Núm. 252 Desembre 2010

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època

εsglésia δe τarragona

El qui és la Paraulas’ha fet home i ha habitat

entre nosaltres

Adoració dels ReisJohan Ketembacher. Segle XVIIIOli sobre fusta.Església de Sant Jaume de Passanant

Novetats editorials

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

SUMARI 252 Desembre 2010

En aquest número han col·laborat Antoni Coll, Anna Mairal, Juan Orellana, Josep Sabaté, DanielBoloix, Joan Mandolí Rovirosa, DELEJOT, Joan Txeng Li, Gna. Antònia Agulló, Didac Bertran, Mn.Josep Bofarull, Bernabé, Gna. Esther Lomas i Anna Robert.

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

Ala nostra Arxidiòcesi funciona el Centre dePreparació per al Matrimoni (CPM), una veritableescola per a la família.

A Parlant de formacióPàgina 10

L’antic missioner a Uganda, Mn. Isidre Foguet,recorda les seves experiències en aquell paísafricà i reflexiona sobre l’esperit missioner.A Tarragona missioneraPàgina 20

I, a més, La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), La Veu de Càritas (pàg. 6), Cinema (pàg.8), Parlem de formació (pàg. 10), Preparant l’acollida (pàg. 11), Conte de Nadal (pàg. 12),Música (pàg. 14), Any Sant Compostel·là (pàg. 17), Reptes del nostre temps (pàg. 18),Tarragona missionera (pàg. 20), Aniversari (pàg. 22), IV Trobada Interdiocesana deCatequesi (pàg. 24), Any Jubilar de la Candela (pàg. 28),Fra Eulogi i Auguri (pàg. 29),Observatori (pàg. 29), Laics en missió pastoral (pàg. 30), Parlen les Delegacions (pàg. 32).

Ho sento, Mn. MiquelBarbarà, però és l’horadel reconeixements.

N’ha tingut ja molts: Fillil·lustre d’Almoster, el seupoble natal; Fill adoptiu dela ciutat de Tarragona, onviu; Protonotari ApostòlicSupernumerari, per volun-tat de Benet XVI...

Es podria pensar que laMiscel.lània Mossèn MiquelBarbarà Anglès, feta ambtanta cura per Mn. JoaquimClaver, per iniciativa de l’ar-quebisbe Jaume Pujol, és eldarrer homenatge, però alprotagonista li agrada mésque aquest llibre sigui con-siderat una aportació a la

història de l’arxidiòcesi de Tarragona entre dos postconcilis 1969-2009.

Quins dos potsconcilis? El Vaticà II que, enviat per cardenal DeArriba i Castro, va viure a Roma i el provincial Tarraconense, en el queva tenir una participació tan decisiva.

De fet, aquest volum és història viva dels darrers 40 anys del’Església a Tarragona, ja que Mn. Barbarà va servir als prelats De Arribai Castro, Pont i Gol, Ramon Torrella, Martínez Sistach i darreramentea Jaume Pujol.

El corpus central de la Miscel·lània són 30 escrits i documents dediferents èpoques, a vegades acompanyats de fotografies. Però elsescrits no poden substituir la percepció que és pot tenir de la personaquan algú el tracta de prop. Llavors apareix la persona amable, l’hu-manista, el sociòleg, el teòleg, el músic, com si fos un personatge delRenaixement trasplantat a la nostra època. Les seves creacions artís-tiques, com el Gloria i el Credo que es canten en solemnitats, recordaque hem de servir a l’Església amb alegria, com diu el salm.

Amb alegria cal celebrar també l’aparició d’aquest volum que par-la de la vida de Mn. Barbarà i de l’Arxidiòcesi alhora, perquè són inse-parables.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual(11 números): 14,52 €

Subscripció anual Europa (11 números): 35,00 €

Preu unitari: 1,45 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aεsglésia δετarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

εδτ

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

La Quarta d’εδτ

Mn. Miquel Barbarà

Antoni Coll Gilebert, periodista

Iamb aquest número 252 arribem al darrer mes del’any. En aquesta ocasió, junt amb un bonic contenadalenc d’en Josep Carner, hi podran trobar un

retallable per tal que els més petits —i per què no elsgrans— puguin fer el seu pessebre, acolorint-lo al seugust. També hi trobaran les seccions habituals, comles que signen els periodistes Antoni Coll i JosepSabaté. Naturalment, no hi pot faltar l’humor d’enBernabé i tampoc la presència missionera. Igualmentparlarem de música, rescatant de l’oblit la figura del P.Balcells, un gran autor vallenc. I parlarem de la IVTrobada Interdiocesana de Catequesi, i de la cadena depregària , i del matrimoni i... Bé, potser que ho vagindescobrint vostès mateixos.

Quan rebin aquesta revista faltaran pocs dies pelNadal. Els carrers de les nostres ciutats i dels nostrespobles estaran il·luminats, els mitjans de comunicacióens incitaran al consum i ens recordaran allò tan vell iconegut d’“Any nou, vida nova”. Tant de bo que fos així,però els temps no auguren pas un 2011 gaire joiós.

Sí que hi haurà novetats aquest proper any, perquèd’aquí uns dies Catalunya estrenarà nou Govern. Nocal dir que al nou president de la Generalitat no li espe-ra precisament un camí de roses: amb l’atur disparat,amb una economia enfonsada i un panorama interna-cional gens afalagador, li esperen moments que restenen a veure amb l’euforia de la victòria electoral. Demoment, ja ha donat una prova de seny en demanarl’ajut de tots.

Per altra banda, la diòcesi sufragània de Solsonaestrena bisbe en la persona de Mons. Xavier Novell, aqui desitgem un feliç pontificat.

I mentrestant, l’Església haurà de fer el seu paper desempre en èpoques de crisi: arribar allí on no arribenels poders públics: l’atenció a la població més desafa-vorida. L’hivern és una estació molt bonica... si tensun aixopluc digne, si pots menjar calent cada dia, si...Càritas ens podria parlar molt sobre aquest tema.

En efecte, les perspectives no són gens afalaga-dores perquè fins i tot ressonen novament els tamborsde guerra de conflictes pràcticament oblidats i que,sobtadament, revifen dramàticament: la guerra deCorea semblava una història dels avis, però la possi-bilitat d’un rebrot ocupa planes i planes dels diaris.

Com els ocupa una crisi que amenaça fins i tot leseconomies suposadament méssòlides. Les xifres multimilionàriesresultan esfereïdores: la rapidesa ambque s’han reunit els 85.000 milionsd’euros del pla de rescat dels bancsirlandesos contrasta dramàticamentamb la inoperància i la lentitud del’ajut al desenvolupament. L’any2000 ens van vendre la nova que l’any2015 la fam ja no seria un flagel per lahumanitat. Tant de bo, però faltennomés cinc anys per aquesta data imil milions de famolencs s’han afegitals que ja hi havia. I amb privatitza-cions, retallades de plantilles labo-rals, deslocalitzacions, etc. no creiem

pas que s’arreglin les coses.

Això no obstant, no perdem l’esperança. El papaBenet XVI ens recorda que la solució està en la huma-nització de l’economia, de les relacions internacionalsi de les interpersonals. Només cal repassar el que handit els papes des de Lleó XIII. Si es fes més cas de laDoctrina Social de l’Església n’estem segurs que lescoses aniríen d’una alltra manera.

Però estem a Nadal i no convé deixar-nos endur pelpessimisme: Déu ens estima fins el punt d’encarnar-sei esdevenir germà nostre. El seu missatge d’amor ensfarà trobar el camí enmig de les tenebres i es compliranles velles profecies: de les espases se’n faran arades,ningú passarà fam, els homes tornaran a ser germans.Però això no se’ns donarà gratuïtament: hem de tre-ballar i d’estimar amb tot el cor. Si ho fem així,es com-plirà el missatge de l’àngel: “Glòria a Déu a dalt del celi pau a la terra als homes de bona voluntat”.

5

εditorialN

úmero 252- D

esembre 2010

εδτ

Bon Nadal!

Càritas Diocesana de Tarragonava celebrar el passat 28 denovembre, la jornada dedicada

a les persones que viuen al carrersota el lema “Cap persona sensellar”. En aquest aspecte, Càritas faun crida a la societat perquèreflexioni sobre aquesta punyentrealitat i, a alhora, actuï en conse-qüència.

El director de Càritas diocesanade Tarragona, Francesc Roig, hamanifestat que cada vegada hi hauna major necessitat d’acord ambla “deconstrucció social” que estempatint per causa de la crisi econò-mica. El responsable de Càritasexplica que, mai com ara, aquestacampanya a favor de les personessense llar ha tingut un valor dedenúncia a favor d’aquells que

viuen en situacions d’extrema vul-nerabilitat.

—En la nostra campanya, sota ellema “Sense tu no som nosaltres “,volem que aquelles persones que estroben en aquelles situacions s’ado-nin que hi ha qui són conscients dela seva realitat iels volen ajudar.Això els perme-trà recuprerar laseva dignitat per-sonal i compro-var que hi ha unllarg camí perrecórrer. El rostre trist dela solitud

Francesc Roigs’expressa ambgran realisme

sobre la situació en què es tro-ben moltes persones que viuen—mal viuen— a la llinda del’extrema pobresa. I quan

s’acosten les jornades nada-lenques, es tendeix a caure enun ambient de puntual solida-ritat que s’oblida un cop s’hacanviat el full del calendari.

—La nostra societat estàacostumada a ser molt lacrimò-gena. I ho dic en funció demolts programes televisius queexploten el sentimentalismebarat perquè, al cap i a la fi, dar-rere de quatre llàgrimes no hiha res. Nosaltres no volemexplotar la llàgrima fàcil sinóque oferim el rostre trist de lasolitud de qui no té res ja que,moltes vegades, no li queden nillàgrimes per poder plorar.

Aquest és el factor que més ens dol:veure darrere dels ulls la tristesaamagada, no compresa i, fins i tot,no atesa. Amb freqüència, com noes plora, sembla que no es tenensentiments quan, moltes vegades,per decència, es guarden. I és aquí

Jornada dels “sense sostre”“Cap persona sense llar”Anna Mairal, responsable de Comunicació de Càritas Diocesana

Càritas Diocesana de Tarragona vacelebrar el passat 28 de novembre,la jornada dedicada a les personesque viuen al carrer sota el lema“Cap persona sense llar”.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La Veu δεCàritas

6

on Càritas vol recuperar i dignificar aquelladecència amagada darrere dels ulls tristos,sense llàgrimes ...

Precisament, Càritas diocesana ha cele-brat una jornada en què s’ha plantejat lavoluntat i l’objectiu de donar un nou impulsa la seva acció social en base a la espirituali-tat ia la justícia. Francesc Roig ha accentuat,precisament, aquests dos conceptes quesón fonamentals per a l’organització.

—Aquests aspectes són molt impor-tants perquè es fonamenten en la generosi-tat i en l’amor perquè aquest no es conten-ta, tan sols, a donar sinó que ha de coexistirtambé amb la capacitat de comprendre elproïsme.

En la jornada diocesana de Càritas vaintervenir el teòleg Dr. José I. González quies va referir a la mística espiritual, eclesial isocial d’acord amb la misericòrdia i al com-promís amb la societat i els seus valors.

—Una societat amb valors és una socie-tat amb futur. Si no enfortim la nostra socie-tat amb valors sòlids, no tindrà futur. Enaquest context, Càritas presenta els valorsde la fraternitat i del compromís que ess’afegeixen als de campanyes anteriors comsón els de la comunió, la participació, ladiversitat i la gratuïtat de l’acció.

Francesc Roig explica que la nova cam-panya de Càritas ofereix un nou estil de vidaper ser més justos i solidaris amb el proïsmemitjançant els valors evangèlics. Per això,la fórmula no és altra que la mateixa imatgede la campanya: fraternitat més compromísigual a voluntariat perquè «sense tu no somnosaltres». Perquè, en realitat, tots ensnecessitem.

VII Jornada de Càritas Diocesana

La VII Jornada Diocesana de Càritas es va celebrar a Reusel passat 14 de novembre de 2010. L’acte inaugural, xer-rada i col·loqui es va fer a la parròquia de Crist Rei.

La parròquia de Crist Rei va ser l’escenari de l’acolli-ment i recepció dels 186 assistents que van assistir a la jor-nada. Aquest esdeveniment, que Càritas Diocesana realitzaanualment, a més de ser un dia de convivència i treball pera tots els voluntaris i treballadors de Càritas, és una jornadaespecial per aprofundir i reflexionar sobre la tasca deCàritas al servei dels més necessitats.

Després de l’entrega de la carpeta de treball a tots elsassistentes i oferir un petit esmorzar a l’entrada de la parrò-quia, els participants es van reunir a la sala d’actes per iniciarla reunió. El delegat episcopal de la pastoral social, MnSantiago Soro va començar amb una pregària inicial i segui-dament, el director de Càritas Diocesana de Tarragona,Francesc Roig va donar la benvinguda i va destacar la granimportància de la participació dels voluntaris en la lluitaconstant contra les adversitats d’una societat en crisi.

Un powerpoint de motivació sobre la campanya insti-tucional de Càritas va ser l’enllaç amb la xerrada inauguralque va impartir el teòleg Dr. José González amb la ponència“L’espiritualitat de Càritas i la lluita per la justícia”. Desprésde la ponència, els voluntaris i treballadors de Càritas vanrealitzar treballs en grups per tractar i dialogar el tema pre-sentat. A continuació, Francesc Roig va informar de lesnovetats i nous projectes que es van dur a terme durant elcurs 2010-2011, entre els quals va destacar el nou impuls al’acció social “per tal de motivar persones i conscienciarcol·lectius”.

Seguidament, els assistents es van traslladar a la casa-parròquia de la Puríssima Sang per fer el dinar de germanor.

La jornada va finalitzar amb una visita guiada a la Prioralde Sant Pere, a càrrec del Prior Mn. Creu Saiz i la celebracióde l’Eucaristia, presidida pel Sr. Arquebisbe de Tarragona,Mons. Jaume Pujol Balcells.

7

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

εδτ

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

The way (El camí)Una visió del pelegrinatgea Santiago de Compostel·laJuan Orellana, director de Pantalla 90

Cinεma

El passat 19 de novembre, en ple Any Sant, s’haestrenat The way, d’Emilio Estevez, fill de MartinSheen, protagonista del film. Martin Sheen enrealitat es diu Ramon Estevez, i és fill d’espanyol.L’anterior pel·lícula de Estevez va ser la reeixidaBobby, sobre Robert Kennedy.

8

El camí de Santiago s’ha conver-tit en la nostra època postmo-derna en un lloc on es troben

sensibilitats i cosmovisions molt

diverses, entre les quals no està clarque sigui la religiosa la miradahegemònica. The way és unapel·lícula que, sense renunciar aaquest eclecticisme imperant, dónavia lliure a l’experiència religiosa,concretament a la cristiana, i ambprou feines deixa espai a esote-rismes barats d’inspiració new age.

Algunes consideracions

L’argument parteix d’un ame-ricà vidu, Tom, catòlic no practi-cant, que rep una trucada de la gen-darmeria francesa: el seu fill hamort a un accident mentre feia elcamí de Santiago.

Després de viatjar a França areconèixer el cadàver, decideixemprendre ell mateix la ruta jaco-bea portant les cendres del seu fill, iaixí acabar el que el seu fill tanthavia desitjat.

L’estructura és la previsible ilògica d’una road movie “a peu”. Unhome fa el camí de Santiago i se li

Sinopsi

The Way narra la història de Tom Avery (Martin Sheen), un presti-giós oftalmòleg que viu a Califòrnia, on un dia rep una trucada desFrança en la qual se li comunica que el seu fill Daniel (Emilio Estevez)ha mort en un temporalen els Pirineus.

Tot i que la relacióamb ell mai va ser molt

bona per tenir una visió oposada de la vida, Tom està desolat iviatja a França, vía vols barats, per recuperar el seu fill. Allà des-cobreix que Daniel començava a fer el Camí de Santiago i deci-deix fer-ho per ell. L’última oportunitat d’un pare per conèixer elseu fill es convertirà en la primera oportunitat per començar unanova vida.

van afegint companys de camí moltdispars que acaben configurant uninteressant fresc. Cap d’ells revelales veritables raons per les que fa elsacrifici de la peregrinació, peròaquestes aniran emergint al llargdel recorregut. El que està clar ésque tots realitzen un procés de can-vi, fins i tot d’una certa conversió.El primer catalitzador és el policiafrancès, creient i fervorós pelegríque explica el sentit de la ruta a l’es-cèptic Tom. Els altres pelegrins quees van afegint al viatge són Joost, unholandès que sota el seu afany peraprimar s’amaga el desig de recupe-rar la seva dona, Sarah, una donaamargada que arrossega el dolord’un avortament, i Jack, unnovel·lista en crisi. Junts van a des-cobrir que la seva vida necessita sersalvada d’alguna manera, i van aacabar clavant els genolls a terracom ànimes mendicants.

Al final, el que queda és una visióde l’home no materialista, en què essubratlla la necessitat de purifica-ció i de canvi profund perque la vida

no es vegi envaïda de buidor. Enaquest marc, la presència del catòlic(el prevere que regala rosaris, lesoracions que es escriuen, l’arribadaal Pòrtic de la Glòria ,...), lluny deser un folklore, té en el film un pesespecífic gens banal. També és certque hi ha personatges exòtics i his-triònics, però no són més que ingre-dients reals del “teatre del món”.

Un film singular

La pel·lícula, malgrat la sevafrescor, té alguna cosa de fatiga deli-berada que ajuda l’espectador aidentificar-se amb l’experiència delpelegrí. Anem recorrent el nordd’Espanya amb els protagonistes idescobrint amb ells les veritats quebategaven ocultes en els seus cors.Als paisatges recognoscibles dePamplona, Burgos, i tants d’altress’afegeixen alguns tòpics hispànicsque semblen inevitables sempreque un estranger fa una pel·lículasobre Espanya (toros, gitanos ,...).

El treball de Martin Sheen ésexcel·lent, com el de la resta dels ac-tors (Deborah Kara Unger, TchékyKaryo, James Nesbitt, SpencerGarrett, Joaquim de Almeida, Ánge-la Molina i el mateix Emilio Estevezen el paper de fill de Tom) i les can-çons que puntejen la banda sonorasón emotives i encertades en lesseves lletres. En resum, una grata iinteressant pel·lícula.

9

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

Fitxa tècnica

Direcció i guió:Emilio Estevez.

País: Espanya. Any: 2010.Durada: 121 min.Gènere: Drama.

Interpretació: Martin Sheen(Tom Avery), Deborah Kara Un-ger (Sarah), Yorick Van Wa-geningen (Jost), James Nesbitt(Jack), Emilio Estevez (Daniel),Tchéky Karyo (Henry), ÁngelaMolina (Angélica), Joaquim deAlmeida (pare Josep), EusebioLázaro (Ramon), Simón Andreu(Santiago).

Producció: Julio Fernández iDavid Alexanian.

Música: Tyler Bats.Fotografia: Juanmi Azpiroz.

Muntatge: Raúl Dávalos.Direcció artística:Víctor Molero. Vestuari: Tatiana Hernández.

Distribuïdora: Filmax.

Públic recomanat: Joves

εδτ

Al’Arxidiòcesi de Tarragona,el Centre de Preparació delMatrimoni (CPM) neix com

una necessitat de les parròquiesvers l’acolliment i acompanya-ment de les parelles que es volencasar.

Per a conèixer a fons el treballd’aquests grups, hem preguntat aMari Carme González i JordiBorrás, membres del grup deTarragona, quin és l’objectiu delCPM.

—Bàsicament, el CPM té la mis-sió d’acompanyar les parelles quevolen casar-se en el creixement delseu amor i de la seva fe i perquè tin-guin una vivència entusiasta imadura del sagrament del matri-moni. Ajudem a la parella i a lafamília perquè tendeixin a la realit-zació de l’esperit evangèlic. Tot aixòho fem amb la globalitat que té lagran missió evangelitzadora del’Església en el món d’avui.

Aquest treball el realitzen unsdeu matrimonis, provinents de dife-rents parròquies de l’Arxiprestat deTarragona Centre, tot i que tambéhi ha altres grups que realitzen laseva tasca arreu de l’arxidiòcesi.

—Quin és el sistema de treball?—El mètode i l’estructura de tre-

ball es basa en sis sessions o diàlegsd’unes dues hores cadascuna, amb unmàxim de set parelles, distribuïdes enpsicologia de la parella, l’amor, lasexualitat, els fills, fe i sagrament delmatrimoni i dimensió social de lafamília. En cadascuna d’aquestes ses-sions aprofundim en el diàleg i la

reflexió, amb esperit crític, sobre elsmateixos nuvis, intentant que projectinun estil de vida familiar segons l’espe-rit cristià. Fem també un recorregutvirtual per tota la seva vida, des que esvan conèixer fins que van acceptar al’altre com a part de la seva família.Les últimes sessions no volen sinóenfortir aquest lligam de família ientendre l’esperit cristià de pertànyera una comunitat viva i solidària: ensreferim a la comunitat parroquial coma signe d’evangelització.

—En termes generals, quina ésla radiografia de les parelles quevolen casar-se?

— La realitat social fa que moltesde les parelles que es volen casar per

l’Església estiguin convivint. Aixòpot suposar un problema quan en elmateix grup també tenim parellesque no conviuen, sobretot quan trac-tem el tema de la psicologia de laparella que és en el qual s’aprofun-deix en la relació de parella i en lafutura convivència. Per nosaltres,però, no deix de ser una oportunitatmés perquè el mateix grup s’enri-queixi a través de les diferents ses-sions que treball que fem. D’altrabanda, segurament degut almoment social i econòmic en que enstrobem, ha baixat molt el nombre deparelles que vol contraure matrimo-ni per l’Església.

Carme González i JordiBorrás consideren que a lesparelles els hi costa trobar espaisde convivència on puguin expres-sar el que veritablement pensen isenten per establir la base de lafamília cristiana.

—Per això creiem necessarique els nuvis, les futures famílies,sàpiguen trobar en la comunitatparroquial aquest espai de convi-vència. Per aquest motiu és bàsicque se sentin acollits i valoratscom a membres actius d’aquestacomunitat. Des de les diferentsparròquies, doncs, hem de saberacollir-los i acompanyar-los enaquest procés.

El Centre de Preparació delMatrimoni és, doncs, una eina moltimportant per a establir els fona-ments de la família cristiana, totseguint l’exemple de la SagradaFamília de Natzaret, veritable esco-la d’amor, pregària i treball.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Centre de preparació delmatrimoniUna veritable escola per a la famíliaJosep Sabaté, periodista

Parlem δε formació

La preparació per al matrimoni és unpas important de cara a la formació de lafamília. Es en aquest context que calsituar l’actuació dels equips per a la for-mació de les parelles que volen casar-seen uns moments en que la instituciófamiliar és objecte de controvèrsia desde diversos sectors de la societat.

10

εδτ

11

Preparant l’αcollidaN

úmero 252- D

esembre 2010

Primera trobada amb els enllaçosdels Dies d’Acollida Previs

Els enllaços de les parròquies,escoles i l’equip de traductorsde l’Arxidiòcesi es van reunir,

dissabte dia 20 de novembre a latarda, per començar a preparar elsDies d’Acollida Previs a la JMJ, quetindran lloc de l’11 al 15 d’agost de2011. Aquesta trobada es farà men-sualment a la Casa dels Concilis.

Uns 8000 joves vindran a casanostra durant aquests dies previs ala JMJ i cal acollir-los. Així doncs,en aquesta primera trobada es vaposar en marxa la dinàmica que hade permetre tant a parròquies iescoles fer l’acolliment a totsaquests joves vinguts d’arreu delmón a casa nostra. La parròquiaesdevindrà el punt de trobada delsjoves que estiguin a la seva demar-cació i amb l’ajut de les famílies i lesescoles se’ls hi oferirà allotjament.

Aquesta acollida forma part d’ungran projecte que la Delegació deJoventut ja porta preparant des defa mesos però que en aquestmoment es comença a implicar a lesparròquies i escoles a través de lespersones que faran d’enllaç.

Aquestes trobades també són unbon moment per a preparar-nosinteriorment i posar en mans delSenyor aquest gran esdevenimentdels Dies Previs, per això, Mn. JoanÀguila va preparar una catequesi (espot trobar a jovesij.com /MaterialsSIJ) aprofundint en el significat veri-table de l’acollida i com l’Evangelise’n fa ressò. A través d’un cant com-posat expressament per a l’ocasió i

que serà diferent en cada catequesi,va animar l’ambient i també els par-ticipants d’aquesta trobada.

Una primera trobada que tambéva servir per presentar-se i compartirles il·lusions i alhora també pors odificultats que es divisen davantd’aquest gran esdeveniment. Peròtots van coincidir en què l’ajut delSenyor, les reunions que s’aniranprogramant mensualment i la gene-rositat per part de tots ajudaran aquè tot arribi a bon port. Després dela dinàmica de presentació, es vaaprofitar per a treballar en equipsseparats per escoles, parròquies il’equip de traductors. Cada equip vapresentar el seu projecte i es vanestablir un primer full de ruta sobrecom s’ha de treballar a partir d’araaquest projecte en cada àmbit.

La propera convocatòria serà eldissabte 18 de desembre a 2/4 de 5de la tarda, a la Casa dels Concilisde Tarragona. εδτ

El llibret en qües-tió contenia dot-ze proses magní-

fiques. Els seus títolseren (respectant l’or-tografia de l’època)Pròleg pel gat, la ratapinyada, el bou, la tor-tra, l’aranya, la some-ra, l’ibis, el conill, elpapelló, l’orenel, el corc,Epíleg pel mosquit. Estractava de Deu ron-dalles de Jesús infant,en què Carner—queaquest mateix anypublicaria Llibre delspoetes, guanyaria laViola als Jocs Florals iescrivia a La Veu deCatalunya, En Patufeti altres revistes— rei-vindicava la necessi-tat que tenia l’ésserhumà de conservarl’esperit infantil, perbé que en l’epíleg noes mostrava gaire

convençut que “en els tempsactuals” això fos possible (Recor-dem que ho deia l’any 1904!) . Entrela rondalla i la faula, Carner anavaresseguint la vida de Jesús, Josep iMaria ides del moment del naixe-ment del Fill de Déu fins a l’èpocaque, després de la fugida a Egipte, lafamília es va instal·lar definitiva-ment a Nazaret. El trajecte i lesvicissituds de la família són expli-cats a través de diversos animalsque —en un moment determinat—participen de la vida dels protago-nistes, i en ells podem veure unpetit mosaic de la personalitathumana: des del superbiós fins al’humil. La prosa dels episodisd’aquest escriptor —que aleshorestenia només vint anys— és d’unamaduresa remarcable: viva, rítmi-ca, poètica; d’una modernitat quedifícilment es pot trobar en els seuscontemporanis, i amb la ironia lleuperò necessària per convertir lahistòria en quotidianitat.

A continuació els oferim l’episo-di titulat L’aranya.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

L’aranyaEl Naixement vist per Josep CarnerDaniel Boloix, periodista

Conte δεNadal

A mitjans febrer de 1904, i signatper Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970), va sortir de laimpremta barcelonina d’en FidelGiró un llibre aparentment infantil

12

Una vegada era una ara-nya que vivia confortable-ment al sostre d’un estable,i quan ja arribava l’hivern,l’aranya que ja s’amagava ies deixava portar pel sondel fred, tot esperant quearribés de nou el bontemps, diu que de sobte vasentir un gran soroll, erenJosep i Maria que entravenper installar-se allà, però

Maria no es trobava bé,estava embarassada, i almoment va néixer en Jesús,envoltat d’una llum i unaaurèola que resplendia ienlluernava a tothom.

Fora, els boscos i campsdel voltant eren plens degent que esperaven la bonanova, i, en veure la lluentorque sortia de l’estable, tots itotes van entrar a veure’l,

13

oferir-li els millors regals decadascú i adorar-lo. L’aranyades d’allà dalt del sostre noentenia res, i amb tanta gentque envoltaven l’Infant, tam-poc no veia res, així que moltdissimuladament, tal comnomés ho saben fer les ara-nyes, va anar baixant ibaixant, i caminant per sobreels caps de tothom, va arribarben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava benenlluernada de tanta llum; ja li hauria agradattenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-secomparar amb la lluerna o cuca de llum.

Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta,la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer quel’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil,sinó que també va començar a tenir llum pròpia, icel amunt es va convertir en una estranya estrel-la. Des d’allà dalt veia el món molt diferent, gentque no coneixia, que parlaven amb altres llengües,

molts l’assenyalaven iquedaven bocabadatsd’aquella lluentor.

Un mag de barba llargai blanca que rondava per-dut damunt del seucamell, en veure aquellamena d’estrella la vacomençar a seguir, l’ara-nya de mica en mica des-feia el camí que havia fet

per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altrehome savi que amb una barba llarga i rossa, es vaposar a fer camí també seguint l’estrella; els doshomes es van trobar i van decidir anar plegatsquan unes hores més tard va ser un tercer homemés vell que els altres i de barba negra, que enl-luernat pel resplendor d’aquell estrany astre esva afegir i tots tres... seguint, seguint aquella ara-nya plena de llum, al cap d’un dies van arribar al’estable i també van poder adorar a Jesús i ofe-rir-li els seus presents.

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

Nativitat(Fragment del retaulede sant Jaume el Major)Joan Mates, vers el 1417.

Pintura al tremp sobre taulaprovinent de l’església de

Sant Jaume de Vallespinosa. Museu Diocesà de Tarragona

UÉÇ | átÇàatwtÄ

]É|™á tÇçECDD

Per altra banda i degut a aquestabeatificació, es va publicar a larevista Cultura una d’en Jaume

Balcells, i entre les dades esmen-tades, a mi em despertaren un inter-ès especial les que es referien a laseva vessant musical. D’aquell escritem va cridar l’atenció el fet que elnou Beat havia estudiat música i eraun compositor destacat, i també quedurant la seva estada a Roma vacomposar uns “rosaris” i uns “trisa-

gis” per ser cantats a l’església par-roquial del seu poble adoptiu (el Plade Sta. Maria). També és autor deFlaires Planencs (sardana) que vacompondre per ser cantada pel cordel mateix poble.

La recerca

Passava el temps, i em perseguiael neguit. La pregunta que jo emfeia:constantment era: On poden

estar —si es que encara es conser-ven— les seves composicions? Vaigdecidir anar a la font, i tenir unaconversa amb els Pares Carmelitesa Barcelona. Vaig trobar una moltamable acollida per part del P.Provincial, qui em va posar encontacte amb el P. Pere Martorell,que és qui va portar tot el procés dela beatificació i, per tant, coneixiade més a prop en Jaume Balcells.Aquest hem confirmà que sabia del’existència de composicions, peròdegut al temps transcorregut —més de 75 anys— no em podiaconfirmar res, i m’adreçava al’Arxiu dels Carmelites...

Vaig trobar la millor disposicióper part de l’arxivera, i en succes-sives visites a aquell arxiu i ambl’ajuda del mateix P. Pere Martorell,la recerca va donar els seus fruits i,poc a poc, anaren sortint diferentsmanuscrits.

Les obres disperses que anavadescobrint havien de ser interpre-tades per a cor d’homes, ja quesuposo que era la formació i l’estil

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

El beat P. Jaume Balcells, Un gran músic desconegutJoan Mandolí Rovirosa, director de la coral Espinavesa de Valls

Músicα

El passat 8 d’octubre es va presentara la seu de l’Institut d’EstudisVallencs, un CD enregistrat ambmotiu de la recuperació de les com-posicions del beat vallenc, acte alque va seguir un concert al TeatrePrincipal amb obres del P. Balcells.

14

Amb motiu de la seva beatificació, el seu familiar Josep Maria Grau, veí del Pla de Sta. Maria, em va fer arri-bar a les mans el manuscrit L’he cercat, motet eucarístic, demanant-me —com a director de la CoralEspinavessa— que estudiés la possibilitat d’interpretar-lo. També em donava per al seu estudi, els manus-crits d’una Missa i d’una sardana.

A questa disposició de les obres m’ha permès veureel progrés musical i la maduresa que el pas dels

anys anaven deixant en el compositor.—Ave Maria (Per a 2 v.i. i orgue -1927)—Regina coeli (Per a 3 v.i. i orgue -1927)—Regina coeli (Per a 3 v.i.-1928)—Salve Regina (Per a 4 v.i.-1929)

— L’he cercat (Motet per a una veu i orgue,que ja coneixia.-1929)

—Regis supremi nuntia (Per a 3 v.i i orgue -1933)- Veni sancte Spiritus (Per a 3 v.i.-1933)—Tantum ergo (Per a 3 v.i.-1933)—L’alba millor (Per a 2 i 3 v.i. i orgue. Motet

eucarístic no datat.)

Les obres

del cant religiós de l’època, i les vaigordenar cronològicament.

La meva gran sorpresa fou, tam-bé, la descoberta d’una Missa sen-cera, ben conservada, acabada i ela-borada, on a la seva coberta hi figu-rava el títol: MISSA “DE COR CAR-MELI”, per a tres veus d’homes.Després d’haver-la estudiat, vaigdescobrir que es tractava delmanuscrit —ja acabat—de lamateixa Missa que el seu familiarm’havia fet arribar. Jo diria que ésuna obra d’un estil semblant a lescomposicions de Lorenzo Perosi(1872-1956) que es cantaven a l’èpo-ca, i la raó per la qual li venia lainfluència és deguda als anys que vaestar a Roma, on Perosi era elmestre de capella de la Basílica deSant Pere del Vaticà.

El que resta

Resten encara per estudiar, duesAve Maria per solista i acompanya-ment, de l’agost de 1927, compostesa Badalona; diverses Nadala nodatades; un Himne propi per laV.O.T del Carme (Badalona 1931);Tantum ergo (Roma, 1930); el trisa-gi Flos Carmeli, de l’any 1928, ialgunes altres obres, de momentincompletes. Curiosament, apare-gué també una composició per aviolí i piano, dedicada al seu germàgran, també carmelita i datada en la

15

Apunts biogràficsBeat Gabriel de l’Anunciació

(Jaume Balcells Grau), o.c.d.

Va néixer a Valls (AltCamp), el 12 d’oc-tubre de 1908 (dia

22, segons la partida denaixement) en el domicilifamiliar, al Passeig Pi iMargall, s/n. Era fill deJosep Balcells i Soberano iMercè Grau i Robira, unmatrimoni de la pagesia.Poc temps després del seunaixement va quedar orfe:els seus pares van moriramb nou mesos de dife-rència. Els seus oncles,

Antoni Grau i Maria Rosell, amb residència al Pla de Santa Maria, lifarien de pares. Els seus germans eren Josep i Francesc, i les sevesgermanes Magina, Mercè i Josefina.

Va rebre les primeres lletres a l’escola del poble i la formació reli-giosa a la família i a la catequesi parroquial.

El seu germà gran, en Josep, va entrar al Seminari de Tarragona.Uns anys després es va sentir cridat a la vida religiosa, i es va trasl-ladar al Seminari Menor dels Carmelites Descalços de Palafrugell(Baix Empordà). Ell serà el qui encamini en Jaume a la vida religio-sa en el Carmel, qui tenia deu anys quan va entrar al Col·legiPreparatori dels Carmelites a Palafrugell.

L’any 1923, en Jaume va entrar al noviciat de Tarragona. Un anymés tard, el 24 de novembre de 1924 (festa de Sant Joan de la Creu),va professar a Tarragona, prenent el nom de Gabriel de l’Anunciació.

Durant els anys 1924-1928, realitza estudis de Filosofia i Lletres enel col·legi superior que l’Ordre del Carme tenia a Badalona. Viu unsanys en una comunitat religiosa i acadèmica, organitzada tambépastoralment, participant en el servei social, ja que Badalona erauna ciutat obrera oberta a la cultura popular catalana. Després d’es-tudiar grec i hebreu, va arribar a dominar, en poc temps i amb fluï-desa, l’alemany, el francès, l’italià i l’anglès.

L’any 1929, en acabar el primer any de teologia, va ser enviat alCol·legi internacional de l’ordre a Roma on acabà els estudis ecle-siàstics de Teologia el 1932. El dia 10 de Juliol de 1933 fou ordenat pre-

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

diada de Sant Jordi de 1927.Una obra diferent a totes les

estudiades, és la sardana tituladaFlaires Planencs. Ho és per la sevamúsica i, sobretot, pel seu text, jaque exalta els valors patriòtics delsjoves que eren cridats a fer el serveimilitar. L’ambient que es viviaaquests anys anteriors a l’any 1928,quan en Jaume Balcells va com-pondre aquesta sardana, deuriainfluir en l’ànim del jove composi-tor, que veia com companys del seupoble eren enviats a la guerra delMarroc, que oficialment es va aca-bar el 9 d’octubre de 1927.

Resta ara per localitzar algunacomposició a Roma, on quedarenles seves pertinences l’any 1936.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

16

Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny

Mobiliari urbà - Interiorisme

Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció

vere a Roma. Va continuar els estudis i es va llicenciar en Històriaeclesiàstica, amb especialització en Història de l’Ordre del Carme.

Va publicar diverses monografies sobre La Immaculada Concepció(1930), Santa Anna (1932), La Salve Regina (1935), i va deixar inaca-bada Les bibliografies carmelitanes.

Per les seves moltes qualitats intel·lectuals fou nomenat profes-sor de Patrologia del Col·legi internacional de Roma i, entre els anys1932 al 1934, va ser enviat com a professor de Filosofia al col·legique l’Ordre regentava en el Mont Carmel, a la localitat palestina deHaifa. Quant torna a Roma obté el diploma de Biblioteconomia al’Escola Apostòlica Vaticana.

De petit va conrear l’esperit musical i acabaria fent estudis de com-posició. Va composar nombroses obres, tant de música religiosa compopular. L’any 1935, durant la Festa Major del Pla de Santa Maria, vacantar com a tenor una Missa de Perosi a la parròquia.

Estava a punt de començar un curs de tres anys d’ArqueologiaSagrada a la Universitat Gregoriana, quant l’estiu de 1936 el P.Gabriel va tornar a Catalunya, on va fer preparatius per visitaresglésies i monestirs que tenien a veure amb els seus estudisarqueològics. Feia només una setmana que el jove sacerdot era acasa seva, quan va esclatar la guerra civil. Aquells dies es trobava aBadalona, a pocs kilòmetres de Barcelona, on havia de trobar-seamb el seu germà. La nit abans de l’esclat, el 17 de juliol de 1936,amb el seu optimisme habitual i contra el consell dels religiosos,va dir adéu i va agafar un tren cap a Barcelona. Aquesta ciutat esta-va, just en aquell moment, patint la fúria revolucionària, malgrat queel soroll no hagués arribat a la properaBadalona.

El que resta es pot dir en poques paraules. El P. Gabriel no va arri-bar mai a Barcelona. Va morir a Tiana el 25 de juliol de 1936. Li fal-taven pocs mesos per complir els 28 anys.

εδτ

17

Pelegrinant amb els joves (i 3)El testimoniDelegació Diocesana de Pastoral de Joventut

αny Sant Compostel·là

Santiago de Compostel·la vaacollir amb motiu d’aquest AnySant Xacobeo la Pelegrinaciói Encontre de Joves 2010 (PEJ)

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

Del 5 al 8 d’agost va tenir lloc aSantiago de Compostel·la, laPelegrinació i Encontre de

Joves 2010 (PEJ) amb motiu de l’AnyXacobeo. Uns 450 joves catalans,entre els quals 140 de l’Arxidiòcesi deTarragona, s’hi van afegir el dia 6,després després de fer les cinc etapespel camí del Sud o també anomenat“de la Plata”, sortint des de Tui(Pontevedra). L’arquebisbe de Tarra-gona, Mons. Jaume Pujol, va acom-panyar els joves en tot moment alllarg de la caminada.

La PEJ 2010 va donar el tret desortida amb l’acte d’acollida a la pla-ça de l’Obradoiro, el dia 4 d’agost alvespre. Durant els dies de la Trobada12.000 joves vinguts d’arreud’Espanya i de Portugal van gaudir detot un seguit d’activitats preparadesper l’Arquebisbat de Santiago —queencapçala Mons. Julián Barrio—,com ara catequesis, representacionsde teatre, tallers, conferències, expo-sicions i concerts. La proposta d’ac-tivitats espirituals, formatives, cul-turals i lúdiques es van estructuraren sis blocs temàtics: espiritualitat ipastoral; història, art i tradició; doc-trina social de l’església; mitjans decomunicació al servei de la nostra

evangelització; els joves i la vocació;i música i evangelització. També hiva haver temps per a la pregària i perl’eucaristia. Va ser com tast de laJornada Mundial de la Joventut(JMJ) que tindrà lloc l’agost de 2011 aMadrid.

Els dies 6 i 7 l’arquebisbe primatMons. Jaume Pujol; Mons. LluísMartínez Sistach, cardenal-arque-bisbe de Barcelona; Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbed’Urgell, Mons. Josep-Àngel Saiz,bisbe de Terrassa, van impartircadascú una catequesi previstes perals joves. També hi va ser presentMons. Francesc Pardo, bisbe deGirona i encarregat de la Pastoraljuvenil per la Tarraconense.

Entre els actes del cap de setmanadestacaren la Vetlla de pregària deldissabte 7 d’agost a l’estadi de SanLázaro, i la missa de clausura del diu-menge 8, concelebrada per tots elsbisbes participants i presidits pel car-denal Stanislaw Rylko, prefecte delConsell Pontifici per als Laics. Mons.Rylko va aprofitar l’avinentesa perengrescar els joves a seguir l’exemplede l’apòstol, a viure la seva fe ambgenerositat i a donar testimoni deDéu a la seva vida. εδτ

La impressió que m’emporto de fer elcamí de Sant Jaume és com unametàfora de la vida. Vam estar

només una setmana caminant, però vahaver una mica de temps per tot. Peranar superant les etapes i reptes de cadadia, les petites dolences físiques, els estatsd’ànim, les poques comoditats…,moments d’esforç i moments de felicitat.

Vaig tenir temps per a retrobar com-panys de camí i per a conèixer de nous,temps per a contemplar paisatges mera-vellosos, per a mantenir converses alegresi d’altres de més serioses i profundes,temps per fer gresca i per trobar pau,temps per acompanyar i per sentir-meacompanyada. I el més fabulós... sentirque Déu es fa present a través de totsaquests moments viscuts i compartits!

Se’ns dubte ho recomano, tant a jovescom a més grans. S’ha de viure l’expe-riència de convertir-se en pelegrins, alme-nys durant uns dies!

Núria Macip

El Camino de Santiago és una expe-riència única. Sona a tòpic, però ésveritat! És com un puzzle de vivèn-

cies i de sensacions que al meu entendrenomés cobren un sentit ple a la llum deJesús Ressuscitat

L’amistat, el fet de poder compartirmolts riures, sentir el dolor i el cansament,sentir que no pots més, sentir que malgrattot encara pots una mica més, poder dis-frutar de la pregària, patir el sacrifici il’austeritat, sentir i compartir el goig enarribar a la meta... són sensacions i vivèn-cies que ens assenyalen, com l’Apòstol, lapersona del Crist vivent amb nosaltrescada dia.

Penso que ha estat una experiènciamolt enriquidora, i que els joves i els no tantjoves que hi hem participat n’hem sortit«amb les piles recarregades del tot»!!

Jordi Rovira

Aquesta atracció sovint es que-da en una aspecte meramentdecoratiu. Són poc —sortosa-

ment— els qui visquent en un paísmajoritàriament catòlic i sentint-seatrets per l’espiritualitat oriental esfan membres de religions com arala budista o la hinduïsta. Una altracosa és l’Islam, que no es pot posaren el mateix sac de les esmentadesanteriorment.

Això no obstant, cal tenir pre-sent que la presència en una casad’una imatge de Buda o del déu-ele-fant Ganessa, dispensador de sort ide riquesa a l’Hinduïsme, a vegadesvol indicar quelcom més que el gustartístic orientalitzant del seu pro-pietari.

El més atractiu del Budisme

L’ètica budista gaudeix d’unagran consideració. Cal reconèixer,per exemple, que les “quatre noblesveritats” que resumeixen l’expe-riència vital de Buda (1.-L’experiència humana universal deldolor és efecte del “karma” passat;és a dir del resultat de les accionsbones o dolentes. 2.- Res en el mónmaterial és digne de ser pres com afonament últim del qual dependre.3.- És possible anul·lar el patiment.4.- La noble senda dels vuit passos;és a dir: coneixement, actitud,paraula, acció, vida, esforç, pensa-ment i concentració rectes) tenenla seva grapa.

Moltes persones admiren tam-bé la justícia del sistema budista,segons el qual l’home recull el quèha sembrat. El bo rep la seva recom-pensa i el dolent el càstig. No és aixòmés comprensible, més natural,

que la nostra doctrina de la gràcia,que comporta la reconciliació i lapenitència?

Per altra banda, molts tenen lapercepció que el Budisme és tole-rant o, si més no, més tolerant que elCatolicisme en particular i elCristianisme en general. Posseeixun cos de doctrina, però no el pre-dica ni l’imposa a les persones. Noés aquesta, doncs, la concepcióideal per a l’home dels nostres diesescèptic o dubitatiu?

A més, la idea del nirvana, la ideasegons la qual la meta final de l’ho-me és desaparèixer, no resulta —aparentment— més natural i mésactual que no pas l’esperança cris-tiana en la resurrecció?

Tot plegat i en poques paraules,el Budisme et permet ser ateu sensedeixar de banda la religió. Això, quepot semblar no res, ens planteja unrepte seriós als catòlics. Quan

sovint els mitjans de comunicaciósocial ens bombardegen amb lesexcel·lències del Budisme, cómhem de replicar a aquestes afirma-cions? Què hem de respondre com acatòlics quan algú ens manifestaque es vol fer —o s’ha fet— budista,perquè la fe heretada dels seuspares no li diu res?

La resposta catòlica

Anem a pams. Un catòlic res-pecta l’ètica budista, però el fet queles obres cristianes d’amor siguinimperfectes no és culpa de la nos-tra religió, sinó del pecat, que fal’home deutor davant Déu i el proïs-me. És veritat que l’ètica cristianano pot passar sense el perdó; peròaquí rau precisament el seu valor. Elcristià ha d’avergonyir-se dels seuspecats i també dels del poble cris-tià, però si més no la nostra religió és

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Un toc d’atencióEl perillós atractiu del BudismeJoan Txeng Li, periodista

Reptes δεl nostre temps

El món oriental sempre ha tingut una certacapacitat d’atracció envers els occidentals.Prou que ho veiem amb la proliferació debotigues de venda d’objectes procedentsde l’Orient llunyà (Índia, Xina, Japó, etc.),la qual es manifestava ja molt abans que lesdarreres onades migratòries.

18

realista pel que fa a la visió del pecati del mal. Només podem viure siJesucrist ens infon una nova vida,perquè sinó som incapaços de fer elque cal i del tot impotents d’esca-par al cicle del pecat i de la mort.

La religió budista pot ser justa,però no coneix ni la misericòrdia niel perdó. És una religió d’autorre-dempció. Per als cristians l’homeno es pot salvar sol; li cal mirar Déu.Per això no parlem només de lajustícia de Déu, sinó de la seva mise-ricòrdia i de la seva gràcia.

No es poden negar ni l’oberturani la tolerancia del Budisme. Es potdubtar, això no obstant, que aixòfaci realment creïble aquesta fe, jaque la fe no pot ser més que unaqüestió de veritat i no pas de prefe-rència personal.

Per al catòlic que accepta el móncom a creació de Déu, la via no éssinònim de patiment. El patimentés una de les conseqüències de l’al-lunyament de l’home de Déu. Aixòno obstant, Déu no rebutja a la sevacriatura: vol donar-li la vida en totala seva plenitud, i vers això tendeixla salvació. Déu no vol que un ésserhumà —creat a la seva imatge i sem-blança— caigui en l’oblit. La ideadel nirvana és clarament pessimistadavant la bona nova del perdó i dela vida nova en Jesucrist.

Així, doncs, Budisme iCristianisme difereixen totalment,no sols en les seves creences sobrel’home i el món, sinó també en rela-ció a Déu. Com deia el professorWulf Metz, un teòleg i orientalistaalemany, sobre cóm és el tracteentre Déu i l’home, “quan Jesús ensparla del Pare, Buda calla persempre”.

19

Una religió “a mida”

L’encís del mite

En un temps on hi ha una necessitat de valors transcendents,però al mateix temps un cert afany de no involucrar-se mas-sa, religions com ara el Budisme proporcionen l’oportunitatde construir-se una particular concepció del món o, si em per-meten, de fer-se una religió “privada”. Els mitjans de comu-nicació social fent-se ressó de les activitats d’un mite com elDalai Lama o el cinema i la televisió presentant uns certsaspectes de la religió budista han contribuït en gran maneraa fer interessar a algunes persones per una creença que nocompromet gaire. Hem de reconéixer que tot el que enspuguin presentar els mitjans de comunicació no poden mou-re a cap catòlic mitjanament format a “convertir-se” alBudisme. Però no tothom està format i existeixen unsaspectes que fan atractiva aquesta religió entre els occidentals.

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Mn. Isidre Foguet, op.dioc.:“El secret del missioner ésl’amor definitiu i fidel”Josep Sabaté, periodista

Recentment, el Sr. Arquebisbe,Mons. Jaume Pujol Balcells, ha recordatunes paraules del Sant Paresobre les missions segons les quals“una Església autènticament eucarísticaés una Església missionera”.

20

Iprecisament, sobre aquestaqüestió, hem volgut recollir untestimoniatge del treball que

fan els nostres missioners als paï-sos de l’anomenat “tercer món”.Per això, per conèixer millor l’es-perit i abast de la tasca que fan elsmissioners, res millor que recollirel testimoni de qui ha exercit unapart de la seva vida sacerdotal aterres africanes. Ens referim aMn. Isidre Foguet Magriñà, rec-tor de la parròquia de SantaMaria de Bonavista i Arxiprest deTarragona-Perifèria. Mn. Foguet,amb el seu natural i innat tarannàd’extrema amabilitat, ens expli-ca, en primer lloc, què és el que elva motivar d’anar a les missions.

—Va ser degut a l’extraordinariimpuls missioner que va donar elpapa Pius XII, el 1957, a la seva encí-clica Fidei Donum, el do de la fe. ElPapa va fer una crida apressant atots els bisbes del món a favor,sobre tot, de les missions a l’Africa,en un moment històric en el que espreveia una imminent descolonit-zació, amb tota la problemàtica queaquest fet històric suposaria. D’aquíve que moltes de les missions dio-cesanes, entre les que s’hi trobavala nostra, es desenvolupessin enaquest continent. Això em va per-metre anar, el 1964, a Uganda, a unamissió fronterera amb el sud delSudan, lloc que patia, llavors, unagran conflictivitat.

Expulsat d’Uganda—Quina va ser la seva expe-

riència a la missió?—Vaig tenir una experiència

incipient, basada en l’aprenentatgelent i laboriós d’un idioma nadiu, del’estil particular de dur a terme lapastoral, de coneixença del tarannàde la gent… I quan semblava que totaixò ja ho havia anat aconseguint,va esdevenir un fet ineperat idramàtic l’any 1967: un grup de deumissioners, tots treballant a la fron-tera amb el Sudan, vam ser expul-sats, adduint que amb la nostra acti-vitat —es devien referir a l’ajutd’urgència que donàvem a ferits encombats entre ètnies frontereres—podíem provocar un conflicte

τarragona μissionera

21

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

armat (!) entre Uganda i Sudan. Avegades, així s’escriu la història…

—Hauria desitjat tornar aUganda?

—Ja ho crec. Fins i tot amb undels missioners expulsats, d’unpoble de Lleó, i que vam compartirla mateixa missió, teníem prepa-rades unes memòries amb aquestsignificatiu títol: “Africa nos esperatodavía”. Ell va aconseguir tornarl’any següent a l’Africa, concreta-ment a Zambia, on hi va romandrefins l’any passat. Jo, en canvi, ilamentant-ho moltíssim, em vaighaver de quedar aquí en altrestasques pastorals que els meussuperiors em van demanar quedugués a terme. I jo no m’hi vaigoposar.

—I, des d’aquí, què ha fet pera les missions?

—Com que portava les missionsmolt endins, molt arrelades, d’algu-na manera això havia d’esclatar. I enun moment, el 1974, en que aTarragona pràcticament no hi haviagrups juvenils d’inspiració cristia-na, tret de “Hora 3”, en vaig iniciarun, anomenat “Camins Oberts”, declara inspiració vocacional missio-nera, que es va distingir per unaestreta col.laboració entre laDelegació Diocesana de Vocacions—llavors jo n’era el Delegat— i laDelegació de Missions, en la qual hitreballava Mn. Xavier Fort.

Mn. Isidre Foguet explica que,aleshores, es van dur a termenombroses activitats: Pasquesmissioneres a Poblet, soparscontra la fam, camps de treball,colònies d’estiu per adolescentsi joves, exposicions d’obres d’artafricà i dels Andes, col.laboracióamb els primers “Aplecs del’Esperit”…

—En mig de l’allau de crí-tiques que rep l’Església, no creuque la seva tasca missioneraencara és admirada i respectada?A què ho atribueix?

—Ho atribueixo, sobre tot, a dostrets característics dels missionersde “carreres de fons”: el seu com-promís definitiu o, si més no, de llar-ga durada, cosa que els permet unaprenentatge dels idiomes nadius, laidentificació amb un poble i tambél’acceptació ocasional de riscs gra-

víssims que elmissioner nodefuig sinó quees queda quand’altres se’nvan; i l’amor dedonació, que eslliure totalment

al proïsme sense demanar ni exigirreciprocitat i que no exclou ningúperò que té les seves preferènciesentre els més desvalguts.

—Quin creu que és el secretdel veritable missioner catòlic?

—Crec que és l’amor esponsal:amor definitiu i fidel. El mateix queYahvè va tenir pel poble d’Israel. El

que té Jesucrist per l’Església.Aquest és el que tè el missioner perla seva missió. Precisament, aquestamor esponsal constitueix una deles mancances más greus de la nos-tra societat occidental en la qualexperimentem una destructivabanalització de l’amor, provocantuna allau de famílies desestructu-rades, amb les seqüeles de nens iadolescents mancats de tendresa id’amor.

I, abans d’acabar l’entrevista,Mn. Isidre Foguet fa, també, unprec a les comunitats cristianes.

—Que visquin amb esperit mis-sioner, és a dir, no esperar a que vin-gui la gent, sinó anar-la a trobar; notenir por a tot el que ens és desco-negut; obrir-nos i acollir tot allò depositiu que hi ha en els allunyats, enels que no pensen com nosaltres.

Les paraules de Mn.IsidreFoguet ens porten a fer unareflexió sobre el veritable esperitmissioner i, alhora, des d’aquí,des de la reraguarda de les mis-sions, expressar-los-hi la nostrasolidaritat…

Cal que les comunitats visquin amb

esperit missioner, és a dir, no esperar a

que vingui la gent, sinó anar-la a trobar

εδτ

El dia 14 de novembre va ser undia molt especial per a laCongregació de Carmelites

Missioneres Teresianes (CMT).Començaren en en aquest dia lescelebracions commemoratives del200 aniversari del naixement delseu fundador, el beat FrancescPalau Quer, o.c.d. (1811-2011). Almateix temps celebràrem el 150èaniversari de la fundació d´aquestafamília religiosa, avui present avint-i-tres països i que té la sevaCasa Mare a Tarragona.

L’acte central de l’emotiva dia-da va consistir en una solemneEucaristia, molt participada, la qualva estar presidida per l’arquebisbemetropolità de Tarragona i Primat,Mons. Jaume Pujol i concelebradapel P. Provincial dels Pares

Carmelites Descalços de Catalunyai diversos preveres. La capella delSantuari Mont Carmel de la Casa-

Col·legi, que les CarmelitesMissioneres Teresianes tenen aTarragona, va acollir la reeixidacelebració eucarística.

A la Santa Missa hi van assistir elSr. Josep-Félix Ballesteros, alcaldede Tarragona, i altres autoritats, aixícom una bona representaciód’alumnes, professors, exalumnes ipersones properes a la Comunitatde CMT de Tarragona i també depobles propers. Cal destacar la pre-sència d´un nombrós grupd´Aitona, poble natal del P. Palau,encapçalat per la Sra alcaldesa, Sra.Rosa Pujol, i altres regidors d’aquellAjuntament.

Per altra banda, i coincidint ambla celebració ,va tenir lloc aquell capde setmana una trobada en la que hivan prendre part uns dos-centsjoves de diferents punts de la

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Dia granper a la família de CarmelitesMissioneres TeresianesGna. Antonia Agulló Duran, c.m.t., religiosa

Aniversari doblε

Poques vegades coincideixen aniversarisrodons de fites importants com ho vanexperimentar les Carmelites MissioneresTeresianes el passat 14 de novembre

22

23

península on són presents lesCarmelites Missioneres Teresianesi que va culminar amb la seva parti-cipació a l’Eucaristia a que ensestem referint. El cant de l´assem-blea va estar enriquit pel Cor Jovedels Amics de la Catedral deTarragona.

A les cinc de la tarda un altreacte va marcar aquest dia de festagrossa: la benedicció d’una placacommemorativa en record de laprimera casa que les CarmelitesMissioneres Teresianes van habitaren la ciutat de Tarragona, la qualestava ubicada al número 5 del car-rer de la Mare de Déu del Carme(conegut també com “de lesDescalces”). La placa es va fixar a lafaçana de l’església del Monestir deles Carmelites Descalces. A la làpidatambé es fa esment del naixementdel Pare Palau

Després d´unes paraules deltinent alcalde de la Ciutat i consel-ler de Relacions Ciutadanes del’Ajuntament de Tarragona, Sr.Manuel López Pasca, el P.Provincial dels CarmelitesDescalços de Catalunya va procedira la benedicció de la placa. La festava concloure amb l´alegre actuaciódels Socaires de Tarragona.

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

Per ajudar a preparar les celebracions de l’Advent,el Nadal i l’Epifania, el dia 13 de novembre, en laCasa diocesana d’exercicis de la Selva del Camp,

es va fer una reunió de directors i animadors dels cantsen les celebracions litúrgiques. La va convocar elSecretariat Diocesà de Música Sacra i va començaramb el cant de l’hora menor de la Litúrgia de les Hores.

Tot seguit hi va haver una introducció a la litúrgiad’aquelles celebracions esmentades per part del Sr.Jordi Guàrdia. Després, es van assajar diferents cantsdirigits pel mateix Sr. Guàrdia i pel Sr. Josep-EnricPeris.

Va seguir un animat col·loqui obert entre tots elsassistents sobre les qüestions que tenen entre mans enaquest important camp de les celebracions litúr-giques, ja que el compartir i el cantar junts és un delsobjectius d’aquestes reunions.

Cal afegir que, abans de la Quaresma, el SecretariatDiocesà de Música Sacra, té previst convocar una nova trobada de directors i animadors dels cants.

εδτ

εδτ

PREPARANT L’ADVENT, EL NADALI L’EPIFANIA

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Esdevenir cristiansUn objectiu clar

Didac Bertran, periodista

Del 12 al 14 de novembre, el Bisbat de Girona vaacollir enguany les IX Jornades Interdiocesanes deCatequesi, les quals van tenir per marc la localitatde Santa Susanna, a la cormarca del Maresme, ique com sempre organitzava el SecretariatInterdiocesà de Catequesi (SIC), convocades sotael lema “Esdevenir cristians. Instruïts per laParaula, renovats pels Sagraments”.

24

La Sra. Montserrat Oriol, direc-tora del SIC a donar la benvin-guda als prop de 300 cate-

quistes vinguts d’arreu dels bisbatsamb seu a Catalunya i també dels deles illes Balears. Després, Mons.Xavier Salinas, bisbe de Tortosa iencarregat de la Conferència Epis-copal Tarraconense per a la Cate-quesi, va dirigir la pregària inicial,complementada amb un corprene-dor muntatge audiovisual.

Tot seguit, Mons. Salinas va pro-cedir a la presentació de les Jorna-des, remarcant el paper insubsti-tuïble de la Catequesi i dels cate-quistes en el procés de la iniciaciócristiana.

Després de sopar, es va presen-tar un “happening”, ideat per Mn.Josep Lluís Arin i magníficamentrealitzat pel grup “Bufanúvols”,encapçalat per Pau Tarruell iCarmina Mas. Es titulava “Els cami-nants d’Emmaús” i explicava l’epi-sodi dels dos deixebles que, camíd’Emmaús, es trobaren amb elSenyor ressuscitat, fent a la vegadauna divertida repassada a diversosmoments de la Bíblia que teníen aveure amb la fe i l’esperança del

poble d’Israel, connectats amb laseva realizació en Jesucrist.

A continuació Mn. Arin, que —dit sigui de passada— va demostrarque el rigor en l’exposició no estàrenyit amb el bon humor que faatractius fins i tot els temes mésàrids, es va endinsar en el que vaqualificar de “recuperació d’unsdeixebles en procés de dimissió”,aplicable als nostres temps. Va indi-car que l’episodi dels deixeblesd’Emmaús —exclusiu de l’evange-lista Lluc— és la millor catequesiresuccional, centrada en la iniciati-va i acció del Senyor ressuscitat iestructurada sobre el contrastd’aquests dos deixebles d’Emmaúsque comencen abandonant Jeru-salem, conversant-discutint, ambulls que no reconeixen Jesús i aca-ben amb els ulls oberts i reco-neixent Jesús, conversant amb elcor abrusat d’entusiasme i tornant aJerusalem amb els Onze.

Després d’analitzar quinsmotors-forces provoquen un canvitan radical, va resumir la seva inter-venció dient que “confiant en laGràcia misericordiosa del Senyorque constantment pren la iniciati-

va i vol fer camí amb nosaltres,deixant-nos guiar per lesEscriptures que ens interpel·len iil·luminen el camí a seguir; seguintel camí incomparablement mésgran de la Caritat, signe supremd’identificació cristiana; celebrantvivament l’Eucaristia que expressatota la identitat cristiana, esdevin-drem realment pedres vives del’Església que el Senyor vol fercréixer avui a casa nostra”.

El segon dia

El dia 13, segon de les jornades,va començar amb una pregària pre-parada per Mn. Josep Lluís Arin, ala que va seguir la ponència“Catequesi i Litúrgia. Dues accionsfonamentals en el procés per esde-venir cristià”, a càrrec de Mn.Antoni Evira, delegat de Catequesidel Bisbat d’Urgell.

Després d’una introduccióexplicant el significat del terme“litúrgia” i indicant que la cateque-si i els sagraments són necessaris,fonamentals per a esdevenir cris-tians, va passar a analitzar laCatequesi i la Litúrgia en la inicia-

IV Trobada Interdiocesana δεCatequistes

ció en la iniciació cristiana per aconcloure que en la catequesi d’in-iciació es realitza també una inicia-ció sacramental. Tot seguit es vaendinsar en l’anàlisi del procés d’in-iciació a la vida cristiana. Va resu-mir la seva ponència dient que “lacatequesi, intrínsecament unida atota l’acció litúrgica i sacramental,ha d’afavorir aquesta participa-ció.No podem oblidar que la parti-cipació frudctuosa en la celebraciólitúrgica i sacramental deppèn moltde la qualitat de la catequesi. Enqualsevol cas, la catequesi al serveide la iniciació cristiana s’ha dedesenvolupar en relació amb elssagraments d’iniciació, com un ele-ment interior d’aquests, i amb lescelebracions litúrgiques pròpiesd’aquest procés catequètic”.

Després d’uns breus instants dedescans, va ser el torn deMons.Sebastià Taltavull, bisbeauxiliar de Barcelona, i la sevaponència sobre “Viure el dia delSenyor”, estructurada en cincpunts. Mons. Taltavull va començarparlant sobre la “cultura” del cap desetmana que condiciona el viureavui el diumenge —entés com a“Dia del Senyor”— en la nostrasocietat. Va reflexionar sobre elfenomen de la mobilitat i els esfor-ços (equilibris) pastorals en unasocietat també multicultural. Lavida actual també condiciona el rit-me setmanal i el temps lliure, quepot ser un temps buits o temps ple.Va indicar també que el patrimonicultural religiós —molta gent va avisitar monuments en els seus diesfestius— podria ser una bona einad’evangelització. S’hauria d’estu-

diar com fer una catequesi en baseals temples.

En una segona fase, Mons.Taltavull va plantejar el tema“Eucaristia, assemblea i diumenge”fent-se preguntes com ara “Comvivim el cap de setmana i en ell eldiumenge? Com vivim i celebrem elDia del Senyor? Quina evolucióhem viscut en quan a vivència i par-ticipació? En quin estat d’ànim acelebrar l’Eucaristia dominical?

Després, el bisbe Sebastià vaparlar sobre uns textos de referèn-cia, molt útils per a entendre el diu-menge, com ara els punts número102 i 106 de la Constitució sobre laLitúrgia del concili Vaticà II; la car-ta apostòlica Dies Domini, del papaJoan Pau II; els punts 1.166 i 1667 delCatecisme de l’Església catòlica, i elnúmero 241 del Compendi delCatecisme.

Un dels textos presentats — lacarta apostòlica Dies Domini, delpapa Joan Pau II, escrita el 1998,esdevenir la base per aprofundir enel Dia del Senyor, plantejantdiverses consideracions sobre eldiumenge com a Dia del Senyor, per

celebrar l’obra del Creador; com aDia del Crist, entés com a dia delSenyor ressuscitat i el do del’Esperit; com a Dia de l’Església,considerant l’assemblea eucarísti-ca cor del diumenge; com a Dia del’home, és a dir dia de joia, de repòsi de solidaritat; i com a dia Dia delsdies, perquè el diumenge és la festaprimordial, reveladora del sentitdel temps.

Finalment, va parlar sobre el Diadel Senyor amb una bona denomi-nació i control de qualitat, eludirallò tan corrent de “No tinc temps”o d’”Estic massa enfeinat”. Va clou-re la seva intervenció glossant tex-tos del papa Benet XVI, i perconcloure que “participar en l’as-semblea litúrgica sdominical, jun-tamenty amb tos els germans i ger-manes amb els quals es forma unsol cos en Jesucrist, és una cosa quela consciència reclama i que alhorala forma. Perdre el sentit del diu-menge, com a Dia del Senyor persantificar, és símptoma d’una pèr-dua del sentit autèntic de la llibertadcristiana, la llibetad dels fills deDéu”.

La tercera ponència de la sessiómatinal va ser “La celebració del’Eucaristía, model d’integracióentre Paraula i Sagraments, segonsel Directori de Misses amb nens”,desenvolupat per Mn. EnricTermes, delegat de Catequesi deBarcelona. La seva va ser una inter-venció molt viscuda, plena d’expe-riències i curulla d’anècdotes. Espodria resumir la seva ponènciaamb aquella dita popular “Què fan

25

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

Mn. Xavier Morell

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

26

els infants? El que veuen fer alsgrans!”. Molt sovint la conductadels infants ve condicionada perl’exemple de les persones grans;poc vigor a les respostes, despista-ment, accions mecàniques. Comabans Mons. Taltavaull, Mn.Termes va reivindicar el sentit festiude la Eucaristia. Celebrar el Dia delSenyor vol dir celebrar la sevaRessurrecció, un esdevenimentjoiós que ens omple d’esperança idóna sentita a la nostra vida i a lanostra fe. Aleshores, a què venen lescares llargues?

La sesió matinal es va cloureamb la realització de la gairebé pre-ceptiva foto de grup al voltant de lapiscina, seguida per infinitat defotos de grups menors.

La sessió de la tarda va començaramb Mn. Joan M. Amich, membredel SIC i coordinador dels materialsdidàctics del nou catecisme Jesús elSenyor, va exposar la seva ponència“Caminar al pas de l’Any Litúrgic,seguint les guies didàctques del cate-

cisme Jesús és el Senyor, elaboradespel SIC”. En la seva dissertació varecordar que “en la situació actualsón molts els infants que desco-neixen els símbols i els elements mésbàsics de les celebracions cristianes.Molt sovint, aquesta apreciació ésextensiva als pares”.

Mn. Amich va remarcar que “desdel primer dia cal anar comunicantla idea que la catequesi no esredueix a la participació en la sessiósetmanal amb el grup i els cate-quistes, sinó que s’estén a la cele-bració de la missa dominical amb lacomunitat”. El ponent va seguirexplicant que “l’itinerari catequèticque proposa el SIC està estructuratseguint el ritme de l’any litúrgic. Elstemes escollits responen, entrealtres elements, a aquesta dinàmi-ca. Els colors de cada bloc i de cadapàgina es corresponen amb el colorlitúrgic que els infants veuran en lamissa del diumenge”. Va acabardient que “en les circumst`ànciespresents de les nostres parròquies,

vénen sovint a la catequesi —pen-sada per als qui foren batejats d’in-fants i s’estan preparant per al’Eucaristia— nois i noies fills depares batejats, que no van demanarel Baptisme al seu temps per alsfills. La petició del Baptisme dema-na un camí, un procés, una progres-si´ó, unes etapes. Cal que cada eta-pa es correspongui al creixement enla fe dels infants”, tot indicant queen la Guia “es proposen aquestescelebracions catecumenals, tot ique originalment són pensades perals infants no batejats (catecú-mens), ha semblat que alguns delsseus elements poden ser adequatstambé per als infants ja batejats.Són celebracions a fer en la miussad’infantos o missa familiar que secelebra a la parròquia, amb la parti-cipació de tota la comunitat, delsinfants de la catequesi i dels seuspares i mares, als quals serà impor-tant convidar explícitament”.

Després d’uns minuts de des-cans, els participants a les IX

Grup de catequistes de l’Arxidiòcesi de Tarragona

Jornades es van reunir per diòcesis(al final van resultar tretze grups) ivan exposar i debatre les sevesexperiències catequètiques.Després, un portantveu de cadagrup va presentar a l’assemblea lesconclusions a que havia arribat elgrup respectiu

Al capvestre, els catequistes esvan trasllasdar a la parròquia deMalgrat de Mar, on participaren enla celebració de l’Eucaristia domi-nical.Prèviament, s’aplegaren a laplatja de Santa Susanna on, mitjan-çant unes petites llinternes di-buixaren una gran creu. Tot seguit,dividits en trenta grups feren camívers la parròquia, aturant-se de tanten tant per llegir la perícopa de santLluc referida als deixebles d’Em-maús i per respondre i posar encomú les deu preguntes que figura-ven al llibret de ruta que es va repar-tir entre els participants a lesJornades.

Un cop arribats a l’església,Mons. Salinas va presidir l’eucaris-tia, concelebrada pels nombrosospreveres assistents entre els qualshi figurava Mn. Jordi Figueras, vica-ri episcopal de Tarragona. En laseva homilia, el bisbe Xavier vaglossar la importància de la tascadels catquistes, als quals —en elmoment de la comunió— els va serlliurada una creu de fusta d’oliverade Jerusalem, com a senyal de mar-ca dels cristians. El ritu de benediccióde la creueta va ser emotiu i simpàticalhora.Després de la missa, el CorJove Contrapunt, de Malgrat de Mar,

va oferir un petit concert d’obres delrepertori mundial i de cançonspopulars catalanes i de les Illes.

Tercera sessió

El diumenge 14 de novembre vacomençar amb el rés de Laudes i lapregària, preparada per Mn.Salvador Gras, delegat de Catequesidel Bisbat de Girona, acompanyatper Mn. Antoni Elvira..

Mn. Xavier Morell, delegat deCatequesi de l’Arquebisbat deTarragona, va presentar la seva po-nència “El catequista inicia a cele-brar”, basant-se en verset “Senyor,ensenyeu-nos a pregar” (Lc 11,1).Mn. Morell va iniciar la seva inter-venció indicant que la catequesiinicia a totes les dimensions de lavida cristiana, explicant com hoexposen els punts 85 i 86 del Direc-tori General per a la Catequesi.. Totseguit va presentar la figura delcatequista com a persona que pregai celebra amb l’Església. En relació ala pregària va parlar que calia unescondicions prèvies: esc oltar-se,descobrir el valor del silenci, trobaralgú que prega i celebra, nodrir lapregària amb la vida i la vida amb lapregària. I va establir un programade quatre passos: pregar i celebrar;pregar i celebrar davant els nois/es;pregar i celebrar amb els nois/es; iensenyar a pregar i a celebrar alsnois/es.

També va parlar del catequistacom aquella persona que acompa-nya una evolució. Una evolució que

ofereix moltes facetes: des d’unapregària en simbiosi, vers unapregària autònoma; des d’unapregària manipuladora i utilitaris-ta, vers una pregària gratuïta; desd’una pregària antropomòrfica,vers una pregària personal; desd’una pregària animista, vers unapregària cristiana; des d’una pregà-ria ritualista, vers una pregàriaautèntica; i, finalment, des d’unapregària centrada en ella mateixa,vers una pregària centrada en Déu.En aquest camp el catequista potoferir l’estructura i la direcció, peròen la trobada del catequitzand ambDéu no hi pot interferir.

Va cloure la seva intervenciódonant pistes als catequistes peroferir als nois/es allò que prepara isosté la pregària i la celebració iposar-los en contacte amb lesexpressions de la pregària i la litúr-gia de l’Església.

La sessió, després d’un breu des-cans, va seguir amb diferents expe-riències viscudes i ben preparadessobre la Missa d’Infants. Com pre-parar (donar vida) proposades a lesGuies del catecisme Jesús és elSenyor. Van exposar les seves expe-riències grups de catequesi perta-nyents als Bisbats de Solsona, Vic,Tortosa i Mallorca.

A tall de comiat, després d’unabreu pausa, hi va haver una emotivacelebració de la Paraula,conduïdaper Mn. Salvador Gras, amb unessentides pregàries preparades perles diòcesis de Solsona, Girona,Menorca i Tarragona.

27

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

εδτ

Anem completant els escritsde presentació dels llocs deValls on s’invoca la Mare de

Déu amb advocacionsespecials.Els tenim a prop. L’Any Jubilarens ofereix la motivació per visi-tar-los, per conèixer-los millor,per fer-hi pregària. Les imatges iles advocacions de Santa Mariasón expressió visible de la sevaproximitat a nosaltres i de la nos-tra veneració a Ella, que és Maredel Senyor i Mare nostra.

Parròquiade la Mare de Déu del Carme

El convent del Carme fou fundatel 1320. L’església actual es bastíentre 1625 i 1678. A la façana es potveure l’escut del Carme i la imatgede la Mare deDéu de JosepBusquets. El campanar es construíentre els segles XVIII i XIX. A l’in-terior, al peu del presbiteri trobemla làpida funerària de Pere AntonVeciana, primer comandant i fun-dador dels Mossos d’Esquadra.

La devoció a la Mare de Déu sotal’advocació del Carmel començà enels eremites que des del segle XI esretiraren a aquesta muntanya,sobre el mar, de Terra santa, i des-prés fundaren un Orde dedicat a lavida contemplativa. Molts seglesenrere, nou abans de Jesucrist, elprofeta Elies s’hi haviarefugiat percercar Déu. l’Orde del Carmel vaposar-se sota la protecció de Maria,la mare dels contemplatius.L’extensió dels i de les carmelites,renovats per Teresa de Jesús i Joande la Creu, va donar popularitat aaquesta festa i a la Mare de Déu delCarme.

És parròquia des de 1878.

Esglésiadel Monestir de la Presentació

Els antecedents d’aquestaComunitat de Carmelites Calçadesestà breument descrit en el quehem dèiem en la nota històrica dela Parròquia del Carme. La funda-ció es remunta al 15 de desembre de1680 i es deu a una senyora vallenca,Francesca Romana, vídua de JosepQuerol, la primera priora d’aquestconvent juntament amb algunes

joves de Valls. Foren exclaustradesdurant la guerra dels francesos i perla guerra civil de 1936, en la qual vaser destruït totalment aquestconvent. Quan va acabar la guerrales monges van tornar a la mateixazona pels anys 50, en què desprésde moltes vicissituds el monestir esva poder restablir. És la comunitatcontemplativa més antiga a Valls.

Aquest Monestir està dedicat aSanta Maria en la seva Presentació.Aquesta memòria té origen en el diade la dedicació, l’any 543, de l’esglé-sia de Santa Maria la Nova,construïda prop de l’antic templede Jerusalem, i celebrem, amb elscristians de l’orient, la “dedicació”que la Verge Maria féu de si mateixaa Déu.

Aquesta visita ofereix la possibi-litat d’un contacte directe amb unacomunitat contemplativa de ger-manes de vida consagrada, d’unaestona de diàleg sobre el sentit dela seva vida de pregària.

En mig d’una societat cada copmés secularitzada els contempla-tius ens recorden el sentit trans-cendent de l’existència humana idel lloc absolut que ha de tenir enella Déu i la seva Paraula.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

PelegrinarUna ocasió jubilosaJosep Bofarull, prevere

Continuem oferint l’itinerari de visita a les esglésies dela ciutat de Valls on Santa Maria és venerada amb unaadvocació especial

28

αny Jubilar de la Candela

εδτ

Lector: has plorat alguna vegada? T’han caigut lesllàgrimes, no d’alegria, sinó de pena? Sort, tu, lec-tor, que encara et queden llàgrimes per plorar per-

què n’hi ha molts que ja no els en queden. Aquestareflexió ve a tomb perquè el director de Càritas dioce-sana de Tarragona, Francesc Roig, ha denunciat, unavegada més, la punyent situació dels anomenats “sen-se sostre”.

Certament, hi ha persones que ja han plorat tanten la seva vida que ja no els surt ni una sola llàgrima. Noés que siguin insensibles a determinades situacions,sinó que ja no els queda ni un hàlit de vida per fer sor-tir la seva darrera llàgrima. Dels seus ulls només ensurt una mirada perduda amb una gran tristor quetrenca l’ànima. Es la tristesa de la soledat.

Tristes, soles i sense llàgrimes per plorar. Així estroben moltes persones aquí, a casa nostra. No cal anarmassa lluny. I és en aquest ámbit on s’ha d’actuar ambel compromís de la fraternitat evangèlica impregnadade misticisme. Sí, potser caldria donar un cop d’ull a

l’obra dels místics que, com Sant Joan de la Creu, vanviure la seva fe compartida amb els seus germans.

Recentment, alguns autors estan reclamant unretorn al misticisme. Potser aquesta seria la clau devolta per continuar el camí i ser més autèntics. Es hora,més que mai, de portar al carrer la realitat evangèlicaper acabar amb els ulls sense llàgrimes, les miradesperdudes i la profunda soledat dels sense sostre.

Lector: no miris l’horitzó llunyà perquè et perdràs.Ets molt poca cosa per abastar-ho tot. Observa,

només, el teu voltant, mira a qui tens al teu costat per-què, aquest, un dia, pugui tenir llàgrimes d’alegria –node pena- i també una companyia que allunyi la soledat.

L’anomenada societat civil necessita un revulsiuun cop vist que la societat política continua insensiblea molts problemes d’estricta humanitat, sense entrar,ja, en l’àmbit religiós. Es hora de sentir-se atrapat perles mirades perdudes d’aquelles persones que malviuen al carrer…I actuar en conseqüència.

Oβservatori

29

Els ulls sense llàgrimes

Josep Sabaté, periodista

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

Fra εulogi i αuguri per Bernabé

Quin pessebremés gran... Si tot és de

tamany natural!

I què és aixòque estàs fent? Quina

suada, renoi!

Això es la comunaper al “caganer”... Així no

farà “olor” i estarà mésdescansat!

εδτ

Fa alguns anys que, com amembre viu de l’Església, vaigsentir la necessitat de fer

voluntariat i compartir, des de la fe,allò que “he rebut gratuïtament”.

Em vaig entrevistar amb el vica-ri de Pastoral i em va encaminar capa l’arxiprest del Baix Camp.Després d’un discerniment varemveure la possibilitat d’ajudar en lescelebracions dels diumenges de dospoblets propers a les muntanyes dePrades: Arbolí i la Febró.

Compartir la fe amb aquestescomunitats tan reduïdes et fa sentir

església viva, de forma singular. Lesvisites eren mensuals alternantArbolí i La Febró on celebràvem lalitúrgia de la Paraula, a l’espera delsacerdot.

En aquesta missió encomanadaper part del nostre. Sr. Arquebisbecom a laica amb missió pastorall’octubre del 2006, hi ha un abans iun després del meu nomenament.La feina que realitzo des d’ale-shores és en corresponsabilitatamb Mn. Evarist, des de les necessi-tats concretes de cada comunitatparroquial.

Així va començar una novaaventura, plena d’il·lusió i de ganesde fer Església, des de l’àmbit de lacomunió. L’acompanyament i lesrelacions interpersonals en lespetites tasques litúrgiques i lesnecessitats de cada indret, serien lameva nova missió.

La Parròquia de Sant Esteve de laFebró va rebre un gran estímul ambla visita Pastoral del Sr. Arquebisbe,Mons. Jaume Pujol Balcells, el 11 defebrer de 2006. Tot el poble es vamobilitzar per acollir la visita anun-ciada. Va ser una trobada molt

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Tornar a obrir una parròquiaUna ocasió joiosaGna. Esther Lomas González, c.m.t., laica en missió pastoral.

Laics en μissió pastoral

Hi ha ocasions ben joiosas enaquest món com poden ser lescelebracions de fets més omenys reeixits en la històriad’una comunitat

30

31

significativa i una gràcia singularper la nostra vila. Una crida a laGermanor entre tots nosaltres, i ala vegada sentir-nos Esglèsia-Comunió amb el nostre Pare iPastor.

D’ençà d’aquest esdeveniment,les relacions s’han fet més properesi hem anat fent comunitat. El fet deser nomenada en missió pastoralm’ha facilitat la missió i el meucompromís és ara setmanal. Cadadiumenge visito les comunitatsd’Arbolí i la Febró.

Quina és la meva missió enaquestes comunitats? A Arbolí par-ticipo en la celebració de l’Eucaristiadel rector Mn. Evarist. També dedi-co un temps a parlar i compartiramb els feligresos i em preocupo perles seves necessitats. Si hi ha algunmalalt, el visito, celebro la litúrgia dela Paraula a casa seva, li porto aNostre Senyor i l’informo dels esde-veniments eclesials.

En els temps litúrgics d’Advent-Nadal i Quaresma-Pasqua, ens reu-nim per reflexionar sobre la Paraulade Déu, per celebrar el Via Crucis ipotenciar les celebracions pròpiesde cada temps.

A la Febró lameva missió ésdiferent per-què durant l’hi-vern la pobla-ció estable ésmínima. Pelque fa a l’estiu,els mesos de

juliol i agost, se celebra setmanal-ment l’Eucaristia. La restade l’any m’encarrego del’acompanyament de lacomunitat. Cada diumen-ge obro la parròquia i s’es-colta el so de la campanaque anuncia a la comunitatque ja he arribat i que, alcap de mitja hora, durem aterme la celebració de laParaula i rebrem NostreSenyor. Els reparteixo elFull dominical i comentemels esdeveniments setma-nals. Si hi ha algun malalt,el visito.

Durant els mesos mésdurs de l’hivern i tenint

presents les característiques de laparròquia, ens reunim en una casaparticular, prenent així el caràcterd’Església domèstica.

Això ha anat mantenint càlida lacomunitat cristiana, revivint eldesig de tornar a celebrar les tradi-cions cristianes perdudes. Concre-tament hem recuperat, al mes demaig, la festa de la Mare de Déu delRoser i els seus goigs que celebremamb especial solemnitat i partici-pació del poble a nivell religiós ipopular. També s’han potenciataltres tradicions populars, les qualscomençaven amb la celebració del’Eucaristia.

Igualment hem viscut un esde-veniment que va omplir d’alegria elpoble de la Febró: el bateig del Lluc,el 20 de desembre de 2009. Tot elpoble va participar en la celebració,que ens va fer sentir com una granfamília. Es va preparar amb entu-siasme i cura per acollir aquestanova pedra viva de l’Església. Fins itot el poble es va vestir de blanc. Laneu va cobrir la Febró, que irradiavapuresa i esplendor, com guarnidaper a l’esdeveniment. Era, tot ple-gat, com un símbol d’esperança.

La tasca del Laic en MissióPastoral és ser signe de comunióeclesial i d’acollida, en correspon-sabilitat amb el rector de la parrò-quia, creant llaços de relació iacompanyant la comunitat en l’ab-sència del sacerdot.

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

Fa alguns anys que, com a membre viu

de l’Església, vaig sentir la necessitat de

fer voluntariat i compartir, des de la fe,

allò que “he rebut gratuïtament”.

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Parlen lεs Delegacions

32

És doncs, una bona ocasió pera parlar i valorar aquestesiniciatives amb Mn. Simó

Gras Solé, director del Secre-tariat Diocesà de Vocacions del’Arxidiòcesi de Tarragona.

—Com sorgeix la iniciativa dela 1ª setmana de vocacions per acentres educatius i parròquies?

—La voluntat i compromís delSecretariat és el d’oferir eines pertal d’afavorir el desvetllament i

acompanyament de totes les voca-cions, amb un volgut èmfasi a lesvocacions al ministeri ordenat.Responent a aquest objectiu, volemajudar al treball vocacional que esfa a les escoles i parròquies; per aixòhem proposat una setmana demotivació vocacional explícita: laque anomenem Setmana de lesVocacions. Volem que siguin unsdies intensos per parlar de les voca-cions de manera directa i desacom-plexada. Per aquesta raó, hem cre-gut oportú usar un format ja utilit-zat en altres matèries, i que es trobamolt arrelat a la vida dels centreseducatius. A més a més, aquestasetmana sempre es desenvoluparàel mes que es faci una Cadena dePregària per les vocacions arreu deCatalunya, convertint el novembreen un temps fort per al desvetlla-ment vocacional.

—De quina manera han tre-ballat aquesta setmana lesescoles?

—Des del Secretariat se’ls hi haofert un material bàsic i cada esco-la, des del seu carisma, l’ha utilitzati ampliat.

—Com ha estat la rebudad’aquesta proposta i quina valo-ració final se n’ha fet per part delscentres?

—Hi ha hagut una bona acollidade la iniciativa. Molts centres s’hihan sumat, ni que fos des d’un des-plegament mínim de la proposta.Hem tingut les dificultats pròpiesde tota activitat que comença, éscomplexa i té pocs recursos. Des delSecretariat esperem consolidaraquest iniciativa i des de la prima-

Mn. Simó Gras, directordel Secretariat Diocesà de VocacionsAnna Robert, periodista

Durant aquest passat mes denovembre ha tingut lloc la pri-mera Setmana de Vocacions (deldia 8 al 12), la Cadena de Pregàriaper les vocacions (dies 1, 11 i 21) il’espai vocacional (dia 27).

33

Núm

ero 252- Desem

bre 2010

vera de l’any vinent ja hi treballa-rem.

—Un any més, l’Arquebisbatde Tarragona s’ha sumat a laCadena de Pregària per les voca-cions que organitzen conjunta-ment els bisbats de totCatalunya. Quants anys es portafent aquesta cadena i quinaresposta té.

—Si no em fallen els comptes,ho dic de memòria, crec que ja fa sisanys que es fa. Penso que la iniciati-va va ser molt interessant i els fruitsno ens pertoca a nosaltres avaluar-los. Això sí, detectem una certadecaiguda alhora de sumar-s’hi.Des del Secretariat ens sembla queés fruit de la percepció general quehi ha d’aridesa vocacional. Tot i queaixò encara ens hauria d’esperonarmés!

—Si una parròquia es vol unira aquesta cadena, com ho ha defer?

—Apuntant-se a través del llocweb de vocacions o informant-me’n directament. Hi ha persones

que diuen que hi participen sensedir-ho. Res a dir, l’objectiu és lapregària. Amb tot, cal entendre queés una cadena i aquell que la coor-dina ha de poder saber si la cadenaestà tancada o si bé hi ha tempsbuits. La dinàmica de la propostatambé és important.

— El lema d’enguany de laCadena de Pregària, amb motiude les Jornades Mundials de laJoventut(JMJ), era «Arrelats iedificats en Crist, ferms en la fe»(Col 2,7)... És en la pregària onhem de trobar l’esperança denoves vocacions sacerdotals?

—Sacerdotals i totes les altres.Cal no oblidar la petició que ens faCrist d’adreçar-nos a “l’amo delssembrats” per demanar-li, pregar-li, que “enviï més segadors”, i ésaixò el que no hem de deixar de fer,i fem a través de la Cadena dePregària i en la vida ordinària de lesparròquies i comunitats. Aquestapregària també ens ha de portar a laperseverança en la fidelitat a la nos-tra pròpia vocació; fidelitat que és,sens dubte, llavor de noves voca-cions a través del testimoniatge.

— I l’Espai vocacional dirigita nois a partir de 14 anys?

—El format Espai vocacional demoment és incipient i no es pot par-lar d’un grup de nois que es trobinper aquesta iniciativa, amb tot, ensresistim a no plantejar-lo. Les pro-postes que s’han fet fins al momenthan estat dues: una ruta pel primertram del Camí de Sant Jaume ,sor-tint des de Tarragona, i la descober-ta i participació del servei que fa elmossèn que hi ha al sociosanitaridel Francolí. La proposta s’ha fet,tot i que sense realitzar-se.

—Una de les novetats peraquest Nadal és la propostad’unes convivències vocacionals,però per a noies...

—Efectivament, aquesta és unanova aposta per aquest Nadal quecreiem necessària i que esperemque sigui fructuosa pel conjunt de

l’animació vocacional. Tant pernois com per noies es farà unaconvivència vocacional del 28 al 30de desembre. La dels nois es realit-zarà en un marc parroquial alPriorat, mentre que la de les noiess’emmarcarà en la vida monàstica.

— Vocacionalment parlant,com està la situació ara mateix al’Arxidiòcesi de Tarragona.

—Si la pregunta es refereix a lavocació al ministeri ordenat i a lavida consagrada crec que hem dedir que és un moment àrid, tot i quetampoc no és cert que no hi haginois i noies que s’estiguin plante-jant seriosament la seva vocació.Segurament no en el nombre i elstemps que voldríem, però això noés cosa nostra. El que ens pertocaés no defallir en l’anunci i la pro-posta, perquè el que està en joc noés una qüestió de números sinó devitalitat de l’evangeli i, per tant, laimplantació present i futura delRegne de Déu. És ferm el que diusant Pau: “Com podran invocar-lo,si no hi creuen? I com creuran enell, si no n’han sentit parlar? I comen sentiran parlar, si ningú nol’anuncia? I qui el podrà anunciar,si ningú no és enviat?”.

— Per què costa tant que elsjoves s’engresquin a seguir la cri-da de Déu i viure el seu projectede vida a la llum de l’evangeli?

—No crec que sigui un proble-ma de llenguatge. És un problemade contingut. Un contingut que ésdeficientment viscut i per tantanunciat, i un contingut que resulta,paradoxalment a casa nostra, mas-sa antisistema i per tant fa que siguipercebut com a inviable.

—Com a responsable delSecretariat de vocacions, quinesparaules adreçaria als joves perengrescar-los a dir “Sí!”.

—Només amb un sí, sincer,alegre i confiat a l’evangeli és potviure amb pau i intensament aques-ta vida que ens han donat. Fes elpas! εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Un pessebre retallable δ’Opisso

34

El dibuixant Ricard Opisso(Tarragona, 1880-Barelona, 1966) fou un important dibuixant i pintor català, membredel grup dels Quatre Gats. Són molt populars els seus treballs per al conegut TBO, on havia començat a

col·laborar el 1919. En aquesta publicació va realitzar nombrosos retallables, com aquest pessebre del 1950.

35

Avisos i butlletesN

úmero 252- D

esembre 2010

Amics subscriptors,Us recordem que el proper mes degener de 2011 us girarem el rebut dela susbcripció anual de la revistaEsglésia de Tarragona. Si heu can-viat de compte bancari us agraïremens ho feu saber.

Podeu fer-ho: complimentant labutlleta de la pàgina 34 i enviant-laper correu ordinari aArquebisbat de TarragonaDepartament per als MCSPla de Palau, 2 43003 TARRAGONA

Trucant al telèfon 977 233 412 (ext.235) o enviant les dades al correumsabaté@arquebisbattarragona.catPer al nostre bon funcionament honecessitaríem saber abans de finalit-zar aquest any. Moltes gràcies

Església de Tarragona

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interessa poder desgravar ❏ No interessa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄