PROJECTE D’EXPLOTACIÓ DEL SERVEI INSULAR DE ... · La teleassistència domiciliària (d'ara...

PROJECTE D’EXPLOTACIÓ DEL SERVEIINSULAR DE TELEASSISTÈNCIA A

MENORCA

1

ÍNDEX

Α.Α.Α.Α. MEMÒRIA

1. Antecedents2. Justificació social3. Justificació jurídica4. Justificació organitzativa

B. PROJECTE D’ESTABLIMENT DEL SERVEI

1. Característiques del servei2. Funcionament del servei

a) Alta en el serveib) Seguiment de la persona usuàriac) Revisió de la situació de la persona usuàriad) Suspensió temporal del serveie) Baixa del servei

3. Obres, béns i instal·lacions que l’entitat adjudicatària destinarà a laprestació del servei.

3.1Centre d’Atenció de teleassistència (CA)3.2Terminals domiciliaris de teleassistència emissors d’alarmes i unitats de

control remot (UCR) per a les persones usuàries.3.3Dispositius de seguretat.

4 Estudi econòmic i financer

C. REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DEL SERVEI

2

A. MEMÒRIA

1. ANTECEDENTS

La teleassistència domiciliària (d'ara endavant TAD) és un servei de caràctersocial que, amb l’ús de la tecnologia adequada, ofereix de forma permanent ala persona usuària una resposta immediata davant determinades eventualitats,directament o mobilitzant altres recursos –humans o materials- de la personausuària o els existents a la comunitat, amb la finalitat d’afavorir la permanènciade la persona usuària en l’entorn quotidià, procurar-ne la seguretat i confiançaen moments de crisis personals, socials o sanitàries, i de promoure’n elcontacte amb l’entorn sociofamiliar.

Inicialment, i de conformitat amb les previsions contingudes a la normativa derègim local1, el servei de TAD era gestionat a nivell municipal per cadascun delsajuntaments de Menorca. A cada població es prestava el servei mitjançant lacontractació d’una empresa i segons el reglament i els preus aprovats per cadaajuntament. Així teníem que la població de Menorca rebia el servei deteleassistència però en diferents condicions.

Per tal de garantir a tota la població usuària de Menorca una prestació delservei en condicions d’igualtat amb independència del lloc de residència, elsvuit ajuntaments de l’illa i el Consell Insular de Menorca acordaren, l’any 2002,que aquest darrer assumís la gestió del servei, esdevenint així un serveiinsular.

Prèvia la instrucció del corresponent expedient de contractació pública, l’entitatCreu Roja resultà adjudicatària del contracte per a la prestació del servei desdel mes de juliol de 2002 i per un període de dos anys prorrogables. Contracteque fou prorrogat fins el 16 de juliol de 2006.

Si bé el Consell Insular valorà positivament la feina desenvolupada per CreuRoja al llarg d’aquests anys, hi havia elements objectius que indicaven lanecessitat d’estudiar alternatives per afavorir l’extensió del servei de TAD.

Per tal de millorar qualitativament i quantitativament el servei i després devalorar diferents opcions, el Consell Insular de Menorca s’adherí al conveni decooperació entre l’Institut Nacional de Serveis Socials (IMSERSO) i laFederación Nacional de Municipios y Províncias (FEMP) per a la prestació delservei de TAD.

1Articles 25.2 lletra k) i article 26.1 lletra c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de 1985, reguladora deles bases de règim local i l’article 29.2 lletra aa) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre,municipal i de règim local de les Illes Balears.

3

L’adhesió a aquest conveni marc va ser efectiva l’1de juliol de 2006 i vapermetre un notable increment dels usuaris del servei i, al mateix temps, unareducció dels costos que assumia el Consell per al desenvolupament d’aquestprograma, així com una reducció en les quotes que havien d’abonar elsusuaris.

En el marc d’aquest conveni era la FEMP l’encarregada de tramitar el concurspúblic per a la gestió del servei de teleassistència a nivell estatal, mentre quel’IMSERSO, a banda de participar en el seguiment de les actuacions derivadesdel conveni, finançava el 65% del cost real del servei. A les Illes Balears va serTeleasistencia S.A. l’empresa sobre la que recaigué la prestació del servei i laque des del mes de juliol de 2006 prestà el servei a l’illa de Menorca.

L’esmentat conveni es va anar prorrogant any rere any fins que laFEMP, en data 6 de novembre de 2012, comunicà formalment al ConsellInsular de Menorca la seva voluntat de no prorrogar el conveni, ladurada del qual estava prevista fins el 31 de desembre del mateix any,esdevenint aquesta la data d’acabament del Programa deTeleassistència Domiciliària.

Atès que, per les característiques pròpies del servei, aquest requereix d’unesinfraestructures bàsiques amb uns costos d’inversió molt elevats i que elConsell Insular no disposa dels mitjans tècnics i de personal idonis per a laseva prestació, es feia necessari iniciar el corresponent expedient decontractació per a adjudicar la gestió indirecta del servei.

El Consell Insular de Menorca conscient de la necessitat de donar continuïtat alservei de forma ininterrompuda per no perjudicar a la població beneficiària delmateix, tenint en compte la seva implantació i el que representa a nivelld’autonomia dels usuaris, i donat que no disposava del temps necessari per ala tramitació del corresponent expedient de contractació, optà de formaextraordinària i fins que aquest expedient quedes resolt, per signar un conveniamb l’empresa fins a la data adjudicatària del servei, amb efectes des de l’1 degener fins el 31 de desembre de 2013.

Amb aquesta memòria es pretén justificar, des d’un punt de vista social, jurídic iorganitzatiu, el manteniment i la continuïtat en la prestació del servei deteleassistència domiciliaria a nivell insular, un cop finalitzada la vigència delconveni de cooperació subscrit entre l’Institut Nacional de Serveis Socials(IMSERSO) i la Federació Nacional de Municipis i Províncies (FEMP), abansesmentat.

4

2. JUSTIFICACIÓ SOCIAL

Des de fa uns anys, assistim a una crisi del model informal de cures que té aveure amb els canvis socials, en els models familiars i en l’estructura de lesllars, que han desbordat la capacitat d’atenció informal.

L’envelliment progressiu de la població i l’increment de persones ambdependència o discapacitat demanden, cada vegada més, recursos i serveisespecífics i especialitzats.

El servei de teleassistència domiciliària neix com una modalitat dels servei d’a-tenció domiciliària el qual, amb la tecnologia adequada, permet detectar situacions d’emergència, donar una resposta ràpida a aquestes situacions i ga-rantir la comunicació permanent de la persona amb l’exterior, evitant o retardantla institucionalització de la persona usuària.

Aquest tipus de servei es dirigeix fonamentalment a persones en situació dedependència, persones grans que viuen soles i persones amb discapacitat.

El Consell Insular de Menorca, en execució de les competències que té legal-ment atribuïdes en l’àmbit dels serveis socials i en compliment del que disposala normativa de règim local vigent aplicable en matèria de cooperació entre ad-ministracions per a la garantia de la prestació integral i adequada d’aquests ti-pus de serveis, ha vingut prestant el servei de teleassistència domiciliària, desde l’any 2002 i fins a la data d’avui, per tal d’oferir una atenció integral iespecialitzada amb aquestes finalitats i respecte d’aquest col·lectiu de perso-nes a nivell insular en tot el territori de Menorca.

Al llarg d’aquests anys, i degut a la important demanda, el servei deteleassistència ha crescut quantitativament i qualitativament, essent el nombretotal d’usuari atesos en els darrers set anys el següent:

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012Usuarisatesos 651 886 1126 1305 1504 1713 1548

A més de l’indubtable valoració positiva que se’n desprèn de la gestió que a duta terme el Consell Insular de Menorca durant tots aquests anys, esdevenint undels serveis socials de major implantació territorial en l’àmbit insular, s’ha de ferespecial esment al fet que la gestió per part d’aquesta corporació encoordinació amb els ajuntaments de l’illa, ha permès garantir la prestació en lesmateixes condicions a tota la població usuària de Menorca, tal i com exigeix lanormativa vigent aplicable en matèria de serveis socials, en aplicació delprincipi d’equitat territorial.

5

L’exposició de motius de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de lesIlles Balears proclama la necessitat d’evitar diferències en l’accés als recursosper part de la ciutadania, introduint elements homogeneitzadors a tots elsterritoris que garanteixin els serveis amb independència de l’illa o municipi ones visqui o es rebi la prestació, permetent així un accés universal. En aquestmateix sentit es pronuncien els articles 3, 4 i 7 de l’esmentada llei.

Així mateix, l’exposició de motius del decret 56/2011, de 20 de maig, pel quals’aprova la Cartera Bàsica de Serveis Socials de les Illes Balears 2011-2014,estableix que les prestacions dels serveis socials comunitaris bàsics s’han degarantir amb criteris d’igualtat per a tota la població perquè es tracta delsrecursos posats a disposició de totes les persones amb caràcter generalista,preventiu, relacional i convivencial, entenent que si es garanteixen lesprestacions bàsiques a tota la població en condicions d’igualtat, es fa efectiu elprincipi de no discriminació per motius de residència.

Per tal de donar compliment a aquestes exigències normatives, es consideraconvenient realitzar una gestió del servei de teleassistència domiciliària a nivellinsular, promovent així una prestació en condicions d’igualtat respecte de totala població destinatària del servei en tot el territori de l’illa de Menorca.

Per altra banda, la Llei 4/2009, d’11 de juny abans esmentada, en el seu article25 estableix que la cartera de serveis garantirà la resposta immediata a lessituacions d’emergència social i les prestacions que donin cobertura a lesnecessitats bàsiques de les persones beneficiàries d’aquesta llei.

A aquest efecte, l’esmentat Decret 56/2011, de 20 de maig, dins la relació deprestacions bàsiques inclou el servei de teleassistència com a prestaciógarantida per a uns determinats col·lectius de persones, exigint la sevaconcessió a partir de l’1 de juliol de 2012.

El Consell Insular de Menorca, en execució de les competències que téatribuïdes en virtut de l’article 37 de l’esmentada Llei 4/2009, d’11 de juny, hade donar suport tècnic i professional als serveis socials comunitaris icol·laborar-hi en la implantació de les prestacions bàsiques, tal com el servei deteleassistència domiciliària, de conformitat amb el que estableix l’article 14 k)de la mateixa llei respecte de les funcions d’aquests serveis socials comunitarisbàsics.

De la redacció d’aquests preceptes es conclou que ambdues administracions,Consell Insular i ajuntaments, esdevenen garants en la prestació d’aquestservei a la població de Menorca, especialment vers aquells col·lectius respectedels quals la prestació del servei es qualifica de garantida.

6

Finalment i per tal de justificar la conveniència de la gestió del servei a nivellinsular, cal tenir en compte que des de l’any 2002 ininterrompudament i peracord de totes les administracions d’àmbit local, el Consell Insular de Menorcaassumí la coordinació del servei així com el seu cost per tal de garantir laprestació d’una forma integral i adequada per a tota l’illa.

Actualment, dels 8 ajuntaments de l’illa només dos tenen una població de mésde 20.000 habitants als efectes de l’aplicació de l’article 25.2 k) de la Llei7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. En aquest sentit itenint en compte la conjuntura econòmica, es probable que algun dels sisajuntaments restants no disposés dels mitjans econòmics suficients inecessaris per prestar aquest servei o poder-lo oferir en les mateixescondicions que la resta, provocant unes desigualtats en la prestació per raó dela residència.

A aquest efecte resulta d’aplicació tots aquells preceptes legals que regulen elsprincipis i les fórmules de cooperació interadministrativa per a la coordinació derecursos que garanteixi els requeriments tècnics i humans per assegurar laqualitat de la intervenció, així com els preceptes relatius al finançament de lesprestacions que, amb caràcter general, atorga preferència a la dotació deserveis a tot el territori, amb especial incidència als crèdits necessaris perfinançar les prestacions garantides a fi d’assegurar els drets subjectius de laciutadania.

A més de tot l’exposat, i des d’un punt de vista d’economia d’escala, es potpressuposar que a major nombre d’usuaris atesos menys costos li ha derepresentar a l’entitat prestadora del servei, per la qual cosa si, enlloc de vuitcontractes subscrits entre els vuit ajuntaments de l’illa amb les corresponentsentitats adjudicatàries, es parteix d’una única contractació per donar coberturaa tots els usuaris de Menorca, resulta evident que els costos han de serinferiors, incloent les possibles millores que, en el seu cas, presentin les entitatsrespecte al pressupost base de la licitació d’aquest únic contracte.

Així mateix, i a tall d’exemple ho estan fent a altres administracions, com és laDiputació de Barcelona, la qual promou mitjançant el Catàleg de suport alsserveis i a les activitats locals, dins del Pla de Concertació Xarxa BarcelonaMunicipis de Qualitat 2010, el Servei Local de Teleassistència, per a tots elsmunicipis de la província, excepte per a la ciutat de Barcelona. El Servei Localde Teleassistència es creà l’any 2005, i segons es desprèn del manual publicatal mes de juny de 2010 com a eina de suport tècnic per als municipis quel’integren, aquest ha experimentat en els darrers anys un creixementexponencial que ha permès que la teleassistència esdevingui un servei dereferència de la cartera de serveis socials bàsics i de futur en el marc deldesplegament de la Llei 39/2006, de 14 de desembre.

7

Ateses totes aquestes consideracions, des d’un punt de vista social, queda deltot justificada la necessitat del manteniment del servei de teleassistència aixícom la conveniència de que aquest sigui prestat a nivell insular per tal degarantir l’eficiència i l’eficàcia en la seva prestació.

3. JUSTIFICACIÓ JURÍDICA

La Llei 7/1985, de 2 d’abril de 1985, reguladora de les bases de règim local( LRBRL) estableix en el seu article 25.2.k) que els municipis exerciran, en totcas, competències en prestació dels serveis socials i de promoció i reinserciósocial en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes.Així mateix, pels municipis de més de 20.000 habitants (art.26.1.c)) s’estableixque aquests, per si sols o associats, hauran de prestar el serveis socials, coma serveis mínims de caràcter obligatori. En aquest mateix sentit, la Llei 20/2006,de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears ( LMRL),determina en el seu article 29.2.aa) que els municipis de les Illes Balears, en elmarc de les lleis, tenen en tot cas competències pròpies en regulació iprestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públicsd’assistència primària i foment de les polítiques d’acollida de les personesimmigrades. Així mateix, la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de lesIlles Balears, estableix que corresponen als serveis comunitaris bàsics prestarserveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar (art.14.k).

S'ha d'assenyalar que, un cop aprovat inicialment aquest projecte, el 30 dedesembre de 2013 es publicà la Llei 27/2013 de 27 de desembre, deracionalització i sostenibilitat de l'Administració local ( LRSAL), que suposa uncanvi substancial en la definició de les competències de les entitats locals, moltespecialment en les competències municipals.

En particular la LRSAL i, pel que aquí interessa, modifica l'article 25 LRBRL,regulador de les competències pròpies locals, i, particularment, en matèria deserveis socials redueix ostensiblement les competències que fins aracorresponien necessàriament als ajuntaments, limitant-les a l'avaluació iinformació de les situacions de necessitat social i atenció immediata a personesamb situació de risc d'exclusió social ( nou article 25.2 lletra e) LRBRL).

Sens perjudici de la necessitat d'avaluar amb profunditat les repercussions queimplica aquesta modificació normativa pel que fa a la distribució decompetències en matèria de serveis socials ,entre d'altres en relació a la Llei deServeis Socials de les Illes Balears, s'ha de tenir en compte que els canvis notenen una aplicabilitat immediata en tant que la Disposició Transitòria segonade la LRSAL, estableix que les Comunitats autònomes assumiran la titularitatde les competències que fins ara corresponien als municipis en matèria deserveis socials, com a màxim el 31 de desembre de 2015, i que el canvi s'had'efectuar prèvia l'elaboració d'un pla per a l'avaluació, la reestructuració iimplantació dels serveis.

8

En qualsevol cas, l'actuació del Consell Insular queda suficientment emparadaamb les disposicions contingudes a l'article 36 LBRL en relació amb els articles13.3, 37 i 48 de la Llei 4/2009 d'11 de juny de serveis socials de les IllesBalears, com es justifica a contninuació.

En el sentit esmentat en el paràgraf anterior, tant la Llei 7/1985, de 2 d’abril de1985, reguladora de les bases de règim local, com la Llei 4/2009, d’11 de juny,de serveis socials de les Illes Balears, preveuen la possibilitat de la participacióde les Diputacions provincials i el consells insulars en la prestació de serveissocials inicialment atribuïts als municipis.

Així amb caràcter general l'article 36.1 de la LRBRL s'estableix que sóncompetències pròpies de les Diputacions provincials2, a banda de les que elsatribueixi, en aquest concepte, les lleis de l'Estat i de les Comunitatsautònomes en els diferents sectors de l'acció pública, les següents;

a) la coordinació dels serveis municipals entre sí per a la garantia de laprestació integral i adequada a la totalitat del territori provincial dels serveis decompetència municipal.

b) l'assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica, als municipis,especialment els de menor capacitat econòmica i de gestió.

c) la prestació dels serveis públics mínims de caràcter supramunicipal i, en elseu cas, de caràcter supracomarcal.(..)

d) La cooperació en el foment del desenvolupament econòmic i social i en laplanificació del territori provincial, d'acord amb les competències de la restad'administracions públiques en aquest àmbit.

(…)

En l'apartat 36.2 b) LRBRL estableix que als efectes d'allò disposat als apartatsa) i b) de l'article 36.1, la Diputació assegura l'accés de la població de laprovíncia al conjunt de serveis mínims de competència municipal i la majoreficàcia i economia en la prestació d'aquests mitjançant qualsevol de lesfórmules d'assistència i cooperació municipal. Amb aquesta finalitat lesDiputacions podran atorgar subvencions i ajudes amb càrrec als seus fonspropis per a la realització d'obres i serveis municipals que s'instrumentaran através de plans especials o altres instruments específics.

L'article 30 del RD legislatiu 781/1986 de 18 d'abril,pel qual s'aprova el Textrefós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local ( TRRL),regulador de les diferents formes de cooperació de les diputacions,

2 De la regulació continguda en el capítol III del Títol III LRBRL regulador dels règims especialsdins el títol dedicat a la regulació de la província,i on s'inclouen algunes referènciesespecífiques als consells insulars de les Illes Balears, és desprèn que corresponen a les illes i,per tant, als consells insulars l'exercici les competències que la LRBRL atribueix a la província.

9

preferentment en la prestació dels serveis obligatoris estableix que les diferentsformes de cooperació podran consistir, entre d'altres, en l'execució d'obres iinstal·lació de serveis.

Pel que fa al concret servei de teleassistència s'ha d'assenyalar que la Llei4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, l'enquadra dins elserveis socials comunitaris bàsics ( article 14 lletra k), establint expressamentl’article 13.3 de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les IllesBalears, que quan un sol municipi no pugui garantir els requeriments tècnics ihumans dels serveis socials comunitaris, establerts reglamentàriament, elsserveis socials municipals es podran gestionar mancomunadament o mitjançantqualsevol altra formula de cooperació interadministrativa, per poder disposaraixí de les condicions tècniques que assegurin la qualitat de la intervenció.Indicant que els consells insulars donaran suport a aquest procés decoordinació de recursos. Més endavant, l'article 48 fent referència a l'àmbit decol·laboració entre les administracions públiques competents i desprésd'establir que, el govern autonòmic, els consells insulars i els municipis han decol·laborar en l'aplicació de les polítiques de serveis socials d'acord amb lesrespectives competències, estableix en el seu apartat segon que aquestacol·laboració interadministrativa inclou, en tot cas, l'establiment per conveni deformules de gestió conjunta dels serveis i la creació d'ens de gestió mitjançantconsorcis o altres modalitats legalment establertes.

Finalment aquesta mateixa llei, a l’article 37, regulador de les competènciesdels consells insulars, estableix que aquests hauran de donar suport tècnic iprofessional als serveis socials comunitaris i col·laborar-hi en la implantació deles prestacions bàsiques (art.37.g)) així com crear, organitzar i gestionar elscentres o serveis que per la seva naturalesa i característiques tinguin caràcterinsular o supramunicipal (art.37.h)).

D'altra banda, el Consell Insular de Menorca també té atribuïdes directamentcompetències en matèria de serveis socials per la Llei 12/1993, de 20 dedesembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria deServeis Socials i Assistència Social mitjançant la qual s'atribuïren determinadescompetències en la matèria al consells insulars, les quals foren ampliades, mésendavant, per la Llei 14/2001, de 29 d’octubre (BOIB número 135, de 10 denovembre de 2001), d'atribució de competències als consells insulars enmatèria de Serveis Socials i Seguretat Social, (modificada per la Llei 6/2003, de8 de juliol (BOIB número 99, de 10 de juliol de 2003).

El servei de teleassistència és un dels tipus de servei d’atenció domiciliària,inclòs, com s'ha dit, en el sistema de serveis socials comunitaris bàsics regulat,fonamentalment a les següents normes:

- L’apartat 1.5 de l’annex del Decret 56/2011, de 20 de maig, pel qual s’aprovala Cartera Bàsica de Serveis Socials de les Illes Balears 2011-2014 (BOIB núm.

10

79, de dia 31 de maig de 2011); el qual garanteix la prestació del servei deteleassistència per a persones amb resolució d'atenció a la dependència, lespersones majors de 85 anys que viuen soles i les persones amb un grau dediscapacitat igual o superior al 65%, sempre que un informe tècnic ho justifiqui.Aquest decret estableix que, pel que fa a la resta de la població, només estangarantides i són exigibles si hi ha disponibilitat pressupostària. Finalment laseva disposició transitòria segona reguladora del termini per a concedir lesprestacions garantides estableix que el servei de teleassistència no vinculat auna situació de dependència es concedirà a partir d'1 de juliol de 2012.

- La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal iatenció a les persones en situació de dependència, que inclou els serveis deteleassistència domiciliaria dins el catàleg de serveis del Sistema per al'Autonomia i Atenció a la dependència ( articles 15 i 22).

- L’article 8.2 del Decret 86/2010, de 25 de juny, pel qual s’estableixen elsprincipis generals i les directrius de coordinació per a l’autorització i l’acreditaciódels serveis socials d’atenció a persones grans i persones amb discapacitat(BOIB núm. 99, de dia 3 de juliol de 2010).

Atesos els preceptes anteriorment esmentats, el departament de benestarsocial i joventut vol seguir donant el servei de teleassistència a nivell insular,prèvia adhesió expressa dels ajuntaments, a través d'un únic contracte quegaranteixi que tota la població de Menorca rebi el servei en les mateixescondicions, independentment del municipi de residència de la persona per laqual cosa es fa necessari iniciar l’expedient de contractació del servei.

4. JUSTIFICACIÓ ORGANITZATIVA

Mitjançant l’adhesió del Consell Insular de Menorca al conveni de cooperacióentre l’Institut Nacional de Serveis Socials (IMSERSO) i la Federació Nacionalde Municipios y Províncias (FEMP) per a la prestació del servei de TAD, des del’1 de juliol de 2006 l’IMSERSO ha estat l’encarregat de tramitar i adjudicar elconcurs públic per a la gestió del servei de teleassistència a nivell d’Espanya. Ales Illes Balears va ser Teleasistencia S.A. l’empresa sobre la que recaigué laprestació del servei i la que des de juliol de 2006 prestà el servei a l’illa deMenorca

Per tant, fins el moment, el servei s’ha gestionat de manera indirecte, és a dir através de l’externalització de la seva gestió, tot i que qui portava a terme lacontractació era la FEMP i qui exercia les funcions de supervisió de lesinstal·lacions de teleassistència eren la FEMP i l'IMSERSO, mentre que el CIMportava la supervisió i gestió directa del projecte així com el control de qualitatdels serveis . Aquest model ha donat, en general, bons resultats.

Ara bé, tenint en compte que a 31 de desembre de 2012 finalitzà la vigència elconveni de col·laboració entre l’IMSERSO, la FEMP i el Consell Insular de

11

Menorca, per la qual cosa es donava per finalitzat de manera definitiva elPrograma de Teleassistencia Domiciliària tot i la voluntat del Consell Insular idels ajuntaments de Menorca de donar continuïtat al servei de teleassistència aMenorca i veient que el servei que s’ha de prestar és, en principi, susceptiblede ser prestat mitjançant qualsevol de les formes de gestió dels serveis públicsprevistes legalment a l'article 85.2 de la LRBRL i articles 158 i ss de la LMRL, acontinuació, s’intenta justificar la forma més adequada de prestació del servei.

Pel que fa als sistemes de gestió directa3, el Consell Insular, amb les sevesdimensions actuals, i amb el personal amb què compta actualment no potassumir la prestació directa del Servei, d’altra banda ateses les actualsrestriccions normatives per a la contractació de nou personal al servei de lesAdministracions Públiques no es pot plantejar ara per ara la contractació denou personal. Tampoc es no pot assumir la creació d’una figura ambpersonalitat jurídica pròpia i que, per tant, ha de tenir un funcionament paral·lela l’ens matriu, ja que s’incrementen els costos del servei considerablement.

A més per a la prestació del servei es fa necessari comptar amb instal·lacions iequipaments tecnològics específics, els quals haurien de ser adquirits pelConsell Insular de Menorca, la qual cosa també incrementaria els costos delservei.

Així mateix, s’ha de tenir en compte que els equipaments tecnològics utilitzatsen la prestació del servei ràpidament tornen obsolets, el que fa molt mésatractiu que siguin entitats i/o empreses especialitzades amb aquests tipus detecnologia les que s’encarreguin d’aquestes prestacions i serveis.

Els sistemes de gestió indirectes són més aconsellables sobretot perquè, perregla general, el “risc de l’empresa” es desplaça al gestor, de tal manera quel’ens trasllada la responsabilitat directa del servei a un tercer, conservant en totmoment les facultats de direcció i inspecció d’aquest per tal d’assegurar-ne lagestió adequada.

Són formes de gestió indirecta:

- La concessió, en virtut de la qual el concessionari assumeix la gestió il’explotació del servei i hi aporta els mitjans materials, personals i tècnicsnecessaris.

- La gestió interessada, en la qual el servei públic es presta per mitjà d’unaempresa gestora, a canvi d’una participació en el resultat de l’explotació en laproporció que es fixi en el contracte.

3 D'acord amb els articles 85.2 A) de la LRBRL i l'article 159 LMRL les modalitats de gestiódirecta són les següents; a) gestió per la mateixa entitat local; b) organisme autònom local; c)entitat pública empresarial local i d) societat mercantil el capital de la qual pertanyi íntegramenta l'entitat local o a un ens públic que en depengui.

12

- El concert, amb altres entitats públiques o privades o amb particulars,utilitzant llurs serveis o instal·lacions.

- Els ens locals poden prestar els serveis públics mitjançant l’arrendament deles instal·lacions de la seva pertinença per ser utilitzades per la personaarrendatària i prestar-hi el servei contractat.

- Societat mercantil o cooperativa amb capital social mixt. Els ens localspoden gestionar els serveis de naturalesa econòmica mitjançant la constitucióde societats mercantils d’economia mixta, societats anònimes o deresponsabilitat limitada o la participació en les ja constituïdes.

A més la LMRL preveu com a altres formes de gestió de serveis públics lacreació de cooperatives o fundacions que poden ser formes de gestió directao indirecta en funció de la participació o no d'altres entitats.

De les diferents modalitats gestores,esmentades es descarten d'entrada lesquatre darreres; l'arrendament perquè com ja s'ha dit el CIM no compta ambles instal·lacions per a prestar el servei. Tampoc es considera adient la creaciód'entitats personificades, com ara societats de capital mixt, cooperativeso fundacions, o la participació en altres preexistents, pels mateixos motiusque s'ha exposat més amunt quan s'analitzava la possibilitat de gestió directadel servei mitjançant formes personificades de formació o capital íntegramentde titularitat de l'entitat local.

Pel que fa a la gestió indirecta mitjançant gestió interessada, en aquest cas ia diferència amb altres formes gestores, el risc i ventura és compartit entrel'administració i el contractista ja que ambdues parts participen en el resultat del'explotació ( pot afectar, per tant, tant als guanys com a les pèrdues), en elpercentatge que es pacti en el contracte, de manera que el major o menorguany del contractista està lligat als menors o majors guanys del servei, d'aquíel nom de gestió <<interessada>>. En el present cas, ateses lescaracterístiques del servei; és l'administració la qui determina quins són elsusuaris i els serveis que s'han de prestar i el preus dels serveis estanpreestablerts també per l'administració, no es considera adequada aquestaforma de gestió.

En relació al Concert; dues són les característiques essencials d'aquestaforma gestora; a) el contracte s'efectua amb una persona natural o jurídica queja presta els serveis objecte del servei públic b) el pagament del preu d'acordamb l'article 146 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals és atant alçat,(per períodes de temps o per unitats a preu fix). És a dir es tractad'una quantitat no determinada segons el cost efectiu exacte dels diferentselements que integren el servei perquè l'empresa els fa servir ja per la sevaactivitat privada, fixant-se una xifra estimada en base al cost que representapels particulars usuaris del servei privat. L'avantatge d'aquesta forma gestorarau en el fet de què es tracta d'un servei ja instal·lat i només una part de les

13

instal·lacions es destinen a prestar el servei contractat per l'administració, pertant en no ser imputable al contracte tot el cost efectiu del servei, aquest pot sermés econòmic per l'administració. Ara bé, d'altra banda s'ha de tenir en compteque en certa manera suposa una restricció a la concurrència ja que noméspoden participar en la licitació empreses o entitats que ja venguin prestant elservei, motiu pel qual la opció per aquest forma gestora ha d'estar degudamentjustificat i motivat a l'expedient.

Finalment, pel que fa a la concessió, aquesta forma gestora es caracteritza,per una banda, per l'estreta relació entre el concessionari i l'administració, i, peruna altra, per l'aplicació del principi de risc i ventura modulat pel principi delmanteniment de l'equilibri econòmic de la concessió. D'acord amb l'article 129.3RSCL, la retribució del concessionari haurà de calcular-se de manera quepermeti, mitjançant una bona i ordenada administració, amortitzar durant eltermini de la concessió el cost de l'establiment del servei, cobrir les despesesd'explotació i un marge normal de benefici industrial. El principi de risc i venturaes modula per la necessitat de mantenir l'equilibri econòmic de la concessió alllarg de la durada del contracte davant l'eventual concurrència decircumstàncies alienes al concessionari que el puguin alterar (fonamentalmentmodificacions imposades per l'administració o riscs imprevisibles ), tot aixòmotivat per la necessitat de mantenir el servei i garantir la continuïtat de la sevaprestació. En el present cas és presenta com la forma més adequada deprestar el servei, tant per l'estreta relació entre Administració i concessionarique implica la prestació d'aquest ( com hem esmentat abans; és l'administracióla qui determina quins són els usuaris i els serveis que s'han de prestar i elpreus dels serveis estan preestablerts també per l'administració); com per laforma de retribució prevista; pagament del preu del servei, o part d'aquest, perpart dels usuaris sens perjudici de què s'estableixin exempcions obonificacions, i pagament per part de l'administració d'una subvenció percompensar les disminució d'ingressos que suposen aquestes bonificacions oexempcions.

Dintre de les diferents modalitats de gestió indirecta cal destacar que la gestiómitjançant concessió és la forma de gestió més usada per a serveis d’aquestescaracterístiques i la que sembla que s’adequa més a l’estructura i organitzacióque ara mateix té el Consell Insular de Menorca, així com per la fórmula elegidaper a prestar la major part dels serveis amb que compta actualment.

Per tot l’anterior es conclou que, per les característiques i abast del servei, esconsidera convenient prestar-lo en forma de gestió indirecta, mitjançantconcessió administrativa en virtut de la qual el concessionari assumeix la gestiói l’explotació dels serveis i hi aporta els mitjans personals i tècnics necessaris,sota la tutela del Consell Insular de Menorca per tal de garantir la màximaqualitat del servei.

14

Maó, 8 d’abril de 2014

Carles Canes MartíDirector insular d’atenció a les personesI promoció de l’autonomia personal

Natàlia Pons MarquèsTreballadora social deBenestar Social i Joventut

Virgínia Sors GuilTècnica mitjana de gestió deBenestar Social i Joventut

B. PROJECTE D’ESTABLIMENT DEL SERVEI

1. CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI

La teleassistència domiciliària es defineix com un servei de caràcter social que,amb l’ús de la tecnologia adequada, ofereix de forma permanent a la personausuària una resposta immediata davant determinades eventualitats,directament o mobilitzant altres recursos —humans o materials— de la personausuària o els existents a la comunitat, amb la finalitat d’afavorir la permanènciade la persona usuària en l’entorn quotidià, procurar-ne la seguretat i confiançaen moments de crisis personals, socials o sanitàries, i de promoure’n elcontacte amb l’entorn sociofamiliar.

Per a la correcta prestació del servei, prèviament es procedirà a la instal·lació:

• D’un terminal a l’habitatge de la persona usuària, titular de la línia, connectatmitjançant la línia telefònica fixa a una central receptora, anomenada centred’atenció (a partir d’ara CA) dotada del suport tecnològic, de comunicacions idels recursos humans necessaris per a la prestació del Servei, amb la qual escomunica en cas d’urgència mitjançant l’activació d’un polsador.

15

• D’una unitat de control remot (a partir d’ara UCR), com a mínim, que portadaper la persona usuària té la capacitat d’activar el terminal a distància, des dequalsevol lloc de la casa.

L’objectiu bàsic del servei és mantenir i potenciar l’autonomia de la personaatesa, i la de la seva família o unitat de convivència, perquè la persona puguiromandre al seu domicili el major temps possible, mantenint el control de laseva pròpia vida.

Per això, els objectius que fonamenten i als quals s’ha de dirigir el servei,segons les possibilitats reals de cada persona, són:

- Estimular i potenciar l’autonomia personal- Mantenir a les persones en el seu medi habitual servint de suport a les

persones cuidadores i prevenint o evitant internaments innecessaris o nodesitjats, i els conseqüents costs personals, socials i econòmics.

- Assegurar la intervenció en cas de crisis personals, socials o sanitàries. Per tal d’assolir aquests objectius, mitjançant el servei, s’ha de garantir:

- Una comunicació interpersonal, bidireccional, davant qualsevol necessitatles vint-i-quatre (24) hores del dia, tots els dies de l’any.

- L’atenció immediata i adequada davant situacions d’emergència a través depersonal especialitzat.

- La mobilització de recursos davant situacions d’emergència sanitària,domiciliària o social.

- La prevenció, detectant precoçment les situacions de risc que puguin donar-se.

- La seguretat i tranquil·litat a les persones usuàries i als seus familiars decontacte garantint l’atenció en casos d’emergència.

- El seguiment permanentment de la persona usuària des del CA, mitjançantcridades telefòniques periòdiques (de familiarització, de cortesia, defelicitació, de seguiment quinzenal, de recordatori, de finalització del’absència...) amb la finalitat d’estar presents en la seva vida quotidiana,potenciar hàbits de vida saludable i actualitzar les dades del seu expedientsociosanitari.

- La gestió d’agendes específiques subscrites entre l’empresa prestatària delservei i la persona usuària, a petició d’aquesta, de la seva família opersones properes, que permetin recordar les preses de medicació,activitats o cites.

16

- La realització de cridades informatives sobre campanyes específiques quesiguin d’interès per a les persones usuàries del servei (recomanacions perl’onada de calor o fred, prevenció d’estafes, robatoris, entre altres), ambl’autorització prèvia del Consell Insular de Menorca.

2. FUNCIONAMENT DEL SERVEI INSULAR DE TELEASSISTÈNCIA

a) Alta en el servei

Resulta condició indispensable per a la prestació del servei, que la futurapersona usuària disposi de línia telefònica compatible amb la tecnologia delservei de TAD i xarxa elèctrica en el domicili on s’instal·larà el terminal.

L’accés de les persones usuàries al servei de TAD es produeix a travésdels serveis socials comunitaris bàsics, els quals, amb caràcter previ,informaran sobre la definició i funcionament del servei, prestacions quel’integren, drets i obligacions de les persones usuàries i dels agents queintervenen, identificació de l’entitat prestadora del servei, així com elpreu a abonar, en el seu cas.

L’accés al servei es produirà de conformitat amb el procediment que s’estableixa continuació:

a.1) Sol·licitud

La persona interessada en obtenir la prestació del servei de TAD, o el seurepresentant, haurà de presentar la sol·licitud, segons el model que estableixi elConsell Insular de Menorca, en els serveis socials comunitaris bàsics del seumunicipi.

La sol·licitud s’haurà de presentar acompanyada de la següent documentació:

- Fotocòpia del DNI- Fotocòpia de la tarja de la Seguretat Social- Certificat d’empadronament- Certificat de convivència- Fotocòpia de la declaració de la renda del darrer any de la persona

sol·licitant o justificació que acrediti la no obligació de fer l’esmentadadeclaració.

- En el supòsit de no haver fet la declaració de la renda, s’han d’aportar elsjustificants dels ingressos que es perceben en el moment de la sol·licitud.

- Informe de salut del sol·licitant segons el model que estableixi el ConsellInsular de Menorca o informe de salut de dependència.

- Certificat de discapacitat, si escau.- Dades bancàries per a la domiciliació dels rebuts.

17

Els serveis socials comunitaris bàsics comprovaran la veracitat de les dadesaportades i es reserven el dret d’exigir aclariments o altres documentscomplementaris.

a.2) Valoració

Admesa la sol·licitud, els professionals dels serveis socials comunitaris bàsicsmunicipals concertaran una entrevista i/o una visita al domicili de la personausuària potencial per tal de verificar les circumstàncies socials i familiars, aixícom poder valorar la necessitat de comptar o no amb el servei.

Els tècnics elaboraran el corresponent informe de valoració el qual, a més deles dades personals del sol·licitant, haurà d’identificar la tipologia d’usuari, lasituació de dependència i grau de valoració, en el seu cas, el grau de risc perpoder establir protocols de priorització en la instal·lació (urgent o normalitzada),així com altres observacions que considerin d’interès, com pot ser larecomanació d’instal·lació d’algun complement de seguretat.

La sol·licitud, junt amb la documentació pertinent i l’informe de valoració delstècnics municipals, es remetrà al departament competent en matèria de serveissocials del Consell Insular de Menorca.

a.3) Proposta de resolució

Els expedients de concessió del servei de TAD els resoldrà el departamentcompetent en matèria de serveis socials del Consell Insular de Menorca,mitjançant acord motivat de l’òrgan competent, a la vista de l’informe delsserveis socials comunitaris bàsics i de la proposta formulada pel tècnic delConsell encarregat de la instrucció de l’expedient, la qual, com a mínim, espronunciarà sobre els aspectes següents:

- Si la persona usuària reuneix els requisits per ser admès al servei o si,contràriament, es proposa la denegació motivada de la seva sol·licitud.

- En cas d’admissió, determinar quina serà la tipologia d’usuari que s’assignial beneficiari, i en quines condicions materials i tècniques es prestarà elservei.

a.4) Resolució

18

Elaborada la proposta tècnica anterior s’elevarà al conseller o conselleracompetent en matèria de serveis socials del Consell Insular de Menorca per aque resolgui motivadament.

La resolució es posarà en coneixement de l’entitat prestadora del servei. Aixímateix i pel cas de les denegacions, aquesta també serà comunicada a lapersona sol·licitant. Contra aquesta resolució es podran interposar els recursosque legalment corresponguin.

El procediment administratiu conclou amb la signatura del documentcontractual corresponent entre la persona usuària i l’entitat prestadora delservei.

a.5) Llista d’espera

En el supòsit que, per manca de capacitat del servi o de disponibilitatpressupostària, aquest no es pugui oferir temporalment, les sol·licitudspresentades d’acord amb el procediment anterior restaran pendents detramitació a l’espera de poder ser valorades quan les disponibilitats del serveiho permetin.

A aquest efecte, el tècnic del consell Insular de Menorca encarregat de lainstrucció dels expedients elaborarà una llista d’espera per rigorós torn depetició.

a.6) Supòsits d’urgència

Es considerarà supòsit d’urgència aquella situació excepcional en la qual lapersona sol·licitant podrà beneficiar-se del servei sense haver d’esperar lacorresponent resolució segons el tràmit normalitzat. L’atorgament d’aquestbenefici resta condicionat a l’existència de plaça vacant.

Amb aquests supòsits es contempla qualsevol circumstància que pel seuespecial risc social, crisi greu o malaltia, requereixi la prestació immediata delsservei.

En qualsevol cas, les persones que en resultin beneficiades hauran de reunirels requisits exigits que es recullen en aquest reglament.

La valoració de la urgència l’efectuarà el tècnic responsable de la instrucció del’expedient del departament competent en matèria de serveis socials delConsell Insular de Menorca, de conformitat amb l’informe remès pels serveissocials comunitaris bàsics i la documentació que s’acompanyi, amb el vistiplaudel conseller/a competent.

19

En aquests supòsits, l’entitat prestadora del servei procedirà a donar d’alta a lapersona sol·licitant en el termini màxim de quaranta-vuit (48) hores de que elConsell Insular li comuniqui i d’acord amb el procediment recollit a l’efecte alreglament de funcionament del servei.

No obstant això, aquesta mesura tindrà caràcter provisional fins que no siguiratificada per resolució del conseller o consellera competent en matèria deserveis socials del Consell Insular de Menorca.

a.7) Alta en el servei

Les altes de les persones usuàries en el servei es produiran quan s’instal·li elterminal en el seu domicili.

L’entitat prestadora del servei ha de donar d’alta a la persona en el terminimàxim de deu dies (10) naturals de la data de la recepció de la resolucióemesa pel conseller o consellera competent en matèria de serveis socials delConsell Insular de Menorca, per la qual es concedeix el servei.

Amb aquesta finalitat, el Consell Insular proporcionarà a l’entitat les dades decontacte de la persona usuària per tal de fixar la data i l’hora per a la instal·laciódel terminal i l’UCR necessaris pel funcionament del servei, d’acord amb elssegüent procediment:

- L’entitat prestadora del servei efectuarà una visita al domicili de la personasol·licitant, durant la qual s’emplenarà un document-informe amb les dadesgenerals i específiques de la persona usuària (identificació, tipologiad’usuari, unitat de convivència, estat de salut, dades de les persones acontactar en cas d’emergència) i es concretarà la data per a la instal·laciódel terminal o bé s’informarà a la persona usuària que en el termini de tres(3) dies rebrà una trucada amb la finalitat d’acordar el dia i l’hora de lainstal·lació de l’equip. Durant aquesta primera visita, l’entitat prestadora delservei, de conformitat amb l’annex I dels Plecs de condicions tècniques quehan de regir el contracte, informarà a la persona usuària del següent:

• Característiques i funcionament general del servei de TAD• Prestacions que inclou el servei (atenció d’emergències, serveis d’agenda,

trucades de cortesia, trucades de seguiment, recordatoris, controlsautomàtics del sistema).

• Funcionament de l’equip, realitzant una trucada de demostració amb un“equip mostra”.

• Procediment d’atenció davant comunicacions i avisos (nivells d’actuació).• Drets i obligacions de la persona usuària per garantir l’adequada prestació

del servei.

20

• Condicions de qualitat de prestació del servei (protecció de dades, terminisde la prestació, terminis de resolució d’avaries, autorevisió de control tècnicdel sistema).

• Protocol de cessió de claus i signatura dels permisos, en el seu cas (si hi hacessió de claus, caldrà informar verbalment i per escrit del tractament querebran les claus cedides. Si no hi ha cessió, s’haurà d’informar de lesactuacions que es poden derivar per accedir al seu habitatge en casd’urgència si no es localitza cap contacte)

L’entitat prestadora del servei facilitarà per escrit la informació, amb unllenguatge clar i comprensible, sobre el funcionament bàsic del servei, de talforma que aquesta documentació serveixi a la persona usuària de guia-manualpermanent de consulta davant qualsevol dubte o dificultat.

Si la persona usuària sense UCR no pot rebre o comprendre la informació persi mateixa, se li facilitarà als familiars o representats d’aquesta.

- Concretada la data i l’hora, s’efectuarà una segona visita al domicili per a lainstal·lació del terminal i de l’UCR corresponents, produint-se l’alta en elservei, en els terminis establerts anteriorment. L’entitat prestadora del serveii la persona usuària subscriuran un document contractual que recull lescondicions de la seva prestació, amb esment exprés a la conformitat de lapersona usuària respecte a les condicions establertes pels casos quesorgeixi la necessitat d’entrar al domicili com a conseqüència d’unaemergència.

Des del domicili de la persona usuària es farà una trucada a la CA i lestrucades de verificació de la cobertura, que tindran un cost mínim per a lapersona usuària (màxim una trucada local), i que són l’evidència delcorrecte funcionament del terminal i del polsador.

- Finalment, l’entitat prestadora del servei, comunicarà l’alta en el servei alConsell Insular de Menorca.

La franja horària de visites domiciliàries per a la instal·lació, el manteniment i lacoordinació, serà de dilluns a divendres de nou (9) a catorze (14) hores.

L’entitat prestadora del servei ha de registrar i custodiar el documentcontractual de conformitat, i les actualitzacions que puguin produir-se en cas demodificacions substancials en les condicions de prestació del servei, mentreaquest romangui en alta, i el temps legalment establert posterior a la baixa.Aquest document podrà ser-li requerit als efectes d’estudi, explotacióestadística i seguiment de la prestació del servei pel departament competent enmatèria de serveis socials del Consell Insular de Menorca.

21

L’entitat prestadora del servei ha d’aportar tots els mitjan materials, personals itècnics necessaris per garantir la màxima qualitat del servei, els quals quedendetallats en el Plecs de condicions tècniques que haurà de regir la contractaciódel servei.

b) Seguiment de la persona usuària

El seguiment de la persona usuària es du a terme a través del conjuntd’accions orientades a realitzar un control, atenció i acompanyamentmentre aquesta mantingui la condició d’usuària del servei.

El seguiment es realitza a través de diferents vies:

b.1) Seguiment personalitzat des de la Central d’Atenció

Aquesta tipologia de seguiment s’efectua a través d’una trucada que es realitzaamb una periodicitat i motius establerts bé pels serveis socials comunitarisbàsics del municipi, bé recomanat pels professionals d’intervenció domiciliària oel propi usuària o els seus familiars.

Els motius poden ser recordatoris de medicació, reforçar l’acompanyament permotius de soledat, pe recolzament psicosocial o per inculcar hàbits de vidasaludables, entre d’altres. També es realitzen seguiments per recordatorispuntuals com ara una cita mèdica, per felicitar l’aniversari o després de lainstal·lació del terminal per familiaritzar l’usuari amb el servei.

El terminal de TAD també està programat per detectar determinadesincidències que poden afectar al correcte funcionament de l’equip i ésser causad’avaria o desconnexió amb la CA.

b.2) Seguiment personalitzat a domicili

Un cop la persona usuària és donada d’alta al servei, aquesta pot rebre la visitad’un professional de l’entitat prestadora del servei per tal d’actualitzar les sevesdades, per explicar i familiaritzar l’usuari amb el servei, quan es detecti unsproblemàtica social que pugui requerir la intervenció dels serveis socialscomunitaris bàsics, o quan la persona hagi manifestat queixa o malestar amb elservei, entre d’altres motius.

L’entitat prestadora del servei derivarà als serveis socials comunitaris bàsics delmunicipi tota la informació recalada en la visita al domicili i que consideriimportant per al benestar de la persona usuària, especialment si es detectaalguna problemàtica o necessitat social.

22

b.3) Seguiment realitzat pels serveis socials comunitaris bàsics

Els serveis socials comunitaris bàsics del municipi, duran a terme el seu propiseguiment, d’acord amb el PIA de cada usuari.

c) Revisió de la situació de la persona usuària

Quan el Consell Insular de Menorca o l’entitat prestadora del servei tinguinconeixement de la modificació de les circumstàncies que serviren de base per ala concessió del servei, es procedirà a revisar l’expedient.

El tècnic competent del Consell Insular de Menorca, un cop revisada ladocumentació que, en el seu cas, s’hagi presentat o requerit, elevarà lacorresponent proposta al conseller o consellera competent en matèria deserveis socials per a que emeti la resolució en el sentit que correspongui.

d) Suspensió temporal del servei

Es produirà la suspensió del servei per absència temporal de la personausuària en el domicili, motivada per hospitalització, sortida de vacances, estadatemporal en un centre residencial o altres motius similars, que determinen lainterrupció de la comunicació entre la persona atesa i el CA, sense que aixòsuposi la retirada de l’equipament.

L’absència serà notificada per la persona interessada a l’entitat prestadora delservei. El període màxim de suspensió del servei, excepte causes degudamentjustificades, no podrà excedir de tres (3) mesos continuats. La persona usuàriacausarà baixa definitiva si es supera el període màxim establert. En casosexcepcionals s’haurà d’establir un termini concret de tornada.

Finalitzat aquest període, i si persisteixen les circumstàncies que van motivarl’alta en el servei, es reactivarà l’atenció en les condicions en les quals esrealitzava.

La suspensió del servei no afectarà al deure de l’usuari d’abonar el preucorresponent.

Les persones usuàries del servei de TAD hauran d’estar degudamentinformades del procediment a seguir per activar la seva suspensió i, si escau,reactivar la prestació del servei.

Les peticions de suspensió i de reactivació rebudes per l’entitat prestadora delservei seran comunicades al departament competent en matèria de serveissocials del Consell Insular de Menorca.

23

e) Baixa del servei

La persona usuària causarà baixa per alguna de les causes següents:

- A petició pròpia- Per defunció- Per desaparició de les causes que motivaren la concessió- Per incompliment reiterat de les seves obligacions- Per no emprar correctament el servei de conformitat amb les indicacions de

l’entitat prestadora o per obstaculitzar el seguiment i comprovació delfuncionament del sistema.

- Per trasllat de domicili fóra de l’illa.- Per falsejament i/o ocultació de les dades i documents.- Per manca de pagament del preu públic o la quantia estipulada.

Els expedients de baixa els resoldrà el departament competent en matèria deserveis socials del Consell Insular de Menorca, mitjançant resolució motivadadel conseller o la consellera competent en aquesta matèria a la vista delsinformes i la proposta formulada pel tècnic del Consell Insular encarregat de lainstrucció de l'expedient.

La resolució es posarà en coneixement de l’entitat prestadora del servei. Aixímateix, excepte en el supòsit de defunció, la resolució també serà comunicadaa la persona usuària. Contra aquesta resolució es podran interposar elsrecursos que legalment corresponguin.

L’entitat prestadora del servei, un cop rebuda la comunicació, es posarà encontacte amb la persona usuària per tal de fixar dia i hora per retirar el terminal,dia en el què es procedirà a la signatura d’un document acreditatiu de laretirada de l’equip.

Finalment, l’entitat prestadora del servei, comunicarà la baixa en el servei alConsell Insular de Menorca.

3. OBRES, BÉNS I INSTAL·LACIONS QUE L’ENTITAT ADJUDICATÀRIADESTINARÀ A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI.

3.1. Centre d'Atenció de Teleassistència (CA)

És el centre que dóna cobertura al Servei de TAD i és el responsable de larecepció i emissió de les comunicacions i avisos enviats des dels equipamentsinstal·lats als domicilis de les persones usuàries (terminal, UCR). Ha d'estarproveït de tecnologia (programari de gestió del Servei, maquinari, servidors…),amb capacitat per processar aquestes comunicacions i avisos adequadament i

24

proporcionar als teleoperadors/es informació sobre el dispositiu que les hagenerat.

L'empresa prestadora del servei ha de disposar d’almenys d’una central deteleassistència situada a les Illes Balears i d’una oficina de suport independent,que pertanyi a la mateixa empresa prestadora del servei, a l’illa de Menorcaque asseguri com a mínim les comunicacions de les persones usuàries amb elCA habitual i sigui un punt de referència a Menorca de cara als usuaris.Aquesta oficina de suport no podrà ser subcontractada a un altre proveïdor.

El cost de la trucada per a la persona usuària no ha de superar el preu d'unatrucada telefònica local.

La central haurà de disposar de:

a) Un sistema de comunicacions amb el nombre i tipus de línies telefòniquessuficients per garantir l'atenció de la persona usuària, amb una central quepermeti:

• Emissió i recepció de trucades de veu.• Sistema de transferència de les trucades de veu a serveis d'emergència ialtres números telefònics.• Sistema d'enregistrament de les comunicacions telefòniques realitzades.

b) Una aplicació informàtica integrada amb el sistema de comunicacions quepermeti:

• Identificar de forma immediata la persona usuària• Accedir a la informació necessària per a la correcta gestió de la trucada(inclosos protocols d'actuació).• Registrar l'activitat realitzada.

c) Sistemes de seguretat i suport:

• SAI i grup electrogen per garantir el subministrament elèctric.• Sistema de còpies de seguretat que garanteixi la disponibilitat de les dades.• Sistema de suport que asseguri la continuïtat en l'atenció de comunicacions.• Utilització de línies de xarxa intel·ligent (línies 90X) i opció de desviamentimmediat a altres telèfons geogràfics.

d) Un programari de teleassistència:

El programari (software) o plataforma destinada a la gestió i atenció d'alarmesha de ser una eina de senzill maneig i intuïtiva, i amb una interfície còmoda a lavista, atès que els teleoperadors/es passen moltes hores utilitzant-la. Elprogramari per a la gestió d'alarmes haurà de disposar d’un mòdul d'informes, a

25

través dels quals el CA pugui obtenir tota la informació relacionada amb lestrucades (tipus, temps d'atenció, durada de trucades), així com les dadesrelacionades amb els teleoperadors/es (temps de les sessions, alarmesateses...).

Per a la correcta identificació de les trucades, una vegada rebuda en el CA, elsistema mostrarà la fitxa de la persona usuària i obligatòriament els següentscamps:

- Identificació de la persona usuària.- Tipus d'alarma (emergència, tècnica, altres).- Dispositiu que genera l'alarma (terminal domiciliari, UCR).- Historial d'alarmes o darreres rebudes.

Aquesta plataforma permetrà al teleoperador/a codificar les trucades segonsels estàndards establerts, com per exemple:

• cridades d'emergència• tècniques• recordatori• derivació a recursos sociosanitaris

D'igual forma, disposa d’un mòdul d'agendes o recordatoris, que permetràgenerar el nombre d'agendes per persones usuàries segons la periodicitat quees consideri oportuna (agendes mèdiques, aniversaris, recordatoris…).

e) Llocs remots de consultes:

Amb la finalitat de facilitar el treball quan es realitzen les visites de seguiment,noves instal·lacions o qualsevol motiu que requereixi acudir al domicili de lapersona usuària, la plataforma haurà de disposar d’un mòdul de consulta, desdel qual es pugui tenir accés a les dades de la persona usuària com si lapersona treballadora estigués en el CA, amb la finalitat de poder actualitzar lafitxa o codificar informació addicional.

f) Comunicacions:

Per garantir el correcte funcionament amb diversos proveïdors de tecnologia deteleassistència, aquesta ha de ser multiprotocol i permetre l'opció d'inclourenous protocols que puguin sorgir en un futur.

Atès que es tracta d'un sistema basat en comunicacions telefòniques, laplataforma haurà de permetre la connectivitat de línies telefòniques bàsiques(RDSI, accessos primaris, enllaços mòbils), així com la possibilitat d'adaptar-sea les noves tecnologies com a línies IP.

26

El nombre de línies destinades al Servei sempre dependrà del volum detrucades gestionades en el CA.

Quant a la comunicació de la persona usuària amb el teleoperador/a, aquestúltim/a sempre ha de disposar del control de la trucada, i ha de ser des de lacentral des d’on s’ha de concloure aquesta, per evitar que de forma involuntàriala persona usuària pugui cancel·lar-la.

Així mateix, i aprofitant la trucada en curs, la plataforma tindrà la possibilitat derealitzar reprogramacions remotes dels paràmetres bàsics, com el número alqual crida el terminal, protocols de comunicació, freqüència dels autotests...

g) Seguretat i suport:

Per garantir la prestació del Servei les vint-i-quatre (24) hores del dia i tots elsdies de l'any, el CA ha de disposar d'un sistema de backup que garanteixi lacorrecta atenció de trucades en cas que la central principal es veiés afectada,en el supòsit de produir-se qualsevol incidència tècnica, bé sigui a nivell deprogramari (software), maquinari (hardware) o telecomunicacions.

El Servei ha de disposar de mecanismes d'avaluació, seguiment i millora de laqualitat percebuda per la persona usuària i familiars convivents, amb unsistema d'avaluació de la satisfacció de les persones usuàries orientats agenerar accions de millora.

3.2. Terminals domiciliaris de teleassistència emissors d'alarmes i unitatsde control remot (UCR) per a les persones usuàries

El terminal és el dispositiu que s'instal·la al domicili de la persona usuàriaconnectat a la xarxa elèctrica i a la línia de telefonia fixa. Permet la transmissióde comunicacions i avisos amb marcació automàtica i funció vocal incorporada,així com establir contacte amb la central d'atenció amb solament prémer unbotó.

El terminal es connectarà sempre en l'entrada de la línia telefònica i tindràprioritat sobre la xarxa de telèfons interiors si existís, de manera que desprésde l'emissió d'una alarma la xarxa interior quedarà desconnectada i la personausuària no podrà accedir ni intervenir en la línia telefònica.

Aquest equip ha de ser multiprotocol, que permeti a través de la línia telefònicala transmissió d'alarmes amb marcació automàtica i sistema de comunicació“mans lliures”, fent possible que la persona usuària pugui parlar amb el CA,quan aquest generi una alarma mitjançant la pulsació d'un botó en el terminal,o la pulsació de les UCR o altres dispositius perifèrics associats a ell. L'equippossibilita l'emissió de trucades i l'establiment d'una comunicació verbal entre lapersona usuària i el CA de forma nítida. Els equips domiciliaris oferts hauran de

27

permetre la seva configuració de manera que els avisos tècnics es rebin en elCA amb codificació diferenciada. Els avisos tècnics seran derivats a altresnúmeros de telèfon a fi d'alliberar en la central els números d'atenció directa.Els llocs de teleoperadors/es que rebin els avisos tècnics han d'estar situats enlloc diferenciat de la resta dels llocs. El terminal ha de permetre que des del CAs'estableixi la funció d’autorevisió automàtica del seu correcte funcionament.Aquesta ha de realitzar-se de manera periòdica i silenciosa, amb un interval detemps màxim de quinze (15) dies; el Consell Insular de Menorca podrà establiren determinats casos un interval menor. Per garantir el dret a la intimitat de lapersona beneficiària, des del CA només podrà establir-se contacte auditiu ambel domicili de la persona usuària després de la pulsació de la UCR o terminal.En la resta de situacions en què el CA hagi de posar-se en contacte amb lapersona usuària, aquesta comunicació ha de realitzar-se com una trucada detelèfon normalitzada.

La unitat de control remot (UCR) és l'element que transmet el senyal codificatvia ràdio al terminal des de qualsevol part del domicili. Haurà de ser d'unagrandària reduïda perquè sigui portat sense molèsties. Disposarà d'un botórecognoscible al tacte, d'accionament senzill i protegit contra activacionsaccidentals, la pulsació del qual desencadenarà l'activació del sistema demanera que la persona usuària pugui entrar en contacte en mode conversa“mans lliures” amb el CA. Si la UCR és del tipus que es penja al coll,incorporarà un mecanisme d’auxili davant tensions mecàniques(antiestrangulament). Haurà de tenir un sistema d'identificació de manera quela pulsació del botó transmeti al terminal un codi diferenciable dels associats aaltres UCR que puguin operar sota el mateix terminal.

3.2.1. Característiques i requisits tècnics que hauran de reunir elsterminals i les UCR de teleassistència

• El terminal o unitat principal amb un mínim de dos botons: botó d'alarma i botóde cancel·lació d'alarma. Amb LEDS avisadors de trucada i d'incidènciestècniques.

• Unitat de control remot (UCR), LED o indicador lluminós que confirmi com amínim que la pulsació s'ha realitzat. Ha de tenir un sistema d'enganxament amanera de polsera o penjoll; en el cas de penjoll, és necessari un sistemaantiestrangulament. Haurà de tenir un radi d'acció suficient com per garantiruna cobertura d’almenys cinquanta (50) metres de radi i a l'interior d'edificis. LaUCR serà hermètica a l'aigua i complirà l'exigit per al nivell d'estanqueïtat IP67 iIPX68.

3.2.2. Funcionalitats i característiques

28

Les comunicacions realitzades pel terminal mitjançant la pulsació del botód'alarma o a través de la UCR enviaran una codificació diferenciada. Esdisposarà almenys de les següents codificacions bàsiques:

- Alarma de persona usuària des d’UCR (identificació UCR)- Alarma de persona usuària des del terminal- Alarma de persona usuària des d’UCR amb baixa bateria- Alarma d’autorevisió periòdica- Alarma de fallada de corrent- Alarma de restabliment de corrent- Alarma de baixa bateria de terminal

Qualsevol perifèric que s'associï al terminal domiciliari, ara o en un futur, hauràd'enviar una codificació específica que identifiqui de forma única dit dispositiu.

En cas de produir-se una alarma de qualsevol tipus estant una altra alarma encurs, el dispositiu ha de garantir que ambdues cridades arriben a la central.Després de l'emissió d'una alarma, la persona usuària no podrà mai tallar ialliberar la línia telefònica.

La bateria del terminal de la persona usuària serà de tipus recarregable iproporcionarà una autonomia amb total garantia i capacitat d’almenys vint-i-quatre (24) hores, vint-i-tres i mitja (23,5) en stand-by més mitja hora (30’) deconversa “mans lliures”.

Les UCR disposaran d’un sistema implementat de protecció davantdescàrregues electrostàtiques de la línia telefònica i sobre càrregueselèctriques en la tensió d'alimentació.

El terminal, les UCR i/o els accessoris hauran de complir amb tota la normativanacional i europea en vigor (s'haurà de presentar certificació acreditativa decadascun d'ells, de l'organisme corresponent) i en particular s'exigeix: LaDirectiva Europea 1999/5/EC del Parlament Europeu i del Consell del 9 demarç de 1999 sobre “Harmonització dels equips de radi i terminals detelecomunicacions i reconeixement mutu de la conformitat” (Directiva R&TTE).

Els senyals entre la consola i la UCR utilitzaran un senyal de radiofreqüènciad'una banda lliure d'interferències. S'atendrà a allò especificat en aquestamatèria per la Direcció General de Telecomunicacions quant a lesespecificacions tècniques dels equips a utilitzar en els serveis de valor afegit detelecomandament, telemèdia, telealarma i telesenyalització. S'exigeix l'ús defreqüències compreses entre 869.200 i 869.250 MHz. Compatibilitatelectromagnètica (EMC) del dispositiu de consola i UCR, marcada per lanormativa europea en vigor. Les UCR han de ser via ràdio i emetre sota lafreqüència 869.250 MHz. El seu abast ha de superar els cinquanta (50) metres.

29

El procés de programació de les UCR contra el terminal ha de ser senzilla isimple: assignació de la UCR a la unitat domiciliària. Enviaran avisos de baixabateria per garantir un òptim funcionament, s'ha de garantir una bateria d'unadurada mínima de dotze (12) mesos.3.2.3. Programació/configuració del terminal

La programació del terminal de la persona usuària i les seves dades bàsiquesresidiran en una memòria no volàtil i susceptible de ser gravada i esborrada.Els dispositius domiciliaris hauran de permetre ser configurats de manera queles alarmes tècniques (baixa bateria, fallada de corrent elèctric, baixa bateriadel polsador...) puguin cridar a altres números de telèfon, a fi de poder serdiscriminades del número previst per a l'atenció directa.

El terminal de la persona usuària serà programable localment i de forma remotades del CA.

S'hauran de poder programar, tant localment com remotament, almenys elssegüents paràmetres:

- nombre d'identificació de la unitat

- nombres de telèfons del CA

Les característiques tècniques que hauran de reunir els terminals i les UCRseran les que es reflecteixen en l'ANNEX V, i especialment les requerides per lanormativa espanyola i europea.

3.3 Dispositius de seguretat

L’empresa prestadora del servei haurà de proveir d'un conjunt de dispositiusde seguretat, no inferior al 10% dels terminals instal·lats, per aquells casos ons’identifiquin potencials riscos de la persona usuària relacionats amb la sevasalut o a la seva llar, que fan necessari el reforç del terminal de teleassistènciaamb altres suports tecnològics amb la finalitat d’aportar més seguretat a lapersona i al seu entorn familiar.

Els dispositius de seguretat tenen l’objectiu d’incrementar la seguretat de lapersona en la seva llar, i per tant, també del seu entorn familiar, en definitivasalvaguardar el benestar de la persona, enviant una alarma al CA si esdetectés una emergència d’aquestes característiques. Aquestes alarmesemeses des d’un detector hauran d’enviar un codi que permeti identificar eltipus de dispositiu que origina la trucada des del CA.

L’empresa prestadora del servei haurà de facilitar, sense cost addicional,dispositius de seguretat com a part del servei de teleassistència en elpercentatge abans indicat i respecte de les tipologies següents:

30

•••• Dispositius per detectar riscos potencials per a la llar:

- Detectors de gas: Són dispositius per detectar fuites a la llar de gasos comel butà, propà, gas natural i gas ciutat. Estan indicats per a llars que els utilitzencom a combustibles, aquells que presenten riscos de fuites i són persones quepateixen freqüents pèrdues de memòria, tenen una limitació visual o olfactiva ohan sofert algun incident relacionat.

- Detectors de foc/fum: Són dispositius per detectar la presència de fumsprocedents d’un incendi. Estan indicats per a llars que disposen d’aparellssusceptibles de provocar foc, tant si són elèctrics com si no (Cuina de ga, braseelèctric o de carbó,…) i a més són persones que pateixen freqüents pèrdues dememòria, tenen una limitació visual o olfactiva o han sofert algun incidentrelacionat.

•••• Dispositius per detectar riscos potencials per a la salut de la persona:

- Detectors de mobilitat/passivitat: són dispositius per controlar l’activitat i/oinactivitat de la persona, per exemple, els detectors d’obertura de portes. Eldispositiu alerta d’un incompliment de certa rutina diària d’aquesta persona quepot estar relacionada amb una situació de risc, per la qual cosa es programa eldispositiu, per exemple si s’instal·la a la nevera, controla la no obertura en mésde 12 hores.

Els dispositius hauran de complir un pla de revisió periòdica per tècnics/quesespecialitzats/des en un període màxim d’un any entre revisions.A més, els dispositius que depenguin de bateries per al seu funcionamenthauran de tenir activa la funció d’emissió de trucada tècnica de baixa bateriaamb la codificació adequada per a la seva identificació per CA.

4. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER

Per poder determinar el preu anual per a la contractació del servei i laconseqüent autorització de despesa, es fa necessari elaborar un estudieconòmic i financer del cost aproximat que suposa la prestació d’aquest servei.

En aquest sentit, primerament s’ha de tenir en compte l’estimació del nombrede persones que actualment són usuàries d’aquest servei, així com la previsiódel nombre de persones que potencialment poden esdevenir usuaris en eldecurs de la vigència del contracte.

31

Així, segons els expedients que consten als arxius del Departament deBenestar Social i Joventut d’aquest Consell, es desprenen les següents dades:

• En els darrers sis anys el nombre d’usuaris ha anat augmentant de formaprogressiva d’acord amb la següent taula (a excepció de l’exercici 2012 queper raons pressupostàries no es va poder donar cobertura a tota lademanda):

Any Usuaris 2007 7842008 9882009 10972010 12332011 13962012 1323

• Durant l’exercici 2013 i fins el mes de juny, un cop instal·lats la major partdels terminals de la població usuària del servei a l’illa, coberta la demanadade les persones majors de 80 anys després d’establir la gratuïtat del servei icomptabilitzades les baixes definitives, s’observa un creixement moderat delnombre d’usuaris d’acord amb les dades que es relacionen a continuació:

MesPersonesusuàriestitulars

Personesbeneficiàries amb

polsador (Tipus 10)

Personesbeneficiàries sensepolsador (Tipus 20) Total usuaris

Gener 1282 72 41 1395Febrer 1286 71 45 1402Març 1300 71 49 1420Abril 1300 68 48 1416Maig 1294 66 48 1408Juny 1292 66 48 1406

De la mitja d’aquestes dades en resulta una previsió d’augment de 2-3persones/mes.

En segon lloc i als efectes de determinar l’import, tant dels preus unitaris decada tipologia d’usuari, com l’import anual estimat del contracte en funció delnombre previst d’usuaris de cada tipus, s’han de tenir en compte les següentsreferències:

- Les dades facilitades per part de l’empresa que està prestant el serveiactualment, tenint en compte també els canvis que s’han produït en elsector.

32

- La normativa laboral del sector pel que fa al càlcul dels costos de personal,tenint en compte que el personal que ha de prestar aquest tipus de serveiha de ser específic pel mateix, i contractat segons les disposicions legalsvigents.

- L’obligatorietat de compliment de la normativa sectorial, específica delservei.

- La distinció entre els diversos tipus d’usuaris: titular, beneficiari ambpolsador, i beneficiari sense polsador, i les tasques associades a cada tipus.

- Les característiques i dades amb les que s’han licitat els serveis deteleassistència en administracions de l’entorn proper, com ara diversosajuntaments de Mallorca; de l’anàlisi d’aquests expedients se’n deriva que,pel que fa als preus unitaris de licitació, resulta un import entorn als 17euros, i pel que fa als imports d’adjudicació, aquest import es mou entre 13euros i 16,50 euros, referit, és clar, a l’usuari titular, que suposa més dels90% usuaris, i del cost, del servei.

- L’especial configuració de les empreses del sector, amb serveis centralitzatsen molts de casos, i amb personal que dona servei a diferents contractes,en diversos àmbits territorials.

A més de tot l’exposat, cal fer esment que el servei de teleassistènciadomiciliària és un servei que, de conformitat amb el Text Refòs de la Llei39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, pot ésserfinançat mitjançant l’establiment i gestió d’un preu públic, en tant que comprènla prestació d’un servei que afecta o beneficia a l’usuari de manera particular.En aquest sentit, el Consell Insular de Menorca, mitjançant acord del Ple reuniten sessió ordinària de 18 de febrer de 2002, establí un preu públic per al Serveide Teleassistència Domiciliària (BOCAIB número 29 de 7 de març de 2002).Posteriorment, la Comissió de Govern del Consell, en sessió ordinària de 19 defebrer de 2007, acordà la modificació de l’esmentat preu establint les tarifesaplicables i fixant la gratuïtat del servei per a les persones majors de 85 anys.Finalment, per acord de la Comissió de Govern de 25 de gener de 2010 esmodificà de nou el preu públic establert per tal de fixar la gratuïtat del servei apersones majors de 80 anys.

Actualment les tarifes vigents aplicables per concepte de preu públic del serveide teleassistència domiciliària del Consell Insular de Menorca són les següents:

Renda mensualper càpita

Usuaris titulars amb1 UCR

Usuaris amb UCRaddicional

Usuaris sense UCRaddicional

Fins a 350€ Exempt Exempt Exempt351€ a 420,71€ 2,58€/mes/usuari 1,29€/mes/usuari 1,03€/mes/usuari420,72€ a 540,91€ 5,16€/mes/usuari 2,58€/mes/usuari 2,06€/mes/usuari

33

540,92€ a 661,11€ 7,74€/mes/usuari 3,87€/mes/usuari 3,09€/mes/usuari661,12€ a 811,37€ 10,32€/mes/usuari 5,16€/mes/usuari 4,12€/mes/usuariMés de 811,37€ 12,90€/mes/usuari 6,45€/mes/usuari 5,16€/mes/usuari

De l’aplicació d’aquest preu, i de conformitat amb les dades que consten alsarxius del Departament de Benestar Social I Joventut corresponents a lafacturació fins el mes de juny d’enguany, en resulten les següents quanties enconcepte d’aportacions de les persones usuàries:

Mes Import aportació usuarisGener 1.356,88€Febrer 1.454,63€Març 1.488,03€Abril 1.525,96€Maig 1.499,84€Juny 1.458,35€

TOTAL 8.783,69€

De totes aquestes consideracions, es conclou el següent:

1) En els darrers anys el nombre d’usuaris ha anat augmentant de formaprogressiva, tot i que durant l’exercici 2013, un cop instal·lats la major partdels terminals de la població usuària del servei i coberta la demanada de lespersones majors de 80 anys, s’observa un creixement bastant més moderat.

2) De la mitja de les dades de les què disposa el Departament de BenestarSocial i Joventut corresponents a l’exercici 2013, d’acord amb ladocumentació justificativa presentada per l’empresa Servicios deTeleasistencia S.A. fins el mes de juny d’enguany, en execució del convenisubscrit amb aquest Consell, en resulta una previsió d’augment de 2-3persones/mes.

3) Si apliquem aquesta mitja al nombre d’usuaris actual a juny de 2013, enresulta la següent previsió d’augment anual al llarg de la durada prevista peral contracte (4 anys incloses les pròrrogues):

Any Previsió d'usuaris 2013 14142014 (inici del contracte) 14502015 14862016 15222017 (Acabament del contracte) 1558

4) Si a la previsió anual d’usuaris se li apliquen els preus unitaris actualmentprevistos al conveni subscrit pel Consell per a la prestació del servei durantl’exercici 2013 i que coincideixen amb els preus que integren el pressupost

34

base de licitació per a la contractació del servei per part de lesadministracions locals abans esmentades, en resulta la següent despesamàxima anual a satisfer pel Consell Insular de Menorca a favor delcontractista:

Any Previsiód'usuaris

Mesos Preuusuari

titular IVAexclòs

Preuusuari

titular IVAinclòs

Despesamàxima anual

IVA exclòs

Despesamàxima anual

IVA inclòs

2014 1450 12 Vid. supra Vid. supra 275.559,60€ 286.581,98€2015 1486 12 Vid. supra Vid. supra 280.959,60€ 292.197,98€2016 1522 12 Vid. supra Vid. supra 286.359,60€ 297.813,98€2017 1558 12 Vid. supra Vid. supra 291.759,60€ 303.429,98€

Total valor estimat del contracte 1.134.638,40€ 1.180.023,94€

Atès que es tracta d’una estimació i que es desconeix la tipologia de potencialsusuaris, es manté una proporció similar a l'actualment existent.

5) No obstant això, i per tal d’obtenir el cost estimat del contracte de la formamés acurada possible, a les quanties anteriors cal aplicar-les-hi el valorestimat de les aportacions dels usuaris calculat en base a les dades queconsten als arxius del departament de Benestar Social i Joventut d’aquestConsell respecte a la facturació fins el mes de juny d’enguany, resultant lasegüent taula:

AnyPrev.usuaris

Prev. aport. Prev. despesaIVA exclòs

Prev.total costIVA exclòs

Prev.totalcostIVA inclòs (4%)

2013 1414 17.567,38€ ------------------- ------------------- -----------------------

2014 (inici del cte.) 1450 18.014,64€ 275.559,60€ 257.544,96€ 268.567,34€2015 1486 18.461,90€ 280.959,60€ 262.497,70€ 273.736,08€2016 1522 18.909,16€ 286.359,60€ 267.450,44€ 278.904,82€2017(Acabament delcte.)

1558 19.356,42€ 291.759,60€ 272.403,18€ 284.073,56€

Total 1.059.896,28€ 1.105.281,82€

6) La despesa efectiva estarà condicionada per les necessitats reals del’Administració que, per tant, no resta obligada a dur a terme unadeterminada quantia d’unitats, ni a gastar la totalitat de l’import indicat.

35

7) Finalment caldrà tenir en compte la possibilitat que el preu actualmentvigent pugui ser revisat, tant respecte de les tarifes que l’integren (ha detendir-se a no subvencionar el preu a les persones que gaudeixen d'unarenda disponible no inferior a la mitjana nacional) com respecte de lagratuïtat per a les persones majors de 80 anys (revisió que pot fer-sepaulatinament de forma de no afecti a les persones que ja tenen concedidaaquesta gratuïtat si a més compleixen uns requisits de renda).

Maó, 8 d’abril de 2014

Natàlia Pons Marquès Virgínia Sors GuilTreballadora Social de Tècnica mitjana de gestióBenestar Social i Joventut de Benestar Social i Joventut

Rosa Salord OleoSecretària interina delConsell Insular de Menorca

36

ANNEX A L’ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER

SERVEI TELEASSISTÈNCIA

despesa IVA excl. despesa Iva incl. aport. Usuaris cost IVA excl. cost IVA incl.2014 275.559,60 € 286.581,98 € 18.014,64 € 257.544,96 € 268.567,34 € 2015 280.959,60 € 292.197,98 € 18.461,90 € 262.497,70 € 273.736,08 € 2016 286.359,60 € 297.813,98 € 18.909,16 € 267.450,44 € 278.904,82 € 2017 291.759,60 € 303.429,98 € 19.356,42 € 272.403,18 € 284.073,56 € Total 1.134.638,40 € 1.180.023,94 € 74.742,12 € 1.059.896,28 € 1.105.281,82 €

37

C. REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DEL SERVEI

A l’annex del present document s’adjunta Reglament del servei deteleassistència domiciliària del Consell Insular de Menorca.

38

PROJECTE D’EXPLOTACIÓ DEL SERVEI INSULAR DE ... · La teleassistència domiciliària (d'ara...

Documents

Transcript of PROJECTE D’EXPLOTACIÓ DEL SERVEI INSULAR DE ... · La teleassistència domiciliària (d'ara...