Festes Decennals, hiha altres iniciatives en marxa que hauriende quallar. Podrien ser aquestes: unamedalla de la Mare de Déu de la Candela, laseva imatge en un iman, entre altres. Totesels suggeriments són interessants si sónviables i si ajuden a fer referència al sentitprofund de les Festes Decennals de la Marede Déu i a l'Any Jubilar que les prepara.

Record d’un pelegrinatge

Per a que quedi constància escrita entreels actes i visites en grup que es van fent asanta Maria de la Candela, cal destacar lavisita que el passat dissabte dia 17 d'abrilferen els pares claretians de la Província deCatalunya amb el P. Màxim Muñoz,Provincial, al davant. D'ells, dos celebraven25 anys de prevere i dos més els 50, i elnostre estimat P.Joan Font, 50 anys de pro-fessió religiosa. Que el seu pelegrinatge aju-di a fer fructificar la seva gran labor pastorala la nostra terra catalana.

Pelegrinar...Un sentit de la vida

En el fulletó de presentació de l’Any Jubilar, en elnúmero 1 de l’apartat “Com viure el Jubileu?” podemllegir: “Viurem la gràcia de l’Any Jubilar si visitem lasanta imatge de la Mare de Déu de la Candela en la sevacapella de la Parròquia de sant Joan de Valls, com un pele-grinatge. És a dir, prenent consciència que la nostra vidaés un camí cap a la casa del Pare; que ara estem en el pro-visional tot esperant el que és definitiu; que ara cal anarlleugers d’equipatge per tal d’apressar el pas i no quedar-nos enganxats en les coses fugisseres”.

Aquest és un dels objectius de fons que intental’Any Jubilar que estem celebrant. Entendre la vidacom a pròleg, com a entrada, com a pas. Això no litreu consistència ni sentit. Ben al contrari li dóna laforça i l’orientació més verdadera. Més enllà de lahistòria personal i col·lectiva hi ha la vida definitiva onel compliran els desitjos més pregons i serà realitataconseguida la fraternitat que anhelem. Déu la té pre-parada pels seus fills i filles que som tots. Mentre,fem via menats per aquesta esperança.

L’Any Jubilar vol recordar-nos que anem de camívers la casa definitiva, fem travessa vers el cim. Hofem junts perquè som una sola família de germans. Hofem solidaris especialment amb aquells que podrienquedar al marge del camí. Ho fem ben orientats per-què portem el millor Guia, aquell que ha vingut deDéu i ara ens hi retorna. Ho fem compromesos ambla realitat present per començar a construir aquí elRegne de Déu que després serà definitiu. Ho femsegurs d’allà a on anem ja que creiem que la vida no ésun camí sense sortida ni un donar tombs sense aven-çar ni una aventura absurda, sinó un pelegrinatgevers la pàtria definitiva.

Cada vegada que ens acostem a la capella de laMare de Déu de la Candela i visitem Santa Maria,sigui personalment, en família, engrup... anirà bérecordar aquests convenciments. Per això parrò-quies, grups, associacions diverses venen de fora ipelegrinen fins a “l’estel de la ciutat” per trobar laLlum que porta als braços, Jesucrist, Camí i Veritat.

εδτ

Aquest dies s'estan fent ja lesdeclaracions de la renda...L'any 2006 va començar un

nou camí en el sistema d'Assig-nació Tributària en relació ambl'Església. D'aleshores ençà sor-geixen molts dubtes: Es podenposar les dues «X»? Si poso la «X»hauré de pagar més diners aHisenda? També en una altra línia:Quant costa a l'Estat l'Església?

Si hem de ser sincers, ja s'hanrespost moltes vegades aquestespreguntes, però, malgrat això, calcontinuar donant-los-hi respostaperquè l'Església està entestada amostrar amb tota claredat els seuscomptes, però també la seva feina.

Dit això, i començant pel queacabem de dir, és clar que es podenmarcar les dues «X» en laDeclaració de la Renda. A més,posar una «X» o dues «X», o nomarcar-ne cap, costa el mateix alcontribuent, és a dir, res. El quel'Estat fa és que de la quantitattotal dels seus impostos, dedica unpercentatge, en aquest cas el 0,7%,a l'Església, i un altre 0,7%, si vos-tè marca també la casella, a altresfins socials. Si no es marca capcasella, aquests diners dels impos-

tos no van a cap destí concret il'Estat els fa servir pels fins que lisembla millor.

Això significa que quan es mar-ca la «X» de l'Església no es posenuns diners extres, i per això no espaga més. Posar la “X” no costa resa l'Estat i els creients i els qui valo-ren la feina de l'Església, de pasto-ral, social, de promoció o de caritat

ajuden de gran manera marcant lacasella a favor de l'Església.

La gran tasca que l'Esglésiadesenvolupa en hospitals, en insti-tucions de caritat, en col·legis, etc.,amb els mateixos fins pastorals iespirituals, és la gran col·laboracióque l'Església aporta a la societaten què viu, encara que a vegades nose li reconegui en la seva totalitat.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Es poden marcar les dues“X”, Església i Fins socialsi no pagues mésRedacció

Xtantos

L’any 2006 va començar un noucamí en el sistema d’AssignacióTributària en relació amb l’Església.

24

Si poso la «X»hauré de pagar més diners a Hisenda?

Núm

ero 245- Abril 2010

25

Sr. Giménez Bar-riocanal, l’anun-ci de la bona

notícia comporta pera l’Església una opcióinequívoca pel bécomú a través de laresposta a la dimensióreligiosa de tota per-sona i de l’ajudaurgent a les víctimesde la crisi econòmica;l’atenció als infants,els ancians i els disca-pacitats; l’acollidadels immigrants o lapresència missioneraen els llocs méspobres de la terra. Perquè parlar de diners isosteniment econò-mic de l’Església ésparlar de pastorald’evangelització?

—Perquè, senzilla-ment, no pot enten-dre’s d’una altra mane-ra. Si l’Església disposade diners, de recursos,de mitjans, realmentnomés en disposa per auna cosa, que és per a anunciar labona notícia. L’Església té una bonanotícia a anunciar als homes i, enaquest sentit, tots els béns que téestan a disposició d’aquesta bonanotícia.

Amb quins fons es finançal’activitat de l’Església espanyo-la? D’on provenen els fons per al’ajuda al seu finançament?

—L’Església es finança fona-mentalment a través de tres vies: enprimer lloc, les aportacionsvoluntàries, directes dels fidels,d’aquelles persones que volencol·laborar ja sigui amb la susbs-cripció periòdica que té a la parrò-quia, ja sigui amb col·lectes, ambdonatius, o també amb herències,que també és una forma molt tradi-cional en l’Església catòlica. Hi ha

una segona font definançament, quesón les aporta-cions dels fidels, através del meca-nisme de l’Assig-nació Tributària;mitjançant aquestmecanisme elscontribuents quepoden fer la De-claració de la Ren-da, tenen la possi-bilitat d’assignaruna petita partdels seus impostos—7 euros de cadamil— per al finan-çament de l’Es-glésia; i després,d’una manera jamolt residual, éscert que tambéalgunes institu-cions de l’Esglésiadisposen de certpatrimoni que elspermet interessos,lloguers, però real-ment, el mésimportant de l’Es-

glésia es finança amb les aporta-cions voluntàries dels fidels.

Per a què s’utilitzen aquestsfons? Quin és el seu destíconcret?

—És clar, tot això, per a què houtilitzem? Perquè ho emprem fona-mentalment per als fins propis del’Església, i, a què es dedical’Església? Ho hem comentat ante-εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Una opció inequívocaA propòsit de la “X”a la declaració de la rendaRedacció

Xtantos

Fernando Giménez Barriocanal és vicesecre-tari per a Afers Econòmics de la ConferènciaEpiscopal Espanyola, i li hem preguntat per lamissió de l’Església, per l’origen dels seusrecursos econòmics, pels seus donatius i per-diverses coses més. Les seves respostes ensajudaran a entendre per què és tan importantla col·laboració de tots en el sostenimenteconòmic de la nostra Església.

26

Núm

ero 245- Abril 2010

27

riorment. En primer lloc, es dedicaa anunciar la bona notícia deJesucrist ressuscitat i per a aixòcalen fons, perquè fa falta que hihagi sacerdots que anunciïn la bonanotícia, que hi hagi catequistes queanunciïn, que hi hagi missioners, i,naturalment, a totes aquestes per-sones cal sostenir-les. Totesaquelles persones que han rebutaquesta bona notícia volen viure lafe, celebrar la fe, i per a celebrar la fetambé calen diners. Per això hem detenir 22.700 parròquies obertes atot Espanya. En totes elles s’ha depagar la llum, la calefacció i altres…i poder mantenir el culte i els sagra-ments. I en tercer lloc, evident-ment, aquelles persones que s’hantrobat amb Jesucrist, que viuen lafe, descobreixen que cal donar-seals altres i, per tant, per a la immen-sa activitat assistencial de l’Esglésiacatòlica, fan falta diners. L’Esglésianomés demana per a donar-ho alsaltres.

Ens agradaria saber què supo-sa, exactament, en el conjunt dela societat espanyola, l’aportaciódel 0,7% de l’IRPF.

L’Assignació Tributària que, desde fa poc, ha canviat en la seva for-ma o en el seu procediment, ve asuposar un 20-25% del total de lesnecessitats que tenen les diòcesis iparròquies. Aquest percentatge,doncs, és molt diferent segons dequina diòcesi estiguem parlant. Siestem parlant d’una diòcesi gran

com Madrid, el percentatge dedependència d’aquesta col·labora-ció és molt petit, potser no arriba al10%. Però si estem parlant de diò-cesis petites, de diòcesis d’entornsrurals, on hi ha una gran necessitat

per a atendre i hi ha poca població,doncs probablement és absoluta-ment vital i supera el 50% perquè al’Església también hi ha una grancomunicació de béns.

Marcant la “X”Algunes dades

❑ Els recursos aportats a l’Església espanyola pels contri-buents que marquen la casella del 0,7% de l’AssignacióTributària es destinen al Fons Comú Interdiocesà, gestionatper la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest Fons serveixper a cobrir únicament a l’entorn del 20% de les necessitatsde finançament bàsic de les diòcesis espanyoles.

❑ L’activitat pastoral de l’Església catòlica a Espanya estàimpulsada, entre d’altres, per 19.121 sacerdots, 55.411 religio-sos i religioses, i 70.000 catequistes. Durant l’últim any, totsells van dedicar a les seves diferents accions pastorals mésde 46 milions d’hores de treball, la qual cosa suposen gairebé6 milions de jornades laborals.

❑ El repartiment del fons comú interdiocesà entre les diò-cesis es realitza segons les necessitats de cadascuna, d’acordamb el principi de comunicació cristiana de béns. Mentre queles diòcesis més grans reben del fons quantitats que oscil·lenentre el 8% i el 12% de les seves necessitats bàsiques, les méspetites reben del fons imports que suposen prop del 50% delseu pressupost.

εδτ

JOIER

Artífexs des de l’any 1803

La dignitat arquebisbal li va seratorgada oficialment en nomdel Sant Pare Benet XVI pel

Nunci de la Santa Seu a Espanya iAndorra, Mons. Renzo Fratini, quiva presidir la celebració eucarísti-ca. Van concelebrar, a més de Mons.Vives, l'arquebisbe metropolità deTarragona i primat, Mons. JaumePujol; el cardenal-arquebisbe deBarcelona, Mons. Lluís MartínezSistach; l'arquebisbe castrense,Mons. Juan del Río; el bisbe deGirona, Mons. Francesc Pardo; elbisbe de Sant Feliu de Llobregat,Mons. Agustí Cortés; el bisbe deTerrassa, Mons. Josep-Àngel Sáiz;el bisbe de Tortosa, Mons. XavierSalinas; l’abat de Montserrat, domJosep M. Soler, i els Vicesecretarisde la Conferència EpiscopalEspanyola.

Entre els assistents hi va haveruna amplíssima representació delsestaments polítics. Per part andor-

rana hi van assistir entre d'altres elsíndic general, Sr. Josep Dallerès, i elcap del Govern, Sr. Jaume Bar-tumeu. Per part francesa, el repre-sentant personal del CopríncepFrancès, Mr. Christian Frémont. Larepresentació espanyola l'ostentaval'ambaixador del Regne d'Espanyaal Principat, Sr. Eugeni Bregolat. Enrepresentació del Govern català hiva assistir la directora generald'Afers Religiosos, Sra. MontserratColl. També hi eren presentsalcaldes i representants d'una bonapart dels municipis que pertanyen alterritori del Bisbat d'Urgell.

El títol i dignitat d'arquebisbe"ad personam" (a títol personal) aMons. Vives li fou concedit pel SantPare mitjançant un decret del 19 demarç passat. Al Decret, que va serllegit a l'inici de la celebració, s'es-pecifica que el títol li ha estat ator-gat no solament en reconeixementdels seus mèrits i del zel pastoral a la

Diòcesi, sinó també tenint presentla singular condició del Bisbatd'Urgell amb vista al rang del seuterritori, que inclou el Principatd'Andorra.

El títol i dignitat d'arquebisbe"ad personam" equipara el rang deMons. Vives al dels altres arque-bisbes de l'Església Catòlica, queestan al front de les diòcesis quesón arquebisbats, tant metropoli-tans com no, és a dir tant si tenenDiòcesis sufragànies com si no. ElBisbat d'Urgell és sufragani del'Arquebisbat metropolità i primatde Tarragona.

Mons. Joan-Enric Vives Sicíliaés bisbe d'Urgell i copríncepd'Andorra des del 12 de maig de2003, i va prestar el seu juramentcom a copríncep i cap d'Estat delPrincipat d'Andorra el 10 de juliolde 2003 a la Casa de la Valld'Andorra la Vella, davant elParlament Andorrà.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Mons. Joan-Enric Vives,arquebisbe “ad personam”Mons. Renzo Fratini va lliurar el títolDDMCS/URGELL

δiòcesis sufragànies

Multitud de persones van omplir elpassat 10 d'abril la Catedral de SantaMaria d'Urgell per participar enl'Eucaristia Pasqual d'acció de grà-cies amb motiu de l'atorgament deltítol d'Arquebisbe "ad personam" aMons. Joan-Enric Vives Sicília, Bisbed'Urgell i Copríncep d'Andorra.

28

εδτ

Núm

ero 245- Abril 2010

29

La celebració va estar presididapel cardenal Mons. TarcisioBertone, Secretari d'Estat de

la Santa Seu, acompanyat a l'altarpel cardenal-arquebisbe deBarcelona, Mons. Lluís MartínezSistach; el cardenal Mons. AntonioCañizares, prefecte de la Congre-gació per al Culte Diví i la Disciplinadels Sagraments; l'arquebisbe me-tropolità de Tarragona i primat,Mons. Jaume Pujol el cardenal-arquebisbe emèrit de Barcelona,Mons. Ricard Maria Carles, el car-denal-arquebisbe emèrit de Sevilla,Mons. Carlos Amigo, el Nunciapostòlic de la Santa Seu a Espanyai a Andorra, Mons. Renzo Fratini;l'arquebisbe-bisbe d'Urgell, Mons.Joan-Enric Vives; l'arquebisbe cas-trense, Mons. Juan del Río; els al-tres bisbes de les diòcesis amb seu aCatalunya; altres bisbes vinguts dela resta d'Espanya, i dom Josep M.Soler, abat de Montserrat, així comun bon nombre de preveres idiaques. Ocuparen un lloc prefe-rent la Mare General de l'Institutfundat pel P. Tous, acompanyadaper un gran nombre de religiosescaputxines, així com una represen-tació dels Pares caputxins. L'es-colania de Montserrat va interpre-tar diverses peces durant la cele-bració.

La basílica estava plena defidels, alguns vinguts dels països deCentre i Sud-amèrica on les reli-gioses caputxines de la Mare delDiví Pastor desenvolupen el seuservei, dedicat sobretot a l'ense-nyança. Les autoritats civils estavenencapçalades pel president de la

Generalitat de Cata-lunya, Molt Hble. Sr.José Montilla.

El cardenal Berto-ne va llegir la CartaApostòlica en què elSant Pare Benet XVIinscriu en el Llibredels Beats al Vene-rable Servent de DéuJosep Tous i Soler, totafirmant que fou un“diligent i infatigabletestimoni de l'Evan-geli que va anunciaramb la seva vida i laparaula el Misteri deCrist, tot vivint enfidelitat a Déu elsseus compromisos sacerdotals ireligiosos, consagrant-se a l'educa-ció cristiana de la infància i la joven-tut”. La seva festa se celebrarà cadaany el 27 de maig, inici de l'activitatapostòlica a la primera escola del'Institut a Ripoll. En acabar la lec-tura de la Carta Apostòlica, un fortaplaudiment dels assistents sub-ratllà el moment en què es vadescórrer una gran fotografia delnou beat. A continuació, es va clou-re el ritus de la beatificació amb laprocessó amb les relíquies del noubeat.

En la seva homilia, el cardenalBertone va lloar la figura del P.Tous, beatificat durant l'Any Sacer-dotal promogut pel Papa, i animàles religioses caputxines de la Maredel Diví Pastor a prosseguir amb elseu servei a l'Església i a la societat,amb “fe i confiança en Déu”, talcom els proposà el seu fundador.

Altres activitatsLa tarda del diumenge, el

Secretari d’Estat de la Santa Seu esva traslladar al monestir de Mont-serrat, on va presidir el concert d'i-nauguració del nou orgue i el matídel dilluns va visitar la catedral deBarcelona, després d'una audiènciaal president de la Generalitat i aaltres personalitats polítiques.

A la tarda del dilluns 26, el car-denal Bertone, acompanyat del car-denal Martínez Sistach, va viatjar aIgualada, on va visitar la casa nataldel P. Tous i a la nit va tornar almonestir de Montserrat per presidirla Vetlla de Santa Maria.

La visita al Temple de la SagradaFamília el cardenal Bertone la varealitzar el dissabte 24 d’abril, enarribar a Barcelona, per preparar lavisita que el Papa hi farà el pròxim 7de novembre, per consagrar elTemple expiatori.

υisita del Secretari d’Estat de la Santa Seu

El cardenal Bertonea CatalunyaVa beatificar el P. JosepTous i SolerGabinet d’Informació de l’Esglesia a Catalunya

El diumenge 25 d'abril de 2010 va tenirlloc, a la basílica de Santa Maria del Marde Barcelona, la beatificació del P.Josep Tous i Soler (1811-1871), caputxí imés tard prevere diocesà de Barcelona,fundador de l'Institut de GermanesCaputxines de la Mare del Diví Pastor.

εδτ

La XXV Trobada de cristians de l'arxiprestat delBaix Penedès a Albinyana va tenir lloc el diu-menge 18 d'abril. Aquest dia de convivència i de

fraternitat entre les persones de les parròquies de lacomarca, de diferents edats i procedències, en pletemps pasqual i amb les efemèrides del mil·lenarid'Albinyana i de la 25a trobada arxiprestal, va aplegarunes tres-centes persones.

Per altra part, enser l'any jubilar sacer-dotal, es va voler queel treball de la tardaestigués centrat en eltestimoni de quatremossens que treballenen àmbits força desco-neguts. En el momentactual que el ministeriordenat malaurada-ment és notícia percasos d'escàndol, es vavoler fer una mirada ala normalitat dels pre-veres i diaques, deltreball quotidià i es-forçat en àmbits queencara van més enllàde les ocupacions pas-torals d'una parrò-quia. Per això la taularodona, moderada pelperiodista Manel Sas-tre, va comptar amb lapresència del capellàde la presó de Tar-ragona, Mn. AgustíAyats; pel delegat dio-cesà de l'Apostolat delMar, Mn. RaimonMateu, diaca; de Mn. Lluís Simón, capellà del sociosa-nitari Francolí; i del P. Valentín García, missioner a unade les zones rurals més pobres de Perú.

Tot això va estar acompanyat pel temps més lúdic,amb una divertida sobretaula de màgia i malabars iamb una cercavila amb els grallers d'Albinyana.

Pels nens i nenes, encomptes de la taula rodona,tingueren tallers i jocs queels prepararen alguns jovesde la parròquia acollidora.

La Trobada, que haviacomençat a les dues de latarda amb l'acollida al CEIP

Joan Perucho, on va tenir lloc el dinar de germanor, vaculminar amb la solemne eucaristia, presidida pelnostre arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, amb qui vanconcelebrar els preveres assistents, va ser la cloenda iculminació de tota la jornada. Es va fer a la plaça i va serben festiva i viscuda.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Albinyana va ser una festaXXV Trobada de cristiansdel’Arxiprestat del Baix Penedès.

αctivitats arxiprestals

La XXV Trobada de cristians del'arxiprestat del Baix Penedès aAlbinyana va tenir lloc el diu-menge 18 d'abril.

30

εδτ

Núm

ero 245- Abril 2010

31

També es pot trobar Jesúsa l’esport

El passat 30 de març, l'Arxiprestatde Reus va organitzar la II Jor-

nada Esportiva per adolescents deconfirmació. Si l'any passat la plujafou la protagonista, enguany un solradiant, feu que els participantss'ho passessin d'allò més bé.

Un centenar de nois i noies deconfirmació es trobaren al col·legiPare Manyanet, per poder partici-par de les diferents modalitats pro-posades: futbol, bàsquet, voleibol.També hi havia la possibilitat detriar la secció d'animació, quealguns sense por van escollir.

Els grups de confirmació de lesdiferents parròquies de Reus vanjugar un torneig de les modalitatsescollides i, veritablement, hi haviamolt nivell a la pista. Alguns delspartits van ser molt competits i elsmarcadors van fer que més d'unavegada s'hagués de jugar algunapròrroga. Però, al cap ia la fi, el mésimportant és que tothom va gaudird'uns moments d'alegria i d’esbar-jo. Acabats els partits es va repartirper a tothom, tant els qui van jugar

com els qui van animar, el premi irecord de la jornada que acredita-va a tots els presents com a gua-nyadors de la jornada. Van fer ell-liurament de premis la germanaMarie Jane, p.s.d.p.; la Sra.Montserrat Jounou i Mn. JordiSánchez.

Sense por!

El passat dia 6 de març es concen-traren a les Peixateries Velles

cinc-cents infants de les parròquiesde la ciutat de Reus. Com cada anycelebraven la Trobada Arxiprestald'Infants de Primera Comunió.Enguany, com a novetat, també s'hiafegiren els infants de nou anys quefan la catequesi de confirmació.

Una vegada més, la ciutat deReus fou despertada per una riua-da de nens i nenes, catequistes imossens, que sota el lema «Sí,Jesús!», caminaren pels carrers finsarribar a la Casa de les MissioneresClaretianes.

Un cop allà, la Trobada no podiacomençar d'altre manera que ambla benvinguda i la pregària de lloan-ça a Déu, tot demanant alegria i

amistat entre tots els participants.I així va ser. El dia era immillorable,un sol radiant, com no s'havia vistdurant les últimes setmanes, vapropiciar que l'activitat es desen-volupés segons estava previst.

No hi va mancar res: cant,teatre, ball... Tots volien ser amicsde Jesús, seguir-lo i estimar-lo. Ésaixí que durant el dia s'escenificàuna obra de teatre que explicaval'experiència de diferents personesque havien decidit dir “Sí” a Jesús.Els mateixos infants van escenifi-car uns quadres plàstics on figura-ven personatges com comZacaries,santa Maria, els apòstols, santBernat Calbó, santa Teresa deJesús, santa Maria Rosa Molas...fins arribar als mossens de lesparròquies, catequistes i infants. Elgrup de música de la parròquia deSant Pere i Sant Pau van animar lafesta i els nens i nenes, juntamentamb les catequistes i els mossens hivan posar les ganes.

Al final de la trobada, els infantsvan reconèixer que dir «Sí, Jesús!»no fa tanta vergonya com a vegadesdiuen els grans. εδτ

Reus: “Sí, Jesús!”Units per l’esport i la catequesiEnric Mateu Usach, prevere

Hi van participar les parròquies del'Aleixar, Alforja, Almoster, l'Ar-gentera, les Borges del Camp, Bo-

tarell, Cambrils-Santa Maria, Cambrils-Sant Pere, Duesaigües, Maspujols, Mont-brió, Riudecanyes, Riudoms, la Selva delCamp, Vinyols i l'amfitriona Mont-roig.

En primer lloc hi hagué la benvingudaque va fer el rector de la parròquia de SantMiquel Arcàngel, Mn. Albert Serra. Tambédigué unes paraules de salutació el senyorarxiprest Mn. Evarist Gómez. Mentre, totsels nens estaven agrupats a la tenda o tri-bu corresponent; és a dir, les dotzed’Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Dan,Neptalí, Gad, Aser, Issacar, Zabuló, Josepi Benjamí.

Es va empendre la marxa fent la visitaal Faraó, qui els va acomiadar amb la nega-tiva a alliberar el poble d'Israel. Després,pelegrinaren riera amunt —tal com vanfer els israelites pel desert— fins arribar ala roca on Moisés, amb el seu gaiato, va ferbrollar l'aigua i tothom va poder beure.Allà van recollir el pa, recordant el manàque Déu va enviar des del cel al seu poble.

Després de passar per l'aigua en com-memoració del Baptisme, des del renta-dor es va anar a les escoles on els “israe-lites” dinaren.

A la tarda es construï el vedell d'or a laplaça, entre càntics i danses. Va aparèixerMoisés indignat, amb les taules de la llei.Va fer seguir el poble cap al temple, on esrecitaren les Benaurances tal com Jesúsens va ensenyar.

Mossèn Albert va agrair la presència detots lliurant un record al presents quedeia: “Guies amb amor el poble que hasredimit” (Ex 15,13). Després convidà totsels participants a la trobada a berenar alparc, amb coca i xocolata. El comiat es vafer ballant i cantant el sempre emotiuCant del Adéus. I, ara, a esperar el Pas delMar Roig 2011.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

El pas del Mar RoigMont-roig del Camp va acollir la trobadaServei de Comunicació del’Arxiprestat del Baix Camp

αctivitats arxiprestals

L'arxiprestat del Baix Camp vafer aquest any la 10a trobadadel Pas del Mar Roig a Mont-roig del Camp. A partir de les 10del matí començaren a arribarels nens i catequistes de diver-sos pobles de l'arxiprestat.

32

εδτ

Núm

ero 245- Abril 2010

33

El Sr. Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujolacompanyat de Mn. Vicenç Ribas, rector de SantesCreus, Mn. Antoni Martínez, delegat diocesà del

patrimoni artístic i del Sr. Andreu Muñoz, director delMuseu Bíblic Tarraconense i membre de la comissió terri-torial de Patrimoni de la Generalitat, han visitat els treballsde restauració dels mausoleus reials de Santes Creus.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya, estàrestaurant les tombes reials del Monestir de Santes Creus,coincidint amb el 850è aniversari del monument, que secelebra enguany. Les tombes reials, que daten del segleXIV, corresponen als reis Pere II el Gran, Jaume II i la sevaesposa Blanca d’Anjou i a l’almirall Roger de Llúria.Paral·lelament s’estan duent a terme una nova senyalitza-ció interpretativa i s’instal·larà una nova il·luminació a l’es-glésia.

El director Agustí Alcoberro i la coordinadora generaldel projecte, l’arqueòloga Marina Miquel, foren els encar-regats d’explicar les obres de restauració dels dos mauso-leus funeraris i l’estat de la investigació actual d’acord ambles investigacions que s’han anat realitzant. La trobadatambé ha servit per marcar futures línies de col·laboracióentre Generalitat i Arquebisbat de cara a noves interven-cions sobre el monument.

Restauració de les tombes reialsAccións de millora al monestir de Santes Creus

Pαtrimoni

εδτ

Mans Unides de Tarragonava presentar a Tarragonai Reus el llibre commemo-

ratiu Mans Unides de Tarragona: 50anys al servei dels països del Sud,escrit per l'historiador i voluntaride Mans Unides Xavier Cortés.

La primera presentació es vadur a terme el dijous 15 d'abril al'Auditori de Caixa Tarragona.L'acte va serà presidit pel senyorArquebisbe, Dr. Jaume Pujol, i pelSr. Xavier Bas, director d'ObraSocial i Comunicació de CaixaTarragona. La presentació va anara a càrrec del Sr. Joan Fuster, delCentre de Cooperació al Desen-volupament “URV Solidària”.

El dia 16 d'abril va tenir lloc lapresentació a la ciutat de Reus, alCafè del Bravium Teatre. La pre-sentació va anar a càrrec del Sr. Jo-sep Baiges, director de Comunica-ció de la Cambra de Comerç de Reus.

En ambdues presentacions hiassistiren la Delegada de MansUnides de Tarragona, Sra. Satur

Sosa, i l'autor del llibre, Sr. XavierCortés.

Amb motiu dels 50 anys deMans Unides —efemèride quedurant l'any 2009 es va celebrar perpart de l'ONG diocesana—, la

Delegació de Tarragona, amb elsuport del programa TU AJUDESde la Fundació Caixa Tarragona, vatirar endavant el projecte de fer unllibre sobre la història de MansUnides als diferents arxiprestatson hi és present.

En aquest llibre es recullen els50 anys d'història de l'entitat,detallant-ne les principals activi-tats de recaptació de fons, els mésde 160 projectes finançats als paï-sos del sud de tipus agropecuari,social, promoció de la dona, edu-catiu i sanitari i les accions de sen-sibilització dutes a terme.

Esdevé alhora també un home-natge a totes les voluntàries ivoluntaris que hi han col·laboratdesinteressadament i un GRÀ-CIES a totes les persones, socis,

entitats públiques (Arquebisbat,ajuntaments, Diputació, consellscomarcals, Universitat Rovira iVirgili, etc.) i privades que handipositat la seva confiança en MansUnides durant aquest mig segle.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Presentació del volumMans Unides de Tarragona:

50 anys al servei del països del sud

Lliβres

Quin aiguat! Aveure si Fra Eulogi empot deixar alguna cosa.

Si no, ho tinc clar!

Amb aquestmantell de Fra Eulogi

ja pot ploure!

Quina poca solta!Vaja, ara es posa a

plourei jo m’he deixat elmantell a casa. Quedaré

ben xop, com un peix!

Fra εulogi i αuguri per Bernabé

εδτ

Enviar a ARQUEBISBAT DE TARRAGONAPla de Palau, 2 —43003 TARRAGONA

D