Post on 25-Dec-2015
description
I I
FONTICA
ELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGA
Fonemes consonntics
a) Oclusives
labials dentals Guturals
Sonores
Sordes
Aspirades
b) Nasals
, ,
c) Lquides
,
d) Silbant
/
e) Dobles
, ,
II II
Fonemes voclics
a) Simples
Llarga oberta Llarga tancada Breu tancada
Timbre e
Timbre o
Llarga/breu oberta: :
b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element del
diftong, es subscriu).
PRINCIPALS LLEIS FONTIQUES
VOCALS
1. Contracci: resultat de lencontre de dues vocals. Normes:
a. El resultat sempre s vocal llarga.
b. Si una de les dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les dues
tancades, el resultat s llarga tancada.
c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-.
d. Si les vocals sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en
primer lloc.
2. Allargament:
1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del verb. Cada vocal esdev la seua
llarga corresponent, ( > , > , > excepte darrere de , , , > llarga).
2. Per compensaci: quan ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > ,
> )
III III
CONSONANTS
1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix.
a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre > aspirada corresponent (, , )
b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau,
forta o aspirada)
Labial +
>
Gutural +
>
> >
> >
c. Labial + > ; gutural + > ; dental + >
d. + labial > + lab. + gutural > + gut. + >
2. Dissimilaci
a. Dues sllabes no poden comenar per aspirada: la primera esdev sorda.
b. Dental + dental >
3. Caiguda de consonants:
a. Dental davant de /
b. Nasal davant de
c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal
anterior.
d. davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior.
4. Formaci de consonants dobles:
a. Labial + >
b. Gutural + >
IV IV
MORFOLOGIA NOMINAL
Introducci:
Les paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius, adjectius, participis i
pronoms. El grec t, a ms, article determinat.
En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres nmeros: singular, dual i plural. (El
dual serveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o
els dos reis espartans).
Els casos en grec sn cinc (un menys que en llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.
Genitiu i datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.
Les declinacions sn tres:
- Primera: temes en .
- Segona: temes en .
- Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de , -.
Els substantius senuncien mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb els
nominatius singulars de cada gnere.
Article: , , (el, la, lo)
Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres a latribut, davant expressions
de temps o lloc i davant noms propis.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
V V
Primera declinaci: temes en
La primera declinaci comprn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en
femen.
Hi ha els segents models:
1. Noms femenins:
a. Temes en pura (precedida d, , ): , -
b. Temes en impura (precedida de consonant difernt de ): , -
c. Temes en : , -
, - ()
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
, - ()
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
VI VI
, - ()
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
2. Noms masculins: fan nominatiu en s i genitiu com en la 2a
a. , -
b. , -
, - ()
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
VII VII
, - ()
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida
de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:
En singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els
noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. (< *-
)
Declinaci temtica, temes en -o:
La segona declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis
en mascul i en neutre.
Masculins i femenins senuncien: -, -
Neutres: -, -
Masculins: , - ()
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
Femenins: , - ()
VIII VIII
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
Neutres: , - ()
SINGULAR PLURAL
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida
de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:
En singular +, +, + = ; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal
llarga o diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba.
IX IX
Declinaci atemtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d/)
Comprn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.
Les desinncies de la tercera declinaci sn les segents:
SINGULAR PLURAL
MASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM. NEUTRE
Nom. -/ - - -
Acus. - / - - -
Gen. - - - -
Dat. - - - () - ()
Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinaci es produeixen una srie de canvis
fontics. Per aix, s molt important consultar el tema del genitiu i fixar-se en el nominatiu.
Podem classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents grups:
1. Temes en consonant
a. Oclusives
i. Labial (, , )
ii. Gutural (, , )
iii. Dental (, , )
b. Nasal (, )
c. Lquida (,)
d. Fricativa (/)
2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.
a. Temes en , ,
b. Temes en ,
c. Temes en ,
X X
Temes en oclusiva:
- Tots els mots en oclusiva fan el Nominatiu Singular en i lAcusatiu Singular en .
LABIAL
, ()
singular plural
Nom.
Voc.
Ac.
gen.
dat.
GUTURAL
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
Labial + =
Gutural + =
XI XI
DENTAL
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
Dental + = (cau la dental)
La dental no pot ser mai final de paraula
XII XII
Temes en nasal
Els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (a
voltes tamb del vocatiu).
, - ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
Temes en -
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
Nasal + = (cau la nasal)
-- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal precedent)
- no pot ser final de paraula
XIII XIII
Temes en lquida:
- Als temes en -, els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema
en nominatiu singular.
- Lnic tema en - s , (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en s.
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
emes en sincopada
Alguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en
. La sncopa consisteix en la desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig de
paraula. Ex. * > . Estos substantius sn: , , ,
.
XIV XIV
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
Temes en fricativa
Els temes en s formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues vocals es
contrauen. Hi ha dos tipus de temes en s:
- Temes en variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom,
vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = .
, ()
singular plural
nom. (*--)
Voc. (*--)
ac. (*--)
gen. (*--) (*--)
dat. (*--) (*--)
XV XV
- Temes en invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres
gneres. Els masculins i femenins allarguen la - del tema en nominatiu singular.
, ()
singular plural
nom.
Voc.
ac.
gen.
dat.
emes en , ,
A) TEMES EN VOCAL
a.1. temes en -i : substantius masculins i femenins
a) sense alternncia i animats oi\", oijov" (ovella).
b) amb alternncia de quantitat i inanimats : povli", -ew" (ciutat).
a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n; adj. masc. i n.
a) sense alternncia i animats: ijcquv", -uvo" (peix).
b) amb alternncia i animats: pevleku", -ew" (destral).
c) amb alternncia i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).
B) TEMES EN DIFTONG.
b.1 temes en -eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou ( ( ( ( subst. masculins i femenins.)
-- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que, intervoclica, cau:
Ex. , : *- > - >
b.2 substantius en -oi oi oi oi (que noms es declinen singular).
XVI XVI
Singular Plural
Nom fuvsi" fuvsei"
Voc. fuvsi fuvsei"
Ac. fuvsin fuvsei"
Gen. fuvsew" fuvsewn
Dat. fuvsei fuvsesi(n)
TIPUS DADJECTIUS
Els adjectius en grec poden ser de dos tipus:
A. Tres terminacions:
a. Tipus , -, - / -, -, -: declinen els femenins per la primera
declinaci i els masculins y neutres per la segona. (El femen s amb
quan va precedit de -, -, -. )
b. Tipus: , , (-) , , (-) , ,
(-): declinen femen per la primera declinaci i mascul i neutre per
la tercera.
c. Tipus: , , i , , : Tenen dos temes, un
per al nominatiu i acusatiu singular mascul i neutre i altre per a la resta
del paradigma. (Fusionen, en el mascul i el neutre, la segona i la tercera
declinaci. Femenins per la primera.)
B. Dues terminacions (masc/fem, neutre)
a. Tipus: , - les dues per la segona, com , -.
b. Tipus: , - -, -: per la tercera declinaci com , -,
, -.
Singular Plural
Nom iJppeuv" iJppei'" (-h'")
Voc. iJppeu' iJppei'" (-h'")
Ac. iJppeva iJppeva"
Gen. iJppevw" iJppevwn
Dat. iJppei' iJppeu'si(n)
XVII XVII
Declina:
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
ELS PRONOMS
1 p. ejgw'
hJmei'"
2 p. suv
NO REFLEXIUS uJmei'"
3 p. eJ
sfei'"
PERSONALS
XVIII XVIII
1 p. eJmautovn, -hvn, -o
hJma'" aujtou'", -a"
2 p. semautovn, -hn, -o
REFLEXIUS uJma'" aujtou'", -a"
3 p. eJautovn, -hvn, -ov
sfa'" aujtou'", -a"
1 p. ejmov", ejmhv, ejmovn
hJmevtero", hJmevtera, hJmevteron
POSESIUS 2 p. sov", shv, sovn.
uJmevtero", uJmevtera, uJmevteron.
3 p. No existe.
oJvde, hJvde, tovde
ouJ'to", auJvth, tou'to
DEMOSTRATIUS ejkei'no", -h, -o
aujtov", aujthv , aujtov.
RECPROC ajllhvlou", -a", -a.
oJv", hJv, oJv.
RELATIUS oJvsper, hJvper, oJvper.
oJvsti", hJvti", oJvti.
tiv", tiv.
povtero". -a. -o
XIX XIX
INTERROGATIUS povso", -a, -o.
poi'o", -a, -o
ti", ti.
eJvkasto", -h, -on.
eJkavtero",-a, -on.
eiJ'", mi'a, eJvn.
oujdeiv", -ei'a, -en.
INDEFINITS mhdeiv", mhdemi'a, mhdevn
oJ mevn .... oJ dev...
eJvtero", -a, -on.
oujdevtero", -a, -on.
ajvllo", -h, -o.
Pronom de relatiu
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
XX XX
Pronom interrogatiu
,
SINGULAR PLURAL
M /F. NEUTRE M/F. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
Pronoms personals
PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONA
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus. ()
Gen. ()
Dat. ()
Recproc
Plural
masc. fem. neutre
A ajllhvlou" ajllhvla" a[llhla
G ajllhvlwn
D ajllhvlou" ajllhvlai" ajllhvloi"
XXI XXI
Pronoms demostratius
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
XXII XXII
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
Singular Plural
masc. fem. NEUTRE masc. fem. NEUTRE
N a[llo" a[llh a[llo a[lloi a[llai a[lla
A a[llon a[llhn a[llo a[llou" a[lla" a[lla
G a[llou a[llh" a[llou a[llwn
D a[llw/ a[llh/ a[llw/ a[lloi" a[llai" a[lloi"
Singular
masc. fem. NEUTRE
N ei|" miva e{n
A e{na mivan e{n
G eJnov" mia'" eJnov"
D eJniv mia'/ eJniv
Singular
masc. fem. NEUTRE
N oujdeiv" oujdemiva oujdevn
A oujdevna oujdemivan oujdevn
G ouJdenov" oujdemia'" ouJdenov"
D oujdeniv oujdemia'/ oujdeniv
XXIII XXIII
LES PREPOSICIONS
Les preposicions eren originriament adverbis o partcules independents amb sentit de lloc.
A poc a poc, es va generalitzar el seu s amb determinats casos de la declinaci i es convertiren en
preposicions:
`En mavch/ oiJ oJplivtai iJsta'si prov / oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou.
V Adv. V PREP
estan colocats davant fugiren de por
Ls progressiu de les preposicions va afavorir la simplificaci el sincretisme dels casos
indoeuropeus. En grec, les preposicions poden anar amb acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les
preposicions tenen valor temporal i local, a ms dalguns sentits figurats.
a. PREPOSICIONS DUN SOL CAS:
a.1. de genitiu:
-ajntiv en lloc de, en front de basileuvein ajnti; tou' ajdelfou'
-ajpov de, des de, a partir de: e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th'" hJmevra"
-ejk, ejx de, des de, a partir de. e[feugon ejk th'" povlew"
-prov davant de. pro; tw'n quvrwn, pro; tou' qanei'n
a.2. de datiu:
-ejn en, entre. ejn jAqhnai'", ejn touvtw/
-suvn amb su;n toi'" summavcoi".
a.3. dacusatiu:
-eij" cap a. e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran
+ GENITIU + DATIU + ACUSATIU
ajntiv
ajpov
ejk, ejx
prov
ejn
suvn
eij"
XXIV XXIV
b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS.
-ajnav, dalt.
+datiu: sobre, en
+acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant
proevrcontai ajna; to;n potamovn
-diav, a travs:
+genitiu: a travs de, durant.
+acusatiu, por, a causa de.
dia; tau'ta rjei' oJ potamov" dia; tou' pedivou.
-katav, baix
+genitiu: de dalt a baix
+acusatiu: cap a baix
e[rcontai kata; tou' ghlovfou (...colina cap a baix...)
-sentit figurat:
+genitiu: contra: levgein kata; Fivlippou
+acusatiu: segons: kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei'",...
-metav, en mig, juntament:
+genitiu: con
+acusatiu: desprs de
meta; de; tau'ta oiJ ejcqroi; protiqeavsi meta; tw'n o{plwn
-uJpevr, encima
+genitiu: sobre, en defensa de oJ h{lio" uJpe;r hJmw'n poreuvetai
+acusatiu: a ms de, contra.
c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.
-ejpiv: damunt, a ms.
+genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a causa de....
+acusatiu: sobre, cap a; contra.
XXV XXV
+datiu: damunt de, en, junt a: ejpi; nauvsin
-ajmfiv pels dos costats, al voltant de.
+genitiu: al voltant de.
+acusatiu al voltant de, en relaci amb.
oiJ ajmfi; Ku'ron eijsin ajmfiv tou;" discilivou".
+datiu: junt a, pels dos costats.
-parav : al costat de:
+ genitiu: de la part de, por
+acusatiu: cap al costat de, prop de: par v o{lon to;n bivon.
+datiu: al costat de, junt a
-periv: pel voltant de, per damunt de tot
+genitiu: pel voltant de
+acusatiu: prop de, contra, en relaci amb
+datiu: pel voltant de, per, sobre.
-pov": al costat, a ms
+genitiu: del costat de, por
+acusatiu: a, cap a, contra, en comparaci amb
+datiu: junt a
-uJpov: baix
+genitiu: des de baix de, per (agent!!!!!!!!), per causa de.
+acusatiu: baix, al peu de, durant
+datiu: baix de, a conseqncia de.
XXVI XXVI
d. PREPOSICIONS IMPRPIES
Sutilitzen com a preposicions per no com a preverbis.
a) de genitiu:
a[neu, sense metaxuv entre e[nto", ei[sw dins
a[cri, mevcri fins a plhvn excepte ejktov", e[xw fora de
ejgguv" prop de ejnantivon front a
cwvri" apart de e{neka*, cavrin* por, a causa de
(*: es situen darrere del seu rgim)
b) de datiu:
a{ma al mateix temps, simultniament.
c) dacusatiu
wJ" cap a.
e. ELS PREVERBIS
Un preverbi modifica amb major o menor intensitat el sentit dun verb simple. Sn adverbis amb funci de
preposici que safegeixen a larrel del verb i el sentit dels quals s freqentment semblant al de la
preposici corresponent.
En molts casos, a ms, el verb dur un complement rgim en el cas que regiria el preverbi si fora preposici.
Ex:
gravfw escriure
ejg-gravfw inscriure
sug-gravfw composar
uJpo-gravfw subscriure
kaivw: cremar
kata-kaivw reduir a cendres
XXVII XXVII
MORFOLOGIA VERBAL
Introducci
Els verbs senuncien mitjanant la primera persona del singular del present dindicatiu
actiu (o mitj, si es tracta dun verb media tantum).
Accidents gramaticals del verb grec
Les veus sn tres:
- Activa: el subjecte realitza lacci del verb.
- Passiva: el subjecte pateix lacci del verb.
- Mitjana: el subjecte realitza lacci del verb sobre si mateix o en inters propi.
Alguns verbs, anomenats deponents, noms tenen forma passiva o mitjana, per
significaci activa.
Els modes sn quatre:
- Indicatiu
- Subjuntiu
- Optatiu
- Imperatiu
Els temps sn sis, dividits en primaris i secundaris:
- Primaris: present, futur i perfet
- Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.
Les formes no personals sn dos:
- Infinitiu
- Participi
Les persones sn tres (primera, segona i tercera) i els nombres, tres (singular, plural i
dual, per el dual s molt poc emprat).
XXVIII XXVIII
Elements del verb grec
En tota forma verbal grega podem distingir:
- Tema verbal: arrel invariable.
- Caracterstica temporal/modal: morfema que indica el temps i mode del verb.
- Vocal temtica: en present, imperfet i futur dels verbs temtics per facilitar la
pronncia, hi ha una vocal entre la caracterstica temporal modal i la desinncia. La
vocal s de timbre o- davant nasal i de timbre -e- en la resta de casos.
- Desinncies personals: morfemes que indiquen persona i nombre.
INDICATIU IMPERATIU
Activa Mitjana-Passiva Act Mitj-Pas
T. Primaris T. Sec T. Prim T. Sec
1. Sg. - - - - -
2 Sg. - - - - - (-) -
3 Sg. - - (-) - - - - -
1 Pl. - - - - -
2 Pl. - - - - - - -
3 Pl. - > -
1
- -
(-)
- - - -
Subjuntiu: t les desinncies dels temps primaris (amb la vocal uni allargada / -).
Optatiu: t les desinncies dels temps secundaris, excepte la 1 sg activa, precedides de la
vocal .
Classificaci dels verbs:
- Verbs temtics: (1 sg ) i vocal temtica entre el tema verbal i les desinncies.
o Verbs temtics purs (tema acabat en vocal)
No contractes: acabats en , .
1 La desinncia evoluciona ( davant passa a i es produeix lallargament compensatori de la vocal
duni): -- > > -
XXIX XXIX
Contractes: acabats en , , .
o Verbs temtics consonntics (tema acabat en consonant)
- Verbs atemtics: (1 sg. ), amb desinncies especials en els temps primaris actius
dindicatiu.
Laugment
Imperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris dindicatiu) tenen com a caracterstica
comuna laugment.
Augment sillbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix en una - afegida a la
consonant inicial del verb.
Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar la vocal inicial del
verb segons el quadre segent:
> > >
> > >
> > (es queda igual)
Als verbs que comencen per -, -, -, -, - lallargament no es veu. Com tamb pot passar
amb els verbs que comencen per -, -.
Als verbs compostos, laugment va entre el preverbi i larrel del verb i sol desaparixer la vocal
final del preverbi o patir alguna modificaci consonntica:
, , No perden la vocal final
, Recobren la , si shavia modificat per
assimilaci
Alguns verbs que comencen per fan laugment en -, ejm: > imperf. >
imperf. ; > imperf. .
XXX XXX
La reduplicaci
s la marca dels temps de perfet en tots els modes. Es tracta danteposar al tema verbal la
seua consonant inicial + .
Normes
- Els verbs que comencen per aspirada es reduplica la sorda corresponent ( - , - ,
).
- Els verbs que comencen per oclusiva + lquida es reduplica noms loclusiva (excepte el
grup que fa augment en lloc de reduplicaci). -
.
- Els verbs que comencen per consonant, , consonant doble o dues consonants fan
augment en lloc de reduplicaci. -
- Els verbs compostos situen la reduplicaci, com laugment, entre el preverbi i el verb.
- La reduplicaci tica s prpia dalguns verbs que comencen per , , + consonant.
Consisteix a repetir, davant de laugment temporal de la primera vocal, les dues
primeres lletres del tema. - .
XXXI XXXI
La conjugaci dels verbs:
1. Verbs temtics
a. Verbs temtics purs no contractes
TEMA DE PRESENT
(tema de present = tema verbal + vt = T/ Pres
PRESENT
ACTIU Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries Act2
Subjuntiu: T/Pres (vt allargada) + des pers prim act
Imperatiu: T/Pres + des. Imperat act3
Optatiu: tema + oi + des pers act
MITJ-PASSIU4 Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries mitj/pas
Subjuntiu: T/Pres ( vt allargada) + des pers prim mitj/pas
Imperatiu: T/Pres + des. Imperat mitj/pas
Optatiu: tema + oi + des pers mitj/pas
IMPERFET 5
ACTIU Aument + T/Pres + des personals secundries act
MITJ-PASSIU Aument + T/Pres + des personals secundries mitj/pas
2 La 2 i 3 sg fan: - respectivament. En subjuntiu igual per amb les vocals llargues.
3 La 2 sg no t desinncia
4 En la 2 sg de tots els modes, la - intervoclica cau i provoca la contracci de les vocals en contacte.
5 Limperfet sols t mode INDICATIU.
XXXII XXXII
TEMA DAORIST6
(tema daorist = tema verbal + / )
AORIST
ACTIU Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act7
Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act
Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act
Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act8
MITJ Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj9
Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Mitj
Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj
Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj10
PASSIU Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act
Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act
Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Act
Optatiu: T/verbal + - + des pers. sec. act
6 Veure resum global de laorist al final dels temps verbals.
7 La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.
8 2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.
9 La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.
10 2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.
XXXIII XXXIII
b. Verbs temtics purs contractes
Pertanyen a esta categoria els verbs purs el tema dels quals acaba en , -, -.
- En present i imperfet: quan la vocal final del tema entra en contacte amb la vocal
temtica es produeixen una srie de contraccions.11
- En present optatiu actiu tenen desinncies especials: -, -, - (a les tres
persones del singular).
- En futur, aorist i perfet la vocal del tema sallarga (/ > , > )
c. Verbs temtics consonntics
Els verbs el tema dels quals acaba en consonant poden dividir-se en dos subgrups:
- Verbs en oclusiva: quan la consonant del tema entra en contacte amb les consonants
de les caracterstiques temporals, es produeixen una srie de canvis. Cal, doncs, tenir
en conte els principis fontics relatius a lencontre de consonants. 12
- Verbs en lquida: estos verbs sn els anomenats verbs de present en yod i cal explicar
els canvis fontics que experimenten fent referncia a una y indoeuropea que, al
caure, provoca el contacte de consonants.
o Present i imperfet:
Temes en - > fan present en -
Ex. (< *- y-). La reduplicaci de la consonant en present s
deguda a la caiguda de la y-, per el tema del verb s -, i s evident
a tots els temps excepte present i imperfet.
Temes en -/ - > - /
Temes en - > -
o Futur actiu i mitj: no afegeix -, sin que es conjuga com el present dels
verbs contractes en -.
o Aorist actiu i mitj: no sigmtic, allarga la vocal del tema ( > > ).
o Perfet: es forma amb el tema verbal pur.
11
Veure normes de contracci a lapartat Fontica
12 Veure principis fontics consonntics a lapartat Fontica
XXXIV XXXIV
Present Futur Aorist Perfet
-lw stevllw stelw`` e{steila e[stalka
-nw faivnw fanw`` e[fhna pevfagka
-mw tevmnw temw`` e[tamon tetevmhka
-rw fqeivrw fqerw`` e[fqeira e[fqarka
2. Verbs atemtics
Els verbs atemtics es caracteritzen per no tenir vocal temtica entre el tema verbal i les
desinncies, i perqu empren desinncies prpies:
Desinncies atemtiques :
Present I. Act. Temps secundaris
1a sg - -
2n sg - -
3r sg - () -
1a pl - -
2n pl - -
3r pl - () -
XXXV XXXV
SINTAXIS
Les funcions dels casos en grec:
NOMINATIU Subjecte
Atribut (en oracions copulatives)
Predicatiu del subjecte
VOCATIU Apellaci
ACUSATIU Complement Directe
Predicatiu del CD
Construcci de doble acusatiu (verbs especials)
Subjecte de l infinitiu (INC)
GENITIU Complement del Nom
Complement de Rgim
DATIU Complement Indirecte
Datiu possessiu (amb )
PREPOSICI + RGIM (Ac, Gen o Dat) Complement Circumstancial
Les formes no personals del verb:
1. Infinitiu: s un substantiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD
c. INC (amb subjecte propi en acusatiu)
XXXVI XXXVI
2. Participi: s un adjectiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a adjectiu, modifica un substantiu
c. FUNCIONS:
i. SENSE article:
1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per gerundi.
2. PREDICATIU (del SUBJECTE, amb verbs de percepci fsica o intellectual)
ii. AMB article:
1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per oraci de relatiu
2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb cap substantiu) es tradueix per oraci de relatiu substantivada.
Loraci:
1. Loraci simple: composta per un verb en forma personal i els seus
complements.
2. Loraci complexa:
a. Coordinada: composta per dos o ms verbs units per nexes coordinants.
i. Nexes copulatius: , (i)
ii. Nexes adversatius:, (sin/ per),
iii. Nexes distributius: (duna banda... daltra....;
(no sols sin tamb)
iv. Nexes explicatius: (doncs, ja que... )
b. Subordinada
i. SUBSTANTIVA (equival a un substantiu, funciona com a SUBJECTE
o CD).
1. Introduda per la conjunci (que)
2. Infinitiu No Concertat: amb subjecte propi en acusatiu.
XXXVII XXXVII
3. Interrogativa indirecta:
- Introduda per o , .
- Sense signe dinterrogaci.
ii. RELATIVA (equival a un adjetiu, funciona com a MODIFICADOR
dun substantiu)
- Introduda per un pronom de relatiu (, , ).
- El relatiu concerta amb el seu ANTECEDENT en
gnere i nombre, per no necessriament en cas.
- Si no t antecedent, loraci est SUBSTANTIVADA
(i funciona com a Subj. o CD).
iii. ADVERBIAL
1. Condicional: introduda per la conjunci (verb en
indicatiu) o , (verb en subjuntiu).
2. Final: introduda per la conjunci (per a) i amb el verb
en subjuntiu.
3. Temporal, causal, consecutiva, etc. Les conjuncions que
les introdueixen estan al diccionari, aix com el mode del
verb que les acompanya.
XXXVIII XXXVIII
Comparatius i Superlatius
1. Comparatiu:
a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -
b. El segon terme es forma:
i. En Genitiu
ii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci
c.
2. Superlatiu:
a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -
b. Si es un superlatiu relatiu, est seguit dun GENITIU partitiu.
La veu passiva
VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.
VEU PASSIVA SUBJECTE VERB PASIU C. dAGENT
+ genitiu