Lalternana voclica a la tercera declinaci

Alguns exemplespedis / (Genitiu singular, peu).

(jo dic) / (paraula).

(jo nasc) / (origen) / (generaci).

(jo done) / (nosaltres donem).

Anem a vore com afecta lalternana voclica a la flexi dalgunsnoms de la tercera declinaci

Noms de tema en -Al nominatiu singular asigmtic sallarga la vocal final del tema.Per tant, hi ha alternana amb la resta de casos, que tenen aquesta vocal breu.Recordeu que alguns noms ja tenen la vocal final del tema llarga. Per tant no presenten alternana: , .

, port

N/V A G D

N/V A G D - < ()-

Noms de tema en -Els noms daquesta classe amb nominatiu singular asigmtic presenten la mateixa alternana que acabem de comentar., arcont

N V A G D

N/V A G D - < ()-

Noms de tema en -De nou trobem la mateixa alternana en un nom amb nominatiu singular asigmtic, orador

N V A G D

N/V A G D -

Noms de tema en -Per alguns substantius daquest grup presenten ms varietat dalternances vocliques.Per comenar, grau allargat al nominatiu singular asigmtic.El grau ple en alguns casos del singular i del plural.I grau zero a la resta de formes.Observa com al datiu plural el grau zero comporta laparici duna vocal () per facilitar la pronunciaci., mare

N V A G D

N/V A G D -

Noms de tema en -Aquest substantiu presenta un model dalternances diferent.Dentrada, el grau allargat al nominatiu singular.El grau ple el trobem noms al vocatiu singular.La resta de casos tenen grau zero, per a ms a ms intercalen una consonant (--) a larrel per facilitar la pronunciaci. Aquest fenomen sanomena epntesi.De nou el datiu plural presenta la vocal - que comentvem a la fitxa anterior., home

N V A G D

N/V A G D -

Noms de tema en -Aquest adjectiu ens mostra lalternana ja coneguda, amb el grau allargat del nominatiu singular front a la resta de casos en grau ple. Atenci als canvis fontics que transformen la majoria de les terminacions.Daltra banda, la forma de lacusatiu plural s la mateixa que la del nominatiu plural, per analogia.Ac teniu les formes de gnere neutre diferents a les de mascul i femen:N/V/A sg. N/V/A pl. < (), vertader (mascul i femen)

N V A < ()G < ()D < ()

N/V < ()A G < ()D - < ()-

Noms de tema en -Alguns substantius neutres establixen lalternana respecte al so de la vocal final del tema: aquesta ser - al nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular per - a la resta de casos, tot i que els canvis fontics fan que siga difcil reconixer el tema., origen (neutre)

N/V A G < ()D < ()

N/V < ()A < ()G < ()D - < ()-

Noms de tema en -Comencem els noms de tema acabat en vocal amb aquest substantiu que presenta el grau zero de la sllaba final del tema als tres primers casos.Quan apareix el grau ple comporta un canvi fontic: la - final del tema queda en posici intervoclica i desapareix. Aleshores les vocals en contacte contrauen o formen un diftong.El grau allargat el trobem al genitiu singular, on levoluci fontica ha provocat un intercanvi de la quantitat de les vocals finals (mettesi) i al datiu singular i genitiu plural, en qu la vocal llarga ha patit abreujament.La resta de formes sn analgiques: lacusatiu plural pren la mateixa forma del nominatiu-vocatiu plural i el datiu plural presenta un tema en - que resulta de la influncia de la resta de la flexi., ciutat

N V A G < ()D < ()

N/V < ()A G < ()D -

Noms de tema en diftong -La forma original del diftong noms es deixa veure al nominatiu i vocatiu plural. Ac levoluci fontica fa desaparixer la - intervoclica, fet que provoca la contracci esperada noms en aquesta ocasi.Per a la major part de les formes levoluci fontica ha convertit en breu la primera vocal del diftong. La vocal de la terminaci sallarga per mettesi.En altres casos la vocal llarga del diftong sabreuja en contacte amb la terminaci.La resta de formes presenten el tema amb el diftong en grau ple.Per al nominatiu-vocatiu plural hi ha tamb la forma analgica (vegeu ) que es va crear posteriorment., rei

N V A < ()G < ()D < ()

N/V < ()A < ()G < ()D -

I.E.S. El Cabanyal de ValnciaDepartament de GrecCurs 2008-2009http://alagora.blogspot.com