1

6.-LA PROSA TICA: LA HISTORIOGRAFIA (loggrafs,

Herdot, Tucdides i Xenofont)

1.-Introducci: Davant les llegendes i mites heretats dels seus avantpassats, els grecs van adoptar

dues actituds: una interpretaci allegrica o simblica () i una altra interpretaci racionalista ():

en tot relat fantstic hi ha un nucli vertader. Aquest ltim mtode dinvestigaci constitueix el comenament

de la historiografia. La paraula "histria" significa etimolgicament la "narraci de quelcom que sha vist" i,

per tant, es coneix. Per aix, els pioners de la historiografia, anomenats LOGGRAFS al comenament del

segle VI a. C., narraven llurs propis viatges, aventures i experincies. Els temes centrals dels seus escrits

eren la fundaci de ciutats, les histries locals, les genealogies, relats de viatges... Aquests autors, jonis

majoritriament, solien llegir els seus escrits en pblic, a vegades en certmens literaris. El seu mtode

consistia en la simple acumulaci de notcies de qualsevol font. Mereix una consideraci especial Hecateu

de Milet, qui no sols va establir el mesurament del temps histric a base de generacions humanes (40 anys),

sin que va expressar la seua intenci de contar noms el que considers digne de crdit, amb la qual cosa va

iniciar, encara que de forma rudimentria la crtica de les seues fonts.

2.- Per no es pot parlar dhistoriografia fins al segle V a. C, davant l'obra d'HERDOT(485-428?).

Nascut a Halicarns, d'on es va exiliar en la seua joventut i desprs de nombrosos viatges es va assentar a

Atenes, on va freqentar els intellectuals del cercle de Pricles. Va morir en una colnia grega a Siclia.

Herdot va ser anomenat per Cicer el pare de la histria. Ens relata en les seues Histries, un fet

contemporani, l'enfrontament entre grecs i perses, que va interpretar com el primer conflicte entre Orient i

Occident. Com volia que la seua obra fos entretinguda, li va afegir una bona dosi de dramatisme i la va

amenitzar amb abundants digressions sobre la histria, la geografia i els costums d'Assria, Prsia i Egipte, a

ms de contes recollits de la tradici oral. T, no obstant, els defectes de tot pioner: - insuficincia de crtica,

perqu donava per segura qualsevol font d'informaci. - absncia d'explicacions poltiques dels

esdeveniments, 2 - excessiu protagonisme dels dus, que regeixen els destins dels homes i castiguen tota

acci exagerada o desmesurada.... Els fillegs d'Alexandria van dividir la seua obra en nou parts i van donar

el nom d'una Musa a cada una d'elles.

3.- La historiografia adquireix la seua majoria d'edat amb TUCDIDES (470- 395). Nascut a Atenes

d'una famlia aristocrtica, sel considera el ms gran dels historiadors grecs. Va escriure en vuit llibres La

Histria de la guerra del Pelopons, conflicte bllic que va enfrontar a Esparta i Atenes del 431 al 404 a. C.

en el que va participar com a estrateg. Per aquesta ra disposava d'informaci de primera m sobre els

2

esdeveniments que relata. Encara que pretenia comprendre fins al final de la Guerra del Pelopons, l'obra

s'interromp l'any 411. La seua obra es caracteritza per: - la inclusi de discursos dels personatges principals;

- el valor paradigmtic de la histria: el passat explica el present i ajuda a entendre el futur; - influncia de la

sofstica i de la medicina hipocrtica en observar els smptomes de la naturalesa humana i pronosticar el curs

de la malaltia poltica i cvica; per aix, tracta de relatar els fets en els que ha participat personalment com

a general- amb la major objectivitat, cercant explicacions cientfiques i racionals, i contrastant les diferents

fonts d'informaci, ja que no intenta entretenir, sin descobrir la veritat no va ser un simple narrador, sin un

pensador poltic que va prescindir de les consideracions mtico-religioses.

4.- XENOFONT (430-355). Natural d'Atenes, descendeix d'una famlia de la classe dels cavallers.

Va ser deixeble de Scrates i admirador del rgim poltic d'Esparta, on va viure durant vint anys, desprs de

ser desterrat d'Atenes. Per paga dels seus serveis la ciutat lacedemnia li va concedir un retir geners que va

aprofitar per a compondre els seus escrits. La seua obra, molt mplia i variada, inclou ttols de temes

diversos, com : 3 - L'Anbasi , que narra l'expedici del rei persa Cir el Jove contra el seu germ Artaxerxes

II, basada en el relat de la seua prpia experincia militar. - Les Hellniques, continuaci de la histria de

Grcia a partir d'on l'havia interromput Tucdides. - Ciropedia, - L'apologia de Scrates, etc L'obra de

Xenofont no aconsegueix la profunditat en l'anlisi de causes i conseqncies histriques del seu

predecessor Tucdides i sol perdre's de vegades en l'acumulaci d'episodis i discursos sense una clara lgica

interna, excepte la successi cronolgica. De fet, desprs de la bona acollida dels seus escrits durant

l'hellenisme, avui sel estima ms com a escriptor, per la senzillesa de la seua prosa que com a historiador.