Núm. 248 Juliol 2010

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època

εsglésia δe τarragona

Any Sant Compostel·là,Any Jubilar de la Candela...Bon i sant estiu!

Núm

ero 248- Juliol 2010

SUMARI 248 Juliol 2010

I, a més, La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Any Jubilar de la Candela (pàg. 6),L’entrevista (pàg. 8), Cinema (pàg. 11), Observatori (pàg. 11), Fra Eulogi i Auguri (pàg. 13),Lourdes (pàg. 14), Música (pàg. 16), Tarragona Missionera (pàg. 22), Parlen les Delegacions(pàg. 24), Notícies (pàg. 26), Mitjans de Comunicació Social (pàg. 30), Des de Roma (pàg.34), Activitats parroquials (pàg. 35),

En aquest número han col·laborat Mn. Josep Bofarull, Mn. Pere Dalmau, Mn. Pèio Sànchez, JosepSabaté, Bernabé, Mons. Miquel Barbarà, Didac Bertran, Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya,Anna Mairal, i Daniel Boloix.

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

“És un temps privilegiat de gràcia que l’Esglésiaens ofereix per a una renovació interior(conversió) de la nostra vida cristiana”.

A Any Sant Compostel·là Pàgina 18

Sota el lema general “Contra la pobresa, una Caritatalerta”, la XVIII Escola de Formació Social de Càritases va desenvolupar del 30 de juny al 15 de juliol a la

Residència Sant Josep, de la localitat madrilenya de ElEscorial.

A La veu de Càritas Pàgina 32

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La Quarta d’εδτ

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual(11 números): 14,52 €

Subscripció anual Europa (11 números): 35,00 €

Preu unitari: 1,45 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aεsglésia δετarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

El Congrés dels Estats Units d’Amèrica té un oratori. En unmoment en el que a Espanya sembla que la democràcia ha de pres-cindir de qualsevol símbol religiós, no deixa de ser curiós observar

aquesta cambra en el lloc més representatiu de la democràcia ameri-cana.

De fet, en moltsParlaments, apart de lessales de plens i comis-sions, hi han biblio-teques, oficines de cor-reus, cafeteries i altresllocs de servei. Und’aquests, al Capitoli deWashington, és la sala depregària.

L’oratori va ser ins-tal·lat mitjançant unaresolució conjunta delCongrés i del Senat l’any1954. No pertany a capreligió en particular; esun espai de silenci, ambla Bíblia, símbolsjudaics, flors, la inevi-table bandera america-na i, en un vitrall, unaimatge del primer presi-dent —el generalGeorge Washington—agenollat.

Molts senadors idiputats passen al cap del’any per aquest oratori,sobre tot les vigílies de

l’aprovació d’alguna llei decisiva. El senador Carter Glass va comentaruna vegada que —en vint-i-vuit anys a la Cambra— no havia vist maique un discurs fes canviar una votació; això no obstant, tenia coneixen-ça de companys que havien canviat el sentit previst del seu vot desprésd’una visita a la sala de pregària.

Un oratori al Congrés

Antoni Coll Gilabert, periodista

εδτ

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

Núm

ero 248- Juliol 2010

5

εditorial

Parlen els nostres bisbes

Novament acudim a la nostra cita mensual amb elsnostres amics i amigues lectors. Aquest mes dejuliol ha estat marcat per diversos esdeveniments

que han preocupat a tota la societat per molt diversesraons. Aquesta preocupació també ha afectat als cris-tians, perquè també en som part d’aquesta societat.

El passat dia 21 de juliol els bisbes de les diòcesisamb seu a Catalunya es van reunir a la Seu d’Urgell ambmotiu de la reunió número 195 de la ConferènciaEpiscopal Tarraconense i que va presidir el nostre Sr.Arquebisbe.

Com és natural temes com la decisió del TribunalConstitucional sobre l’Estatut de Catalunya, l’aprova-ció de la llei de l’avortament o la crisi econòmica quesacseja tot el món no podien deixar de ser analitzatspel nostre episcopat i això es va reflectir al comunicatfinal de la reunió.

En relació al moment actual que viu Catalunya, elsbisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van“manifestar la nostra preocupació com a pastors.Compartim amb el nostre poble els seus goigs i lesseves esperances i creiem que la nostra missió és pro-posar a cada moment el missatge joiós de l’Evangeli,amb les conseqüències que té en la vida personal isocial, que és el que pot renovar en profunditat l’ànimadel nostre poble català.”

“No ens correspon a nosaltres promoure una solu-ció política determinada als problemes que planteja lamanera d’organitzar la societat, però desitgem, això sí,col·laborar per tal que els camins que es vagin prenentreconeguin i respectin la dignitat i els drets fonamen-tals de les persones i dels pobles.”

“Ens reafirmem en el que ja els nostres predeces-sors ensenyaven en el seu document Arrels Cristianes deCatalunya, del qual celebrarem el 25è aniversari el pro-per desembre, que demana una nova reflexió i que

continua essent un referent significatiu en les actualscircumstàncies.”

“Respectant la pluralitat d’opcions que es donenentre els cristians i en la nostra societat, convidemtothom a promoure el diàleg i l’entesa, perquè s’acon-segueixi una convivència pacífica, justa i duradora”.

Pel que fa al tema sobre la interrupció de l’embaràs,“amb motiu de la recent entrada en vigor de la nova lleide l’avortament, els bisbes novament volem manifes-tar el dany gravíssim i irreparable que significa l’elimi-nació d’una vida indefensa i que sigui considerat undret de la dona durant les primeres catorze setmanes del’embaràs. Reiterem la postura de l’Església i de totapersona de bona voluntat a favor de la vida i demanemtota la protecció per a les dones que volen dur enda-vant el seu embaràs, així com la real possibilitat quemetges i personal sanitari puguin exercir el seu dret al’objecció de consciència. Així mateix, reclamem unaeducació sexual per als infants i joves que sigui inte-gradora de totes les dimensions de la persona huma-na, d’acord amb la seva dignitat, i que respecti el dretdels pares a una formació afectiva i sexual dels seus fillsd’acord amb les seves conviccions morals”.

Finalment, pel que fa a la crisi econòmica, els bisbesmanifestaren que “com ja hem afirmat en anteriors oca-sions, davant la crisi econòmica tan dura que viu la nos-tra societat i amb les mesures que s’estan prenent, quepoden acabar afectant sobretot els més febles i neces-sitats, demanem que sigui exemplar la lluita contra elfrau, que es promogui la creació de nous llocs de treballi que la solidaritat continuï augmentant. Agraïm total’ajuda que s’està fent des de les Càritas diocesanes iparroquials, així com des de les Administracions, altresentitats, associacions i gent voluntària i els animem acontinuar en el camí del servei i l’entrega generosaenvers els qui més ho necessiten”. εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

αny Jubilar de la Candela

6

De fet aquest Any començava el24 de gener amb una pro-cessó, manifestació pública al

carrer del pelegrinatge que és lavida humana, mirada amb ulls cris-tians. Caminar junts, conduïts perla Llum de la Fe ens dóna encertadaorientació i bon sentit a la vida.

Educar aquesta mirada sobre lavida és un dels cinc objectius del’Any Jubilar. Així ho escriu el fullque presenta els objectius de l’Any

en l’apartat primer on es respon lapregunta: “Com viure el Jubileu?” iho fa amb aquestes paraules:“Viurem la gràcia de l’Any Jubilar sivisitem la santa imatge de la Marede Déu de la Candela en la sevacapella de la parròquia de Sant Joande Valls, com un pelegrinatge. És adir prenent consciència que la nos-tra vida és un camí cap a la casa delPare. Que ara estem en el provisio-nal tot esperant el que és definitiu.Que ara cal anar lleugers d’equipat-

ge per tal d’apressar el pas i no que-dar-nos enganxats en les cosesfugisseres”.

Impressiona, i sorprèn alhora,veure les moltes persones que entot moment s’acosten a la capellade la Mare de Déu i pugen al cam-bril per venerar la seva imatge.Sempre ha estat així i molt més desque es va iniciar l’Any Jubilar. Per afer-ho possible l’església de santJoan està oberta tots els dies des de

PelegrinarEl sentit de la vidaMn. Josep Bofarull, prevere

En la pàgina especial de l’Any Jubilar del passat mes demaig, fèiem una crònica del pelegrinatge del dia 1 de maig.El recorregut a set santuaris i ermites de la Mare de Déu del’arquebisbat de Tarragona ens feia adonar que, arreu,santa Maria acompanya els seus fills i filles en el camí de lavida. Visitar-la ens ho fa més palpable, encara.

Núm

ero 248- Juliol 2010

7

les 11 fins a l’1 del matí i des de les 5fins a 2/4 de 8 de la tarda, també eldissabte.

És recomanable que aquestavisita es faci amb esperit de pelegríque invoca la Mare del Senyor, per-què ella ens ajudi en el pelegrinatgede la vida, a vegades dur, a vegadesdesconcertant, a vegades obscur...sempre costerut perquè puja: quepugi és un bon senyal que és el camíencertat. Cal deixar les coses pro-visionals i aixecar-se a les cosesdefinitives, per viure per sempre.Que Maria sigui en tot momentl’estel que ens indica on hi ha la deude la Llum, que no s’apaga mai, versla qual avancem.

Quan es declara un Jubileu a unlloc sant, especialment si s’hi vene-

ra la Mare de Déu, aquest lloc és unpol d’atracció per grups i comuni-tats cristians. Els propòsits que elsporta fins a aquest santuari podenser diversos, però sempre hi haaquest sentit de pelegrinatge.També el desig de demanar i rebre laindulgència, que va unida alJubileu, posa a persones i grups enconnexió amb un corrent antic queva trenant la xarxa de santuarissignificats de l’Església Universalcom són Jerusalem, Betlem,Natzaret, Roma, Santiago, Lourdes,entre altres.

Ho trobem escrit en l’articleabans esmentat: “La indulgènciaque l’Església concedeix en ocasiód’aquest Any Jubilar és un do moltgran perquè s’hi manifesta la plenamisericòrdia de Déu Pare, que ja no

té en compte les faltes i surt a l’en-contre de tothom amb el seu amor.Jesucrist, el seu Fill i Germà nostre,és la indulgència i propiciació pelsnostres pecats. L’hem de demanaramb humilitat i rebre-la amb agraï-ment. Així viurem la gràcia especiald’aquest Any”.

Fins avui, molts grups diversoshan visitat i venerat la imatge de laMare de Déu de la Candela. Totsfent-hi la pregària especial de l’AnyJubilar, alguns celebrant l’eucaristiaa Sant Joan, alguns fent anterior-ment visita a algun o a tots els sisllocs de Valls on s’hi venera santaMaria amb una advocació especial.Podeu trobar al web candela2011.catl’itinerari complet d’aquests sisllocs amb la nota històrica corres-ponent i una pregària mariana. εδτ

—Sempre havies fet serveis ala parròquia; com a Laica enMissió Pastoral (LMP), quinscanvi has notat?

—El canvi principal consisteixen que passes de tenir una visiód’una part de la pastoral parroquiala tenir una visió de conjunt. No et

dediques només a la catequesi, alsmalalts, a la litúrgia o a un determi-nat grup parroquial, sinó que hasd’aprendre a tenir en compteεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Montserrat RoigLaica en missió pastoralMn. Pere Dalmau i Vidal, prevere

L’εntrevista

Què és un laic/laica en missió pastoral(LMP)? Aquesta entrevista ens dónaalgunes clarícies.

8

Em dic Montserrat Roig i des de fa uns nou anys, tinc encomanada la tasca de laica en missiópastoral (LMP) a les parròquies de Vilallonga del Camp i del Rourell. Quan la Rosa M.Sánchez em va proposar de fer aquest article en forma d’entrevista vaig demanar-li a un bon

amic, Mn. Pere Dalmau i Vidal, fins ara rector de Constantí, arxiprest del Tarragonès Ponent i consi-liari del meu grup de Revisió de Vida des de fa molts anys i, a partir de setembre, rector de SantJoan de Reus, que em preparés una bateria de preguntes. Em va enviar les que responc tot seguit,crec que són molt interessants. Per a mi el fet de contestar-les ha estat una bona manera de feruna nova mirada a la tasca que m’ha estat confiada, espero que també siguin un bon motiu dereflexió per a vosaltres els lectors.

Núm

ero 248- Juliol 2010

9

tothom, a tenir al pensament, a lapregària i a la vida el conjunt de per-sones de la parròquia. I no només aelles, sinó també els allunyats, elsque passen, els que demanen: infor-mació, diners, consell... Tot plegatés molt enriquidor i comporta unagran responsabilitat.

—Hi ha moltes persones dis-posades a ajudar a les nostresparròquies, però tenir aquestaMissió, en què es diferencia?

—A les tasques parroquials totshi podem ajudar; és més, crec queés necessària aquesta acció d’ajudasi volem ser, veritablement, part dela comunitat tots hem de cercar-hiel nostre lloc i l’acció a fer-hid’acord amb les pròpies possibili-tats. L’acció d’un LMP és diferent,es caracteritza pel servei a la comu-nitat en relació estreta amb el pre-vere, rector de la parròquia. Seràd’aquest treball en equip, compar-tit, que es derivaran les tasques queli seran confiades i les responsabili-tats que tindrà.

—El bisbe et crida, et fa unnomenament i t’envia. Això se’ndiu vocació. Per la teva expe-riència, creus que els cristians deVilallonga valoren el teu serveimés enllà d’una qüestió perso-nal? Posa algun exemple.

—Després d’una experiència dequasi nou anys al servei de la comu-nitat de Vilallonga i ara també de ladel Rourell crec que he fet proucoses bones i també he comès bas-tants errors; malgrat tot, sento quela meva tasca segueix viva i que lacomunitat a la que pertanyo valorael servei. He vist el creixement en elcompromís de les persones de laparròquia. Una qüestió de simple“estimació” vers la meva personapot explicar accions puntuals, peròno les hores de dedicació i de serveique he vist.

— La responsabilitat que hasassumit, fins on et deix arribar?

—Crec que els límits tenen duesfonts. Una sóc jo mateixa i les

meves possibilitats de temps i dis-ponibilitat, la meva dedicaciódepèn de les responsabilitats labo-rals i familiars, de la preparació quetingui sobre un determinat camp dela pastoral o de si necessito forma-ció per dur a terme una tasca deter-minada... Crec que aquestes cir-cumstàncies sempre s’han de tenirpresents i és important reflexionari considerar totes les possibilitats.

L’altre límit és el treball en equipamb el rector de la parròquia, crecque el respecte mutu, el diàleg, lacoordinació, la confiança..., fan quees trobi una línia de treball que afa-voreixi la pastoral parroquial i ajudial bon treball de tots.

El cert és que —superatsaquests límits— la tasca és àmplia,en una parròquia (fins i tot en lesmés petites) la feina no s’acaba mai:les tasques de despatx, la coordina-ció de la catequesi a tots nivells(grans i petits), el treball amb lesassociacions o ajuntaments, l’eco-nomia, el consell de pastoral, larelació amb l’arxiprestat o amb elmateix arquebisbat..., i moltes més.

—En el conjunt de la nostradiòcesi, creus que s’haurien depromoure moltes més vocacionsd’aquets nivell?. On et semblaque hi ha més dificultats?

—Com pots suposar esticd’acord en que fan falta moltes mésvocacions, a tots nivells (preveres,religiosos/es...), també com a LMP.Les dificultats venen de diversosfronts. Pel fet de ser una vocaciópersonal hi ha el factor de superarles pròpies limitacions: familiars,de feina... Cal no oblidar, però, que

també hi ha altres factors que esplantegen: aquesta vocació és rela-tivament nova i, per tant, descone-guda, hi ha persones que es preocu-pen molt per les “garanties”, el tre-ball en equip té les seves dificultats,també l’actitud de certes personesque no accepten aquest paper delslaics/ques com a corresponsablesde la comunitat parroquial ...

— Com vius això de sentir-teenviada?

—Ho visc com una part inte-grant de la meva vida, del meu sercristiana compromesa. És unaoportunitat de servir, d’estimar,d’apropar-me més a Déu i als meusgermans, en el món on visc, on tre-ballo i on tinc el meu lloc com a per-sona, i en mig de la societat, quemalgrat els seus defectes i pro-blemes, estimo.

— Et sembla que hauries detreballar pastoralment amb elspreveres de l’Arxiprestat?

—El treball d’una parròquia ensolitari pot ser molt important, finsi tot impressionant. Es pot fer unatasca magnífica, sobretot si és unaparròquia gran, si té persones deci-dides, formades, cultes, que l’enri-queixen i la fan créixer. Hi ha peròun problema: aquest ideal no exis-teix. Sempre hi ha alguna faceta amillorar, però no sempre la veuenels propis integrants de la comuni-tat. El treball amb altres parròquiesde la zona enriqueix a tots, als petitsperquè tenen la pobresa de la sevalimitació numèrica, econòmica...,als grans perquè tenen la possibili-tat d’ajudar i ser ajudats a descobrir

Diversa

les seves febleses i la possibilitat decompartir.

Tot aquest treball és dirigit, ani-mat i estimulat pels preveres; pertant, crec que és bàsic el treballentre ells i amb ells. Un laic/a potaportar-hi moltes coses: una visiódes d’una altra perspectiva, la de quiviu immers dins la societat.L’entrada a les cases a través de lespersones amb qui es relaciona. Ladetecció de problemes. La possibi-litat de descobrir solucions dife-rents. En definitiva, una miradadiguem-ne “externa” i no “corpora-tiva”.

— Què diries a una personaque es planteja col·laborar en laPastoral de l’església i ja fa un ser-vei i creu que no cal cap reco-neixement més?

—Li diria que mirés bé dins delseu cor... No es tracta de reconeixe-ment, es tracta d’anar més enllà dela immediatesa. Li diria que no esquedés només amb una part delconjunt. Tots estimem la pròpiacomunitat, ens sentim segurs dinsles tasques que coneixem, les per-sones en qui confiem, els mossensque apreciem; però, si no fem unpas, més renunciem a créixer: com apersones i com a cristians. Tots somcridats a evangelitzar, som profetesi reis en el servei.

Però no som franctiradors! Enscal ser enviats. Un nomenamentd’un laic/a en missió pastoral a unaparròquia, no és un mer formulis-me; és signe del treball en conjunt,és signe de la unió amb el bisbe de laseva diòcesi que és qui l’envia.

—Què feu per “mantenir-vosen forma” i com us prepareu perpoder realitzar aquesta respon-sabilitat?

—M’agrada això de “mantenir-vos en forma”! Crec que és unabona imatge. El cert és que la tascapot “cremar” si no es fa un bon tre-ball interior. La pregària és a la basede tot; la personal, però també laparticipació en l’eucaristia de for-ma plena i complerta. Després hi haaltres complements: la vida familiar

,que dona recer i tranquil·litat; elsamics, que t’escolten; les altres per-sones, que comparteixen les tevesexperiències (LMP); la formació,que pot tenir moltes facetes: bíblica,teològica, lectures... i, en el meu cas,el grup de revisió de vida...

—El teu esforç, la teva genero-sitat i el teu bon fer... com l’hasvist enriquit? També tu n’hasrebut ja el cent per ú?

—Quan Jesús ens promet elcent per ú, ja aquí a la terra sap moltbé el que diu. L’experiència ens hodemostra, d’acord que la vida ésdura i que hi ha moltes decepcions imolts cops; però també hi hamoltes alegries, moltes compensa-cions. Dedicar la vida als germanset dóna molt més del que tu hiposes. Sóc conscient que sóc un vasde terrissa, la meva obra no ésmeva, és el Senyor qui la fa i elsmeus ulls, com els de Maria, se’nmeravellen.

—I als mossens, que habitual-ment estem acostumats a “tre-ballar a la nostra manera” ambcol·laboradors més que no pasamb corresponsables, què elsdiries?

—Els diria que els entenc. Totsovint els laics ens hem limitat a sermers espectadors, la nostra impli-cació ha estat parcial. Els convidariaperò a valorar aquells laics que hi haa totes les parròquies i que —mal-grat els desencisos, els desaires i elscops que els dóna la vida— sónfidels i ajuden, serveixen, preguen iperseveren en la fe i la fidelitat.

La dificultat principal a superar,tant per part dels preveres comtambé dels laics, és precisament laque apuntes a la pregunta, a tots ensagrada treballar a la nostra manera,en solitari. Treballar en equip ésdifícil: cal escoltar l’altre, compar-tir idees, tenir paciència, acceptarles limitacions (pròpies i del’altre)... El cert és que cap dels doscol·lectius hi estem gaire acostu-mats, i decidir-se a fer-ho implicaun esforç i una opció decidits.

—Conec la teva història i séque has dedicat temps per a for-mar-te en diferents àmbits: a lacatequesi, a la Bíblia, al cant, al’Acció Catòlica, a la pedagogia, al’espiritualitat... El teu currícu-lum és un privilegi. Cal demanartot això per exercir aquesta nobleresponsabilitat?

—Bé, jo ja tinc una edat, 47 anys,he tingut temps de moltes coses,crec que l’important es veure’n lanecessitat a cada moment i decidir-se a buscar el temps. La formació ésbàsica, no només la intel·lectual,sinó la relacionada amb el creixe-ment personal, la pregària, l’apro-fundiment de la fe, el coneixementde les persones. Està bé tenir-la,però crec que cadascú ha de pensar,demanar consell i decidir què és elque li fa més falta. La manca de for-mació no ha d’interrompre la deci-sió d’acceptar la responsabilitat,pot retardar-la un temps, però, i enel meu cas ha estat així, sempre potsformar-te tot exercint-la. Per seguirels camins de Déu no hi ha cursets otítols que valguin, tots són bons iútils, però al cap i a la fi el que val ésviure de tot cor la vocació, la cridaque rebem.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

10

εδτ

“El darrer cim”(“La última cima”)Un documental sorprenentMn. Pèio Sànchez, prevere, delegat diocesà de Cinemade l’Arquebisbat de Barcelona

Núm

ero 248- Juliol 2010

11

El director i actorJuan Manuel Coteloha aconseguit en

aquest seu segon llarg-metratge, després delmolt suggerent La suordels rossinyols (1998),mostrar l’Invisible a tra-vés d’un mitjà paradoxal,aquest documental a migcamí entre la realitat iuna cosa que està mésenllà d’ella. Hi ha, doncs,inspiració en aquesta pel

lícula que ens mostra la vida d’aquest prevere que nodeixa d’apuntar —des de la seva humanitat desbor-dant— el Transcendent proper i el silenciós fetParaula i Presència.

En la trajectòria de Cotelo aquesta pel·lícula és laplasmació d’un procés de recerca del llenguatge espi-ritual. Des de fa temps porta aquest director creientbuscant un estil provocador i directe que transparentl’essencial del misteri de la fe de forma actual i signi-ficativa, existencial i comunicativa. Per això portaanys investigant al voltant del testimoni en la sèrie,encara en producció, sobre els conversos. En aquestsentit la vida, una fugaç trobada en una conferènciadel professor i la mort de Pablo Domínguez van seruna providencial casualitat que avui dóna el seu fruiten aquesta proposta.

El caràcter testimonial es ressalta marcant el pro-tagonisme del mateix director-narrador que surtmirant a l’objectiu i provocant l’espectador. Com siper a aquesta comunicació no servís amagar-se darre-re de la càmera i és necessari acabar donant la cara comfa Jean-Luc Godard i explota comercialment MichaelMoore. En aquest cas pensem que es tracta d’una cla-ra implicació en el discurs fílmic, que passa a conver-tir-se en testimoni.

Aquesta perspectiva s’accentua l’hora de triar eltipus de mirada a la vida de Pablo Domínguez. No ésuna reconstrucció de la seva trajectòria, ni tan sols deles seves paraules. El muntatge s’articula engranat alstestimonis dels altres, la mirada de l’altre sobre el pre-vere que han estimat i que ara ja no està al seu costat.Des dels testimonis es reconstrueix la vida que es vadesvetllant com un tresor amagat. Són sempre testi-

Aquest documental sobre PabloDomínguez, prevere i degà de laFacultat de Teologia de SanDámaso, és sobretot una expressióaudiovisual per dir “només Déu i resmés que Déu”

Cinεma

monis parcials al mateix temps que directes: els seuspropis pares —impressionants tots dos—, els seusgermans marcats per una especial lucidesa, els nebotsamb la seva sinceritat infantil i un gran rosari que per-met un complet recorregut eclesial en què escoltemdes d’un cardenal, un arquebisbe o un bisbe, a moltscompanys sacerdots i un bon nombre de dones ihomes creients per als quals Pablo va ser un referent.

Antropològicament aquesta reconstrucció de lavida és suggerent ja que d’un testimoni en parlen altrestestimonis. Així, les anècdotes, els gestos, les fotogra-fies i les reconstruccions ens mostren en primer lloc aalgú que se sent feliç , que encara viu amb la conscièn-cia de què no es pertany i de què el seu destí és pri-mordialment una missió.

És aquí on el personatge es fa alter —Alter Christus,dit teològicament— que apunta directament a Déu,que a poc a poc es van convertint en el protagonista capal que totes les mirades i paraules conflueixen. Algunspodran pensar que aquesta perspectiva hagiogràfica

promou el culte a la personalitat, encara que no podrannegar que comunicativament és eficaç i respon a lespreguntes reals. Altres podran opinar que l’entusias-me es torna una mica simplista i impúdic, encara que—malgrat els sàpiga greu— hauran de reconèixer queaquesta sinceritat innocent té gust de veritat. Bastantsdiran que ja no són temps per a la apologètica, en undocumental que es presenta com una rehabilitació de laidentitat i la missió del prevere catòlic, tot i que hau-ran de convenir que aquesta aportació té caràcter denecessària i fins i tot d’oportuna en temps com els que

corren.

No obstant això, elmés interessant és que através de la vida lliuradai generosa d’aquest pre-vere, que —poc a poc a lanarració es va enlairantfins l’últim cim—, apa-reix realment una reha-bilitació de la fe com aexperiència de veritat,de l’amor com transpa-rència de la bondat, de lavida com immens do, del’Església com a taulad’amistat fraterna i delmón com altar delCreador. Ni el director niel prevere són en defini-tiva els protagonistes,com diu un dels entrevi-stats: “Com Pablo hopodem ser qualsevol”.

Aplaudim, doncs, irecomanem aquesta

proposta pel seu valor testimonial i de memòria; però,sobretot, perquè ens obre la porta cap a alguna cosaque està més enllà i darrere de la pantalla i que apun-ta a l’eternitat. Amb El darrer cim s’obre una pista perla qual cal seguir ascendint.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

12

εδτ

Ceguesa Josep Sabaté, periodista

Està malalta la nostra societat?O és que no té conciència?Aquest doble interrogant es

planteja quan un col.lectiu de veïnsde la Part Alta de Tarragona demanael trasllat de la Casa d’Acollida SantAuguri per considerar que els seusresidents molesten el veïnatge.L’Associació de Veïns diu que usua-ris de la Casa d’Acollida passen gai-rebé tot el dia a la Plaça de lesPeixateries Velles i donen una malaimatge del barri, raó per la qualdemanen el trasllat del centre alsafores de la ciutat.

Concretament, els veïns dema-nen a l’Ajuntament que es traslladila Casa a les antigues cotxeres del’Empresa Municipal de Trans-ports, situades al costat mateix del

Tanatori. Quina ironia! Què volenels veïns? Tancar els ulls a la reali-tat i així ja no veuen el problema? Esque aquest greu problema social esresoldrà traslladant els transeünts,encara que sigui al mateix Tanatori?Aquest col·lectiu veïnal no ha ditque està disposat a col.laborar enaquest treball social d’atendre a lapoblació marginal: tot el contrari,els vol fer fora del barri. I no volanar al fons del problema que no ésaltra que millorar les condicions dela mateixa Casa d’Acollida SantAuguri. Aquest seria el camí persolucionar la situació dels tran-seünts i del mateix barri.

I els veïns, perquè no van al’Ajuntament a plantejar aquestasituació ja que, fins i tot, pel seu

compte, ja han proposat on s’ha detraslladar la Casa? Coneixen, real-ment, la situació de la Casad’Acollida?

Per això ens preguntàvem,abans, si la societat està malalta ono té conciència. Actuacions com laque ens ocupa no fan altra cosa quedemostrar una absoluta manca desensibilitat social, solidaritat i cari-tat cristiana.

Només una societat malaltissa isense conciència és capaç de provo-car aquestes situacions, totalmentvergonyants.El problema és de fons,no de formes. I l’Associació de Veïnsdel Casc Antic s’ha quedat mirant eldit quan aquest assenyalava el sol.Quina llàstima! Quina ceguesa!

Núm

ero 248- Juliol 2010

13

Oβservatori

Fra εulogi i αuguri per Bernabé

Vol dir, Fra, que no s’ha passat unamica amb això de les rogatives contra la

sequera?... Apa, miri per la finestra!

εδτ

Enguany, un total de 650 per-sones, entre malalts, volunta-ris i acompanyants, en setze

autocars, han efectuat el seu pele-grinatge anual de l’1 al 5 de juliol. Enaquesta ocasió, segons explicaAntoni Boada, president de la“Hospitalitat”, ha tingut un matísespecial

—Aquest 2010, el pelegrinatge s’hafet sota el signe de la Creu. Aquest era ellema que ens ha portat a tots fins

Lourdes perquè volíem que el signe dela Creu fos el lema de la nostra vidasota la llum de l’Evangeli.

Des de l’any 2004, el pelegrinat-ge es realitza en autocars en llocd’efectuar-amb tren com es feia desdel principi.

—La raó del canvi és molt simple:per economia i per comoditat per alsmalalts.La mobilitat dels malalts eramolt dificultosa al tren, mentre que enels autocars les seves plataformes faci-

liten el desplaçament de les lliteres icadires de rodes. A més, si el viatge s’ha-gués fet en tren el preu del bitllet s’hau-ria incrementat en 150 euros més.

Fe i esperança

El pelegrinatge dels malalts téuna doble vessant, física i espiri-tual. En realitat, la fe i l’esperançamotiven als malalts a emprendre elviatge. εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

I ja són 38 anys!Uns 600 pelegrins,als peus de la Mare de DéuJosep Sabaté, periodista

Lourδes

Fe i esperança, motivació del pelegrinatgediocesà amb malalts a Lourdes, encapçalatpel SenyorArquebisbe

14

Un any més, i ja són 38, la “Hospitalitatde la Mare de Déu de Lourdes

de Tarragona” ha realitzat un nou pelegrinatgeamb malalts al santuaride Lourdes.

Núm

ero 248- Juliol 2010

15

—En efecte, fe i esperança, per quèno? Els malalts van a Lourdes amb lail.lusió de la curació de les seves malal-ties encara que, conscientment, sabenque això és molt difícil. Però tots ellsestan il.lusionats per postrar-sedavant els peus de la Mare de Déu ambl’esperança d’obtenir un miracle, un

favor que els permeti la curació de laseva malaltia.

— Durant els seus molts anyscom a acompanyant dels pelegrins,ha estat testimoni d’alguna curació,d’algun fet extraordinari?

—No he vist cap miracle aLourdes. Però sí que he estat testimoni

de fets realment extraordinaris que nosempre succeeixen. No és extraordina-ri veure com joves, desinteressada-ment, estan ajudant els malalts entotes les seves necessitats? Aquest lliu-rament generós als necessitats és, enrealitat, un autèntic miracle, és unaexperiència que val la pena viure icompartir. Això és l’important.

Antoni Boada explica que, comcada any, el Sr Arquebisbe, monse-nyor Jaume Pujol, també va viatjaramb els pelegrins, la qual cosaconstitueix, per a ells, una gransatisfacció.

—Per als malalts, el Sr Arquebisbeés la companyia del Pastor que està alseu costat durant aquests dies.L’acullen amb satisfacció i alegria per-què comparteix amb ells el dia a dia delpelegrinatge.

Les jornades de la peregrinaciótenien una programació molt inten-sa. El dia a dia del pelegrinatge s’in-iciava a primera hora del matí, a lessis, per ajudar a aixecar i arreglar alsmalalts. Posteriorment, se suc-ceeixen els diversos actes de la jor-nada, com la missa a la Gruta, la pro-cessó de torxes, l’acte penitencial o,si escau, la missa internacional ...

— El més emotiu de tots aquestsactes, sens dubte, és la celebració del’Eucaristia a la Gruta. És impressio-nant. Tots els assistents, malalts iacompanyants, queden esglaiats per laemotividad de la celebració.

Una experiència singular

Certament, la fe i l’esperança constitueixen la motivaciód’aquest ja emblemàtic pelegrinatge que cada any s’orga-nitza des de l’Arxidiòcesi de Tarragona fins al santuari deLourdes. Malalts i acompanyants han tornat reconfortats.Molts d’ells ja estan pensant en tornar-hi l’any vinent, siDéu vol.

εδτ

Algunes qüestions a tenir benpresents en el plantejament

L’assembleaEl director cal que conegui bé les

possibilitats de l’assemblea concre-ta que té al davant i que ha de dirigiri fer cantar. Hi ha assemblees en lesquals dominen més les persones queafinen i n’hi ha en les quals dominen

més les que desafinen. En aquestsegon cas la qüestió és ben compli-cada, perquè treballar l’afinació enuna assemblea, o simplement fer-neprendre consciència, i fer que actuïnen conseqüència, no és el mateix quetreballar-ho en un grup coral.

Les nostres assemblees domini-cals generalment estan formadesper més dones que homes. I, si par-

lem de tessitura, aquesta major partde dones canten més com acontralts que com a sopranos. Si ésaixí, no s’entén gaire perquè tantesvegades ens entestem en fer cantarcançons com si l’assemblea estèsformada per sopranos. Normal-ment l’assemblea no ha de cantarmés amunt del do; es pot arribar aalgun re, però no massa.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

El cant litúrgic (1)Sobre la direccióMons. Miquel Barbarà,mestre de capella de la Catedral de Tarragona

Músicα

Fem una breu reflexió sobre el paper, el servei, el“ministeri”, de la direcció del cant litúrgic. Hepreferit posar-hi direcció, referida a un directoro a una directora, encara que, a casa nostra, s’hadivulgat més el nom d’animador o animadora.

16

Sembla que és més precís parlar delpaper del director/a, però en aquestareflexió inclou tot el que puguem

expressar amb el nom d’animador/a. No caldir que hi ha parròquies i altres llocs de cul-te en els quals n’hi ha més d’un o una. Quanaquí parlo de director, per abreujar, en elsentit inclou tota aquesta varietat.

Per a emmarcar bé la qüestió del direc-tor, seria bo explicar (cosa que no podemfer aquí) el sentit dinàmic, d’encontre i dediàleg de la celebració de l’Eucaristia, ambuna mediació cultural (en cada culturaconcreta) que ha d’ajudar a significar iexpressar la relació de l’assemblea amb elTranscendent, el Déu de Jesucrist: Pare, Filli Esperit Sant.

Núm

ero 248- Juliol 2010

17

El qui presideixEl director ha de conèixer les

possibilitats reals de cantar del pre-vere que presideix. I si és el mateixprevere qui porta la direcció, ha deser conscient de les seves possibili-tats reals. De vegades, del sublim alridícul hi ha un pas. Si no es cantamínimament bé, és millor fer unabona declamació. Cal vetllarsempre l’estètica i la dignitat de lacelebració. I en això el qui presideixhi té una responsabilitat especial.

Els cantors i el corCors i instrumentistes ocasionals

Hi ha parròquies i altrescentres de culte que afortunada-ment tenen un grup de cantors icantores o fins i tot que tenen uncor parroquial. Cal tenir bona curad’aquestes persones, i preparar-lesbé pel servei que fan, tant en l’as-pecte musical com en l’aspecteformatiu, de manera que enten-guin bé quin és el seu servei. És botenir uns dies d’assaig del reperto-

ri i cercar la manera de què es for-min en les qüestions litúrgiques.Cal vetllar per l’afinació, la voca-lització i l’expressió musical demanera que posin la seva actuaciómusical al servei de la lletra quecanten i al servei de la celebració.S’han de mentalitzar que no estanfent un concert ni cant de lluïmentpersonal. Estan per a animar i sos-tenir el cant de l’assemblea, per acantar la litúrgia.

Hi ha llocs que el que tenen ésuna coral que de tant en tantcol·labora en les celebracions de lacomunitat. El mateix es pot dir demúsics i de grups instrumentals.En aquest cas és bo d’anar-los men-talitzant que no van a la celebracióper a fer un concert durant la cele-bració, sinó que el que van a fer ésun servei a la celebració, amb lescaracterístiques esmentades ante-riorment.

L’organista, els músicsi els instruments

Tenen una sort les comunitatsque poden tenir un bon organista.Per això és necessari procurar quese’n formin de bons organistes.

No cal dir que també és impor-tant que hi hagi un bon instrument.A casa nostra s’ha desvetllat força elfoment de què hi hagi orgues detubs, on és possible. Caldria vetllaren molts llocs que hi ha harmò-niums que estiguin en bon estat.Alguns són veritables peces demuseu, però cal vetllar que estiguinen bones condicions. Potser és uninstrument que caldria revalorit-zar. Si es fan servir els teclatsmoderns cal triar els que tenen elso més adient com a orgue d’esglé-sia. Actualment hi ha models moltreeixits.

També poden ser un bon ajutalguns instrumentistes que podenajudar a fer una celebració bendigna i reeixida. A cada lloc, segonsles possibilitats reals, poden veurecom encaixen en el conjunt de lamúsica litúrgica.

(Continuarà)

El repertori (1)

Cada parròquia i cada lloc de culte va fent el seu repertori adap-tat a les seves possibilitats. Cal però no adormir-se en el que es té iprocurar de fer avançar en tenir un repertori prou variat i ampli comper poder fer que cada temps litúrgic tingui la seva ambientació prò-pia, almenys en alguns cants més característics. Els cants cal queajudin a situar l’assemblea en cada temps: l’Advent ha de tenir algu-na cosa pròpia que faci adonar que estem en Advent i el mateix perNadal i Epifania, encara que potser en aquest cas sigui més fàcil. Nocal dir que la Quaresma ha de tenir els seu repertori mínimamentpropi, i el Triduum Pasqual, ja que amb els cants hem d’ajudar aexpressar que la Pasqua és el centre de tot l’any litúrgic, ambienta-ció que s’ha de manifestar durant tot el temps pasqual.

Pel que fa a repertori, nosaltres mai agrairem prou que tinguemun punt de referència tant important i de tanta qualitat com és elMonestir de Montserrat. En molts llocs no podrem cantar tot allò queallí interpreten de bon tros, però no deix de ser un estímul que empe-ny a fer les coses ben fetes.

També cal agrair el servei que fa el Centre de Pastoral Litúrgica deBarcelona. Els qui estem subscrits a Missa Dominical rebem per cadafestivitat unes orientacions sobre els cants més adients que tenim alnostre abast. Allò està programat en general i ells mateixos diuenque s’ha d’adaptar a cada lloc. Però també és un punt de referènciaestimulant.

Podem llegir a un dels fulletsinformatius que es podenrecollir a Santiago de Com-

postel·la que “el pelegrí és un símbolvivent”. El peregrinar és un rituscomú a la immensa majoria de lesreligions, encara que la concreciódel ritu depengui de la concepció deDéu, l’home i del món que té cadacredo religiós... Però, què distingeixel pelegrinatge cristià del de lesaltres religions?

Ens respon un pelegrí de casanostra: Mn. Jordi Figueras (dospelegrinatges en bicicleta i un anyd’estada a Santiago).

—Si ens centrem en la tradicióreligiosa de la qual flueix el cristia-nisme, podem afirmar que la Bíbliaés el testimoni escrit d’una peregri-nació que marca el camí de l’homecap a la felicitat: destí per al que Déul’ha creat. Abraham és un pelegríerrant a la recerca de la destinacióque Déu li ha anunciat. Peregrinatambé Jacob, el gran patriarca. Elpoble d’Israel s’allibera de l’escla-vatge del Faraó, i es forja com apoble, peregrinant. Els Apòstols, isobretot sant Jaume, anuncien laBona Nova de Jesús, alliberamentdefinitiu dels obstacles —insal-vables per a l’home— que li impe-deixen ser feliç, peregrinant per totel món llavors conegut.

L’expressió “pelegrí”, en unprincipi, tenia un sentit ampli, com“estranger”, i en aquest significatapareix nombroses vegades a la lite-ratura universal. Amb la peregrina-ció a Santiago va prendre un sentitεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

PelegrinsQuelcom més que fer turismeDidac Bertran, periodista

αny Sant Compostel·là

Fa uns dies, el 25 de juliol es va celebrarla solemnitat de l’apòstol sant Jaume,patró d’Espanya i en honor del qual secelebra enguany l’Any Jubilar, coneguttambé com Any Jacobeu o Any SantCompostel·là.

18

Núm

ero 248- Juliol 2010

19

més precís. Així Dante, a Vida Nova,precisa que “pelegrí” per anto-nomàsia és el que va a Santiago. Elspalmers són els qui van a TerraSanta, romeus els qui van a Roma.Al cant 25 de la Divina Comèdia, alParadís, assenyalant a l’apòstol santJaume, diu ... “Heus ací l’home pelqual, allà a la terra, molts visitenGalícia”. Ser pelegrí és dirigir-se ala Tomba de Santiago deCompostel·la. I és fer-ho amb sentitde “pietatis causa”, és a dir, amb unsentit cristià.

En tot peregrinatge cal tenir encompte, sobretot, la motivació. Mn.Jordi ho té molt clar:

—La motivació, tractant-se deperegrinar a Santiago, és adreçar-sea la Tomba d’un Apòstol deJesucrist; algú que va estar en rela-ció personal i en contacte amb Ell:d’Ell va aprendre el Missatge deSalvació, hi va conviure durant tresanys pels camins de Palestina, ambles circumstàncies de viure en eltemps i en el context de la sevainserció terrenal. Els apòstols sónels responsables de la transmissióde la fe original, rebuda deJesucrist. Per això una tombaapostòlica té una significació únicaen l’Església. És la motivació el quefa a un ser o no ser pelegrí. Si uns hopoden fer per raons culturals, unsaltres ho fan amb profund sentitreligiós i de penitència per arribar-se a les arrels apostòliques de la fe.I és la intenció la que constitueix aun en pelegrí.

I els joves, què en pensen elsjoves? És una variant de manifesta-ció esportiva o és quelcom més?

La Rosa (dos pelegrinatges a peui un en bicicleta) ens diu:

—A mi em va impressionarquan, en pelegrinar per primer cop,a Roncesvalles,abans de marxar,ens van beneir a tots els pelegrins,invocant sobre nosaltres la protec-ció de Déu per fer un camí tan difícil.

Em va esborronar pensar el que dedebó deuria significar fer aquellllarg camí a l’Edat Mitjana. I tambéem va colpir arribar als peus del’Apòstol i gaudir del Jubileu. Estàsfísicament asclada, però et senslleugera, com si t’haguessin tret ungran pes de sobre.

L’aparició dels vehicles demotor i la popularització del turis-me, va significar una certa crisi perla peregrinació. L’esforç i sacrificien expiació dels pecats que finsaquell moment va significar el pele-grinatge, deixaven el pas a una acti-vitat plaent i agradable en quèemprar les vacances.

—No dubto —riu la Rosa— queen algun moment el pelegrinatgedeuria tenir quelcom d’això; però,per sort, la Catedral va limitar la“Compostela” (el certificat quet’acredita com a pelegrí) a aquellsque van a la Tomba de l’Apòstol permotiu religiós i a peu, en bicicleta oa cavall. Per això s’exigeix haverrecorregut com a mínim els últims100 quilòmetres a peu o a cavall otambé els darrers 200 en bicicleta.Queden excloses, per tant, altresformes de desplaçament per acce-dir a la Compostela, excepte quanes tracti de discapacitats que podenvenir en cadira de rodes sensemotor.

Compostel·la gaudeix d’un sin-gular privilegi concedit per primeravegada cap a l’Any 1122. Encara que

la Butlla de concessió més antiga,que conservem, és la Regis aeternidel papa Alexandre III datada el1179, en aquesta es confirma el pri-vilegi del papa Calixt II (1118-1124).Aquest Papa, germà de Ramon deBorgonya i, per tant, oncle del reiAlfons VII, va ser un gran benefac-tor de l’Església de Compostel·la. Elprivilegi concedit, i confirmat perAlexandre III, consisteix en quecada any que el 25 de juliol, festa del’apòstol sant Jaume, coincideix endiumenge es podran guanyar al’Església de Compostel·la en pleni-tud les gràcies del Jubileu.

—Jo no sé per què hi va la gent.No vaig preguntar mai als pelegrinsque em trobava pel camí per què hofeien —ens diu l’Oleguer (un pele-grinatge en bicicleta)—. Potseralguns van a la recerca d’una trobadaamb la fe, potser per primera vega-da, o potser per recuperar, desprésd’un temps d’abandonament, la feperduda... Què sé jo!... El que sí sé ésque poques vegades he palpat quèsignifica la solidaritat com al Camí...i això et fa preguntar-te moltescoses. Veies gent de tota nació, raça illengua, però tots ens sentíem unitsper una cosa superior, inefable,intangible. Estic convençut que,tothom —a la seva manera— fa elCamí pregant... Jo recomanaria,quan tornin, fer aquesta pregunta alsmembres de la Delegació diocesanade Pastoral de Joventut.

Doncs, si Déu vol, ho farem!

Diversa

εδτ

Va ser en el primer terç del segleIX, vers l’any 830, quan un bis-be d’Iria Flàvia (l’actual ciutat

de Padron), anomenat Teodomir, vainformar de la troballa del sepulcrede l’apòstol sant Jaume, germà desant Joan evangelista i fill deZebedeu, anomenat “el Major” itambé “el fill del tro”. Havia estat elprimer dels apòstols que va ser mar-tiritzat, en haver estat decapitat aJerusalem allà per l’any 44. El bisbeTeodomir havia estat advertit per unermità que es deia Pelagi dels estra-nys fenòmens que es produïen propdel lloc on ell es dedicava a la peni-tència i a la pregària. La Història

Compostel·lana parla d’unes llu-minàries que es veien al bosc deLibredon. El prelat va anar a l’indreton es deia tenien lloc aquells prodi-gis, on hi havia les restes d’una anti-ga necròpolis romana. Després detres dies de dejuni va trobar una sen-zilla construcció on hi havia unatomba coberta amb una gran llosade marbre i que contenia. un cosescapçat. Atenent a la tradició queindicava que sant Jaume havia pre-dicat la fe en Crist per aquells veralsd’Hispània —des d’on va tornar aJerusalem on seria executat perordre d’Herodes Agripa— i que elsseus deixebles l’havien portat a

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

20

Pelegrinatge jove

Aquest 2010 són nombrosos els pelegrinatges quehan anat, van o aniran a Santiago de Compostela(o Sant Jaume de Galícia), molts d’ells de la nos-tra Arxidiòcesi, com ara el dels joves que, orga-nitzat per la Delegació diocesana de Pastoral deJoventut, encapçalarà el nostre Sr. Arquebisbe,Mons. Jaume Pujol. Sortint de Tarragona el dia 31de juliol per a traslladar-se a Tuy (inici del pele-grinatge pel Camí portugués), està previst arri-bin el 8 d’agost a Santiago, on participaran en elPelegrinatge de Joves d’Europa.

Què és l’Any SantCompostel·là

• Un temps privilegiat de gràciaque l’Església ens ofereix per auna renovació interior (conver-sió) de la nostra vida cristiana.

• Una crida des de Compostel·laa tots els pelegrins, perquè escol-tem la Paraula de Déu predicadaper sant Jaume i purifiquinostrecor de tot pecat i emprenem elcamí del seguiment de Crist,Llum del món.

• Un jubileu, al costat de la tom-ba de l’apòstol sant Jaume, queens fa participar dels béns espi-rituals de tota l’Església.

• Una concessió del perdó i lamisericòrdia de Déu, pel valorinfinit del sacrifici redemptor deCrist, així com per la pregària imèrits de la Verge Maria i de totsels Sants.

Una mica d’història

21

Galícia, així com per altres detallsque va observar, en Teodomir no vatenir dubte: eren les restes de santJaume.

D’aleshores ençà, es va desfer-mar una onada de fervor que vaposar Santiago de Compostel·la,amb la seva tomba, al mateix nivellque les altres ciutats santes delCristianisme: Roma, amb el doblesepulcre de sant Pere i de sant pau, iJerusalem, on va morir i resuscitarel Salvador. Ara, podem constatarque aquell fervor medieval, s’ha anatmantenint al llarg dels segles i que,avui com ahir, la tomba de l’apòstolsant Jaume continuan atraientmunions de pelegrins.

Els segles XII i XIII van ser elsSegles d’Or de la peregrinació aSantiago. El Renaixement i laReforma es van veure acompanyatsper atacs al fenomen santiaguista,potser efecte de la lògica reacciópendular sempre present en elsmoments de canvi, però el fenomenva seguir en peu encara que sensetanta espectacularitat com la que vatenir en l’edat mitjana. La Butlla deLleó XIII Deus Omnipotens va signi-ficar un nou impuls que va ser ananta més durant el segle XX.

Era de témer que l’aparició delsmitjans mecànics de transport ten-dissin a portar la peregrinació al ter-reny del turisme més o menys reli-giós. Encara que això ha passat i, en el

nostre cas s’ha vist afavorit per la rel-levància històrica i artística deSantiago, la peregrinació tradicional,deixant de banda els mitjans mecà-nics, ha tornat a créixer notable-ment. Des dels 1.245 pelegrins a peui en bicicleta, registrats el 1985, fins

145.877 que hi van arribar el 2009, hiha un augment espectacular. Elmateix observem en els Anys Sants.Dels 99.436 del 1993 es va passar a179.944 el 2004.Només a l’oficina del’Arquebisbat s’han lliurat fins aramés de 500 acreditacions.

El Camí de Sant Jaumedes de la nostra Arxidiòcesi

El dia passat 17 de juliol, dissabte, l’Espluga de Francolí va ser l’inicid’una festa jacobea que celebrava la inauguració de la senyalització deltram del Camí de Sant Jaume que va des de Tarragona fins Lleida, pasantpels grans monestirs reials del Cister a Catalunya: Poblet, Santes Creus iVallbona de les Monges. El Senyor Arquebisbe, sota un sol de justícia iacompanyat per altres autoritats civils i eclesiàstiques, va fer els dos quilò-metres que separen l’Espluga del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Amb l’obertura d’aquesta ruta —per a la qual la Generalitat ha desti-nat 85.000 euros— es complementa el braç major del Camí de SantJaume. Aquesta iniciativa, que forma part del Pla Estratègic del Turismea Catalunya 2005-2010, cerca poder recuperar la tradició jacobea catala-na i inserir-la al Camí de Sant Jaume, per la qual cosa s’han instal·lat 683elements de senyalització, que es distribueixen al llarg d’un trajecte quefa 157 quilòmetres i passa per set comarques i vint-i-vuit municipis.

Cal dir que el Camí de Sant Jaume és ben conegut a casa nostra, jaque —segons dades oficials— més del 10% dels pelegrins que arriben aSantiago de Compostel·la són catalans. Convé indicar també que aques-ta iniciativa cerca també promocionar el coneixement de l’Orde cister-cenc, un moviment de renovació monàstica que va arribar a la nostraArxidiòcesi en el segle XII amb la protecció dels reis de la confederaciócatalanoaragonesa.

Núm

ero 248- Juliol 2010

εδτ

Actualment, Mons. Víctor de laPeña col·labora amb la parròquia deSant Joan de Tarragona, a la qualaporta la seva experiència que vaexercir al Perú, primer de missionerfranciscà, durant dotze anys i, pos-teriorment, des de 1983 fins al 2005,com a bisbe de Requena.

—En realitat, em van nomenarbisbe el 1982, però, com que no teniatelèfon, no em vaig assabentar delnomenament fins al 1983, quan un diavaig anar a Lima i llavors em vancomunicar la notícia... que vaig accep-tar com a servei a l’Església.

Amb la seva proverbial sen-zillesa, Mons. De la Peña explica

que una de les singularitats delpaís que més li va cridar l’atencióva ser el paper que en la societatexerceix el prevere, a qui anome-nen “padrecito”.

—Resulta molt curiós el fet que enqualsevol comitè o associació que esconstitueixi, sempre es compta amb laparticipació o col·laboració del sacer-dot. I tant és així que, com els dinerss’enganxen molt a qui no en té —i finsi tot a qui en té—, al sacerdot se li enco-mana el càrrec de tresorer de qualse-vol comitè o associació cívica.Consideren que el “padrecito” és lamillor garantia per a la comunitat... Amés de la seva tasca pastoral i evange-

litzadora, el prevere fa una mica de tot:conseller, mitjancer, enllaç amb lesautoritats...

Palau flotant La diòcesi de Requena, a la Gran

Amazònia peruana, té una superfí-cie de 80.000 quilòmetres quadratsi compta amb vuit parròquies i 493poblets.

—Aquesta gran extensió de terri-tori no té carreteres. Els rius són lesúniques vies de comunicació, algunsdels quals tenen 800 metres d’ampladaen la seva part més estreta. Les aigües,durant el període de pluges denovembre a març, inunden les planeson es sembra l’arròs quan baixa elnivell dels rius.

—Monsenyor, com recorria unadiòcesi tan extensa amb tal preca-rietat de mitjans?

—Aquesta mateixa pregunta emvaig fer quan em van nomenar bisbe.Llavors hem vaig adreçar a un arma-dor a qui li vaig encarregar laconstrucció d’una llanxa amb unesdeterminades característiques: haviade servir d’habitatge, d’oficina, de dis-pensari, de magatzem... Em va donarel pressupost: 35.000 dòlars. A partird’aquí vaig començar a demanarajudes. Mans Unides va pagar elmotor de la barca. EsglésiaNecessitada va efectuar una altraaportació. També vaig rebre aporta-cions d’uns convents de Granada i,com aleshores els meus pares vivien albarri del Pilar, aquí, a Tarragona, unεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

“El meu palau era una barca”Conversa amb Mons. Víctor de la Peña,bisbe emèrit de Requena (Perú)Josep Sabaté, periodista

τarragona μissionera

Què té la Missió que “enganxa”tant? Tots els missioners volentornar a uns indrets on la vida hoés tot, menys fàcil. Mons. De laPeña ( el “Pare Víctor) no és pasuna excepció a aquesta regla.

22

Mons. Víctor de la Peña Pérez, bisbe emèrit de Requena (Perú), resident a Tarragona, manté viu el seuesperit missioner fins al punt en què, si els seus metges li ho permetessin, tornaria al “palau episcopalflotant” de la seva diòcesi.

Núm

ero 248- Juliol 2010

23

veí, professor de l’Institut Gaudí deReus, va efectuar una col·lecta en el

centre docent per ajudaral finançament del queseria el meu “palau epi-scopal flotant” per recór-rer la diòcesi de Requena.

Problemes no enfaltaven..., suposo.

—I tant que no!...Era la única cosa queteníem en abundància.Potser acabaríem mésaviat dient que, de laresta, mancava de tot.Sí, hi havia tots els pro-blemes del món (Man-ca de centres educatius,de centres sanitaris,treball precari, dèficitsalimentaris, etc.) i al-gún més: alcoholisme,famílies desestructu-rades, prostitució... Re-cordo que una vegadavaig anar a Lima a veureel ministre de Sanitaten persona per dema-nar-li ens enviés unmetge i que fos el sufi-cientment honrat comperquè no fes negociamb la nostra farmacio-la, que proporcionavael medicament de ma-nera gratuïta, però queens havíem trobat ambalgun responsable queels venia. A més, haviad’acceptar residir en el

nostre “palau”. Recor-do que elministre em va mirar amb cara d’as-

torat i em va preguntar: “Pero,señor obispo, ¿de dónde saco youna persona honrada?”... I és que lacorrupció fa estralls arreu del món,però allí una mica més. El cas és quevamtenir sort i vam trobar un bonprofessional i, a sobre, honest.

Des del “palau episcopal flo-tant” Mons. Víctor de la Peña dirigiala diòcesi, la qual presentava unaltre greu problema: la manca depreveres.

—La diòcesi compta amb sis capel-lans. Hi ha llocs missioners o parrò-quies que no tenen un sacerdot perma-nent i han d’acudir als llocs de cultemés propers —sempre llunyans—pera qualsevol servei religiós. No obstantaixò, la diòcesi compta amb vint-i-quatre religioses que estan realitzantuna extraordinària tasca en tots elssentits: fan de catequistes, de mestres,d’infermeres... Mai saben dir no aqualsevol petició. També cal no obli-dar la tasca immensa que desenvolu-pen els catequistes. Hem de pensar que,amb una extensió tan enorme —pen-sem que és més del doble deCatalunya—, el prevere només potpassar de tant en tant pels pobles.

—Com s’ho fan, doncs, peratendre les vuit parròquies i quasicinc-centes poblacions?

—Jo diria que amb un esperit dignedels primers cristians... La fe en Cristdóna unes forces sorprenents. Si no fosaixí, n’hi hauria per abandonar a lesprimeres de canvi. Allí tothom hi posael coll: preveres, religioses i catequistes.I la tasca no és gens fàcil, perquè hi hatots els problemes imaginables... ialgun més. I, malgrat les dificultats, lallavor va germinant... La gent, moltpobra, és bona i solidària. Penso que ésmés l’exemple que no pas les paraulesqui fa arrelar i fructificar la Paraula deDéu en aquells indrets.

Mons. Víctor de la Penya nooblida que a la diòcesi de Requenanomés hi ha sis preveres i que enca-ra queda molta feina per fer en unterritori tan extens.

—Ni tan sols hi ha caminets.Només rius.

També per ells navega la bar-queta de l’evangelització...

Ajut des de la Secuita

Mons. Víctor de la Peña està molt agraït al’Ajuntament i població de la Secuita perl’ajuda que, anualment, aporten a la diò-cesi de Requena. —Uns familiars que resideixen a la Secuitaplantejaren les necessitats de la diòcesi per-uana a l’Ajuntament que, amb la col·labora-ció de la població, cada any fan una aporta-ció econòmica per aproveir de material esco-lar que permet atendre a uns 400 alumnes.Aquest mes de juliol, per exemple, han orga-nitzat sopar i festivals per tal de poder dotaruna aula d’informàtica en un dels centres.

εδτ

“No pujem als vaixells ambuna creu, sinó amb lesmans obertes”. Així s’ex-

pressa Mn. Raimon Mateu i de laCasa,diaca permanent i delegatdiocesà de l’Apostolat del Mar del’Arxidiòcesi de Tarragona. L’Apos-tolat del Mar —o Stella Maris— ésuna organització molt coneguda iapreciada al port tarragoní. La tas-ca dels membres de l’Apostolat éssortir cada dia de la seu social i diri-gir-se als vaixells que arriben alport.

—L’Apostolat del Mar és una obrainternacional sorgida des del Vaticàper oferir una assistència religiosa,humana i social a tots els navegants.Joan Pau II, mitjançant la seva cartaStella Maris, va establir les normesper a desenvolupar aquesta tascad’ajuda als mariners.

Mn. Raimon Mateu explica que,cada dia, a través de la pàgina webde l’Autoritat Portuària, es recull elmoviment d’entrades de vaixellsper anar a visitar les tripulacions.A partir d’aquest moment, elsmem-bres de l’Apostolat mante-nen contacte amb els mariners alsquals es pregunta per les sevesnecessitats i problemes.

Solitud

Molts mariners —els que fanllargues travessies— passen mesosal mar, sense contacte directe ambles seves famílies. εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Stella maris“Ens calen voluntaris”,diu Mn. Raimon MateuJosep Sabaté. , periodista

Pαrlen les Dεlegacions

La tasca evangelitzadora de l’Església nonomés es realitza en terra, sinó que tambésurt a la mar. Aquesta és l’acció que realitzal’Apostolat del Mar, un servei religiós isocial destinat a mariners i navegants.

24

Núm

ero 248- Juliol 2010

25

—El principal problema? Sensdubte, la solitud. Els mariners han deconviure en un espai molt reduït ambels seus companys, entre els qualssempre hi ha diferències de religió,d’idioma, de nacionalitat ... Contra elque es pugui creure, els mariners es tro-ben molt sols, raó per la qual agraeixenla visita dels voluntaris de l’Apostolatdel Mar. A més, cal tenir presents elsproblemes laborals; perquè, devegades, els mariners no cobren en doso tres mesos, amb l’agreujant que nopoden protestar ja que, si ho fessin, pas-sarien a formar part de les llistes negresdels armadors...

Segons la carta Stella Maris deJoan Pau II, qualsevol persona quela seva activitat estigui relaciona-da amb el mar és objecte d’atencióper part de l’Apostolat.

—A Tarragona, bàsicament, lanostra actuació està centrada en elstripulants dels vaixells que arriben alport, perquè els pescadors ja són atesosper la parròquia de Sant Pere, puixaquí no hi ha famílies de navegants, adiferència dels ports del nord.

Creients

Segons Mn. Raimon Mateu, elsmariners són molt creients.

—Es podria dir que el 95 per centdels mariners són molt creients. Leshores de soledat, l’allunyament de lafamília, la manca de seguretat labo-

ral... D’una manera especial, cal dirque filipins, llatinoamericans i polone-sos són molt religiosos. Preci-sament,ara fa tres estius, hi va haver un acci-dent laboral en un vaixell fondejat a larada del port. Un mariner va perdre lavida mentre realitzava tasques demanteniment... I els seus companys emvan demanar que resés una pregàriadavant el cos de l’infortunat mariner.

La delegació diocesana del’Apostolat del Mar de Tarragonaté la seva seu al carrer del Mar, onels navegants que arriben a la ciutatpoden gaudir d’uns serveis mínimsper atendre les seves necessitats.Allí poden dutxar-se, telefonar acasa, consultar Internet...

—El que més necessitem sónvoluntaris que vulguin ajudar-nos enla nostra labor... I, si coneixen

llengües (sobretot l’anglès), millor!De fet, millor o pitjor, és l’idioma queparlen la major part dels mariners.

Però no tot són flors i violes enaquesta acció d’ajut i d’acompa-nyament..

—No vull ocultar que no és tractad’una tasca fàcil perquè en elsvaixells, de vegades, les situacions sónrealment penoses i complexes. Això noobstant, la recompensa obtinguda ésenorme, perquè fas amics i comprovesl’alegria amb que t’acullen en pujaral vaixell on sempre ets ben rebut...,excepte en una ocasió en què el capitàd’un vaixell rus ens va negar l’ accés.

En qualsevol cas, l’Apostolatdel Mar sempre va amb els braçosoberts per acollir els navegantsque arriben a Tarragona.

Diversa

JOIER

Artífexs des de l’any 1803.La joieria més antiga

de Catalunya

εδτ

El passat dia 6 de juliol es vacelebrar a la sala del tron delPalau de l’Arquebisbat de

Tarragona l’acte de presentació delllibre Pau, Fructuós i el cristianismeprimitiu a Tarragona (segles I-VIII).Actes del Congrés de Tarragona (19-21 de juny de 2008), volum pulcra-ment editat per la Fundació PrivadaLiber sota l’acurat guiatge de Mn.Armand Puig, de Mn. Josep M.Gavaldà i del Sr. Andreu Muñoz.

La taula estava formada pel Sr.Arquebisbe, que la presidia, i quetenia a la seva dreta a Mn. ArmandPuig, president del Congrés Inter-nacional Pau, Fructuós i el cristianimsprimitiu a Tarragona (segles I-VIII) idegà de la Facultat de Teologia deCatalunya, i a Mn. Josep M. Gavaldà,director de l’Institut Superior deCiències Religioses “Sant Fructuós”(INSAF). A la seva esquerra elconseller Sr. Sergi de los Ríos, tinentd’Alcalde coordinador de l’Àrea dePromoció i Estratègies de Ciutat del’Ajuntament de Tarragona; el Sr.Joan Anton Domènech, director dela Fundació Privada Liber; i el Sr.Andreu Muñoz, director del MuseuBíblic Tarraconense.

Després d’una breu introducciódel Sr. Arquebisbe, va obrir els par-laments la intervenció del Sr.Andreu Muñoz —un dels curadorsdel llibre— qui va explicar breu-ment el procés de confecció delvolum que es presentava. Per laseva banda, el director de Liber, Sr.Domènech, va expressar la seva joiaper haver pogut fer possible l’apa-rició d’unes actes d’un congrés tan

important. Va seguir el parlamentdel Dr. Gavaldà, director del’INSAF, qui va fer un elogi de totes

aquelles persones que havien pos-sibilitat el bon èxit del Congrés i larealització de les Actes.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Ressò de l’Any JubilarPresentació de les Actesdel Congrés internacional sobre sant Pau i sant Fructuós

Notíciεs

El volum serà un referent pel que fa alsestudis sobre el cristianisme primitiu

26

L’encarregat de presentar elllibre era el Dr. Armand Puig qui,entre altres moltes coses, va parlarde la importància de la publicacióque situa Tarragona al mapa delsestudis sobre el cristianisme primi-tiu. Va indicar que el volum no erapropiament un llibre de lectura,sinó de consulta on es recollien lesponències i comunicacions delCongrés, la qual cosa ha donat lloc aque —atesa la qualitat dels partici-pants— aquest volum sigui un refe-rent pel que fa al món del primercristianisme. Va fer també un elogide la cura amb què havia estatimprès i va posar l’accent en el fetque estigués relligat amb tapa dura,la qual cosa li conferia una dignitati una durabilitat lloables.

Després, va intervenir el Sr. De losRíos, qui va indicar que actes com elque es realitzava eren dels que “fanciutat” i que una publicació com laque es presentava contribuïa a refor-çar el projecte de convertir Tarragonatambé en un referent del turisme reli-giós i, especialment, del centrat en elrecord dels primers cristians.

Va tancar l’acte la breu interven-ció del Sr. Arquebisbe. Després dedonar les gràcies a tots els qui havientingut alguna part en el Congrés i enl’edició de les seves Actes, va recordarque l’any 2011 es preparava un altrecongrés —en aquest cas sobre santaTecla— i que el 2013 n’estava projec-tat un altre sobre sant Pau. En eldecurs del seu parlament va tenir unemotiu record per Mons. LuigiPadovese, bisbe d’Iskenderun i presi-dent de la Conferència EpiscopalTurca, assassinat feia poques set-

manes. Va dir que Mons. Padovesehavia ajudat molt a l’organització delpassat Congrés celebrat i que havia detenir un paper molt rellevant en el del’any vinent, atesa la seva condició degran especialista sobre santa Tecla.

El públic, que omplia la sala deltron, escenari poc habituald’aquesta mena d’actes, va aplau-dir amb calor tots els oradors.Després, els presents van compar-tir un senzill piscolabis.

Núm

ero 248- Juliol 2010

27

Diversa

εδτ

Amb el lema “T’ensenyaré elcamí del cel” la Trobada d’es-colans 2010, es va celebrar

amb èxit a la parròquia de SantMartí d’Altafulla el passat 25 dejuny.

La Trobada organitzada pelSecretariat de Vocacions va agluti-nar més de 150 escolans del´Arquebisbat de Tarragona per viu-re una jornada de convivències afinal de curs.

La Trobada es va iniciar a l’ermi-ta de Sant Antoni, amb una benvin-guda musical i la pregària a l’inter-ior de l’ermita. Des de l’ermita fins al’església parroquial es va desenvo-lupar una gimcana a partir de la vidade sant Joan Maria Vianney.

A mig matí es va celebrar l’euca-ristia d’acció de gràcies pelfinal decurs, la qual va presidir el Sr.Arquebisbe. En la seva homilia vamanifestar els seu goig per partici-par en una jornada que anima el tre-ball amb els escolans i potencia laseva acció a les nostres comunitats.

Després de la missa, la Trobadava continuar a la piscina municipal,un moment esperat per tots elsescolans. La trobada es va acabaramb un dinar al parc delComunidor.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Trobada d’escolans 2010Més de 150 infants s’aplegaren a Altafulla

28

Avís als nostres lectors

El proper número d’ESGLÉSIA DE TARRAGONA sortirà —si Déu vol— a mitjans del propermes de setembre. Serà el número 249 i correspondrà als mesos d’agost i setembre.

Aquest número de juliol cobreix informacions esdevingudes fins el dia 25 del mateix juliol.Els desitgem un molt bon i sant estiu!

Núm

ero 248- Juliol 2010

29

Diversa

El 24 de juny, solemnitat de laNativitat de Sant JoanBaptista, va tenir lloc a l’esglé-

sia de Sant Miquel Arcàngel del’Espluga de Francolí una solemneeucaristia amb motiu de la finalit-zació de les obres de restauració delpresbiteri, de la reobertura deltemple al culte i de la dedicació del’altar, que va estar presidida pel Sr.Arquebisbe. Concelebraren Mn.Josep M. Pairot, rector de l’Esplugade Francolí, i diversos preveres vin-culats d’alguna manera amb lapoblació.

En la seva homilia el Sr.Arquebisbe va glossar la figura delPrecursor i també va fer esment alfet de la inauguració de les obres deremodelació del presbiteri i d’altresparts del temple, així com al ritus dededicació de l’altar.

Després de l’homilia, el Sr.Arquebisbe va procedir a lacol·locació de les relíquies delssants màrtirs a l’altar, per expressarque tots els qui han estat batejats enla mort de Crist, i especialment elsqui han vessat la seva sang pelSenyor, participen de la passió deCrist. En aquest cas es tractava desengles relíquies dels sants màrtirsLleonard, bisbe, Vicenç i Concordi.Van seguir els ritus d’unció, incen-sació, revestiment i il·luminació del’altar, els quals expressen ambsignes visibles l’ acció invisible queDeu realitza mitjançant l’Esglésiaquan aquesta celebra els sagratsmisteris, en especial l’eucaristía.Una cop preparat l’altar, es va cele-brar la santa missa, que és la partprincipal y més antigua del ritus.Cal dir que la celebració eucarísticaes relaciona íntimament amb ell.Amb la celebració del sacrifici

eucarístic s’assoleix i es manifestala finalitat per a la qual ha estatconstruiït l’altar.

En lloc preferent va assistir al’eucaristia el Sr. David Rovira, alcal-de de l’Espluga . Va sostenir el cantde l’’assemblea el cor parroquial,amb la soprano Marta Matheu i l’or-ganista Albert Pàmies, els quals, enacabar la funció religiosa oferiren unbreu tast del seu art.

Cal recordar que l’església deSant Miquel —coneguda popular-ment com l’”església vella”—, d’es-til romanicogòtic, objecte de la res-tauració i declarada monumenthistòricoartístic, sembla que va serconstruït sobre un d’anterior, defactura romànica. Són notables elcampanar de planta quadrada, elportal amb dovelles, i el portalporxat de la plaça, amb un arc demig punt.

L’“església vella” de l’Espluga de Francolí,oberta novament al culte

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Església i InternetUna investigació d’abast mundialGabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

Mitjans δεComunicació Social

El Secretariat Interdiocesà de Mitjans deComunicació Social (SIMCOS) va organit-zar la presentació de l’estudi L’ús que elscapellans fan de les noves tecnologies enla seva experiència pastoral

30

Ala seu de la ConferènciaEpiscopal Tarraconense(CET), a Barcelona, va tenir

lloc el dia 1 de juliol l’acte de pre-sentació de l’estudi L’ús que elscapellans fan de les noves tecnologiesen la seva experiència pastoral, elabo-rat pel Dr. Daniel Arasa, professorde la Universitat Pontifícia de laSanta Creu de Roma. A l’acte, orga-nitzat pel Secretariat Interdiocesàde Mitjans de Comunicació Social(SIMCOS), hi van intervenir Mons.Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar deBarcelona, bisbe delegat de la CETper als MCS i president del SIM-COS; el Dr. Daniel Arasa, periodistai autor de l’estudi i el Sr. FrancescCano, periodista i professor de laUniversitat Internacional deCatalunya.

El Sr. Francesc Cano va destacarque l’Església, com a institució, i elsseus membres fan servir Internet iles altres noves tecnologies ambnormalitat i amb un ús cada vegadamés freqüent. Per part seva, Mons.Taltavull va afirmar que un delsaspectes més importants en lacomunicació és el testimoni devida, i que, en l’activitat diària d’uncapellà hi ha un gran ventall de pos-sibilitats: pregar, celebrar els sagra-ments, servir els altres, estudiar iara s’hi ha afegit un element nou: lesnoves tecnologies.

El Dr. Daniel Arasa, autor de l’es-tudi, va exposar el context en quès’ha fet l’estudi, qui l’ha elaborat, enquè consisteix, quines han estat lespreguntes de la investigació i lesdades dels resultats obtinguts dels

qüestionaris rebuts. Segons el Dr.Arasa, l’estudi, iniciat amb motiu del’Any Sacerdotal i dut a terme pelslaboratoris NewMinE Lab – NewMedia in Education Laboratory iwebatelier.net de la Università dellaSvizzera italiana (USI, Lugano,Suïssa), en col·la-boració amb laFacultat de Comu-nicació Institucio-nal de la Universi-tat Pontifícia de laSanta Creu i amb elsuport de la Con-gregació per alClergat, ha buscatfotografiar l’ús ac-tual que els preveres fan de les tec-nologies en la seva experiència pas-toral.

La investigació ha recollit, a tra-vés d’un qüestionari, les respostesde l’1,2% de tots els capellans del

món, és a dir 4.992, proporcional-ment distribuïts per països. Entreels entrevistats, el 76,2% són pre-veres seculars (diocesans) i el22,8% són preveres regulars (reli-giosos). Les respostes provenen de117 països, distribuïts als cinc conti-

nents: 54,6% d’Europa, 37,3%d’Amèrica, 3,9% d’Àsia, 2,6% d’Àfri-ca i l’1,6%% d’Oceania. L’anàlisi deles dades a nivell d’Espanya es basaen la resposta de 427 qüestionaris, elque suposa un 1,7% dels sacerdotsespanyols.

Segons l’estudi, els preveres tro-

ben força útils les tecnologies per

a les principals tasques lligades a

la missió sacerdotal

Diversa

Enviar a Arquebisbat de TarragonaPla de Palau, 2 —43003 TARRAGONA

La distribució i recollida delsqüestionaris va començar el 15 denovembre de 2009 i es va concloureel 28 de febrer de 2010. El qüestio-nari, traduït a vuit llengües, podiaser compilat online o en paper, i esva difondre via e-mail i per correuordinari a totes les ConferènciesEpiscopals del món, a ordes icongregacions religioses nom-broses, etc.

Dels resultats dels qüestionaris,el Dr. Arasa va destacar que els pre-veres que utilitzen les tecnologiesdigitals tenen una dieta tecnològi-ca variada: el 92,7% dels preveresespanyols té telèfon mòbil (90,6%a nivell mundial), el 84,1% té accés aun ordinador fix (81,2% a tot elmón), el 83,8% a un PC portàtil(82,8% al món), el 72,4% unamàquina de fer fotos digital (73,1% atot el món), el 43,6% un lector mp3(44% a nivell mundial) i el 37,2%d’altres aparells portàtils (25’7% almón). Per altra banda, el Dr. Arasava destacar que els preveres trobenforça útils les tecnologies per a lesprincipals tasques lligades a la mis-sió sacerdotal (pregària, assistènciaespiritual, predicació...), per a laseva formació (estudi i recerca d’in-formació online), per a la incultu-ració de la fe en el món actual, per ala comunicació en el “continent

digital”, etc., i que valoren positiva-ment les noves tecnologies, peròtambé en reconeixen els límits.

El Dr. Arasa també va remarcarque l’ús de les tecnologies per partdels capellans espanyols està perdamunt de la mitjana. Un 95,4% delspreveres espanyols que usa lesnoves tecnologies accedeix diària-ment a Internet, mentre que en elmón és el 94,7%. Així mateix, el grupmajoritari de preveres “digitals”espanyols (46,2%) no considera útilla xarxa per a l’assistència espiritual,mentre que un 41,3% prega devegades mitjançant les noves tecno-logies (descarregant, per exemple,la Litúrgia de les Hores, etc.).

Com a conclusió de tot aquestestudi es desprèn que el 41,6% delscapellans de tot el món consideramolt positiu el fet que les tecnolo-gies digitals hagin millorat la mane-

ra de desenvolupar la seva tascasacerdotal; el 46,2% en té una visiómoderada i només el 12,2% en téuna percepció negativa. Efecti-vament, mentre el 17,5% dels pre-veres està d’acord o molt d’acordsobre el fet que els perills de la tec-nologia són més grans que les opor-tunitats que ofereix, el 38,2% noestà d’acord amb aquesta afirmació.

Finalment, després d’un animatdiàleg entre els ponents i els assis-tents, Mons. Taltavull va cloure l’ac-te agraint al Dr. Arasa la presenta-ció d’aquest estudi tan complet,que pot servir també per ser trebal-lat més a fons en l’àmbit català i permillorar l’accés dels preveres a l’úsd’Internet.

Trobaran més informació al llocweb oficial de la investigació:www.pictureproject.info εδτ

Cita confederal amb més resposta

L’Escola de Formació Social és lacita confederal que compta amb mésresposta de totes les convocatòriesanuals de Càritas. Des de l’any 1992,data de la primera edició, centenarsde voluntaris, treballadors i directiusprocedents de les seixanta vuitCàritas Diocesanes de tot el país estroben al començament d’estiu a El

Escorial per analitzar, amb el concursde reconeguts experts de dins i forade la institució, els reptes que la rea-litat de l’exclusió social planteja altreball de Càritas, i per posar al diales respostes que es donen des delsdiferents serveis i programes d’acciósocial a les persones més pobres.

Càritas Diocesana de Tarragonahi està present cada any, i tant els

seus treballadors com els voluntarisque participen als cursos estivalsconsideren l’Escola de FormacióSocial de El Escorial com un espai deconvivència i de retrobament. Elscursos formatius són amplis, inter-essants i estan impartits per profes-sors qualificats que —a la seva for-mació com a docents— sumen laseva experiència de treball directe enl’acció social.

Àmplia oferta temàtica

Els cursos programats s’hanabordat des de metodologiesdiverses i amb la participació denombrosos experts, i han comptatamb una àmplia oferta formativasobre qüestions relacionades amb elfer i l’ésser de Càritas. S’han tractattemes com l’educació per al desen-volupament fins el treball en el campde la drogodependència, passant perla realitat de la immigració, laintel·ligència emocional i l’ètica en elcamp de l’acció social. També s’hanimpartit cursos sobre els nous perfilsde les persones sense llar, la gestiódel voluntariat, l’acompanyament ila participació, la capacitació en salutmental, la relació d’ajuda o les clausevangèliques de l’acció social.

Com a testimonis dels partici-pants en aquesta edició de l’Escola,podem destacar les declaracionsd’Isabel Iturrieta, del Departamentde Migració, la qual considera que“tota aquesta oferta temàtica es com-plementa amb uns dies de convivèn-cia on coneixes a companys d’altresCàritas que estan treballant en la

L’Escola de Formació deCàritas analitza els efectesde la crisi en els pobresAnna Mairal, responsable de Comunicació de Càritas Diocesana

Sota el lema general “Contra lapobresa, una Caritat alerta”, la XVIIIEscola de Formació Social de Càritases va desenvolupar del 30 de juny al15 de juliol a la Residència Sant Josep,de la localitat madrilenya de ElEscorial.

Enguany, els eixos formatius de l’escola han prestat una atenció espe-cial al context social de la crisi, a les seves conseqüències en les per-sones i les famílies empobrides, i a la seva repercussió en els pro-

jectes i serveis de les Càritas Parroquials i les Càritas Diocesanes. Els àmbitsde contingut de l’escola han estat tres: la posada en pràctica del Modeld’Acció Social; l’encíclica Càritas in Veritate i l’Any Europeu de Lluita contrala Pobresa.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La Veu δεCàritas

32

mateixa matèria, amb la qual cosapots aprendre de les seves experièn-cies. A més, la nostra relació és moltcordial i es crea una gran empatia irespecte entre tots. Aquest agradableclima social es torna a repetir anyrere any amb els mateixos o diferentscompanys.”

Per la seva part, Pilar Ribas,d’Acció al Territori, manifesta queenguany ha captat idees noves i fór-mules que l’ajudaran a treballar ambmés professionalitat, així com direc-trius per aprofundir en tots aquests

coneixements i plas-mar-los a la realitatdiària.

Marta Torrents,del Departamentd ’ A d m i n i s t r a c i ó ,que ha anat enguanyper primera vegada al’escola, explica quela experiència haestat molt positiva. “Destacaria elscontinguts tractats, la qualitat delponent i la relació amb els companys.La pràctica en les sessions era que

cada mitja hora es canviés de compa-ny. Això ha estat un puntal per a lainterrelació”.

Tant els continguts pròpiamentformatius com la litúrgia i la pregàriahan constituït l’eix central de l’esco-la, on els assistents han pogut parti-cipar en dos moments diaris de cele-bració i trobada.

Cal destacar —com a novetat—,que en aquesta edició de l’Escola, alcostat dels cursos i de l’espai forma-tiu comú de la ponència, s’han pro-gramat altres espais d’intercanvid’experiències o bones pràctiques,

tant diocesanes com confederals, enàmbits relacionats amb la intercul-turalitat, la sensibilització, la inci-dència i el comerç just.

Núm

ero 248- Juliol 2010

33

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interesa poder desgravar ❏ No interesa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

εδτ

L’Escola de Formació Social és la

cita confederal que compta amb

més resposta de totes les convo-

catòries anuals de Càritas.

S. Grimau

ARoma, com cada any, el Sant

Pare va presidir a la basílica deSant Pere l’eucaristia en la que

s’imposa el pal·li als nous arque-bisbes metropolitans d’arreu delmón nomenats el darrer any. Comva dir Benet XVI a la seva homilia,“el fet que cada any vinguin a Romaels nous metropolitans per rebre elpal·li de les mans del Papa s’ha decomprendre en el seu significat pro-pi, com a gest de comunió, i el temade la llibertat de l’Església ens ofe-reix una clau de lectura particular-ment important. Això és evident enel cas de les Esglésies marcades perpersecucions, sotmeses a ingerèn-cies polítiques o a altres duresproves. Però no és menys rellevanten el cas de comunitats quepateixen la influència de doctrinesdesviades o de tendències ideolò-giques i pràctiques contràries al’Evangeli. El pal·li és en aquest sen-

tit una penyora de llibertat, com el“jou” de Jesús, que Ell convida aportar sobre l’esquena, i que en llocde pesar sobre qui el porta, l’alleuja.Així també, el vincle amb la SeuApostòlica —tot i ser compromete-dor—, sosté el pastor i la porciód’Església que se li encomana, fent-los més lliures i més forts “.

En un altre moment de la sevahomilia, Benet XVI va ressaltar que“en l’aspecte històric, la unió ambla Seu Apostòlica assegura a lesEsglésies particulars i a les Con-ferències Episcopals la llibertat pelque fa als poders locals, nacionals osupranacionals, que en algunscasos poden obstaculitzar la mis-sió eclesial. A més, i més essencial-ment, el ministeri petrí és garantiade llibertat, en el sentit de la plenaadhesió a la veritat, a l’autènticatradició, de manera que el Poble de

Déu quedi preservat d’errors pelque fa a la fe i a la moral”.

El Sant Pare va subratllar que “sipensem en els dos mil·lennisd’història de l’Església, podemobservar que —com havia anunciatel Senyor Jesús— no han faltat maiproves per als cristians, que enalguns períodes i llocs han assumircaracterístiques de veritables perse-cucions. Aquestes, però, tot i elspatiments que causen, no consti-tueixen el perill més greu per al’Església. El dany major, en efecte, elrep del que contamina la fe i la vidacristiana dels seus membres i de lesseves comunitats, retallant la inte-gritat del Cos místic, afeblint la sevacapacitat de profecia i de testimoni,ofuscant la bellesa del seu rostre “.

La comunió amb la Seu de Peregaranteix als cristians, malgrat ladificultat dels temps actuals, unsaber on es va. Aquesta és la princi-pal força de l’Església quan hi hamoments en què els pobles es pas-segen per un laberint sense queningú els dirigeixi cap a la sortida.Es camini per on es camini, tot sónvies que no condueixen enlloc.Manca altitud de mires i no apareixun guia que indiqui la via per sortir aterritori obert. En canvi, la promesade Jesús —la Paraula— que “elpoder de l’infern no prevaldrà sobrel’Església”, comprèn les experièn-cies històriques de persecuciósofertes per sant Pere i sant Pau ipels altres testimonis de l’Evangeli,però —com va dir el Papa— “va mésenllà, volent assegurar sobretot laprotecció contra les amenacesd’ordre espiritual”. No es pot parlarmés clar!εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

La Paraula i les paraulesSobre una homilia del papa Benet XVIDaniel Boloix, periodista

Des δεRoma

El passat dia 29 de junyvam celebrar la solem-nitat de sant Pere i santPau, apòstols i màrtirs.

34

αctivitats parroquialsN

úmero 248- Juliol 2010

35

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

L’església parroquial de Sant JoanBaptista de Tarragona va ser el

marc insòlit d’un multitudinarisopar de germanor per recollirdiners per sufragar les despeses delsambiciosos treballs de rehabilitació,

de restauració i d’adequació deltemple, el qual, en un termini d’unany —si Déu vol— presentarà unaspecte completament renovat: méslluminós i més còmode, però senseperdre els seus trets essencials.

Més de 350 persones s’aplega-ren en un àpat que es va celebrar a lanau de l’església, entre bastides iestris de constructors, i al queassistiren representacions de lesautoritats civils i eclesiàstiques.

Al llevant taula es va fer la pre-sentació del projecte que permetràa l’església lluir el seu nou aspecte itambé l’aspecte econòmic de lareforma. Tot seguit Mn. JordiFigueras, rector de la parròquia deSant Joan Baptista, va explicar elsentit i l’abast de les obres. A cont-nuació, hi va haver un sorteig d’ob-sequis i, després d’un altre torn deparlaments, va tancar l’acte Mn.Joaquim Fortuny, vicari general del’Arxidiòcesi de Tarragona, enco-ratjant la iniciativa parroquial. Latrobada es va cloure amb el cantUnint les mans.

Els organitzadors, en acabarl’acte, van informar que s’havienarreplegat uns 9.500 euros que esdestinarien en la seva totalitat asufragar les despeses motivadesper les obres. εδτ

Sopar de germanor per a les obres de rehabilitaciói restauració de l’església de Sant Joan Baptista

Barcelona, 7 de novembre de 2010

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Amb el Papa a la Sagrada Família