Núm. 253 Gener 2011

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXIII Quarta època

εsglésia δe τarragona

2011

Novetats editorials

Núm

ero 253- Gener 2011

SUMARI 253 Gener 2011

I, a més, La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Art (pàg. 6), Des de Roma (pàg. 8), SobreMCS (pàg. 10), In memòriam (pàg. 13), Per gentilesa de... (pàg. 14), Valls: programa d’actes(pàg. 15), Llibres (pàg. 18), Observatori (pàg. 19), Fra Eulogi i Auguri (pàg. 19), Any Jubilarde la Candela (pàg. 20), Cinema (pàg. 22), Diòcesis sufragànies (pàg. 23), Notícies (pàg. 24)i La veu de Càritas (pàg. 32).

En aquest número han col·laborat Antoni Coll, Andreu Muñoz, Míriam Ramon, Gna. Leticia Soberón,Daniel Boloix, P. Jesús Renau,sj, Josep Sabaté, Mn. Jordi Figueras, Bernabé, Mn. Josep Bofarull, Mn. PeioSànchez, Anna Robert i Anna M. Mairal.

εsglésia δe τarragona

εsglésia

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

El 29 de juny de 2009 l’Església Universal clausuraval’Any Paulí celebrat amb motiu del bimil·lenari delnaixement de l’apòstol Pau de Tars. L’Església de

Tarragona es va sumar a aquesta celebració.A ArtPàgina 6

La missionera diocesana Isabel Correig porta qua-ranta anys a la República Democràtica del Congo i laseva experiència constitueix el paradigma de l’espe-

rit evangèlic. A Tarragona missioneraPàgina 16

Primer va ser la idea,després va arribar la fe,a continuació l’esforç i

al final va ser l’èxit. Enguanya l’agost es celebrarà aMadrid una nova JornadaMundial de la Joventut iTarragona acollirà prop de8.000 joves que aniran depas cap a la cita amb BenetXVI. És un bon moment perrecordar com va ser elnaixement d’aquesta inicia-tiva en la qual centenars demilers de joves, fins i totmilions, s’apleguen amb elPapa.

L’any 1983 es celebrava a l’Església un Any Sant amb motiu del 1950èaniversari del naixement de Jesucrist. En una de les trobades al Vaticà, unsacerdot de “Comunió i Alliberament” va proposar: “Per què no organit-zem un encontre internacional de joves?”. Alguns sacerdots de més edatvan exposar algunes experiències negatives per fer palesa la dificultat;però el cardenal Paul Josef Cordes, llavors vicepresident del ConsellPontifici per als Laics, no va desestimar la idea amb tanta pressa.

Així va ser com Joan Pau II va citar els joves de tot el món per a unatrobada a Roma el Diumenge de Rams de 1984. N’hi van acudir 300.000i el Papa els va dir: “Qui ha dit que els joves han perdut els valors? Quidiu que no es pot comptar amb ells?”.

No es pensava encara a fer aquesta cita amb caràcter anual, peròl’any 1985 l’ONU va declarar l’Any de la Joventut. El papa Wojtyla vaproposar aleshores fer una segona trobada. “¿Una segona?”, es van pre-guntar alguns escèptics. En la seva organització s’hi van implicar espe-cialment Chiara Lubich i el seu moviment dels Focolars.

I així la gran creu de fusta que Joan Pau II va lliurar als organitzadorsva recorrent el món: Buenos Aires, Santiago de Compostel·la,Czestochowa, Denver, Manila... fins Madrid 2011.

En efecte: la idea va trobar la fe suficient per no ser descartada il’esforç necessari per no defallir. Quantes iniciatives no surten avegades perquè son tallades d’arrel per les persones “massa experi-mentades”?

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual(11 números): 15,00 €

Subscripció anual Europa (11 números): 40,00 €

Preu unitari: 1,50 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aεsglésia δετarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

εδτ

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

La Quarta d’εδτ

L’èxit d’una idea

Antoni Coll Gilabert, periodista

Un any acaba... I en comença un altre. La nostra revista assoleix el número 253 aquest mes de gener amb lavista posada en la Jornada Mundial de la Joventut, a la que dues seccions habituals en fan referència: la

columna que escriu el Sr. Antoni Coll i la dedicada al cinema. Un altre article fa esment d’una obra gairebé igno-rada —malgrat estar a la vista de tothom— del gran escultor Lluís M. Saumells. Una entrevista amb IsabelCorreig ens fa conèixer una mica més les activitats dels nostres missioners al cor de l’Àfrica. Els mijans decomunicació social són analitzats sota dos prismes: com incideixen les noves tecnologies a les nostres vides iel perill que suposen els mitjans quan es converteixen en vehicles de manipulació del pensament i els sentimentshumans. També trobarà l’amable lector moltes notícies relacionades amb la nostra Arxidiòcesi i altres articlesque ens poden ajudar a reflexionar.

I, parlant de reflexionar, potser sigui ara moment adequat per mirar enrere; però, al mateix temps, per fer-hocap a endavant amb subratllats carregats d’esperança. 2010 ha estat un any realment mogut per a Benet XVI,

sacsejat pels casos de pederàstia en el clergat. Algú l’ha qualificat d’“annus horribilis”, però nosaltres no diríemtant: La fermesa, l’ardor i la claredat del Papa han fet que l’Església faci introspecció i iniciï un procés de reno-vació interna, primer pas per a una evangelització seriosa. També hi ha tingut moments realment lluminosos iesperançadors, com ara els viatges a Portugal i al Regne Unit, i no cal dir la seva estada a Santiago deCompostel·la, sense oblidar aquells moment inoblidables —de gran repercussió mundial— que van significarla dedicació de la basílica de la Sagrada Família, obra del nostre condiocesà Antoni Gaudí, i la visita a la “Fundaciódel Nen Déu”. No deixem tampoc de banda la publicació del llibre-entrevista Llum del món, on el Pontífex harespost amb franquesa les preguntes del periodista Peter Seewald, del qual en trobaran un comentari en aques-ta mateixa revista.

Aquest passat 2010 la crisi econòmica ha marcat l’agenda mundial... i continuarà marcant-la enguany. Elsmés pobres han estat els que més han patit les seves urpades. Una crisi que més enllà de les seves connota-

cions financeres, econòmiques i polítiques, té un component moral important. En aquestes circumstàncies,l’Església, a través de les seves moltes institucions, com és el cas de Càritas, està a l’altura de les circumstàncies.És l’evangeli de les obres. La encíclica del Papa sobre la Caritat és, potser, un dels textos més revolucionaris imenys esmentats. La ingent tasca de l’Església al costat dels que pateixen és el millor aval per a la evangelitza-ció, un altre repte per al nou any.

A l’hora de fer balanç del 2010 no es poden obviar les conseqüències de la crisi i que tanquem l’any amb un vintper cent dels catalans que no tenen feina i amb uns índex de pobresa que no són acceptables per a una

societat com la nostra. Les perspectives pel 2011 no permeten ser especialment optimistes pel que fa al quadremacroeconòmic, i per això cal respostes concretes per evitar que determinades situacions —que se situen el llin-dar de la marginalitat—, no s’enquistin i es converteixin en cròniques. El nou govern de la Generalitat diu queés conscient d’això i que arribar a nivells d’ocupació europeus, en un termini màxim de vuit anys, és la base dela recuperació econòmica i la primera fita en l’objectiu d’aixecar Catalunya.

Però 2010 també ha estat un any en què s’ha viscut de forma preocupant la persecució a l’Església en moltsllocs del món, on els cristians són atacats per la seva fe.Un especial record per Mons. Luigi Padovese, vica-

ri apostòlic d’Anatòlia i president de la Conferència Episcopal de Turquia, assassinat a Iskenderun, el qual haviade participar el proper mes d’octubre al Congrés internacional que sobre Santa Tecla i el cristianisme primitiuorganitzarà —si Déu vol— l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), o per a les víctimesde l’atemptat contra una església copta a la ciutat egípcia d’Alexandria, a cavall dels anys 2010 i 2011. Però aques-ta persecució no es produeix solament en països no cristians, sinó també en països europeus amb una seculartradició de tolerància democràtica on es viu un “secularisme agressiu” que impedeix que l’Evangeli pugui ser ofertamb llibertat.

Renovació interna, primacia de l’amor, llibertat per viure la fe, tres aspectes fonamentals que en aquest anypassat s’han viscut de manera especial. La publicació de l’Exhortació postsinodal Verbum Domini dóna for-

ça als esforços evangelitzadors de l’Església, com la creació del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització.L’Església té alguna cosa a dir en països de vella tradició cristiana on s’ha debilitat l’ardor de la fe... A l’agost vinenten tindrem una prova amb la Jornada Mundial de la Joventut, que per a la nostra Arxidiòcesi representarà acol-lir 8.000 joves procedents de diversos països, de camí per a trobar-se amb el Sant Pare a Madrid. Serà un granesforç logístic i pastoral per a la nostra Arxidiòcesi. Comptem, esperem, confiem en l’ajut de tots els diocesans.I aquesta confiança ens dóna coratge per mirar endavant amb esperança.

5

εditorialN

úmero 253- G

ener 2011

εδτ

Sovint hem anat comentantque la figura de sant Pau,l’apòstol del gentils, resta

inexorablement unida a la ciutatde Tarragona i a la seva arxidiòce-si. A l’exposició realitzada alMuseu Bíblic Tarraconense sobrela figura de Pau de Tars, ja apuntà-vem que només cal fer un recor-regut per la toponímia urbana peradonar-nos d’aquesta realitat: elcarrer de Sant Pau, el carrer noude Sant Pau, el carreró nou deSant Pau, el barri i parròquia deSant Pere i Sant Pau Sescelades,la parròquia de Sant Pau Apòstol,el baluard de Sant Pau, la capellade Sant Pau al Seminari deTarragona...

Les representacions artís-tiques de l’Apòstol a la ciutat tam-bé abracen totes les èpoques iestils. Només a tall d’exemple,podem citar les magistrals repre-sentacions contemporànies deVíctor de los Ríos, al Pla de Palau(1963), de Fornells Plà, a la capel-la del Museu Bíblic Tarraconense(1963) o de Salvador Martorell, ala plaça del cronista Sessé (1966).A totes aquestes obres es potsumar el baix relleu de Lluís M.Saumells i Panadès a la façana dela Casa dels Concilis, seu delMuseu Bíblic Tarraconense.

El baix relleuEl baix relleu (núm. inv. MBT-

ART-850) representa la figura desant Pau. Es troba actualmentencastat a la façana de la Casadels Concilis. L’obra, originària-

ment, va ser creada per a l’Acadèmia de Sant Pau, fundadapel cardenal De Arriba y Castro 1.Es tracta d’un baix relleu en for-ma de plafó rectangular allargatde 221 cm d’altura i amb unaamplada de 57 cm. A la part infe-rior presenta un llistó d’emmar-cament de 0’25 cm de secció qua-drangular. El relleu és de travertíromà i representa la figura del’Apòstol dels gentils d’una mane-ra atípica en relació a la iconogra-fia clàssica. Dissenyat per l’autor,l’obra fou esculpida per EnricCebral i Pere Vidal vers l’any 1962.

La figura de sant Pau ja haviaestat tractada en diverses oca-sions per Saumells, tant en escul-tura com en pintura, projectantllenguatges estilístics diferentssobre la mateixa figura de l’apòs-tol. En el fons del Museu d’ArtModern es conserva una imatge(NIG 579) en gres datada entreels anys 50 i 60 en la que es repre-senta al sant amb uns trets clàs-sics (mig calb i barba llarga) sos-tenint l’espasa, símbol del seumartiri. De manera força realista,realitza l’escultura de l’apòstolpel col·legi Sant Pau deTarragona. També modela unaaltra figura paulina l’any 1961, aBarcelona, per a l’edifici delCentre Instructiu Art i Cultura enbronze.

Una imatge singularLa imatge de sant Pau es pre-

senta dempeus amb cànon allar-gat i posició ingràvida accentua-da per la manera frontal de la

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La imatge de Sant Paua la façana de la Casa dels ConcilisAndreu Muñoz MelgarMíriam Ramon i MasMuseu Bíblic Tarraconense

αrt

El 29 de juny de 2009 l’Església universalclausurava l’Any Paulí , celebrat ambmotiu del bimil·lenari del naixement del’apòstol Pau de Tars. L’Església deTarragona es va sumar a aquesta celebra-ció amb diferents actes, conscient delsvincles històrics que uneixen la nostraArxidiòcesi amb la figura de l’Apòstol.

6

representació dels peus, una mus-culatura gens forçada, la posicióascendent dels braços i el traç elec-trificant i flamejant de la cabellera.L’apòstol vesteix una túnica llargamodelada seguint la tècnica del dra-pejat. A través de plecs inscrits pertraços incisius, recollits oblics ipetites cavitats ovoides, l’escultoraconsegueix que el vestit adquireixiuna magistral i clàssica transparèn-cia. La mà dreta de l’apòstol mostraels tres dits junts (mitger, anular iauricular) segurament signe del’epifania trinitària. El rostre, deforma allargada, projecta un certhieratisme i un rictus sever. S’haprescindit de qualsevol elementiconogràfic propi de l’apòstol comara una espasa o un llibre.

Sens dubte ens trobem davantd’una de les imatges més originalsde l’Apòstol a la nostra Arxidiòcesi,tot un regal per a la nostra Esglésiade Tarragona.

1.- Aquest projecte socioeducatiu foucreat el 15 d’octubre de 1951. Lesinstal·lacions foren inaugurades l’11 demaig de 1955. El projecte socioeducatius’amplià amb una secció anomenada de“Sant Josep Obrer” que dispensava edu-cació infantil fins als 14 anys. Aquesta sec-ció obligà a una nova transformació del’immoble. La nova ampliació fou inau-gurada el 9 de novembre de 1960. A talefecte el Cardenal Benjamín Arriba yCastro devia encarregar a Saumells l’obraen relleu d’un Sant Pau i un relleu enpedra amb el nom del col·legi- acadèmia.

7

Lluís Maria SaumellsUn artista de casa nostra

E n Saumells (Gironella,1915-Tarragona, 1999) va

ser un dels artistes més desta-cats del Camp de Tarragona enart religiós. Enfocava la temà-tica de la seva obra entorn atres eixos bàsics: l’home, elspersonatges laics i la temàticareligiosa. El seu interès perconèixer les tècniques i mate-rials com la terra cuita, el gres o

el bronze, van fer que la seva obra abracés des d’escultura,camp on més va destacar, pintura, dibuixos i gravats. El seuestil és característic per les formes ascendents, per les figuresestilitzades, allargassades i primes i per plasmar en elles unesperit de moderna sensibilitat. Una manera de fer, un estilpropi, un mode de crear, que el veiem en totes les seves obres.

El baix relleu que ens ocupa, s’ha d’emmarcar en un períodeon Saumells exerceix ja com a director de l’Escola d’Art i Oficisde la Diputació de Tarragona (1949-1984). Durant els anys cin-quanta l’artista instal·la el seu taller al carrer de les Coques, al’edifici de l’Antic Hospital, actual seu del Consell Comarcaldel Tarragonès. L’espai era una autèntica aula viva, en el sentitde que per allí hi passaven molts joves artistes amb ganes ded’aprendre i desenvolupar la seva creativitat, allunyant-se delspatrons establerts. Serà doncs una etapa, la dels anys cinquantai seixanta, on l’artista trobarà un dels seus millors momentscreatius, una època on les obres que realitzarà portaran mésque mai el seu segell característic.

Núm

ero 253- Gener 2011

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Des δεRoma

8

Amor versus dominien l’era digitalGna. Leticia Soberón, doctora en Ciències Socialsi membre del Consell Pontifici de les Comunicacions Socials

L’amor en temps d’Internet adquireixuns matisos que no havia tingut enaltres èpoques, encara que segueixisent el tema vell i gastat que ocupa lament i el cor humans des de la naixençade l’homo sapiens.

Estimar i ser estimats: peròcom? Vet aquí el problema.L’amor pot dur-nos als cims de

la felicitat, però també convertir-se,si es deforma, en alguna cosa pro-pera a l’infern. Em refereixo aquí al’amor en la seva accepció mésàmplia i amb diversos matisos: deparella, de família, d’amistat. Estracta d’aquest vincle invisible iindescriptible que uneix, acosta,enllaça unes persones amb unesaltres en un clima de sinceritat iconfiança, i les fa sentir acompa-nyades i segures, compreses, valo-rades. Mantenir sanes aquestesrelacions suposa una creixentmaduresa, perquè també es pot tor-nar exigent, absorbent, dominant.

Quan la proximitat i l’atenció del’altre/a no basten i un voldria pos-seir-lo tot i només per a un mateix,quan sembla que sense l’altre un nopot viure, o que sense nosaltres ésincapaç d’encertar res, sorgeix eldesig de controlar-lo i el vincleesdevé cadena, la mirada es tornavigilància obsessiva, la sospitatenyeix de gris qualsevol gest oparaula. Aquesta dinàmica potagreujar-se quan la tecnologia decomunicació, tan potent com pre-sent en la vida quotidiana, es tornacòmplice del dubte, de la gelosia, lapossessió i el domini, en comptesde ser aliada de la confiança i el dià-leg obert. Tecnologies com el telè-fon mòbil i les xarxes socials com-plementen avui les maneres natu-rals de la nostra comunicació, perl-longuen la nostra veu i la nostraoïda, deslocalitzen i multipliquen

Orwell tenia raó?Quan la ficció no ho és tant

Es diu que estem en la societat del«Gran Germà», fent referència ala novel·la de G. Orwell 1984, enla qual tots els ciutadans estavencontrolats per un govern totalita-ri a través de càmeres i micròfonsen els seus propis habitatges i alcarrer. La profecia s’ha complerten part; els carrers són plens decàmeres per a garantir la nostraseguretat i les empreses proveï-dores de comunicació conserven

registres sobre els moviments, compres i preferències delsseus usuaris per a aprofitar-les comercialment. Però aquestfet es torna encara més molest i dolorós quan són els éssersmés propers els qui intenten dominar un individu d’unamanera presencial i virtual. Hi ha qui es permet mirar els cor-reus o ficar-se en el perfil de les xarxes socials de l’altre, fur-gar en les seves trucades o en els missatges breus del seumòbil. Potser es fa amb l’ànim de mantenir la relació i evitarinterferències, però el respecte a la privacitat aliena és unsigne de confiança, i l’amistat i l’amor no sobreviuen senseaquest element essencial. Aquest és un missatge fonamentalque cal transmetre a les noves generacions, molt dotades pera la tecnologia, però tantes vegades escasses d’intel·ligènciaemocional perquè han crescut en això d’una manera total-ment selvàtica i sense orientacions.

9

les places i els cafès on solem reu-nir-nos i amb això els testimonis deles nostres accions i paraules.Aquests nous contextos també sónfòrums on s’exerceix aquest esforçsense fi per aconseguir ser estimats.Els adolescents fan servir aquestsmitjans sense parar, tot aprenent aser amics, lluitant de vegades entreells, intercanviant imatges i músicaen un diàleg polièdric i ple d’emo-cions, a la recerca de la seva pròpiaidentitat.

Repressió o promoció?En el cas dels fills petits, la pre-

sència i proximitat dels pares ésinsubstituïble, ja que aquestes tec-nologies els exposen a amistats isituacions realment de risc per a laseva salut i la seva integritat. Peròl’esperit d’una proximitat vigilantno ha de ser el de controlar o infan-tilitzar la persona, sinó el d’ajudara créixer en saviesa i autonomia, enresponsabilitat i consciència delsriscos reals que pot córrer.

La temptació humanapersistent de dominar l’altre,garantint-se una companyiafeta a mida dels propis gus-tos, està destinada al fracàs.Ha de ser constantmentsuperada si es vol arribar auna autèntica relació d’amor id’amistat. El control i el xan-tatge només aconsegueixengenerar en l’interlocutor lesestratègies de la fugida o de lasimulació, i produeixen unaprofunda infelicitat en totesdues parts.

Per això dintre de la famí-lia és més necessari que mai

compartir un clima de mútuaconfiança que faci créixer la llibertati l’autèntic afecte i respecte entretots. És en aquest nucli bàsic i pre-sencial on la persona aprèn a diramb sinceritat el que sent, a solu-cionar conflictes d’una maneraconstructiva, a conèixer-se i aconèixer els altres en amorosa lli-bertat. La tecnologia, llavors, s’in-tegrarà més fàcilment com una pro-longació utilíssima i gratificant denosaltres mateixos.

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

Núm

ero 253- Gener 2011

εδτ

On volem fer cap amb aques-tes reflexions? Senzillamenta posar en guàrdia sobre

algunes tècniques de comunicacióde les quals en podem ser víctimessi no acarem tots els productesmediàtics amb criteri independenti sense renunciar als nostres valorscristians. No hem, per tant, de com-bregar amb rodes de molí.

El lingüista Avram NoamChomsky (Filadelfia, 1928) ésun pensador i lingüista nord-

americà, un dels més importantsdel segle XX i del que portem delXXI. Cal recordar que és el creadorde la jerarquia de Chomsky, una cla-

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Informació o manipulació?Les 10 estratègiesDaniel Boloix, periodista

Sobre Mitjans δεComunicació Social

Informació o manipulació?Quan ens enfrontemals missatges que propaguenels anomenats mitjans decomunicació social ens formulemsovint aquesta pregunta.

10

Benet XVI, i abans d’ell Joan Pau II, han dedicatpàgines i pàgines a reflexionar sobre el paperd’aquests mitjans i a encoratjar els periodistes a servehicles de pau i de concòrdia i a defugir formes defer renyides amb la moral més elemental. Ambdóssabien de què parlaven.

Joan Pau II va viure bona part de la seva vida sotauna dictadura comunista que feia servir els mitjans decomunicació al seu abast per imposar les seves idees.

El papa Benet XVI, durant la seva jovenesa, va haverde viure sota el règim nazi i quan parla de les conse-qüències del mal ús que es pot fer dels mitjans decomunicació social ho fa amb coneixement de cau-sa. Molts dels seus missatges adreçats al món de lacomunicació parlen de la seva recta utilització senseapartar-se dels principis ètics que haurien de regir lahumanitat al marge de les seves creences religioses,la qual cosa augmenta la responsabilitat dels comu-nicadors que ens anomenem cristians.

Encara que no ens agradi, els per-iodistes hem de reconéixer quemoltes tècniques que fan servir elsmitjans de comunicació socialactuals es van provar amb eficàciaen un dels períodes més foscos de lahistòria humana. Un personatgesinistre, el Dr. Paul Joseph Goeb-bels, va ser el creador —o si més nova usar molt eficaçment— el queavui dia es coneix com el “màrque-ting social”, enaltint molts senti-ments d’orgull, promovent odis iconvencent a les masses de cosesmolt allunyades de la realitat. El Dr.Goebbels era l’encarregat de la propaganda nazi abans que el seupartit fos al govern alemany. Un cop al poder, la seva funció com aministre de Propaganda del III Reich consistia a controlar tots elsmitjans, la ràdio, cinema, literatura, etc. Així mateix havia d’impedirque sortís a llum la informació de l’exterior. Era també l’encarregatde promocionar o fer públics els avisos del govern.

Una de les seves fites més remarcables va ser quan, davant la neces-sitat d’un fort suport econòmic, Goebbels va inaugurar l’ajuda d’hi-vern de 1941, en què es promovia la col·laboració del poble... acom-panyat pel descompte obligatori del 10% dels sous. L’ajuda d’hivernva ser un èxit i va recaptar molt. També va emprar altres tècniques imètodes, com el de fer esperar el públic alemany per les notícies entemps de victòria per crear un fort suspens i aconseguir que, quanrebessin les bones noves, l’alegria fos més duradora. Els seusmétodes van aconseguir que les seves soflames fossen cregudes finsgairebé quan les tropes soviètiques entraren a Berlin.

11

sificació de llenguatges formals degran importancia en Teoria de lacomputació. Això no obstant, entreel gran públic, és més conegut perla seva activitat política, fortamentcrítica amb el sistema capitalista ytambé del socialista. Va elaborar lallista de les Deu estratègies de mani-pulació mediàtica, social i econòmicaque exposem a continuació, i queserveixen per entendre què passa alnostre voltant.

El lector/a és prou intel·ligentper treure les seves pròpies conclu-sions i trobar exemples de cadapunt d’aquest decàleg...

1.-L’estratègia de la distracció.

L’element primordial delcontrol social és l’estratègia de la dis-tracció que consisteix a desviarl’atenció del públic dels problemesimportants i dels canvis deciditsper les elits polítiques i econò-miques, mitjançant la tècnica deldiluvi o inundació de contínues dis-traccions i d’informacions senseimportància.

L’estratègia de la distracció ésigualment indispensable per aimpedir al públic interessar-se pelsconeixements essencials, en l’àreade la ciència, l’economia, la psico-logia, la neurobiologia i la cibernè-tica.

“Mantenir l’atenció del públicdistreta, lluny dels veritables pro-blemes socials, captivada per temessense importància real. Mantenir alpúblic ocupat, ocupat, ocupat, sen-se cap temps per pensar.”

2. Crear problemesi després oferirsolucions.

Aquest mètode tambéés anomenat: “problema>reacció> solució”. Es creaun problema, una “situa-ció” prevista per causarcerta reacció en el públic,per tal que aquest sigui eldemandant de les mesuresque es desitja fer acceptar.Per exemple: deixar que es

desenvolupi o s’intensifiqui la vio-lència urbana, o organitzar atemp-tats sagnants, per tal que el públicsigui el demandant de lleis de segu-retat i polítiques en perjudici de la lli-bertat. O també: crear una crisieconòmica per fer acceptar com unmal necessari el retrocés dels dretssocials i el desmantellament delsserveis públics.

3. L’estratègia de la gradualitat.

Per fer que s’accepti una mesurainacceptable, n’hi ha prou aplicargradualment, a comptagotes, peranys consecutius. És d’aquestamanera quines condicions socioe-conòmiques radicalment noves(neoliberalisme) van ser impo-sades durant les dècades de 1980 i1990. Estat mínim, privatitzacions,precarietat, flexibilitat laboral, aturen massa, salaris que ja no assegu-

ren ingressos decents. Ens sona, oi?Tants canvis haurien provocat unarevolució si haguessin estat aplicatsd’una sola vegada i no de forma gra-dual com s’ha fet.

4. L’estratègia de diferir.

Una altra manera de fer accep-tar una decisió impopular és la depresentar-la com “dolorosa inecessària”, obtenint l’acceptaciópública, en el moment, per a unaaplicació futura. És més fàcil accep-tar un sacrifici futur que un sacrifi-ci immediat.

—Primer, perquè l’esforç no ésemprat immediatament.

—Segon, perquè el públic, lamassa, té sempre la tendència aesperar ingènuament que “tot aniràa millorar demà” i que el sacrificiexigit podrà ser evitat.

Això dóna més temps al ciutadàper acostumar-se a la idea del canvii d’acceptar-la amb resignació quanarribi el moment.

5. Adreçar-se al públiccom a criatures de poca edat.

La majoria de la publicitat diri-gida al gran públic utilitza discur-sos, arguments, personatges i ento-nació particularment als nens,moltes vegades propers a la debili-tat, com si l’espectador fos una cria-tura de poca edat o deficient mental.

Núm

ero 253- Gener 2011

La manipulación informativa vistaper l’humorista Garzón

Com més s’intenti buscar enganyara l’espectador, més es tendeix aadoptar un to infantil. Per què?Perquè si un es dirigeix a una perso-na com si ella tingués 12 anys omenys, llavors, en raó del poder desuggestió, ella tendirà, amb certaprobabilitat, a una resposta o reac-ció més infantil i desproveïda delsentit crític d’un adult.

6. Utilitzar l’aspecte emocionalmolt més que la reflexió.

Fer ús de l’aspecte emocional ésuna tècnica clàssica per causar uncurt circuit en l’anàlisi racional, ifinalment neutralitzar el sentit crí-tic dels individus.

D’altra banda, la utilització delregistre emocional permet obrir laporta d’accés a l’inconscient per aimplantar o empeltar idees, desit-jos, pors i temors, compulsions, oinduir a determinats comporta-ments.

7. Mantenir al poble en laignorància i la mediocritat.

Fer que el públic sigui incapaç decomprendre les tecnologies i elsmètodes utilitzats per al seucontrol i la seva esclavitud.

“La qualitat de l’educació dona-da a les classes socials inferiors hade ser la més pobre i mediocre pos-sible, de manera que la distànciaentre aquestes i la classes altesromangui inalterable en el temps isigui impossible aconseguir unaautèntica igualtat d’oportunitatsper a tots.”

8. Estimular al públic a ser com-plaent amb la mediocritat.

Promoure el públic a creure queés moda el fet de ser vulgar i inculte,mal parlat, admirador de gent sensecap talent, a menysprear elintel·lectual, exagerar el valor delculte al cos i el menyspreu per l’es-perit ...

9. Reforçar la autoculpabilidad.

Fer creure a l’individu quenomés ell és culpable de la seva prò-pia desgràcia, per causa de la insufi-ciència de la seva intel ligència, deles seves capacitats, o dels seusesforços. Així, en lloc de rebel.lar-se contra el sistema econòmic isocial, l’individu s’autoavalua, s’au-toinculpa, el que genera un estatdepressiu, un dels efectes del qualés la inhibició de la seva acció. I sen-se acció, no hi haurà reacció ni revo-lució.

10. Conèixer els individus millordel que ells mateixos esconeixen.

En el transcurs dels últims 50anys, els avenços accelerats de laciència han generat una creixentbretxa entre els coneixements delpúblic i els coneixements posseïts iutilitzats per les elits dominants.

Gràcies a la biologia, la neuro-biologia i la psicologia aplicada, el

“sistema” ha gaudit d’un coneixe-ment avançat de l’ésser humà, tantde forma física com psicològica-ment. El “sistema” ha aconseguitconèixer millor l’individu comú delque ell es coneix a si mateix.

Això significa que, en la majoriadels casos, el sistema exerceix uncontrol més gran i un gran podersobre els individus, més gran que eldels individus sobre ells mateixos.

I, ara sí, un consell. Recomanemllegir tots els missatges que elpapa Benet XVI ha escrit al llargdel seu pontificat per a la JornadaMundial de les ComunicacionsSocials i també els de la JornadaMundial de la Pau. Són uns textosbreus que ens il·luminaran sobrecom hem d’actuar davant d’a-quests mitjans, ja sigui com aprofessionals de la comunicacióo com a simples usuaris.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

12

εδτ

εsglésiaδe τarragona

els desitja un feliç any 2011!

13

Altres persones han estatcapaces de generar un camí al’inversa. Després de sentir

Déu com una llum natural, quasiinnata, han projectat sobre elsaltres aquesta llum des d’un llen-guatge humanista. Mn. Josep Maria

Mitjans Figueras era d’aquesta clas-se de persones.

Home culte, home de camp,aquesta dualitat era la seva plata-forma privilegiada. Allò que t’expli-ca per què les seves homilies i lesseves paraules tenien la forçaimpactant de la més absoluta sen-zillesa. La capacitat de transcriureel missatge de l’Evangeli a través decodis naturals, de figuracions inspi-rades en la terra i en els seus ele-ments. Un estil fascinat queconnectava radicalment amb l’es-til narratiu de Jesucrist a l’Evangeli.Sabia desgranar tots els elementsde la naturalesa amb un llenguatgeclar, diàfan i posar-los al servei de lacomprensió del Regne de Déu, sen-se cosmètica. Sabia expressar que si

la persona està feta a semblança deDéu, la nostra humanitat tambéparticipa d’una gran dosi de divini-tat. Descobrir en profunditat la per-sona és descobrir Déu.

La seva autenticitat, el seu estilsincer, sense formalismes super-flus, acceptant obertament lesseves limitacions li ha fet ser unreferent per a centenars d’homes,dones, joves i infants, creients i nocreients. Hi ha moltes formes deservir a Déu però la de Mn. Mitjansm’agrada molt. Sacerdot, mestre,missioner, educador de lleure,amic..., ell ens ha ajudat a entendrela Terra com un llenguatge i com unescenari on desplegar el millor decadascú. Des de l’esperança de laresurrecció, t’enyorarem!

Núm

ero 253- Gener 2011

In mεmoriam

A Mn. Josep Maria MitjansUna ocasió joiosaAndreu Muñoz Melgar, arqueòleg

Algunes persones aconsegueixenarribar a Déu a través del misticisme,un camí de contemplaciótranscendent que apropa la realitathumana a l’essència de les cosesdivines en un ordre ascendent.

εδτ

Molts cops tots hem sentitaquesta queixa: ja veus, vasa l’església i només hi trobes

gent gran. On són els joves, on elsnens i les generacions entre 30 i 60anys?

Imagineu que no ho hagués gentgran a les esglésies? Potser seria unmal testimoni per a la resta depoblació. Hi hauria gent que diria:com és que els avis i les avies ja novan a l’església; què els hi ha passat?

Fa molts anys que se sent aques-ta queixa, que a moltes esglésiesnomés es veuen persones grans.Potser va començar pels anys 70 ouna mica abans. Però és clar, elsavis i les avies d’aquella època ja nohi són, han marxat. I moltes esglé-sies segueixen acollint gent gran.Evidentment hi ha hagut un relleu,

no són els mateixos. Les personesque ara són la immensa majoriadels que van a l’església totes abanshan estat joves, i possiblement lamajoria quan ho eren no anaventant al temple. Però arriba untemps en el que es va anar produintun canvi.

Algú dirà: home, és evident.Quan es fan grans veuen la vida i lamort d’una manera diferent. Estanmés sols, potser han quedat viudoso viudes, han vist ja tantes coses....que cerquen un consol i una ajuda,o es preparen pel trànsit definitiu.

I què! No pensem que precisa-ment Jesús va exhortar a atendreals que pateixen? Seguramentmolts d’ells i d’elles entren de ple ales prioritats del Senyor.

Però encara podem aprofundiruna mica més en el tema. La majo-ria de les cultures, excepte de la cul-tura economicista, respecta a lagent gran i pensa que en moltescoses encerten a causa de la sevallarga experiència de la vida. Lagent gran és valorada, escoltada iels seus criteris tenen un valor afe-git. A la nostra, ara això, no és gai-re freqüent, més aviat es pensa quecal entretenir-los, que es diver-teixin, i després possiblement aïl-lar-los.

Potser, doncs, la pregunta ha decanviar. Com és que no fem cas de lagent gran? Com és que anem poc al’església quan els nostres pares iavis hi van? No seran ells els queencerten? No els hem de prendreamb major seriositat?

Hi ha una dada interessant pera pensar. Molts nets i netes ensdiuen que gràcies als avis tenen fe iresen. Són els avis resistents,valents o valentes, que saben donarbons consells i saben triar el millorpels seus nets. Com que ja n’hanvist de totes, creuen que és bo pelsque estimen que vagin també a l’es-glésia.

I si tinguessin raó ? Al menysen un tant per cent suficient onotable ?

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Esglésies plenesde gent gran

Jesús Renau, sj, prevere

Com és que anem poc a

l’església quan els nostres

pares i avis hi van?

Per gentilesa δε...

Estrenem avui una secció que és unintercanvi d’escrits entre la nostrarevista i d’altres publicacions d’arreudel nostre país. Heus ací un articleper reflexionar que ens ha ceditCatalunya Religió

14

εδτ

15

Núm

ero 253- Gener 2011

Valls: Programa d’actes δε les Festes Decennals

Les Festes Decennals de 2011 sónles de l’Any Jubilar pel Centenaride la Coronació canònica de la

Mare de Déu de la Candela. Heus acíla relació d’actes religiosos.

Dissabte, 29 de generDia dels joves i pel millor futur

de tots

A 2/4 de 8 del matí, a la capella de laMare de Déu , celebració de l’euca-ristia.A les 10, celebració de l’eucaristia del’Any Jubilar, presidida per Mn. JosepM. Font, rector de la parròquia del’Assumpció del Pla de Santa Maria.A 2/4 de 7 de la tarda, repic de cam-panes anunciant l’inici de la novena.A les 7, solemne baixada de la imatgede la Mare de Déu de la Candela delseu cambril a l’església.A 2/4 de 8, comença la novenaPredica la novena i presideix la cele-bració de l’eucaristia Mons. SebastiàTaltavull, bisbe auxiliar de Barcelona.A 2/4 d’11 de la nit, vetlla-concert perMn. Joan Àguila, amb el grup “Cantala teva fe”. S’hi presentaran les can-çons del seu nou CD “De la ciutatestel”.

Diumenge, 30 de generDia dels nous batejats i dedicat a

la iniciació cristiana

A les 12 del migdia, celebració del’eucaristia. Presentació dels infantsbatejats en els darrers sis anys a laMare de Déu de la Candela.A 2/4 de 8 de la tarda, predicarà lanovena i presidirà la celebració del’eucaristia Mons. Agustí Cortés. bis-be de Sant Feliu de Llobregat.

Dilluns, 31 d generDia dels malalts i impedits

i dedicat als qui sofreixen en el

cos i en l’esperit.

A les 10 del matí, celebració de l’eu-caristia de l’Any Jubilar, presidida perMn. Xavier Roig, rector de la parrò-quia de Sant Joan Baptista de Nulles.A les 4 de la tarda, ofrena dedicada ala Mare de Déu de tots els residents iimpossibilitats de les residències i deles famílies de la ciutat.A 2/4 de 8, predicarà la novena i pre-sidirà la celebració de l’eucaristiaDom Josep M. Soler, abat delMonestir de Montserrat.

Dimarts, 1 de febrerDia de les famílies i dels avis i de

les àvies

A les 10 del matí, celebració de l’eu-caristia de l’Any Jubilar, presidida perMn. Francesc Manresa, rector de laparròquia de Santa Maria de Vila-rodona.A les 5 de la tarda, Trobada de lesfamílies de les parròquies de Valls.A les 7, Cant de les vespres solemnesde la Mare de Déu, amb la participa-ció de l’Agrupació de Confraries iGermandats de Setmana Santa.A 2/4 de 8, predicarà la novena i pre-sidirà la celebració de l’eucaristiaMons. Francesc Pardo. bisbe deGirona.

Dimecres 2 de febrer

Dia de la ciutat de Valls i de totes

les seves entitats

A 2/4 de 8 del matí, a la capella de laMare de Déu , celebració de l’euca-ristia.

Des de les 10 fins a les 11 del matí,repic manual de campanes a càrrecdels campaners de les BorgesBlanques. S’executarà per primeravegada a Valls el toc dedicat a la Marede Déu de la Candela creat pel cam-paner Pere Giné.

A les 11 del matí, ofici solemne pre-sidit per Mons. Jaume Pujol, arque-bisbe metropolità de Tarragona iPrimat, amb la concelebració del’Arquebisbe-bisbe d’Urgell, delBisbe de Girona i de preveres.

Sostindran el cant de l’assemblea lescorals vallenques Societat XCoralAroma Vallenca, Coral Terpsícore,Coral Espinavessa, Cor Audite, CorJuvenil Divisi i Coral Infantil CorsAlegres.

A la fi de la celebració, les colles Jovai Vella dels Xiquets de Valls aixecaranun pilar cadascuna al so dels timbals igralles dintre l’església.

A les 6 de la tarda, solemne processóvotiva, presidida per Mons. JaumePujol, arquebisbe metropolità deTarragona i Primat.

Després de la processó, a l’església deSant Joan, el Sr. Arquebisbe predicaràla novena.

Dijous, 3 de febrerDia de les vocacions al ministeri

ordenat i a la vida consagrada

A les 10 del matí, celebració de l’eu-caristia de l’Any Jubilar, presidida perMn. Vicenç Ribas, rector de la parrò-quia de Santa Llúcia de Santes Creus.A 2/4 de 8 de la tarda, predicarà lanovena i presidirà la celebració del’eucaristia Mons. Joan-Enric Vives,arquebisbe-bisbe d’Urgell.

Divendres, 4 de febrerDia dels religiosos i religioses

A les 10 del matí, celebració de l’eu-caristia de l’Any Jubilar, presidida perMn. Josep M. Gavaldà, rector de laparròquia de l’Assumpció d’Alcover.A 2/4 de 8 de la tarda, predicarà lanovena Anna M. Camprubí, abadessadel Reial Monestir de Vallbona de lesMonges i presidirà la celebració del’eucaristia Mn. Francesc Esteso, rec-tor de la parròquia de Sant Llorençde Llorenç del Penedès.

Dissabte, 5 de febrerDia per la pau i la fraternitat

A les 10 del matí, celebració de l’eu-caristia de l’Any Jubilar, presidida perMn. Josep Anton López, rector de laparròquia de Sant Jaume Apòstol deBràfim.A 2/4 de 8 de la tarda, predicarà lanovena i presidirà la celebració de l’eu-caristia Mons. Lluís Martínez Sistach,cardenal-arquebisbe de Barcelona.

Diumenge, 6 de febrerDia pels fruits espirituals de

l’’Any Jubilar i de les Festes

Decennals

A les 11 del matí, celebració de l’eu-caristia, amb la interpretació de laMissa de la Coronació de WolfgangAmadeus Mozart, a càrrec de la coralEspinavessa i de l’orquestraCamerata XXI.A 2/4 de 8 de la tarda, predicarà lanovena i presidirà la celebració del’eucaristia Mons. Jaume PujolBalcells, arquebisbe metropolità deTarragona i Primat.Tot seguit, solemne retorn de laimatge de la Mare de Déu de laCandela al seu cambril.Clausura de l’Any Jubilar per partdel Sr. Arquebisbe.Apagada de la llàntia de l’AnyJubilar, amb la pregària demanantpels seus fruits espirituals. εδτ

La missionera diocesana IsabelCorreig porta quaranta anys a laRepública Democràtica del

Congo i la seva experiència consti-tueix el paradigma de l’esperit evan-gèlic. Isabel Correig és molt contun-dent quan afirma que “l’esperit mis-sioner exigeix que donem el poc quetenim perquè si esperem donar quantinguem molt, no donarem mai res”.

A partir d’aquesta afirmació,Isabel, en primer lloc, vol donar lesgràcies per l’ajut que, des de l’arxi-diòcesi, s’envia a l’associació“Ekolo ya Bondeko”, Poble de laFraternitat, responsable del Cen-tre de dia “ELIKYA” que acull anens que, un dia, acabarien malvivint al carrer. Aquesta associacióva ser creada pel bisbe d’Inongo,Mons. Philippe Nkiere, i per lamateixa Isabel Correig. Precisa-ment, les Obres Missionals Pon-tifícies, a través de la InfànciaMissionera, ha atorgat una ajudade 4.000 dòlars a aquella associa-ció com a contribució al projectede la casa d’acollida.

El centre “ELIKYA” permetràdispensar atenció nutrricional imèdica a seixanta infants d’entre 2i 15 anys. La població adulta tambérebrà sessions de formació amb unamitjana de 2.500 personas a l’any.Isabel Correig ens explica que laseva funció és anar al carrer a larecerca d’aquelles persones margi-nades de la societat.

—A la nostra associació procuremviure el somni de Déu per a tota la

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Isabel Correig, missionera al Congo:“Els missionersno som funcionaris”Josep Sabaté, periodista

Tarragona μissionera

El centre “ELIKYA” rep 4.000 dòlarsde les Obres Missionals Pontifícies(O.M.P.)

16

17

humanitat, és a dir, que tots siguemun poble de germans i germanes. Peraixò formem el Poble de laFraternitat. Es tracta de fer-se germàdels que no tenen germans, que estansols. A l’Àfrica, la persona sola és lapersona més pobre. Per això sortim alcarrer a donar la mà a les personesperquè es puguin aixecar i, si estanmortes, perquè puguin començar aviure…

Missatge joiós de l’Evangeli

Isabel Correig ens explica quel’esperit missioner comporta unareciprocitat, un intercanvi.

—L’esperit missioner és una ober-tura als altres. Jo dono però tambérebo molt. Dono el que soc, jo mateixa.No anem a les missions a fer coses, nosom funcionaris. Hi anem per a com-partir la vida, per a viure juntamentl’Evangeli. I, precisament, per l’espe-rit missioner, s’entra en una dinàmicamés universal on hi ha un pluralismede cultures. Jo em sento mestissa: quanestic aquí, em sento catalana peròquan estic allà em sento congolesa…

—Quin ha de ser el testimoniat-ge del missioner?

—El missioner ha de ser una per-sona molt senzilla. Es tracta d’anar ala missió i deixar que els altres t’ense-nyin i posar-se al seu lloc. T’hasd’adaptar als seus costums i entrar enla seva lògica.

Certament, és impressionant laforça i la il·lusió que posa IsabelCorreig en les seves paraules quanens parla del “seu” Poble dela Fraternitat. Per a ella, lapregària és fonamentalperquè, precisament, laseva força la troba enJesucrist.

—En realitat, cada cristiàs’ha de sentir missioner allàon sigui. Jo ho visc geogràfi-cament però tothom està cri-dat a viure-ho socialment, és adir, cal anar a la persona quetens al teu costat. L’Evangeliés un missatge joiós. Ser mis-sioner és portar la bona notí-cia d’una manera natural.

Isabel Correig va anar a les mis-sions perquè, un dia, va sentir queDéu l’estimava tant que ho havia dedeixar-ho tot amb la finalitat decomunicar als altres l’amor de Déu.I així ho va fer. Un bon dia ho vadeixar tot i va marxar de Reus per aemprendre un viatge que la porta-ria fins a la República Democràticadel Congo. Això passava fa quaran-ta anys. Com ella diu amb moltasatisfacció, ara és mestissa…

Núm

ero 253- Gener 2011

Isabel Correig durant la seva darrera visita al Sr. Arquebisbe

εδτ

La publicació és fruit d’unallarga trobada que tingué elPapa amb del periodista

Peter Seewald l’estiu passat aCastelgandolfo. I en aquestatrobada van parlar de tot, d’unamanera oberta i serena.

Com sempre, darrera decada resposta s’hi veu el Papareflexiu que concreta i desgranade manera senzilla les qüestionsque se li presenten. Hi harespostes amb el monosílab “sí”,com quan se li pregunta per lagimnàstica. I n’hi ha de llarguesen que, com a professor que és,va distingint, remarcat i fentaccepcions.

El llibre es pot llegir demanera seguida o bé cercant lespreguntes que més atraguin al lec-tor; això sí, amb el perill de deixar-seles altres.

El fil conductor és el que anemtrobant en tot el pontificat de Benet

XVI: la fe i la raó; és a dir, tenir unafe raonada i raonar de manera que elmisteri hi tingui el seu lloc.

Personalment destaco laresposta sobre la pregària. Llegida

en ple temps d’Advent ens potajudar en la manera que tenimde relacionar-nos amb Déu. Hotrobareu a la pàgina 31, però per-meteu-me que us l’avanci i aixíjo també en faci memòria:

“I com resa el papa Benet? Pelque fa al papa, també ell és un sen-zill captaire davant Déu; fins i totmés que les altres persones.Naturalment, reso abans sobretot aNostre Senyor, amb el qualm’uneix una amistat antiga. Però,també clamo als sants. Sóc amic deSant Agustí, de Bonaventura, deTomàs d’Aquino. Llavors també elsdic: ajudeu-me! I, per descomptat,la Mare de Déu sempre és un granreferent. Quan em lliuro a lacomunitat dels sants, refermat perells, també parlo amb Nostre

Senyor, sobretot implorant, però tam-bé agraint.”

D’aquí uns mesos m’agradaràtornar a llegir què diu el Papa sobretants temes.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Llum del mónUna entrevista a Benet XVIJordi Figueras Jové, prevere

Lliβres

El llibre “Llum del món. El papa, l’Església i elssignes dels temps,” entrevista a Benet XVI surtpublicat amb defecte. Molts estan preocupats peralguna qüestió concreta. Sembla que només unesquantes ralles tinguin rellevància en tot el que esdiu i proposa.

18

εδτ

Artífexs des de l’any 1803La joieria més antiga de

Catalunya

19

Núm

ero 253- Gener 2011

Oβservatori

La societat actual es pregunta, a vegades, què fanels monestirs de clausura, és a dir, quina funcio-nalitat tenen en aquests moments. També la

societat actual, sempre tan pràctica, tan funcional,s’interpel.la sobre la rendabilitat d’aquests cenobis.“Què fan les monges tancades en un monestir sensesortir al carrer? Què produeixen?” Aquesta és unapregunta que, més d’una vegada, s’ha pogut escoltar.

Certamente, què fan? La resposta és molt simple:les monges es tanquen dins per a sortir a fora. En pri-mer lloc, les monges no estan soles perquè viuen encompanyia de Déu. El Sant Pare, Benet XVI, ho ha ditrecentment: “Gràcies a aquesta opció de viure encompanyia de Déu, adquireixen un gran sentit decompassió per les penes i febleses dels altres. Amicsi amigues de Déu, disposen d’una saviesa que el món,del qual s’han allunyant, no té i la comparteixen ambels qui truquen a la seva porta”. Són pou de saviesa.

Benet XVI també es refereix a la “soledat habitadaper Déu”. Aquesta és una expressió que far meditar.Hi ha una soledat física peró no espiritual, perquè per-met apropar-se més a Déu fins el punt que Aquest ocu-pa tot el teu ésser. Aleshores, els monestirs de clausu-ra es converteixen en un oasi de pau i d’esperança.

La vida de clausura comporta l’oració, la medita-ció i l’estudi. Això implica el tancament en un espaifísic, no per motivacions individualistes, sinó peroferir als altres l’ajut, el consell o l’assistència espi-ritual com a conseqüencia d’aquella saviesa propi-ciada per la proximitat amb Déu.

Avui, doncs, els monestirs de clausura són mésnecessaris que mai en una societat que, en termesgenerals, només va a la recerca dels beneficis tan-gibles. Els cenobis de clausura aporten consell i sere-nor a totes aquelles persones que s’hi acosten per adescobrir el camí que condueix a la Llum, la Veritat ila Vida.

Veritablement, les monges de clausura fan unafeina molt callada perquè utilitzen el silenci, és a dir,el llenguatge de Déu. Però és una feina molt efectiva.Per a comprovar-ho només cal fer el pelegrinatge aqualsevol d’aquests cenobis…

Fra εulogi i αuguri per Bernabé

Clausura

Josep Sabaté, periodista

εδτ

Cada cop estàmés maca...

Això no obstant,els cal ajuda!

La devoció de la ciutat de Vallsa la seva patrona, la Mare deDéu de la Candela és secular.

Històricament consten les peti-cions i súpliques dirigides a lasagrada imatge quan el 1348 una ter-rible pesta assolava la ciutat.Lliurats d’ella per la intercessió desanta Maria, els vallencs des de lla-vors s’han apropat a la capella de laMare de Déu fins avui i així seguiràen el futur.

Una tradició molt valorada és elcant de la Salve tots els dissabtes del’any, a la tarda; actualment, a la fide la celebració de l’eucaristia. Elsfidels, durant el cant, dirigeixen laseva mirada devotament vers lasanta imatge de la Mare de Déu.

Cada any, en la festa patronal del2 de febrer, centenars de feligresos ide ciutadans visiten la capella i elcambril, situats a l’interior de l’es-glésia arxiprestal de sant Joan.Aquesta festa es preparada per unanovena de gran concurrència. el diade festa de la Presentació del Senyor,al matí, se celebra l’ofici solemneamb la benedicció de les candeles ila processó pels carrers del barriantic. Hi asisteix la CorporacióMunicipal i una gran multitud defidels que entonen els cants quemarca la tradició: el virolai (“flor defebrer, que el nostre cor anhela,/dela ciutat estel,/ il·luminats per la vos-tra candela,/ guieu-nos cap al Cel”.) iels Goigs (“Puig que a Valls feu ven-turosa/ i amb vós cap mal no recela./Maria de la Candela,/ mireu-nossempre amorosa.”)

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Capella de laMare de Déu de la CandelaA pocs dies de les DecennalsJosep Bofarull, prevere

Any Jubilar δε la Mare δεDéu δε la Candela

Arribem al terme de l’itinerari. Valls és,com hem vist, una ciutat ben especialper les moltes advocacions marianes;però sobretot per la profunda devocióa la imatge de la Mare de Déu de laCandela. Als seus peus acabem avuiaquest pelegrinatge.

20

21

Aquesta devoció es va incremen-tar —i molt!— en ocasió de la fun-dació de les Festes Decennals de laMare de Déu de la Candela. El seuorigen es deu a un llegat del prevereMn. Josep Perellada Salabert, bene-ficiat de la Comunitat de Preveresde la parròquia de Sant Joan deValls, que es feu efectiu en la sevamort l’any 1788. El seu marmessorMn. Pau Baldrich va ser qui va mate-rialitzar la seva darrera voluntat.

El dia 28 de gener de 1791, a casadel notari Ignasi Casas es varen reu-nir una representació de la Comu-nitat de Preveres —presidida pel Dr.Jaume Cessat— i l’abans esmentatDr. Pau Baldrich, en presència deregidors de l’Ajuntament, per tal designar el document que estipulavaque cada deu anys es faria unasolemne processó en honor delaMare de Déu de la Candela. Laimatge hauria de ser portada perquatre preveres de la ciutat, hi hau-rien d’assistir tots els sacerdots dela mateixa i l’Ajuntament procura-ria que hi participessin totes lesConfraries vallenques amb els seusrespectius patrons.

Des de llavors, la ciutat de Valls,cada deu anys, ha refermat el seu votde fidelitat a Maria.

Les Festes Decennals tenen unagran repercussió en la vida de la ciu-tat. Sota la iniciativa de l’Ajunta-ment amb les institucions, les asso-ciacions de tot tipus i els diversosgrups de la ciutat, s’organitzen grannombre d’actes culturals, esportius,socials i lúdics. Durant uns quinzedies la ciutat bull d’una manera par-ticular. Una dita local s’expressaaixí: “aquí comptem per festes de laCandela”. Tot això sense que dismi-nueixi la participació massiva alsactes litúrgics i devocionals, que sónla novena, l’ofici solemne i laProcessó votiva. Les propers festesdecennals de la Mare de Déu de laCandela se celebraran, com ja hemdit, el vinent mes de febrer.

A les portes de les DecennalsCentenari de la coronació de la santa imatge

En aquestes properes festes es complirà el primer centenaride la Coronació canònica de la santa imatge de la Mare deDéu. en les festes de 1911, quan la solemne Processó votivahavia entrat a l’església parroquial, es va iniciar l’oficiPontifical presidit per l’Arquebisbe de Tarragona, Mons.Tomàs Costa i Fornaguera, que estava acompanyat pelsBisbes de Lleida, Seu d’Urgell i Girona. L’alcalde de la ciutatva lliurar les corones de la Mare de Déu i de l’Infant Jesús.L’Arquebisbe actuava com a Legat del papa Píus X i va ser quirealitzà la solemne Coronació, enmig de l’entusiasme reli-giós i de la gran emoció de tot el poble que assistia entre cantsi tocs d’orgue. Així ho narren les cròniques d’aquell temps.En aquesta avinentesa del Centenari de la Coronació de laMare de Déu de la Candela hem demanat la celebració d’unAny Jubilar.

Així va estar concedit en data de 23 de juliol de 2009. AquestAny especial s’obrí el 24 de gener de 2010 i es tancarà d’aquí unsdies, el 6 de febrer de 2011. Aquest Any Jubilar té com a objec-tiu la preparació espiritual de les festes decennals de 2011, coma aprofundiment en la devoció a la santa Maria, Mare de Déu,com una aportació des de les parròquies a les arrels cristianesde la nostra ciutat i a la seva identitat, inseparable del sentitcristià de la vida i de la història d’aquesta població.

Núm

ero 253- Gener 2011

εδτ

Teresa Ekobo, responsable del’àrea de Cinema de la JMJ, hadestacat que cada cinta mos-

tra a “persones que han respost a lacrida de Déu i en ells es veu com la feha il.luminat les seves vides i els hafet afrontar amb valentia i esperan-ça les dificultats, els problemes,també les desil · lusions i els fracas-sos “.

Ekobo ha explicat que el cicleservirà per “preparar junts les jor-nades, aprofundir en el seu tema através de les pel lícules i de trobadesamb els professionals que l’han rea-litzat”. La presentació a les prees-trenes comptarà amb la presènciadels directors, actors o professio-nals implicats en la realització.

Ekobo ressalta que, d’aquestamanera, es promociona la JMJ“com una trobada única que ningúes pot perdre i per això convidemals joves a ser protagonistes i parti-cipar en ella “.

El cicle va començar el passat 29de desembre al cinema Paz deMadrid, amb la projecció de la pellícula finlandesa Cartes al pare Jacob(2009, Klaus Haro). La pel·lículaque obre el cicle de cinema de laJMJ retrata la relació entre el pareJacob i Leila, una ex presidiària queajuda a l’ancià prevere en la lecturade la seva correspondència. En eltranscurs d’aquesta història s’enal-teix el valor de l’oració com l’actemés intensament social del quall’ésser humà és capaç.

Aquest primer mes del nou 2011serà testimoni de la projecció de lafrancesa De déus i homes (2009,Xavier Beauvois). Aquesta produc-ció francesa va ser candidata alsOscar pel seu país el 2009, a més derebre el Premi del Jurat Ecumènicdel Festival de Cannes el mateixany.

Narra la història real d’unapetita comunitat de monjos cis-tercencs a Algèria, on són segres-tats i assassinats per islamistesradicals. Al març es podrà veureThere Be Dragons (2010, RolandJoffe), una superproducció inter-nacional que narra lliurement lavida de sant Josepmaria Escrivà deBalaguer durant la Guerra Civilespanyola.

El cinema de temàtica religiosaserà per tant el protagonista delcicle de cinema de la JMJ: “Estrenaralguna cosa amb temàtica religiosa,és un risc i que el públic la vegi, unmiracle. Cal afavorir que es pro-dueixin els miracles, demostrar queens interessa el cinema que ésreflex de la nostra fe, perquè, a lallarga, això propiciarà que es realit-zin més produccions “, ha destacatEkobo.

Les pel·lícules es presentaran encinemes i universitats, espais queafavoreixin que els joves gaudeixinde les pel·lícules, i així es preparinper la gran trobada de agost amb elPapa. Durant la setmana de la JMJtambé es realitzarà un cicle de cine-ma dins del programa cultural.L’assistència al cicle de preestrenesés totalment gratuïta gràcies a lacol.laboració de diferents distribuï-dores i al treball voluntari de lespersones involucrades.

Cicle de preestrenes JMJ

Desembre : Cartes al pare Jacob(2009, Klaus Haro) Gener: De déus i homes(2009, Xavier Beauvois Febrer: L’estudiant(2010, Roberto Girault) Març: There Be Dragons(2010, Roland Joffe) Abril: Alexia(2010, Pedro Delgado) Maig: The Human Experience(2008, Charles Kinnane) Juny: Popielusko(2009, Rafael Wieczynski)

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

El setè art té un lloca la Jornada Mundialde la JoventutPeyo Sànchez, prevere

Cinεma

Durant els mesos previs a la celebracióde la Jornada, Madrid serà escenari dela celebració d’un cicle de cinema queajudarà en la preparació d’aquestesdeveniment.

22

εδτ

L’ordenació vaestar presidi-da per l’ar-

quebisbe Mons.Luis F. Ladaria, Se-cretari de la Con-gregació per a laDoctrina de la Fe, iconcelebrada perMons. Jaume Pujol,arquebisbe metro-polità de Tarragonai primat, pel bisbeemèrit de Solsona,Mons. Jaume Tra-serra, pels carde-nals Lluís MartínezSistach i Ricard M.Carles, pel Nunci dela Santa Seu, Mons.Renzo Frattini, aixícom per tots elsbisbes de Cata-lunya, altres bisbesde l’Estat Espanyoli el bisbe de Per-

pinyà-Elna, així com molts preveresde Solsona, i d’altres diòcesis.

El Sr. Arquebisbe Jaume, com ametropolità de la província ecle-siàstica Tarraconense, de la queSolsona n’és sufragània, va pronun-ciar un emotiu discurs de benvin-guda al nou bisbe de Solsona Mons.Xavier Novell.

El lema episcopal del nou bisbeés extret de St. Pau, “Tot perl’Evangeli”, i en laseva salutaciófinal, Mons. Novell convidà tots elsdiocesans a treballar plegats i ambentusiasme per una “extensa i novaevangelització de tot el bisbat”.

23

Diòcesis sufrαgàniesN

úmero 253- G

ener 2011

Ordenaciói presa de possessiódel nou bisbe de Solsona,Mons. Xavier Novell Gomà

Més de 3.000 personesvan participar el diumenge 12 dedesembre a la cerimònia d’ordenacióepiscopal i presa de possessió deMons. Xavier Novell i Gomà com anou bisbe residencial de Solsona,i nascut fa 41 anys a Montfalcód’Agramunt, de la Diòcesi d’Urgell.

εδτ

Es tracta de Mn. Antonio Mar-tínez Subías, canonge respon-sable del patrimoni artístic i

documental de la Catedral i delCapítol; Mn. Joaquim Gras Min-guella, canonge i Mn. Pere Llagos-tera Tous i Mn. Josep M. PairotMassoni, canonges honoraris.

L’acte de la presa de possessió esva fer a la sala Capitular presidint-loMons. Jaume Pujol Balcells, Arque-bisbe Metropolità de Tarragona i

Primat. Els membres del Capítol,en processó des del claustre, vanentrar a la sala Capitular on, des-prés que Mn. Josep M. Serra, secre-tari del Capítol llegís el nomena-ment dels nous canonges, aquestsvan fer la professió de fe i el jura-ment de fidelitat. Després d’assi-gnar als nous canonges el seientcorresponent a la sala, el Capítol esva dirigir al Cor de la Catedral on elsnous canonges, mirant cap a l’altar,van fer el jurament de la Primada.

Tot seguit, el Secretari capitular vaindicar als nous membres l’escócorresponent per a les celebracionscorals. Després de la pregària del’hora de Tèrcia, el Secretari capitu-lar va notificar als presents la presade possessió.

En acabar la pregària, el Degà-President del Capítol va donar labenvinguda als nous canonges,recordant la història de la institució,creada per l’arquebisbe Bernat Tort

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La sala capitular va acollirla presa de possessióde quatre nous canonges

Notíciεs

El Capítol de la Catedralde Tarragona compta amb quatrenous canonges des que el passat 11de desembre van prendre possessiódels seus càrrecs.

24

25

l’any 1154. Mons. Barbarà es va refe-rir, també, als actuals Estatuts delCapítol i al Reglament de RègimIntern, aprovat pel Sr. Arquebisbe.També es va referir als actuals ser-veis de culte, activitats pastorals iconservació del patrimoni artístic,va recordar el caràcter col·legial delCapítol del que va dir que ha detenir el degut prestigi social. “Elscapitulars hem de tenir i volem que

se’ns vegi amb esperit de servei, benintegrats dins el presbiteri arxidio-cesà, ben encaixats en el momentactual de la nostra societat i de lanostra Església”.

Mn. Antoni Martínez Subías, ennom dels nous canonges, va expres-sar l’agraïment pel nomenamentcom a membres del Capítol de laCatedral al Sr. Arquebisbe, amb la

voluntat de treballar al servei de lamateixa. Mons. Jaume Pujol va clau-surar la cerimònia i va destacar laimportància de la Catedral com aCasa Pairal i centre espiritual del’arxidiòcesi. Va felicitar als nouscanonges i va recordar les paraulesdel papa Benet XVI durant la sevarecent visita a Barcelona en referèn-cia als temples com a signes visiblesde Déu.

Núm

ero 253- Gener 2011

Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny

Mobiliari urbà - Interiorisme

Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció

Nadal vist per BERNABÉNadales, llegendes, contes

de Nadal...

Originals inèdits, acoloritsper Maria Bofarull

Aquest nou llibre d’en Bernabéel trobareu a la

LLIBRERIA ADSERÀRambla Nova, 94 bis. Telèfon 977 235 815.

Tarragona

εδτ

Talleres Valero Reus S.L. (José A. Valero Navarro)Polígon Industrial Bescós. C/Sardenya, 3 (Ctra. Constantí) 43206 REUS

adreça electrònica: admin@talleresvalero.net Telèfons 977 770 651 - 977 771 643

Organitzada per la Delegació deJoventut de l’Arquebisbat deTarragona i el Secretariat dio-

cesà de vocacions, el Santuari de laM.D. de Misericòrdia de Reus vaaplegar en una bonica estona depregària, presidida pel Sr. Arquebis-be, Mons. Jaume Pujol, tant a petits ia joves com grans. Una estona depregària davant la imatge de SantaMaria implorant el seu auxili en béde les vocacions a l’Església, i alhoraencomanant els Dies d’AcollidaPrevis (de l’11 al 15 d’agost) i laJornada Mundial de la Joventut queviurem l’agost vinent.

L’entrada en processó dels pre-veres concelebrants i el Sr. Arque-bisbe va anar acompanyada del cantd’entrada de les lletanies de la Marede Déu. La música, de la mà de la joveorquestra i cor de l’Arquebis-bat deTarragona (JOCAT), va tenir unespecial protagonisme a l’hora deconduir i estructurar la Vetlla depregària amb cants dedicats a Maria,tots d’una gran qualitat. Abans d’en-trar en la litúrgia de la paraula, Mn.Simó Gras, director del Secretariatde Vocacions, va ser l’encarregat dedirigir unes breus paraules de ben-vinguda a tots els assistents en elmoment inicial de la Vetlla. Duranttota la celebració, dos joves van serels encarregats de portar el filconductor de la pregària a través demonicions que introduïen les lec-tures, les pregàries, o la col·lecta.

En el cor de la Vetlla també es vanintroduir unes reflexions sortidesdel cor d’un gran místic i predicador

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Caminant de la mà deMariaVetlla diocesana de la ImmaculadaAnna Robert, periodista

La Vetlla de pregària, celebrada el dia 7de desembre a les deu del vespre alSantuari de la Mare de Déu deMisericòrdia de Reus, va girar entorn lesvocacions a l’Església i la JornadaMundial de la Joventut d’aquest 2011.«Som-hi a la JMJ», és el missatge que espodia llegir just a l’entrada del Santuari.

26

27

de l’Església contemporània, el parecaputxí Raniero Canta-lamessa refe-rint-se a la Immacula-da Concepciócom la «Festa de la bellesa». «La bel-lesa de Maria Imma-culada se situaen el pla de la santedat i de la gràcia,més encara, constitueix el seu vèr-tex, després del Crist. És bellesainterior, feta de llum, d’harmonia, decorrespondència perfecta entre larealitat i la imatge que tenia Déu encrear la humanitat. És Eva en tot elseu esplendor i perfecció, la novaEva», escriu Cantalamessa.

L’evangeli de l’anunciació de l’àn-gel Gabriel a Maria, propi d’aquestasolemnitat, va ser llegit a tres veusrecordant aquelles boniques pa-raules d’esperança dirigides a Maria:«No tinguis por, Maria. Déu t’haconcedit la seva gràcia. Tindràs unfill i li posaràs el nom de Jesús. Seràgran i l’anomenaran Fill del’Altíssim». Fent referència a

aquestes paraules i destacantl’exemple valent de Maria, el Sr.Arquebisbe en la seva homilia vaencoratjar a tots els fidels presents aescoltar veritablement a Déu i fer-hodes del més profund del seu cor. «Nopodem anar vivint a base d’intuï-cions i sentiments, hem de conèixerel que Déu té preparat per a la nostravida», va subratllar Mons. Pujol.

El moment de les pregàries i lacol·lecta van ser un moment d’espe-cial atenció cap a les JornadesMundials. Els monitors que con-duïen la Vetlla anaven pronunciantun títol mariològic tot just abans dellegir la pregària pertinent relacio-nada amb els joves del món, en espe-cial pels grups que vindran a la JMJ,per les famílies acollidores i volun-taris dels Dies d’Acollida Previs a laJMJ i, finalment, per la nostraArxidiòcesi i per tots aquells quisofreixen. Cadascun dels sis títols

marians que es van pronunciar(Maria, mare de Misericòrdia; Maria,mare de l’Església; Maria, mare deNatzaret; Maria, mare del servei;Maria, patrona de l’Arxidiòcesi iMaria, mestra en humanitat) esta-ven escrits en una cinta de color. Totjust abans de llegir la pregària, cadajove dipositava la cinta a sobre del’altar escoltant de fons el Kyrie deTaizé. D’altra banda, es va anunciarque la col·lecta recollida durant laVetlla es destinarà a aquells jovesque amb més dificultat desitgin par-ticipar de la Jornada Mundial de laJoventut 2011, especialment pel grupd’Equador que estarà acollit a Vila-seca durant els dies previs abansd’anar a Madrid.

Després de la solemne benedic-ció final, la Delegada de Joventut del’Arquebisbat de Tarragona, MarisaJiménez, va adreçar unes paraulesanimant als joves a participar d’a-questa oportunitat que es presental’estiu vinent a casa nostra, la JMJ. ElsDies d’Acollida Previs, que tindranlloc de l’11 al 15 d’agost, seran un granmoment de fer Església i caminarplegats. «Des d’ara hem de començara treballar, sobretot animant a lesfamílies de les vostres parròquies pera què siguin famílies acollidores delsjoves que vindran d’arreu del món».La delegada va engrescar els joves adescobrir la joia de ser voluntarisdurant aquests dies i també va parlarde tot els nois i noies que acollirem acasa nostra l’any vinent. «Dels 8.000joves que acollirà l’arxidiòcesi, uns700 joves belgues de la diòcesi deNamur estaran acollits a Reus», vaconcretar Jiménez.

Finalment, Mn. Joan Àguila vacantar per a tots els assistents a laVetlla l’himne dels Dies d’AcollidaPrevis (DAP) i que porta com a títol ellema que la Delegació de Joventut hatriat enguany amb motiu de la JMJ:Arrelats en Crist. Un cop acabada laVetlla, ja fora del Santuari, els allípresents van poder conversar unaestona acompanyats de coca i vidolç.

Núm

ero 253- Gener 2011

εδτ

Des de fa dinou anys, els ”Sem-bra-dors d’estels” desitgen un “BonNadal” als vianants als que pen-

gen un estel a la solapa. El Sr. Arquebis-be, Mons. Jaume Pujol Balcells, va presi-dir l’acte inicial de la jornada celebrat al’església de sant Antoni de Padua i queva coordinar Mn. Jaume Gené.

Durant l’acte, organitzat per laDelegació Diocesana de Missions, el Sr.Arquebisbe va explicar als nens i nenesque omplien l’església quin era el treballdels misisoners i el seu lliurament a Déui als altres.

El lema d’aquest any era “S’aixecà i elva seguir” amb el qual es va fer un muralamb inscripcions dels representantsdels col·legis participants en la jornada.Concretament, en aquesta nova acciódels “Sembradors d’estels” hi vancol·laborar els col·legis Santa Teresa deJesús, Lestonnac-L’Ensenyança, SantDomènec, Mare de Déu del Carme, SantPau, Sagrat Cor i El Carme.

El moviment dels sembradors d’es-trelles va nèixer fa més de trenta anysamb un motiu molt missioner: si en elDOMUND es sortia al carrer per dema-nar als vianants la seva ajuda per a lesmisisons, per Nadal es surt per agrair, ennom dels missioners, l’aportació que,aleshores, es va lliurar. Així, doncs, sortiral carrer a ser “Sembradors d’estels” ésuna activitat plena d’alegria i de gratuïtat.Es experimentar la tendresa que Déusent per nosaltres, tan palpable en elnaixement de Jesús. Ser “Sembradorsd’estels” és molt més que una forma depassar una estona junts. Es tracta deconvertir-se en petits missioners quecomparteixen la bona notícia de Jesús ifeliciten el Nadal en nom dels missio-ners que anuncien l’Evangeli en païsosllunyans.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Els “sembradors d’estels”agraeixen l’ajut als missioners

Un any més, 600 nens i nenes van sembrar estrellespels carrers de la ciutat deTarragona per felicitar elNadal.

28

εδτ

29

L’ alcalde de Cambrils, Sr.Robert Benaiges va lliurar elguardó a la responsable de

Mans Unides de Cambrils, Sra.Maria Antònia Moretó el passat 9de desembre.

La Sala de Plens de l’Ajunta-ment es va omplir de gom a gomamb presència de cambrilencs icambrilenques i diferents repre-sentats municipals que van voleracompanyar a les persones i enti-tats homenatjades.

En aquesta primera edició d’ho-nors i distincions, l’Ajuntament deCambrils ha volgut reconèixer aMans Unides els més de 50 anys detasques de conscienciació i impli-cació de l’entitat amb la població deCambrils, per la seva participacióen programes d’ajut i cooperacióinternacional promogudes des delvoluntariat.

Maria Antònia Moretó va agraira les diferents entitats de Cambrilsi a l’Ajuntament el recolzament

rebut per al finançament de pro-jectes de desenvolupament en elspaïsos del Sud.

Robert Benaiges va adreçar unesparaules als homenatjats, va fer men-ció del primer sopar de la fam orga-nitzat per Mans Unides a Cambrilsl’any 1992 i el primer projecte cofi-nançat per l’ajuntament l’any 1996 aBolívia. Va donar les gràcies a totl’equip de voluntàries de Cambrilspel seu treball, “Gràcies a tots els quefeu possible que el món canviï”.

Núm

ero 253- Gener 2011

L’Ajuntament de Cambrilsguardona Mans Unides

L’Ajuntament de Cambrils ha concedita Mans Unides una menció honoríficamunicipal en reconeixement a la llargatrajectòria de l’ONG diocesana enfavor dels necessitats del Tercer Món.

L’església Prioral de Sant Pere es va omplir de públic elpasat dissabte 1 de gener, per veure el primer concert de

Cap d’Any, Memorial Micheline Carpentier, en el que vanparticipar organistes reusencs i músics col·laboradors dela Prioral. Marta Nus, Jaume Gil, Josep Maria Manresa iArnau Ferré van tocar l’orgue; Jordi Sans, el bombardí;mossèn Enric Mateu, vicari de la Prioral, el saxo, i PepManresa, el violí. Tots els músics van estar encapçalatsper l’organista titular de la Prioral, Josep Maria Mas Bonet.

Al concert es van interpretar peces de V. Lübechk, J.S.Bach, T. Steves, Pau Casals, G. de Lioncourt, R.V. Williams,Sigfrid Karg-Elert, C. Taltabull i J. Rheinberger.

Reus: El concert de Cap d’Any omple la Prioral de Sant Pere

εδτ

εδτ

La trobada va tenir lloc a l’edificidel Seminari tot i que el dinarde germanor es va haver de

traslladar al menjador del Col·legide l’Ensenyança degut a les obresque s’estan duent a terme a l’edificidel Seminari. Vagi des d’aquí elnostre agraïment a les germanes dela Companyia de Maria que tanamablement ens van oferir les sevesinstal·lacions i ens van acollir a casaseva.

A dos quarts de dotze, en lloc decomençar amb la tradicional confe-rència, la nostra trobada va comen-çar aquesta vegada amb la projecciód’una pel·lícula molt interessant ique ha tingut un gran ressò: La Últi-ma Cima, documental que analitzala vida i figura del sacerdot PabloDomínguez, una temàtica que tocade ben a prop la sensibilitat de

molts dels presents i que va provo-car l’aparició de més d’una llàgrimaals ulls.

Després de gaudir de la pel·lícu-la tots junts ens vam adreçar a lacapella major del Seminari per talde donar gràcies a Déu pel do queens ha fet, a uns de la nostra vocaciói a d’altres pel goig de tenir a la famí-lia un fill o una filla que amb tantagenerositat s’han lliurat la servei del’Església. I tots junts, pares i fills,vam donar gràcies a Déu pel doimmens que ens ha fet ambJesucrist i ho vam fer de la millormanera que tenim: celebrant l’eu-caristia, dedicada en aquesta ocasióa la Mare de Déu, Esclava delSenyor. Quina millor manera decelebra aquesta trobada durantl’Advent que recordant el fiat deMaria? Mn. Jaume Gené ens va

acompanyar amb l’orgue per tal desostenir el cant de l’assemblea quedirigia Mn. Joan Àguila.

Per últim, com abans comentà-vem, ens vam traslladar fins almenjador del Col·legi de l’En-senyança per tal de compartir eldinar amb l’harmonia i el goig d’es-tar entre germans. Va ser elmoment de compartir sentiments,vivències i també una mica de bonhumor. Per acabar, durant el lle-vanttaula, acompanyats per Mn.Joan Àguila a la guitarra, vam cantarnadales i vam compartir neules itorrons.

Un càlid comiat per a una troba-da familiar molt entranyable queens fa esperar amb deler la trobadade l’any vinent. Tant de bo pogués-sim ser-hi tots!

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Trobada de pares de mossens, seminaristesi laics amb missió pastoralJosep Manuel González, diaca

El passat 11 de desembre va tenirlloc, per cinquè any, la trobadade Nadal convocada pel Sr.Arquebisbe amb els pares demossens, de seminaristes i delaics amb missió pastoral.

30

εδτ

Dies abans de començar elRecés, Mn. Toni Vadell, pre-vere acompanyant de la diò-

cesi de Mallorca, va enviar una car-ta als cinquanta joves que tenienprevist participar-hi. Els deia queencara que no els conegués perso-nalment ja pensava i pregava pertots ells. Mn. Vadell, a més, els mos-trava la joia que tenia de viure elRecés amb tots ells.

Durant els dies de recés, el jovesvan poder aturar-se i revisar la sevapròpia vida i també compartir l’ex-periència de pregària amb els mon-jos del monestir. Hi va haver untemps per a contemplar la paraulade Déu i fer-ne una lectura atenta,d’aquesta manera van descobrir la

història del rei David, elseu fracàs; però tambéla seva capacitat dedemanar perdó al Pare.A través del testimonide vida del P. Paco, unmonjo de la comunitat,van poder aprofundiren el personatge bíblicd’Isaïes.

L’Arquebisbe de Tar-ragona, Mons. JaumePujol, va apropar-se unaestona a Poblet per

compartir amb els joves allà pre-sents el seu testimoni i encoratjar-los a la vivència i repte de ser jovecristià al segle XXI. I la JornadaMundial de la Joventut també es vafer present. Aprofitant l’estona ambel Sr. Arquebisbe, cada jove vapoder expressar-li les pròpiesconclusions, extretes de la lecturade la carta que el Sant Pare va adre-çar a tots els joves convidant-los apreparar-se per aquest gran esde-veniment.

Els joves van ser unànimes endestacar que havia estat un granrecés, una experiència inoblidable iun moment que tot jove hauria deviure algun cop durant l’any. Diesdesprés del recés al monestir de

Poblet, en Xavier Canudas, un jovedel nostre Arquebisbat, reflexionasobre el què ha viscut i compartitaquests dies.

“Respira, toca de peus a terrai viu la fraternitat”

El fet de respirar és necessari perviure, i la vida és un do de Déu. És unregal que cal apreciar-lo, agrair-lo, iassaborir-lo. Hem de viure agraïts aDéu. Tocar de peus a terra és la millormanera d’adonar-nos que tenim unlloc on dormir, una família, un espaiper treballar i per a formar-nos... Quesom vius i que podem ajudar a altres aviure. Que hem de perdre la por iomplir-nos de confiança. Un lligam ala terra que beneeix nostre Senyor.Viure la fraternitat és la joia del’Església, de tots els cristians. Qui viula Fe i posa la confiança en el Senyor,necessita compartir-ho i vol ajudar alsqui no poden compartir-ho. Això ésfraternitat. Viure la fe en comunitat.

Tot això és el què he après jo del tes-timoni de Mn. Toni Vadell, de FraMarc, del P. Paco i de TOTS els com-panys. És així la veu de Déu, com unvent suau... (1 Re 19,12).

Gràcies a tots els qui hem compartitaquesta gran riquesa. I gràcies alSenyor, que ens estima tant!

El passat 24 de desembre, com és tradicional,els membres de la Cúria Arxidiocesana i elsvoluntaris de les diverses delegacions i secre-tariats s’aplegaren al Palau de l’Arquebisbat perdesitjar un bon Nadal al Sr. Arquebisbe i viureuna estona de joia i de germanor. Enguany, en eldecurs d’aquesta trobada, es va lliurar a la Sra.Maria Lluïsa Cisquella un obsequi amb motiude la seva jubilació. A la foto la veiem (x) amb elSr. Arquebisbe i les altres dues persones quetambé es van jubilar l’any 2010: la Sra. PaquitaBofarull i el Sr. Jaume Saperas.

31

Núm

ero 253- Gener 2011

Recés d’Adventa Poblet

Silenci, contemplació, reflexió, pregària... Del 5 al 7 de desembre de2010, joves de l’Arquebisbat, acompanyats per Mn. Toni Vadell(diòcesi de Mallorca) i d’altres joves dels bisbats catalans, han dedi-cat un temps de preparació personal i espiritual per viure ambmajor plenitud el Nadal.

Gratitud als jubilats

εδτ

εδτ

x

1. La crisi revela l’existència dedues noves tendències

1.1 - Molta gent ve per primeravegada a Càritas: Són personesque han passat de la vulnerabili-tat a la pobresa, o de situacionsnormalitzades a la vulnerabilitat.Afectades principalment perespirals d’atur de llarga durada,elevat nivell d’endeutament, idesprotecció social, es caracte-ritza per ser un tipus de pobresaque va amb “vergonya” a dema-nar ajuda a Càritas i que s’estimaal voltant del 35-45% cada any. 1.2 - Molts tornen després d’ha-ver finalitzat processos d’inser-ció social. Són persones que javan participar en processos d’in-serció a través de Càritas peròque, donada la seva situació devulnerabilitat social i precarietatlaboral, s’han vist endeutades,empobrides i, de nou, excloses.

2. Principals perfils sociodemo-gràfics :

2.1 .- Aturats recents procedentsde llocs de treball de baixa quali-ficació dels sectors de la cons-trucció o de l’hostaleria, peròtambé de la indústria i del sector

serveis. Molts són immigrantsque tenien autorització de tre-ball. En molts casos ja s’han esgo-tat les prestacions per atur, per laqual cosa, o bé accedeixen alcobrament d’algun subsidi oRenda Social Bàsica, o entren enuna situació de “ingrés zero” a lesllars. Entre ells, destaquem elssegüents grups: Joves aturatsque cerquen la¢ primera ocupa-ció, sense perspectives de trobarfeina i amb poca formació. Sónjoves que no han acabat l’ESO perabandonament i alguns amb pro-blemes de fracàs escolar. Encaraque en els últims anys era pos-sible accedir a una feina precària,aquesta opció ja no és possible.La manca d’expectatives aug-menta la frustració. Autò-noms sense protecció social iaturats de més de 45 anys. 2.2. - Famílies joves (20 a 40 anysd’edat) amb nens petits. Un delsmembres de la parella ha perdut lafeina i han d’afrontar el pagamentd’hipoteca, alimentació, roba, etc. 2.3 .- Dones soles amb càrreguesresponsabilitats familiars, gene-ralment no compartides, i ambproblemes de conciliació entrevida familiar i laboral. Dones im-migrants que han vingut per rea-grupació familiar, majors de 40anys, que busquen treball per pri-mera vegada (es tracta, en gene-ral, de esposes de marits en atur),majoritàriament com a emplea-des de la llar. Moltes d’aquestesdones no tenen ni formació iexperiència. S’ha notat un fortaugment del¢ nombre de donesque exerceixen la prostitució idemanen ajuda per la reducciód’ingressos deguda a la caiguda

de clients. 2.4 .- També cada vegada méss’atén a homes sols, de més de 45anys, separats o divorciats, queestan a l’atur i no poden afrontarel pagament d’una casa o lamanutenció dels fills. El sistemasocial públic, en no tenir càr-regues familiars, deixa a aquestespersones pràcticament fora delseu àmbit d’atenció, i molts esconverteixen en persones sensellar. 2.5 .- Ha augmentat considera-blement el nombre de personesgrans que es veuen arrossegadesa una situació de crisi per l’em-pitjorament de la situació delsfills (del “niu buit” al “retorn delniu ple i desbordat”). També hi hacasos de dones grans amb pen-sions no contributives o pensionsmínimes que no arriben a cobrirnecessitats bàsiques 2.6 .- Drogodependents “nor-malitzats” amb addiccions a co-caïna, pastilles, cànnabis, etc., queen quedar fora del mercat laboraltenen dificultats. 2.7 .- Malalts mentals (ansiós-depressius, quadres psicòtics, etc.).

3. Aspectes singulars de les famí-lies i ciutadans autòctons

3.1 - Augment de famílies i per-sones amb nacionalitat espanyolaen situació de vulnerabilitat, ambcap de família home a l’atur (majorde 40 anys), amb hipoteques o crè-dits personals a les que no podenfer front. Vivien amb el just, senserecursos per a estalviar, i han esgo-tat els suports familiars, les pres-tacions per atur, fins i tot, trebal-len en activitats d’economia sub-

Observatoride la realitat socialServei de Comunicació de Càritas

Molta gent ve per primera vegada a Càritas:Són persones que han passat de la vulnerabili-tat a la pobresa, o de situacions normalitzades ala vulnerabilitat.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La veu δεCàritas

32

33

Núm

ero 253- Gener 2011

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interessa poder desgravar ❏ No interessa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

mergida i van a Càritas a demanarajuda econòmica per afrontarnecessitats bàsiques: habitatge,alimentació, accés a l’ocupació ,ajuda psicològica, i per a llibres detext o material escolar. 3.2.- Hi ha molts autònoms depetits comerços i tallers que hanhagut de tancar en quedar arruï-nats i amb moltes deutes a trebal-ladors, proveïdors, impagamentde clients, crèdits, etc ... 3.3.- També es detecta un lleugeraugment de la població gitana perla caiguda del valor de la ferralla ide la venda ambulant, o la majorpresència d’altres col.lectius (perexemple xinesos) en activitatslaborals, com la venda ambulant,tradicionalment desenvolupadesper aquest col·lectiu.

4. Aspectes singulars de les famí-lies i ciutadans extracomunitaris

4.1.- Augment de famílies i per-sones immigrants regularitzades—amb autorització de residènciai treball— que es queden a l’atur,procedents de llocs de treball debaixa qualificació (del sector dela construcció, hostaleria, treball

domèstic i del transport), onestaven en una situació laboralmés o menys “estable”. No obs-tant això, també hi ha desocupatsrelativament qualificats del sec-tor de la construcció. Ara, ambl’impacte de l’atur, tenen dificul-tats econòmiques per afrontarnecessitats bàsiques (alimenta-ció, roba) i les poques vegadesque aconsegueixen accedir almercat laboral ho fan de manerabreu, inestable (sense contractei sense cotitzar a la SeguretatSocial) i amb baixa remuneració.Fins i tot es detecten personesque continuen treballant sensesou, però mantenint la cotitzacióper no perdre drets. 4.2.- En tot l’Estat s’han endurit lescondicions administratives en elsprocediments de renovació, dereagrupació i d’arrelament social. Amés, molts tenen serioses dificul-tats per afrontar el pagament de lestaxes administratives d’aquestestramitacions. No obstant això, tro-bem el cas excepcional de la Co-munitat Valenciana, on s’han flexi-bilitzat alguns aspectes amb rela-ció a la limitació per sector i terri-tori a la primera renovació.

4.3.- Els que han de renovar laautorització temporal de resi-dència i treball estan en greu riscde passar a la irregularitat admi-nistrativa perquè, tot i que s’handonat passos per flexibilitzar larenovació, s’esgoten els terminisper trobar feina. Aquesta novasituació d’irregularitat no nomésafecta els treballadors estran-gers, sinó que condiciona tambéles seves famílies. D’altra banda,la limitació per activitat i territo-ri en la primera autorització pro-dueix dos efectes adversos: l’em-presari que podria contractaraquest treballador ha d’esperarque tingui la modificació autorit-zada, i el treballador estranger,disposat a la mobilitat, no pot. εδτ

CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE TARRAGONACàritas Interparroquial de Tarragona va fer la tradicio-nal campanya de Nadal de recollida d’aliments pelsdiferents col·legis de primària i instituts de la ciutat ibarris de Tarragona. Tots els aliments recollits anarena les diferents Càritas parroquials, segons la demarca-ció i les seves necessitats. D’altra banda, participaren auna carpa solidària a la Rambla Nova de Tarragona, unaactivitat organitzada per la Fira d’Artesania els dies 17i 23 de desembre, en col·laboració amb CàritasDiocesana. També l’Escola municipal de Música deTarragona va organitzar uns concerts de Nadal enbenefici de Càritas. Els responsables de les diferentsCàritas van estar presents els concerts per presentar lalabor de Càritas. Els concerts es feren el 13 de desembrea Sant Pere i Sant Pau, el dia 15 al Teatre Metropol i el 21a Torreforta.

CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE REUSCàritas Interparroquial de Reus va obrir per primeravegada el menjador social pel dia de Nadal. Càritas,amb el suport de l’Ajuntament, va voler oferir a les per-sones més necessitades un dia d’alegria i goig enaquest dia tan especial de les festes nadalenques. “Pelque fa als voluntaris, només puc sentir-me’n orgullosade tots ells. Tinc la sort de disposar d’uns col·labora-dors a Càritas de Reus que sempre són a punt per arre-mangar-se. És gràcies als voluntaris que podem obrirportes cada dia i continuar oferint l’ajuda als mésnecessitats”, va comentar Teresa Murria, directora deCIR. Aquest mateix dia, també es va fer cagar el tió perrecordar, sobretot als més petits, aquesta tradició nada-lenca plenament catalana.

CÀRITAS ARXIPRESTAL DEL BAIX CAMPCàritas Arxiprestal del Baix Camp durant els dissabtesi diumenges d’Advent i Nadal, a l’hora de l’Eucaristia, vapassar l’audiovisual de la campanya de Nadal, amb unaexplicació de la tasca social de l’Arxiprestat. També vafer la tradicional recollida d’aliments en totes les parrò-quies. Segons la responsable de CABC, Marta Sentís “aMontbrió del Camp, Càritas va participar en la fira delpoble i ho va fer conjuntament amb l’associació dedones. En aquesta fira es va fer la recollida d’aliments”.

CÀRITAS ARXIPRESTALDE LA CONCA DE BARBERÀCàritas Arxiprestal de la Conca de Barberà va organit-zar la campanya de Nadal de manera diferent segonscada poble. Per exemple, a Montblanc es va enviar unacarta, especialment a les empreses i comerços de lazona, explicant la tasca que fa Càritas a la comarca idemanant ajut sigui amb aliments o diners. Durant lasetmana del 13 al 19 de desembre es va passar a recollirpersonalment els donatius oferts. Enguany, “ja queestem reorganitzant el magatzem, no es es va fer entre-ga de joguines; això no obstant, el grup de tercer d’ESOde la classe de religió de l’Institut de Montblanc va feruna campanya de recollida de joguines”, va comentarMaria del Mar, responsable del menjador social. Pel quefa als altres municipis de la comarca determinaren eldia per recollir aliments i els portaren a Montblanc. Peraltra banda, enguany, l’Ajuntament de Montblanc vaorganitzar una gran tió i tots els aliments que es dipo-sitaren van ser destinats a Càritas.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Nadal a les Càritas arxiprestals

34

En favordels més desvalgutsAnna M. Mairal, periodista

Heus ací un brevíssim resum de les activitatsque han dut a terme les diferents Càritas quetreballen a tots els arxiprestats de la nostraArxidiòcesi.

CÀRITAS ARXIPRESTAL D’URGELL-GARRIGUESCàritas Arxiprestal d’Urgell-Garrigues va fer la recolli-da d’aliments i diners a criteri de cada parròquia. Perexemple, enguany a Belianes, la recol·lecta va ser d’oli.En aquest arxiprestat, algunes parròquies van destinarla col·lecta econòmica de les misses de Nadal a Càritas.

CÀRITAS ARXIPRESTAL DE L’ALT CAMPCàritas Arxiprestal de l’Alt Camp, amb motiu del mer-cat de Nadal, va organitzar un estand de Càritas per a lavenda de xocolata amb xurros, a un euro, acció en laque van comptar amb la col·laboració de la CatequesiArxiprestal. També per a totes les persones que vanassistir durant el curs a les classes de formació els vaser lliurat un lot de Nadal.

CÀRITAS ARXIPRESTAL DEL PRIORATI TARRAGONÈS PONENTCàritas Arxiprestal del Priorat va fer la recollida d’ali-ments pels comerços i Càritas Arxiprestal delTarragonès Ponent igualment va fer la recollida d’ali-ments i de joguines pels comerços, així com per lesescoles i a la catequesi. També van presentar als dife-rents col·legis la campanya de Nadal Una societat ambvalors és una societat amb futur.

CÀRITAS ARXIPRESTAL DEL BAIX PENEDÈSCàritas del Vendrell va fer la recollida d’aliments i dediners el dissabte 18 de desembre, el matí de 10 a 2/4quarts de 2 i per la tarda de 5 a 7. Els punts de recollidavan ser el carrer dels Cafès, carretera de Valls, plaça delMercat, plaça Vella, vial de França, avinguda del BaixPenedès, via dels Països Catalans i carrer de les Flors.Els aliments que es van sol·licitar van ser conserves,llet, llegums, oli i arròs.

CÀRITAS ARXIPRESTAL DEL TARRAGONÈS LLEVANTAprofitant els lemes la campanya de Càritas Una socie-tat amb valors és una societat amb futur i Sense tu, no somnosaltres, l’escola Josep Veciana de Perafort va dur a ter-me un projecte pedagògic. Per les festes nadalenques, amés de participar activament en la recollida d’alimentsde primera necessitat, van fer partíceps als alumnesque cursen l’assignatura de Religió personalitzant elspòsters de la campanya institucional. Han treballat l’es-perit solidari, el coneixement de què és Caritas i quinesactuacions fa. Els pòsters es van repartir per Perafortdurant el passat mes de desembre.

En aquest mateix arxiprestat, cal destacar queCàritas Parroquial de Torredembarra va fer la recollidad’aliments i diners l’11 de desembre a la Rectoria i a laResidència Pere Badia el matí de 10 a 1 i per latarda de 5a 8. Per la seva banda, a la plaça del Pou, la Càritas par-roquial d’Altafulla va participar a la Fira de Nadal elsdies 10 i 11 de desembre amb la encesa d’espelmes per ala Pau i la recollida de joguines. Va comptar amb lacol·laboració del grup de Solidaritat.

35

Núm

ero 253- Gener 2011

εδτ