Josep Colomé ecasals.cat/musica4eso Miquel Àngel...

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/musica4eso

ESO

MÚ

SICA

4PD

ESO

MÚSICA

4PROPOSTADIDÀCTICA

Josep ColoméMiquel Àngel Maestro

Coordinació editorial: Àlex Lobo

Edició: Elisabet Curt

Revisió lingüística: Mònica Montserrat

Disseny de coberta: Miquel Puig

Disseny interior: 3.14 π Serveis Editorials

Maquetació: Bassa & Trias

© J. Colomé, M. A. Maestro

© Editorial Casals, S. A.

Casp, 79 – 08013 Barcelona

Tel.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95 editorialcasals.com ecasals.cat

Primera edició: abril de 2016

ISBN: 978-84-218-6142-4

Dipòsit legal: B-10877-2016

Printed in Spain

Imprès a: Limpergraf

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació publica o transformació d’aquesta

obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei.

Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, cedro.org) si necessiteu fotocopiar

o escanejar fragments d’aquesta obra (conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la

transmissió en cap forma o per qualsevol mitjà ja sigui electrònic, mecànic, per fotocopia, per

enregistrament o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Aquest llibre té una versió digital integrada amb el llibre de l’alumne

a ecasals.cat l’ISBN de la qual es 978-84-218-6158-5

Editorial Casals, fundada el 1870

Índex

1 PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.1 El projecte de Música . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

1.2 El material d’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.3 El material per al professor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

2 PROGRAMACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

2.1 Competències bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

2.2 Competències bàsiques de l’àmbit artístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

2.3 Competències bàsiques de l’àmbit digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

2.4 Continguts i criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2.5 Programació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

4 AVALUACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

4.1 Primer trimestre .....................................................................................................158

4.2 Segon trimestre .....................................................................................................160

4.3 ercer trimestre ......................................................................................................162

4.4 Solucionari de les avaluacions trimestrals ............................................................164

4.5 Indicadors d’avaluació ..........................................................................................166

5 TEXTOS DELS MATERIALS AUDIOVISUALS I GLOSSARIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

5.1 Guions dels vídeos de professions musicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

5.2 Apartat En digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

5.3 Glossari Audacity . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183

5.4 Glossari MuseScore . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

1.1 El projecte de Música 1.2 El material de l’alumne 1.3 El material per al professor

1 PRESENTACIÓ

6

PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Música

El projecte de Música d’Editorial Casals està adaptat als continguts d’ordenació dels ensenyaments de l’Educa-

ció Secundària.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats i demandes de la societat d’avui i del futur, d’establir les bases per a una

formació personal basada en l’autonomia personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida i d’aprendre

a participar de manera activa en una societat democràtica, aquest projecte:

w S’adapta al programa de digitalització de les aules.

w Promou el desenvolupament de les competències bàsiques.

w Aposta pel talent.

w Afavoreix l’atenció a la diversitat.

w Forma per a la societat tecnològica.

w Fa un pas més enllà.

S’adapta al programa de digitalització de les aules

Inclou la metodologia i els recursos necessaris perquè pugui ser utilitzat en el doble format imprès i digital, o bé

exclusivament en format digital.

w Ofereix uns continguts que utilitzen i tenen com a objectiu el mitjà digital, que inclouen animacions, simulaci-

ons, vídeos, etc., per tal de transmetre informació, desenvolupar habilitats i potenciar actituds.

w Facilita la realització d’exercicis d’autoavaluació perquè l’alumnat pugui verificar el seu aprenentatge, i també

pugui ser verificat pel professorat.

w Conté recursos o referències a recursos d’Internet per completar la part sistemàtica de l’aprenentatge.

w Tots els continguts digitals a què es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitats

de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat

A més, el professor disposa del llibre en format digital, que integra tots els recursos digitals i la proposta didàctica

en el context de cada unitat i apartat. El format d’aquest llibre digital està preparat per a una visualització òptima a

les pissarres digitals interactives mitjançant projectors i s’adapta també als diferents models de tauletes i portàtils

que es fan servir habitualment a les aules.

7

El projecte de Música

Promou el desenvolupament de les competències bàsiques

El Projecte de Definició i Selecció de Competències (DeSeCo) de l’OCDE va definir el 2003 el concepte de com-

petència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera

adequada». La competència «suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors

ètics, actituds, emocions, i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per

aconseguir una acció eficaç».

Així doncs, el coneixement competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, principis, te-

ories, dades i fets (coneixement declaratiu, o saber dir); un coneixement relatiu a las destreses, referides tant a

l’acció física observable com a l’acció mental (coneixement procedimental, o saber fer), i un tercer component

que té una gran influència social i cultural, i que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser).

Un projecte basat en competències requereix, per tant, una formació integral de l’alumnat, de manera que en

finalitzar l’etapa acadèmica sigui capaç de transferir els coneixements adquirits a les noves instàncies que apa-

reguin en l’opció de vida seleccionada. I en aquest sentit, Editorial Casals integra, en el projecte de Música, i

des d’un caràcter interdisciplinari i transversal, el desenvolupament de les vuit competències bàsiques del currí-

culum, assenyalades en el llibre de l’alumnat amb les icones corresponents:

CL Comunicativa lingüística i audiovisual

CM

Competència matemàtica

CF Coneixement i interacció amb el món físic

CD

Tractament de la informació i competència digital

CA

Aprendre a aprendre

CS

Social i ciutadana

CI

Autonomia i iniciativa personal

CC

Artística i cultural

8

PRESENTACIÓ

Aposta pel talent

La recerca del desenvolupament del talent en l’alumnat té com a finalitat convertir l’educació en el principal ins-

trument de mobilitat social, ajudar a superar barreres econòmiques i socials, i generar aspiracions i ambicions

realitzables per tots.

Tots els estudiants tenen talent, si bé aquest és de naturaleses diferents. La nostra tasca és crear els mecanismes

necessaris per reconèixer-los i potenciar-los, i així encarrilar-los cap a unes trajectòries adequades a les seves

capacitats, perquè puguin fer realitat les seves aspiracions i es converteixin en rutes que facilitin l’ocupabilitat i

estimulin l’esperit emprenedor mitjançant la possibilitat de triar les millors opcions de desenvolupament personal

i professional.

Per fer efectiva la possibilitat que cada alumne i alumna desenvolupi al màxim les seves capacitats, Editorial

Casals fa efectives unes rutes d’aprenentatge avançades i de repte, que estan codificades d’aquesta manera,

respectivament:

avançades: ; repte: :

L’educació és el motor que promou el benestar d’un país. El nivell educatiu dels ciutadans determina la seva

capacitat de competir amb èxit en l’àmbit del panorama internacional i d’encarar els reptes que es plantegin en

un futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l’àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d’alta

qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per un futur millor.

Afavoreix l’atenció a la diversitat

Tots tenim motivacions i interessos diversos, i ritmes d’aprenentatge diferents, i formem part d’un entorn soci-

ocultural heterogeni. D’altra banda, la nostra societat necessita elaborar un compromís social per oferir igualtat

d’oportunitats a tota la ciutadania.

Naturalment, l’entorn educatiu no és aliè a aquesta realitat i l’ampliació de l’edat d’escolarització obligatòria,

juntament amb l’accés a l’educació de nous grups d’alumnes, fan que el paper de l’educador sigui cada cop

més complex. Una de les tasques de l’educador és la de garantir el desenvolupament personal i social dels seus

alumnes i vetllar perquè les seves diferències no siguin un impediment.

L’adequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que úni-

cament d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es contribueix a una

cohesió social més gran. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprèn totes les etapes educatives i

tots els alumnes. És a dir, es tracta de veure la diversitat de l’alumnat com un principi i no com una mesura que

correspon a les necessitats d’uns pocs.

Partint d’aquesta proposta, el projecte de Música d’Editorial Casals es basa en la potenciació de les capacitats

individuals i es fonamenta, metodològicament, en la motivació dels alumnes. Així, doncs, cada unitat didàctica

inclou material de reforç i d’ampliació, activitats de consolidació i d’avaluació que permetran al professorat aten-

dre les necessitats específiques de la seva aula.

9

El projecte de Música

Fa un pas més enllà

El projecte de Música d’Editorial Casals respon a un doble objectiu:

– Millorar un projecte consolidat, ja que hi afegeix activitats, en renova les audicions, ofereix recursos nous que

faciliten la tasca del professorat, i n’actualitzen la presentació perquè sigui molt més útil i atractiva. En definiti-

va, referma els valors que l’han convertit en capdavanter en el mercat.

– Fer un pas més enllà, des de la responsabilitat que implica partir d’aquesta posició, i incorporar les noves pos-

sibilitats que la revolució digital proporciona al món de l’ensenyament.

w Un pas més enllà pel que fa a les explicacions dels continguts, que inclouen àudios, vídeos i clips multimèdia per

ajudar l’alumne a entendre-les millor i, al mateix temps, fer que la classe sigui més amena.

w Un pas més enllà pel que fa als musicogrames, que evolucionen a mesura que avança l’audició per indicar en

quin moment de l’obra ens trobem. Un nou concepte que centra l’atenció de l’alumnat en el discurs i la forma

musical.

w Un pas més enllà pel que fa a les eines d’autoavaluació, que es converteixen en tests amb una bateria dinàmica

de preguntes, que en la versió digital del projecte es generen automàticament, tantes vegades com es vulgui i

sempre diferents, i es corregeixen automàticament i a l’instant.

w Un pas més enllà pel que fa a la pràctica musical, ja que s’hi inclouen partitures en línia el tempo de les quals

es pot modificar, de manera que permeten practicar millor el que es vol interpretar. A més, les excel·lents bases

instrumentals, que respecten el gènere i l’estil original de l’obra, afegeixen el component essencial del gaudi per-

sonal a la interpretació musical.

w Un pas més enllà pel que fa a l’experimentació dels elements del so i del llenguatge musical, que permet escriu-

re una partitura en format digital, modificar-ne qualsevol dels paràmetres (una nota, un ritme, un instrument...) i

escoltar, a l’instant, com sona, enregistrar i editar sons reals, mesclar fonts de sons diferents … Tot plegat amb

activitats guiades, pas a pas, i relacionades amb un glossari explicatiu per facilitar-ne el procés.

En definitiva, un pas més enllà per afrontar el futur amb il·lusió des de l’experiència del present.

10

PRESENTACIÓ

1.2 El material de l’alumne

Aquest projecte parteix de la premissa de treure el màxim profit de les virtuts del llibre imprès i, al mateix temps,

del mitjà digital. Per això, el material de l’alumne consta del llibre de l’alumne imprès i d’un conjunt de recursos

digitals (accessibles a ecasals.cat) i del DVD de l’alumne. El DVD recull tots els recursos digitals fora de línia

marcats en el llibre amb la icona corresponent:

El llibre de l’alumne en format imprès: estructura i característiques

El llibre s’estructura en nou unitats, cadascuna de les quals inclou els apartats següents:

Entrada de la unitat

wCada unitat s’inaugura amb un vídeo sobre una professió relacionada amb el món de la música i un altre vídeo

en el qual un professional de renom explica en què consisteix la seva feina.

wDescripció de tres de les competències bàsiques que presenta la unitat.

Vídeo Àudio Interactiu Enllaç Document PDF

1De profesión,crítico musical

Fotograma de la película Casi famosos, dirigida porCameron Crowe y basada en sus propias experiencias

de adolescente, cuando escribió para la revista Rolling Stone y fue de gira con grupos de rock. Philip Seymour Hoffman (izq.)

interpreta al famoso crítico de rock Lester Bangs.

ORQUESTA TUS COMPETENCIAS...

CONCIENCIA Y EXPRESIONES CULTURALES:

conocimiento de los precedentes y la evolución del jazz.


conocimiento de la música tradicional gallega e irlandesa.


conocimiento de la forma fuga y la técnica de la imitación.

EN SUS PALABRAS

Robert Hilburn es uno de los críticosmás influyentes de la historia del rock.

Ha conocido y escrito sobre casi todos los músicosimportantes, como John Lennon, Bob Dylan,

Paul McCartney, Stevie Wonder, Bruce Springsteen,Bob Marley, Michael Jackson, U2 o Eminem,

entre muchos otros. En este vídeo habla de lo quehace falta, en su opinión, para ser un buen

crítico musical.

11

El material de l’alumne

En estudi / En digital

w Coneixement i valoració de professions relacionades amb el fet musical: crític, arranjador, adaptador.

w Identificació i anàlisis auditives d’elements significatius de la melodia, l’harmonia, el ritme, el timbre i la textura.

w Classificació auditiva dels diversos tipus de veus i instruments i de diverses agrupacions vocals i instrumentals.

w Coneixement i valoració de manifestacions i obres musicals significatives de la música clàssica i popular.

w Promoció d’una escolta activa i de la formació d’un criteri propi de valoració musical sense la pressió de les

modes o les campanyes de promoció.

w Coneixement dels recursos musicals que ofereix l’entorn cultural i social pròxim i disposició a utilitzar-los de

manera cívica i autònoma.

w Utilització correcta del vocabulari musical específic per descriure i explicar els components essencials del

llenguatge musical.

w Als marges hi ha informació complementària, sola o acompanyada d’imatges, o esquemes, que faciliten l’assi-

milació de la matèria per part de l’alumne.

w Coneixement i valoració de les principals característiques, compositors i obres de la història de la música a

Espanya i Catalunya.

w Activitats de consolidació de la matèria.

w Continguts multimèdia accessibles des del llibre en format digital.

w Realització d’activitats de creació musical amb aplicacions informàtiques i pàgines web a l’apartat En digital,

per a les quals s’inclouen documents PDF amb instruccions detallades, partitures i arxius MP3.

Música tradicional

w Escolta atenta, escolta memorística, escolta comprensiva, escolta reflexiva i escolta creativa.

w Interès per escoltar i conèixer obres i estils musicals diversos.

w Promoció d’una escolta activa i de la formació d’un criteri propi de valoració musical sense la pressió de les

modes o les campanyes de promoció.

w Coneixement i valoració de manifestacions i obres musicals significatives de la música tradicional catalana,

espanyola i universal.

w S’inclouen àudios de l’obra en la seva totalitat.

# 21# 20

2 2 en estudien estudi

2. L’evolució de la música pop i rock (I)

Si bé és veritat que la música rock i la música pop han seguit trajectòries paral·leles, de vegades s’han distanciat. Tanmateix, a causa de la influència d’aquests estils entre si hem de contemplar les seves evolucions conjun-tament. Així, observaràs que hi ha algunes músiques que, tot i ser més properes al que alguns anomenen pop (perquè són més encomanadisses, més suaus i fins i tot més comercials), nosaltres les inclourem sota l’epígraf general de música rock.

2.1 Els anys 50El rock-and-roll nasqué a la dècada dels 50, fruit de l’evolució d’altres estils, essencialment del blues, del rhythm-and-blues i de la música country. Sens dubte, l’intèrpret més conegut de rock-and-roll fou Elvis Presley. Ell i altres com Chuck Berry, Little Richard o Bill Haley van convertir-se en símbol de la protesta adolescent i la rebel·lió davant d’una societat conservadora. Els anhels de llibertat i diversió, el ritme desenfrenat, les modes, les actituds i molts altres aspectes van canviar força.

2.2 Els anys 60El 1959, el Festival de Jazz de Newport va obrir una secció de música folk. Així nasqué l’anomenada cançó protesta. Musicalment no va aportar grans novetats, però va obrir el camí a molts cantants i compositors preocupats per les idees socials i culturals que es podien promoure mitjançant la mú-sica. Les seves cançons incloïen missatges antimilitaristes, polítics, de de-núncia… Van destacar en aquesta època Bob Dylan i Joan Baez, als Estats Units; a Espanya, Hilario Camacho i Paco Ibáñez, o Joan Manuel Serrat i Raimon a la nova cançó catalana.

A Liverpool aparegué un grup que revolucionà per sempre la història de la música popular a la vegada que va ser capaç d’evolucionar cons-tantment: The Beatles. The Beatles van aportar a l’anomenada popu-lar music (d’aquí prové pop music) nous ritmes i harmonies, sons psi-codèlics i de procedència variada (fins i tot hindús), instruments de la música clàssica, experimentació amb tècniques de gravació noves, etc. Durant aquesta dècada van ser números u de vendes amb moltes cançons, tant a Anglaterra com als Estats Units. Va ser l’època de la música pop.

Elvis Presley, conegut com “El Rei del Rock”.

Joan Baez i Bob Dylan en una actuació du-

rant la Marxa sobre Washington de 1963, en

la qual Martin Luther King va pronunciar el

seu famós discurs «Tinc un somni».

Altres grups anglesos d’aquella època són The Rolling Stones i The Ani-mals. The Rolling Stones, encara en actiu en l’actualitat, tenen una tradició roquera més entroncada amb el rhythm-and-blues afroamericà. La seva irrupció va contrastar amb la imatge més pop del grup de Liverpool.

A Espanya destacaven en aquella època Los Mustang (que posaren lletra en castellà a moltes de les cançons de The Beatles), Los Brincos i Los Bravos.

La música americana dels anys 60 fou una reacció a la qualitat i quantitat de la música anglesa. Llavors convisqueren diferents corrents musicals: el folk rock, el soul i el rock simfònic.

El folk-rock va ser fruit de la incorporació d’instruments electrònics i rít-mics al folk. Destaquen en aquest estil el grup The Byrds, els cantants Simon & Garfunkel, Neil Young, The Mamas & The Papas o Eagles.

Per música soul s’entén la música negra cantada amb molt sentiment, les arrels profundes de la qual entronquen amb els espirituals. Va irrompre ràpidament en els circuits comercials i va destacar pel valor atorgat a la melodia, a la qualitat vocal i a uns arranjaments instrumentals sense estri-dències. En aquest gènere van destacar Diana Ross i The Supremes, Steve Wonder, Marvin Gaye, Sam Cooke, Otis Redding o Aretha Franklin.

El rock simfònic va sorgir de la incorporació al rock d’instruments i ca-racterístiques de la música clàssica i jazz, sobretot. S’experimenta amb sintetitzadors i amb l’ús de formes clàssiques (suites, obertures, etc.) per compondre obres innovadores. Abunden els temes instrumentals i els so-los improvisats i destaquen els discos conceptuals, les cançons dels quals exploraven un concepte o història. En aquest estil musical hi destacaren grups com Pink Floyd, Yes o Genesis i el multiinstrumentista Mike Old-field, entre d’altres.

M. Jagger i K. Richards, principals composi-

tors de The Rolling Stones.

El grup de rock progressiu Pink Floyd. El grup Genesis en concert. El cantant i compositor Marvin Gaye.El grup anglès The Beatles.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT ARTÍSTIC: 1, 2, 8, 9 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT ARTÍSTIC: 1, 2, 8, 9

# 11

1

activitats

La diversitat geogràfica de l’Estat espanyol és tan variada que a cada poble, ciutat, regió o comunitat es poden trobar manifestacions amb un caràcter i una personalitat particulars. Quan la comunitat té una llengua pròpia, en aquest cas el gallec, els seus trets s’accentuen.

Les cançons típiques de la comunitat de Galícia acostumen a associar-se amb els oficis antics: les arrandas o les canciones de canteros (que els picapedrers cantaven per a sincronitzar la seva feina) en són una bona mostra.

Al marge de la popular muñeira, entre els balls podem destacar, per la seva curiositat, el de Las damas y los galanes, del poble de Santa Cristi-na de Lavadores, en el qual els ballarins surten de l’església d’esquena, és a dir, de cara a l’altar, i un cop arriben a l’atri comencen a ballar. Els moviments dels dansaires, que comporten tota una sèrie de reverències i salutacions, donen a aquest ball un aire serè i respectuós.

Instruments característics de Galícia són la gaita, el charrasco i la zanfona, entre d’altres.

A Espanya: Galícia

1. Escolta atentament l’audició i senyala l’afirmació correcta.

a Es tracta d’una muñeira antiga.

b Es tracta d’una muñeira nova.

2. Quin dels instruments següents no toca la muñeira de l’audició?

3. Determina on acaba el preludi per alertar els dansaires.

a No hi ha preludi.

b Als dotze segons.

c Als quaranta segons.

La muñeira és una de les danses més representatives de la comunitat ga-llega. Existeixen, fonamentalment, dues classes de muñeiras: les antigues i les noves. Les primeres reben el nom de pandeiradas perquè s’acompanyen amb una pandereta i solen ser cantades. Les noves acostumen a ser ins-trumentals, van precedides d’un preludi per donar l’entrada als dansaires i estan escrites en compàs de 6/8.

Nom de l’obra Gènere OrigenMuñeira de Lugo Muñeira Galícia

Carlos Núñez, el gaiter gallec més internacio-nal.

música tradicional

a gaita b tamborí c saxòfon

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT ARTÍSTIC: 1, 2, 8, 9 # 12# 12

1música tradicional

Al món: Irlanda

La composició que escoltaràs correspon a un ball típic irlandès, el reel. Po-dràs apreciar el so característic del tin whistle irlandès.

1. Escolta l’audició i digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a El compàs és binari.

b Cada frase té una extensió de sis compassos.

c Sentim sempre el mateix tema, que dura aproximadament 9 segons, encara que cada vegada el presenta un instrument diferent.

d Hi ha tres temes diferents que es repeteixen en el mateix ordre a partir dels 55 segons.

e Cada frase, que dura 9 segons, es repeteix immediatament una altra vegada.

f La base rítmica la formen un bodhrán i, posteriorment, un pandero.

g El bodhrán apareix al tema B als 18 segons.

h L’ordre en què entren els instruments solistes és: violí, gaita i tin whistle.

i Generalment, la figuració rítmica és de quatre semicorxeres, és a dir, la melodia utilitza quatre figures en cada pulsació.

Nom de l’obra Compositor/Intèrpret EstilThe Christmas Reel The Chieftains reel

The Chieftains ha donat a conèixer la música celta per tot el món.

activitats

Irlanda és un dels països d’Europa que té una música tradicional més viva. De fet, és l’únic país que té com a símbol un instrument musical, l’arpa irlandesa. La música tradicional irlandesa forma part de la vida dels irlandesos i no és gens estrany topar-se amb un concert de música tradicional en una festa, un festival o un pub irlandès, a més de la ràdio, els discos i la televisió. Però la música tradicional irlandesa també és molt coneguda arreu del món.

Una bona part d’aquesta música, com els jigs i els reels, fou concebuda per a les celebracions en què es ballava. Per això, l’estructura de les frases sol ser simètrica, i l’harmonia, senzilla. Podem trobar variacions en la melodia (moltes vegades plena d’ornaments), en el ritme i en el text, però rarament en la dinàmica. Les intensitats també són regulars, sense canvis bruscos.

La melodia de la música celta s’interpreta a l’uníson i hi predominen els instruments de vent i de corda. Els més utilitzats són el violí (fiddle), la concertina, la gaita irlandesa (uilleann pipe), les flautes, el tin whistle (flauta de metall petita) i el bodhrán (tambor de marc).

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT ARTÍSTIC: 1, 2, 8, 9

12

PRESENTACIÓ

En resum

w Recapitulació de la matèria de la unitat.

w S’inclouen clips d’àudio i de vídeo per facilitar l’assimilació del contingut teòric.

En viu

w Interpretació d’obres musicals i pràctica de l’expressió corporal i la dansa utilitzant la veu, els instruments i el

cos.

w Improvisació i creació amb elements bàsics del llenguatge musical, reflexionant sobre els processos creatius

i els components essencials del llenguatge musical.

w Realització de dictats.

w Exploració i desenvolupament d’habilitats i tècniques elementals de la veu i dels instruments musicals: afina-

ció, dicció, precisió, fraseig i expressió.

w Lectura i escriptura de notació musical, també amb editors musicals, al servei de l’audició, la interpretació, la

creació i la comprensió de la música.

w Utilització de pàgines web interactives per a la pràctica musical.

w Coneixement i pràctica de pautes i hàbits d’assaig i d’interpretació individual i en grup.

w Valoració de la pràctica musical com a font de coneixement, d’expressió i de gaudi personal.


llenguatge musical.

w S’inclouen àudios per facilitar l’aprenentatge i la interpretació de l’obra per part dels alumnes, així com partitu-

res de la peça musical i obstinats rítmics per al seu seguiment participatiu.

# 79

7

Instruments:

•surdo•tan-tan•cavaquinho•guitarra

Catalunya

Festes populars: •castellsDanses:

•sardanaAgrupació instrumental:

•cobla(onzemúsics)Instruments:

•gralla•tenora•sacdegemecs•acordiódiatònic•caixa

Illes Balears

Cançons: •gloses•tonadesDanses:•bolero•jota•fandango•ballpagès•sallarga i sacurta(aEivissa)Instruments: •castanyetes•fobiol•ocarina•xeremeieta •guitarró

en resum

Estils:

•sambade partidoalto•sambadebreque•sambaenredo•samba-cançao•sambalanco

Característiques de la samba:

•téinfluènciesindígenes,africanesieuropees

•s’originaalesfaveles•éselgèneremusicalnacionalde

Brasil•esfusionaambaltresgèneres

Edat mitjana (segles V-XV)•Ritumossàrab(seglesIV-XI)•Arsantiqua:Codexcalixtinus,CòdexdeLasHuelgas•Arsnova:LlibreVermelldeMontserrat•Músicaaràbigaiandalusina:muwassaha,zéjel,nüba•Músicasefardita•Trobadors:CantigasdeSantaMaría(AlfonsXelSavi)

Renaixement (del 1450 al 1600)

Música sacra:•gèneres:missa,motet•compositors:F.Guerrero,T.L.deVictoria,C.MoralesMúsica profana:•gèneres:romanç,nadala,ensaladaMúsica instrumental:•instruments:teclat,llaüt,viola•gèneres:danses,fantasia,tiento,diferencias•compositors:M.Fletxa,L.Milà,A.Cabezón

Història de la música a Espanya

A Espanya: Catalunya i les Illes Balears

Al món: Brasil

~


# 70 # 71

6 6

# 71

1. Ritme

Marca aquests ritmes imitant el professor o la professora i fixa’t en el que canvia a cada compàs. Veuràs que hi ha diverses síncopes (són molt habituals en el jazz i en gairebé tots els gèneres de la música popular moderna).

Marca el ritme següent (fixa’t sobretot en les lligadures).

2. Melodia

Improvisa una melodia amb els valors rítmics treballats abans. Per fer-ho, utilitza les notes sol, la, si, re i mi.

3. Toquem junts

La cançó que us proposem en aquesta unitat és la balada pop introspectiva If I Were a Boy, escrita per BC Jean i popularitzada per Beyoncé, que la va incloure en l’àlbum I Am... Sasha Fierce, publicat el 2008. La cançó va ser un èxit i va formar part del top ten de vint-i-cinc països.

en viuen viu

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT ARTÍSTIC: 1, 3, 4, 9 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT ARTÍSTIC: 1, 3, 4, 5, 6, 7

13


En imatges

w Escolta atenta, escolta memorística, escolta comprensiva, escolta reflexiva i escolta creativa.

w Identificació i anàlisi auditiva d’elements significatius de la melodia, l’harmonia, el ritme, el timbre i la textura en

obres i pràctiques musicals diverses.

w Classificació i discriminació auditiva dels diversos tipus de veus i instruments i de diverses agrupacions vocals

i instrumentals.

w Interès per escoltar i conèixer obres i estils musicals diversos.

w Coneixement i valoració de manifestacions i obres musicals significatives de diferentes èpoques i estils de la

història de la música.


llenguatge musical.

w S’inclouen àudios i musicogrames animats per facilitar l’audició de les peces musicals proposades a l’apartat.

# 72

0’ 8’’ 27’’ 9’’ 1’10’’ 2’05” 2’21’ 2’37”

2’55” 3’20” 4’06” 4’21” 4’38” 5’02” 5’16”

3

3

3 44

3 44

3

44

44 44

en imatges

Tema A

Tema B

Tema C

Tema D

Tema E

La banda sonora de La guerra de les galàxies (1977), del compositor nord-americà John Williams, és una de les més famoses de la història del cinema. Williams va utilitzar una gran orquestra simfònica, i el so espectacular que va obtenir va fer revifar el moviment simfònic a les bandes sonores, ten-dència que continua vigent avui en dia.

Williams va guanyar molts premis per la banda sonora de La guerra de les galàxies i va continuar component moltes bandes sonores de pel·lícules que han esdevingut clàssics, com les de la seva llarga associació amb el director Steven Spielberg. Per a la saga de La guerra de les galàxies va fer servir la tècnica del leitmotiv, a la qual s’associen motius musicals amb personatges o situacions.

Analitzarem el tema principal de La guerra de les galàxies. Escolta els te-mes que apareixen seguint les partitures i identifica’ls amb els colors corresponents:

1. Quin tema apareix en el 2’ 37”? Quina família d’instruments és la protagonista?2. I al 2’ 54’’? Quina família d’instruments és la protagonista? 3. Quin és el tema més repetit? És el més conegut?

Escolta tot el tema seguint el musicograma i respon les preguntes següents.

Metal

Corda

Metal

Corda

La guerra de les galàxies (tema principal), de John Williams

Intro

Interludi


14

PRESENTACIÓ

Recursos digitals de l’alumne

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumnat estan disponibles sense necessitat

de registrar-se en el web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat.

Els recursos del llibre Música II es troben en l’adreça: ecasals.cat/musica4eso.

Es pot tenir accés als recursos de dues maneres: mitjançant el web (en línia) o mitjançant l’ordinador (fora de línia,

un cop descarregats els arxius).

Per accedir-hi en línia, selecciona l’opció Recursos de l’alumne en línia.

Per accedir-hi fora de línia, selecciona l’opció Recursos de l’alumne fora de línia. Es descarregarà un arxiu

comprimit en format zip al teu ordinador. Després de descomprimir-lo, pots accedir a tots els recursos sense tenir

connexió a Internet. Si et cal, pots copiar els recursos en un DVD de dades.

Els recursos estan estructurats per unitats i apartats, i estan indicats amb les mateixes icones que el llibre imprès.

Els vídeos, àudios i interactius estan codificats en els formats més recents que optimitzen la qualitat i redueixen

la taxa de transferència. Els enllaços llocs web externs sempre fan referència a webs contrastats i amb garanties

de continuïtat.

vídeo àudio interactiu enllaç document en PDF

15


El llibre de l’alumne en format digital

Hi ha una versió digital del llibre de l’alumne a la qual s’accedeix mitjançant l’adquisició d’una llicència. Té les

característiques següents:

w El format de paginació és idèntic al de la versió impresa per augmentar al màxim la convivència dels dos

formats.

w Tots els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

w El format de totes les activitats que assigni el professor o professora està en llenguatge web per augmentar al

màxim les possibilitats interactives i d’autocorrecció.

Nota: les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

16

PRESENTACIÓ

1.3 El material per al professor

Proposta didàctica en format imprès

La proposta didàctica per al professor conté:

w Programacions– Competències bàsiques

– Continguts i criteris d’avaluació

– Programació trimestral

w Guia didàctica per a cada unitat– Competències bàsiques: contribució de la unitat a l’adquisició

de les competències bàsiques

– Recursos digitals: relació de recursos digitals de la unitat

– Programació d’aula

– Orientacions didàctiques

– Test

– Solucionari (del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica)

– Banc d’activitats

w Avaluacions trimestrals– Avaluació del primer trimestre: indicadors d’avaluació i proposta d’avaluació

– Avaluació del segon trimestre: indicadors d’avaluació i proposta d’avaluació

– Avaluació del tercer trimestre: indicadors d’avaluació i proposta d’avaluació

w Textos dels materials audiovisuals– Guions dels vídeos de professions musicals

– Apartat En digital

– Glossari Audacity

– Glossari MuseScore

El DVD de la proposta didàctica

Conté:

w Tot el material multimèdia, d’àudio i de vídeo del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica.

ºw Lproposta didàctica en PDF que conté: la programació del curs, les programacions d’aula, les orientacions

didàctiques, el solucionari, les avaluacions i el banc d’activitats amb el material multimèdia corresponent.

MÚSICA

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10877-2016 Fabricat per Optical discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

ESO

PROPOSTA DIDÀCTICA

4Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/musica4eso

17

El CD de la proposta didàctica

Conté els àudios del llibre de l’alumne.

Recursos digitals del professor

El professor registrat i validat a ecasals.cat disposa de:

w Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne.

w La proposta didàctica en PDF.

w Les programacions de curs, aula, de totes les comunitats.

Els recursos del llibre Música 4 es troben en l’adreça: ecasals.cat/musicaIIeso.

Es pot accedir als recursos del professor de dues maneres, descarregant-los a l’ordinador (fora de línia) o direc-

tament al web (en línia).

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció DVD del professor descarregable. Es descarregarà un arxiu comprimit

en format zip a l’ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de connexió a

Internet. També els pots copiar en un DVD de dades o altres suports informàtics com un llapis de memòria o una

memòria externa, si ho creus convenient.

Els recursos en línia estan integrats en la proposta didàctica en format digital, tal com es descriu en l’apartat

següent.

El material per al professor

18

PRESENTACIÓ

La proposta didàctica en format digital

El professor registrat i validat a ecasals.cat pot accedir a la proposta didàctica integrada amb el llibre de l’alumne

en la seva versió digital eCasals.

Té els avantatges següents:

Hi pots començar a navegar directament a ecasals.cat/musica4eso.

El llibre de l’alumne navegable i projectable amb

tots els recursos digitals es troba en el context de

cada pàgina.

Totes les activitats del llibre de l’alumne i de la pro-

posta didàctica (avaluació, ampliació, reforç...) en

format web.

La proposta didàctica en PDF associada amb cada

unitat.

El solucionari integrat en totes les activitats.

19

El material per al professor

L’entorn digital del professor

Si els alumnes disposen de llicències de llibre digital eCasals, el professor té, a més, les funcionalitats següents

en el seu entorn digital:

w Grups d’alumnes. Per a cada llibre digital, el professor pot crear els seus grups, tants com necessiti.

w Tasques. El professor pot assignar activitats a un grup d’alumnes i indicar-los la data límit de lliurament. Pot

seleccionar qualsevol de les activitats del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica.

w Qualificacions. Cada grup d’alumnes disposa d’una llista de qualificacions diferenciada segons les tasques

que hagi realitzat.

w Mur del grup. Cada grup d’alumnes disposa d’un espai de comunicació professor-alumnes en què també es

pot publicar material digital (enllaços, imatges, vídeos).

w Creació d’activitats. El professor pot crear activitats de manera fàcil i intuïtiva de les tipologies següents: test,

vertader/fals, relacionar, agrupar, ordenar, arrossegar paraules o resposta oberta.

w Carpeta del professor. El professor disposa d’un espai en línia per penjar i compartir els seus propis recursos

i organitzar-los per carpetes segons el seu criteri.

Nota: Les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

Josep Colomé ecasals.cat/musica4eso Miquel Àngel...

Documents

Transcript of Josep Colomé ecasals.cat/musica4eso Miquel Àngel...