Núm. 247 Juny 2010

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època

εsglésia δe τarragona

El futbol,una religió laica?

La dedicatòria delllibre diu: “Als sacer-dots, els ‘homes de la

caritat’, responsables pri-mers i animadors del ser-vei als pobres en la comu-nitat cristiana. En l’anysacerdotal 2009-2010”.

L’autor del llibre, Vi-cente Altaba, delegat epis-copal a Càritas, diu que “laintenció és oferir als sacer-dots un reconeixement delseu servei en el camp de lacaritat i una senzillaexpressió de gratitud pelmolt que Càritas deu alministeri sacerdotal entots els seus àmbits estruc-turals [...] A la vegada tam-bé oferir-los un instru-ment de reflexió i de tre-ball que contribueixi a ani-mar i enfortir aquest

important ministeri cari-tatiu i social per a bé delspobres i exclosos, de lacomunitat cristiana i dela societat”.

Per tant, aquest llibrevol ser un present d’ac-ció de gràcies per la tascadiscreta, difícil, fins i totincompresa, del preverea qui acuden els pobrescom a última porta a laqual trucar.

I també una eina queens pot ajudar a reflexio-nar sobre el que fem i adonar noves pistes per ala nostra tasca d’acolli-ment dels més pobresque se’ns apropen.

El ministeri sacerdotala CàritasSantiago Soro, prevere i delegat diocesà de Pastoral Social

Lliββres

Amb motiu de l’any sacerdotal,Càritas ha preparat el llibreEl ministeri sacerdotal a Càritas,que vol ser una senzilla aportació ales nombroses reflexions que s’hanfet sobre el ministeri sacerdotal.

Enviar a Arquebisbat de TarragonaPla de Palau, 2 —43003 TARRAGONA

εδτ

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

La gran pregunta acaba sent: una població que,d’una manera o altra necessita creure, esperar iestimar, ¿no estarà substituint la litúrgia d’una reli-

gió per la litúrgia d’un espectacle?

A Opinió

Pàgina 14

Si bé Roma mostra habitualment un estampa cleri-cal pels estudiants, seminaristes i preveres, i per lescongregacions religioses, a més de les habituals

visites que els bisbes d’arreu del món hi fan per diversosmotius, durant aquests tres dies tota la ciutat respiravaun caliu presbiteral.

A Any Sacerdotal

Pàgina 6

SUMARI 247 Juny 2010

I, a més, Llibres (pàg. 2),Observatori (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), La Veu de Càritas (pàg. 8),Any Jubilar de la Candela (pàg. 10), Mitjans de Comunicació Social (pàg. 12), Música (pàg.16), Art (pàg. 18), Aniversari (pàg. 20), Tarragona Missionera (pàg. 22), L’entrevista (pàg.24)Humor (pàg. 25), Cultura (pàg. 26), Activitats arxiprestals (pàg. 28), Arxidiòcesi (pàg.30), i Notícies (pàg. 32)

En aquest número han col·laborat Mn. Santiago Soro, Josep Sabaté, Mn. Jordi Figueras, Anna Mairal,Mn. Josep Bofarull, Rodrigo Prieto, Mn. Francisco Giménez, Francesc Bonastre, Mn. Xavier Roig,Bernabé, Josep M. Jujol, Jr., Imma Teixell, Josep M. Macias i Andreu Muñoz.

εsglésia δe τarragona

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Oββservatori

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual(11 números): 14,52 €

Subscripció anual Europa (11 números): 35,00 €

Preu unitari: 1,45 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aεεsglésia δδεε ττarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

La vida del periodista Manuel Lozano, “Lolo”, recentment beatifi-cat a Linares, constitueix tot un exemple de fe, voluntat i cohe-rència. La seva lluita per la vida sintetitza, a la perfecció, aquests

tres conceptes. Davant el debat sobre l’eutanàsia, el testimoniatge de“Lolo” és molt significatiu a tot arreu i, d’una manera especial aAndalusia per l’aplicació de l’anomenada “Ley de Muerte Digna”.

A Manuel Lozano, mort el 1971, unaparàlisi progressiva el va deixar en unacadira de rodes quan tenia 22 anys. Toti que el cos el tenia paralitzat, el seu cori la seva ment gaudien d’una total ple-nitud. Quan no podia escriure amb lamà dreta, ho feia amb l’esquerra i quanamb aquesta tampoc podia fer res, dic-tava els seus escrits, gravats en unmagnetòfon. Nou anys abans de morirva perdre la vista. Tot i això —que no éspoc— va escriure nou llibres i més dequatre-cents articles, publicats a diver-sos mitjans de comunicació social.

Una “Ley de Muerte Digna”? No, unaVida Digna. Aquest és el testimoni delperiodista, ara beatificat. La dignitat esdemostra durant la vida. Durant la seva

malaltia, Manuel Lozano mai no es va queixar ni va parlar d’ell mateix,tot i el dolor físic que patia. El prefecte de la Congregació per a laCausa dels Sants, Mons. Angelo Amato, ha ponderat la virtut del per-iodista marcada pel sofriment viscut amb una dignitat exemplar queha anat més enllà, perquè ha fet possible un miracle. Un total de dis-set metges han certificat que un nen de dos anys, malalt d’una greu sep-ticèmia, s’ha curat per la intercessió del nou beat. Una curació quali-ficada d’inexplicable.

Cal tenir molt present el testimoni d’aquest periodista que, amb laseva vida, ha deixat escrita la seva millor crònica. Expliquen d’ell quesempre va acceptar la seva malaltia amb esperança i amb un somriureal rostre. Quan es parli d’eutanàsia, que també es faci esment a ManuelLozano. Com dèiem, tot un testimoni de fe, voluntat i coherència: la mil-lor lluita contra l’eutanàsia…

“Lolo”

Josep Sabaté, periodista

εδτ

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

Aquest mes de juny ha estat marcat per molts esde-veniments. Un d’ells ha estat la clausura a Roma del’Any Sacerdotal amb la més gran concentració de

preveres de la història. Va ser el passat dia 11 de juny ivan ser 15.000 els sacerdots que es van reunir a la pla-ça de Sant Pere. Aquell dia Benet XVI, recordant el 50èaniversari de la mort de sant Joan Maria Vianney, elsant patró dels rectors del món, el va proclamar “patróde tots els sacerdots del món”.

El gran objectiu de l'Any Sacerdotal ha estat renovaren cada prevere la consciència i l'actuació concreta dela seva veritable identitat sacerdotal i de la seva especí-fica espiritualitat per tal de continuar de nou la missióen forma renovada.

El cardenal Cláudio Hummes, prefecte de laCongregació per al Clergat, va afirmar la urgència “dela missió ad gentes i la nova evangelització missioneraa les terres ja evangelitzades”. És a dir, d’una banda, enstrobem amb la descristianització dels països d'antigaevangelització; de l'altra, la nova evangelització, quemoltes vegades ha de ser una veritable primera evan-gelització, més enllà del primer anunci de Jesucrist enels països i en els ambients en sentit estricte anome-nats terres i àmbits de missió ad gentes. “Hem de sermolt conscients —va dir el cardenal Hummes— del'actual urgència missionera. Sentim-nos una vegadamés convocats pel Senyor i enviats. Cal que ens aixe-quem i que anem en missió per tots els llocs”.

Un altre esdeveniment s’està desenvolupant aquestdies a Sud-àfrica i és el Campionat mundial de fut-bol. Recollint la urgència missionera que dèiem

abans, hi ha qui ha vist en aquesta competició una opor-tunitat de fer sentir la veu de Crist. Així, en un web espe-cial, amb empremta missionera, el portal de laConferència Episcopal Xilena —www.iglesia.cl—acompanya el fervor mundialista amb entrevistes, tes-timonis, recursos multimèdia i suggeriments per viureen comunitat el Mundial de Sud-àfrica 2010. La relacióentre la fe i l'esport, els valors en el futbol, la vivènciacristiana dels seguidors, la paraula dels Papes sobre laqüestió, són alguns dels temes que aquest especial pro-posa com a aportació en aquests dies de passió futbole-ra. I és que, com deia Mons. Cristiano Contreras, bisbeauxiliar de Santiago de Xile, “en la gran majoria de juga-dors de futbol trobem expressions de religiositat” queconstitueixen “un potencial evangelitzador enorme”.

I si, per un costat, el futbol pot ser una eina d’evan-gelització, resulta que la FIFA està en contra de la lli-

bertat religiosa. El seu president, Joseph Blatter, ha sen-tenciat: “qualsevol manifestació religiosa ha de quedarfora del futbol', de manera que els jugadors no podran nisenyar-se ni mostrar la seva fe en la samarreta”. Així declar: Déu exclòs dels Mundials. El disculpa el seu porta-veu, Andreas Herren: és per “no incitar a la violència”.Però, quan hi ha hagut violència en els estadis per sím-bols religiosos? Quina és la veritable causa d'aquestaimposició de la FIFA contra els creients, ja siguin cris-tians, musulmans o budistes? La contradicció està ser-vida i sectors cristians del Brasil pregunten: “Per què essanciona mostrar la fe i, en canvi, la FIFA no prohibeix—per exemple— la publicitat d'empreses que emprenmà d'obra esclava?”. Hi ha qui diu que permetre aquestssignes religiosos —fonamentalment cristians— atemp-taria contra la laïcitat.

Aleshores, convindria recordar unes paraules deMons. Dominique Mamberti, secretari de la SantaSeu per a les Relacions amb els Estats, pronun-

ciades el passat dia 20 de juny a Cuba: “S'ha d'observarque, encara que el terme 'laïcitat' tant en el passat comen el present es refereix sobretot a la realitat de l'Estati assumeix no poques vegades un matís o accepció encontraposició a l'Església i al cristianisme, no existiriasi no fos pel mateix cristianisme”. En efecte, sensel'Evangeli de Crist no hauria entrat en la història de lahumanitat la distinció fonamental entre el que l'homedeu a Déu i allò que deu al Cèsar, és a dir, a la societatcivil. I, malgrat que la laïcitat és invocada avui i utilit-zada no poques vegades per obstaculitzar la vida i l'ac-tivitat de l'Església, en la seva realitat profunda i posi-tiva no s'hauria ni tan sols donat sense el cristianisme.És el que ha succeït també amb altres valors que avuisón considerats típics de la modernitat i sovint invocatsper criticar l'Església o, en general, la religió, com elrespecte de la dignitat de la persona, el dret a la lliber-tat, la igualtat, etc., que són en gran part fruit de la pro-funda influència de l'Evangeli en diverses cultures, toti que més tard van ser separats i fins i tot contraposatsals seus orígens cristians.

No voldríem acabar aquestes reflexions senseesmentar novament una frase de Mons. Mamberti, elcanceller vaticà: “La manca d'una subordinació de lalaïcitat en relació al ple respecte de la llibertat religio-sa constitueix per a aquesta última una possible i tam-bé real amenaça. En aquest cas, paradoxalment l'Estatpassa a ser un Estat confessional i no més autèntica-ment laic, perquè faria de la laïcitat el seu valor suprem,la ideologia determinant; justament una mena de reli-gió, fins i tot amb els seus ritus i litúrgies civils”.

Núm

ero 247- Juny 2010

5

εεditorial

Any sacerdotal, futbol i laïcitat

εδτ

Les trobades tenen almenys dossentits: un és l’ambient ques’hi fa pels qui hi participen i

l’altre és el contingut que s’hi dóna.La trobada de conclusió de l‘Any

Sacerdotal que tingué lloc a Romadels dies 9 a l’11 de juny respongué aaquestes dues característiques.

En primer lloc la quantitat depreveres d’arreu del món que ens hivam aplegar, especialment a la cele-bració de l’eucaristia de l’últim dia ala plaça de Sant Pere. Si bé Romamostra habitualment un estampa

clerical pels estudiants, semina-ristes i preveres, i per les congrega-cions religioses, a més de les habi-tuals visites que els bisbes d’arreudel món hi fan per diversos motius,durant aquests tres dies tota la ciu-tat respirava un caliu presbiteral. Lainsígnia que tothom portava ambl’anagrama de l’any sacerdotal feiavisible a propis i estranys que Roma,per tres dies, era una ciutat amb unobjectiu ben concret.

I ara ve el contingut: l’objectiuno era altre que manifestar, i mani-

festar-nos mútuament, la riquesadel presbiterat, no tant en nombre,ja que quinze mil a la missa de clau-sura era una representació delsmés de 400.000 preveres d’arreudel món, sinó manifestar la vivènciade l’ordenació sagramental.

En primer lloc per les duesconferències que ens van donar: laprimera del cardenal de Colòniasobre el sagrament de la Penitència,descrivint el prevere com a homed’ambdós costats del confessiona-ri; i la segona, del cardenal delεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Roma va mostrar la universalitatde l’EsglésiaClausura d’un any inoblidableJordi Figueras Jové,prevere, vicari episcopal de Tarragona

Any Sacerdotal

Benet XVI va remarcarque l’Eucaristia ésimportant, la Paraulade Deu fonamental, i laCaritat insubstituïble.

6S. Grimau

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

7

Quebec, sobre l’eucaristia i la sevadimensió espiritual com a font isuport del ministeri.

Després, els testimonis, rics ivariats, especialment dels preveresde Rwanda, hutus i tutsis, que vanviure la tragèdia de la guerra quaneren seminaristes; el prevere queencapçalava una parròquia acollido-ra d’immigrats de moltes nacionali-tats a Basilea, del testimoni d’un pre-vere d’una parròquia de Hollywood;i què dir d’un prevere de les “villas”de Buenos Aires enmig de la pobresa,que només la fe dóna consistència ala vida dels seus habitants.

Finament les cele-bracions: les vespresdel primer dia, que pre-pararen els focolars,presidida per una llarga vetllada fes-tiva; l’adoració al Santíssim a la pla-ça de Sant Pere a la nit presidida pertestimonis i les respostes del Papaamb l’espontaneïtat que el caracte-ritza: Benet XVI subratllà que l’eu-caristia és important, la Paraula deDéu fonamental, la caritat insubsti-tuïble. I continuava dient: “Tingueula humilitat de descansar.”

Les eucaristies del 9 i el 10, iespecialment la celebració del

divendres, 11 de juny, festa delSagrat Cor de Jesús. La solemnitatno era feixuga, la varietat de lesllengües expressava la universalitatde l‘Església i sobretot Benet XVI,acompanyat de l‘alegria dels pre-veres tot aclamant-lo amb ritme:“Ben-ne-det-to, Ben-ne-det-to”. Vacomentar la Paraula de Déu i espe-cialment el salm 23, el Senyor és elmeu pastor. Parlà també dels bar-rancs de les temptacions i de lacrossa, que és suport i autoritat pera guiar.

Les quatre basíliques romanesestaven esplèndides, especialment

Sant Pere, recolzada en el sepulcredels papes que ens parlen de llumsi d’ombres de l’Església, peròsobretot d’una línia ininterrompu-da de fidelitat, perquè en aquestany de gràcia i de reconeixementdels pecats més foscos de l’Esglésiaens hem adonat una mica més quela fidelitat a Crist es troba en lafidelitat als homes, en la caritatpastoral on hi troba sentit la vidadel prevere.

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

o Domiciliació bancària o Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

$

εδτ

En la caritat pastoral és on

troba sentit la vida del prevere

Càritas Diocesana de Tarra-gona va presentar el passatdia 3 de juny la seva memò-

ria anual de 2009. Durant aquestany, Càritas ha hagut de reorganit-zar els seus serveis per donar méscobertura tant als col·lectius queja estava atenent com als nousdesemparats, centralitzant les se-ves despeses en Acció Social, ambuna assignació total d’1.026.815,32 €.La partida més forta, amb un71,50% del pressupost, ha estatdestinada a persones sense sostre,immigrants sense papers, famíliesen situació de precarietat i a for-mació i ocupació.

És per aquest motiu que CàritasDiocesana de Tarragona fa una cri-da a la solidaritat de la gent i alvoluntariat. En aquest sentitFrancesc Roig, director en funcionsde Càritas Dioce-sana de Tarra-gona, va expressarque “cal tornar alsorígens de Càritas,canviar la culturaorganitzativa i te-nir clar que cada parròquia ésCàritas i Càritas som tots. També varemarcar que cal ser operatius en latransversalitat deixant de banda laburocràcia tant com es pugui”.

L’arquebisbe metropolità deTarragona i primat, Dr. JaumePujol, va donar les gràcies als nom-brosos voluntaris de Càritas que“donen el seu temps i els seus

recursos en una lluita desigualcontra un enemic invisible quemalauradament no minva: la pobre-sa”, afegint que encara fa falta mol-ta més ajuda. εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

La Veu δδεε Càritas

8

Una crida a la solidaritati al voluntariatPresentació de la memòria anualAnna Mairal,responsable de Comunicació de Càritas Diocesana

Càritas de Tarragona vadestinar un milió d’eurosal 2009 a programesadreçats als sense sostre,immigrants i famílies ensituació precària

Cal tenir clar que cada parròquia

és Càritas i Càritas som tots

Cal destacar que Càritas ha man-tingut durant el 2009 els ingressosprovinents de l’administració aug-mentant, això sí, els donatius particu-lars. La crisi, però, ha fet doblar elvolum global d’usuaris, un total de83.000 persones. En algunes parrò-quies fins i tot han vist triplicar elnombre de necessitats. “Cada dia hi hagent nova, i aquest negoci nostre nobusca guanyar clients sinó perdre’ls”,va afirmar el delegat diocesà dePastoral Social, Mn. Santiago Soro.

Programes i projectes

Pel que fa als programes d’aten-ció a persones sense llar, la Casad’Acollida “Sant Auguri” va aten-dre el 2009 a 768 persones i 382 novan poder ser ateses. Per la sevapart, el projecte “Bonanit”, peratendre a persones sense sostre al’hivern, va donar serveis a 208 per-sones, el 47,1% de nacionalitatespanyola i el 30% de procedènciaafricana.

El projecte “Filigrana”, de dona-ció i reutilització de roba, va atendreel 2009 trenta mil persones, vuit milmés que el 2008. El pretaller, projec-te formatiu per a joves de 16 a 35 anysque es troben en situació d’exclusiósocial ha atès vint-i-tres persones.Quant al programa d’infància ijoventut es van atendre 150 joves.

Una altra gran inversió de Càritasha estat el Programa de Formació iOcupació amb un cost de 129 mileuros; es van realitzar cursos perfacilitar l’accés a persones al mónlaboral. També el Programa deMigració, d’acolliment a l’immi-grant, va beneficiar 2.200 persones.

Finalment, Càritas Diocesanade Tarragona va destacar el recap-tament de 190.411,33 € a la campa-nya d’Haití del 2010, demostrant uncop més que la societat és generosaen situacions d’emergència i decatàstrofe. També va donar les grà-cies a la col·laboració econòmicad’entitats públiques i privades, alsdonatius dels ciutadans i al treballdesinteressat dels aproximada-ment 900 voluntaris de tota l’arxi-diòcesi.

Núm

ero 247- Juny 2010

9

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

o Per a activitats generals de Càritas o Altres

o Domiciliació bancària o Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

o mensual o trimestral o semestral o mensual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

o Interesa poder desgravar o No interesa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

$

εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

ααny Jubilar de la Candela

10

Aquesta visita espiritual aixícom mou a apropar-se física-ment a aquest lloc, també

mou interiorment, fent avançar elcamí cristià en la direcció del’Evangeli de Jesús, escoltant laindicació de Maria: “Feu tot el queEll us digui”. Així ho han entèstantes persones i grups que hanpelegrinat per venerar la imatge del’Estel de la ciutat. Fins a la datad’avui aquests són els grups que hanvingut: El primer pelegrinatge vaser la processó d’inici del 24 degener per obrir la porta de l’AnyJubilar.

Pocs dies després, el 29 de gener,varen omplir Sant Joan una multi-tud de nens i nenes del col·legi Corde Maria.

El diumenge 31 del mateix mesde gener, els pares, avis i padrinsdels infants batejats el passat any2009 foren convidats a presentarels seus fills, nous cristians, a laMare del Senyor.

El dia 3 de febrer els alumnesgrans del col·legi del Cor de Mariacelebraren l’Eucaristia de la festa dela Candela.

El diumenge 14 de febrer laTrobada de Cristians de l’arxipres-tat de l’Alt Camp resseguí l’itinera-ri marià de Valls per acabar ambl’Eucaristia davant de la Mare deDéu.

L’Arxiprestat del Tarragonès-Llevant passà per Valls, camí delSantuari de la Mare de Déu deMontserrat, celebrant l’Eucaristiadesprés de visitar el Lledó i el Roser.També la Delegació Diocesana dePastoral de Joventut va posar alspeus de la Mare de Déu les sevesreflexions en la Trobada “Queda”.Els preveres del Centre Sacerdotal“Rambla Nova” va fer aquí el seurecés de pregària el dilluns 15 demarç. Va donar el to especial del’Any Jubilar a la Setmana Santa decarrer el Via Crucis marià del 31 demarç, fent aquest camí des delCarme fins a Sant Joan, amb vene-ració especial de la Mare de Déudels Dolors. La commemoraciódels 100 anys de presència de lesGermanes Carmelites MissioneresTeresianes a Valls es va unir enAcció de Gràcies al centenari de laCoronació de la Mare de Déu de laCandela, l’11 d’abril.

Un dissabte especial fou el 17d’abril en el qual els nens i nenesgrans de les parròquies dels arxi-prestats de l’Alt Camp i delTarragonès-Llevant es “passejarenamb Maria per Valls”.

L’endemà, el diumenge 18d’abril gran concentració de l’Hos-pitalitat de la Mare de Déu de

Il·luminats per la vostra candela,guieu-nos cap al celUna ruta marianaMn. Josep Bofarull, prevere

El do que ofereix l’AnyJubilar atrau a personesal lloc sant on venerem,des de fa segles, la Marede Déu amb el títol deCandela.

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

11

Lourdes davant de la Santa Mariade Candela, on hi brilla el ciri com-memoratiu al costat de la llàntia del’Any Jubilar.

També els nens i nenes grans deles parròquies dels arxiprestats de

Tarragona Centre i Perifèria presen-taren els seus jocs i pregàries a laMare de Jesús el 24 d’abril. Aquestmateix dissabte pelegrinaren lesparròquies del Cor de Maria,l’Esperit Sant, Mare de Déu delRoser, Sant Oleguer, Sant Tomàs

d’Aquino, i Sagrada Família de l’arxi-prestat de la Sagrada Família deBarcelona. La tarda del 29 d’abril pertot Sant Joan ressonava l’alegria delsnens i nenes que enguany fan laPrimera Comunió a la Parròquiagermana de la Mare de Déu del Lledói l’11 de maig els que han fet el primercurs de preparació. Uns i altres hanestrenat el text nou, adaptat a ells, dela pregària de l’Any Jubilar.

L’1 de maig el pelegrinatge sortífora, a set santuaris i ermites de laMare de Déu de l’arquebisbat deTarragona: en tots s’hi respira devo-ció, pau, acolliment.

Un grup de senyores de Reus,que es troben sovint per alimentarla seva vida cristiana, aquesta vega-da ho feren prop de Santa Maria dela Candela, el 13 de maig.

I el divendres 21 de maig, resi-dents de la Casa Santa Teresa deValls també es van apropar a laMare de Déu per confiar-li les sevespregàries i quimeres.

Per abans de l’estiu, quatre ocinc grups més tenen fixada la dataper fer el seu pelegrinatge de pau ireconciliació, que esperen aconse-guir de Déu per intercessió de laMare del seu Fill, venerada en lanostra santa imatge de la Candela.

Tots els vallencs podem sentir-nos de veritat cofois. La nostraimatge de Santa Maria, que identi-fica la nostra fe cristiana i la nostrahistòria col·lectiva, és també unEstel que il·lumina i senyala la Llumque és Jesucrist a molts altres! εδτ

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Parlar per parlarDe tertúlies i altres cosesRodrigo Prieto, doctor en Psicologia Social

Mitjans δδεε Comunicació Social

“Qui molt xerra no evita la falta; l’homeassenyat mesura les paraules” (Pr 10,19)

“¿Veus un home que parla sense pensar-s’hi? Pots esperar més d’un neci que nopas d’ell” (Pr 29,20)

12

En aquesta pràctica es combi-nen dues accions o actitudsdiferents: d’una banda, una

curiositat i interès sobredimensio-nat per alguns fets i, especialment,per la vida dels altres; i de l’altra, lanecessitat de comentar-los i de jut-jar-los sense cap consideració.

Una altra característica pròpiad’aquestes converses és la desin-formació, perquè se solen basar ensuposicions sovint del tot allu-nyades de la realitat, com també enestereotips i generalitzacions sim-plistes. Com a resultat, diàlegs buitsi frívols que només serveixen per a«omplir» el silenci i «passar l’esto-na». En alguns casos, però, aquestesxerrades són tapadora de la incapa-

citat d’algunes persones per a com-partir la seva pròpia vida honesta-ment amb els qui els envolten, o dela sensació de buit o de manca desentit que de vegades tenen de laseva pròpia existència.

«Tretze són tretze»

En català fem servir aquestaexpressió per a descriure la insis-tència d’una persona en una idea oargument en una conversa. Algunespersones solen repetir una vegada iuna altra els mateixos arguments,fins i tot paraules, per a defensaridees que molts cops no tenen proufonaments per a sostenir-se; tot iaixò, els qui les defensen insis-teixen. Aquesta pràctica sol anar

acompanyada de la intransigència, oincapacitat, o falta de voluntat per aacceptar els arguments de les altrespersones que participen en eldebat, de manera que els qui la uti-litzen es tanquen en la seva pròpiaperspectiva i es neguen al diàleg.

Hi ha altres pràctiques comunica-tives diferents que s’acostumen a uti-litzar en les converses sense sentit,com per exemple, l’absolutismelingüístic, és a dir, la tendència a sos-tenir d’una manera tallant i contun-dent alguns arguments a través deparaules que no donen motiu a la dis-cussió, com ara tot, res, sempre i mai(http://www.ambitmariacorral.org/castella/?q=node/730).

Una altra pràctica habitual enles converses superficials és elmaniqueisme, que consisteix en lacreença o tendència a interpretar elmón en dos pols oposats moral-ment marcats: el bé i el mal. Sotaaquesta lògica no hi ha matisos oposicions intermèdies, tot és blanco negre, lloable o condemnable,amics o enemics…, cosa que nodóna pas peu a la complexitat de lessituacions i les relacions humanes(http://es.wikipedia.org/wiki/maniqueismo).

En el romancer popular castellàhi ha una frase que expressa molt béuna altra de les pràctiques que sesolen utilitzar en les xerramequesbuides: buscarle la quinta pata al gatoo rizar el rizo, que en català diem«buscar tres peus al gat» o filarencara més prim. Es tracta de bus-car raons o motius on no n’hi ha, apartir d’estudiades argumentacionso raonaments que de vegades vore-gen la ciència-ficció.

Pràctica habitualUna reflexió prèvia

Cotilleo, copucha, cháchara, verborrea i charlatanería sóndiferents formes d’anomenar allò que la Real Academia de laLengua Española (RAE) defineix com a «abundància deparaules vanes i ocioses» (www.rae.es). En català en diemxafardeig, tafaneria, verborrea…, és a dir, la xerrameca.Encara que no sigui una paraula gaire comuna en el nostrellenguatge, sí que és una realitat molt més present del quevoldríem en les nostres relacions socials, i fins i tot en algunsmitjans de comunicació, on sembla que hagi agafat carta denaturalesa. Només cal parar una mica d’atenció per a com-provar-ho.

L’exageració és una altra de lespràctiques comunicatives ques’acostumen a fer servir en els dià-legs frívols. Qui utilitza aquestrecurs pretén donar més intensitat,força o color a les seves afirmacionsper despertar més interès en elsseus interlocutors augmentant lesquantitats, les mesures, els temps,etc., d’allò de què parla. Així, mitjahora d’espera fàcilment es trans-forma en quatre hores, o cinc per-sones es transformen en vint, i anarfent… Si bé és difícil que aquestesafirmacions siguin enteses demanera literal pels qui les escolten,són imprecises i afegeixen una càr-rega emocional i de vegades moral afets, situacions o persones.

Una altra fórmula de comunica-ció que també s’utilitza en aquestamena de converses és la desqualifi-cació, que consisteix no tan sols adiscrepar de l’opinió o les accionsdels altres, sinó a desacreditar-los.D’alguna manera constitueix unatac a l’altre, que pot ser més omenys subtil o directe. Aquestapràctica pretén deslegitimar oanul·lar la persona que opina dife-

rent, atacant-la personal-ment, amb laqual cosa potgenerar tensiói enuig.

Retòrica de pa sucat amb oli

Les pràctiques que descrivim enels paràgrafs anteriors són nomésalguns dels recursos retòrics que esfan servir en les converses sensesentit. Són hàbitscomunicatius delsquals moltes vega-des no som niconscients, peròque utilitzem ambtanta habilitat comsi els haguéssimestudiat, perquèhem conviscut ambells des de petits.No és rar, doncs,que no tinguemconsciència de lesc o n s e q ü è n c i e snegatives que po-den generar i queels usem cada vega-

da que ens trobem en contextos deconverses frívoles.

És possible, fins i tot, que en uti-litzar aquests recursos ho fem sen-se mala intenció, com una pràcticaquotidiana i innòcua; tot i això, l’ex-periència personal ens pot donarmolts exemples de com aquestasuposada «innocència» pot fer moltmal a algunes persones o deteriorarrelacions.

Si ens volem relacionar positi-vament amb els que ens envolten,més val que tinguem sota controlaquests hàbits de comunicació. Noes tracta d’adoptar permanentmentuna actitud severa i profunda (quetambé pot arribar a ser pesada i for-çada), sinó una certa alerta i aten-ció en el que diem, ja que lesparaules tenen conseqüències quede vegades no imaginem i que en

algunes ocasions ens poden portarmés d’un problema.

Un proverbi hindú ho expressad’una manera breu i clara: Quanparlis, procura que les teves paraulessiguin millors que el silenci.

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

13

εδτ

Es tracta de buscar raons o motius

on no n’hi ha, a partir d’estudiades

argumentacions

Iels meus ulls voldrien apropar-se al món del futbol, i mirar d’en-treveure si aquestes organitza-

cions esportives (o econòmiquesque juguen amb sentiments pro-funds de l’ésser humà) no estaràconvertint-se en una litúrgia laica.Em pregunto si els grans estadis nos’estan convertint en els granstemples del segle XXI. Em pregun-to si aquests jugadors corrent dar-rera una pilota no s’estan conver-tint en els déus de la nostra societat,que els adora i venera, com si espe-rés d’ells alguna mena de salvació.Em pregunto si els partits de futbolno acabaran sent un acte massiu onrenovar la nostra fe en l’immediat,la nostra esperança sense horit-zons i la nostra caritat a ras de ter-ra. Em pregunto si els cracs, quealgú ha creat, no acabaran sent elsnostres ídols de referència i elsnostres intercessors per assolir

una salvació que ens permeti obli-dar els problemes de cada dia. Lagran pregunta acaba sent: unapoblació que, d’una manera o altranecessita creure, esperar i estimar,¿no estarà substituint la litúrgiad’una religió per la litúrgia d’unespectacle? ¿No estarà substituintla dimensió religiosa de l’ésserhumà per una celebració més omenys esportiva? ¿No estarà bus-cant la redempció del seu pecatprofund en unes emocions a flor depell en qualsevol estadi?

Potser massa preguntes, i gensfàcils de contestar. Però d’entradadiria que hi ha punts de contacteentre el futbol de les grans ocasionsi la litúrgia d’una religió. I no emrefereixo als signes religiosos quealguns jugadors exterioritzen enmoments determinats. No és unacte religiós per molt que alguns

facin el senyal de la creu en saltaral camp, ni quan el porter i el queha de xutar el penal fan el mateixsigne religiós, però amb finalitatsoposades: parar el xut o ficar lapilota dins la porteria. ¡Quins mal-decaps per al bon Déu que és recla-mat en un mateix moment peraconseguir dues coses que s’ex-clouen! ¡Quins maldecaps per unDéu que ni pot parar penals ni potficar la pilota dins la porteria! Crecque aquests signes de certa religio-sitat no arriben a donar el to d’unacte religiós a un espectacle espor-tiu. No crec que l’ofrena de la copaal patró de torn tingui massacontingut religiós. Deixem-ho perun simple acte cultural, tot i quequeda més bé per les nostres terresportar el trofeu a una església que ala seu d’una altra institució. Unaesglésia no deixa de tenir una certa“pompa” que difícilment es trobaen altres indrets.

Jo voldria subratllar alguns ele-ments que es donen en el futbol ique podrien decantar aquestesport cap a una mena de litúrgialaica. No podem perdre de vistaque la paraula “litúrgia” té dife-rents significats. Aquí em refereixoa la litúrgia, com a celebració festi-va, integrada per diferents ele-ments sensibles i que pretén influiren uns comportaments humansdels qui hi participen. Anem perpassos.

Els cants. No hi ha litúrgiasilenciosa en la seva totalitat.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

El futbol, una litúrgia laica?A l’0mbra del Campionat mundialFrancisco Giménez, prevere

Opιιnιιó

Escric aquestes ratlles al bell migde la celebració del campionat delmón de futbol a Sud-àfrica. Els dia-ris en van plens, la tele ens inundade colors, samarretes i cants. Sóndies en què sembla que tot gira alvoltant d’una pilota, i que el fetd’entrar o no a la porteria acabaessent quasi una qüestió d’Estat.

14

. ..Deixo de banda aquí el moviment econòmic

que genera tan gran esdeveniment, i em queda el dubte si suposarà unbenefici per al país organitzador o només beneficiarà les granscadenes mediàtiques del món occidental.

Un dubte

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

15

Necessita expressar-se a través dels cantsque uneixen veus icors. Un estadi,convertit en unagran massa coral, onuns i altres cantenels seus himnes, nodeixa de ser impres-sionant. Cantarapropa i identifica aun ma-teix temps.Uneix la veu i apropaels cors.

Els espais. Totalitúrgia té una bonadistribució dels es-pais, i tothom sapquin és el seu terre-ny, i es mira de res-pectar. Doncs, unestadi també marcaterritoris per acadascú, i no espoden modificar. El fet d’agruparafeccions d’un i altre equip no ésnomés per evitar enfrontamentssinó per mantenir la cohesió del grupque empeny un equip i intenta ate-morir l’altre. No és el mateix seureen un lloc o altre en un partit.

El vocabulari. Que a un campde futbol l’anomenin “la catedral”no deixa de ser xocant. Segur queen sentit metafòric es pot admetre.Allà si desenvolupà en algunmoment un estil de joc que podiaservir perquè els altres n’apren-guessin. Però avui aquestes cate-drals laiques ja no es construeixena la vora del Nervión.

Els futbolistes destacats tambés’inclouen en la denominaciód’“ídols”, o sigui de déus falsos, toti que la paraula vol subratllar elganxo que tenen per arrossegaralguns esportistes. D’una manerasemblant s’utilitza la paraula“déus” per referir-se a algunsd’aquests grans jugadors.

Però potser el que més m’hasorprès en aquest camp és un

anunci on es llegeix: “Caravaca dela Cruz. Año Santo 2010. Impulsoroficial de la selección española defútbol”, o sigui: que aquesta selec-ció té un “impulsor oficial” espiri-tual amb garanties d’èxit! Arri-barà lluny amb aquest impuls!

Els himnes. Són momentsmolt emotius abans de començarun partit, sobretot si s’escoltenamb respecte. Però a vegadespoden convertir-se en refugis depatriotisme de via estreta i ensimples mitjans d’imposar-se aminories més silencioses. I aixòs’alterna amb moments de silenciprofund en situacions compro-meses.

Les candeles. Aquestes llume-netes amb què a vegades s’acom-panya l’equip no deixen de ser unelement bonic en un estadi. Creencomunitat i volen representar lail·lusió de victòria més que l’eficàciad’aquestes llums per guiar l’equipa la victòria.

La processó d’entrada i elgest de pau. Ben arrenglerats, un

darrera l’altre, surten a l’estadi elsequips. Seguint els àrbitres queregularan aquell partit. Nerviososperquè comenci tot. I com quetots són bons xiquets, abans deles patades, el ritual de donar-sela pau. Potser tot una mica artifi-cial però al cap i a la fi elementsd’una litúrgia laica que no es potdesmerèixer.

Ben segur que s’hi podrien trobaraltres elements litúrgics. I tot això noho dic en pla de crítica. Simplementconstato que els col·lectius humansnecessiten ritus i litúrgies perexpressar-se i cohesionar-se i queaixò es fa clarament visible en unacompetició esportiva com l’actualcampionat del món. L’únic que emsap greu és que per a molts aquestasigui l’única litúrgia que viuen o cele-bren. I també lamento quan interes-sos econòmics o polítics es ser-veixen d’aquesta litúrgia amb finali-tats no massa nobles. Però això avuino hi entra. Que guanyi el millor ique aquesta litúrgia prou bonica noens faci perdre de vista la granLitúrgia on ens hi juguem quelcommés que un títol i una copa. εδτ

Un quart de segle sense laseva presència esdevé unmotiu no només de pietós id’afectuós record, sinó

també de la vivència de les milfacetes de la seva rica i esponerosapersonalitat, que molts denosaltres, els que tinguéreml‘immerescut honor de ser els seusdeixebles, atresorem amb goig enel més pregon receptacle de la nos-tra memòria.

El veig encara pujant lleuger pelcarrer de la Guitarra a mitja tarda,sota un sol de justícia, habillat ambel mantell a la romana i cobert ambel barret de capellà que just es treiaquan, havent entrat a l’aula de cantgregorià del Seminari Major, temp-tava d’entonar, dret enfront de latarima i enlairant els ulls, elRepleatur os meum laudem tuam, utpossim cantare… amb una cadènciavalenta, malgrat el notori esbufec

que tractava de dissimular britàni-cament, fent com si la cosa no anésamb ell. La classe es desenvolupa-va sempre amb diligència i exacti-tud, sovint amb breus i sempreinteressants comentaris dirigits alsentit del text i a la propietat del rit-me i de l’entonació.

També caldria evocar el seu bonofici en la direcció musical; el modelinterpretatiu del gregorià, en mansεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Vint-i-cinc anys de la mortde Mossèn TàpiesUn músic excepcionalFrancesc Bonastre, catedràtic de Musicologiade la Universitat Autònoma de Barcelona

Músicαα

El dia 14 de maig d’aquest any va fervint-i-cinc anys que Mossèn Tàpiesens va deixar.

16

Amb motiu de l’Any Jubilar de sant Fructuós, el cor iorquestra dels Amics de la Catedral van reestrenar elPontifical de flames, amb lletra de Mn. Miquel Melendres imúsica de Mn. Francesc Tàpies

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

17

de mossèn Tàpies, aconseguia sovintl’excel·lència, amb la saba d’una ver-sió sempre equilibrada i mai estri-dent ni amanerada; pel que fa alrepertori polifònic cantat per laSchola Cantorum, que comptavaamb la participació dels tiples delSeminari Menor i de les veusseniores del Seminari Major, trebal-lades separadament amb cura i eficà-cia, cal dir que esdevenien un modelde saviesa interpretativa, sempreamb les veus col·locades i afinades, itanmateix, amb uns criteris inter-pretatius clars i sobris, mai exemptsde comunicació estètica.

L’exigència era una de les sevesvirtuts, que intentà sempre traslla-dar als seus deixebles; la seva capa-citat de treball, aconseguida dia adia, minut a minut, amb una fèrriaautodisciplina, esdevenia llegendà-ria; també ho esdevenien els resul-tats, dels quals mai va vanagloriar-se. Era, doncs, una escola metòdi-ca, basada en la pedagogia de l’es-forç i guiada sempre pel criteri de laresponsabilitat, duta a terme ambdiscreció i disciplina: valors en elsquals va voler sempre educar-nos.

I aquest és el llegat del testa-ment espiritual de mossèn Tàpies:el seu rerefons consistia en la pràc-tica de la disciplina mental i artísti-ca, duta a terme amb mesura i regu-laritat, amb la qual s’aconseguienun resultats adients amb la meto-dologia interpretativa. El record dela seva personalitat anirà sempre enparal·lel amb aquesta llavor que vasaber inculcar als deixebles.

Finalment, crec que caldria ferels esforços que calguessin per areunir l’obra dispersa de mossènTàpies i centralitzar, a través delsprocediments informàtics que avuiexisteixen, un arxiu que pogués serconsultat pels estudiosos i pelsintèrprets de la música, a fi de poderdonar a conèixer la veritable cate-goria estètica d’un dels millorscompositors que ha tingutl’Arxidiòcesi de Tarragona.

Mn. Francesc Tàpies TorresUna síntesi biogràfica

Mossèn Francesc Tàpies Torres nasqué a Oliana (Urgell) el19 d’octubre de 1898. La seva educació musical la rebé alSeminari de la Seu d’Urgell, —on hi ingressà des de moltpetit—, de mans del mestre de capella de la catedral, mossènEnric Marfany, el magisteri del qual s’estengué arreu de la diò-cesi i suscità moltes vocacions musicals.

La convocatòria d’unes oposicions al magisteri de capella dela catedral de Lugo el 1919, li fou presentada pel seu mestre comuna bona oportunitat per a exercir aquesta comesa; tot i elsseus dubtes, es presentà i guanyà la plaça el febrer de 1920.Hagué de demanar permís per a ordenar-se d’Ordes Menors afi de poder exercir oficialment el càrrec.

Poc després, a començament de febrer de 1921, rebé l’Ordesacerdotal, tot i que retardà l’esperada celebració de la PrimeraMissa a la seva vila natal fins el 12 de març, festivitat de SantGregori, a fi de poder cantar-la en companyia de la seva família.Amb motiu d’aquesta celebració, fou estrenada una missa quehavia escrit per aquesta ocasió, la qual fou interpretada per laSchola Cantorum del Seminari de la Seu, sota la direcció delseu mestre, mossèn Enric Marfany.

De retorn a Lugo, composà un reguitzell de composicions,adés litúrgiques, adés populars, moltes de les quals es conser-ven a l’arxiu de l’esmentada catedral. Demanà permís al capítolcatedralici per a ampliar estudis musicals a Itàlia, la qual cosali fou concedida l’any 1925; a Roma estudià orgue amb RaffaelleManari i composició amb Licinio Refice (1885-1954).

Després d’una ocasió malaguanyada per al càrrec d’orga-nista de Sant Pere de Reus, guanyà la plaça de Mestre deCapella de la seu de Tarragona el 1927; des d’aleshores residí ala ciutat, on exercí al Seminari com a professor de piano, gre-gorià i director de la Schola Cantorum; tanmateix, el 1931 creàl’Escola de Música de Tarragona amb els professors Lluís Roig,Xavier Gols i Josep Català.

Encara avui ressonen les seves obres, des del Cor Jesu(1928), els Goigs de Sant Fructuós (1928), Jesus factus in agonia(1934), i una gran quantitat –prop de 250 obres– de composi-cions litúrgiques i pietoses d’una gran qualitat; misses, motets,rosaris, trisagis i una munió de petites obres mestres, que val-dria la pena recollir i editar, com a testimoni d’un repertorimodèlic; al costat d’aquest conjunt de composicions, sorgeixenels seus quatre oratoris: Pontifical de Flames, dedicat a SantFructuós, amb text de mossèn Miquel Melendres; Pablo,Heraldo de Cristo (1963); Ramon Llull a Montserrat (1964) i Vergede Misericòrdia (1965), els quals esdevenen el testimoni méspreuat de la veritable categoria estètica sorgida de l’estudi de lesgrans obres, antigues i coetànies, i la seva aplicació a la litúrgia.

εδτ

APuigdelfí, un petit poblet d’uns 120 habitants,degut a què havíem de canviar els vidres trencatsde la nau, vaig veure una bona oportunitat d’om-

plir de bellesa el temple parroquial de Sant Sebastiàamb aquests cinc vitralls que vaig encarregar a la vitral-lera tarragonina Sra. Dolors Lafuente.

No em va costar gaire pensar quins sants posar-hi,tenia moltes ganes de fer present les nostres arrels cris-tianes, que he volgut representar en l’apòstol sant Pau,el nostre estimat sant Fructuós amb els seus diaquessant Auguri i sant Eulogi i, finalment, el nostre bisbesant Pròsper.

Va ser durant la meva estada a la parròquia de SantFructuós de Tarragona que vaig començar a valorar iestimar el testimoni d’aquest màrtir escoltant les sevesactes i contemplant el seu retaule on hi ha escrits tam-bé els noms de Pau i Pròsper entre d’altres.

Aquests vitralls són signe de la meva veneració atants homes i dones que sembraren amb llàgrimes alsulls les llavors del cristianisme a la nostra estimadaTarragona, cridant ara de goig a la casa del Pare i pregantper nosaltres perquè continuem el seu treball.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Els nous vitralls de PuigdelfíEls colors de la santedat

Xavier Roig, prevere i rector de la parròquia de Sant Sebastià de Puigdelfí

ααrt

Els nostres temples parro-quials són edificis que ensparlen de Déu i que ensporten cap a Déu. D’aquíla importància que tinguinbellesa a través de la qualla persona s’eleva cap a laBellesa per excel·lència.

18

Núm

ero 247- Juny 2010

19

Els vitralls ens volen explicar el següent:

Sant Pau fou el gran apòstol que vingué al verd delnostre Camp de Tarragona a sembrar la Paraula signi-ficada amb el llibre dels Evangelis. L’espasa és l’instru-ment amb el qual donà el darrer testimoni.

Sant Fructuós i els seus dos diaques, als peus delblau de la Mediterrània, en el marró de l’arena de l’am-fiteatre, donaren testimoni més encesos per l’amor alCrist que per les flames del foc. Les palmes i la coronasón signe del triomf del seu martiri.

Aquests tres vitralls són un de sol i estan inspirats enel logotip de l’Any Jubilar que celebràrem en motiu dels1.750 anys del seu martiri.

Sant Pròsper, l’últim bisbe de la Tàrraco visigòtica,a causa de la invasió sarraïna fugí a Camogli (Itàlia) enun vaixell, emportant-se les relíquies dels santsFructuós, Auguri i Eulogi.

Un mateix cel uneix els cinc vitralls: un cel ambnúvols traspassats pels raigs del Sol que ve del Cel,Jesús el Senyor. εδτ

Al llarg de la història veiemmúsics que s’inspiren en untext literari i creen una melo-

dia d’acord amb aquell contingut; ad’altres, contemplant un paisatge,els ve la inspiració; i altres,coneixent la vida d’un artista plàs-tic, les seves diverses obres, els seusinicis, les seves dificultats, els seusdubtes, les seves certeses, la sevaespontaneïtat, la seva valentia, elseu saber fer, senten i vibren amb totaquell art, i aquestes vivències les

transformen dins el seu pensamentmusical en una creació harmònicaque respon a les sensacions que ellsviuen tot contemplant l’obra artís-tica i pensant en el seu creador. Enconseqüència, tenen la necessitatde plasmar musicalment en formade partitura aquells sons que resso-nen dintre d’ells.

Aquest és el cas del mestreCodina, home observador, sensible,i que porta la música dintre seu, en

tal abundància que necessita crear-ne i donar-la a conèixer.

Jordi Codina Torrecilla és direc-tor assistent i solista de l’Orquestrade Cambra de l’Empordà, PremiNacional de Música de Catalunya el1992, Premi d’Honor de Guitarra al1970, Premi d’Honor de Música deCambra al 1971, professor de gui-tarra al Conservatori SuperiorMunicipal de Barcelona.

Els seus profunds coneixementsmusicals els va aprendre al presti-giós Conservatori Municipal deBarcelona; fou deixeble de gransmestres com Xavier Montsalvatge iGraciano Tarragó.

Davant l’obra arquitectònica,decorativa i creativa de l’arquitecteJujol es va sentir il·luminat. Elssuaus sons del violí, els harmonio-sos sons de la viola i els solemnessons del violoncel es van entrellaçaral seu pensament, i amb diligènciaplasmà sobre el pentagrama l’en-certada composició Sons a Jujol.

El 24 d’abril en el recinte jujoliàdel temple parroquial de Vistabellasonaren per primera vegada enpúblic al món els Sons a Jujol: eraun dels llocs més adequats. Sons aJujol en un edifici de Jujol.

L’Ajuntament de la Secuita-Vistabella va organitzar l’acte totcommemorant el 37è aniversari deltemple i el 130 aniversari del naixe-ment de Jujol. Amb gran solemni-tat i amb l’assistència d’unes tres-εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Sons a JujolUna ocasió joiosa a Vistabella

Josep M. Jujol, jr., director de l’Arxiu Jujol

ααniversari

La contemplació de les obres d’art -pintura, escultura, arquitectura-poden inspirar atracció, repulsió,admiració, indiferència. Potser estí-mul de superar aquella obra que escontempla, o de fer una creació enuna altra de les belles arts.

20

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

21

centes persones van actuar a més laCoral Albada dirigida pel MestreEmilio Sáez, els solistes BielGarzón, oboè; Lluís García-Colet,trompa; i els intèrprets de Sons aJujol el tercet de corda FaustusTrio, format per Sara Balasc, violí;Pere Plana, viola; i Edgar Alemany,violoncel.

El director del Coral i Orquestradels Amics de la Catedral deTarragona, Mons. Miquel Barbarà,va donar una sàvia i didàctica lliçósobre els instruments, l’acústica il’arquitecte Jujol.

Un acte que tots els presentsrecordarem gratament.

Un geni a l’ombra

Jujol, un artista polifacètic

Josep M. Jujol i Gibert va néixer aTarragona el dia 16 de setembrede 1879 a la Plaça Prim, núm. 6. Elseu pare, Andreu Jujol, era mestrei havia nascut a la Selva del Camp; la seva mare Teresa Gibert,era de Bonastre. L'any 1883 la família Jujol va anar a viure a lavila de Gràcia i uns anys després a Barcelona, on el 1896obtingué el títol de batxiller.L'any següent, el 1897 començà els estudis universitaris, pri-mer a la preceptiva Facultat de Ciències i més tard a l'EscolaSuperior d'Arquitectura de Barcelona a partir del curs 1901-1902. En aquells anys l'Escola estava dirigida per LluísDomènech i Montaner. El 1901 treballà amb Gallissà; el 1903amb Font i Gumà; i el 1904 començà amb Gaudí. Obtingué eltítol d'arquitecte l'any 1906. Jujol esdevindrà el més destacatcol·laborador de Gaudí amb qui treballà fins a la mort delmestre.Les obres més importants foren la Botiga Mañach aBarcelona (1911), la Torre de la Creu a Sant Joan Despí (1913),les reformes de la Casa Bofarull als Pallaresos (1914-1930), lacasa Negre a Sant Joan Despí (1915-1941), el Taller Mañach aBarcelona (1916-1922); l'església de Vistabella (1918-1923);la casa Planells a Barcelona (1923-1924); la Font Monumentalde la Plaça d'Espanya de Barcelona (1929).Fou un destacat dibuixant i pintor i conreà també l'escultu-ra. A la seva obra arquitectònica quasi sempre hi trobemaltres arts plàstiques: vistoses pintures, alegres esgrafiats,elements escultòrics i ferros que en mans de Jujol esdeve-nen elements esculturals. Fou professor (1910) i catedràtic(1919) a l'Escola Superior d'Arquitectura i professor d'es-cultura en fang i altres oficis a l'Escola del treball deBarcelona. En plena activitat professional va morir aBarcelona l'1 de maig del 1949.

εδτ

Al’homenatge hi assistiren nom-brosos familiars i amics de lareligiosa, que ompliren l’esglé-

sia. També hi foren presents la Gna.Roser Montagut, Provincial de les

Germanes Missioneres de Crist Jesús(conegudes popularment com“xavierines”) i la Sra. Anna Gonzàlez,delegada diocesana de Missions i decooperació amb les Esglésies.

L’acte va consistir en una euca-ristia, emotiva i molt participada,presidida per Mn. Jordi Figueras,vicari episcopal de Tarragona i rec-tor de la parròquia. Van concelebrarMons. Lluís Solé Fa, bisbe deTrujillo (Hondures); Mons. Víctorde la Peña, bisbe emèrit de Requena(Perú) i Mn. Josep Pasqual.

En començar la celebració laGna. Montagut va fer una semblan-ça de la Gna. Francesca, remarcantels seus seixanta anys de servei al’Església, cinquanta dels quals alJapó, on va desenvolupar unaimportant tasca missionera i depromoció social, així com tambéartística. La Gna. Montagut varecordar que el gran monumentεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Francesca Rovira,90è aniversariCinquanta anys de missió al JapóRedacció

Tarragona µµissionera

La parròquia de Sant Joan Baptista deTarragona va acollir l’acte d’homenatgea la missionera Francesca Rovira, amb motiu del seu 90è aniversari.

22

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

23

que s’alça a la ciutat japonesad’Osaka en honor de sant FrancescXavier i patrocinat per l’ajuntamentd’aquella població, va ser projectaten la seva totalitat per FrancescaRovira.

Mons. Lluís Solé Fa va pronun-ciar una sentida homilia on va des-tacar l’afany de servei de l’home-natjada i va fer esment d’una labor,perseverant i callada, que sovint noés coneguda.

Després, en el decurs de la cele-bració, Mn. Jordi Figueras va agrairla donació que la Gna. Francescahavia fet a la Parròquia d’un magní-fic mosaic, representant la Mare deDéu, el qual serà col·locat al templeparroquial un cop les obres de reha-bilitació, de restauració i d’adequa-ció estiguin enllestides.

També va intervenir amb un breuparlament Mn. Josep Pasqual, dele-gat emèrit de Missions i que va sermissioner a la R.D. del Congo, el qualva glossar la necessitat d’evangelitzaren tot lloc i ens va encomanar Jesús.

Per la seva part, Mons. De laPeña va fer una simpàtica recor-dança del que suposa ser missioner.

La Sra. Anna Gonzàlez, delega-da diocesana de Missions, va llegiruna emotiva carta que el Sr.Arquebisbe havia adreçat a la Gna.Francesca Rovira, sumant-se a l’ho-menatge i agraint tants anys de ser-vei al proïsme i a l’Església.

Un cop acabada l’eucaristia, laGna. Francesca va manifestar laseva gratitud a tots els presents peracompanyar-la en aquesta ocasió.

A continuació, a la plaça que hiha davant l’església de Sant JoanBaptista, hi va haver un piscolabisque va servir per refermar llaçosd’amistat i de germanor.

JOIER

Artífexs des de l’any 1803.La joieria més antiga

de Catalunya

εδτ

Encara que els inicis d’AccióCatòlica es remunten a l’any1905, quan el papa Pius X va

publicar la seva encíclica Il firmoproposito, va ser Pius XI qui vadonar l’impuls definitiu a aquestmoviment d’evangelització que,després de diverses etapes, ha tro-bat el seu lloc en la societat actual.Per al president d’Acció CatòlicaGeneral de l’Arxidiòcesi tarragoni-na, David Brumós, aquesta institu-ció “és un col·lectiu modern que,sense soroll, està realitzant una tas-ca callada, però eficaç, en diversosàmbits de la societat”.

David Brumós remarca que, através d’Acció Catòlica, es canalitzauna part de la participació dels laicsen l’apostolat de l’Església.

—Acció Catòlica no és un movi-ment. La nostra actuació està lliga-da i vinculada a les directrius delspastors de l’Església. Els nostresobjectius van dirigits a la formaciódels laics perquè puguin realitzar elseu apostolat mitjançant interven-cions molt concretes i puntuals.

El president d’Acció Catòlicaexplica que, per exemple, l’ONG

diocesana Mans Unides va sorgir,precisament, d’aquella institucióen constatar-se la necessitatd’abordar unes sèrie de problemesmolt específics.

Base parroquial

Per adequar-se als temps actuals,es podria dir que Acció Catòlica harefundat la seva organització, la sevaestructura interna, mitjançant launificació pràctica dels àmbitsgeneral, juvenil i infantil.

—La nostra actuació es fona-menta en la revisió de la vida, és aεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Acció Catòlica,un moviment seglar modernper fer front a les necessitats actualsJosep Sabaté, periodista

L’entrevistαα

El dia 23 de maig es va celebrar eldia de l’Acció Catòlica i del’Apostolat Seglar, una jornadaque posa de manifest laimportància que té, per al’Església, la intervenció delsmoviments laics.

24

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

25

dir, en l’observació dels diferentsaspectes d’un problema, aprofun-dir en ell i actuar de forma coherenti decidida per a la seva resolució. Itot això per afrontar qualsevolconflicte que pugui sorgir a nivellindividual o col.lectiu.

Per això, precisament, les parrò-quies són el lloc d’actuació naturald’Acció Catòlica, és a dir, la base deles seves activitats. A partir d’aquí, através de les parròquies, es connec-ta amb la realitat laboral, social ocultural.

—Nosaltres actuem enmig de lasocietat, és a dir, estem en contacteamb la realitat i així podemos apro-fundir en l’apostolat. Ens centremen atendre els múltiples problemesque, actualment, afecten les per-sones del nostre entorn. Per aques-ta raó, Acció Catòlica és un movi-ment modern —malgrat la sevaantiguitat—, un moviment seglarque connecta amb la realitat cir-cumdant i amb tota la seva com-plexitat.

David Brumós vol fer, també,una referència explícita als qui qua-lifica de “històrics”, és a dir,aquelles persones que, al llarg delsúltims anys, han mantingut viva laflama d’Acció Catòlica a l’arxidiò-cesi de Tarragona.

—Aquest és el cas, perexemple, de Teresa Balañá qui,juntament amb altres persones,han fet possible que AccióCatòlica segueixi, avui en dia, ambel mateix ímpetu que en els pri-mers moments de la seva creació.En l’actualitat, un nou equip harecollit el testimoni d’aquells“històrics” per tal d’acarar elsreptes dels nostres dies. Elsnostres objectius actuals sóncontinuar amb les directrius prò-pies de la institució, és a dir, apro-fundir sobre l’apostolat a partir del’Evangeli, i créixer en l’àmbit del’arxidiòcesi. Ara, per exemple,comptem amb diversos grups enparròquies de Reus i de Tarragonaamb la confiança d’estendre lanostra influència sota l’assessora-ment del consiliari, Mn. Jordi Vila.

Acció Catòlica, amb renovadaforça, manté intactes els seus objec-tius inicials, apuntats ja en l’encí-clica Il firmo proposito. Corrienaltres temps, ja molt llunyans. Erael 1905, però és com si fos avuimateix ...

Fra εεulogi i ααuguri per Bernabé

εδτ

Apa, Auguri, afanya’t ineteja-ho tot, que tenim una

visita molt important!

El cicle, que s’ha caracteritzat pelseu alt nivell, va començar ambla conferència titulada “Temps

convulsos. Els inicis del segle V aTàrraco”, a càrrec de CristòforSalom i Garreta (1), professord’Història de l’Art de la UniversitatRovira i Virgili, qui va aportar unesapreciacions noves sobre l’ubicacióde la primitiva seu tarragonina. Vaseguir el 6 de maig la que va oferirJosep M. T. Grau i Pujol (2), direc-tor del Centre d’Estudis de la Concade Barberà, sobre “La Guerra Civil iels arxius de l’Arquebisbat deTarragona: entre la destrucció i lasalvaguarda”. El Dr. Grau va raonarsobre el rerefons de les destruccionsde molts fons documentals enaquella contesa, on hi eren presentsa més de les connotacions de caireantireligiós, les de caràcter econò-mic. Cal no oblidar, va argumentar,que durant segles els rectors actua-ren com a notaris i els arxius parro-

quials, en moltes ocasions, erencom una mena de registres de lapropietat.

L’11 de maig Maria Bonet iDonato (3), professora d’HistòriaMedieval de la Universitat Rovira iVirgili, va dissertar sobre “La repo-blació de la ciutat i el Camp deTarragona”, desmentint la idea d’unperíode sense cap presència huma-na a la ciutat. El 13 de maig el tema vaser molt diferent, però igualmentinteressant, “L’Església Catalana a laprimera dictadura del segle XX” i vaanar a càrrec de Mn. Joan Bada i Elías(4), professor emèrit d’HistòriaModerna i Contemporània i d’His-tòria de l’Església de la Universitatde Barcelona i de la Facultat deTeologia de Catalunya. La seva va seruna exposició del paper que va jugarl’Església i, concretament el carde-nal Vidal i Barraquer, durant el man-dat del general Miguel Primo deRivera.

La tercera setmana la va encetarJosep M. Sans i Travé (5), director

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

90 anys de la fundació

L’Arxiu Històric Arxidiocesà deTarragona ho va celebrar amb uninteressant cicle de conferènciesRedacció

Culturαα

Es va cloure el cicle de conferències pro-gramat per commemorar els 90 anys del’Arxiu Històric Arxidiocesà deTarragona (AHAT) i que s’ha desenvolu-pat des del 4 de maig fins l’1 de juny, cadadimarts i dijous a les 7 de la tarda, a la salad’actes de la Casa dels Concilis, ubicadaal carrer de les Coques, número 1, deTarragona.

26

1

2 3

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

27

de l’Arxiu Nacional de Catalunya, elqual va presentar el 18 de maig untema sempre apassionant: “L’acti-tud de l’Església catalana en el pro-cés contra els templers”, una acti-tud més aviat ambigua com tambého va ser la reial, preocupada per la

postura de França i de la Santa Seu.El 20 de maig Jordi Rovira i Soriano(6), Secretari de la Reial So-cietatArqueològica Tarraconense, sota eltítol “Vivències” va oferir les sevesvivències sobre l’Arxiu, especial-ment en relació amb la sevacol·laboració amb l’inoblidable Mn.Salvador Ramon i Vinyes. Va sercom una mirada enrere, amable ifarcida d’anècdotes.

Pel que fa a la quarta setmana,que va ser eminentment tècnica, vacontemplar altres dues conferèn-cies: la del 25 de maig va anar a càr-rec de Mn. Manuel Maria Fuentes iGasó (7), director de l’Arxiu His-tòric Arxidiocesà de Tarragona(AHAT), que va oferir una atracti-va exposició sobre “L’Església deTarragona i la Cultura (1897-1936)”a la llum dels fons que es conservena l’AHAT. A la del dijous, 27 demaig, amb el títol “L’Arxiu HistòricArxidiocesà de Tarragona del segleXXI”, els conferenciants Joan M.Quijada Bosch (8), tècnic de l’ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona iJordi Altés Martí (9), enginyerinformàtic, van presentar els tre-balls de classificació i de digitalit-zació que s’estanrealitzant, aixícom les possibili-tats de consultesdocumentals através d’Internet,àmbit en el quall’AHAT és pionera Espanya.

La darrera con-ferència, la quetancava el cicle, vatenir una estruc-

tura diferent, amb il·lustracionsmusicals en directe. Es tractava de“Fragments de polifonia medieval al’Arxiu Històric Arxidiocesà deTarragona: noves recerques”, a càr-rec de David Catalunya (10), musicò-leg, que va donar a conèixer laimportància del fons polifònic del’AHAT que custodia una cinquenapart dels documents que es conser-ven a la Península ibèrica. La sevaexposició va evidenciar el fet que lapolifonia ja era coneguda a casa nos-tra des d’èpoques ben primerenquesi, atès la procedència de les troballes,va elaborar la hipòtesi dels monestirsde Poblet, Santes Creus, Vallbona deles Monges i Scala Dei com a centresde producció musical i també d’irra-diació de maneres de fer música.

En resum, una sèrie de xerradesque conformaven un programafrancament atractiu i que va deixarun molt bon sabor de boca entre lespersones que el van seguir. Calencoratjar els organitzadors a per-sistir en aquest afany d’oferiraquests moments d’immersió en lanostra cultura i que demostren elgran paper que, en aquest camp, hatingut sempre l’Església. εδτ

4

5

6

7

10

8 9

Si el dia de Pasqua es comme-mora la resurrecció de Jesús iel dia de l‘Ascensió la seva puja-

da als cels, el dia de Pentecosta escommemora l’efusió de l’EsperitSant sobre els deixebles deJesucrist, la primera comunitatcristiana de Jerusalem ( ja conegudaamb el nom grec d’“ekklesia”)cloent així les solemnitats pasquals.Amb aquesta epifania ígnia elsdeixebles quedaren infosos de lasaviesa i d’un miraculós do dellengües necessari per anar pel móna predicar i per això, de fet, aquestasolemnitat també rememora elnaixement de l’Església cristiana ol’inici de la predicació universaldels apòstols i de la propagació del’evangeli a tots els pobles.

L’arxiprestat de TarragonaCentre, com ha vingut fent els dar-rers anys, va tenir la trobada arxi-prestal acabant amb la Vetlla dePentecosta. Enguany la parròquiaacollidora de la trobada i la Vetlla vaser la parròquia de la SantíssimaTrinitat. El tema de reflexiód’aquest any, en el 15è aniversari delconcili provincial Tarraconense(CPT) va ser “L’Església anunciaCrist a tots els homes i dones”. Vaguiar la reflexió Mons. MiquelBarbarà, que va ser secretari generaldel CPT. Entre altres coses va dirque, sobre l’esmentat esdeveni-ment eclesial, “aquells objectius iaquell eix vertebrador (com evan-gelitzar, avui, la nostra societat),continuen essent vàlids; més enca-ra, continuen essent necessaris alservei de la unitat pastoral i de cadaun dels deu bisbats amb seu a

Catalunya per a l’evangelització dela nostra societat, i ens poden ajudaren aquesta cosa tan senzilla: “ferben fet el que hem de fer cada dia”.També va comentar que el conciliva evidenciar que “cal cercar pontsde diàleg i comprendre que des defora hi ha persones que tenen unapercepció molt diferent de l’Es-glé-

sia de la que tenim nosaltres”.Mons. Barbarà va recordar igual-ment que “sense entendre el quepassa en el fet religiós és difícilentendre moltes coses que passenen el nostre món i en la societatcatalana concreta”. Va acabar dientque “podem dir que el concili pro-vincial Tarraconense, en últim ter-

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Vetlla de Pentecostaa l’Arxiprestat de Tarragona CentreRedacció

ααctivitats ααrxiprestals

Cinquanta dies després de la Pasquade Resurrecció, l’Església celebra lasolemnitat de la Pentecosta, anome-nada popularment “Pasqua Granada”o “Segona Pasqua”, en relació a la pri-mera, que és coneguda també com a“Pasqua florida”

28

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

29

me, ens pot ajudar a tenir una mira-da d’amor i de misericòrdia avuienvers la nostra societat i a ser tes-timonis del Déu vivent i veritableamb esperança.”

Tot seguit es va celebrar la solem-ne Vetlla de Pentecosta en la

qual hi participaren representantsde totes les parròquies de Tarra-gona. Es van distribuir les lectures,salms, ofrenes..., de tal manera quehi hagués una persona de cadaparròquia de l’Arxiprestat queactués... La celebració fou presidi-da per Mn. Joaquim Fortuny, vicarigeneral de l’Arxidiòcesi. Conce-lebraven Mn. Joan-Anton Cedó,arxiprest de Tarragona Centre,Mons. Miquel Barbarà, Mn. JosepQueraltó, rector de la parròquiaacollidora, i altres preveres de l’es-mentat arxiprestat.

En la seva homilia, Mn. Fortunyva animar tots els presents a deixar-se guiar per l’Esperit, a ser homes idones de Déu, enviats per l’Esperit,i així esdevenir, com aquella prime-ra comunitat de Jerusalem, testi-monis de Jesucrist enmig del mónque ens toca viure. En una societatdescristianitzada i alhora delerosa—potser sense saber-ho— de Déu ide vida divina, avui nosaltres, tots,mossens i laics, tenim el deure, queés un goig, de ser testimonis, dedonar a conèixer la bondat i l’amordel Senyor amb la nostra vida i ambles nostres paraules.

En acabar la celebració, Mn.Josep Queraltó, rector de laSantíssima Trinitat va dir unesparaules d’agraïment i de comiat,convidant tots els presents a com-partir una estona de joia i amistat ala plaça del Rei amb coca i xocolatai algun refresc.

Va ser una tarda-vespre benintensos. Tots els participants vansortir joiosos i amb el desig de por-tar a cada comunitat els donsrebuts i a viure una vida cristianacompromesa. εδτ

Parroquials—Mn. Pere Dalmau Vidal, rectorde la Parròquia de Sant JoanBaptista de Reus.—Mn. Joaquim Claver Caselles,rector de la Parròquia de Sant FeliuMàrtir de Constantí.—Mn. Evarist Gómez Ruiz, rectorde les parròquies de la Transfigu-ració del Senyor de Vimbodí, deSanta Maria Assumpta de Tarrés ide Sant Joan Baptista de Vallclara.—Mn. Magí Mejías Sendra, rectorde les parròquies de Santa Maria deSolivella, de la Transfiguració delSenyor de Pira i de Santa MariaMagdalena de Blancafort.—Mn. Joan Àguila Chavero, rectorde les parròquies de l’Assum-pció deles Borges del Camp, de Sant MiquelArcàngel d’Alforja, de Sant Andreud’Arbolí i de Sant Esteve de la Febró.—Mn. Simó Gras Solé, rector deles parròquies Sant Pere Apòstol deVilabella i de Santa Llúcia de Renau.—Mn. Francesc Manresa Man-resa, rector de la Parròquia de SantRamon de Penyafort de Masllorenç.(Continua com a rector de les parrò-quies de Santa Maria de Vila-rodona,de Sant Bartomeu de Montferri i deSant Joan Baptista de Rodonyà.)—Mn. Lluís Simón Pascual, vicaride la Parròquia de Sant Ramon dePenyafort de Masllorenç. (Continuacom a vicari de les parròquies de SantaMaria de Vila-rodona, de SantBartomeu de Montferri i de Sant JoanBaptista de Rodonyà.)

—Mn. Francisco Giménez Por-cuna i Mn. Jordi Sánchez Pellicer,rectors in solidum de les parròquiesde Santa Maria de Cornudella deMontsant, de Sant Pere de Pobole-da i de Santa Maria de Siurana.(Continuen com a rector i vicari de laParròquia de Sant Francesc d’Assís deReus.)—Mn. Antoni Rosario Jové, rectorde la Parròquia de Santa Maria de laMorera de Montsant i encarregat del’església de la Mare de Déu de laMercè d’Escaladei. (Continua comvicari de les parròquies de SantaLlúcia de Bellmunt del Priorat, deSanta Maria de Falset, de Sant Llorençde Gratallops, de Sant JoanEvangelista de Porrera, de SantaMaria Mag-dalena de Pradell de laTeixeta, de Sant Miquel Arcàngel deTorroja del Priorat i de Santa Llúciade la Vilella Alta.)—Mn. Miquel Lluís CastillejoBrull, diaca adscrit i encarregat de lacura pastoral de les parròquies deSanta Maria de Cornudella deMontsant, de Sant Pere de Poboleda,de Santa Maria de Siurana i de SantaMaria de la Morera de Montsant.—P. Adam Safianczuk, rector deles parròquies de Santa Maria de laSecuita i de Sant Roc de l’Argilaga.(Continua com a encarregat de l’esglé-sia del Sagrat Cor de Jesús deVistabella.)—P. Robert Pasqual Martín, s.j.,rector de la Parròquia de Sant JosepObrer de Torreforta (Tarragona).

—P. Josep Antoni Yoldi Rodrí-guez, s.j., vicari de la Parròquia deSant Josep Obrer de Torreforta(Tarragona).—P. Joan Font Gumfaus, c.m.f.,rector de la Parròquia de la Mare deDéu del Lledó de Valls.—P. Jordi Marimon Canela, c.m.f.,vicari de la Parròquia de la Mare deDéu del Lledó de Valls i responsablede la tramitació dels expedientsmatrimonials de la susdita Parròquia.

Altres nomenaments—Mn. Isidre Torramadé Torrent,capellà de les Carmelites Descalces(o.c.d.) de Tarragona.—Mn. Antoni Rosario Jové,encarregat de la vida eremítica del’arxidiòcesi.—Mn. Joan Àguila Chavero,consiliari diocesà dels MinyonsEscoltes i Guies de Catalunya.—Mn. Joan Antoni Cedó Perelló,consiliari de la Fundació PiaAutònoma Pública Santa Maria deSiurana.—Mn. Simó Gras Solé, capellà delCol·legi Sant Pau Apòstol deTarragona.—Mn. Magí Mejías Sendra,capellà del Col·legi de la Mare deDéu de la Mercè de Montblanc.

Tots aquests nomenaments es faranefectius abans de finalitzar el mes desetembre de 2010, mes durant el qualencara en sortiran d’altres.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

NomenamentsJuny 2010

ααrxidiòcesi

Amb data de 22 de juny de 2010, el Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha signat els següents nomenaments:

30

εδτ

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

31

Això es posa també en evidèn-cia en el nombre d’assistentsa la missa pontifical de les 6 de

la tarda a la Catedral, presidida pelSr. Arquebisbe, i a la processó quedesfila per diversos carrers de laPart Alta de Tarragona. Com éshabitual a la nostra Catedral va sersolemníssima. El Sr. Arquebisbe enla seva homilia va parlar de laimportància que sempre ha tingutaquesta solemnitat del Corpus acasa nostra i va remarcar que Jesúsés aliment i penyora de vida eterna:vida que ja posseïm ara cada vega-da que rebem el Senyor. Amb ell alcor, durant el nostre recorregut peraquest món, es compleix la darrera

de les promeses de Jesús: quesempre estarà amb nosaltres per aacompanyar-nos en el camí de lavida. L’Eucaristia va acabar amb laprocessó.

La processó, tenint com a centreJesucrist Eucaristia exposat en lapreciosa custòdia modernista, rea-litzada l’any 1922 per BernabéMartorell Puig, va comptar amb laparticipació d’un bon nombre d’in-fants que enguany han fet la prime-ra comunió i que mantenen una tra-dició que també revifa. Obria la pro-cessó el Seguici popular de la ciutat,dues fileres de persones formaven laprocessó, al mig de la qual anavenels nens i nenes que han fet la

Primera Comunió a les parròquiesde la ciutat de Tarragona aquestany, els representants de lesAssociacions i Germandats amb lesseves banderes, seguien el Cor delsAmics de la Catedral entonantcants eucarístics i els rectors de laciutat i altres mossens obrien pas ala carrossa (no sé si és correcte dir-ho així) que portava el SantíssimSagrament, seguida del Sr.Arquebisbe; i tancaven la processóles autoritats civils i militars, segui-da de la Banda Unió Musical deTarragona. L’Ajuntament hi va par-ticipar en corporació, amb l’alcaldeSr. Josep-Fèlix Ballesteros al cap-davant.

La processó va acabar a lamateixa Catedral. En arribar es vaadorar el Santíssim Sagrament itots els presents van rebre la bene-dicció amb pietat i reverència.Després, el Sr. Arquebisbe va agrairel treball de tots els qui havien fetpossible la celebració i el pas del’Eucaristia pels carrers de la ciutat.Va acabar el seu parlament adre-çant-se, de manera molt simpàtica,als nens i nenes de la primeracomunió que ocupaven bona partdel presbiteri.

Cal dir també que, durant tot eldia i malgrat un temps inestable,van ser moltes les persones que esvan atansar al jardí del claustre dela Catedral per tal d’admirar elfamós “ou com balla”. I també, comes tradició, tothom pogué assaborirun tros de coca de cireres, típicd’aquesta diada, a la plaça del’Ajuntament que repartia el mateixSr. Alcalde amb altres membres delconsistori) i l’Agrupació d’Associa-cions de Setmana Santa tambén’oferí a la Casa dels Concilis alsnombrosos participants.

Celebració del CorpusChristi a la CatedralRedacció

La solemnitat del Corpus Christi està vivint unarevifalla en els darrers temps. Reus, Valls, el Vendrell i tantes poblacions de lanostra Arxidiòcesi celebren aquest dia amb for-ça esplendor.

εδτ

El actes van començar al punt deles 12 del migdia a l’esglésiaparroquial de Sant Miquel

Arcàngel on Mons. Barbarà —Mn.Miquel—va presidir una solemneeucaristia. Van concelebrar el rec-tor, Mn. Joan Curieses i altres pre-veres que s’havien sumat a l’home-natge. Van sostenir el cant de l’as-semblea el Cor dels Amics de laCatedral de Tarragona i l’organista,Miquel Castillejo, els quals, en aca-bar la missa, van oferir un breuconcert.

Després de la celebracióeucarística molts assistents es vanvoler fotografiar amb Mons. Miquelque, a continuació, va visitar diver-sos malalts. A un d’ells, el Sr.Joaquim Sugrañes va lliurar-li elllibre Músics de Tarragona, recent-ment publicat, atès que hi figura

com el seu primer professor demúsica.

Tot seguit es va fer un dinar degermanor amb més de dos-centsassistents, al local del TeatreMunicipal, presidit per l’Alcalde,acompanyat per l’Ajuntament enple, l’homenatjat, la seva germanaTeresa, i altres familiars, així com elSr. rector i altres preveres. Al llevanttaula Mons. Barbarà va rebre el títolde soci d’honor de l’Associació deGent Gran del poble. Per la seva ban-da, l’Associació de Dones de SantaÀgata li va lliurar un escut treballat ala fusta per l’artista Sr. Francesc Fort.

A continuació, a la sala de plensde l’Ajuntament, Mons. Barbarà vasignar al llibre d’or municipal.Posteriorment, a la plaça que araportarà el seu nom, on s’ha erigit un

monument-memorial en el seuhonor, l’alcalde i l’homenatjat vandescobrir una làpida amb la inscrip-ció Mons. Miquel Barbarà Anglès, 13de juny de 2010 i l’escut del poble,acte que es va cloure amb uns breusparlaments de la primera autoritatmunicipal i de Mn. Miquel.

Acompanyats de tots els assis-tents i precedits pel ball dels gegantsdel poble es van dirigir al TeatreMunicipal, on va tenir lloc l’acte aca-dèmic de la jornada, presidit pel Sr.Alcalde, al qual assistiren tambérepresentants de l’Agrupació d’As-sociacions de Setmana Santa i de LaSang de Tarragona, germanes Obla-tes. Després de llegir el curriculumde Mn. Miquel, Mn. Curieses vadonar lectura a una carta de felicita-ció i d’agraïment del Sr. Arquebisbe,Mons. Jaume Pujol i Balcells. Acontinuació es va projectar un mun-tatge amb fotografies de diversosmoments de la vida de Mn. Miquel,sobre qui Mn. Francesc Manresa vacomentar algunes anècdotes.

El nou fill predilecte d’Almosterva rebre alguns obsequis en recordde la diada per part dels seus nebotsi d’altres convilatans. Un emocionatMons. Miquel Barbarà va fer un sen-tit discurs d’agraïment, en el decursdel qual, entre altres coses va dir que“de la mateixa manera que a laCatedral, el dilluns sant, vaig dirpúblicament que el nomenament deProtonotari Apostòlic l’oferia a total’Arxidiòcesi, aquest nomenamentde fill predilecte d’aquest estimatpoble d’Almoster l’ofereixo a tot elpoble i a tots vosaltres. Vull que siguiuna cosa de tots. He dit moltesεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

13 de juny a AlmosterMons. Miquel Barbarà Anglès,fill prilecte de la vilaRedacció

Notíciεεs

El passat 13 de juny Almoster va viure un diade festa, ja que el seu Ajuntament, presiditper l’alcalde Sr. Àngel Xifré, havia deciditper unanimitat nomenar fill predilecte de lavila Mons. Miquel Barbarà Anglès.

32

33

vegades, i en moltes ocasions queuna institució o un poble, en aquestcas, que honora les seves personesés un poble que s’honora a ellmateix. És un poble que és capaç deser agraït, de ser generós i de ser fra-ternal”. Va afegir també que “ser fillpredilecte d’Almoster no treu gensde coherència amb el fet de ser filladoptiu de la ciutat de Tarragona.Són sentits de pertinença acumula-tius. M’estimo Almoster i m’estimoTarragona. El nom d’Almoster l’heportat sempre de manera clara pertot el món. Quan he explicat per totarreu d’on sóc sempre he explicatque sóc d’Almoster.” En un altremoment del seu emotiu discurs varemarcar que “entre totes les per-sones i institucions que han ajudata fer el poble d’Almoster, no hi dub-te que hi té un lloc de primeraimportància la parròquia. Fins i totdurant segles el rector, que fins ameitat del segle XIX era vicari delPrior de Reus que n’era el rector, eraqui realment ensenyava a llegir i aescriure als infants. Les parròquieshan estat un centre bàsic de trans-missió de la cultura catalana i de ferpaís. Sempre dic que hi ha dues cate-gories de persones que es mereixenun monument de part del nostrepaís: les mares de família i els rectorsde poble, que malgrat totes les difi-cultats, dels moments més baixos idifícils, ensenyaven a parlar i a resaren català com la cosa més normal delmón. Sense la tasca de les mares defamília i dels rectors de poble ésmolt possible que avui no parléssimen català.”

Va tancar el torn de parlamentsel Sr. Àngel Xifré, alcalde d’Almos-ter, explicant el significat de la festai expressant el goig de tot el poble.

La cirereta de l’imaginari pastísd’una diada inoblidable —com nopodia ser d’una altra manera, atèsque Mons. Barbarà, a més de preve-re és músic—, el va posar unconcert de la Banda Simfònica deReus, la qual va interpretar unvariat i amè programa. εδτ

En el mateix acte es va dur a ter-me la signatura del conveniespecífic derivat per a la realit-

zació d’una primera actuacióarqueològica a l’interior de laCatedral i es va formalitzar la inten-ció de les tres institucions de publi-car els treballs arqueològics desen-volupats a la Seu Metropolitanaentre els anys 2000 i 2003.

A l’acte hi assistiren com arepresentants institucionals, la Sra.Rosa Maria Rossell Rigau, tinentd’alcalde i consellera coordinadorade l’Àrea de Cultura, Patrimoni iEnsenyament de l’Ajuntament deTarragona, la Dra. Isabel Rodà deLlanza, directora de l’InstitutCatalà d’Arqueologia Clàssica iMons. Miquel Barbarà i Anglès,degà-president del Capítol de laCatedral de Tarragona.

Com a responsables tècnics hiassistiren la Sra. ImmaculadaTeixell Navarro, arqueòloga muni-cipal de la Conselleria de PatrimoniHistòric de l’Ajuntament deTarragona, el Dr. Josep MariaMacias Solé, investigador del’Institut Català d’ArqueologiaClàssica i el Sr. Andreu MuñozMelgar, arqueòleg del CapítolCatedralici / Arquebisbat deTarragona.

Una hipòtesi apassionant

El subsòl de la Catedral deTarragona pot conservar, segons elsindicis arqueològics actuals, vestigisεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Què hi ha sota la catedral?Es farà un sondeig a la nau central

Imma Teixell, Josep M. Macias i Andreu Muñoz, arqueòlegs

Notíciεεs

L’11 de juny va tenir lloc a l’absis de laCatedral de Tarragona l’acte de signatu-ra del “Conveni marc de col·laboracióentre l’Ajuntament de Tarragona,l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica iel Capítol de la Catedral / Arquebisbat deTarragona per a la coordinació de lesactuacions arqueològiques derivades dela IV Fase del Pla Director de la Catedral”.

34

Núm

e r o 24 7 - Juny 2010

35

dels edificis de culte anteriors a laconstrucció de la Seu medieval quepoden estar relacionats amb el cul-te a l’emperador romà o bé amb laseu episcopal visigoda.

Atesa la rellevància potenciald’aquestes restes, l’any 2007 es vaconsiderar necessària la realitzaciód’una prospecció geofísica per tald’efectuar una primera determina-ció de l’existència d’evidènciesarqueològiques en el subsòl de laCatedral.

D’acord amb els resultats de lesesmentades prospeccions geofí-siques s’evidencia que la construc-ció de la Seu medieval no va com-portar el rebaix absolut dels ele-ments precedents fins a arribar a laroca.

Per tant, es presumeix la pre-sència d’estratigrafia arqueològicaentre les naus central i laterals, aixícom entre la nau central i l’entradaal temple medieval. En aquest sen-tit, és un fet atendible la hipotèticapresència d’un temple de culteimperial a l’eix axial de la Catedral.

Una col·laboració necessària

Davant d’això, les tres institu-cions han sumat esforços per tal deportar a terme una primera inter-venció per a intentar determinaramb mètodes arqueològics les rea-litats precedents a la construcció dela Seu medieval.

Així, doncs, està previst queentre els mesos de juliol i agosts’efectuï l’excavació arqueològicad’un sondeig a la nau central de laCatedral de Tarragona.

La prospecció geofísicaa la catedral de Tarragona

Els resultats de les prospeccions geofísiques desenvolupadesel setembre de l’any 2007 es mostren força concloents quant a ladetecció d’una important anomalia física en el subsòl de l’actualseu Metropolitana de la ciutat. La identificació d’aquesta evidèn-cia amb el temple d’August sembla ser una evidència possible quees fonamenta en aquesta intervenció, però també en el contexthistòric i arqueològic de la ciutat. Les evidències arqueològiquesidentificades en el forum coloniae dificulten, finalment, la ubi-cació del temple d’August a la part baixa de la ciutat i, conse-qüentment totes les mirades han retornat cap a la part alta de laciutat. El temple d’August és un dels ítems de l’arqueologia i lahistoriografia hispànica i, més específicament, dels estudis sobreel fenomen del culte imperial. Malgrat això és una realitatarqueològica encara molt imprecisa i dificultosa de constatar,donada l’afectació produïda després de la desaparició del culteimperial i, específicament, per la superposició d’una Catedralmedieval que exemplifica un clar episodi de continuïtat d’ús reli-giós en acròpolis de la ciutat.

Les dimensions de l’anomalia geofísica, el seu posicionamenten relació a l’eix del recinte de culte del consell provincial de laHispània Citerior i, posteriorment, amb la pròpia seu metropoli-tana són els factors que propicien aquesta interpretació. A més, elmissatge que transmeten els nombrosos fragments de la decora-ció arquitectònica i, en concret, de l’àtic del pòrtic perimetral,mostren la voluntat de reproduir el missatge iconogràfic i políticdel fòrum Augustum i que, de forma indirecta, ens reflecteix Tàcitamb la voluntat dels Tarraconenses en l’adopció del culte impe-rial. Les prospeccions defineixen una alteració amb una amplàriamàxima de 27m reflectint una estructura arquitectònica mésampla que la nau central de la Catedral. La prospecció tambédemostra que la cota de conservació es troba per sota del nivellaproximat del recinte sacre.

εδτ

εεsglésiaδδe ττarragona