Eἴδωλον i εἰκών. Dos noms i una problemàtica sobre la … · Article rebut el 7...

25

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXIV 2013 25-61 ISSN (format paper) 1130-4383 - ISSN (format digital) 2013-9543

DOI 1024362030010127 httprevistesieccatindexphpASCF

Eἴδωλον i εἰκών Dos noms i una problemagravetica sobre la representacioacute de la imatge en la Gregravecia antiga

Antoni BoScH-veciAnA

Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Universitat Ramon Llull) Grup de Recerca laquoEidos Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Universitat de Barcelona)

Departament de Filosofia Teoregravetica Histograveria de la Filosofia i de la CiegravenciaFacultat de FilosofiaUniversitat Ramon LlullDiputacioacute 231E-08007 Barcelonaabosch12xteccat

Article rebut el 7 drsquooctubre de 2011 i acceptat el 10 de maig de 2012

Resum Aquest text reprodueix amb algunes modificacions bastant significatives la co-municacioacute que vam llegir en els Colmiddotloquis de Vic que tingueren lloc els dies 6-7 drsquooctu-bre de 2011 i que van ser dedicats al tema de La Imatge En aquest text tractem la nocioacute drsquoimatge en la cultura grega des dels seus oriacutegens fins a Platoacute i Plotiacute Abans que res es passa revista a lrsquoestat de la quumlestioacute sobre els posicionaments actuals meacutes rellevants arran drsquoaquesta problemagravetica Hi exposem la problemagravetica semagraventica i filosogravefica sobre la nocioacute drsquoimatge-representacioacute expressada a traveacutes dels mots eidocirclon i eikocircn en diagraveleg sobretot amb els treballs de Jean-Luc Marion Jean-Pierre Vernant Suzanne Saiumld i Anca Vasiliu Igualment es posa egravemfasi en lrsquoitinerari de la relacioacute entre la imatge (mythos) i el concepte (logos) mostrant com nrsquoeacutes de necessagraveria la seva complementarietat (Lluiacutes Duch)

Paraules clau Eacutematge-Iacutedol Imatge-Icona Paraula Filosofia de la Imatge Representa-cioacute de la imatge a la Gregravecia antiga

Eἴδωλον and εἰκών Two names and one problem with the representation of image in ancient Greece

Abstract The following text is a revised version of a paper on the subject of image in Greek culture originally delivered at the Colmiddotloquis de Vic in October of 2011 The text discusses the concept of image from its origins to Plato and Plotinus and reviews the state of the question regarding the most salient current positions on this problem It also describes the semantic and philosophical issues of the notion of image-representation expressed in the words eidocirclon and eikocircn in dialogue especially as these appear in the works of Jean-Luc Marion Suzanne Saiumld Anca Vasiliu and Jean-Pierre Vernant Finally it highlights the relationship between the path of the image (mythos) and concept (logos) emphasizing their mutually complementary nature (Lluiacutes Duch)

Key words image-idol image-icon word philosophy of the image representation of the image in ancient Greece

En el nostre present darrere els mots grecs εἴδωλον i εἰκών hi llegim

26

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXIV 2013 Antoni Bosch-Veciana

inevitablement una llarga filera de controvegraversies que han girat al voltant de la nocioacute drsquoimatge Molt sovint aquestes controvegraversies han adoptat formes altament combatives Com amb raoacute ha fet notar Lluiacutes Duch la idolatria i la iconoclagravestia soacuten clarament dues formes acriacutetiques de llegir la imatge1 En efecte si beacute per una banda la idolatria no eacutes altra cosa que una afirmacioacute acriacutetica de la imatge la iconoclagravestia per lrsquoaltra no eacutes sinoacute una destruccioacute acriacutetica de la mateixa imatge2 Ens trobem doncs davant de dos mots εἴδωλον i εἰκών els camps semagraventics dels quals al llarg de la histograveria han posat en relleu sovintejades turbulegravencies fins arribar a conflictes drsquoun gruix antropologravegic teologravegic i ontologravegic ben coneguts

Els mots εἴδωλον i εἰκών soacuten grecs perograve la problemagravetica que vehiculen eacutes universal De fet en qualsevol cultura mdashgrega o no de tradicioacute helmiddotlegravenica o nomdash ens podem topar amb lectures acriacutetiques de la imatge i precisament degut a aquest acriticisme lector de la imatge sovint ens trobem en les diverses cultures amb discussions que a voltes fins i tot arriben a adoptar formes de violegravencia notabiliacutessimes Resulta ben eloquumlent en aquest sentit la narracioacute biacuteblica del vedell drsquoor (Ex 32)3 precisament una narracioacute no grega el contingut histograveric de la qual es refereix a esdeveniments del segle xiii aC molt anteriors al moment de lrsquoaparicioacute de lrsquoescriptura alfabegravetica grega (s viii aC) Tant en el dur diagraveleg entre Moisegraves i Aaron a la falda del Sinaiacute com en el conjunt narratiu del capiacutetol 32 del llibre de lrsquoEgravexode hi podem llegir drsquouna banda la violegravencia extrema que lrsquoacte idolagravetric del poble jueu va desencadenar fins arribar a la mort de molts laquogermans amics i veiumlnsraquo (Ex 32 27) i de lrsquoaltra el record del manament iconoclagravestic que no permetia de cap manera al poble jueu fabricar-se laquodeacuteus drsquoorraquo (Ex 32 31) eacutes a dir imatges idolagravetriques de Deacuteu4 La narracioacute mereix ser llegida una i altra vegada Arnold Schoumlnberg lrsquoha reinterpretada en la seva excelmiddotlent ogravepera intitulada Moses und Aron Precisament el libretto drsquoaquesta ogravepera escrit per ell mateix eacutes una peccedila hermenegraveutica de primer ordre pel que fa a la problemagravetica de la imatge5

1 Lluiacutes ducH laquoEl context del miteraquo Anagravelisi 24 (2000) p 41 Podem dir en general que tota la voluminosa obra del professor Lluiacutes Duch aborda aquesta temagravetica de la imatge a traveacutes de lrsquoanagravelisi de la relacioacute que existeix de laquonecessagraveria complementarietatraquo entre mite (imatge) i logos (concepte)

2 Cf Ibiacutedem3 El text biacuteblic conteacute altres referegravencies a aquest mateix episodi del vedell drsquoor en Dt 97-

1011 Sl 10619-23 Ne 9 18 i Ac 739-414 No es pot oblidar la importagravencia teologravegica filosogravefica i antropologravegica que teacute el fet que

lrsquohome drsquoacord amb el relat del Gegravenesi sigui fet per Deacuteu mateix (no pas per lrsquohome) a laquoimatge de Deacuteuraquo (Gn 1 26-27) El ser laquoimago Deiraquo de lrsquohome no constitueix cap excep-cioacute a la iconoclagravestia jueva amb tot podria succeir que lrsquohome esdevingueacutes culte idolagravetric de si mateix objectivant-se i deixant de ser per aixograve mateix laquoimago Deiraquo Reacutegis deBrAy ha assenyalat com laquotous les monotheacuteismes sont iconophobes par nature et iconoclastes par momentsraquo (Vie et mort de lrsquoimage Une histoire du regard en Occident (Folio essais 261) Pariacutes Gallimard 1992 101) La nocioacute dinagravemica i personal del Deacuteu-Trinitat no permet sensu stricto de parlar del cristianisme com drsquoun monoteisme

27

Eἴδωλον i εἰκών Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXIV 2013

En aquesta narracioacute jueva la problemagravetica sobre la imatge sersquons presenta com una problemagravetica fonamentalment teologravegica i antropologravegica

De fet sigui com sigui els mots grecs εἴδωλον i εἰκών ens remeten inevitablement a aquesta problemagravetica permanentment viva sobre la nocioacute drsquoimatge No eacutes en lrsquoactualitat de la problemagravetica sobre la imatge que pararem la nostra atencioacute sinoacute en el moment grec en quegrave aquesta problemagravetica comenccedila Al llarg del temps aquesta problemagravetica ha transitat per diversos camins Jean-Luc Marion en Fragments sur lrsquoidole et lrsquoicocircne nrsquoha esbossat alguns

laquoQue lrsquoidole ne puisse srsquoaborder que dans lrsquoantagonisme qui lrsquounit imman-quablement agrave lrsquoicocircne il nrsquoen faut sans doute pas discuter Certes les deux concepts appartiennent agrave deux moments historiaux distincts et en bien de sens concurrents lrsquoεἴδωλον suppose la splendeur grecque du visible dont la polychromie suscite la polyseacutemie du divin tandis que lrsquoεἰκών renouveleacutee de lrsquoheacutebreu par le Nouveau Testament et theacuteoriseacutee par la penseacutee patristique et byzantine se concentre mdashet avec elle lrsquoeacuteclat du visiblemdash sur lrsquounique figure de celui que preacuteciseacutement Houmllderlin ne nomma Der Einzige qursquoen lui comparant et finalement lui inteacutegrant Dionysos et Hercule Mais pareil conflit se deacuteploie dans une dimension bien plus essentielle qursquoune eacuteventuelle poleacutemique entre lrsquoldquoart paiumlenrdquo et lrsquoldquoart chreacutetienrdquoraquo6

Aciacute ens proposem considerar la problemagravetica semagraventica continguda en el debat entre els mots εἴδωλον i εἰκών fins arribar als plantejaments platogravenic i plotiniagrave de la nocioacute drsquoimatge En aquests plantejaments hi eacutes decisiu lrsquoaclariment filosogravefic del sentit dels mots εἴδωλον i εἰκών Per a molts Platoacute ha estat qui primer ha formulat una condemna filosogravefica de la imatge i per aixograve mateix qui ha marcat un punt drsquoinflexioacute en la nocioacute (filosogravefica) drsquoimatge cosa que ha significat de retop un canvi en la manera de veure i de comprendre les imatges A partir de Platoacute i de Plotiacute els plantejaments filosogravefics (i sobretot teologravegics) srsquoobriren pas principalment dins del cristianisme els quals amb els segles van possibilitar no nomeacutes afinar la nocioacute drsquoimatge sinoacute fer meacutes aptes la mirada i el llenguatge humans per a la imatge En aquestes pagravegines si ens apropem a la reconsideracioacute de la problemagravetica de la imatge eacutes per tal de reinterpretar-la millor i poder aixiacute comprendre el rerefons discutit en les diverses posicions adoptades fins als moments platogravenic i plotiniagrave

En els itineraris semagraventics que les paraules descriuen hi podem llegir

5 Sobre el libretto drsquoArnold Schoumlnberg vegeu els textos seguumlents de Lluiacutes ducH laquoMite i culturaraquo dins I roviroacute-J monSerrAt (ed) La cultura (Colmiddotloquis de Vic 3) Barce-lona Universitat de Barcelona 1999 p 29-44 esp pp 36-41 laquoEl context del miteraquo Anagravelisi 24 2000 pp 46-49 laquoEntre la muacutesica i la paraula Arnold Schoumlnbergraquo Quumlestions de Vida Cristiana 209 2003 pp 106-124 i sobretot lrsquoedicioacute catalana del libretto de Moisegraves i Aaron Arnold ScHoumlnBerg Moisegraves i Aaron Edicioacute i traduccioacute de Lluiacutes Duch amb la colmiddotlaboracioacute de Josep Barcons Edicioacute bilinguumle Barcelona Fragmenta 2012)

6 Jean-Luc mArion laquoFragments sur lrsquoidole et lrsquoicocircneraquo Revue de Meacutetaphysique et de Morale 84 (1979) 433

28


les petges que amb els anys les paraules van dibuixant en el camiacute transitat La lectura drsquoaquestes petges eacutes una feina difiacutecil encara que molt sovint apassionant Amb frequumlegravencia encara que no sempre les petjades hi soacuten forccedila desdibuixades i fins i tot massa sovint en alguns indrets srsquoencavallen amb certa brutalitat senyal inequiacutevoc de combat Les paraules εἴδωλον i εἰκών amb frequumlegravencia massa frequumlegravencia han resseguit itineraris de combat

En la cultura grega amb el temps lrsquoart de la figuracioacute assoliacute una bellesa certament indiscutible sobretot quan va aparegraveixer i desenvolupar-se lrsquoart de la imatge Tanmateix com ha assenyalat el linguumlista francegraves Eacutemile Benveniste en un cegravelebre article intitulat Le sens du mot κολοσσός et les noms grecs de la statue7 els grecs si beacute van fabricar figures diverses des de molt antic (despreacutes del segle viii aC) laquone posseacutedaient aucun nom de la statueraquo8 eacutes a dir cap de les figures fabricades inicialment tenia res a veure amb les idees de represen-tacioacute o drsquoimitacioacute9 La cultura grega lentament va anar pensant a fons drsquouna manera originagraveria una nocioacute essencial la nocioacute drsquoimatge (i amb ella les idees de representacioacute i drsquoimitacioacute) Perograve el primer que trobem abans que la nocioacute drsquoimatge soacuten objectes figurats10 Benveniste nota agudament que laquole peuple qui a fixeacute pour le monde occidental les canons et les modegraveles les plus acheveacutes de la plastique a emprunteacute aux populations autochtones la notion mecircme de repreacutesentation figureacuteeraquo11

Els arqueogravelegs afirmen que en el moacuten grec no trobem objectes fi gu-o trobem objectes figu-rats fins despreacutes del segle viii aC eacutes a dir quan justament en el moacuten grec comenccedila a haver-hi escriptura (alfabegravetica) Eacutes del tot significatiu que en aquesta egravepoca drsquoaparicioacute de lrsquoescriptura (alfabegravetica) el verb γραφεῖν volgueacutes dir alhora laquoescriureraquo i laquodibuixarraquo o laquopintarraquo El primer sentit que tingueacute el verb γραφεῖν primitivament va ser el drsquolaquoesgarraparraquo laquorascarraquo laquogravarraquo

7 Revue de philologie de litteacuterature et drsquohistoire ancienne 6 (1932) 118-1358 Ibiacutedem 1339 Jean-Pierre vernAnt a propogravesit drsquoaixograve amb raoacute ha escrit laquoLa cateacutegorie de repreacutesentation

figureacutee nrsquoest pas une donneacutee immeacutediate de lrsquoesprit humain un fait de nature constant et universel Crsquoest un cadre mental qui dans sa construction suppose que se soient deacutejagrave deacutegageacutees et nettement dessineacutees dans leurs rapports mutuels et leur commune opposition agrave lrsquoeacutegard du reacuteel de lrsquoecirctre les notions drsquoapparence drsquoimitation de similitude drsquoimage de faux-semblantraquo (Jean-Pierre vernAnt laquoFiguration et imageraquo Megravetis Anthro-pologie des mondes grecs anciens 5 (1990) 226) I afegeix tot seguit laquoCet avegravenement drsquoune pleine conscience figurative srsquoopegravere en particulier dans lrsquoeffort entrepris par les anciens Grecs pour reproduire dans une matiegravere inerte gracircce agrave des artifices techniques lrsquoaspect visible de ce qui vivant manifeste drsquoembleacutee au regard sa valeur de beauteacute mdashde divine beauteacutemdash en tant que thauma idesthai merveille agrave voirraquo (Ibiacutedem)

10 Cf Jean-Pierre vernAnt laquoDe la preacutesentification de lrsquoinvisible agrave lrsquoimitation de lrsquoappa-renceraquo en Jean-Pierre vernAnt Mythe et penseacutee chez les Grecs (Poche 13) Pariacutes La Deacutecouverte 1996 p 339 i tambeacute Jean-Pierre vernAnt Figuration et image 225

11 BenveniSte 133

29


laquoratllarraquo laquorautarraquo (cf Il 17 599)12

Naturalment els primers objectes figurats van ser forccedila rudimentaris i segons els estudiosos en ells srsquohi reconeixien influegravencies de models orien-tals13 Tots ells tenien a veure amb la mort eren de caragravecter funerari Reacutegis Debray ha escrit laquoLa naissance de lrsquoimage a partie lieacutee avec la mortraquo14 I afegeix laquoCrsquoest un constant banal que lrsquoart naicirct funeacuteraire et renaicirct sitocirct mort sous lrsquoaiguillon de la mortraquo15 La figuracioacute srsquoinicia doncs com a expressioacute drsquoun sentiment religioacutes de lrsquoexistegravencia humana (de relligament amb el grup humagrave i amb la natura) que la mort (drsquoun dels seus membres) suscitava en els eacutessers humans del mateix grup Fustel de Coulanges en la segona meitat del segle xix havia posat en relleu que el misteri de la mort fou allograve que va permetre a lrsquoeacutesser humagrave de fer el pas del visible a lrsquoinvisible16 Aquesta obertura cap a lrsquoinvisible (laquoun moacuten ldquoaltrerdquoraquo eacutes a dir laquoun altre moacutenraquo) permeteacute tant lrsquoacceacutes del visible a lrsquoinvisible com lrsquoacceacutes de lrsquoinvisible a lrsquoinvisible I en aques-ta comunicacioacute es veieacute la necessitat de mediacions Lrsquoart figuratiu funerari fou una de les primeres mediacions de lrsquoeacutesser humagrave per tal de poder transitar del visible a lrsquoinvisible i fer possible alhora el pas de lrsquoinvisible al visible Molt aviat obert el camiacute de lrsquoinvisible aparegueacute lrsquoart figuratiu referit a figu-res divines17 Figuracions de la mort i figuracions divines tingueren un paper pioner en els inicis de la imatgeria grega18 Com ho fa Jean-Pierre Vernant cal insistir una vegada meacutes en el fet que laquoune statue cultuelle quelle que soit sa forme mecircme pleinement humaine nrsquoapparaicirct pas neacutecessairement comme

12 A BAilly Dictionnaire Grec-Franccedilais Paris Hachette 196326 sv γράφω 41813 Jean-Pierre vernAnt De la preacutesentification de lrsquoinvisible 339 Bernard Holtzmann ate-

nent el periacuteode colonitzador grec que havia comenccedilat en el segle viii aC i que abraccedilava tota la Mediterragravenia parla del segle vii aC com a laquophase drsquoexpeacuterimentation et drsquoassimila-tion des formes et des techniques orientales [hellip] la phase orientalisante de lrsquoart grecqueraquo (Bernard HoltzmAnn La sculpture grecque Une introduction Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2010 118) Aquesta fase orientalitzant la trobem amb una intensitat particular a Creta la Jogravenia i tambeacute a Samos (Ibiacutedem)

14 deBrAy 24 15 Ibiacutedem 2616 Fustel de Coulanges en el capiacutetol sobre Le culte des morts escriviacute laquoCette religion des

morts paraicirct ecirctre la plus ancienne qursquoil y ait eu dans cette race drsquohommes Avant de concevoir et drsquoadorer Indra ou Zeus lrsquohomme adora les morts il eut peur drsquoeux il leur adressa des priegraveres Il semble que le sentiment religieux ait commenceacute par lagrave Crsquoest peut-ecirctre agrave la vue de la mort que lrsquohomme a eu pour premiegravere fois lrsquoideacutee du surnaturel et qursquoil a voulu espeacuterer au-delagrave de ce qursquoil voyait La mort fut le premier mystegravere elle mit lrsquohomme sur la voie des autres mystegraveres Elle eacuteleva sa penseacutee du visible agrave lrsquoinvisible du passager agrave lrsquoeacuteternel de lrsquohumain au divinraquo (FuStel de coulAngeS La citeacute antique (Champs clas-siques 131) Preacuteface par Franccedilois HArtog Introduction par Bruno kArSenti Pariacutes Flammarion 1984 [1864 1a ed] p 51 Les cursives soacuten nostres)

17 Cf- Irini-Fotini viltAnioti laquoLa statue vivante en Gregravece ancienne de la repreacutesentation symbolique au reacuteceptacle de la diviniteacuteraquo en Alain dierkenS-Sylvie peperStrAete-Ceacutecile vAnderpelen (eacuteds) Art et religion (Problegravemes drsquohistoire des religions 20) Bruxelles Eacuteditions de lrsquoUniversiteacute de Bruxelles 2011 17-29

30


une image perccedilue et penseacutee comme talraquo19

A meacutes de les figuracions de la mort i de les divinitats cal recordar que tambeacute el cos humagrave tingueacute un paper de gran relleu en lrsquoart figuratiu20 El des-cobriment del cos humagrave es feacuteu lentament en la cultura grega En el vocabula-ri homegraveric nomeacutes trobem paraules per dir parts del cos humagrave perograve no laquocosraquo21 A Gregravecia els exercicis atlegravetics realitzats amb el cos nu i molt lligats a lrsquoagravembit (festiu) religioacutes van influir notablement en la valoracioacute del cos humagrave Llegim en Jean-Pierre Vernant laquoLa victoire consacre le vainqueur [hellip] il [le sceacutenario rituel] eacutelegraveve lrsquohomme sur le plan du divinraquo22

Si parem atencioacute al vocabulari grec de la figuracioacute ens adonarem que aquest vocabulari grec sorgeix com ja hem assenyalat a partir del segle viii aC i lligat a lrsquoart figuratiu de la mort En aquest art figuratiu funerari trobem en primer lloc a finals del segle vii aC les στήλαι (laquoestelesraquo [funeragraveries]) que no soacuten figures humanes en els seus inicis sinoacute tan sols pedres tosques amb una clara funcioacute de record En efecte en aquelles esteles srsquohi llegia la presegravencia drsquouna absegravencia i per aixograve mateix soacuten lrsquoinici drsquouna obertura a lrsquoagravembit de la invisibilitat Les figures (funeragraveries) conegudes com a κούροι [ion] ο κόροι [at] (kouros o koros laquojoveraquo [tors de jove masculiacute])23 apareixe-ran durant el segle vi aC soacuten figures humanes amb nom (sempre de famiacutelies

18 Eacutemile Benveniste en el seu estudi sobre els noms grecs de la imatge ha escrit laquoles ter-mes appliqueacutes agrave la statue sont impreacutegneacutes agrave lrsquoorigine de notions religieuses et traduisent certaines conceptions de la mort et de la diviniteacute Crsquoest de cette connotation qursquoils tirent leur uniteacute Mais uniteacute ne signifie pas identiteacute et dans la langue mecircme ces mots se com-portent de faccedilon diffeacuterenteraquo (BenveniSte 133)

19 vernAnt Figuration et image 225-22620 Cf vernAnt Mythe et penseacutee 347-34921 Cf Bruno Snell El descubrimiento del espiacuteritu Estudios sobre la geacutenesis del pensamiento

europeo en los griegos (El Acantilado 156) Barcelona Acantilado 2007 En el primer es-tudi drsquoaquest llibre intitulat laquoEl concepto de hombre en Homeroraquo podem llegir laquoEn lu-gar de ldquocuerpordquo [Homero] dice ldquomiembrosrdquoraquo (Snell 24) i meacutes endavant escriu laquoque el cuerpo del hombre no se comprende como unidad sino como pluralidad nos lo ensentildean tambieacuten las representaciones humanas del arte griego primitivo El arte claacutesico del siglo v es el primero en representar al cuerpo humano como unidad orgaacutenica que se hace visible en la tensioacuten entre el apoyo y el peso del cuerpo en el contraste entre la pierna de apoyo y la pierna libre y en la dependencia de todas las partes con respecto a esta oposicioacuten Anteriormente el cuerpo no consistiacutea realmente sino de partes sueltas antildeadidas como lo ha demostrado Gerhard Kramer [sic] [es refereix a Gerhard krAHmer Figur und Raum in der aumlgyptischen ind griechisch-archaischen Kunst (Hallesches Winckelmannsprogramm 28) Halle M Niemeyer 1931raquo (Snell 26-27)

22 vernAnt Ibiacutedem 34823 En femeniacute (κορή o κουρή) significa laquonoiaraquo laquodonzellaraquo laquovergeraquo i meacutes estranyament

laquofillaraquo igualment significa laquonina (joguina)raquo i laquonineta (dels ulls)raquo a causa de les petites imatges que en ella srsquohi reflecteixen (Cf BAilly sv κορή 504-505) Pierre Chantraine defensa que en arquitectura vol dir laquostatue feacuteminine notamment les caryatidesraquo (Pierre cHAntrAine Dictionnaire eacutetymologique de la langue grecque Histoire des mots T-II E-K Paris Klincksieck 1970 sv 2 κόρος 567)

31


aristocragravetiques)24 Com assenyala Jean-Pierre Vernant amb el koros la mort ja no srsquoevocaragrave amb una pedra tosca no escrita laquomais par la beauteacute visible drsquoune forme corporelle que la pierre fixe agrave jamais avec le nom comme la mort lrsquoa fixeacutee sur le cadavre de jeune guerrier heacuteroiumlque que tous admirent parce qursquoen lui mecircme ou surtout mort ldquotout convient tout est beaurdquo com-me les disent Homegravere et Tyrteacuteeraquo25 Les figures funeragraveries dels torsos joves (koroi) soacuten situades al damunt drsquoon eacutes enterrat el difunt el qual resta visible en aquella estagravetua lrsquoestagravetua funeragraveria del koros hi eacutes laquoen comptes delraquo (ἀντί) difunt eacutes a dir nrsquoeacutes la seva presegravencia visible el seu laquoequivalentraquo26 La bellesa de la figura prolongava la bellesa del difunt27

Tambeacute en lrsquoart figuratiu meacutes arcaic hi ha diverses paraules βαίτυλος (laquopedra brutaraquo caiguda del cel i tinguda per sagrada) δόκανον (laquobigaraquo fustes relligades siacutembol de la unioacute de Cagravestor i Pogravelmiddotlux o meacutes probablement es tracti drsquoun esquema que simbolitza i evoca la casa que protegeixen) κίων (laquopilar o puntalraquo columna que separa el cel de la terra) στῦλος (laquocolumna o pilarraquo) i ἕρμα (laquoestelaraquo)28

En lrsquoart figuratiu referit a les divinitats trobem tambeacute una colla de paraules si beacute cap drsquoelles no suposa la nocioacute drsquoimatge Algunes drsquoaquestes paraules les meacutes antigues no arriben ni a mostrar la figura divina o ho fan molt rudi-mentagraveriament Eacutemile Benveniste nrsquoha estudiat algunes bo i agrupant-les29 Aixiacute algunes soacuten del gegravenere inanimat βρέτας (laquoestagravetua [de fusta]raquo) ξόα-νον30 (laquoestagravetua [de la divinitat de fusta o de pedra]raquo) ἄγαλμα31 (laquoestagravetua

24 Cf vernAnt Mythe et penseacutee 35025 vernAnt Ibiacutedem26 Recollim de Jean-Pierre Vernant els fragments seguumlents laquoldquoa la placerdquo anti signifie tout

agrave la fois que la figure srsquoest substitueacutee agrave la personne comme son ldquoeacutequivalentrdquo qursquoelle fait drsquoune certaine faccedilon la mecircme chose que faisait le vivant [hellip] la formule dans ses varian-tes montre bien que la personne dont les substitut prend la place nrsquoest envisageacutee dans rien drsquoautre que ce qursquoelle vaut [hellip] Dans la repreacutesentation figureacutee du mort la beauteacute de lrsquoimage prolonge comme son eacutequivalent celle du deacutefuntraquo (vernAnt ibiacutedem 350-351) Cf tambeacute lrsquointeressant estudi de Suzanne SAiumld laquoDeux noms de lrsquoimage en grec ancien idole et icocircneraquo Comptes-rendus des seacuteances de lrsquoAcadeacutemie des Inscriptions et Belles-Lettres 131 (1987) 310

27 Meacutes tard a Roma veiem com es remarcava en extrem la forccedila de la figura (imago) sobre-tot de les famiacutelies meacutes nobles Com assenyala Reacutegis Debray en el moacuten romagrave laquole jus ima-ginum eacutetait le droit reacuteserveacute aux nobles de promener en public un double de lrsquoaiumleul [hellip] Donc beaucoup de statues funeacuteraires au-dehors portant bien haut le nom de sa gensraquo (deBrAy 28) I afegeix meacutes endavant el mateix Reacutegis Debray referint-se als grecs laquocette culture du soleil eacuteprise de la vie et de la vision au point de les confondre vivre pour un ancien Grec ce nrsquoest pas comme pour nous respirer mais voir et mourir perdre la vue Nous disons ldquoson dernier soupirrdquo mais eux ldquoson dernier regardrdquoraquo (Ibiacutedem)

28 vernAnt Mythe et penseacutee 340 Cf vernAnt Figuration et image 22629 BenveniSte 13330 De fet el ξόανον encara que sigui una estagravetua de la divinitat no srsquoassembla a cap deacuteu

Els grecs en el periacuteode arcaic consideraven que un ξόανον no lrsquohavia fet cap home sinoacute que era un regal de la mateixa divinitat sense que tingueacutes cap semblanccedila amb ella Eacutes un iacutedol i com diu Jean-Pierre Vernant laquolrsquoidole nrsquoest pas faite pour ecirctre vu La regarder crsquoest

32


[drsquoofrena]raquo) i ἕδος (laquoestagravetua [de culte]raquo) i drsquoaltres del gegravenere animat com ara κολοσσός (laquoestagravetua [funeragraveria doble del mort]raquo) ἀνδρίας (laquoestagravetua [en forma humana]raquo) i εἰκών (laquofiguraraquo [figura drsquoun vivent que teacute una certa res-semblanccedila amb el representat pot ser esculpida gravada dibuixada i fins i tot brodada sense encara dir la nocioacute drsquoimatge]) Segons Eacutemile Benveniste si prenem en consideracioacute lrsquoorigen drsquoaquests paraules de lrsquoart figuratiu po-dem parlar de figures prehelmiddotlegraveniques (βρέτας32 i κολοσσός) o beacute de figures helmiddotlegraveniques (ξόανον ἀνδρίας εἰκών ἕδος i ἄγαλμα)33 Dins lrsquoart figuratiu tambeacute caldria considerar-hi les ἑρμαῖα (laquohermaiesraquo [pilons de pedres amb el bust drsquoHermes]) els ἑρμῆς (laquohermesraquo caps o bustos fagravelmiddotlics del deacuteu Hermes)34 i igualment el Παλλάδιον (laquopalmiddotladionraquo estagravetua de Pallas)35

En el vocabulari grec del camp semagraventic de la representacioacute hi trobem paraules meacutes genegraveriques que les esmentades anteriorment Ens referim sobre-tot als mots εἴδωλον μίμημα φάσμα φαντάσμα i εἰκών36

La paraula εἴδωλον significa laquoespectreraquo laquosimulacreraquo i ja la trobem 13x en Homer μίμημα37 significa laquoimitacioacuteraquo laquomodelraquo i segons Pogravelmiddotlox de Nagraveucratis (7 60) la llegim per primera vegada en Egravesquil φάσμα vol dir laquoformaraquo laquosi-

devenir fouraquo (vernAnt Mythe et penseacutee 343) Els ξόανα es guardaven en una petita caixa per tal que els homes no el poguessin veure (cf ibiacutedem) Aquesta quumlestioacute de la contem-placioacute de les figures divines era fonamental en el moacuten grec arcaic perquegrave la contemplacioacute drsquouna divinitat suposava el desvetllament drsquoalguna realitat fonamental invisible que com a tal calia que resteacutes en la seva invisibilitat El culte i els rituals fets amb la imatgeria permetien que el poder diviacute actueacutes en els homes Aquest culte i rituals es realitzaven als inicis de manera privada (a la llar) despreacutes de manera puacuteblica (en els temples) Per aixograve meacutes endavant en molts llocs de Gregravecia hi hauragrave un estret lligam entre imatgeria religiosa i poder poliacutetic Pel que fa a tota aquesta temagravetica vegeu vernAnt ibiacutedem 345-347

31 Vegeu lrsquoestudi de Karl kerenyi laquoΑΓΑΛΜΑ ΕΙΚΩΝ ΕΙΔΩΛΟΝraquo Archivio di Filosofia (De mitizzazione e Imagine) Padova 1962 161-171 Com podem llegir en aquest estudi Kerenyi posa en relleu la claredat del concepte ἄγαλμα laquoTrasparente egrave la parola agalma percheacute questo termine usato per lo piugrave per le immagi sacre non sta a indicare presso i Greci una cosa solida e determinata ma (anche questo detto metaforicamente) egrave la fonte perpetua di un evento al quale si suppone cha la divinitagrave prenda parte non meno dellrsquouomo Lrsquoagalma ha sigrave una supeficie ed egrave sempre una bella superficie ma da ciograve deriva sempre anche unrsquoaltra dimensione la dimensione dellrsquoeventoraquo (kerenyi 170)

32 Jean-Paul Vernant sosteacute que laquobretecirc et xoana constitueraient dans leur archaiumlsme la pre-miegravere eacutebauche de la reacutepresentation anthropomorphe de la diviniteacuteraquo (vernAnt iacutebidem 227) A A Donohue citat per Vernant (Ibiacutedem 227) ha mostrat com els mots βρέτας i ξόανον srsquousaren per primera vegada en Egravesquil (βρέτας) i Sogravefocles (ξόανον) (Cf A A donoHue Xoana and the Origins of Greek Sculpture (American Classical Studies 15) Atlanta (Georgia) American Philological Association 1988)

33 Ibiacutedem34 Cf BenveniSte 129 vernAnt Mythe et penseacutee 340 SAiumld Ibiacutedem35 Cf vernAnt Ibiacutedem vernAnt Figuration et image 226-22736 Totes les referegravencies que donarem a continuacioacute en el paragravegraf seguumlent han estat tretes

de BAilly (sub vocibus)37 Resulta important tenir present que abans del segle v aC no hi ha cap especialitzacioacute

en lrsquouacutes dels mots μίμημα ἄγαλμα i εἰκών Tots ells srsquoutilitzen com a sinogravenims drsquoestagravetua

33


mulacreraquo i eacutes usada per primera vegada en Sogravefocles [Tr 507] tambeacute signifi-ca segons altres laquosomniraquo i laquoprodigiraquo en el sentit drsquolaquoaparicioacuteraquo i laquovisioacuteraquo el llegim en Herogravedot (vi 69117) en el sentit drsquolaquoaparenccedilaraquo i drsquolaquoimatgeraquo no la trobem fins a Platoacute (Thaet 155a i Phaedr 250c) φαντάσμα en el sentit drsquolaquoaparicioacuteraquo laquovisioacuteraquo laquosomniraquo la trobem per primera vegada en Platoacute (p ex Resp 150a) i en el sentit drsquolaquoimatgeraquo que sersquons fa present a lrsquoesperit la llegim tambeacute en Platoacute (p ex Phaedr 81d) i finalment εἰκών que significa laquoestagravetuaraquo i la trobem per primera vegada en Herogravedot (ii 130 143)38 no seragrave fins a Xeno-font i Platoacute que εἰκών comenccedilaragrave a tenir el sentit drsquolaquoimatgeraquo (incorporant-hi en alguns textos el sentit de la nocioacute drsquoimatge)

Aixiacute doncs de cara al nostre propogravesit de tractar la representacioacute ens cal po-sar en relleu com els mots εἴδωλον i εἰκών srsquohan de tractar tenint sempre ben present que estan a una distagravencia drsquouacutes de meacutes o menys tres segles εἴδωλον

imitacioacute Lrsquoespecialitzacioacute arribaragrave quan ja estigui esbossada una teoria de la imitacioacute per part de Xenofont i de Platoacute Aixograve ho deixen ben patent els seguumlents estudis de Jean-Pierre Vernant laquoFiguration de lrsquoinvisible et cateacutegorie psychologique du double le colossosraquo Mythe et penseacutee 325-338 laquoDe la preacutesentification de lrsquoinvisible agrave lrsquoimitation de lrsquoapparen-ceraquo Mythe et penseacutee 339-351 i laquoAspects de la personne dans la religion grecqueraquo Mythe et penseacutee 355-370 Cf Anca vASiliu laquoEIKOcircN et EIDOcircLON (Aperccedilu theacuteorique)raquo en Anca vASiliu EIKOcircN Lrsquoimage dans le discours des trois Cappadociens (Eacutepimeacutetheacutee) Pariacutes PUF 2010 143-144

38 El primer uacutes que ens consta del mot εἰκών el trobem en Herogravedot Historia ii 130 i 143 (cf BAilly sv εἰκών 588) En ambdoacutes fragments Herogravedot (484-425 aC) ens parla drsquoestagravetues mortuograveries que es trobaven a lrsquointerior de temples egipcis (laquoles estagravetues de les concubines de Miceriacuteraquo en 130 i laquo[cada summe sacerdot del temple de Tebes drsquoEgipte] ja en vida es va fer una estagravetua drsquoell mateixraquo en 143) Notem que en aquell periacuteode llevat de μίμημα i drsquoεἰκών cap dels mots anteriors no fa referegravencia ni teacute cap mena de relacioacute amb la nocioacute o idea de semblanccedila drsquoimitacioacute o de representacioacute figurada Seragrave doncs amb els mots μίμημα i εἰκών que es podragrave pensar la problemagravetica a lrsquoentorn de la laquoimatgeraquo so-bretot concebuda com un artifici que reproduiumla drsquoalguna manera o altra amb semblanccedila o falsedat allograve que volia imitar Anca Vasiliu en parlar del periacuteode arcaic expressa amb rigor el sentit de les paraules εἰκών ἄγαλμα i εἴδωλον Ens permetem transcriure un fragment forccedila extens del seu estudi laquoUne eikocircn ou un agalma sont reacuteellement des ima-ges vraisemblables des imitations censeacutees renvoyer lrsquoesprit vers lrsquoidentiteacute vraie de ce qui se reacutevegravele de cette maniegravere Lrsquohomme qui les voit nrsquoa pas besoin de contact physique avec eux pas plus qursquoavec un nom qursquoil entend et qui signifie pour lui tel ecirctre ou tel objet Bien qursquoune eikon ou un agalma aient neacutecessairement un support mateacuteriel [hellip] une eikon ou un agalma nrsquoa pas besoin drsquoune expeacuterience directe de leur preacutesence mais seulement de ce que lrsquoeikon lrsquoagalma ou lrsquoonoma lui fait voir et entendre [hellip] ces images sont donc principalement transitives et reacutefeacuterentielles [hellip] Eidocirclon en revanche deacutesigne une reacutealiteacute purement visuelle une forme visible sans support ontologique propre et preacutecis du mecircme ordre que lrsquoimage du recircve (ὄνειρος) lrsquoombre (σκιά) ou une apparition surnaturelle (φάσ-μα) drsquoacircme drsquoesprit ou de dieu Lrsquoair es plein drsquoeidocircla disent les philosophes archaiumlques sages ou mages laquobarbaresraquo comme il est plein de dieux pour Thalegraves et comme il est plein de simulacres (eidocircla encore) chez Deacutemocrite Eacutepicure et Lucregravece (simulacra imagines) a fin drsquoassurer la possibiliteacute de la saisie visuelle des choses Eidocirclon visibiliteacute de lrsquoinvisible est toutefois trompeur alors qursquoeikocircn et agalma ne le sont pasraquo (vASiliu 145-146)

34


srsquousa drsquoenccedilagrave drsquoHomer (aprox s viii aC) en canvi εἰκών no apareix fins al segle v aC amb Herogravedot

Per tal de comprendre millor la problemagravetica que hi ha al darrere de la po-legravemica dels mots εἴδωλον i εἰκών cal adreccedilar-se ni que sigui sumagraveriament a lrsquoetimologia Molt sovint es parla de Platoacute (o del pensament platogravenic) com lrsquoorigen de la polegravemica en tant que hauria estat el primer em promoure una condemna de la imatge amb fase filosogravefica la qual cosa arribaria teologravegica-cosa arribaria teologravegica-ment formulada en la polegravemica de les imatges que tingueacute lloc en lrsquoimperi de Bizanci entre idogravelatres i iconoclastes a partir de la qual lrsquoiacutedol seria llegit negativament i la icona positivament Aixograve voldria dir que Platoacute hauria estat a lrsquoorigen de la polegravemica entre εἴδωλον i εἰκών

Si resseguim lrsquoetimologia tal com la proposa el diccionari de Chantraine39 podem veure com les paraules εἴδωλον i εἰκών provenen drsquouna mateixa arrel wei- encara que difereixen en el tema εἴδωλον estagrave formada pel tema weid- que expressa la idea de veure (en llatiacute video i en grec ἰδεῖν drsquoon proveacute εἶδος que primerament significa lrsquoaparenccedila visible) i en canvi εἰκών (com els verbs ἐίσκω i εἰκάζω que volen dir assimilar i lrsquoadjectiu εἶκελος que teacute el sentit de semblant) estagrave formada pel tema weik- que expressa la idea drsquoadequacioacute o de conveniegravencia40

Lrsquoetimologia que ens ajuda a veure el sentit autegraventic (ἔτυμος) de les pa-raules ens fa adonar drsquouna diferegravencia entre εἴδωλον i εἰκών La interpretacioacute drsquoaquesta diferegravencia ha estat diversa sobretot en relacioacute a comprendre on cal-dria situar lrsquoorigen de la disputa sobre lrsquoestatut de la imatge en la cultura gre-ga En aquest punt Suzanne Saiumld i Jean-Pierre Vernant han fet aportacions rellevants que no voldriacuteem deixar de banda i que exposarem a continuacioacute Ens referim als textos ja citats de Suzanne Saiumld (Deux noms de lrsquoimage en grec ancien idole et icocircne 1987) i de Jean-Pierre Vernant (Figuration et image 1990) Cal tenir en compte que lrsquoestudi de Jean-Pierre Vernant eacutes una res-posta criacutetica a lrsquoestudi de Suzanne Saiumld Deturem-nos en aquest dos autors

En el seu article Suzanne Saiumld sosteacute que la diferegravencia que mostra lrsquoetimologia dels mots εἴδωλον i εἰκών eacutes lrsquoexpressioacute de dues maneres ben diferents de comprendre la representacioacute que suposen les figures i les imatges41 Si drsquouna banda lrsquoεἴδωλον eacutes laquoune simple copie de lrsquoapparence

39 Cf cHAntrAine ii sv εἶδος εἴδωλον εἴδομαι 316-317 i ii sv ἔοικα ἐίσκω εἰκών 354-355

40 Cf SAiumld 310 i vernAnt Figuration et image 229-23041 Suzanne Saiumld fa servir lrsquoexpressioacute laquodeux modes de repreacutesentation diffeacuterentsraquo (SAiumld 311)

35


sensible le deacutecalque de ce qui srsquooffre agrave la vueraquo42 de lrsquoaltra lrsquoεἰκών eacutes laquoune transposition de lrsquoessenceraquo43 I afegeix laquoen empruntant des expressions com-n empruntant des expressions com-modes au vocabulaire de la linguistique je dirais volontiers qursquoil existe entre lrsquoeidolon et son modegravele une identiteacute de surface et de signifiant tandis que la relation entre lrsquoeikon et ce qursquoelle repreacutesente se situe au niveau de la structure profonde et du signifieacuteraquo44

Lrsquoεἴδωλον segons lrsquoautora simula lrsquoaspecte exterior de la figura i expressa aquesta similitud amb formes analogravegiques allunyades del vocabulari empa-rentat amb el mot εἰκών Eacutes per tot aixograve que Suzanne Saiumld defensa que es tracta drsquouna distincioacute neta que laquorend compte des fortunes diverses de ces deux mots et de leurs emplois les plus tardifs Car lrsquoeidolon visible a fini par se reacuteduire agrave une pure apparence et agrave srsquoappliquer agrave des dieux qui nrsquoexistent que par leur image tandis qursquoeikon finissait par ecirctre reacuteserveacutee aux repreacutesentations de Dieuraquo45 Eacutes important doncs fer notar com Suzanne Saiumld posa en relleu el fet que eacutes lrsquoestudi de lrsquoetimologia allograve que ens fa adonar que no eacutes pas Platoacute el primer que ha establert una diferegravencia rigorosa sobre el sentit que εἴδωλον i εἰκών vehiculen sinoacute que aquesta diferegravencia la trobem ja en els temps arcaics com ho mostra clarament lrsquoestudi etimologravegic I eacutes drsquoenccedilagrave dels temps arcaics que amb modulacions diverses la diferegravencia perduraragrave fins a lrsquoegravepoca bizantina i fins al nostre present sovint adoptant com eacutes prou sabut formes expliacutecites de violegravencia

Lrsquoestudi de Suzanne Saiumld fa un recorregut forccedila detallat i profund dels usos dels mots εἴδωλον i εἰκών a traveacutes del llarg periacuteode que va des drsquoHomer fins a Bizanci tant resseguint lrsquoitinerari que va des de lrsquoeidolon fins als iacutedols com el que va des de les icones fins a la icona del Crist46

Jean-Pierre Vernant escriu lrsquoarticle Figuration et image com a resposta criacutetica a lrsquoestudi de Suzanne Saiumld Ho acabem de dir meacutes amunt Val a dir drsquoentrada que Jean-Pierre Vernant reconeix com a molt meritori el text de

42 Ibiacutedem43 Ibiacutedem44 Ibiacutedem45 Ibiacutedem46 Ibiacutedem 311-330 (laquoDe lrsquoeidolon aux idolesraquo Ibiacutedem 311-319 laquoDes eikones homeacuteriques

agrave lrsquoicocircne du Christraquo Ibiacutedem 310-330)47 laquoLes analyses de S Saiumld ont le tregraves grand meacuterite de ne pas traiter lrsquoimage comme une

reacutealiteacute simple allant de soi et dont la nature ne ferait pas question Elles cherchent preacuteciseacutement agrave reacutepondre au problegraveme de ce qursquoeacutetaient les images dans lrsquoesprit des Grecs [hellip] Lrsquoenjeu est de taille Il ne srsquoagit pas seulement de savoir srsquoil y a eu dans la culture grecque des temps homeacuteriques agrave lrsquoeacutepoque byzantine continuiteacute par maintien drsquoune structure polaire de lrsquoimage ou si au contraire il faut faire une place dans lrsquohistoire de la repreacutesentation figureacutee agrave des moments de crise de rupture de renouvellement Derriegravere cette premiegravere question srsquoen profile une seconde qui lui est lieacutee et qui concerne directe-ment le statut psychologique de lrsquoimage A quel moment a-t-elle acquis les caractegraveres qui permettront agrave Platon de la deacutefinir comme une fiction un non-ecirctre qui nrsquoa pas drsquoautre

36


Suzanne Saiumld47 si beacute despreacutes en fa una criacutetica amb arguments textuals extensos (sobretot de la Iliacuteada i lrsquoOdissea) que en forccedila punts compartim i que soacuten fruit del gran coneixement dels textos i de la cultura gregues que teacute lrsquoeminent helmiddotlenista La criacutetica que formula Jean-Pierre Vernant i que teacute a veure amb la problemagravetica que tractem la podriacuteem resumir aixiacute amb el benentegraves que aquests punts es van interrelacionant i complementant els posteriors amb els anteriors

- Segons Jean-Pierre Vernant lrsquoautora no teacute en compte un fet de capital importagravencia que els mots εἴδωλον i εἰκών no soacuten contemporanis (εἰκών no srsquousa abans del segle v aC)48 aixograve eacutes molt significatiu perquegrave lrsquoaparicioacute drsquoεἰκών en el segle v aC coincideix com hem assenyalat abans amb la dels mots μῖμος μίμημα μιμεῖσθαι i μίμησις tots ells del vocabulari de la simulacioacute i de la imitacioacute els quals srsquoapliquen tant a les figures plagravestiques com a la poesia i a la muacutesica perograve que com assenyala amb raoacute Jean-Pierre Vernant laquosont speacutecialement lieacutes agrave lrsquoinstauration drsquoun nouveau type drsquooeuvre litteacuteraire le spectacle dra-matique dont lrsquooriginaliteacute consiste agrave rendre preacutesents aux yeux du pu-blic pour qursquoil les voie directement sur la scegravene les personnages et les eacuteveacutenements ldquofictifsrdquo que lrsquoeacutepopeacutee relatait sous forme de reacutecit en style indirectraquo49 i afegeix una dada del tot rellevant laquoEikocircn mimesthai trageacutedie ndash la simultaneacuteiteacute de ces trois ordres de faits paraicirctra drsquoautant moins fortuite que si Platon est le premier philosophe agrave eacutelaborer une theacuteorie geacuteneacuterale de lrsquoimage comme imitation de lrsquoapparence le spec-tacle tragique constitue selon lui le prototype par excellence de ces techniques illusionnistes mises en oeuvre par la mimesisraquo50

- La dificultat meacutes gran de la interpretacioacute de Suzanne Saiumld eacutes el rigor amb quegrave planteja lrsquooposicioacute en els camps semagraventics dels mots εἴδωλον i εἰκών Jean-Pierre Vernant mostra a traveacutes de textos de la Iliacuteada i lrsquoOdissea que aixograve no eacutes aixiacute Ens en doacutena un cas prou significatiu laquoil nrsquoest pas exacte en particulier que dans les cas ougrave les dieux sont assimileacutes aux hommes contrairement agrave ceux ougrave les hommes sont compareacutes aux dieux ldquocette assimilation est toujours exprimeacutee par des

reacutealiteacute que cette ldquosimulituderdquo avec ce qursquoil nrsquoest pas en bref quand lrsquoimage a-t-elle eacuteteacute ap-preacutehendeacutee comme un faux-semblant produit illusoire drsquoun artifice imitatifraquo (vernAnt Ibiacutedem 231)

48 De fet en lrsquoestudi de Suzanne Saiumld llegim laquole nom eikon nrsquoapparaicirct lui qursquoau ve siegravecleraquo (SAiumld 320) El que passa eacutes que drsquoaixograve no en treu consequumlegravencies i tracta aquests termes gairebeacute com si fossin termes contemporanis

49 vernAnt Ibiacutedem50 Ibiacutedem51 Ibiacutedem

37


mots de la famille drsquoeidocirclonrdquoraquo51

- Davant lrsquoafirmacioacute de lrsquoautora segons la qual lrsquoεἴδωλον simula lrsquoaspecte exterior de la figura amb formes analogravegiques allunyades del vocabulari emparentat amb el mot εἰκών Jean-Pierre Vernant sosteacute que laquocrsquoest le contraire qui est vrairaquo52 Aixograve vol dir que laquola ldquosemblan-cerdquo de lrsquoeidocirclon srsquoexprime par les termes mecircmes dont eikocircn est un deacuteriveacuteraquo53 En els textos meacutes antics de la Iliacuteada i lrsquoOdissea els camps semagraventics de les famiacutelies drsquoaquestes paraules quan es dissocien no srsquooposen sinoacute que es barregen

- Jean-Pierre Vernant defensa54 que la paraula εἴδωλον caldria traduir-la per laquodobleraquo o laquofantasmaraquo meacutes que no pas per laquoimatgeraquo perquegrave en els textos antics amb la paraula εἴδωλον es designen tres tipus de fenogravemens que mostren una laquocomplegravete similituderaquo amb lrsquoeacutesser humagrave del qual nrsquoeacutes el doble que soacuten lrsquoaparicioacute sobrenatural (φάσμα) el somni (ὄνειρος ὄναρ) i lrsquoagravenima-fantasma dels difunts (ψυχή) I cal no oblidar que mai no es fa servir el terme εἴδωλον quan un deacuteu adopta forma drsquoun mortal

- Per tant contra Suzanne Saiumld si no hi ha cap incompatibilitat entre la paraula εἴδωλον i el vocabulari de la semblanccedila (ἐοικώς) mdashsinoacute que tot al contrari la semblanccedila de lrsquoεἴδωλον srsquoexpressa sempre amb les paraules de la famiacutelia del segon (ἐοικώς)mdash aleshores laquolrsquoopposition idoleicocircne nrsquoest plus pertinente pour lrsquoeacutepoque archaiumlque elle ne peut plus servir de cadre agrave une enquecircte sur le statut de lrsquoimage ses fonc-tions sa natureraquo eacutes a dir laquoon ne trouve pas drsquoun cocircteacute une image-idole simulant lrsquoapparence de lrsquoautre une image-icocircne orienteacutee vers lrsquoessenceraquo55

A banda drsquoaquesta criacutetica a Suzanne Saiumld Jean Pierre Vernant conti-nua el seu estudi mostrant la importagravencia de la lectura que ell ens brinda de lrsquoεἴδωλον mdashsobretot en els textos de la Iliacuteada i lrsquoOdisseamdash de cara a comprendre el problema de lrsquoestatut de la imatge en el periacuteode que va del moment arcaic fins als moments platogravenic i plotiniagrave que drsquoaltra banda eacutes el periacuteode que aquiacute ara ens ocupa La lectura de Jean-Pierre Vernant la podem resumir aixiacute

- Lrsquoεἴδωλον sigui simulacre o somni fabricats per un deacuteu sigui agravenima-fantasma mai no fa referegravencia en cap de les seves formes a les cate-mai no fa referegravencia en cap de les seves formes a les cate-gories de semblareacutesser mdashque sorgeixen en el segle v aC guiades per lrsquoimpuls de lrsquoescola eleagraveticamdash sinoacute que sersquon situa fora Aixograve vol dir

52 Ibiacutedem53 Ibiacutedem54 Ibiacutedem 23355 Ibiacutedem La cursiva eacutes nostra

38


que lrsquoεἴδωλον laquosans traduire lrsquoessence il nrsquoest pas non plus simple apparenceraquo56 Ara beacute lrsquoεἴδωλον si beacute no eacutes ni aparenccedila ni essegravencia es manifesta laquocomme lrsquoldquoapparaicirctrerdquo de quelqursquounraquo un laquoapparaicirctre eacutequivoqueraquo perquegrave laquoil est bien lrsquoapparaicirctre mais de qui nrsquoest pas lagrave sa preacutesence est celle drsquoun absent Mais lrsquoabsence que lrsquoeidocirclon porteacutee en lui nrsquoest pas toute neacutegative elle nrsquoest pas lrsquoabsence de ce qui nrsquoexiste pas drsquoun rien mais celle drsquoun ecirctre qui nrsquoest pas drsquoici-bas si on ne peut le joindre ni lrsquoeacutetreindre [hellip] lrsquoeidocirclon est apparitionraquo57

- Segons Jean-Pierre Vernant lrsquoεἴδωλον arcaic com a figura invisible eacutes presegravencia drsquouna identitat reconeguda en la visioacute i alhora absegravencia drsquoun eacutesser que per al qui teacute la visioacute ha abandonat la llum del dia (ψυχή) o que li eacutes drsquoorigen estrany (provingui drsquoun ὄνειρος o provingui drsquoun φάσμα)58 Aixograve eacutes del tot rellevant per a Jean-Pierre Vernant i amb raoacute perquegrave tenir com a punt de partida en la histograveria de la represen-tacioacute figurada aquesta dada aixograve precisament laquodonne la mesure des changements qui du viiiegraveme au ivegraveme siegravecles ont affecteacute le statut de lrsquoimage pour aboutir chez Platon agrave une theacuteorie geacuteneacuterale faisant de toutes les formes drsquoeidocircla qursquoil srsquoagisse drsquoeikones ou de phantasmata des faux-semblants produits drsquoune mecircme activiteacute ldquomimeacutetiquerdquo fabricatrice drsquoun monde drsquoillusions par son aptitude agrave simuler comme en un jeu de miroir lrsquoapparence exteacuterieure de tout ce qui existe de visible dans lrsquouniversraquo59

- Jean-Pierre Vernant reconeix que el fet de passar laquodu double agrave lrsquoimage de la preacutesentification de lrsquoinvisible agrave lrsquoimitation de lrsquoapparenceraquo60 plan-teja una quumlestioacute (doble) nova i difiacutecil com que lrsquoεἴδωλον no imita lrsquoaparenccedila drsquoallograve que nrsquoeacutes el fantasma sinoacute que es presenta com el seu doble o simulacre aleshores caldragrave saber a) laquoen quoi consiste alors sa ldquosemblancerdquo avec ce dont il manifeste ici-bas la preacutesence-absenceraquo61 i b) laquocomment cette similitude pourrait-elle ecirctre autre chose que la ressemblance physique entre la copie et son modegravele mdashleur identiteacute drsquoaspectraquo62 Jean-Pierre Vernant sosteacute que laquoau delagrave du simple aspect physique ce qui simule lrsquoeidocirclon crsquoest lrsquoidentiteacute drsquoun individuraquo63 Amb la laquoidentiteacute de lrsquoindividuraquo no fa referegravencia nomeacutes a lrsquoaspecte visual en

56 Ibiacutedem 23457 Ibiacutedem58 Ibiacutedem 23559 Ibiacutedem La cursiva eacutes nostra60 Ibiacutedem61 Ibiacutedem62 Ibiacutedem63 Ibiacutedem Jean-Pierre Vernant esmenta aquiacute referint-la a lrsquoeidocirclon el que ell en diu la ldquofoacuter-

mulardquo drsquoA Rivier (que eacutes citada per Suzanne Saiumld encara que referida com lrsquooriginal a lrsquoeikocircn) laquolrsquoeikon rapporte chaque objet agrave son typehellip agrave lrsquoimage exemplaire de sa nature propreraquo (SAiumld 322) El que li interessa a Jean-Pierre Vernant de la frase eacutes laquoagrave lrsquoimage

39


general sinoacute al cos (a la veu a lrsquoaspecte exterior a la forma corporal a lrsquoestatura a la manera de caminar a la mirada al vestit)64 i a traveacutes dels valors que el cos manifesta sobretot a laquoune premiegravere forme de ressemblance la similitude agrave soi lrsquoadeacutequation de lrsquordquoapparaicirctrerdquo agrave ce qursquoon est reacuteellement crsquoest-agrave-dire agrave ce qursquoon vautraquo65 Aquesta primera forma de semblanccedila no imita tota i cadascuna de les caracteriacutestiques laquomais drsquoune congruence par rapport agrave une norme drsquoune eacutevaluation par rapport agrave un modegravele exemplaireraquo66 Lrsquoεἴδωλον en tant que doble ens presenta com un duplicat de lrsquoaquella laquosimilitude agrave soiraquo que eacutes constitutiva de la identitat67

- Hi ha una altra semblanccedila del tot rellevant per a lrsquoeacutesser humagrave segons Jean-Pierre Vernant la laquosemblanccedila als deacuteusraquo laquopour qursquoun homme soit pleinement lui-mecircme pour qursquoil atteigne sa propre identiteacute par conformiteacute au type authentique du kalos kagathos il faut et suffit qursquoil apparaisse laquosemblable aux dieuxraquo68 I afegeix poc meacutes endavant laquoas-similer un homme aux dieux crsquoest reconnaicirctre chez ce personnage une entiegravere restauration de sa figure dans la pleacutenitude et lrsquointeacutegriteacute des valeurs qursquoelle doit manifesterraquo69 En aquest cas aquesta laquorestauration de lrsquoidentiteacuteraquo significa que laquola diviniteacute y mette un peu du sien en ac-cordant agrave un mortel un surplus de cette gracircce cette force cette beauteacute qui sont lrsquoapanage des Immortelsraquo70 Hi ha un paralmiddotlelisme entre la laquosemblance aux dieuxraquo dels mortals i la laquosemblance aux hommes vi-vantsraquo de les imatges fetes pels homes en ambdoacutes casos la semblanccedila demana un laquorayonnement de la charisraquo En el cas dels eacutessers vivents aquest laquorayonnement de la charisraquo lrsquoatorguen els deacuteus en el cas de les imatges lrsquoartesagrave que les fabrica71

- Tambeacute es pot produir el contrari segons la lectura de Jean-Pierre Vernant eacutes a dir laquola neacutegation de la semblanceraquo la qual es mostra en laquola deacuteteacuterioration ou mecircme la totale deacutegradation de sa figureraquo72 El que formulat en positiu era semblanccedila (ἐοικώς εἰκέλιος) en negatiu eacutes

exemplaire de sa nature propreraquo La frase drsquoA Rivier es troba en el seu article laquoSur les fragments 34 et 35 de Xeacutenophneraquo Revue de Philologie 39 (1956) 48 n1

64 Per als grecs tal com comenta Jean-Pierre Vernant el cos no eacutes nomeacutes quelcom de fiacutesic sinoacute quelcom portador de valors (bellesa noblesa forccedila agilitat elegagravencia esclat de la χάρις) laquole corps est perccedilu comme un teacutemoin de ce que sont socialement et personnelle-ment un homme ou une femmeraquo (Ibiacutedem 236)

65 Ibiacutedem La cursiva eacutes nostra66 Ibiacutedem67 Cf Ibiacutedem68 Ibiacutedem 23769 Ibiacutedem70 Ibiacutedem71 Cf Ibiacutedem72 Cf Ibiacutedem 238

40


dissemblanccedila (ἀεικία)73 Eacutes el que srsquoesdeveacute per exemple amb els cossos de lrsquoenemic en la Iliacuteada i lrsquoOdissea soacuten ultratjats fins a fer que esdevin-guin irrecognoscibles (dissemblants) perquegrave aixiacute mai no podran gaudir de la laquosemblance aux dieuxraquo ni tan sols de la dels homes mortals eacutes a dir als enemics els grecs els redueixen laquoagrave un eacutetat de non-personneraquo74

Els estudis de Suzanne Saiumld i de Jean-Pierre Vernant que acabem drsquoexposar ens han permegraves comprendre com en els textos meacutes antics de la literatura grega els problemes de laquola representacioacute de la imatgeraquo ja hi eacutes plan-tejat drsquouna manera aguda sobretot encara que no uacutenicament a traveacutes de la paraula εἴδωλον A meacutes hem pogut veure com el valor drsquouna exegesi seriosa fa un gran servei de cara a poder escatir i comprendre el sentit dels plantejaments posteriors (fins a Platoacute i fins a Plotiacute) sobre la problemagravetica de laquola representacioacute de la imatgeraquo

Drsquoenccedilagrave del segle viii aC egravepoca en quegrave neix lrsquoart figurativa i lrsquoescriptura i fins al segle iv aC en el qual es produiran canvis importants en relacioacute a la nocioacute drsquoimatge (amb el plantejament filosogravefic de Platoacute i despreacutes de Plotiacute) hem pogut veure tant en lrsquoart figurativa com tambeacute en aquelles paraules que diuen la figura ja sigui de manera especialitzada o de manera meacutes genegraverica i que algunes drsquoelles precisament soacuten les paraules que meacutes srsquoacosten a dir la imatge (perograve que encara no en diuen la nocioacute de representacioacute eacutes a dir la nocioacute drsquoimatge progravepiament dita) repetim hem pogut veure com totes aquestes paraules unes i altres tenen una significacioacute arrelada en lrsquoagravembit religioacutes de lrsquoexistegravencia humana (i de cap manera tenen una significacioacute filosogravefica enca-ra) La imatge doncs en aquell periacuteode arcaic no constitueix progravepiament un concepte El mythos (imatge) roman encara dissociat del logos (paraula concep-te) Les paraules amb les quals designen el que per a nosaltres eacutes la imatge o la representacioacute tan sols diuen per a ells realitats no-sensibles que es revelen a la percepcioacute i a lrsquoenteniment com a actualitzacions de lrsquoinvisible amb alguna forma o altra de presegravencia-absegravencia En el periacuteode arcaic aixograve srsquoesdeveacute per exemple com hem vist amb els mots ξόανον κολοσσός entre drsquoaltres i fins i tot amb els mots εἰκών i ἄγαλμα que tambeacute demanen alguna mena de suport material75 Per contra εἴδωλον designa una realitat purament visual sense suport ontologravegic amb tots els matisos a quegrave ha fet referegravencia lrsquoestudi de Jean-Pierre Vernant Aquiacute ve a tomb recordar que Anca Vasiliu teacute

73 Cf Ibiacutedem74 Ibiacutedem75 vASiliu 144-145

41


en compte el quegrave suposa lrsquouacutes del mot εἴδωλα per part de pensadors com ara Tales Demogravecrit Epicur i Lucreci (simulacra imagines)76

Com assenyala Jean-Pierre Vernant entre els segles v i iv aC srsquoesdeveacute una novetat important en la cultura grega perquegrave es passa com hem dit anteriorment de fer present lrsquoinvisible a imitar les aparences Aixograve eacutes possible sobretot drsquouna banda gragravecies a Xenofont que ha esbossat una teoria de la imitacioacute (μίμησις) i de lrsquoaltra banda tambeacute gragravecies a Platoacute que ha elaborat de manera prou sistemagravetica una teoria de la miacutemesi77 Tanmateix passa que molt sovint no tenim suficientment en compte el paper que tingueacute Simograveni-des de Ceos a cavall dels segles vi-vi aC en aquesta mutacioacute

Simogravenides (556-467 aC) eacutes un dels meacutes cegravelebres poetes liacuterics grecs78 Havia estat en diverses ocasions a Atenes A traveacutes dels seus versos promogueacute una nova manera de comprendre lrsquohome i considerava la seva art poegravetica com un ofici per la qual demanava precisament remuneracioacute Es presenta a si mateix com un mestre de la ilmiddotlusioacute i eacutes el primer que oposa veritat (ἀλήθεια) a aparenccedila (δόξα) Drsquoell eacutes la cegravelebre definicioacute de pintura i de poesia posades en relacioacute laquoLa pintura eacutes una poesia silenciosa i la poesia una pintura que parlaraquo Michael Psellos un monjo bizantiacute del segle xi atribueix a Simogravenides de Ceos aquesta dita laquoLa paraula eacutes la imatge de la realitatraquo laquoὁ λὀγος τῶν πραγμάτων εἰκών ἐστινraquo (PG cxxii 821)79 La paraula eacutes definida com a εἰκών Aquesta eacutes una novetat radical que aporta el pensament de Simogravenides de Ceos Les estagravetues ja havien comenccedilat a ser imatges eacutes a dir signes figurats (figures) que miraven drsquoevocar una realitat fora drsquoelles mateixes Aixograve eacutes ben palegraves en el fet que comencem a trobar signatures a la base de les estagravetues i tambeacute drsquoalgunes pintures A partir drsquoara i gragravecies a aquest posicionament de Simogravenides de Ceos lrsquoartista seragrave el creador de la imatge la imatge ja no seragrave anogravenima com abans Aquesta eacutes la consciegravencia de Simogravenides ell eacutes qui crea els seus versos amb una tegravecnica que eacutes treball i que com a tal ha de ser remunerada Tot aixograve meacutes endavant tindragrave consequumlegravencies en lrsquoart figuratiu

76 Vegeu el text drsquoAnca Vasiliu a la nota 3777 vernAnt Mythe et penseacutee 340-34178 Cf Marcel detienne Les Maicirctres de Veacuteriteacute dans la Gregravece archaiumlque (Le livre de poche

611) Preacuteface de Pierre Vidal-Naquet Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2006 184-189

79 La traduccioacute del mot εἰκών per imatge resulta aciacute ambiacutegua Naturalment es refereix a fi-gura Certament podriacuteem traduir laquoLa paraula eacutes figura de la realitatraquo El que estagrave en joc eacutes el fet que Simogravenides de Ceos partint del fet mateix que en lrsquoescriure i el figurar (per mitjagrave de la pintura o de lrsquoescultura) es diuen originagraveriament amb el mateix verb (γραφεῖν) ambdues arts siguin εἰκών (figuracioacute) de la realitat (drsquoallograve que srsquoesdeveacute en la vida corrent πραγμάτων) No hi ha en aquests text de Simogravenides de Ceos una nocioacute drsquoimatge sinoacute tan sols una comparacioacute entre arts aparentment diverses Tanmateix resulta prou significa-tiu el fet drsquoestablir aquesta metagravefora i amb els termes que ho fa

42


sigui pictograveric sigui estatuari Drsquoenccedilagrave del segle viii aC com hem dit sovint lrsquoestagravetua tan sols era un signe religioacutes una imatge en el sentit de signe figu-rat que evocava alguna cosa de meacutes enllagrave drsquoella mateixa Ara seragrave la mateixa paraula poegravetica la que seragrave tinguda com a obra drsquoart feta artesanalment perograve amb lrsquoesforccedil drsquoun treball humagrave que parla per a humans

Abans hem fet esment de Xenofont (ca 430 - ca 355 aC) com aquell que havia esbossat una teoria de la imitacioacute (μίμησις) Aciacute tan sols ens volem detu-rar en dos fragments de la seva obra lrsquoun el trobem en El Convit de Cagravelmiddotlies (Συμπόσιον [φιλοσόφων] iv 21-23) lrsquoaltre el meacutes rellevant en els Records de Sogravecrates (Ἀπομνημονεύματα [Ζωκράτους] iii 101ndash113)

El fragment de El Convit de Cagravelmiddotlias (iv 21-23) apunta a la relacioacute de la fi-gura (εἴδωλον) amb lrsquooriginal en termes de semblanccedila (ὅμοιον) tot assenya-lant alhora la distagravencia que hi ha entre la figura i lrsquooriginal contemplat en la visioacute directe de lrsquoobjecte la proximitat de la original causa goig (τέρψις) en el qui el contempla mentre que la seva distagravencia que es viu en la visioacute tan sols de la figura (εἴδωλον) eacutes motiu de nostagravelgia (πόθον)80 Hi ha doncs insinuada la relacioacute de semblanccedila i dissemblanccedila entre figura i original i les afectacions que en produeix la seva contemplacioacute De fet aixograve suposa que tota figura drsquoalguna manera o altra laquotraeix el seu modelraquo81 tota semblanccedila suposa una dissemblanccedila aixiacute com tota dissemblanccedila es pot predicar de quel-com en quegrave hi ha una forma o altra de semblanccedila

En els Records de Sogravecrates (iii 101ndash113) Xenofont narra algunes de les converses que Sogravecrates per si els podia ser uacutetil (ὠφέλιμος en ibiacutedem) man-tenia amb gent que exercia els seus oficis (τέχνας en iii 10 1) Primer parla amb un pintor (τὸν ζωγράφον en iii 101) tot seguit amb un escultor (τὸν ἀνδριαντοποιόν en iii 10 6) i finalment amb un armer (τὸν θωρα-

80 En el fragment de El Convit de Cagravelmiddotlias (iv 21-23) srsquoesdeveacute que Critobul un deixeble de Sogravecrates conversant amb Sogravecrates a casa de Cagravelmiddotlias davant tots els presents parla sense parar de Cliacutenias el seu enamorat En aquest moment de la conversa Sogravecrates li retreu que no pari de dir el nom de Cliacutenias Critobul contesta que encara que parleacutes menys de Cliacutenias aixograve no significaria que no el porti dins el cor Aixograve ho diu amb aquests termes (iv 21) laquoNo saps [Sogravecrates] que tinc tan clara la seva figura dins lrsquoagravenima (σαφῶς ἔχω εἴδωλον αὐτοῦ ἐν τῇ ψυχῇ) que si jo fos estatuaire o pintor (πλαστικὸς ἢ ζωγραφικός) podria fer de la figura (ἐκ τοῦ εἰδώλου) una obra semblant a ell (ὅμοιον αὐτοῦ) com si lrsquoestigueacutes veient (πρὸς αὐτὸν ὁρῶν)raquo Sogravecrates li demana (iv 22) laquoAixiacute per quegrave si tens una figura tan semblant a ell (ὅμοιον εἴδωλον ἔχων πράγματα) em molestes fent que et dugui alliacute on el pots veure (ὅπου ὄψει)raquo Clitobul respon a Sogravecrates [iv 22] laquoPerquegrave la seva visioacute (ἡ αὐτοῦ ὄψις) em pot causar gran alegria (εὐφραίνειν δύναται) en canvi la de la seva figura (ἡ δὲ τοῦ εἰδώλου) no em produeix gaudi (τέρψιν) sinoacute nostagravelgia (πόθον)raquo

81 Laurent Lavaud parlant de la imatge escriu laquoecirctre image crsquoest en partie dissembler trahir son modegraveleraquo (Lrsquoimage (GF 3026) Introduction choix de textes commentaires vade-mecun et bibliographie par Laurent lAvAud Pariacutes Flammarion 1999 27)

43


κοποιόν en iii 10 9) Les converses plenes de matisos en els quals ara no ens podem deturar per tal om no disposem drsquoespai suficient per analitzar-les mostren un posicionament clar i nou de Xenofont respecte de la tradicioacute anterior Encara que de manera succinta i a traveacutes de la figura literagraveria del diagraveleg eacutes ben patent que es comenccedila a elaborar el problema de la representa-cioacute de la imatge

En la conversa amb el pintor la pintura (γραφική) eacutes definida com a laquorepresentacioacute dels objectes que es veuenraquo (εἰκασία τῶν ὁρωμένων en iii 10 1) Aquesta representacioacute eacutes feta per imitacioacute (ἀπεικάζοντες ἐκμιμεῖσθε en ibiacutedem) de la forma perfecta (τά καλὰ εἴδη en ibiacutedem) fins arribar a imitar el caragravecter de lrsquoagravenima (ἀπομιμεῖσθε τῆς ψυχῆς ἦθος en iii 10 3) que no eacutes del tot visible (μηδὲ ὅλως ὁρατόν ἐστιν en iii 10 4)

En la conversa amb lrsquoescultor srsquoesmenta que a la mirada dels homes (τῆς ὄψεως τοὺς ἀνθρώπους en iii 10 6) allograve que els captiva meacutes (μάλιστα ψυχαγωγεῖ en ibiacutedem) de les escultures (τοῖς ἀνδριᾶσιν en iii 10 7) eacutes el fet que laquoes mostrin plenes de vidaraquo (τὸ ζωτικόν φαίνεσθαι en iii 10 6) Aquesta vivor proveacute de copiar bo i representant-les les formes originals vives (τοῖς τῶν ζώντων εἴδεσιν ἀπεικάζων en iii 10 7) En aquesta representacioacute no nomeacutes srsquohi copien els trets corporals fiacutesics (cf ἐν τῷ σώματι en ibiacutedem) sinoacute que cal imitar-hi els sentiments dels cossos que tenen alguna activitat (τὰ πάθη τῶν ποιούντων τι σωμάτων ἀπομιμεῖσθαι iii 10 8) i fins i tot per tal que lrsquoescultura sigui una bona escultura el meacutes essencial cal representar-hi les activitats de lrsquoagravenima (τὰ τῆς ψυχῆς ἔργα τῷ εἴδει πορσεικάζειν en ibiacutedem)

En la conversa amb lrsquoarmer es parla de lrsquoart de fabricar cuirasses ben acabades (θώρακας εὖ εἰσγασμέμους en iii 10 9) i de la proporcioacute que han de seguir en el proceacutes drsquoadaptacioacute-imitacioacute del cos (proporcionat o no) de lrsquousuari de la cuirassa que serveix de model per a la confeccioacute de lrsquoencagraverrec Si beacute en principi srsquoafirma en general per part de lrsquoarmer que soacuten les meacutes ben proporcionades (εὐρυθμοτέρους en iii 10 10) en el pregun-tar de Sogravecrates es veu la necessitat drsquoacotar el concepte de proporcioacute que ha emprat lrsquoarmer perquegrave la proporcioacute pot ser que sigui obrada en un proceacutes drsquoadaptacioacute-imitacioacute sobre una altra proporcioacute (p ex εὔρυθμα en iii 10 9) o sobre una desproporcioacute (p ex ἄρρυθμα en ibiacutedem) depenent de com sigui el cos mdashproporcionat o nomdash per al qual sersquon vulgui fer una cuirassa adaptada (cf en iii 10 10-13) En els cossos desproporcionats caldragrave que la cuirassa srsquoadapti beacute a aquest cos i aixograve significa que cal cercar la proporcioacute en una desproporcioacute I aquest art de saber adaptar-imitar els cossos proporcio-nadament (sigui en una proporcioacute o en una desproporcioacute) eacutes el que fa bona lrsquoart de lrsquoarmer laquoaquest eacutes el motiu pel qual crec que les meves obres valen tantraquo (αὐτὸ δι᾽ὅπερ ἔγωγε τὰ ἐμὰ ἔργα πλείστου ἄξια νομίζω εἶναι en iii 10 14) De fet srsquoestagrave parlant no laquode la proporcioacute en si mateixa sinoacute en relacioacute a lrsquousuariraquo (τὸ εὔρυθμον οὐ καθ᾽ἑαυτὸ λέγειν ἀλλὰ πρὸς τὸν χρώμενον

44


en iii 10 12) perquegrave el que en aquest art se cerca eacutes que les cuirasses fabri-cades artesanalment en proporcioacute a cada usuari no molestin a qui les porti (cf τοὺς μὴ λυποῦντας ἐν τῇ χρείᾳ en iii 10 15)

A continuacioacute de les converses amb la gent drsquooficis (iii 101ndash113) po-dem llegir encara una conversa amb Teodota (iii 111ndash18) Parem atencioacute al primer fragment (iii 111ndash3) Sersquons presenta el cas de Teodota una dona bella (γυναικὸς καλῆς en iii 11 1) que feia de model de pintors Sogravecrates proposa anar-la a veure i ell i els companys van a casa drsquoella La troben que posava per a un pintor Sogravecrates i els seus companys laquovan comenccedilar a contemplar-laraquo (ἐθεάσαντο en iii 11 2) Sogravecrates comenta que soacuten ells qui han drsquoestar agraiumlts a Teodota i no tan sols Teodota als qui la paguen per tal de rebre beneficis de la seva exhibicioacute (ἐπέδειξεν ibiacutedem) La raoacute eacutes que ells han pogut beneficiar-se de la contemplacioacute de la seva gragravecia (χἀριν ibiacutedem) Cert que ella segons Sogravecrates es beneficiava (ὠφελιμωτέρα en ibiacutedem) de les lloances que ells li feien Meacutes encara en fer coacuterrer la veu de la seva gragravecia i bellesa ella en treuria encara meacutes profit Tanmateix ells en el moment de la narracioacute afirmen que estan desitjosos de tocar el que estaven contemplant (ἐθεασάμεθα ἐπιθυμοῦμεν ἅψασθαι en iii 11 3) i que se nrsquoaniran frisosos i meacutes tard se nrsquoenyoraran (ποθήσομεν en ibiacutedem) Teodota tanca aquest fragment de la conversa dient que tambeacute ella els hauria drsquoestar agraiumlts a tots ells per la contemplacioacute de quegrave eacutes objecte per part de tots ells de la seva bellesa rebuda com a do (τῆς θέας χάριν ἔχειν en ibiacutedem)

Aixiacute doncs el fragment de Teodota mostra com Xenofont distingeix en-tre la bellesa contemplada directament (que desitja ser fins i tot tocada amb les mans) i la bellesa que podria arribar a assolir la imitacioacute que en fan els pintors A meacutes doacutena a entendre que la manca contemplacioacute de la bellesa engendra enyoranccedila com ho ha dit en els fragments anteriors El moment contemplatiu eacutes un moment que es mou imperceptiblement en una per-manegravencia no sentida del moment present El desig un cop contemplada la bellesa eacutes el gran creador drsquoimatges82 I Xenofont encara no distingeix com Platoacute entre la bellesa en si mateixa la cogravepia de la bellesa (la bellesa de la model) i la cogravepia de la cogravepia (el quadre del pintor) Per tant el desig en-cara es mou en lrsquoagravembit de la temporalitat si beacute indubtablement apunta vers lrsquoeternitat almenys a restar fora del temps

Aquests petits tasts de Xenofont que mai no empren el mot εἰκών mdashtot i que Xenofont eacutes un mot que coneix prou beacutemdash83 sinoacute que usa el mot εἰδώλον testimonien un canvi en la comprensioacute de la representacioacute de la

82 Sobre la relacioacute entre desig i imatge Laurent Lavaud ha escrit amb raoacute el seguumlent laquoLe deacutesir constitue la racine de toute production drsquoimages elles sont lrsquoexpression drsquoun rap-port fantasmeacute agrave lrsquoexteacuterioriteacute Mais par lrsquoimage nous sommes doublement reconduits au reacuteel Drsquoune part parce que la repreacutesentation porte en elle la marque drsquoune insuffisance par rapport agrave lrsquoeacutepreuve de la reacutealiteacute la satisfaction qursquoelle procure nrsquoest que relative et ne fait que renforcer le deacutesir de la rencontre effective du monde De lrsquoautre parce que lrsquoimage possegravede un pouvoir propre qui ne laisse pas le reacuteel intactraquo (lAvAud 26)

83 Xenofont usa el mot εἰκών 160x en el conjunt del seu Corpus

45


imatge tot forjant inicialment la nocioacute drsquoimatge I aixograve sembla ser aixiacute perquegrave en lrsquoexplicacioacute de la imitacioacute en els oficis en quegrave es essencial la imatge-figura (εἰδώλον) srsquoendinsa en la recerca del sentit i de la problemagravetica que aquest sentit comporta Xenofont eacutes contemporani de Platoacute encara que resulta prou evident que tot i el gran esforccedil mimegravetic de la seva narracioacute-diagraveleg no arriba al fons i ni a lrsquoabast conceptual del plantejament tambeacute narratiu i dialogal de Platoacute

No hi ha dubte que el pensament platogravenic produeix un canvi important en relacioacute a la imatge i a la seva capacitat de relacionar lrsquoinvisible i el visible el veritable i el fals Amb Platoacute la nocioacute drsquoimatge i per tant de representacioacute pren volada

Abans de res conveacute dir que en Platoacute encara trobem usos de la termino-logia progravepia de lrsquoart figurativa Per exemple trobem el terme εἰκωνές per dir tant les ἀγάλματα (per exemple εἰκόνα en Phaedr 235d9 i ἀγάλματα en Criacutetias 116e4) com per dir les laquorealitats versemblantsraquo (εἰκόνα en Soph 240b i en diversos indrets del llibre vii de La Repuacuteblica) Tanmateix el gruix de la reflexioacute platogravenica srsquoadreccedilaragrave a abordar a fons per mitjagrave dels termes εἴδωλον i εἰκών el problema de la representacioacute de la imatge

En general podem afirmar que el que hi ha en joc en la reflexioacute sobre la imatge eacutes lrsquoestatut del moacuten visible en el qual lrsquoeacutesser humagrave es troba immers lrsquoestructura drsquoaquest moacuten visible eacutes deen tensioacute constant entre presegravencies i absegravencies en el benentegraves que en aquest moacuten visible srsquohi doacutena una relacioacute de tensioacute de presegravencia-absegravencia eacutes a dir de formes de presegravencia que alhora ho soacuten drsquoabsegravencia i de formes drsquoabsegravencia que alhora ho soacuten de presegravencia Caldragrave doncs demanar-se aquesta tensioacute en el moacuten del visible que suposa la imatge pot de debograve arribar a ser pensada Laurent Lavaud ho formula aixiacute laquoComme srsquoopegravere le passage de la visibiliteacute de lrsquoimage agrave son intelligibilliteacuteraquo84 I en aquest laquopassageraquo podem afegir-hi nosaltres quin valor hi teacute la paraula En aquest sentit Anca Vasiliu es pregunta laquoComment se fait-il que lrsquoon doive recourir aux mots pour distinguer reacuteellement ce que nous regardons volontairement ou intentionnellement alors que les mecircmes mots butent et srsquoeffaissent pauvrement lorsqursquoil srsquoagit drsquoobserver lrsquoacquis silencieux du regard et drsquoen rendre compte en aveugle agrave autrui Le visible nrsquoest-il pas drsquoembleacutee clair et eacutevident ne suffit-il pas comme preuve de veacuteriteacute agrave lrsquoeacutegard drsquoun objet vu en absence des paroles et des discoursraquo85 I Platoacute cercant aquesta intelmiddotligibilitat de la imatge a traveacutes drsquouna anagravelisi minuciosa de la realitat i del llenguatge per a dir-la dedicaragrave tot el seu esforccedil en aquest punt

84 lAvAud 2685 Anca vASiliu Dire et voir La parole visible du Sophiste (Bibliothegraveque drsquohistoire de la

philosophie) Pariacutes Vrin 2008 7

46


a parlar no nomeacutes de la naturalesa de la imatge sinoacute tambeacute del seu concepte La seva nocioacute drsquoimatge li permetragrave comprendre el visible a condicioacute de veure-hi la realitat jerarquitzada on no tot hi teacute el mateix grau de realitat Davant drsquoaquesta problemagravetica alguns dels pensadors han optat per comprendre la nocioacute drsquoimatge com a homogeneitzadora del real drsquoaltres en canvi com Platoacute com a jerarquitzadora del real Aquestes dues estrategravegies drsquoaproximacioacute al real Laurent Lavaud les anomena laquostrateacutegies de la continuiteacuteraquo i laquostrateacutegies de lrsquoeacutecartraquo que intenten donar raoacute de la tensioacute entre semblanccedila i dissemblanccedila86 Lrsquoestrategravegia de Platoacute que jerarquitza el moacuten de la invisibilitat respecte del moacuten de la visibilitat seria una laquostrateacutegie de lrsquoeacutecartraquo de la qual de ben segur que nrsquoeacutes pioner segons Lavaud

En Platoacute llegim dues modalitats drsquoimatge la imatge com a tal (lrsquoεἰκών) i el simulacre (lrsquoεἰδώλον) Drsquouna banda lrsquoεἰκών eacutes la imatge que diu relacioacute a lrsquointelmiddotligible i com a tal ens hi permet lrsquoacceacutes Aixograve suposa que a aquesta imatge situada en el moacuten de la visibilitat li manca alguna cosa que aquesta imatge no expressa la plenitud de lrsquoimatjat sinoacute que la visioacute drsquoella i el llenguatge que la gosa dir apunten vers una intelmiddotligibilitat enllagrave del moacuten visible mostrant-ne a lrsquohora la seva distagravencia En lrsquoordre jeragraverquic de lrsquoeacutesser lrsquoεἰκών apunta vers lrsquoeacutesser real lrsquoeacutesser en la seva plenitud Des de la visioacute drsquoaquesta no-plenitud de lrsquoeacutesser que eacutes lrsquoεἰκών lrsquoeacutesser humagrave pot arribar a la contemplacioacute de lrsquoeacutesser veritable que no eacutes altra cosa que la visioacute plena la contemplacioacute de la idea Drsquoaltra banda lrsquoεἰδώλον eacutes la imatge que es llegeix a si mateixa com a plenitud de la realitat Eacutes la imatge mimegravetica de lrsquooriginal En ella mateixa srsquoesgota el sentit de la realitat No hi ha en ella cap deficiegravencia no apunta a res meacutes que a si mateixa En el fons eacutes tinguda per una imitacioacute tan perfecta de lrsquooriginal que nomeacutes nrsquoeacutes un doble el seu doble Podem dir que barra el pas al moacuten de la intelmiddotligibilitat fent del moacuten de la visioacute sensible el moacuten de la realitat Lrsquoεἰδώλον no fa meacutes que entrar en un grau tan gran de rivalitat amb lrsquooriginal que srsquoidentifica amb ell sense mostrar-ne cap diferegravencia (eacutes identitat de la dissemblanccedila) i eacutes per aixograve mateix que tan sols nrsquoesdeveacute un duplicat seu que com a tal causa a lrsquoeacutesser humagrave una fascinacioacute visual sense cap mena de referent criacutetic operat des del llenguatge (logos) que apunta en el seu dirno-dir cap a la veritable realitat de lrsquointelmiddotligible Eacutes imatge sense logos En aquesta pretensioacute de plenitud de realitat de lrsquoεἰδώλον mdashquan de fet nomeacutes nrsquoeacutes el seu doblemdash i sense cap logos que el critiqui eacutes a dir que en jutgi la seva semblanccedila i dissemblanccedila amb lrsquooriginal lrsquooriginal cau progravepiament en lrsquooblit i el doble esgota la totalitat de la realitat esdeveacute autoreferent de si mateix i res meacutes O com ho ha escrit Laurent Lavaud a propogravesit de la miacutemesi de lrsquoεἰδώλον laquoDans cette seconde forme drsquoimage la mimesis lrsquoimitation ne manifeste plus drsquoecirctre elle le recouvre srsquoen approprie les preacuterogatives et plus grave encore le fait tomber dans lrsquooubliraquo87

Eacutes prou coneguda la teoria de la imitacioacute platogravenica que sota el principi de la

86 Cf lAvAud 2787 lAvAud 27-28

47


semblanccedila ordena jeragraverquicament la realitat (ontologia) i nrsquoassenyala les etapes drsquoacceacutes gradual al seu coneixement El proceacutes cognitiu tal com ens el refereix el fragment platogravenic de la liacutenia que trobem en el final del llibre vi de La Repuacuteblica (Resp vi 509d6-511e5) consta de quatre etapes i en elles la imatge interveacute en dos del quatre nivells del coneixement el primer i meacutes inferior la imaginacioacute (εἰκασία) que ens fa veure imatges (εἰκόνες en Resp vi 509e1) on veiem laquoles ombres els reflexos en lrsquoaigua i totes les coses que per la seva iacutendole soacuten denses llises i brillants i tot el que eacutes aixiacuteraquo (Resp vi 510ba1-3) i el tercer eacutes a dir el coneixement discursiu (διάνοια) on laquolrsquoagravenima emprant les coses abans imitades com si fossin imatges es veu forccedilada a esbrinar a partir de supogravesitsraquo (τότε μιμηθεῖσιν ὡς εἰκοσιν χρωμένη ψυχὴ ζητεῖν ἀναγκάζεται ἐξ ὑποθέσεων en Resp vi 510b4-5) En els altres nivells del coneixement el segon anomenat creenccedila (πίστις) i el quart la intelmiddotligegravencia (νοῦς) no hi intervenen les imatges Les imatges es mostren en lrsquoagravenima depenent de la direccioacute de la seva mirada les imatges no soacuten constitutives drsquoelles mateixes sinoacute que depenen de lrsquoorientacioacute de la mateixa mirada orientacioacute que no teacute com a finalitat allograve que mira sinoacute que mirant la imatge mira vers una realitat enllagrave drsquoella mateixa perquegrave lrsquoεἰκών ho fa possible les imatges en les ombres i els reflexos en lrsquoaigua permeten accedir a la realitat que representen i amb la qual hi tenen semblanccedila-dissemblanccedila aixiacute mateix el qui fa geometria a traveacutes de les imatges que utilitza de fet pensa en els cercles i els triangles en si mateixos Aixiacute doncs aquestes imatges-εἰκόνες soacuten mediacions drsquoacceacutes al real i per tant permeten com a tals passar del visible a lrsquoinvisible guardant la distagravencia necessagraveria que hi posa la tensioacute harmoniosa entre la semblanccedila-dissemblanccedila que suposa la possibilitat drsquoaccedir al real

En la narracioacute platogravenica de la Caverna del llibre VII de La Repuacuteblica (514a2-517a7) srsquohi fa un plantejament semblant no pas el mateix Cal no oblidar de cap manera que en tres ocasions Platoacute mateix substantiva aquesta narracioacute de la Caverna com a εἰκών (cf Resp VII 515a4 517a8 i 517d1) Tambeacute en aquesta narracioacute hi teacute un paper rellevant la imatge i sobretot la relacioacute entre la imatge i la paraula En un altre lloc en relacioacute a aquesta narracioacute de la caverna vam poder escriure laquoLa relacioacute que trobem entre la imatge i la paraula que posen en joc la sensibilitat i la intelmiddotligegravencia con-flueixen en la mirada la qual degudament orientada seragrave el comenccedilament de lrsquoencaminament vers la visioacute del veritable Perograve segons Platoacute la mirada no nomeacutes pot arribar a ser sinoacute que hauria de ser emmotllada conformada educada en aquesta complementarietat entre imatge i paraula i aixiacute poder possibilitar lrsquoassoliment de la visioacute del Beacute i del llenguatge adequat per a dir-lo veritablement En aquest punt Platoacute presenta la novetat de mostrar-nos els liacutemits de la paraula respecte del visible i igualment els liacutemits de la imatge de la qual nrsquoha definit el seu estatut ontologravegic drsquointermediacioacute En Platoacute la imat-ge eacutes llegida com a mediacioacute del pensament i per tant drsquoalguna manera ne-cessitant de la paraula per tal de ser llegida Imatge i paraula es complemen-ten Cal exercitar-se en la mirada tant com en el pensament i sobretot cal

48


exercitar-se en la comprensioacute de la seva complementacioacute autegraventica que faragrave de la imatge i de la paraula mediacions necessagraveries de la realitat veritableraquo88

No podem passar per alt despreacutes drsquohaver parlat de la comparacioacute de la liacutenia i de la narracioacute de la imatge de la caverna un fragment important el fragment que llegim en el llibre x de La Repuacuteblica (596a5-598d6) on sersquons exposa la problemagravetica sobre la imitacioacute arran dels exemples de la multi-plicitat de llits i de taules (πολλαί πού εἰσι κλῖναι καὶ τράπεζαι en Resp x 596b1) que en la narracioacute platogravenica es redueix a tractar nomeacutes com a exemple lrsquoexemple dels tres llits (a partir de 597a1) que serveix per explicar el que es podria dir de les taules i laquototes les altres cosesraquo (596b8-9)

Lrsquoinici del llibre x de La Repuacuteblica (595a1) parla del retorn de la poesia a la ciutat de la qual diu que laquoeacutes totalment inadmissible la imitativaraquo (τὸ μηδαμῇ παραδέχεσθαι αὐτῆς ὅση μιμητική en 595a5) Platoacute comenccedilaragrave a parlar de la μίμησις i ho fa a partir de la criacutetica a la imitacioacute de tragravegics i poetes imitatius (cf 595b3-5) a causa que en la seva miacutemesi es defuig la veritat (cf 595c2-3) I es planteja la pregunta laquola imitacioacute em pots dir exactament quegrave eacutesraquo (μίμησιν ὅλως ἔχοις ἄν μοι εἰπεῖν ὅτι ποτ᾽ἐστίν en 595c7) A aquesta pregunta srsquohi respon amb lrsquoexemple de la relacioacute mimegravetica de tres llits el llit-concepte (idea divina) el llit-objecte artesanal i el llit-pintat (per un pintor) Lrsquoexplicacioacute que Platoacute havia fet en la comparacioacute de la liacutenia i en la narracioacute de la imatge de la caverna en el sentit que srsquoexplicava la rea-litat jeragraverquicament mostrant com de la Forma en participaven gradualment els altres objectes del moacuten visible ara srsquoadona que no pot acabar drsquoexplicar tota la realitat (almenys ben fonamentada en lrsquoeacutesser veritable) Precisament lrsquoexemple dels tres llits89 teacute la virtut de mostrar dues maneres diferents de funcionar de la miacutemesi lrsquouna la miacutemesi entre el llit-objecte artesanal i el llit-concepte lrsquoaltra la miacutemesi que es doacutena entre el llit-del pintor i el llit-objecte artesanal En un cas la miacutemesi reprodueix la Forma (veritable) en un objecte aparent perograve en lrsquoaltre cas la reproduccioacute mimegravetica va de cogravepia a cogravepia-de-cogravepia eacutes a dir reprodueix una aparenccedila en una altra aparenccedila de segon ordre En aquest segon cas no hi ha participacioacute de la Forma i per tant hi ha una exclusioacute del camp ontologravegic (de lrsquoeacutesser veritable) El model explicatiu jerarquitzat on hi teacute un paper decisiu la participacioacute (μέθεξις) es mostra on-tologravegicament insuficient Platoacute corregeix aquesta ontologia de la participacioacute

88 Antoni BoScH-veciAnA laquoEntre foscors i clarors La ldquomiradardquo com a ldquoexercici filosograveficrdquo a la caverna de Platoacuteraquo Temps drsquoeducacioacute 42 (2012) 142 En aquest estudi hi ha una anagravelisi detallada del sentit de la imatge en la narracioacute platogravenica de la caverna (BoScH-veciAnA 133-162) Lrsquoestudi va ser presentat en el laquoII Congreacutes Catalagrave de Filosofia In Memoriam Joan Fusterraquo organitzat per la Societat de Filosofia del Paiacutes Valenciagrave la Societat Cata-lana de Filosofia i lrsquoAssociacioacute Filosogravefica de les Illes Balears i celebrat a Sueca els dies 9 10 i 11 de novembre de 2011 Seragrave reproduiumlt amb alguna modificacioacute en les actes de lrsquoesmentat congreacutes i tambeacute en la RCatT

89 Cf Jean-Franccedilois prAdeAu laquoTous les lits de la Reacutepubliqueraquo en Jean-Franccedilois prAdeAu Platon lrsquoimitation de la philosophie Paris Aubier 2009 276-290

49


perquegrave no podia explicar la totalitat de la realitat des de la miacutemesi Ara dis-tingida la miacutemesi gragravecies a haver-se adonat que hi ha dues miacutemesis lrsquouna de participacioacute (entre el llit-concepte-idea i el llit-objecte artesanal) i lrsquoaltra de fenomegravemica (entre el llit-objecte artesanal i el llit-pintat) Platoacute podragrave veure com la veritable miacutemesi eacutes la miacutemesi participativa (de la veritable Forma) i no pas la miacutemesi fenomegravenica on la participacioacute (de la Forma) hi eacutes impossible perquegrave no reposa en la imitacioacute de la Forma sinoacute en la imitacioacute de lrsquoaparenccedila Aquesta imitacioacute de lrsquoaparenccedila estagrave tan sols sostinguda en la mirada del pintor envers una aparenccedila El pintor en el seu ofici pictograveric nomeacutes estagrave valorant la seva imitacioacute en funcioacute de la validesa que teacute la seva obra respecte de la relacioacute entre lrsquoaparenccedila i la seva representacioacute (tambeacute drsquoaparenccedila) no hi ha cap espai ontologravegic drsquoaproximacioacute a la veritat de la Forma Platoacute aciacute ha comenccedilat a afinar la seva concepcioacute de la miacutemesi i de la representacioacute El tractament de la problemagravetica de la representacioacute de la imatge demana una finor ontologravegica de primer ordre que Platoacute desplegaragrave en el Sofista En el Sofista doncs Pla-toacute concentraragrave la seva atencioacute en determinar tot distingint-les les nocions drsquoimatge i de miacutemesi Aixograve li possibilitaragrave una nova forma drsquoontologia que definitivament superi les deficiegravencies de lrsquoontologia de la participacioacute tal com les ha mostrades amb lrsquoexemple dels tres llits en el llibre x de La Repuacuteblica

En el Sofista un dels diagravelegs platogravenics que ha merescut un extens treball de Heidegger90 Platoacute de cara a cercar una nova fonamentacioacute ontologravegica de la imatge srsquoendinsaragrave en el seu estudi a partir drsquouna distincioacute essencial la distincioacute entre tegravecniques de produccioacute drsquoimatges En el Sofista Platoacute parla de dues tegravecniques drsquoimitacioacute o laquodues formes drsquoart imitativaraquo (δύο εἴδη τῆς μιμητικῆς en 235d1-2) lrsquouna laquolrsquoart figurativaraquo (τὴν εἰκαστικὴν τέχνην en 235d6) que elabora laquoimatges [hellip] idegraventiquesraquo (εἰκός [hellip] εἰκόνα en 236α8) drsquoacord amb un model original lrsquoaltre laquolrsquoart simulativaraquo (τέχνην φανταστικήν en 236b2) que elabora una laquoimatge-aparenccedilaraquo (φάντασμα en 236b7) drsquoacord amb un model al qual laquoaparenta assemblar-srsquohi sense assemblar-srsquohi de debograveraquo (cf 236b7) La τεχνὴ είκαστική eacutes qualificada com laquola millorraquo (μάλιστα en 235d7) Eacutes important posar en relleu que Platoacute parla de dues arts (δύο τεχναί) i no pas drsquouna sola art Eacutes a dir segons Platoacute els artistes no exerceixen els uns beacute i els altres malament el seu art sinoacute que exerceixen arts diversos Per aixograve aquestes dues formes de tegravecnica drsquoimatges

90 Ens servim de lrsquoedicioacute francesa Martin Heidegger Platon Le Sophiste Traduit de lrsquoalle-mand par Jean-Franccedilois Courtine Pascal David Dominique Pradelle Philippe Quesne sous la responsabiliteacute de Jean-Franccedilois Courtine et Pascal David Paris Gallimard 2001 A meacutes hem seguit els estudis seguumlents BoScH-veciAnA 133-138 i 149-150 lAvAud 49-50 i 55-56 prAdeAu 135-151 James Allenby pHilip laquoMimesis in the Sophistecircs of Platoraquo Transactions and Proceedings of the American Philological Association 92 (1961) 453-468 vASiliu Dire et voir ja citat Marie-Laurence deScloS laquoIdoles icocircnes et phantasmes dans les dialogues de Platonraquo Revue de Meacutetaphysique et de Morale 27 (2000) 301-327 i Anca vASiliu laquoDire lrsquoimage ou la parole visible chez Platon (sur le Sophiste 216a-241e)raquo Dionysius [Halifax Canadagrave] XIX (2001) 75-112

50


(la figurativa i la simulativa) les quals produeixen objectes diferents (εἰκόνες i φαντάσματα) suposen un trencament radical soacuten dues arts radicalment diverses Aquiacute hi ha una novetat platogravenica important Com podem llegir en el Sofista lrsquoart figurativa imita laquotenint en compte les proporcions del modelraquo (κατὰ τὰς τοῦ παραδείγματος συμμετρίας en 235d7-8) en canvi lrsquoart si-mulativa treballa amb lrsquoobjecte tal com se li mostra a lrsquoartista mdasheacutes a dir ho fa segons laquoel que veiem semblant del bell nomeacutes perquegrave no ho veiem beacute [hellip] apa-renta assemblar-srsquohi sense assemblar-srsquohi de debograveraquo (cf 236b4-7)mdash guiant-se per la seva progravepia perspectiva drsquoespectador91 Laurent Lavaud parla aquiacute drsquolaquoestructura binagraveriaraquo i drsquolaquoestructura ternagraveriaraquo92 referint-se drsquouna banda a la laquoimatge-iconaraquo (εἰκών) com aquella imatge que teacute una relacioacute drsquoimitacioacute entre (a) ella i (b) el model (binagraveria) i drsquoaltra banda a la laquoimatge-ilmiddotlusioacuteraquo (φάντασμα) com aquella que teacute el seu centre en (a) la mirada de lrsquoespectador que decideix la bondat de la relacioacute de (b) la imatge amb (c) lrsquoobjecte (ternagraveria) erigint-se en criteri del model fent doncs que la seva perspectiva sigui cen-tral en lrsquoelaboracioacute de la imatge Amb aquest trencament que Platoacute formula en el Sofista el que fa eacutes distingir radicalment entre lrsquoart del filogravesof i lrsquoart del sofis-ta El sofista eacutes anomenat laquoartesagrave drsquoimatges-iacutedolraquo (εἰδωλοποιόν en 239d3) el filogravesof per contra hauria de ser anomenat laquoartesagrave drsquoimatges-iconaraquo Pre-cisament ha estat la reflexioacute de Platoacute sobre la imatge i la seva representacioacute allograve que lrsquoha portat a una nova manera de comprendre lrsquoontologia sobretot perquegrave li ha possibilitat comprendre beacute el sentit del laquono-eacutesserraquo i el lloc que aquest ocupa en relacioacute a la imatge en tant que representacioacute Si en aquest diagraveleg Platoacute ha rebutjat lrsquoontologia de Parmegravenides eacutes perquegrave ha compregraves que no es pot rebutjar la imatge com a pertanyent al no-eacutesser sense fer meacutes distincions La imatge (vertadera icogravenica) ni eacutes la representacioacute de la plenitud de lrsquoeacutesser ni eacutes la negacioacute de lrsquoeacutesser sinoacute que teacute una semblanccedila-dissemblanccedila amb lrsquoeacutesser En canvi la imatge (falsa fantagravestica iacutedol) tan sols mostra lrsquoeacutesser drsquouna aparenccedila de semblanccedila Lrsquoafirmacioacute platogravenica drsquoun no-eacutesser relatiu li ha permegraves fer una distincioacute ontologravegica fonamental I aixograve mateix ens permet comprendre que la diferegravencia entre lrsquoεἰκών i el εἴδωλον (o φάντασμα) no eacutes deguda a lrsquoeacutesser sinoacute a la funcioacute que se li atorga a lrsquoeacutesser en la laquoimatge-iconaraquo es mostra la separacioacute entre la imatge i el model una separacioacute tensionada en la semblanccedila-dissemblanccedila respecte de lrsquoeacutesser en la laquoimatge-iacutedol-fantasmaraquo hi ha una identitat (falsa) que fa que la imatge desplaci el model sense respectar la tensioacute semblanccedila-dissemblanccedila El sofista i el filogravesof soacuten certament artistes en tant que tots dos elaboren artiacutesticament discursos Ara beacute ho fan amb tegravecniques diferents que suposen ontologies diferents Eacutes veritat que els dos en lrsquoelaboracioacute dels seus discursos donen cabuda al laquono-eacutesserraquo perograve de di-ferent manera amb una funcioacute diferent Tanmateix el sofista sap que el no-

91 lAvAud 5692 Ibiacutedem

51


eacutesser teacute una capacitat immensa drsquoafectar lrsquooient com sap que igualment la teacute lrsquoeacutesser i del no-eacutesser sersquon serveix en els seus discursos perquegrave aixiacute el sofista pot esdevenir convincent encara que al preu de fer passar el no-eacutesser com a veritat (perquegrave lrsquooient pot ser enganyatcon-venccedilut) el filogravesof en canvi se serveix del no-eacutesser per tal drsquoestablir les distincions que calgui en vistes a fer meacutes intelmiddotligible lrsquoeacutesser i mostrar aixiacute a lrsquoaltre amb qui es dialoga la veritat de lrsquoeacutesser assolida en lrsquoacord dialogravegic (ὁμολογία) Aixiacute doncs a traveacutes de distingir les tegravecniques de produccioacute Platoacute nrsquoha mostrat la seva potegravencia ontologravegica i aixiacute mateix ha pogut distingir entre imatges falses i imatges veritables Tot aixograve fonamentant-se en una distincioacute ontologravegica entre el fals el semblant-dissemblant (al veritable) i el veritable I en determinar lrsquoεἰκών com a imat-ge-icona del veritable srsquoobriragrave el camiacute encara que drsquouna manera diferent a lrsquoegravepoca arcaica per tal de tornar a situar la imatge en lrsquoesfera del que eacutes diviacute

Ens cal ara finalment apuntar alguna cosa respecte del plantejament que Platoacute fa de la miacutemesi en el Timeu93 Precisament eacutes en el discurs que Timeu fa sobre lrsquoorigen de lrsquounivers mdashdiscurs que ocupa gairebeacute tot el Timeu (cf Tim 27c1-92c9)mdash quan es parla de la miacutemesi (divina que imita el moacuten de les formes) En el text on srsquoexposa el treball del demiuumlrg hi podem llegir laquoAixiacute doncs quan el demiuumlrg (ὁ δεμιουργός en 28a6) treballa per realitzar la idea i la funcioacute (τὴν ἰδέαν καὶ δύναμιν en 28a8) de qualsevol cosa mirant constantment vers el que eacutes immutable (πρὸς τὸ κατὰ ταὐτὰ ἔχον βλέπων ἀεί en 28a6-7) com si li serviacutes en certa manera de model (παραδείγματι en 28a7) necessagraveriament tot el que en resulti seragrave bell (καλὸν ἐξ ἀνάγκης en 28a8) Perograve si mira vers el que eacutes objecte de generacioacute (εἰς γεγονός en 28b1) i pren com a model el que eacutes engendrat (γεννητῷ παραδείγματι προσχρώμενος en 28b1-2) el resultat no seragrave bell (οὐ καλόν en 28b2)raquo (28a6-b2) I meacutes endavant llegim laquoeacutes absolutament necessari que aquest moacuten sigui imatge drsquoalguna realitatraquo (πᾶσα ἀνάγκη τόνδε τὸν κόσμον εἰκόνα τινὸς εἶναι en 29b1-2) Ι encara laquoens cal diferenciar tres gegraveneres de realitat la que eacutes generada (τὸ γιγνόμενον en 50c7-d1) aquella en la qual teacute lloc la generacioacute (τὸ δ᾽ἐν ᾧ γίγνεται en 50d1) i aquella a semblanccedila de la qual sor-geix el que eacutes generat (τὸ δ᾽ὅθεν ἀφομοιούμενον94 φύεται τὸ γιγνόμενον en 50d1-2)raquo (50c7-d2) Αquesta darrera eacutes la forma intelmiddotligible (εἶδος νοη-

93 De cara a tenir una visoacute aprofundida de tot el Timeu resulta del tot imprescindible lrsquoes-tudi de Luc BriSSon Le Mecircme et lrsquoAutre dans la structure ontologique du Timeacutee de Platon Un commentaire systeacutematique du Timeacutee de Platon Pariacutes Lincksiek 1974 Pel tema que aciacute ens ocupa vegeu les pp 128-129 Igualment pot consultar-se amb profit pHilip 463-464 deScloS 312-318 i prAdeAu 256-275

94 El verb ἀφομοιοῦν vol dir fer semblant a (a partir de) fer a la imitacioacute de (a partir de) La preposicioacute ἀπό (= ἀφ᾽) que prefixa el verb ὁμοιοῦν indica procedegravencia (a partir de) Aquiacute no srsquoutilitza en verb μιμέσθαι imitar sinoacute ἀφομοιοῦν fer semblant una cosa a una altra a partir drsquoaquesta altra en el cas del Timeu a les formes intelmiddotligibles Cf BAilly sv ἀφομοιόω 329 El substantiu ἀφομοίωσις expressa lrsquoassimilacioacute o semblanccedila no pas la μίμησις ο imitacioacute encara que aquesta suposi una certa semblanccedila (i dissemblanccedila) El

52


τόν en 51c4-5) que existeix [com ara existeix un foc] laquoabsolut per ell mateixraquo (αὐτὸ ἐφ᾽ἑαυτοῦ 51b8) igual com existeixen aquelles realitats que laquosoacuten en elles mateixesraquo (αὐτὰ καθ᾽αὑτὰ ὄντα ἕκαστα en 51c1) Aixiacute doncs la forma intelmiddotligible eacutes allograve a la semblanccedila de la qual (cf ἀφομοιούμενον 50d1) tota cosa sensible estagrave feta (in-formada)95 Eacutes per aixograve que Platoacute a continuacioacute compara la realitat que rep la generacioacute com a receptacle a la mare la reali-tat imitada (forma) al pare i la realitat sensible mdashque anomena laquointermitjaraquo (μεταξύ en 50d2)mdash al fill (cf 50d2-4)

Segons el Timeu doncs el moacuten eacutes fet (in-format) tenint les formes com a model No es tracta de calcar les formes sinoacute drsquoimitar-les96 Per aixograve en el Timeu el moacuten eacutes compregraves com una imatge-icogravenica (εἰκών) i no pas com una imatge-iacutedol (εἴδωλον) Lrsquoεἰκών del moacuten en tant que teacute com a paradigma les formes divines laquomegravene du visible agrave lrsquoinvisible et reproduit trait pour trait la structure de la formeraquo com diu Victor Goldschmidt97

Un punt final sobre el paper del demiuumlrg en relacioacute a la miacutemesi Podria semblar que en el Timeu el demiuumlrg opereacutes com en una laquoestructura ternagraveriaraquo (Lavaud) perquegrave la seva mirada sembla establir-se en la relacioacute mimegravetica entre la forma i el moacuten (sensible) Semblaria doncs que el demiuumlrg treballeacutes amb lrsquoart drsquoun sofista segons el que Platoacute ha exposat en el Sofista com hem vist El demiuumlrg formaria el moacuten a la manera mimegravetica de la sofiacutestica cosa que Platoacute ha criticat a fons Tanmateix aixograve no eacutes aixiacute perquegrave cal tenir present a) que la formacioacute del moacuten per part del demiuumlrg es produeix per un exercici de la mirada (fixada en un model) i no per estricta imitacioacute98 b) que la mirada del demiuumlrg no srsquoestableix entre dues cogravepies sinoacute entre la forma (idea divina com a paradigma) i la mategraveria (eterna) c) tot i que eacutes cert que alguns con- c) tot i que eacutes cert que alguns con-sideren fent un subterfugi la μίμησις del Timeu com una metagravefora99 aixograve no soluciona el problema (perquegrave caldragrave explicar el sentit de la metagravefora eacutes

fragment del Timeu que segueix el que hem donat en el cos de lrsquoestudi fa aixiacute laquoPerquegrave si la seva manera drsquoeacutesser [la del material en quegrave la impressioacute es fa] fos semblant (ὅμοιον en 50e1) al que li adveacute de fora en rebre quelcom contrari (τῆς ἐναντίας en 50e2) o drsquouna natura totalment diversa (τῆς ἄλλης φύσεως en 50e2) deixaria entreveure el seu propi aspecte (τὴν αὑτου ὄψιν en 50e3-4) i en resultaria una mala semblanccedila (δεχόμενον κακῶς ἂν ἀφομοιοῖ en 50e3)raquo (50e1-4)

95 Cf BriSSon 128-129 i SAiumld 32596 Victor Goldschmidt ha escrit laquoLrsquoimitation nrsquoest pas un calque Crsquoest la reproduction

drsquoun modegravele dans un ordre diffeacuterentraquo (Victor goldScHmidt laquoLe paradigme dans la theacuteorie platonicenne de lrsquoactionraquo en Victor goldScHmidt Questions platoniciennes Pariacutes Vrin 1970 99)

97 Victor goldScHmidt Le paradigme dans la dialectique platonicienne Pariacutes PUF 1947 112

98 Eacutes veritat el que sosteacute Marie-Laurence Desclos laquoil nrsquoen reste pas moins que παράδειγμα et βλέπειν appartiennent au champ seacutemantique de la μίμησιςraquo (deScloS 312) Perograve Platoacute que sap que es mou en aquest camp semagraventic en aquest punt se serveix molt matisadament mdashi expressamentmdashdrsquoaltres paraules (p ex ἀφομοιοῦν en 50d1)

99 cf deScloS 313-314

53


a dir a quina realitat apunta) d) sobretot que mai la μίμησις ha estat com-ha estat com-pletament desqualificada per Platoacute tan sols la μίμησις de la τεχνὴ φαντα-στική no pas de la τεχνὴ εἰκαστική Si lrsquoactivitat mimegravetica del demiuumlrg com srsquoesdeveacute srsquoexerceix amb la mirada envers la forma i per tant en lrsquoequivalent a una activitat humana mimegravetica laquomolt bonaraquo (μἀλιστα en 235d7) aixograve vol dir que no es tracta en expressioacute de Legaud drsquouna activitat drsquolaquoestructura ternagraveriaraquo sinoacute drsquolaquoestructura binagraveriaraquo i com a tal que opera bondat en el moacuten visible en el qual laquole Devenir est le μίμημα de lrsquoEcirctreraquo100 cosa que significa que en el moacuten visible de lrsquoesdevenir hi ha semblanccedila i dissemblanccedila

Seragrave precisament posant la mirada en lrsquoobra del demiuumlrg lrsquoartesagrave diviacute que ha in-format el moacuten visible com a εἰκών perfecta que el poliacutetic veritable hauragrave de con-formar la polis dissenyant la polis drsquoacord amb el model diviacute eacutes a dir a partir de la bellesa la justiacutecia de la tempranccedila i de tot el que eacutes de qualitats semblants (cf Resp vi 501d1-3)

Platoacute ha situat la imatge en lrsquoagravembit de lrsquoeacutesser establint una marcada di-feregravencia entre la imatge-εἰκών (la imatge) i la imatge-εἴδωλον (el simulacre o doble) hi ha en relacioacute a lrsquoeacutesser una imatge imperfecta (lrsquoεἰκών) que no exhaureix en ella mateixa la totalitat de lrsquoeacutesser (eacutes una imatge on lrsquoordre me-tafiacutesic hi eacutes possible la dissemblanccedila reequilibra la semblanccedila) i hi ha una imatge perfecta (lrsquoεἴδωλον) que ella mateixa exhaureix el sentit de si mateixa (eacutes el simulacre que eacutes antimetafiacutesic perquegrave no apunta a la plenitud de lrsquoeacutesser ni el doacutena significativament a conegraveixer la semblanccedila no deixa cap espai a la dissemblanccedila) El pensament platogravenic de la imatge seragrave recreat per Plotiacute pro-duint una escissioacute meacutes profunda entre lrsquoεἰκών i lrsquoεἴδωλον

En relacioacute a la imatge ens cal fer referegravencia encara que sigui breument a Plotiacute Eacutes prou sabut que les Ennegraveades de Plotiacute acostumen a anar precedides en les diverses edicions per la Uita Plotini (=Περὶ τοῦ Πλωτίνων βίου καὶ τῆς τάξεως τῶν βιβλίων αὐτοῦ) de Porfiri on de bon comenccedilament podem llegir-hi lrsquoanegravecdota que Plotiacute mai no es va deixar retratar per cap pintor ni esculpir per cap escultor laquosemblava avergonyir-se drsquoestar en un cos (ἐν σώ-ματι εἴη)raquo (cf Uita Plotini 1) Tot amb tot el millor pintor drsquoaleshores a Roma Carteri convenccedilut pel seu amic Ameli assistiacute a les classes de Plotiacute drsquoamagat fent-se passar per un deixeble i de memograveria i amb molta atencioacute anava retenint els trets essencials de Plotiacute a qui despreacutes a casa laquova dibuixar el seu retrat (γράφοντος) drsquoacord amb la imatge (τὸ εἴκασμα) que conservava en la seva memograveria (ἐν τῇ μνήμῃ) mentre Ameli nrsquoanava corregint lrsquoesboacutes (τὸ ἴχνος) per fer-lo meacutes semblant a la seva imatge (εἰς ὁμοιότατα εἰκόνα αὐτοῦ) sense que Plotiacute ho sabeacutesraquo (ibiacutedem) I afegeix laquoel talent de Carteri era tan gran que en feacuteu un retrat molt semblant (ὁμοιοτάτον)raquo (ibiacutedem) Plotiacute

100 Ibiacutedem 313

54


havia prohibit a Ameli fins i tot despreacutes que aquest li solmiddotliciteacutes permiacutes que li fessin cap retrat i ho va fer amb aquestes paraules laquoNo nrsquohi ha prou amb haver de portar al damunt la imatge (εἴδωλον) amb la qual la naturalesa (φύ-σις) ens ha embolcallat sinoacute que al damunt he de concedir que sersquom faci una imatge drsquouna imatge (εἰδώλου εἴδωλον) com si aquesta fos meacutes perdurable i una obra digna de ser contemplada (ἀξιοθεάτων ἔργων)raquo (ibiacutedem) Αquesta anegravecdota que ens transmet Porfiri eacutes ben eloquumlent de la relacioacute de Plotiacute amb lrsquoεἰκών i lrsquoεἴδωλον Ara eacutes bo a meacutes tenir ben present encara que pugui semblar paradoxal amb el que acabem de llegir el que Plotiacute va escriure en les Ennegraveades laquoNo paris drsquoafaiccedilonar (μὴ παύσῃ τεκταίνων) la teva estagravetua (τὸ σὸν ἄγαλμα)raquo (i 6 9 13) Per copsar-ne plenament el sentit ens cal llegir igualment el context encara que resulti una mica extens laquoI com pots veure quina mena de bellesa teacute una agravenima bella (πῶς ἂν οὖν ἴδοις ψυχὴν ἀγαθὴν οἷον τὸ κάλλος ἔχει) Retorna a tu mateix i mira (ἄναγε ἐπὶ σαυτὸν καὶ ἴδε) i si encara no et veus bell (κἂν μήπω σαυτὸν ἴδῃς καλόν) fes com lrsquoautor drsquouna estagravetua (οἷα ποιητὴς ἀγάλματος) que per fer-la bella com cal (ὃ δεῖ καλὸν γενέσθαι) aciacute i allagrave arrenca llima poleix i neteja fins que apareix so-bre lrsquoestagravetua un rostre bell (ἕως ἔδειξε καλὸν ἐπὶ τῷ ἀγάλματι πρόσωπον) arrenca tu tambeacute tot el que eacutes sobrer redreccedila el que eacutes tort neteja el que eacutes fosc i treballa per fer-ho brillar i no paris drsquoafaiccedilonar la teva estagravetua (μὴ παύσῃ τεκταίνων τὸ σὸν ἄγαλμα) fins que srsquoencengui en tu lrsquoesplendor divina de la virtut (ἕως ἂν ἐκλάμψειέ σοι τῆς ἀρρετῆς ἡ θεοειδὴς ἀγλαία) fins que vegis ldquola tempranccedila (σωφροσύνην) assentada en el seu sant tronrdquo[Phaedr 254b7]raquo (i 6 9 6-15)101 Αmbdoacutes fragments el de Porfiri i aquest darrer de Plotiacute en mostren com lrsquoestagravetua (ἀγάλμα) ο si es vol tota imatge nomeacutes po-dragrave esdevenir obra drsquoart obra de bellesa perdurable si ha assolit ser imatge-εἰκών i no pas imatge-εἴδωλον102

Pierre Hadot en el seu llibre sobre Plotiacute va escriure laquoPerpeacutetuer lrsquoimage drsquoune homme ldquoquelconquerdquo repreacutesenter un individu ce nrsquoest pas de lrsquoart La seule chose qui meacuterite drsquoarrecircter notre attention et drsquoecirctre fixeacutee dans une oeuvre immortelle ce ne peut ecirctre que la beauteacute drsquoune forme ideacuteale Si lrsquoon sculpte la figure drsquoun homme que lrsquoon y reacuteunisse tout ce qursquoon a pu trou-ver de beau Si lrsquoon fait la statue drsquoun dieu que lrsquoon fasse comme Phidias

101 Seguim la traduccioacute de Carles Garriga plotiacute Ennegraveades (Antologia) (Textos filosogravefics 96) Traduccioacute de Carles Garriga Edicioacute a cura de Josep Montserrat Torrents Barcelo-na Edicions 62 2005 55-56

102 Drsquoenccedilagrave de lrsquoegravepoca de Platoacute les imatges havien esdevingut cogravepies que imitaven models humans Per aquest acte drsquoimitacioacute la figura humana havia perdut la seva capacitat de transmissioacute de valors religiosos Dit altrament havia esdevingut laquoen elle-mecircme et pour elle-mecircme dans son apparence le model agrave reproduireraquo (vernAnt Mythe et penseacutee 351) Aquiacute srsquoha va arribar per mitjagrave de tegravecniques escultograveriques les quals en tant que tan sols imitaven les aparences van ser el blanc de les criacutetiques de Platoacute i de Plotiacute es passava de la desmodelitzacioacute religiosa (imitacioacute de lrsquoetern) a la modelitzacioacute humana (imitacioacute del temporal i doncs caduc)

55


sculptant son Zeus ldquoIl ne prit aucun modegravele sensible mais il lrsquoimagina tel qursquoil serait srsquoil consentait agrave paraicirctre agrave nos regardsrdquo (Enn v 8 1 38) Lrsquoart ne doit donc pas copier la reacutealiteacute el ne saurait alors que la mauvaise copie de cette copie qursquoest lrsquoobjet qui tombe sous nos sens La vraie fonction de lrsquoart est ldquoheuristiquerdquo par lui nous deacutecouvrons nous ldquoinventonsrdquo au travers de lrsquooeuvre qui cherche agrave lrsquoimiter le modegravele eacuteternel lrsquoIdeacutee dont la reacutealiteacute sensible nrsquoeacutetait qursquoune image Le vrai portrait atteindra donc le vrai moi ldquotel qursquoen lui-mecircme enfin lrsquoEterniteacute le changerdquo Le travail de lrsquoartiste peut donc ecirctre le symbole de la quecircte du vrai moiraquo103

En Plotiacute hi ha com en Platoacute una marcada diferegravencia entre lrsquoεἴδωλον i lrsquoεἰκών fins hi tot meacutes accentuada molt meacutes que en Platoacute del qual nrsquoha estat un lector agudiacutessim mdashcom podem veure en aquests fragmentsmdash i sobretot un gran integraverpret reactualitzador Efectivament si alguna cosa Plotiacute fa entre lrsquoεἴδωλον i lrsquoεἰκών eacutes assenyalar-ne la seva dissemblanccedila Com ha escrit Suzanne Saiumld laquoLa reacuteflexion de Plotin srsquoinscrit dans le droit fil de la tradition platonicienne et de sa valorisation de lrsquoicocircne aux deacutepens de lrsquoidole Car Plotin nrsquoa que meacutepris pour les eidolaraquo104 Lrsquoanegravecdota de negar-se a ser retratat ho posa de manifest Plotiacute sap que lrsquoεἴδωλον enlluerna i complau a qui el contempla sobretot a qui srsquoautocontempla en lrsquoεἴδωλον com eacutes el cas de Narciacutes el mite del qual Plotiacute esmenta en dues ocasions com a exemple de fascinacioacute eminent105 laquoEn veure les belleses corpograveries (τὰ σώμασι καλά) de cap manera cal anar-hi al seu darrera (μήτοι προστρέχειν) sinoacute que sabent que soacuten imatges (εἰκόνες) traccedilos (ἴχνη) i ombres (σκιαί) cal fugir (φεύγειν) vers aquella de la qual aquestes soacuten imatges (πρὸς ἐκεῖνο οὖ ταῦτα εἰκόνες) [hellip] el qui srsquoaferri als cossos bells (ὁ ἐχόμενος τῶν καλῶν σωμάτων) i no els deixi anar (καὶ μὴ ἀφιείς) srsquoofegaragrave no en el cos sinoacute en lrsquoagravenima (οὐ τῷ σώματι τῇ δὲ ψυχῇ) en les profunditats tenebroses i desagradables a lrsquointelmiddotlecte (εἰς σκοτεινὰ καὶ ἀτερπῆ τῷ νῷ βάθη)raquo (i 6 8 6-8[]12-14)

Plotiacute ha penetrat Platoacute i per aixograve mateix va meacutes enllagrave Sobretot va meacutes enllagrave en la seva comprensioacute de lrsquoεἴδωλον en la qual difereix de tots els seus antecessors En efecte en el sistema plotiniagrave que ho abraccedila jeragraverquicament tot totes les realitats llevat de lrsquoU (τὸ ἕν) procedeixen les unes de les altres i les inferiors soacuten rastres (εἴδωλα) de les superiors De lrsquoIntelmiddotlecte (Νοῦς) fill de lrsquoU procedeixen totes les realitats cadascuna εἴδωλον del seu model

103 Pierre HAdot Plotin ou la simpliciteacute du regard (Folio Essais 302) Pariacutes Gallimard 1997 19-20 La referegravencia final que va entrecometes de la citacioacute eacutes de Mallarmeacute Tom-beau drsquoEdgar Poe en Steacutephane mAllArmeacute Oeuvres Eacutedition par Y A Fabre Pariacutes Garnier-Flammarion 1992 71

104 SAiumld 327105 Pierre Hadot ha estudiat detingudament i de manera brillant lrsquouacutes que Plotiacute fa del mite

de Narciacutes Cf Pierre HAdot laquoLe mythe de Narcisse et son interpreacutetation par Plotinraquo Nouvelle Revue de Psychanalyse 13 (1976) 82-108 (actualment es troba en Pierre HA-dot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (Lrsquoacircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 225-266) Pierre Hadot sosteacute que laquoPlotin on le voit crsquoest lrsquoanti-Narcisseraquo (HA-dot Plotin Porphyre 247)

56


anterior fins arribar a la mategraveria (ὑλή) que eacutes no-res i per tant anicogravenica laquoTotes les coses soacuten empremtes del pensament i de lrsquointelmiddotlecte (πάντα εἶναι ἴχνη νοήσεως καὶ νοῦ) procedint totes drsquoacord amb el model (κατὰ τὸν ἀρχέτυπον προϊόντων) imitant-lo millor les properes (μιμουμένων τῶν μὲν ἐγγυς μᾶλλον) i desdibuixant-ne la seva imatge les meacutes allunyades (τῶν δὲ ἐσχάτων ἀμυδρὰν ἀποσῳζόντων εἰκόνα)raquo (v 3 7 33-34) Llevat de la mategraveria tot en lrsquounivers plotiniagrave eacutes imatge (εἴδωλον) eacutes a dir existeix en tant que imatge (εἴδωλον) En el moacuten sensible la imatge en el proceacutes de descendiment es va deteriorant fins arribar a la negacioacute de tota imatge en la mategraveria Tot llevat com diem de la mategraveria eacutes imatge i rastre del seu pre-cedent i per aixograve mateix en ser una imatge que drsquoalguna manera degenera en el proceacutes de descendiment se lrsquoanomena negativament εἴδωλον encara que pugui sorprendrersquons a primer cop drsquoull Tanmateix hi ha la possibilitat drsquoascendir vers lrsquoU perquegrave en els εἴδωλα plotinians hi ha lrsquoempremta de quelcom cada vegada meacutes proper a lrsquoU Per aixograve eacutes possible un proceacutes de con-versioacute (ἐπιστροφή) de lrsquoagravenima de lrsquoeacutesser humagrave que alliberada de la mategraveria del cos pot anar ascendint fins a unir-se amb lrsquoU que ni eacutes εἰκών ni εἴδώλον de cap altra realitat eacutes la unitat en si mateixa de lrsquoU (τὸ ἕν) La realitat en-tera vista des de la plenitud de lrsquoU eacutes tota ella gradualment i de manera descendent εἴδωλον La visioacute negativa del moacuten sensible per part de Plotiacute eacutes evident si beacute cal tenir present que tot el sistema plotiniagrave encara guarda una relacioacute de semblanccedila-dissemblanccedila entre tots els diversos graus de realitat Perograve mirada des de dalt de la realitat va desdibuxant-se fins arribar a la mategraveria que ni tan sols eacutes ja εἴδωλον de res Hi ha doncs una dissimetria fonamental en la consideracioacute de la realitat malgrat hi ha rastres de semblances Una cer-ta tensioacute entre semblanccedila i dissemblanccedila cal afirmar-la en Plotiacute De fet perograve resulta ser una visioacute del moacuten en la qual el que preval eacutes una mirada senzilla perograve combativa contra lrsquoaparenccedila drsquoun moacuten visible cada vegada meacutes incapaccedil de reflectir lrsquoabsolut (lrsquoetern) Els efectes sobre la vida i sobre lrsquoart eren del tot previsibles el combat estava servit Tanmateix Plotiacute ens ha mostrat la possi-bilitat de poder mirar enlaire i cap a terra amb aquella laquosimpliciteacute du regardraquo (Hadot) amb quegrave des drsquouna vida orientada en lrsquoU es pot esguardar tot

La mirada eacutes determinant en la consideracioacute eidogravelica o icogravenica de qualse-vulla imatge Tant Platoacute com Plotiacute hi han insistit amb molta forccedila Per aixograve conveacute dir alguna cosa sobre la relacioacute que hi ha entre la mirada i el debat a lrsquoentorn de lrsquoεἴδωλον i lrsquoεἰκών I precisament ha estat Jean-Luc Marion un dels qui ha parat meacutes atencioacute a aquesta temagravetica sobretot en el seu estudi

106 La referegravencia completa de lrsquoestudi de Jean-Luc Marion la podeu trobar en la nota 6107 mArion 433-434

57


esmentat meacutes amunt intitulat Fragments sur lrsquoidole et lrsquoicocircne (1979)106 Ara doncs en acabar aquest nostre treball voldriacuteem recollir-hi algunes de les aportacions que Jean-Luc Marion posa en relleu atesa la importagravencia que creiem que tenen de cara a la temagravetica que ens ocupa

Abans que res Jean-Luc Marion ens adverteix des drsquouna perspectiva fe-nomenologravegica sobre quina distincioacute cal establir entre lrsquoεἴδωλον i lrsquoεἰκών laquolrsquoidole nrsquoindique pas plus que lrsquoicocircne un eacutetant particulier ni mecircme une classe drsquoeacutetants Icocircne et idole indiquent une maniegravere drsquoecirctre des eacutetants ou du moins de certains drsquoentre eux [hellip] lrsquoicocircne et lrsquoidole ne ce deacutecident point comme des eacutetants face agrave drsquoautres eacutetants puisque les mecircmes eacutetants (statues noms etc) peuvent passer de lrsquoun agrave lrsquoautre rang Lrsquoicocircne et lrsquoidole deacutetermi-nent deux maniegraveres drsquoecirctre des eacutetants non pas deux classes drsquoeacutetantsraquo107 Quines soacuten aquestes maneres de ser (aquests signa respecte del diviacute) O dit altrament com fan de signa i es fan signa de manera diferent Com se serveixen de la seva manera de ser visibles de la seva visibilitat per tal de fer possible lrsquoacceacutes al diviacute o de fer possible la recepcioacute del diviacute Vegem-ne lrsquoassaig volgudament incom-plet mdashFragments surhellipmdash i tan sols apuntat del professor Marion

Per una banda lrsquoεἴδωλον lrsquoidole108 Primer Lrsquoiacutedol mai no hauria de ser denunciat com a ilmiddotlusori perquegrave lrsquoiacutedol es veu com ho llegim en la mateixa paraula εἴδώλον que vol dir allograve que es veu Precisament pertany a la naturalesa de lrsquoiacutedol poder ser vist millor encara a lrsquoiacutedol pel fet de ser-ho no pot sinoacute ser vist i veurersquol tan visiblement que el fet de veurersquol eacutes suficient per a conegraveixer-lo Lrsquoiacutedol eacutes on eacutes per tal que pugui ser vist com lrsquoestagravetua monumental drsquoAtenea des de lrsquoacrogravepolis podia ser vista al Pireu laquoLe moment deacutecisif de lrsquoeacuterection drsquoune idole ne tient donc pas agrave sa fabrication mais agrave son investissement comme regardable comme ce qui comblera un regardraquo109 I drsquoaquiacute que Jean-Luc Marion pugui afirmar que laquoce qui qualifie lrsquoidole crsquoest le regard [] Le regard seul fait lrsquoidoleraquo110

Segon Com comprendre la multiplicitat drsquoiacutedols La intencioacute primera de la mirada eacutes de veure el diviacute i per aixograve mateix tota ella srsquoorienta en vistes a veure el diviacute de veurersquol dins el seu camp de visioacute La mirada es vol aturar i srsquoatura en el diviacute la mirada srsquoatura en un iacutedol (perquegrave ja estagrave predisposada a veure lrsquoiacutedol en la seva visioacute) Aixiacute doncs el que cal interpretar abans que res no eacutes lrsquoiacutedol sinoacute la direccioacute de la mirada (que vol veure lrsquoiacutedol en lrsquoobjecte de la seva mirada) A lrsquoobjecte vist primerament en la mirada que intencionalment que veu abans que res lrsquoiacutedol (perquegrave estagrave predisposada a veurersquol) Jean-Luc Marion lrsquoanomena laquopremier visibleraquo111 Lrsquoiacutedol ofereix a la mirada el laquopremier visibleraquo on fixar la mirada laquoCe que le regard voit dans ce premier visible

108 Seguim mArion 435-440109 Ibiacutedem 435110 Ibiacutedem La cursiva eacutes nostra111 Cf Ibiacutedem 436

58


plus qursquoun spectacle quelconque crsquoest sa propre limite et son lieu propre [hellip] Lrsquoidole joue ainsi comme un miroir non comme un portrait miroir qui renvoie au regard son image ou plus exactement lrsquoimage de sa viseacutee et de la porteacutee de cette viseacutee [hellip] Parce qursquoelle offre au regard son premier visible lrsquoidole reste elle-mecircme miroir invisibleraquo112 Per aixograve lrsquoidogravelatra mai no engan-ya ni eacutes enganyat i sempre estagrave content

Tercer Lrsquoiacutedol com un mirall invisible fixa en la mirada del qui el mira el seu punt drsquoarribada i srsquohi atura La mirada actua com si es congeleacutes en el que mira Eacutes per aixograve que Jean-Luc Marion pot afirmar que laquosi le regard idolacirctri-que nrsquoexerce aucune critique de son idole crsquoest qursquoil nrsquoen a plus les moyens sa viseacutee culmine sur une position qursquooccupe aussitocirct lrsquoidole et ougrave srsquoeacutepuise toute viseacutee Le miroir invisible nrsquoadmet aucun au-delagrave parce que le regard ne peut augmenter la hausse de la viseacuteeraquo113

Quart Sempre lrsquoidol lliura el diviacute a la mesura de la mirada humana Ens podem demanar quegrave representa la figura material que lrsquoart confereix a lrsquoiacutedol Jean-Luc Marion respon que laquoelle ne repreacutesente rien mais preacutesente un cer-tain eacutetiage du divin elle ressemble agrave ce que tel regard humain a eacuteprouveacute du divin Lrsquoidole comme tel κοῦρος archaiumlque ne preacutetend eacutevidentment pas reproduire tel dieu puisqursquoil en offre le seul original mateacuteriellement visible [hellip] La pierre le bois lrsquoor ou ce qursquoon voudra tente drsquooccuper drsquoune figure fixe le lieu qursquoa marqueacute le regard figeacute [hellip] Lrsquoart tente alors seulement de consigner mateacuteriellement en second rang et par ce qursquoon nomme habitue-llement idole lrsquoeacuteclat du dieuraquo114 Com diu Feuerbach lrsquohome eacutes el model original del seu iacutedol

Per altra banda lrsquoεἰκών lrsquoicocircne Primer La icona mai no eacutes el resultat drsquouna visioacute Ben al contrari Eacutes la icona la que provoca la visioacute Aquilmiddotles srsquoapareix a Priacuteam enmig de lrsquoaire i davant seu mateix semblant un deacuteu amb el semblant drsquoun deacuteu (ἐῴκει en Il xxiv 630) no diu pas que Aquilmiddotles fos un deacuteu Aixiacute com lrsquoiacutedol esdeveacute iacutedol a causa de la mirada que srsquohi adreccedila en tant que aquesta srsquohi adreccedila com un iacutedol la icona convoca la vista deixant que el visible vagi saturant-se lentament drsquoinvisible laquoLrsquoinvisible semble apparaicirct dans une semblance (εἴκω ἔοικα) qui pourtant jamais ne le reacuteduit agrave la vague eacutetale du visible [hellip] Que lrsquoinvisible reste invisible ou qursquoil devienne visible cela revient au mecircme agrave savoir agrave lrsquoidole dont lrsquooffice justement consiste agrave di-viser lrsquoinvisible en une part qui se reacuteduit au visible et une part qui srsquooffusque comme invisible Lrsquoicocircne au contraire tente de rendre visible lrsquoinvisible com-me tel crsquoest-agrave-dire de faire que le visible ne cesse de renvoyer agrave un autre que lui-mecircme sans que cet autre ne soit pourtant jamais reproduitraquo115

Segon Si beacute eacutes cert que lrsquohome com ha estat dit abans en la seva mi-

112 Ibiacutedem113 Ibiacutedem 437114 Ibiacutedem 438-439115 Ibiacutedem 440-441

59


rada fa lrsquoiacutedol possible aixiacute mateix en la contemplacioacute reverent de la icona eacutes la mirada mateixa de lrsquoinvisible que personalment mira lrsquohome laquoLrsquoicocircne nous regarde mdashelle nous concerne en ce qursquoelle laisse advenir visiblement lrsquointention de lrsquoinvisible [hellip] Lrsquoicocircne srsquoouvre sur un visage ougrave la vue de lrsquohomme nrsquoenvisage rien mais remonte agrave lrsquoinfini du visible agrave lrsquoinvisible par la gracircce du visible lui-mecircme [hellip] Dans lrsquoidole le regard de lrsquohomme se fige en son miroir dans lrsquoicocircne le regard de lrsquohomme se perd dans le regard invisible qui visiblement lrsquoenvisageraquo116

Tercer Jean-Luc Marion sosteacute que la possibilitat de fer tornar visible lrsquoinvisible com a tal esdeveacute concebible En lrsquoiacutedol el reflex del mirall discerneix el que eacutes visible drsquoallograve que ultrapassa el que eacutes vist en mirada en la icona el que eacutes visible srsquoaprofundeix infinitament per tal drsquoacompanyar amb un punt de llum cada racoacute de lrsquoinvisible laquoLrsquoinvisible de lrsquoicocircne crsquoest intention du visage [hellip] la visibiliteacute du visage fait croicirctre lrsquoinvisibiliteacute qui envisage Seule sa profondeur celle drsquoun visage qui srsquoouvre pour envisager permet agrave lrsquoicocircne de conjuguer le visible avec lrsquoinvisibleraquo117I meacutes endavant afegeix laquolrsquoicocircne se deacutefinit par une origine sans original une origine elle-mecircme infinie qui se deacuteverse ou se donne au long de lrsquoinfinie profondeur de lrsquoicocircne Crsquoest pour-quoi la profondeur de lrsquoicocircne la soustrait agrave toute estheacutetique seule lrsquoidole peut et doit srsquoappreacutehender puisqursquoelle seule reacutesulte du regard humain et donc suppose une αἴσθησις qui preacuteciseacutement lui impose sa mesure Lrsquoicocircne ne se mesure qursquoagrave partir de la profondeur infinie du visageraquo118 Aixiacute segons Jean-Luc Marion podem distingir lrsquoiacutedol de la icona qualitativament amb aquests termes laquoce qui qualifie lrsquoidole mateacuterielle crsquoest justement que lrsquoartiste puisse y consigner lrsquoeacuteclat subjuguant drsquoun premier visible au contraire ce qui qua-lifie lrsquoicocircne peinte sur le bois ne vient pas de la main drsquoun homme mais de la profondeur infinie qui la traverse mieux lrsquooriente suivant lrsquointention du regardraquo119

Quart Cal deturar-se finalment en lrsquohermenegraveutica de la icona I cal deturar-srsquohi per tal drsquoaccedir al seu sentit En efecte en paraules de Jean-Luc Marion lrsquohermenegraveutica de la icona significa que laquole visible ne devient la visibiliteacute de lrsquoinvisible que srsquoil en reccediloit lrsquointention bref srsquoil renvoie quant agrave lrsquointention agrave lrsquoinvisibiliteacute bref lrsquoinvisible nrsquoenvisage (comme visible) qursquoen passant au visible (comme visage) tandis que le visible ne donne agrave voir (com-me visible) qursquoen passant agrave lrsquoinvisible (comme intention) Visible et invisible croissent ensemble et comme tels leur distinction absolue implique le com-merce radical de leurs transfertsraquo120

Jean-Luc Marion en Fragments sur lrsquoidole et lrsquoicocircne llegeix els mots

116 Ibiacutedem 442117 Ibiacutedem118 Ibiacutedem 442-443119 Ibiacutedem 443120 Ibiacutedem 444

60


εἴδωλον i εἰκών com a antagogravenics i com hem pogut veure en el moments inicials del pensament grec aquests mots no plantejaven almenys des de la interpretacioacute drsquoalguns estudiosos una radical oposicioacute Ha estat en lrsquoevolucioacute del pensament grec i sobretot quan aquest ha fet un esforccedil de conceptua-litzacioacute amb Platoacute i de Plotiacute que lrsquoantagonisme srsquoha anat fent meacutes evident malgrat tots els matisos que calgui considerar i que hem procurat anar as-senyalant Jean-Pierre Vernant en Figuration et image llegeix lrsquoantagonisme de quegrave parla el text de Marion mdashque per altra banda cita en nota aquest seu treballmdash121 com a antagonisme que teacute les seves arrels en els primers segles de la nostra era en la polegravemica cristiana contra els cultes pagans Perograve com hem pogut veure eacutes gragravecies a les anagravelisis de Jean-Pierre Vernant pel que fa a la literatura grega de lrsquoantiguitat com gragravecies a les anagravelisis afinadiacutessimes de Jean-Luc Marion que tenen incorporades en el seu interior tots els combats que ha sofert Occident i gragravecies a tants i tants estudis sobre la temagravetica que avui podem meacutes que mai des drsquouna mirada reorientada contemplar (mythos) i pensar criacuteticament (logos) les imatges de tots els temps siguin iacutedols siguin icones

Lrsquoitinerari que hem recorregut a traveacutes de les pagravegines drsquoaquest estudi ha pretegraves posar de manifest com nrsquoeacutes de necessari sobretot en abordar les problemagravetiques que han estat motiu sovintejat de controvegraversia i de combat mdashcom eacutes el cas de lrsquoitinerari que han seguit les paraules εἴδωλον i εἰκών i les nocions que a traveacutes drsquoelles srsquohi han anat repensantmdash establir ponts drsquoacceacutes a la comprensioacute dels llenguatges que massa sovint nrsquohan arribat a justificar les formes de violegravencia meacutes brutal mogudes tostemps per un acriticisme que srsquoha mostrat sovint i arreu pervers Nomeacutes lrsquoaclariment criacutetic de les muacutel-tiples formes de llenguatge en quegrave una problemagravetica srsquoha anat configurant pot arribar a fer possible transitar pel present de la vida humana fins i tot per aquells espais en quegrave la problemagravetica encara eacutes ben viva Perquegrave com hem apuntat a lrsquoinici drsquoaquest treball la problemagravetica que gira a lrsquoentorn de lrsquoεἴδωλον i lrsquoεἰκών eacutes una problemagravetica de caire universal

Al final del segon acte del libretto de Moses und Aron drsquoArnold Schoumlnberg Moisegraves i Aaron debaten fortament sobre la paraula (Wort) i les imatges (Bilder Goumltzenbilder) Al final del tercer acte que Schoumlnberg mai no va musicar Moisegraves i Aaron segueixen discutint En lrsquoescena Moisegraves precedeix Aaron encadenat com un presoner que eacutes arrossegat per dos guerrers El debat segueix intensament A punt drsquoacabar lrsquoacte els guerrers demanen a Moisegraves si han de matar Aaron Moisegraves els respon aixiacute laquoGebt ihn frei und wenn er es vermag so lebe er (Allibereu-lo i si pot que visqui)raquo122 I el text del libretto comenta laquoAron frei steht auf und faumlllt tot umraquo (Aaron lliure srsquoaixeca i

121 vernAnt Figuration et image 228 n7

61


cau mort) Llavors Moisegraves clou lrsquoacte i lrsquoobra laquoAber in der Wuumlste seid ihr unuumlberwindlich und werdet das Ziel erreichen Vereinigt mit Gottraquo (Perograve en el desert sereu invencibles i assolireu el destiacute units amb Deacuteu) El combat entre la paraula i la imatge demana el desig de la purificacioacute del desert La unitat suposa necessagraveriament la tensioacute harmoniosa entre la paraula i la imatge Si parlem en una clau meacutes platogravenica podem dir que en el moacuten del visible sempre hi pot haver i de fet hi ha combat perograve igualment podem gosar afirmar que en el moacuten del visible amb el treball esforccedilat de la raoacute i de la sensibilitat aplegades en la contemplacioacute poden construir-se espais i temps esperanccedilats drsquoharmonia i de bellesa on les paraules i les imatges colmiddotlaborin activament en la conformacioacute de la humanitat dels homes i de les dones i en la conformacioacute del moacuten

122 Prenem la traduccioacute de lrsquoedicioacute catalana del libretto de Moisegraves i Aaron feta per Lluiacutes Duch (cf supra nota 5)

26


inevitablement una llarga filera de controvegraversies que han girat al voltant de la nocioacute drsquoimatge Molt sovint aquestes controvegraversies han adoptat formes altament combatives Com amb raoacute ha fet notar Lluiacutes Duch la idolatria i la iconoclagravestia soacuten clarament dues formes acriacutetiques de llegir la imatge1 En efecte si beacute per una banda la idolatria no eacutes altra cosa que una afirmacioacute acriacutetica de la imatge la iconoclagravestia per lrsquoaltra no eacutes sinoacute una destruccioacute acriacutetica de la mateixa imatge2 Ens trobem doncs davant de dos mots εἴδωλον i εἰκών els camps semagraventics dels quals al llarg de la histograveria han posat en relleu sovintejades turbulegravencies fins arribar a conflictes drsquoun gruix antropologravegic teologravegic i ontologravegic ben coneguts

Els mots εἴδωλον i εἰκών soacuten grecs perograve la problemagravetica que vehiculen eacutes universal De fet en qualsevol cultura mdashgrega o no de tradicioacute helmiddotlegravenica o nomdash ens podem topar amb lectures acriacutetiques de la imatge i precisament degut a aquest acriticisme lector de la imatge sovint ens trobem en les diverses cultures amb discussions que a voltes fins i tot arriben a adoptar formes de violegravencia notabiliacutessimes Resulta ben eloquumlent en aquest sentit la narracioacute biacuteblica del vedell drsquoor (Ex 32)3 precisament una narracioacute no grega el contingut histograveric de la qual es refereix a esdeveniments del segle xiii aC molt anteriors al moment de lrsquoaparicioacute de lrsquoescriptura alfabegravetica grega (s viii aC) Tant en el dur diagraveleg entre Moisegraves i Aaron a la falda del Sinaiacute com en el conjunt narratiu del capiacutetol 32 del llibre de lrsquoEgravexode hi podem llegir drsquouna banda la violegravencia extrema que lrsquoacte idolagravetric del poble jueu va desencadenar fins arribar a la mort de molts laquogermans amics i veiumlnsraquo (Ex 32 27) i de lrsquoaltra el record del manament iconoclagravestic que no permetia de cap manera al poble jueu fabricar-se laquodeacuteus drsquoorraquo (Ex 32 31) eacutes a dir imatges idolagravetriques de Deacuteu4 La narracioacute mereix ser llegida una i altra vegada Arnold Schoumlnberg lrsquoha reinterpretada en la seva excelmiddotlent ogravepera intitulada Moses und Aron Precisament el libretto drsquoaquesta ogravepera escrit per ell mateix eacutes una peccedila hermenegraveutica de primer ordre pel que fa a la problemagravetica de la imatge5

1 Lluiacutes ducH laquoEl context del miteraquo Anagravelisi 24 (2000) p 41 Podem dir en general que tota la voluminosa obra del professor Lluiacutes Duch aborda aquesta temagravetica de la imatge a traveacutes de lrsquoanagravelisi de la relacioacute que existeix de laquonecessagraveria complementarietatraquo entre mite (imatge) i logos (concepte)

2 Cf Ibiacutedem3 El text biacuteblic conteacute altres referegravencies a aquest mateix episodi del vedell drsquoor en Dt 97-

1011 Sl 10619-23 Ne 9 18 i Ac 739-414 No es pot oblidar la importagravencia teologravegica filosogravefica i antropologravegica que teacute el fet que

lrsquohome drsquoacord amb el relat del Gegravenesi sigui fet per Deacuteu mateix (no pas per lrsquohome) a laquoimatge de Deacuteuraquo (Gn 1 26-27) El ser laquoimago Deiraquo de lrsquohome no constitueix cap excep-cioacute a la iconoclagravestia jueva amb tot podria succeir que lrsquohome esdevingueacutes culte idolagravetric de si mateix objectivant-se i deixant de ser per aixograve mateix laquoimago Deiraquo Reacutegis deBrAy ha assenyalat com laquotous les monotheacuteismes sont iconophobes par nature et iconoclastes par momentsraquo (Vie et mort de lrsquoimage Une histoire du regard en Occident (Folio essais 261) Pariacutes Gallimard 1992 101) La nocioacute dinagravemica i personal del Deacuteu-Trinitat no permet sensu stricto de parlar del cristianisme com drsquoun monoteisme

27









28








11 BenveniSte 133

29









30










31










32











33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




27









28








11 BenveniSte 133

29









30










31










32











33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




28








11 BenveniSte 133

29









30










31










32











33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




29









30










31










32











33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




30










31










32











33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




31










32











33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




32











33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




33






34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




34









35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




35









36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




36








37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




37









38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




38







39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




39








40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




40






41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




41








42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




42








43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




43






44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




44








45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




45








46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




46






47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




47




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




48







49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




49





50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




50




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




51






52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




52











53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




53






100 Ibiacutedem 313

54






55








56





57







58








59







60






61




54






55








56





57







58








59







60






61




55








56





57







58








59







60






61




56





57







58








59







60






61




57







58








59







60






61




58








59







60






61




59







60






61




60






61




61




Eἴδωλον i εἰκών. Dos noms i una problemàtica sobre la … · Article rebut el 7...

Documents

Transcript of Eἴδωλον i εἰκών. Dos noms i una problemàtica sobre la … · Article rebut el 7...