Església de Tarragona

Núm. 259 Monogràfic Congrés octubre 2011

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXIII

Quarta època

εsglésiade τarragona

CONGRÉS INTERNACIONALTECLA, deixebla de pau, santa d’orient i d’occident

Jaume Ferrer II. Santa Tecla. Del retaule de la Mare de Déu. Segle XV. Església vella d’Alcover (Museu Diocesà de Tarrragona).

εsglésia de τarragona

εsglésia de τarragona

εsglésiade τarragona

El professor d’Història de l’Església a l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), Andreu Muñoz, recull en tres articles una

breu memòria de les ponències impartides al llarg del Congrés «Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient a Occident» del 27 al 29 d’octubre de 2011 al Centre Tarraconense El Seminari.

A Apunts d’un Congrés

Pàgines 20, 25, 30

I, a més, La Quarta d’EdT (p. 4), INSAF (p. 5), Congressos (p. 6), Inauguració del Congrés (p. 12),Entrevistes (p. 21), Testimonis (p. 26), Notícies (p. 29) i Crònica (p. 31).

Qui era Tecla? De quina manera les Esglésies cristianes li han donat culte? La raó principal de dedicar un congrés a santa Tecla ha estat donar a

conèixer de manera científica la història d’aquesta Santa nascuda a Iconi al segle I, i també veure com després de la seva mort va anar adquirint una notòria popularitat entre els cristians dels primers segles.

A Estudi

Pàgina 16

SUMARI 259Octubre 2011

3

Núm

ero 259 -Monogràfic C

ongrés

Els articles publicats aεsglésia dε τarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

www.arquebisbattarragona.catuna finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

La Quarta d’εdτεsglésiade τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep SabatéAnna Robert

SecretariaMontse Sabaté

Assessorament lingüísticRosalia Gras

Maquetació i FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica [email protected]àgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legal T-14-1988

Subscripció anual(11 números): 15,00 €

Subscripció anual Europa (11 números): 40,00 €

Preu unitari: 1,50 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Tarragona fa la Festa Major principal per Santa Tecla, el

23 de setembre. És ben curiosa, aquesta relació d’amor de la ciutat amb la jove turca, que probablement no va estar mai entre nosaltres, però de la qual van arribar testimonis molt favorables que la situen com a deixebla preferida de sant Pau.

La història tan llunyana es barreja amb la llegenda quan es parla d’aquesta Santa. Els seus turments, bellament esculpits al retaule de l’altar major de la Catedral, són inversemblants. Però la seva condició de dona que escolta amb delit i que queda meravellada per la nova doctrina de Crist predicada per l’Apòstol, no és fantasia, ha de ser realitat, com ho és la

devoció que se li té a Turquia i a Síria, on hi ha un monestir on és venerada la seva memòria.

Jo, en un somni, puc imaginar-me sant Pau i santa Tecla asseguts a la platja del Miracle, parlant de Déu, el gran tema humà, no solament diví, i mirant el mar que uneix Tarragona amb Turquia, el «mar nostre», tantes vegades creuat per l’Apòstol al llarg de la seva vida en diverses direccions.

Després, giren els seus ulls cap a la ciutat moderna i li envien la seva benedicció. Dos grans sants: la jove turca i el gran evangelitzador. Quin gran mestre! I quina alumna! εdτ

La Quarta d’εdτLa jove turcaAntoni Coll Gilabert, periodista

4

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

INSAF

L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona

El Congrés internacional de Santa Tecla que va tenir lloc del 27 al 29 d’octubre de 2011 va ser

organitzat per l’ISCR Sant Fructuós, o INSAF, amb la col·laboració de la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Patrístic Agustinianum de Roma i la Facultat de San Dámaso de Madrid.

L’ISCR Sant Fructuós és la institució universitària de l’Arquebisbat de Tarragona que ofereix els estudis superiors de grau i màster en Ciències Religioses. L’ISCR Sant Fructuós està vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona). En el cicle de Màster en Ciències Religioses, l’ISCR Sant Fructuós ofereix l’especialitat dels estudis sobre cristianisme antic. L’Institut acull estudiants universitaris que es preparen per a impartir classes de religió catòlica a les escoles de primària, secundària i batxillerat. Una bona part d’estudiants són persones adultes interessades a ampliar els seus coneixements sobre Bíblia, Teologia, Història de l’Església, Religions, Art religiós, Mitjans de comunicació i llenguatge religiós, entre d’altres.

L’Institut també ofereix cursos de formació permanent per als mestres i professors, reconeguts pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. L’INSAF, en conveni amb la URV, imparteix cursos de Teologia com a crèdits de lliure elecció per als universitaris de Tarragona. εdτ

Foto: MCS/©Mateu Salvat

5

Núm


ongrés

5

Del 19 al 21 de juny de 2008 es va celebrar, al Palau de

Congressos de Tarragona, amb una assistència de més de tres-centes persones i la participació de professors de nombroses universitats d’Europa i dels Estats Units, el Congrés «Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII)». L’objecte principal d’estudi va ser el viatge de sant Pau a Hispània i l’alta probabilitat de l’estada de Pau a Tàrraco en els darrers anys de la seva vida. També es van presentar estudis sobre les Actes martirials del bisbe Fructuós de Tarragona.

Aquest Congrés, organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i amb el

suport de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, es va desenvolupar en el marc de l’Any Jubilar de Sant Fructuós (21 de gener de 2008 - 25 de gener de 2009) concedit pel papa Benet XVI a l’arxidiòcesi de Tarragona en commemoració del 1750è aniversari del martiri de sant Fructuós, bisbe, i dels seus diaques, sant Auguri i sant Eulogi, a l’amfiteatre de Tarragona, el 21 de gener de l’any 259 dC.

El Congrés va assolir el repte d’obrir nous camins en la investigació històrica i científica sobre aquesta qüestió apassionant: el viatge apostòlic de Pau a Hispània —anunciat per l’Apòstol mateix en el capítol 15 de

la Carta als romans—, els inicis del cristianisme a Tàrraco, i, amb sant Fructuós, el desenvolupament posterior d’una de les comunitats cristianes més antigues de la península Ibèrica.

TRES ANYS MÉS TARD

Del 27 al 29 d’octubre de 2011 es va celebrar el Congrés internacional «Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident» a les noves dependències del Seminari Pontifici de Tarragona, al Centre Tarraconense El Seminari, en concret al claustre que acull la petita capella romànica, datada del s. XIII, dedicada a sant Pau, lloc on la tradició diu que l’Apòstol dels gentils va predicar per primer cop l’Evangeli a la ciutat de Tarragona,

Després del Congrés sobre Pau i Fructuós, l’INSAF organitza el segon Congrés internacional sobre cristianisme primitiu

Congrεssos


Congrés «Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII)»

6

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

amb l’objectiu d’aportar dades científiques i d’aprofundir en la figura de la patrona de Tarragona nascuda a Iconi, a l’actual Turquia, al segle I. En aquest Congrés hi van participar una vintena de professors encarregats d’impartir les ponències provinents de Suïssa, EUA, Itàlia, Espanya, Alemanya, Àustria i Catalunya, a més de les comunicacions.

El Congrés es va estructurar en tres parts. La primera centrada en les Actes de Pau i Tecla, una segona per a aprofundir la presència de santa Tecla en la tradició patrística, i, finalment, la tercera i última amb l’exposició de diferents llocs de culte a Tecla a les esglésies d’Orient i d’Occident, des d’Hispània fins a Armènia.

Com a convidats especials hi van participar una delegació de Turquia encapçalada per la

Directora de cultura i turisme de Mersin, i altres professors d’universitats de Turquia, així com també el Director del Museu de Silifke, el qual va exposar una comunicació sobre l’epigrafia a Selèucia; l’ambaixador de Síria a Espanya, el Sr. Husam Ala, i el bisbe auxiliar ortodox de Damasc, Isaac Barakat. També hi van participar els bisbes ortodoxos

Iosif Pop, metropolita ortodox romanès d’Europa Occidental i Meridional, i Timotei Lauran, bisbe ortodox romanès d’Espanya i Portugal. εdτ



7

Núm


ongrés

Interès científic sobre la figura de santa Tecla

La principal raó del Congrés va ser conèixer la història d’aquesta Santa i com moltes Esglésies cristianes li van retre culte després de la seva mort.

La decisió de dedicar un Con-grés a l’estudi de santa Tecla

va tenir plenament sentit perquè santa Tecla és la patrona de la ciutat de Tarragona però a més és la titular de la Catedral (de la seu metropolitana). Per tant, la raó principal del Congrés va ser donar a conèixer de manera científica la història d’aquesta Santa que va néixer a Iconi, a l’actual Turquia, en el segle I. I també conèixer com, després de la seva mort,

moltes Esglésies cristianes li van donar culte, adquirint una notòria popularitat entre els cristians dels primers segles. En definitiva, la voluntat era que els tarragonins coneguessin una mica més la vida real d’aquesta noia que es va convertir al cristianisme gràcies a la predicació de l’apòstol Pau i més tard va dur a terme tasques importants d’evangelització en l’Església naixent.

Qui era Tecla?

Les Actes de Pau i Tecla, una obra per a molts desconeguda fins aleshores, però que és la principal font d’informació de la vida de santa Tecla, va tenir un paper destacat en el Congrés. Aquest text va ser escrit per un sacerdot a finals del s. II (entre els anys 189 i 195), i és gràcies a ell que coneixem com Tecla, escoltant la predicació de Pau, i encisada per les seves paraules que parlaven de la resurrecció dels morts i de l’espera imminent de Jesucrist ressuscitat (la parusia o el final dels temps, la vinguda final de Jesucrist gloriós, moment en què tot el món serà salvat), es va convertir al cristianisme.

Tecla va comprendre el valor de deixar-ho tot pel seguiment de Crist, i per tant va voler renunciar al matrimoni i mantenir-se verge. Pau predicava en aquell moment que el millor que es podia fer era esperar i preparar-se per a aquesta vinguda final de Jesucrist, la qual pensava que s’esdevindria de manera imminent. Per aquest motiu ja no valia la pena casar-se i Pau predicava que el millor en aquell moment final era vetllar, pregar i no distreure’s en coses humanes. Per tant recomanava la virginitat per a aquells que encara no s’havien casat. Tanmateix, Tecla estava compromesa per casar-se amb un jove anomenat Tamiris. Aquest fet va desencadenar l’oposició del jove i de la mare de Tecla, els quals, no podent convèncer la noia de les seves decisions, van arribar fins i

8

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

tot a perseguir-la, aconseguint que el prefecte la condemnés a mort. Les Actes també ens expliquen que Tecla va ser alliberada per Déu de tots els turments (la foguera i les feres tant terrestres com marines); i finalment ens relaten que Tecla és deixada lliure i va a trobar Pau per posar-se al servei de l’evangeli fins al moment de la seva mort a Selèucia. Aquesta història la podem contemplar magníficament representada tant al frontal de l’antic altar com en el retaule de Pere Joan de la nostra Catedral.

Però, el fet més important i a la vegada més polèmic d’aquest escrit del segle II és que el seu autor va ser un sacerdot que defensava el dret de les dones a predicar, ensenyar i batejar, i posava l’exemple de santa Tecla com a ideal de dona cristiana verge que evangelitzava, ensenyava i batejava. Per tal que la defensa d’aquest dret dins l’Església tingués més autoritat va signar les Actes amb el nom de l’apòstol Pau, com si fos Pau mateix qui les hagués escrit.

Ens explica Tertul·lià en el De Baptismo que aquest sacerdot de l’Àsia, després de confessar que havia fet circular aquestes Actes en nom de Pau, va ser deposat dels seus càrrecs. Tot i així les fonts asseguren que no va ser deposat per errors doctrinals sinó només pel fet d’haver utilitzat fraudulosament el nom i l’autoritat de l’apòstol Pau. Aquest prevere continua oferint-nos avui el testimoni que en l’Església de la meitat del segle II hi havia clergues que no desaprovaven que una dona pogués desenvolupar tasques missioneres i de predicació de l’evangeli. És un aspecte rellevant constatar que en els inicis del cristianisme la pluralitat també existia en l’Església de la mateixa manera que existeix avui.

El fet que santa Tecla exercís tasques d’evangelització, de predicació de l’evangeli i que bategés queda confirmat realment en la litúrgia de les Esglésies orientals (ortodoxes) que concedeixen a santa Tecla el títol d’isapostolos (una paraula grega que vol dir ‘semblant als Apòstols’), a més de ser la protomàrtir entre les dones (és a dir, la primera dona cristiana màrtir). En resum, santa Tecla encarna el model de dona cristiana en l’Església dels primers segles (I-IV), ja que l’èxit del seu culte, fama i popularitat provenen del reconeixement del valor de la seva tasca evangelitzadora, igual a la dels Apòstols, o pel fet de ser una important col·laboradora de Pau en les tasques d’evangelització. Potser aquest aspecte va crear una certa incomoditat i va ser motiu que en la història de l’Església hagi estat silenciada la figura de Tecla fins al punt que el seu nom no consta en el martirologi romà; però també Tecla va obtenir fama i popularitat a partir del segle V com a model de virginitat. A partir del s. V Tecla esdevé popular pel fet de ser un model femení d’ascetisme i

virginitat com a expressió d’un seguiment radical de Crist pobre, cèlibe i itinerant.

Culte a santa Tecla

Santa Tecla és venerada des de molt antic en Esglésies com les d’Egipte, Síria i Armènia. El seu culte sobretot destaca a Selè-ucia, a l’actual Turquia, on es va construir un gran complex monàstic sobre la tomba de santa Tecla. La peregrina hispànica Egèria, que va escriure a finals del segle IV el seu Diari de viatge, ja parla d’aquest gran santuari. La visita d’aquesta peregrina a la tomba de Tecla és una confirmació històrica de l’èxit i de la difusió que el culte a santa Tecla tenia ja en el segle IV.

En canvi, a Hispània, i en general a l’Occident, el culte a santa Tecla és minoritari, només es troba en algunes ciutats de l’Est d’Itàlia, com Mirto, Osimo, Acireale. Cal destacar, doncs, com un fet singular i únic, el culte a Tecla a Tarragona.

Mestre de Pere de Cardona. Invenció del braç de santa Tecla. Segle XVI. Del retaule de Santa Tecla i els Sants Joans. Catedral de Tarragona (Museu Diocesà de Tarragona).

9

Núm


ongrés

L’Església de Tarragona és una Església antiga. Coneixem la seva existència a través de les Actes del martiri del bisbe Fructuós a Tarragona l’any 259. Aquesta és la prova documentada que ja en el s. III existia a Tàrraco una Església ben organitzada jeràrquicament, amb el seu bisbe, diaques, sacerdots, laics… Per tant, una Església consolidada l’any 259 vol dir que el cristianisme a Tarragona va començar molt temps abans. Podem remuntar la presència del cristianisme a Tarragona al segle II. A més el martiri de Fructuós s’inscriu en una persecució selectiva que buscava eliminar els grans caps de l’Església, els bisbes, per part de l’emperador Valerià, i d’aquesta manera eliminar el cristianisme. Aquesta és una nota més que ens indica que Tarragona era una seu episcopal important.

En aquest Congrés també hi ha hagut interès a descobrir l’analogia de les Esglésies antigues amb Tarragona. I certament el culte de les Esglésies antigues a Tecla és un element comú amb Tarragona, que també és una Església antiga que

venera Tecla. Si majoritàriament només les Esglésies dels primers segles veneren santa Tecla, i no pas les Esglésies a partir del s. VIII, per exemple, llavors vol dir que Tarragona participava dels mateixos moviments i sensibilitats espirituals que les Esglésies antigues de la resta

del món. Per aquesta raó és important per a nosaltres l’estudi de santa Tecla, ja que no tothom pot enorgullir-se de tenir per patrona una figura cabdal en el cristianisme dels primers segles, i això ens iguala a les Esglésies cristianes més antigues.

Pere Joan. Predicació de sant Pau. Del retaule major. Segle XV. Cateral de Tarragona.

10

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

L’apòstol Pau i Tecla

Tecla va ser una deixebla de l’apòstol Pau. La relació Tecla i Pau és clara i lògica. Per una banda, Tarragona defensa la tradició que l’apòstol Pau va venir a la nostra ciutat a predicar l’evangeli. Per altra banda, existeix el culte singular, que no es dóna en altres llocs d’Hispània, del culte a Tecla. Una dada i l’altra sembla que es reclamen mútuament, en el sentit que és normal que una Església fundada per Pau conegui la deixebla de Pau, Tecla, i desenvolupi formes de culte envers la santa deixebla de Pau. I per altra banda, una Església que ret culte a Tecla probablement es pot pensar que és una Església sensible a la teologia, a la predicació i a la manera d’entendre l’Església que tenia Pau, que va ser el mestre de santa Tecla.

Per tant, el culte a santa Tecla a Tarragona no deixa de ser un signe més que l’Església de Tarragona vivia una sensibilitat paulina probablement pel fet que era conscient d’haver estat una Església fundada per l’apòstol Pau en el seu viatge a Hispània. Per afirmar de manera clara i contundent aquesta hipòtesi que reforçaria el pes de la tradició del viatge de Pau a Tàrraco calen moltes dades de què no disposem. Cal tenir en compte que la invasió musulmana a les nostres terres va començar l’any 711 (s. VIII) i que no va acabar fins l’any 1091 (s. XI). En total quatre segles d’invasió musulmana, que suposa molt de temps per a fer desaparèixer dades, documents, tradicions, monuments, etc.

Però no pot ser del tot casual que en el moment en què es restaura la diòcesi, després de la invasió musulmana, l’any 1091, es dediqui la Catedral a santa Tecla. Aquest és el primer document que tenim de l’existència d’un culte a Tecla a Tarragona. Tanmateix aquesta dada no permet afirmar que el culte s’iniciés en aquell moment precís ni tampoc permet negar que el culte a Tecla s’hagués iniciat molt temps abans, ja que es pot donar la hipòtesi que quan es restaura l’Església a Tarragona l’únic que es fa és reprendre una tradició de culte a santa Tecla que ja existia de temps immemorial i de la qual malauradament no hi ha dades. εdτ

Pere Joan. Suplici dels bous. Del retaule major. Segle XV. Catedral de Tarragona.

Pere Joan. Invenció del braç de santa Tecla. Del retaule major. Segle XV. Catedral de Tarragona.

11

Núm


ongrés

Inauguració del Congrés

«Tots els cors tarragonins bateguen amb força en mencionar els noms de Pau i Tecla»

Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Senyores i senyors,

Torno a donar la benvinguda a tots vosaltres i agraeixo les paraules dels que han parlat abans meu. És una satisfacció fer-ho aquí, a Tarragona, una arxidiòcesi de profundes arrels paulines, de la qual cosa la devoció envers Tecla és una prova. També ho és fer-ho com a successor de sant Fructuós, el bisbe que, en el moment suprem del martiri, va tenir present l’Església estesa d’Orient a Occident.

És per a mi una gran joia poder comprovar la capacitat d’atracció

de la nostra santa Tecla, una dona la influència de la qual transcendeix l’espai i el temps, una dona que va deixar una empremta tan forta que atrau l’atenció de móns tan diversos com el catòlic, l’ortodox i el musulmà.

Repeteixo que, aquesta, és una ocasió de gran goig i alegria. Però diuen que en aquest món la felicitat completa no és possible… i és veritat. Avui trobo a faltar la presència física —perquè l’espiritual sí que la tenim— d’una persona que molts de nosaltres vam tenir el privilegi de conèixer i d’honorar-nos amb la seva

amistat. Avui hauria hagut de ser aquí, entre nosaltres, ocupant un lloc en aquesta taula presidencial. Era la màxima autoritat mundial pel que fa als estudis sobre santa Tecla. M’estic referint a Mons. Luigi Padovese, vicari apostòlic a l’Iskénderun d’Anatòlia i president de la Conferència Episcopal de Turquia.

Aquí, a Tarragona, vam tenir l’oportunitat de gaudir de la seva saviesa i de la seva bonhomia quan, amb motiu d’una de les jornades de formació per a preveres i diaques que fem mensualment, ens va pronunciar dues ponències,


12

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

on es va palesar la seva gran talla intel·lectual i humana.

La notícia de la seva tràgica mort, assassinat, va ser una notícia horrible que ens va deixar a tots —i particularment els qui el coneixíem— profundament desconcertats i, òbviament, plens de dolor. Mons. Padovese ha estat una persona que ha tingut grans mèrits en el testimoni de la vida de l’Església a Turquia, ha estat una persona lliurada a l’evangeli, valent, i un decidit defensor del diàleg amb l’islam. Recordo que a Istanbul, Mons. Louis Pelâtre, vicari apostòlic d’aquella formosa ciutat, em va dir que la bondat i l’alçada moral de Mons. Padovese era reconeguda per tots: musulmans, jueus, cristians de totes les confessions, autoritats civils. Per tots. En el seu record, i aprofitant l’avinentesa que santa Tecla ha aplegat aquí cristians i musulmans, demanaria que, en silenci, cadascú a la seva manera, dediquéssim un minut a pregar el Déu únic per l’etern descans del nostre estimat Mons. Luigi Padovese, l’home que tant va treballar per apropar islam i cristianisme.

(Pregària en silenci)

Que la pau i la benedicció de Déu l’acompanyin sempre!

Fa vuit mesos, viatjant per Turquia, em vaig assabentar que la nostra patrona està considerada una de les deu dones més influents de tota la història d’aquell país,

tan vinculat per diverses raons a Tarragona. Mireu: sant Pau, el nostre evangelitzador, va néixer a Tars (la moderna Tarsus); santa Tecla a Iconi (l’actual Konya) i va morir a Selèucia (ara anomenada Silifke), on es va construir una gran basílica en honor seu. I no acaba aquí la relació: dos predecessors meus van ser patriarques d’Antioquia (avui anomenada Antàkya) i, a més, allí es va encunyar el mot cristià i va ser l’escenari del treball conjunt de Pere i de Pau. Per a mi va ser una experiència corprenedora poder caminar i pregar pels mateixos indrets on els Apòstols i la «isapòstol» —la «igual als apòstols»— van caminar i pregar. Podríem dir que el que Terra Santa és a Crist, ho és Turquia a l’Església.

I no oblidem Síria. A Maloula, a més de ser l’únic indret on

encara es fa servir com a llengua vehicular l’arameu —l’idioma que parlava Jesús— es venera el record de santa Tecla al monestir del seu nom, lloc on acudeixen cada any infinitat de pelegrins tant cristians com musulmans.

Santa Tecla va estar a Maloula, on, fugint d’una persecució, va caure dins d’una roca i això la va salvar. L’Església ortodoxa simbòlicament afirma que la roca que va salvar Tecla va ser Crist. I, parlant de roca, aquí a prop en tenim una que té un gran valor per a nosaltres, els tarragonins. Aquí, a prop, hauran vista una capella del segle XIII. Aquesta capella amaga un element entranyable per al cristianisme de la península Ibèrica: la roca on, segons la tradició més venerable i atendible, va predicar sant Pau.

L’Església de Tarragona, des


13

Núm


ongrés

de fa segles, s’ha considerat una Església d’arrels paulines i d’una indubtable devoció per la seva deixebla Tecla. Tant que la nostra arxidiòcesi la té per protectora. És, per tant, d’una importància cabdal que aquí se celebri aquest congrés internacional sobre la nostra Santa d’Orient i d’Occident. És molt important fer-ho al mateix lloc on, fa dos mil anys, va sonar la paraula de Crist a la península Ibèrica.

Els científics debatran qüestions diverses sobre sant Pau i aquestes terres, però hi ha una cosa certa: tots els cors tarragonins bateguen amb força en mencionar els noms de Pau i Tecla. La capella de Sant Pau que s’alça molt a la vora és un lloc sant carregat de simbolismes. Un d’ells és la fermesa de les nostres arrels cristianes, sustentades no sobre sorra sinó sobre la roca inquebrantable.

Aquesta solidesa, aquesta «immutabilitat» de la roca ens parla del principi suprem. Els biblistes ens diuen que, en el llenguatge dels salms, la «roca d’Israel» és el mateix Déu. Al Deuteronomi (32,4) podem llegir:

«“Ell és la Roca”,el seu obrar és irreprensible,són justos tots els seus camins.És el Déu fidel, sense malícia,és bo i és recte.»

La mateixa identificació la trobem a la «roca del desert», de la qual Moisès fa brollar l’aigua: font de vida. A l’Antic Testament la roca és signe de la força de Déu, de la solidesa de la seva aliança, de la seva fidelitat. Els salmistes, en la seva angoixa, comparen Déu a una roca on es pot trobar refugi. Aquesta roca prefigura Jesús, la roca espiritual d’on brolla la font de vida eterna que sant Pau identifica amb Crist (cf. 1Cr 10,4).

Aquesta roca simbolitza també que tot allò que està ben fonamentat és durador. Ja ho deia sant Fructuós: «Mai no us mancarà pastor.» I és cert! I quina responsabilitat per als qui Déu ens ha assenyalat per a portar el bàcul episcopal en aquesta seu venerable! Això no obstant, hi ha una cosa que ens dóna ànims: La fermesa dels fonaments de la nostra Església d’orígens apostòlics ens parla d’eternitat, com les paraules de Crist, que no passaran mai.

Quantes coses suggereix l’entorn on ens trobem! I quantes més el fet de parlar de santa Tecla en uns paratges on va predicar sant Pau. Pau és la roca, la força, la determinació… Tecla és la suavitat, la paciència, la constància… Us recomano repassar les vides de Pau i Tecla. Hi trobareu una deu inesgotable per a la reflexió i per a l’acció.

I ja que parlem d’acció podríem parlar d’un projecte que, d’una manera ben singular, ens va portar a exposar-lo en terres de Pau i Tecla, raó per la qual els nostres germans turcs es troben avui entre nosaltres.

Amb aquest Congrés Internacional «Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident» estrenem aquestes dependències del claustre de Sant Pau, primera fase del projecte de rehabilitació i reconversió d’aquest emblemàtic edifici del Seminari que amb tanta il·lusió ens hem embarcat per tirar endavant. És en aquesta zona on s’ubicaran les aules de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, la Llibreria de l’Arquebisbat i diverses delegacions que, mentre


14

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

durin les obres de la segona fase, s’utilitzaran per a les necessitats acadèmiques de l’Institut.

D’aquí a uns mesos tindrem el paranimf restaurat i, si Déu vol, d’aquí a un any tindrem en ple funcionament totes les instal·lacions, que serviran per a donar vida nova a la pastoral de l’arxidiòcesi i per a altres activitats culturals i socials, obertes a la ciutadania de Tarragona, a l’arxidiòcesi i a tothom qui s’hi vulgui apropar. Volem que sigui un centre pastoral i cultural dedicat a la nova evangelització seguint les directrius del nou Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització, atri dels pagans, diàleg amb la cultura i també diàleg interreligiós.

Tirar endavant aquest projecte suposa un gran sacrifici, però l’estic empenyent des del convenciment que serà un gran bé per a l’arxidiòcesi i per a la societat. Tenir un centre on es conreïn

els coneixements filosòfics, teològics, escripturístics, morals i socials; tenir un centre que ofereixi una biblioteca potent per a la cultura i la investigació; tenir un centre on poder ubicar les seus d’unes delegacions diocesanes que mouen moltes persones en camps diversos; tenir un centre on es propiciï la formació en valors, dels quals està tan necessitada la nostra societat; tenir un lloc on oferir uns espais per a esdeveniments culturals i formatius; tenir un centre on potenciar l’ètica empresarial, en aquests temps difícils que estem travessant; tenir tot això i tantes més possibilitats que no s’esgoten en les que acabo d’anomenar, us he de dir, sí, que m’omple de joia i de satisfacció. No puc amagar que era un desig i una il·lusió que tenia des de l’inici del meu pontificat, i ara ja l’anem veient realitzat, i somnio tot el que aquí es podrà fer i tot el bé que suposarà per a tantes persones que se’n beneficiaran; és un goig profund acompanyat

de pregària constant perquè realment sigui un focus de fe, de coneixements, de cultura, de convivència, un atri dels gentils per a molta gent i un llarg etcètera.

Finalment, agraeixo el treball i la participació de tots els professors, en especial a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, que s’ha encarregat de l’organització, i a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universitat Rovira i Virgili, que hi han col·laborat. Sigueu tots benvinguts.

Declaro obert el Congrés Internacional «Tecla, deixebla de Pau. Santa d’Orient a d’Occident». εdτ


15

Núm


ongrés

«L’INSAF vol liderar els estudis sobre cristianisme primitiu a Tarragona i Catalunya»

Presεntació del Congrés

A continuació reproduïm el discurs de presentació del

Congrés, del dia 27 d’octubre, a càrrec del Director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós:

«Em complau donar-vos a tots la benvinguda més cordial en nom de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. Tant als qui heu vingut de més lluny com als qui he vingut de més a prop, us desitgem que la vostra estada a Tarragona us sigui del tot agradable. Tarragona, ciutat acollidora oberta al mar, moderna per la seva indústria química i antiga i per les seves

pedres bimil·lenàries; vital pel seu port industrial i mariner, i serena per les seves platges, el turisme i el bon clima, us obre de bat a bat els braços i el cor. Ens agradaria que us sentíssiu com a casa vostra. Sou a Catalunya. Si Barcelona és avui la capital moderna de Catalunya, Tarragona és la senyora i la casa pairal, capital de la Hispània Citerior i bressol del cristianisme de tota la península Ibèrica.

»Ens sentim realment orgullosos d’oferir a la ciutat de Tarragona un congrés dedicat a santa Tecla, la seva patrona i titular de la seu metropolitana i primada de les Espanyes.

Tarragona és —com Turquia, Síria, i altres pobles— terra de Tecla. L’Església de Tarragona dóna culte a santa Tecla i cada 23 de setembre la ciutat s’engalana per a celebrar la glòria de la verge i màrtir i venerar la relíquia del seu braç. Gegants i nans, l’àliga i tot el bestiari, castellers i bastoners, esbarts dansaires, Dames i Vells, focs d’artifici, grallers i bandes, canonges i autoritats, omplen d’alegria els carrers de Tarragona acompanyant el Braç de la Santa fins a la seva espectacular entrada a la Catedral de Tarragona. Cal viure-ho per a comprendre l’amor i la passió dels tarragonins per la seva estimada santa Tecla.

Dr. Josep M. Gavaldà Ribot, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós


16

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

»Permeteu-me que expressi ara uns sentiments profunds que molts de vosaltres compartireu: m’emociona pensar que parlarem de santa Tecla al mateix lloc on la Tradició diu que l’apòstol Pau va predicar l’evangeli en aquesta ciutat. Aquesta petita capella romànica del segle XIII, construïda sobre una roca (que encara es pot veure), és per a nosaltres el testimoni d’aquesta vinguda de l’Apòstol dels pagans a Tarragona. Fidel a la Tradició de l’Església de Tarragona, vull pensar i imaginar l’Apòstol parlant en aquest mateix lloc, al costat del temple d’August, de Crist, mort

i ressuscitat; de la seva missió apostòlica per ell desitjada i ja acomplerta de dur l’evangeli fins a les «illes més llunyanes» (Isaïes 66,19), Hispània, Tàrraco…; de l’espera imminent de la parusia i de la salvació universal de la humanitat, anunciada en la tradició de Marc 13,10; i com no, parlant de la conversió de la seva deixebla Tecla a Iconi, posant-la com a exemple de renúncia al matrimoni com la millor manera de romandre en vetlla, esperant la vinguda del Senyor. Durant aquests tres dies els noms de Tecla i de Pau ressonaran en aquesta magnífic claustre de Sant Pau, i

la roca que fonamenta la capella de l’Apòstol exultarà de goig en reviure paraules semblants avui pronunciades per mestres insignes.

»L’Any Jubilar celebrat a Tarragona l’any 2008-2009 en commemoració del 1750 aniversari del martiri del bisbe Fructuós, el protomàrtir hispànic, cremat al foc viu, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi l’any 259 a l’amfiteatre romà d’aquesta ciutat, va ser el nostre primer motiu per a organitzar el Congrés «Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona

(segles I-VIII)» el juny de 2008. Aquest va ser el Congrés dels congressos. Les Actes del martiri de Fructuós amb la referència preciosa del seu redactor, probablement un prevere de Tarragona —«ja que Fructuós era tal com l’Esperit Sant, per boca de l’apòstol sant Pau, vas d’elecció i mestre dels pagans, havia manifestat que calia que fos un bisbe»—ens feien mirar complaguts el testimoni de la comunitat cristiana de la Tàrraco del segle III, una Església ja consolidada amb el seu bisbe, diaques, lectors, i fidels.


17

Núm


ongrés

»Una Església punt de mira dels emperadors romans Valerià i Gal·liè, que cercaven dissuadir el cristianisme eliminant els bisbes de les seus episcopals més importants: Roma, Tàrraco, Cartago. Però al mateix temps va ser un congrés que va reflexionar sobre la darrera missió paulina, el fervent desig del darrer projecte missioner de l’Apòstol a Hispània, expressat a la Carta als Romans capítol 15. El Congrés va concloure que la realització d’aquesta missió quedava, probablement, confirmada per la Primera carta de Climent, el Cànon de Muratori i les Actes de Pere. L’opció de Tarragona com a probable destinació de l’estada de Pau a Hispània s’hauria de relacionar amb la Primera Carta de Climent (5,6-7), on s’afirma que l’Apòstol «[una vegada] fou exiliat».

»Paral·lelament a aquesta línia d’investigació es va defensar que Pau, immediatament després del bienni romà en captivitat que

ens narra el llibre dels Fets dels Apòstols, hauria pogut assolir la commutació (provisional) de la pena en forma d’una sentència d’exili, forçat (deportatio) o voluntari (relegatio), lluny de Roma. Aquesta pista de caràcter jurídic tot just esbossada obria una línia de reflexió prometedora de resultats interessants. Tarragona, com a capital de la Hispània citerior, reuneix moltes condicions per haver estat el lloc d’aquest exili, el qual, tanmateix, hauria condicionat decisivament els resultats de l’activitat missionera de l’Apòstol. Tarragona hauria estat l’escenari d’un exili de Pau potser una mica llarg i amb resultats minvats; per això, no seria estrany que el record de Pau a Tarragona s’hagués diluït en la història.

»Esperem l’any 2013 convocar a Tarragona més especialistes de tot el món per continuar treballant científicament les possibilitats de reconstruir el final de la vida

de Pau. Però, enmig del Congrés dels congressos i el congrés dels últims anys de la vida de Pau, calia fixar la nostra mirada vers la deixebla Tecla. Ens interessa aprofundir en el text de les Actes de Pau i Tecla els continguts històrics, doctrinals i teològics d’aquest escrit del segle II. Les polèmiques que van envoltar la difusió d’aquesta obra escrita en nom de Pau, la defensa que en ella s’hi fa del dret de les dones a ensenyar i a batejar. El malestar que posteriorment devia causar en l’Església i del qual podem trobar ressò en el De Baptismo de Tertul·lià.

»En definitiva, la història antiga de l’Església ens ensenya que el pluralisme eclesial ja existia des dels seus mateixos inicis, i com li agradava destacar al nostre amic i gran professor el bisbe Luigi Padovese, vicari apostòlic a l’Anatòlia, aquest pluralisme antic sempre ha acompanyat l’Església i continua alliberant


εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

18

el cristianisme de caure en una ideologia totalitarista.

»La nostra passió més gran en aquest Congrés serà conèixer més el culte de santa Tecla a les Esglésies d’Orient i d’Occident, i, com és lògic, interessar-nos pel culte de Tecla a Hispània i a Tarragona. La gran qüestió d’aquest Congrés serà esbrinar quan comença aquest culte a Tarragona. Potser de l’anàlisi del culte de Tecla en les Esglésies antigues d’Orient i d’Occident puguem establir alguns punts comuns amb l’Església antiga de Tarragona. Probablement, ens agradaria comptar amb moltes més dades que verifiquin i argumentin molt més la nostra tradició paulina. Els quatre segles d’invasió sarraïna, iniciada l’any 700 fins al 1091, moment de la restauració de la seu metropolitana de Tarragona, probablement ens hagin deixat orfes d’arguments i de proves. Tanmateix la història sembla confirmar que difícilment s’arriba a esborrar del tot la fe i les tradicions, les quals perviuen

miraculosament i martirialment en les minories. Els orígens antics del culte de Tecla a Tarragona representarien, sens dubte, una anella més en aquesta cadena que ens enllaça amb l’apòstol Pau.

»El camí és llarg i tot just l’acabem d’iniciar. L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, erigit el maig de 1996, refundat el juny de 2010 per la Santa Seu, i vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona), ha optat per l’especialització en cristianisme antic en el seu segon cicle d’estudis superiors de Llicenciatura en Ciències Religioses.

»L’Institut recull la tradició d’estudis teològics a nivell universitari que va ser iniciada el segle XVI amb la Universitas Tarraconensis, fundada pel cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, i va ser continuada el segle XIX amb la Universitat Pontifícia de Tarragona. Som hereus d’una llarga tradició d’estudis teològics a Tarragona i volem afrontar els reptes del futur amb entusiasme i

nova vitalitat. Comptem amb un claustre de professors joves i amb ganes de liderar els estudis sobre cristianisme primitiu a Tarragona i a Catalunya. Agraïm l’ajut inestimable de l’Institut Patrístic Agustinianum, representat aquí pel prof. Angelo Di Berardino, i l’ajut del prof. Juan José Ayán de la Facultat de Teologia de la Universitat Eclesiàstica San Dámaso de Madrid. També agraeixo la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, vinculada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Som com el germà petit entre totes aquestes institucions insignes. Hem començat a caminar sabedors que portem entre mans tresors de la nostra història cristiana que ens omplen d’esperança i d’il·lusió. Esperem que els lligams d’amistat i de relació que fornirem durant aquests dies siguin per a tots motiu per a encoratjar-nos en la missió que el Senyor ens ha confiat.

»He dit.» εdτ


19

Núm


ongrés

Apunts d’un Congrés (I)

L’1 de juliol de 1091, el papa Urbà II segellava una butlla pontifícia en què nomenava el bisbe

de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, arquebisbe de Tarragona. Es restablia la dignitat episcopal, metropolitana i primada de la seva Església. Per voluntat papal, santa Tecla va quedar lligada, o potser relligada, a la nostra Església de manera indissoluble. 920 anys després, Mons. Jaume Pujol Balcells inaugurava, per primera vegada, un congrés científic per ubicar i reivindicar el llegat espiritual i cultural de santa Tecla i la seva vinculació secular amb l’arxidiòcesi.

La ponència inaugural va ser a càrrec del prof. Angelo di Berardino, de l’Institutum Patristicum Agustinianum de Roma, que va oferir una àmplia visió de la geografia històrica de l’Àsia Menor en temps apostòlics. L’asiàtica Iconi, ciutat natal de la Santa, formava part, en època romana, de la província de Galàcia, una zona articulada per importants ports marítims i vies terrestres, com la via Sebaste, que van facilitar l’expansió del cristianisme. Ciutats d’aquesta regió com Antioquia de Pisídia, Iconi, Listra i Derbe van ser beneficiàries de la predicació paulina. Tecla, a més, va ser marmessora d’aquest patrimoni.

La seva vida i fets són transmesos en les cèlebres Acta Pauli et Theclæ, escrit apòcrif del s. II dC. El prof. Norelli de Ginebra (Suïssa) ha ajudat a redimensionar la importància dels apòcrifs com a font de coneixement dels orígens cristians. D’aquesta manera, les Acta Pauli et Theclæ, segons el prof. Barrier de Florence (USA), és un text fresc, «ingenu», que ha gestat una llarga tradició crítica des de Tertulià (s. II-III dC) fins a la historiografia feminista dels nostres temps. Aquesta dada no ha resultat indiferent a ningú. Un pou d’interpretació. El prof. Navascués, de Madrid, ha desgranat aquest ric rerefons teològic i doctrinal del text que conté una gran base paulina, matisos encratites i esperit

antignòstic. El testimoni virginal de Tecla corona una vida emmarcada en una fe recta i una conducta pura. El prof. Bovon, de Harvard (USA), va posar punt i final a les ponències del primer dia amb l’anàlisi del manuscrit Angelicus gr. 180, una bonica mostra de literatura antiga cristiana que eleva la virginitat de la Santa a valor de fortalesa bíblica. Finalment, tres comunicacions dels professors J. López, D. Gorostidi, M. Pérez i M. Serrà van conduir transversalment, a través de l’epigrafia, de la història i de l’art, l’empremta del culte a Tecla a Tarragona a través del temps.

Les diferents disciplines científiques de la primera sessió ja ens van obsequiar amb una conclusió important: El llegat literari, històric i cultural que genera Tecla en la geografia de l’antiguitat assenyala de manera irrevocable el principi de la seva existència real en i justifica la veneració secular. Tarragona i Roma han de prendre nota. εdτ


«El llegat literari, històric i cultural que genera Tecla en la geografia de l’antiguitat justifica la veneració secular»Andreu Muñoz Melgar, professor d’Història de l’Església antiga i medieval de l’INSAF

20

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Entrεvistes

«L’Església de Tarragona té ara el deure de reivindicar a Roma que Santa Tecla sigui reposada en l’espai que li pertoca»Andreu Muñoz Melgar

—La seva ponència en el Congrés es va centrar en la qüestió arqueològica de Santa Tecla la Vella. A què es fa referència?

Santa Tecla la Vella està ubicada en un angle del jardí de la Catedral. Es tracta d’una capella funerària, construïda al voltant de l’any 1200, on es va enterrar l’arquebisbe Bernat d’Olivella. La toponímia de «Vella» és un misteri que ignorem. Pot ser que estigui suplint la primera catedral medieval, o simplement és Vella perquè va ser anterior a la Catedral de «Santa Tecla la Nova», que és la que s’estava construint en el segle XIII.

—Què coneixem, doncs, sobre les catedrals perdudes de Tarragona?

Nosaltres a través de la història documentem que hi ha un primer episcopi amb una església mare que és la de sant Fructuós, però no l’hem trobat mai. L’episcopi l’hem d’assimilar a la casa de sant Fructuós i a aquella església on els primers cristians es reunien per a fer les seves celebracions. Aquesta seria la primera catedral. Coneixem un segon episcopi del qual ens parlen les cartes de Concenci, a l’inici del segle V, però les seves estructures tampoc no les hem trobat.

En l’època visigòtica tornem a documentar un altre episcopi i una altra Catedral, però no n’obtenim cap més resultat. On és, doncs, la catedral visigòtica? Una venerable tradició, molt

antiga, la ubica a Santa Tecla la Vella, un petit temple medieval del s. XII. Rep aquest nom perquè supleix la primitiva c a t e d r a l v i s i g ò t i c a . Aquesta catedral no s’ha trobat perquè Tarragona queda abandonada en època islàmica i es torna a recuperar en època cristiana (s. XII). Sabem que abans que es construeixi la Catedral que avui coneixem devia existir una Catedral provisional funcionant que també es vol relacionar amb l’espai que ocupa «Santa Tecla la Vella».

Resumint: tenim aquesta capella («Santa Tecla la Vella») que no pot ser la catedral antiga perquè és una capella funerària del s. XII. Al voltant d’aquesta capella tenim una problemàtica arqueològica que és la problemàtica de trobar les dues catedrals perdudes: la del segle XII (abans de la construcció de la Catedral que veiem ara) i la catedral visigòtica.

—Conèixer amb exactitud quan s’inicia el culte de santa Tecla a Tarragona va ser un focus de debat important al llarg del Congrés…

Efectivament. És una problemàtica molt important. El meridià que estableix la separació de quan tenim realment documentació del culte

a santa Tecla és de l’any 1091. Una butlla pontifícia del papa Urbà II va donar poders al bisbe de Vic, i aquest fa un nomenament a l’arquebisbe de Tarragona perquè sigui ara qui procedeixi a la seva restauració, a la dignitat episcopal, metropolitana i primada de Tarragona. En el document està molt clar que fa una referència als valors històrics i culturals de l’antiguitat, i, per tant, entre altres disposicions, diu l’arquebisbe que podrà fer servir el pal·li en la festivitat de Sant Fructuós. Per tant, en la consciència col·lectiva de l’Església Tarragona ha estat una seu molt important vinculada al martiri de sant Fructuós. Però al mateix temps concedeix l’advocació també a santa Tecla. Això pot significar què és un culte anterior que s’ha recollit fora del període tardoantic o bé que és un culte ex novo que introdueix el papa Urbà II amb l’arquebisbe Berenguer Sunifred.

La realitat és que a partir de l’any 1091 no tenim cap dubte científic del culte a santa Tecla, però el problema històric el tenim abans d’aquesta data.


21

Núm


ongrés

És veritat que no existeix cap rastre arqueològic evident, però això tampoc significa que el puguem negar. Un argument ex silentio no és un argument de negació. La prudència científica ens porta a estar molt atents als indicis directes o indirectes en els períodes tardoromans-visigòtics o el medieval. Per tant, jo no optaria ni per una negació abans ni per una tesi, diguem-ne, apologètica que ens faci defensar a tota màquina que existeix un culte vinculat a l’Església de Tarragona en l’època tardoromana. Tot aquest panorama ens porta a ser cautes en un sentit i en un altre.

— Què destacaria del Congrés internacional sobre Santa Tecla?

Crec que la part més important és que és un Congrés d’estructura transversalment disciplinària —aquí ens reunim patròlegs, historiadors, historiadors de l’art, arqueòlegs, biblistes, teòlegs…— que ens pot donar una visió polièdrica del fenomen de santa Tecla i ens permet a tots interrelacionar les nostres aportacions.

La segona reivindicativa: veiem que santa Tecla

té una existència real, que ens està donant aquesta visió, que marca uns valors importantíssims i que l’Església de Tarragona té ara el deure de reivindicar a Roma que santa Tecla sigui reposada en l’espai que li pertoca. I a mi em fa la impressió que la publicació dels volums serà la concreció real de poder fer factible aquesta reivindicació. εdτ

«Santa Tecla va ser una dona constant a les seves opcions»Dr. Armand Puig, degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC)

—Una de les seves aportacions en el Congrés se centrava en el testimoni dels màrtirs cristians, com ho és santa Tecla. Avui dia, a la nostra societat costa entendre aquest concepte…

Exacte. Intentar explicar, en un temps en el qual el martiri és vist com una cosa molt llunyana, molt arcaica, d’un altre temps, un temps en el qual moltes persones creuen que a la vida hi venim a treure el màxim profit i a patir el menys possible, què representa que hi hagi testimoni de persones que s’enfrontin a la mort i al turment, com és el cas de sant Fructuós, n’és un exemple. El màrtir dóna raó (quan li

pregunten) i testimoni (lluita d’una manera exemplar i mor també així) de la seva fe en Crist.

—Com podríem definir un màrtir?

El màrtir és una persona que es troba entre dues opcions: continuar per aquest camí o fer-se enrere: Tirar endavant, per quins motius ho fa… És testimoni de la fe. No és un franctirador sinó que és algú que se sent membre i germà d’una comunitat que està estesa arreu de la terra. Està en unió espiritual amb els altres màrtirs, encara que no els coneguin. No són isolats sinó que formen part d’una Església

Pere Joan. Santa Tecla. Del retaule major. Segle XV. Catedral de Tarragona.


22

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

que respira a l’uníson. És una història de santedat que s’inscriu en la història de la santedat de l’Església, que passa per aquests màrtirs. Sant Fructuós diu: «He de pregar per l’Església catòlica estesa d’Orient a Occident.»

—Quins valors o actituds podem destacar de la Santa?

Santa Tecla és una dona constant en les seves opcions. Vol escoltar Pau i l’escolta, vol no casar-se i no es casa, vol anunciar l’evangeli i l’anuncia. Es planta al davant d’allò que se suposaria que ha de fer. Tecla respon molt bé a un model de dona cristiana dels primers segles que no és domesticable. L’evangeli li dóna una gran llibertat interior i, en certa manera, exterior. En aquest sentit, la virginitat, que tantes vegades s’entén com una opció que tanca les portes, és exactament al revés. Tanca les portes al matrimoni, a quedar-se a casa, a fer les feines d’esposa i a fer-les bé.

Les dones cultes del segle IV o són nobles o són verges

que es posen sota la protecció dels bisbes i tenen ocasió de formar-se, d’escriure, de llegir les escriptures i de tenir una vida cultural molt més gran que la resta. Històricament, tinc la impressió que l’alliberament de la dona comença amb tota aquesta tradició de la virginitat entesa com a opció personal al marge dels esquemes establerts. No és una forma de revolta social, és una forma de llibertat en Crist. Tal i com diu sant Pau, el cristianisme allibera perquè obre els cors i els horitzons.

Tecla passa per la prova del martiri i no hi deixa la vida. Dóna testimoni de la seva fe però no li és estalviada la vida. No és gaire freqüent. Tot plegat, la fa molt interessant com a exemple model de dona cristiana dels nostres dies.

—Què ha aportat aquest Congrés sobre la figura de Tecla a la nostra arxidiòcesi?

Aquest Congrés ajuda a entendre qui són els testimonis de la fe a la nostra arxidiòcesi. Tot

el que sigui conèixer la santedat que ens és proposada és bo. Nosaltres tenim Pau, Fructuós i Tecla. Dos homes i una dona, no està gens malament.

I en tot això ens adonem d’una cosa molt important. El que l’Església ha proposat, la ciutat s’ho ha fet seu. De fet només cal veure com la TAU de Tarragona i Tecla van juntes, per exemple. Ens adonem de com l’evangeli és proposta i té força ciutadana.

I aquest Congrés és una ocasió extraordinària per a redescobrir Tecla, per a veure que santa Tecla no és un ball parlat, un seguici, una processó… sinó molt més. El Congrés ha respost a la inquietud de conèixer d’una manera fonamentada, científica, qui era Tecla. El coneixement de la figura de santa tecla a través de llenguatges molt diversos (per a nens, joves, adults…) seria un fruit molt bonic que aquest Congrés podria tenir. εdτ


23

Núm


ongrés

«Tecla és una santa que no coneixia fronteres»Professor Angelo Di BerardinoPresident de l’Institut Patrístic Agustinianum de Roma

—L’Institut Patrístic Agustinianum de Roma, que vostè mateix presideix, ha col·laborat estretament en l’elaboració del programa del Congrés. Quins són els grans eixos que s’hi han tractat?

El Congrés ha volgut descobrir els textos que parlen de Tecla, sobretot de l’antiguitat. D’aquí que la primera part de les ponències s’hagin basat en les Actes de Pau i Tecla. Una altra idea fonamental ha estat veure la difusió del culte de Tecla i com aquest es manifesta en la litúrgia. El quart i últim bloc de ponències i comunicacions ha tractat sobre les fonts arqueològiques, la iconografia i l’epigrafia de Tecla tant a l’Orient com al santuari de santa Tecla a Selèucia o la representació de Tecla a la gruta de sant Pau a Efes com a l’occident, aquí a Tarragona, centrant-se en un dels llocs més estimats de la ciutat com és la seva Catedral.

—Les Actes de Pau i Tecla, la principal font documental que tenim sobre la vida de santa Tecla, ens situen a l’Àsia Menor com a marc geogràfic. Precisament el tema que vostè ha tractat en la lliçó inaugural del Congrés…

Sí, les Actes de Pau i Tecla parlen de l’Àsia Menor. Però per a entendre aquestes Actes i els viatges tant de Pau com de Tecla era imprescindible fer unes pinzellades generals de la geografia, de la seva població, dels idiomes que es parlaven, de la situació jurídica, religiosa, de les vies de comunicació com són les carreteres, etc. És important conèixer aquesta distinció: el temps en què Pau i Tecla van ser

allí era durant la meitat del segle, mentre que les Actes van ser redactades a finals del segle II. Hi ha una diferència de 130 anys que cal explicar prèviament.

—Tecla és una santa venerada tant a l’Orient com a l’Occident, encara que en aquest últim la devoció és molt més minoritària. On es venera santa Tecla a Itàlia?

Sobretot al nord d’Itàlia i també a Sicília. Efectivament, és una de les santes que ha tingut més culte a nivell internacional. Santa Tecla és capaç d’unir les Esglésies d’Orient, com a Egipte, Síria o l’Àsia Menor, amb les Esglésies llatines, com a Itàlia i Espanya. És una Santa que no coneixia fronteres.

—Veiem que santa Tecla era una dona que predicava i batejava. Una dona cristiana dels primers segles poc corrent en la seva època…

Sí, la primera cosa que veiem en aquesta Santa és que tenia molta llibertat, tenia la força d’anar en contra dels costums d’aleshores:

casar-se, formar una família i tenir-ne cura quedant-se a casa… Per a nosaltres és difícil entendre com en va ser, de revolucionària, aquesta dona. Ens parla d’una llibertat que dista molt del concepte de llibertat entès com fer el que ens ve gust a cada moment. Ella segueix un model de llibertat que es basa en uns ideals i aspiracions concretes. No es lligava fàcilment al que marcava la societat. εdτ



24

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Tecla, santa universalAndreu Muñoz Melgar

«Jo us proclamo a totes victorioses, però a Tecla li concedeixo una corona més bonica i

florida, perquè ella ha brillat entre totes vosaltres amb un fulgor més gran.» Amb aquest fragment del «Symposium» de sant Metodi d’Olimp (s. III-IV), el prof. Rafael Serra va aconseguir commoure els assistents en la segona sessió del Congrés. Aquest és un dels himnes orientals més antics que es conserven, a lloança de la sagrada virginitat, i una evidència de com el text Acta Pauli et Theclæ circula en una època primerenca per la geografia cristiana.

Ahir va ser el torn dels patròlegs, estudiosos de la vida i de l’obra dels pares de l’Església, els quals interrelacionen aspectes històrics, prosopogràfics, literaris, arqueològics, teològics i filosòfics per endinsar-se en la història de la teologia i del pensament del cristianisme primitiu. El cèlebre patròleg, prof. Moreschini, de Roma, va fer una brillant exposició sobre l’espiritualitat dels pares capadocis i Tecla. Gregori de Nazianz mateix (s. IV) assimila Tecla a la Susana Bíblica. El ressò de la Santa també reverbera a Occident, com ho va demostrar la prof. Chiara T. Moreschini, de Roma, que va desgranar les aportacions de la literatura cristiana llatina i algun cas particular de la literatura pagana.

Certament, el culte a Tecla s’estén per tota la geografia universal del món antic. La prof. Orselli, de Bolonya, ens ubica en les riques tradicions del món occidental que ens connecten l’alta edat mitjana amb el món tardoromà, dibuixant un culte venerable i antic per a Tecla a l’occident romà. La concreció hispànica ens ha arribat de la mà del mallorquí prof. Josep Amengual. Les riques tradicions antigues occidentals se sumen a la ingent llista de documents litúrgics, monuments arquitectònics i escrits patrístics i hagiogràfics conservats a l’Orient cristià dibuixats pel prof. Severo J. Voicu, de Roma. El nexe entre Occident i Orient ens el va oferir el prof. Janeras, de Barcelona, exemplificat pel viatge de la pelegrina Egèria, en el segle IV, al sepulcre de Tecla a Selèucia de Cilícia, una finestra literària-virtual a tan magnífic escenari. I com que els camins són d’anada i de tornada, el prof. Antonio Carile, de Bolonya, ens va mostrar la importància del regne armeni de Cilícia en la difusió de la devoció de Tecla a Occident, de la qual Tarragona és hereva.

La jornada va concloure amb l’aportació del prof. Stephen Davis de Yale (USA), que va presentar una versió àrab de les Acta Pauli et Theclæ per a demostrar que la història de la protomàrtir es configura com un model de pietat monàstica masculina en l’Egipte del segle XVIII. Són aportacions significatives que reforcen la historicitat de Tecla i la plasticitat amb què el seu llegat s’incultura en cada Església particular. No és estrany que el que el primer dia va ser un rumor, en els seients de la sala congressual, el segon dia es convertís en un clamor: la necessitat de tornar la Santa al martirologi romà. εdτ



Apunts d’un Congrés (II)

25

Núm


ongrés

Tεstimonis

«El Congrés ha evidenciat que santa Tecla té “amics” arreu del món!»Guadalupe Villazón i Antonia María LucenaAlumnes de primer de grau en Ciències Religioses a l’INSAF

El motiu de la nostra inscripció al Congrés venia donat per

la nostra condició d’alumnes de l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). Estem cursant els estudis de grau en Ciències Religioses i ens va semblar interessant poder fer un aprofundiment en la figura de la santa protomàrtir Tecla, patrona de la nostra ciutat. Era l’ocasió de llegir les actes, d’analitzar els seus aspectes teològics i doctrinals, de conèixer les fonts d’on surten els estudis referents a la Santa, de veure imatges iconogràfiques, arquitectòniques i arqueològiques desconegudes per a nosaltres, d’observar la irradiació del culte de Tecla per l’Orient i l’Occident cristià, de tornar a recordar els testimonis que tenim a Tarragona del culte a la Santa…

Quan, des de la Secretaria de l’INSAF, van demanar voluntaris per a aquest Congrés ens hi vam apuntar. A més teníem l’agradable experiència d’haver ajudat en el Congrés de Sant Fructuós, l’any 2008. La nostra missió, bàsicament, va consistir a repartir i recollir els aparells de traducció simultània i comprovar les acreditacions que els congressistes ens donaven. Donat el nombre de col·laboradors vam poder fer compatible l’atenció als congressistes i l’assistència al Congrés.

Les coses més remarcables de la nostra experiència les podríem resumir en els següents punts:

—Tots els espais on es va

desenvolupar el Congrés eren per a nosaltres totalment diferents als coneguts: el vestíbul d’entrada estava ambientat amb material gràfic, iconogràfic, fotogràfic… referent a santa Tecla; el claustre de la capella de sant Pau, mestre de la Santa, estava irreconeixible; la sala de conferències era «tecnològica»… anàvem de sorpresa en sorpresa. Tot havia estat ambientat, restaurat i reformat donant-li un aire modern però recollit.

—La procedència dels conferenciants i dels congressistes evidenciava que l’interès per santa Tecla no era una cosa local i que fins i tot professors d’universitats americanes feien les seves investigacions al respecte. Santa Tecla té «amics» arreu del món!

—El nivell de les conferències era elevat i es tractaven aspectes molt concrets i especialitzats relacionats amb les fonts,

la teologia, l’espiritualitat, l’arqueologia, la iconografia, el culte… Era evident que la Santa era motiu de moltes reflexions, de moltes investigacions, i que se n’havia de parlar molt. A més, la informació de les ponències obria l’horitzó a altres coneixements, almenys per a nosaltres, com va ser el tema dels apòcrifs.

—Vam poder observar, tenint com a fil conductor santa Tecla, que existeix una relació de

continuïtat històrica entre el cristianisme primitiu i l’actual. La presència de la Santa a Tarragona obeeix a tot un seguit de causes i es relaciona amb un culte establert tant a l’Orient com a l’Occident cristià. La Santa es va convertir molt aviat en paradigma de cristiana: havia escoltat, havia entès, havia estat fidel testimoni i era un ferm referent per als homes i dones de tots els temps. Tarragona així ho va entendre, va


26

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

fer portar les seves relíquies i la va proclamar patrona de la ciutat.

—De la figura de Tecla la visió que es va donar al Congrés, o almenys és la que nosaltres vam captar, va ser el seu paper històric de missatgera. És a dir, ella havia estat deixebla de Pau i com a deixebla de deixeble assumeix també la funció dels Apòstols.

Podríem definir Tecla com a «apostolessa» generadora d’una gran devoció i pietat popular en el seu temps i al llarg de la història.

—La valoració del Congrés ha estat per a nosaltres molt positiva perquè ha permès conèixer figures emblemàtiques de la religió cristiana vinculades a la ciutat de Tarragona, i al mateix

temps ha contribuït a revitalitzar turísticament la ciutat, la qual s’obre al món científic i cultural internacional. Desitgem que es tornin a repetir trobades com aquesta on professors, estudiants i ciutadans (molts congressistes ho eren) puguin compartir informació, pensaments i idees que enriqueixin la ment i elevin l’esperit. εdτ



27

Núm


ongrés

«L’aportació més important del Congrés ha estat l’actualització de la investigació històrica sobre el culte a santa Tecla a la ciutat»Xavier CortésProfessor de Metodologia teològica a l’INSAF

La motivació principal per inscriure’m i participar en

el Congrés sobre santa Tecla va ser l’oportunitat de conèixer i aprofundir en la devoció de la nostra santa patrona de Tarragona i poder conèixer més la seva història i la de l’Església en general i a la mateixa ciutat. Les expectatives, després d’haver assistit al Congrés, puc dir que van ser acomplertes amb escreix.

La qualitat de les ponències i dels seus ponents són un exemple de la seriositat amb què es vol treballar des de l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb la presència de la religió en la cultura i en la societat. I a més, destacaria que hi va haver aportacions molt interessants d’estudiosos internacionals que ens van explicar l’evolució del culte a l’Orient, amb presentacions d’estudiosos tarragonins que ens van fer present la devoció a la ciutat a la nostra santa, sense per això disminuir la qualitat del Congrés, tot completant la història de l’evolució del culte a aquesta màrtir, que té moltes vessants com tot procés en què intervenen les persones, els sentiments i la raó. D’aquestes, el primer que destacaria seria la seva «catolicitat», en el sentit d’internacionalització, amb la presència d’investigadors italians, americans, anglesos, alemanys i del país. A través d’aquests els assistents hem conegut la importància del culte de santa Tecla a la zona de l’est d’Europa i Pròxim Orient, on

va tenir una gran importància i encara, avui dia, es conserven els testimonis de l’origen, expansió i desenvolupament del seu culte del segle IV al VI dC. Gràcies a això ha estat possible resseguir com el culte va arribar a l’Occident durant aquest període de la tardoantiguitat (V -VIII dC).

Els diferents estudiosos també van parlar de les fonts de la vida de santa Tecla i la seva vinculació a sant Pau, figura que a Tarragona va estar analitzada en un Congrés anterior organitzat pel mateix Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós. També van ser molt importants les aportacions dels investigadors de la ciutat a la manifestació del culte de santa Tecla a la ciutat de Tarragona. Les comunicacions de diversos investigadors locals com el professor de l’INSAF, Sr. Andreu Muñoz, van permetre conèixer la historicitat del culte a la ciutat i la seva presència tan significada a la nostra mateixa Catedral de Tarragona a partir de l’edat mitjana. Ara, l’interrogant més important del Congrés era quan va començar a haver-hi

culte a la Santa a la mateixa ciutat de Tarragona. Per als ponents que el van tractar, sembla que ja hi hauria indicis a partir de la tardoantiguitat, encara que l’Edat Mitjana suposaria la veritable consolidació i expansió, que perdura fins avui dia. Per concloure, a nivell científic, l’aportació més important del Congrés és que ha suposat una renovació i actualització de la investigació històrica sobre aquest culte tan important a la nostra ciutat.

La valoració, per tant, que en faig és molt positiva. I és una línia de treball en el marc de la nova evangelització proposada pel papa Benet XVI, aquest any 2012, que s’afegeix a totes les que l’Església desenvolupa i haurà de desenvolupar, i que fa present la nostra tradició paulina de l’Església de Tarragona, quan l’apòstol dels gentils va fer el seu famós discurs a l’areòpag d’Atenes, on va raonar sobre la nostra fe cristiana. εdτ


28

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Presentació de l’exposició i el llibre sobre els goigs de santa TeclaCarles Baches Pla, president dels Gogistes Tarragonins

Notícies

Amb motiu d’aquest Congrés es va publicar el recull i estudi dels goigs populars de la gloriosa

protomàrtir santa Tecla, igual als apòstols, patrona de la ciutat de Tarragona i advocada d’agonitzants, editat a la tarragonina impremta Virgili. Aquesta publicació ha estat possible gràcies al patrocini de l’Arquebisbat, de l’Ajuntament i de la Diputació de Tarragona. És un llibre que deixa constància de l’ampli ressò del culte i fervor a la nostra Santa arreu.

El dia 19 de setembre de 2011, a la capella major del Seminari Pontifici, va tenir lloc la presentació tant de l’exposició com del llibre, que és un magnífic treball de cara als estudiosos tarragonins en tant que la protomàrtir santa Tecla és titular de la seu metropolitana i primada de Tarragona. A més, l’acte va tenir una significació especial, ja que tot just el mateix dia 19 es complia el setè aniversari de l’ordenació episcopal i presa de possessió com arquebisbe metropolità de Mons. Jaume Pujol.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Mn. Josep Maria Gavaldà, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. A continuació va intervenir el Sr. Carles Baches, president de Gogistes Tarragonins, que va donar pas a la conferència-presentació de Mn. Joan Roig, canonge honorari de la seu metropolitana i primada de Tarragona, que va fer una magnifica explicació

dels goigs tarragonins dedicats a la santa d’Iconi. Seguidament van pronunciar unes paraules el Sr. Albert Vallvé, vicepresident de la Diputació, i el Sr. Pau Pérez, primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Tarragona.

La clausura de l’acte va anar a càrrec del Sr. Arquebisbe Jaume Pujol, el qual va encoratjar les dues entitats convocants —Institut Superior de Ciències Religioses i Gogistes Tarragonins— a continuar treballant en pro de la fe i la cultura tant diocesana com ciutadana, tot agraint l’exposició i l’edició de l’obra. εdτ

29

Núm


ongrés

Tecla és viva a TarragonaAndreu Muñoz Melgar

Última jornada. El prof. Achim Arbeiter, de Göttingem (Alemanya), sorprenia els assistents

davant la possibilitat que en l’escena B-7 de la cúpula de Centcelles pogués trobar-se representada la imatge de santa Tecla. Es pot demostrar? Si fos així, es podria defensar un culte continuat a la Santa, des d’època tardoantiga a època medieval. És quelcom que, durant molt de temps, ha portat de corcoll molts historiadors. Dit això, un desplegament d’iconògrafs, historiadors i arqueòlegs van oferir una gran quantitat d’exemples amb representacions plàstiques i llocs de culte a Tecla. Arbeiter ens va portar a conèixer el santuari de la protomàrtir a Selèucia. La prof. Pillinger, de Viena, ens va mostrar la magnífica pintura, de mitjans del s. V, amb els personatges de Pau, Tecla i Teoclea a la Gruta de Sant Pau d’Efes. La professora alemanya Nauerth ens va conduir per l’Egipte copte per a valorar l’efervescència del culte a Tecla: ampolletes de pelegrí, lluernes, bronzes, teixits… porten estampades la iconografia de Tecla.

El prof. Utro, dels Museus Vaticans, es va encarregar d’exposar el patrimoni iconogràfic antic de la Santa en el món. Impressionant! Sarcòfags, frescos, representacions en ivori… Tecla va suscitar no sols una gran veneració sinó la inspiració més

brillant d’autors que mai no coneixerem. I el relleu el va recollir la prof. Sofia Mata, de Tarragona, que va ubicar i va analitzar les 59 representacions que la Catedral de Tarragona custodia de la Santa. Finalment, el prof. Manuel Fuentes i un servidor vam posar context històric i arqueològic al fenomen de Tecla i el seu «patrimoni» a Tarragona. Va tancar el Congrés una ponència del prof. A. Puig, que va emmarcar Tecla en el testimoni dels màrtirs, i… nova sorpresa!: Va fer públic el descobriment d’un nou còdex, a Alemanya, que es pot datar en el segle VIII, amb la Passio Fructuosi.

El Congrés va ser clausurat per Mons. Jaume Pujol, que veu com es va concretant el seu projecte pastoral d’estendre ponts de fe i cultura a la societat. Hem d’agrair i felicitar Mn. Josep M. Gavaldà, director de l’INSAF, i Mn. Armand Puig per la realitat d’aquest simposi assistit per un equip de voluntaris que ho han donat tot. El prestigiós prof. di Berardino creu que «Tecla és viva a Tarragona». Ho creiem tots. Ara més. Els especialistes ens han ajudat a redimensionar la seva figura, el seu llegat i el seu testimoni. Ningú no dubta que urgeix restituir la Santa en el martirologi romà. Les Actes del Congrés seran una bona carta de sol·licitud. εdτ

Apunts d’un Congrés (III)

30

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny

Mobiliari urbà - Interiorisme

Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció

Talleres Valero Reus S.L. (José A. Valero Navarro)Polígon Industrial Bescós. C/Sardenya, 3 (Ctra. Constantí) 43206 REUS

adreça electrònica: [email protected] Telèfons 977 770 651 - 977 771 643

Santa Tecla, protagonista del Congrés científic a Tarragona

Crònica

El dijous 27 d’octubre, Mons. Jaume Pujol, arquebisbe

metropolità de Tarragona i primat, declarava obert el primer Congrés científic a la ciutat sobre la figura de santa Tecla amb el títol de «Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident». Va ser un acte d’inauguració que va comptar amb la presència d’autoritats eclesiàstiques com l’arquebisbe Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra; el vicari general de l’Arquebisbat, Mn. Joaquim Fortuny; el degà-president del Capítol de la Catedral, Mons. Miquel Barbarà; el degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig; el director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), Dr. Josep Maria Gavaldà; el vicedirector de l’INSAF, Dr. Rafael Serra; el vicari episcopal de Tarragona, Mn. Jordi Figueras, i el vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès,

Mn. Josep Bofarull. També s’hi van fer presents l’ambaixador de Síria, l’Excm. Sr. Hussam Ala; la cònsol general de Turquia, Hble. Sra Hande Sari Asp; la consellera de cultura i turisme de Mersin (Turquia), Hble. Sra. Emel Gökbel; Mons. Isaac Barakat, bisbe auxiliar ortodox de Damasc

(Síria), el delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Sr. Joaquim Nin; el primer tinent d’alcalde i conseller de relacions ciutadanes i d’universitats, Sr. Francisco Zapater; el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Sr. Albert Vallvé; el president de l’Autoritat

Del 27 al 29 d’octubre de 2011, una trentena d’experts es van donar cita al Congrés internacional sobre la figura de Tecla, deixebla de l’apòstol Pau, amb l’objectiu d’aportar dades científiques sobre la santa nascuda a Iconi, a l’actual Turquia, al segle I. Era un Congrés inèdit a la ciutat que ha tingut lloc al nou Centre Tarraconense El Seminari.



31

Núm


ongrés

Portuària, Sr. Josep Andreu; la directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Dra. Isabel Rodà, entre d’altres.

Síria i Turquia han estat convidats especials en aquest congrés internacional. A l’actual Síria hi ha un monestir a la localitat de Maaloula, el convent de Mar Takla, on es venera des d’antic santa Tecla. Diuen que santa Tecla, fugint d’una persecució, va caure dins d’una roca i això la va salvar. També una delegació turca, com a territori bressol del cristianisme a nivell mundial, encapçalada per la directora de Cultura i Turisme de Mersin, s’hi ha fet present.

Després d’una breu salutació a les autoritats tant locals com internacionals, ponents, professors i congressistes aplegats, l’Arquebisbe de Tarragona va mostrar el seu goig i alegria per aquest esdeveniment, destacant les arrels paulines de l’Església de Tarragona. Mons. Pujol va tenir un record especial per l’etern descans de Mons. Luigi Padovese, expresident de la Conferència Episcopal de Turquia, mort el juny de 2010, el qual hauria d’haver estat present també al Congrés. L’Arquebisbe el va definir com una persona valenta i decidida en el diàleg amb l’islam.

Tot seguit, el torn de paraula va ser per al Dr. Josep Maria Gavaldà, director de l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). «M’emociona pensar que en aquest mateix lloc del Congrés va predicar sant Pau», va dir Mn. Gavaldà, el qual va definir Tecla com «la veu i el testimoni antic de les dones en el paper evangelitzador de l’Església». El fet que santa Tecla fos una dona que batejava i predicava l’Evangeli en la litúrgia de les Esglésies orientals ortodoxes li con cedeixen el títol d’Isapostolos, que en grec

significa ‘semblant als apòstols’. Mn. Gavaldà va mostrar especial interès a obtenir noves dades en aquest Congrés sobre Tecla, i va afirmar que seria un indicador lluminós «després d’una invasió sarraïna que ens ha deixat orfes». El director de l’INSAF també va destacar la importància del primer congrés a Tarragona sobre «Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu», el juny de 2008, el qual va qualificar com «el congrés dels congressos». En aquest mateix moment va anunciar el proper congrés internacional, per a l’any 2013. «Esperem convocar més especialistes per a reconstruir els últims anys de la vida de Pau», va concloure.

En l’acte d’inauguració, el Dr. Armand Puig, degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya, va destacar que no es tracta d’un congrés menor, sinó que és «un congrés vital on tota la ciutat se sent implicada». «Tecla és la primera ciutadana de Tàrraco, ningú no ho posarà en dubte si és aquí un 23 de setembre», va puntualitzar. El Dr. Puig va definir Tecla com «una figura d’una gran projecció». «Aquest és el projecte d’una ambició: fer de Tàrraco la capital hispànica d’una opció intel·lectual», va destacar.



32

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Les Actes de Pau i Tecla

El professor italià Angelo di Berardino, president de l’Institut Patrístic Agustinianum de Roma, va impartir la lliçó inaugural del Congrés amb el títol «La geografia històrica de l’Àsia Menor en temps de Pau i de Tecla. Les províncies romanes i les vies de comunicació». El professor di Berardino va oferir, a través de la projecció d’un atlas del cristianisme dels primers temps, una visió general de la geografia a l’Àsia Menor destacant la via Sebaste, construïda per August, com a principal via que devia seguir Pau en els seus viatges. Segons el professor, «Tecla no viatjava tant com Pau. Es desplaçava entre Iconi i Antioquia, per raó de les característiques del terreny». Iconi (Konya) està situada en un altiplà a 1.500 metres d’altitud.

Les Actes de Pau i Tecla, principal font d’informació de la vida de santa Tecla escrites per un

sacerdot a finals del segle II, ens parlen dels viatges de Pau i Tecla. Angelo di Berardino, en la seva lliçó inaugural, va fer una distinció entre l’època de Pau i Tecla (meitat del segle I) i el moment en què van ser redactades les Actes. Tant la situació jurídica, religiosa, el tipus de població, els idiomes o la situació de les carreteres havien canviat.

Aquestes Actes esdevenen un text d’extraordinària importància en què es narren les vicissituds d’una jove, Tecla, que es va convertir al cristianisme a partir de l’escolta de la predicació de l’apòstol Pau. La seva mare i el seu promès es van oposar a aquesta conversió fins al punt de perseguir tant Pau com Tecla. El fet més important i més polèmic d’aquest escrit del segle II és que el seu autor va ser un sacerdot que defensava el dret de les dones a predicar, ensenyar i batejar,

posant l’exemple de santa Tecla. Per tal que la defensa d’aquest dret dins l’Església tingués més autoritat va signar les Actes amb el nom de l’apòstol Pau com a autor del text.

Àmbits d’estudi

La figura de Tecla d’Iconi s’ha estudiat des de diferents vessants. La primera part del Congrés es va centrar en la principal font documental sobre la vida de la Santa, les Actes de Pau i Tecla, per a donar pas a la tradició patrística relacionada amb santa Tecla. Un tercer bloc va repassar la història del culte a la Santa tant en les Esglésies d’Orient com d’Occident. El darrer bloc va ocupar l’última jornada del Congrés internacional centrant-se en els aspectes arqueològics, iconogràfics i epigràfics que la figura de santa Tecla ha generat en

diferents èpoques i indrets de la història antiga.

Hi han participat una trentena de professors experts en la matèria

procedents d’Europa (Suïssa, Espanya, Alemanya, Àustria) i dels Estats Units. A cada ponent se’l va obsequiar amb una reproducció de llànties paleocristianes trobades



33

Núm


ongrés

a la necròpolis de Tarragona. Les ponències es van complementar amb un seguit de comunicacions, com les que hi va haver el dijous dia 27 d’octubre a la tarda. Van ser tres comunicacions en clau més local que van fer una aproximació a la tradició de santa Tecla a Tarragona a partir de les dades de l’arqueologia, de la història del culte i de l’art.

Com a novetat, el professor alemany Achim Arbeiter va exposar en la seva ponència «El santuari de santa Tecla a Selèucia» la possibilitat d’una representació de Tecla a la cúpula de la construcció romana de Centcelles segons una interpretació que es desprèn d’estudis recents que ell mateix ha dut a terme. Si es pogués demostrar, aquest fet demostraria el culte a santa Tecla des de l’època antiga fins a la medieval, un tema sense resposta de molts historiadors.

«Santa Tecla, memòria del present»

Les conclusions del Congrés, com la lliçó inaugural, van anar a càrrec del prestigiós professor Angelo di Berardino. El professor va destacar la gran qualitat de les ponències, amb una gran diversitat de plantejaments històrics, teològics i filosòfics en què s’han fet presents noves metodologies i sensibilitats diferents a les nostres. Com a fet remarcable va incidir en la importància i influència dels textos apòcrifs en l’espiritualitat cristiana, «un element destacable per a nosaltres», va dir.

«Santa Tecla no és memòria del passat sinó del present, té una gran importància en la cultura, en la història o en l’art entre molts altres àmbits», va ressaltar. Di Berardino va destacar el clima creat durant els dies del Congrés

com a fruit del compromís d’una vintena de voluntaris que van mostrar especial atenció en tot moment. El professor va explicar que ha participat en molts congressos i que mai no havia vist aquest ambient de voluntariat. «Desitjo que aquesta activitat continuï. Tarragona té molta vida, molta riquesa cultural i espiritual.» La publicació de les Actes del Congrés permetran extreure conclusions més precises.

L’arquebisbe de Tarragona va clausurar el Congrés donant les gràcies a totes aquelles persones que l’han fet possible, posant santa Tecla en relleu internacional. Mons. Jaume Pujol va compartir amb els assistents que aquesta ha estat la millor manera d’inaugurar

el nou Centre Tarraconense El Seminari.

Tot seguit, els assistents al Congrés van compartir junts una pregària davant la capella de Sant Pau i van poder venerar la relíquia de la Santa. Un concert de l’octet O Vos Omnes a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona va posar punt i final a la jornada de dissabte. L’endemà, diumenge 30 d’octubre, els ponents convidats van recórrer el patrimoni romà i cristià de la ciutat de Tarragona i Centcelles (Constantí). εdτ



34

εsgl

ésia

de τa

rrag

ona


εsgl

ésia

de τa

rrag

ona

Església de Tarragona

Documents

Transcript of Església de Tarragona