Pràctiques de laboratori de Telemàtica II

Pràctica 1

Departament d’Enginyeria Telemàtica

(ENTEL)

Mónica AguilarJuanjo Alins

Oscar EsparzaJose L. MuñózMarcos Postigo

Antoni X. Valverde

ii

La composició d’aquest manual de pràctiques ha estat realitzada ambel programa LATEX 2ε. Agrair a DONALD KNUTH la idea i el progra-ma TEX i a LESLIE LAMPORT les seves magnífiques macros que handerivat en LATEX.

Barcelona a 28 de Setembre de 2002

• Revision –revision—-sourcefile–

Edició electrònica d’aquest document. Aquest manual de pràctiques es pot aconseguir ahttp://labtel2.upc.es

Índex de las pràctiques

1 Entorn UNIX 11.1 Objectiu de la Pràctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . 1

1.1.1 Entorn de Treball: Topologia de la xarxa . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . 11.2 El Sistema Operatiu UNIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . 2

1.2.1 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . 21.2.2 Característiques generals i funcionament bàsic . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31.2.3 Sistema multiusuari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . 31.2.4 Sistema multitasca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . 31.2.5 Eines bàsiques de UNIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . 4

1.3 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . 6

iii

iv

Índex de figures

1.1 Connexions del laboratori. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . 21.2 Estructura de directoris per a crear. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

v

vi

PRÀCTICA 1

Entorn UNIX

1.1. Objectiu de la Pràctica

1.1.1. Entorn de Treball: Topologia de la xarxa

Les pràctiques es duran a terme mitjançant 10 estacions de treball connectades a través de diferents topologies (segonsels requisits de les successives pràctiques) basades en xarxes d’àrea local tipus Ethernet.

La xarxa Ethernet mitjançant la qual connectem tots els ordinadors, té una topologia en bus, utilitza un protocol d’accésal medi CSMA / CD i ens permet transmetre dades a una velocitatde 10 Mbits per segon. Aquest tipus de xarxa estàespecificat en la norma IEEE 802.3. Algunes característiques d’aquesta norma són que s’ha d’utilitzar una codificacióManchester i la distància màxima entre dues estacions de treball no pot ser superior a 2,5 Km.

La limitació en la longitud de la Ethernet impossibilita el seu ús fora de les LANs. De totes formes, siempre es possibleenllaçar diversos segments d’Ethernet entre si utilitzantrepetidors (hubs i switches), ponts (bridges) i encaminats(routers). Els repetidors simplement copien les senyals entre dos o més segments, de manera que tots els segmentsjunts actuen com si fossin una única Ethernet. Els brigdes i routers són més sofisticats, analitzen les dades d’entrada iels reenvia sols si el nus receptor està en la Ethernet local.

Ethernet funciona com un sistema de bus, on un node pot enviarpaquets de fins a 1500 octets a un altre node de lamateixa Ethernet. A cada node se li assigna una adreça de sis bytes gravada en el microprogramari (memòria fixa) de laseva targeta Ethernet. Aquestes adreces de xarxa (també anomenades Software distribution) s’especifiquen normalmentcom una seqüència de números hexadecimals de dos dígits separats per dos punts, com per exemple aa: bb: cc: dd: ee:ff.

Les Ethernets es poden classificar en tres tipus: grosses, fines i de parell trenat. Les dues primeres poden utilitzar cablecoaxial, diferint en el gruix i en la manera de connectar el cable als nodes. La Ethernet fina fa servir connectors "BNC"amb forma de T que es punxen al cable i que es connecten per darrere de l’ordinador. La Ethernet gruixuda requereixque es faci un forat al cable i que es connecti un transceptorsutilitzant un connector especial anomenat “ connectorvampir”. Després es podran connectar un o més nodes al transceptors. Els cables fins i gruixuts poden aconseguirdistàncies de 200 i 500 m respectivament. Per això també és coneixen també com 10base-2 i 10base-5. La paraula"base" fa referència a la modulació en banda base i significa que les dades passen directament al cable sense passar perun mòdem. El número de davant fa referència a la velocitat en Mbps, mentre que el número del final indica la màximalongitud que se li pot donar al cable en centenars de metres. El parell trenat fa servir un cable de dos fils de coure. Aaquesta Ethernet es coneix també com 10base-T, on "T" indicaparell trenat. Els parells trenats amb velocitat de 100Mbps es coneixen com 100base-T.

Els alumnes disposen d’una estació de treball per parella. Les estacions de treball són d’arquitectura 386. La sevaconfiguració i prestacions són les següents:

• CPU Intel Pentium III (Coppermine) 900 Mhz

• 256 MB de memòria RAM

1

2 1.2. EL SISTEMA OPERATIU UNIX

• 1 Floppy disk

• 1 CD ROM

• Disc dur de 40 GB

• Targeta gràfica SVGA de 1024*768

• Monitor color de 17”

• 2 targetes de xarxa 10/100 Mbps

La Figura 1.1 mostra l’estructura física del laboratori. Com s’observa, cada parell de màquines comparteix unhub i tédues connexions de xarxa a la paret (les altres dues connexions estan inutilitzades i no s’utilitzaran en les pràctiques).Les connexions de la paret enllacen directament amb les connexions de la zona de professors, on es realitzaran lesconnexions necessàries per a cada pràctica.

Figura 1.1: Connexions del laboratori.

1.2. El Sistema Operatiu UNIX

1.2.1. Introducció

UNIX va ser dissenyat per treballar en xarxa i ja va néixer ambels protocols TCP/IP en la seva configuració, cosa quefa de UNIX un sistema ideal per treballar amb xarxes d’ordinadors. No obstant això, UNIX actualment és una filosofiamés que un sistema operatiu propi. De UNIX han derivat moltesimplementacions (és a dir, diferents sistemes operatiusd’estil UNIX) de diverses empreses del sector informàtic. Algunes d’elles estan recolzades i/o desenvolupades perempreses de maquinari (Solaris de Sun Microsystems, AIX d’IBM, SCO Unisys, IRIX SGI, etc.) i altres distribucionsde UNIX no són comercials, com és LINUX. Distribucions Linuxque podem trobar són Ubuntu, SuSE, RedHat,Caldera, Debian, Mandrake, etc.

PRÀCTICA 1. ENTORN UNIX 3

1.2.2. Característiques generals i funcionament bàsic

UNIX és un sistema dissenyat per a funcionar en xarxa. A més, UNIX permet gestionar diferents usuaris a la vegada(multiusuari) i realitzar diverses tasques a la vegada (multitasca). Per això necessita d’un procés per controlar l’entradade cadascun dels usuaris registrats en el sistema, des de qualsevol punt de la xarxa. Aquest procés és el programa login,amb el següent aspecte per a l’usuari que entra al sistema:

telem2-x login:

El primer camp és el nom de la màquina, en aquest cas telem2-x (x entre 1 i 8), i el segon camp ens demana el nomde l’usuari que vol entrar al sistema. A cada parella d’alumnes se li donarà un nom d’usuari del tipus LT2xx, essent xxdos números proporcionats pel professor a classe.

Un cop hem entrat el nom d’usuari, ens demanarà la contrasenya assignada pel professor (password). Si la teclegemcorrectament podrem entrar al sistema, però si ens equivoquem la rebutjarà i haurem de tornar a començar. Quanescrivim la contrasenya no apareix en pantalla per seguretat. La primera vegada que entrem en el sistema, haurem demodificar el password assignat per un propi del grup (fàcil derecordar per ambdós, però prou complicat per a que nosigui fàcil d’esbrinar) mitjançant la comandapasswd.

password: ********

A més, UNIX és un sistema multitasca capaç de gestionar processos de manera concurrent. Per a la gestió de processosdisposa d’un programa principal que gestiona tot el funcionament del sistema, es tracta delkernelo nucli del sistema.

El nucli sap quants usuaris hi ha connectats en cada moment, així com quins processos estan utilitzant cada un d’ells.El nucli s’encarrega de donar prioritat als processos, de controlar els dispositius bàsics d’entrada / sortida, de gestionarla memòria, de repartir el temps de la CPU entre els diferentsprocessos, etc. Per aquest últim propòsit, el nucli disposad’un schedulerel planificador que gestiona l’intercanvi dels processos enel sistema.

1.2.3. Sistema multiusuari

UNIX és un sistema multiusuari, el que vol dir que en cada moment pot haver més d’un propietari de les tasques ide la informació que s’emmagatzema en el sistema. Cada usuari té la sensació de tenir la màquina per al sol, peròel que succeeix en realitat és que hi ha una divisió del temps d’utilització del processador (time sharing) per a cadausuari i un fort sistema de protecció entre les dades i tasques que pertanyen a cada usuari. Atès que és possible quehagin processos de diversos usuaris funcionant en una mateixa màquina, és necessari no apagarLES MÀQUINESDEL LABORATORI . D’igual forma,CAS DE TROBAR UNA MÀQUINA APAGADA S’HAURÀ D’AVISARAL PROFESSOR.

Un sistema UNIX permet l’accés simultani a centenars d’usuaris. Hi ha dos tipus d’usuari: el super-usuari oroot i elsusuaris normals. Elroot és l’encarregat de l’administració del sistema, té drets per a realitzar qualsevol tipus de tascai per accedir a qualsevol fitxer. Els usuaris normals tenen certes restriccions en la utilització del sistema i en l’accésacerts directoris.

Ja que UNIX suporta múltiples usuaris i serveis, és necessari disposar de seguretat. El sistema està concebut demanera que un usuari convencional molt difícilment pugui comprometre la seguretat dels altres usuaris i del sistema.El mecanisme bàsic de seguretat es basa en l’assignació de paraules secretes o contrasenyes als diferents usuaris,l’existència dels permisos i restriccions, i el control mitjançant l’emmagatzematge de l’activitat que es produeix enelsistema (els anomenatslogs). Donat que els sistemes estan connectats a una xarxa, fa quepuguin ser accessibles fins itot a vegades des de qualsevol part del món, incrementant encara més els requeriments de seguretat.

1.2.4. Sistema multitasca

Com a sistema multitasca, UNIX permet a cada usuari executardiverses tasques simultàniament. Per exemple, unusuari pot estar editant un text, mentre executa un llarg programa de càlcul numèric i llança a la vegada una tasca decòpia d’un fitxer, un navegador per consultar pàgines web, etc.

4 1.2. EL SISTEMA OPERATIU UNIX

Qualsevol activitat en un sistema UNIX es coneix com a procés. Els processos poden executar en primer nivell (fore-ground) de forma interactiva, o en segon nivell (background) sense utilitzar l’entrada / sortida del terminal. Això ésútil per llançar un o diversos processos llargs i poder anar tancant la nostra sessió.

Quan un procés activa a un altre procés, al primer s’anomena procés pare (parent process) i al segon procés fill (childprocess).

Els processos poden presentar diversos estats: en marxa, aturat, dormit (esperant algun succés o resultat),zombieodefunct(quan ja ha acabat però no ha estat eliminat completament delsistema, normalment perquè el procés pare noho ha atès adequadament).

Els processos poden tenir diferents privilegis (drets per fer coses) generalment heretats dels drets del seu propietari,així com diferents prioritats (temps de CPU que disposen).

Un tipus de processos especialment importants són els anomenatsdaemons(o dimonis). Normalment funcionen ensegon nivell (sense terminal associat) durant períodes de temps extensos (sovint durant tot el temps que el sistemaestà en funcionament) i sovint en estat adormit a l’espera d’algun esdeveniment. S’utilitzen en tasques bàsiques delsistema, com emmagatzematge d’activitats i d’errors (klogd, syslogd), gestió de cues d’impressió (lpd), arrencar tasquesplanificades al llarg del temps (ATD, crond), i per atendre els serveis que requereixen les comunicacions (inetd, telnetd,ftpd, smtpd, httpd,... ).

1.2.5. Eines bàsiques de UNIX

A més del nucli, el sistema operatiu consta també de moltes aplicacions que són les que ens permeten treballar en unentorn UNIX. Aquestes aplicacions es invoquen mitjançant comandes UNIX. Alguns ordres bàsiques que ens seranmolt útils, són (les opcions entre parèntesi són opcionals)els següents:

Comandes Bàsiques

login : surt de la sessió en la qual estigués i fa aparèixer de nou elprompt login:

ps : mostra els processos que corren en la màquina.

pstree : mostra un arbre dels processos que corren en la màquina.

top : mostra l’ús que s’està fent tant de la memòria com del processador.

su user: permet canviar d’usuari. El nou usuari seràuser.

whoami : ens dóna el nom de l’usuari amo de lashellon estem executant aquesta comanda.

who: ens dóna el nom de tots els usuaris que actualment tenen oberta una sessió en la màquina.

passwd : permet canviar la contrasenya de l’usuari, en la màquina.

cat file: ens presenta per pantalla el fitxerfile.

more file: ens presenta per pantalla el fitxerfile paginant-lo per pantalles.

less file: semblant amore però permet moure’s enrere amb els cursors.

cp file_source (-r) file_destination: còpia el fitxerfile_sourceamb el nomfile_destination.Si el fitxerfile_source és un directori, llavors amb l’opció-r especifiquem que es copien també els fitxersque conté aquest directori, de manera recursiva.

mv file_source file_destination: mou el fitxer o directorifile_source a file_destination.Es pot utilitzar per canviar el nom del fitxer, que passarà a anomenarfile_destination.

rm (-r) file: esborra el fitxerfile. Amb l’opció-r també esborrem els fitxers continguts enfile en el casque sigui un directori.

PRÀCTICA 1. ENTORN UNIX 5

ls (-l -a) : llista el directori actual. Per llistar el contingut d’un directori, escriviuls directori. L’opció -ldóna un llistat amb més informació de cada fitxer (propietari, grup, mida, data darrera modificació, etc.). L’opció-a mostra els fitxers ocults, que són tots els que comencen amb unpunt, per exemple el fitxer.bash_rc. Quanestem en un directori i llistem el seu contingut mitjançant la comandals amb l’opció-l , obtenim un llistat defiles com aquesta:

drwxr-xr-- T2usr9 LT2 512 Sep 5 2002 directorio_prueba

Els 10 primers caràcters es refereixen als permisos d’aquest fitxer o directori. Després apareix el propietari, el grup alque pertany, la mida en octets, la data i el nom.

chmod mode file: canvia els permisos del fitxerfile als nous donats permode (un nombre de tres xifres) ques’ha obtingut de la suma dels nous permisos que donem. Seguint amb l’exemple anterior, els 10 primers caràctersindiquen els permisos per aquest fitxer (si el primer caràcter és un guió) o directori (si, al contrari, apareix lalletra d). Les tres primeres lletresrwx indiquen que l’amo té permisos de lectura, escriptura i execució. Elstres caràcters següents es refereixen als usuaris del mateix grup que l’amo, que en aquest cas tenen permisosde lectura i execució (r-x). I els tres últims caràcters indiquen que la resta d’usuaris tenen només permís delectura (r--). Els permisos tenen un pes numèric: el de lectura (read) pesa 4, el d’escriptura (write) pesa 2 i eld’execució (execute) pesa 1. Així, per especificar o modificar els permisos d’un fitxer o directori, utilitzarem lacomandachmod amb el valor demode igual a un nombre de tres xifres. La primera xifra és la suma depesosper l’amo, la segona xifra és la suma de pesos per al grup, i la tercera xifra és la suma de pesos per a la resta delmón.

Aquests permisos són els de la taula següent:

400 llegir per l’amo200 escriure per l’amo100 executar per l’amo040 llegir pel grup020 escriure pel grup010 executar pel grup004 llegir per la resta del món002 escriure per la resta del món001 executar per la resta del món

d’aquesta manera si volem que un fitxer el puguin llegir tots els usuaris, però que només ho pugui escriure l’amo,escriurem:

chmod 644 nom_fitxer

pwd: ens indica el directori actual on estem. El nom prové deprint work directory.

cd path: canviem el directori actual apath. Si path és ".." retrocedir un directori (directori pare). Si ometempath llavors ens situem automàticament en el nostre directori per defecte (el directorihome). Si el directori téun nom molt llarg, és molt útil escriure les primeres lletres(fins que no hi hagi un altre directori que comenciigual) i usar el tabulador. Automàticament s’acabarà d’escriure el nom.

mkdir directory : creem un nou directori amb el nomdirectory.

rmdir directory : esborrem el directoridirectory .

man command: proporciona ajuda sobre la comandacommand.

echo string: escriu la cadena de caràctersstring a la pantalla.

* : substitueix a qualsevol nombre de caràcters. Per exemple,ls f* , llista a tots els fitxers que comencin per lalletra "f".

?: Substitueix un únic caràcter. Per exemple,ls f??? , llista a tots els fitxers que tinguin un nom de quatre lletresi comencin per la lletra "f".

Comandes per a comprimir

6 1.3. EXERCICIS

A més d’aquestes comandes, UNIX té uns símbols que també realitzen certes tasques, que són:

tar -cvf fitxer.tar directori/: agrupa tots els fitxers del directori en un únic fitxer. S’utilitza per trans-metre fitxers per Internet via el protocol de transferència de fitxer (ftp ), normalment precedit d’una compressiódels fitxers amb la comandagzip .

tar -xvf fitxer.tar: extreu tots els fitxers de l’arxiufitxer.tar i restableix l’estructura original de di-rectori.

tar -zxf nom.tar.gz: Com s’ha comentat, és típic utilitzartar i gzip de forma consecutiva per compactari comprimir fitxers. La comandatar té l’opcióz que fa dues tasques. Aquí es fa servir per extreure els fitxersoriginals.

gzip fitxer: comprimeix el fitxer (que és esborrat i substituït pel fitxer comprimit) utilitzant així menys espai. Elfitxer comprimit s’anomenafitxer.gz.

gzip -d fitxer.gz: descomprimeix elfitxer.gz (que és esborrat i substituït pel fitxer descomprimit).

Comandes per a redireccionar

En UNIX es poden redireccionar les entrades i sortides estàndard de la següent manera:

programa > fitxer_de_sortida: redirecciona la sortida del programa alfitxer_de_sortida. Exemple:catfitxer > fitxer2 escriu el contingut defitxer en fitxer2 .

programa < fitxer_d’entrada: redirecciona la entrada del programa al fitxerfitxer_d’entrada. Exem-ple: more < fitxer visualitzafitxer per pantalles; és equivalent amore fitxer.

programa1 | programa2 : redirecciona la sortida delprograma1 a l’entrada delprograma2 . Exemple:catfitxer | more visualitza fitxer per pantalles.

programa > > fitxer_de_sortida: afegeix la sortida del programa, al fitxer fichero_de_salida. Exemple:cat fitxer3 > fitxer2 afegeix afitxer2 el contingut defitxer3.

Comandes per a exportar DISPLAY

UNIX permet seleccionar quins monitor gràfic (display) utilitza un procés per mostrar les dades. Això permet selec-cionar un monitor en una altra màquina diferent de la local, la qual cosa és útil quan es realitza una connexió a unamàquina remota i es volen veure els resultats gràfics en la màquina local.

xhost + : habilita qualsevol màquina remota per utilitzar la màquinalocal com a monitor destinació.

export DISPLAY=adreça_maquina_origen:0.0 : canvia la variable d’entorn DISPLAY (monitor destina-ció) a la que es troba aadreça_maquina_origen .

1.3. Exercicis

Exercici 1

Processos

a. Anem a llançar processos enbackground. Obriu trescommand-tool(finestres de comandaments). En una de lesfinestres executeuxeyes -geometry 400x400 -center red , i en l’altra xclock & (el símbol & indica ques’executi el procés enbackground). Noteu la diferència en elpromptd’ambdues finestres. Utilitzeu la tercerafinestra per veure què processos vostè està executant. Per això utilitzeu la comandaps -aux . Esbrineu per quèserveixen els paràmetresa u x , per això consulteu l’entrada al manual de la comandaps (man ps) o bé demanil’ajuda del comandament (ps -help )

b. Amb la comandajobs observi quines tasques ha obert vostè. Anoteu el nombre de tasca JID (Job Identifier) i elnom que té cadascuna. Podeu consultar l’ajuda d’aquesta comanda mitjançantman jobs .

PRÀCTICA 1. ENTORN UNIX 7

c. Amb la comandaps -aux observi quins processos corren en la seva màquina. Anoteu elnombre de procés i elnom que té cadascú. Què comanda ha d’utilitzar per veure només els seus propis processos?

d. Executeu la comandapstree -lupa . Indiqui el resultat de la comanda i expliqui què fa cada una de les opcions(-lupa ).

e. Feu que el programaxeyes també passi abackground, per així recuperar el control delprompt. Per això caldràaturar el procés (CTRL-Z) i posar-lo enbackground(bg). Com hauria d’haver llançat el procésxeyes des del’inici per estar en l’estat enbackground? Quina és la comanda adequada per a això? Faci-ho per comprovar-ho.

f. Ara posi aquest procés enforeground(fg ).

g. Esborreu (comandakill ) ambdues tasques. Per al procésxeyes utilitzeu el PID (Process Identifier) mitjançantla comandakill -9 pid . L’opció -9 força l’eliminació del procés i dels seus fills. Per al pocesoxclockutilitzeu el JID mitjançant la comandakill %jid . Comenteu ambdós resultats.

h. Executeu la comandaps -aux | grep el_seu_nom_d’usuari . Què fa aquest ordre? Què fa la comandagrep ? Quina utilitat té?

i. Ara executeups -aux | grep -v el_seu_nom_d’usuari . Què fa aquest ordre? Què fa el paràmetre-v ?Quina utilitat té?

Exercici 2

Redireccionar la entrada/sortida de processos

a. Aneu escrivint les comandes necessaris per realitzar lessegüents tasques. Situeu-vos al vostre directori de treball.Desde ahí, feu un llistat del contingut del directoripractiques , amb les opcions necessàries per obtenir mésinformació de cada fitxer i per llistar recursivament tots els subdirectoris trobats. Utilitzeu l’entrada al manualper consultar quines són les opcions necessàries. Quina ha estat la comanda utilitzada?

b. Ara redireccioneu el resultat que ofereix la comanda anterior escrivint-la en un fitxer de sortida anomenatarbre.txt . Visualitzeu des de la consola el contingut d’aquest fitxer.Quines han estat les comandes utilit-zades?

c. Utilitzeu l’ordre adequada per escriure a la pantalla la frase “Aquesta és l’estructura de directoris de la mevazona de treball.”. Quina ha estat la comanda utilitzada?

d. Ara redireccioneu la sortida del comandament anterior demanera que aquesta frase s’afegeixi al final del fitxerarbre.txt . Quina ha estat la comanda utilitzat?

Exercici 3

Permisos

a. Aneu escrivint les comandes necessaries per realitzar les següents tasques. Situeu-vos en el vostre directori detreball. Des d’allà, copieu el fitxerarbre.txt al directori/usr . Què ha passat i per què? Quina seria la soluciónecessària per poder realitzar aquesta còpia?

b. Situeu-vos en el directoripractiques del vostre directori de treball. Mireu els permisos de cadascun delsdirectoris que vostè ha creat segons la figura 1.2. Esborreu el seu propi permís d’escriptura del directorisense_permis . Proveu les comandescp arbre.txt amb_permis i cp arbre.txt sense_permis . Comen-teu què ha succeït en cada cas i per què.

c. Dedueixi quins permisos (lectura, escriptura, execució) són imprescindibles que tingui com a mínim el propietaridel directori sense_permis (és a dir, vostè) per poder realitzar amb èxit els següents comandaments. Comprovi-ho modificant els permisos del directori i executant les ordres.

8 1.3. EXERCICIS

practicas

con_permiso sin_permiso password

Figura 1.2: Estructura de directoris per a crear.

Comandes permís r permís w permís x

cd sense_permiscd sense_permis; ls -l

cp arbre.txt sense_permis

Exercici 4

Comandamentstar y gzip

a. Anem a fer una còpia de seguretat del directoripractiques. Primer agrupi tota l’estructura del directori pràctiquesen un únic fitxer anomenatseguretat.tar .

b. Ara comprimeixi aquest arxiu per a que ocupi menys espai. Què fitxer s’ha creat? Quant s’ha comprimit? Aquestfitxer és una còpia de seguretat del directori pràctiques, que ocupa menys espai. Ara podeu emmagatzemar aquestfitxer en un suport magnètic, o copiar en un altre directori, oportar viaftp a una altra màquina.

c. Escriviu la instrucció o instruccions a fer servir per recuperar tota l’estructura del directori original.

Exercici 5

Redireccionament del DISPLAY

a. Amb l’ajuda dels companys de la màquina del costat, realitzi el següent exercici.En primer lloc, permeti que qualsevol màquina pugui obrir undisplayen la seva màquina local.A continuació, mitjançant la comandaexport , indiqui com a DISPLAY la màquina dels seus companys.Executeu la comandaxeyes perquè es visualitzi en la màquina remota.