Morfologia Grega 1r Batxillerat

of 38 /38

Click here to load reader

description

Morfologia verbal i nominal.

Transcript of Morfologia Grega 1r Batxillerat

  • I I

    FONTICA

    ELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGA

    Fonemes consonntics

    a) Oclusives

    labials dentals Guturals

    Sonores

    Sordes

    Aspirades

    b) Nasals

    , ,

    c) Lquides

    ,

    d) Silbant

    /

    e) Dobles

    , ,

  • II II

    Fonemes voclics

    a) Simples

    Llarga oberta Llarga tancada Breu tancada

    Timbre e

    Timbre o

    Llarga/breu oberta: :

    b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element del

    diftong, es subscriu).

    PRINCIPALS LLEIS FONTIQUES

    VOCALS

    1. Contracci: resultat de lencontre de dues vocals. Normes:

    a. El resultat sempre s vocal llarga.

    b. Si una de les dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les dues

    tancades, el resultat s llarga tancada.

    c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-.

    d. Si les vocals sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en

    primer lloc.

    2. Allargament:

    1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del verb. Cada vocal esdev la seua

    llarga corresponent, ( > , > , > excepte darrere de , , , > llarga).

    2. Per compensaci: quan ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > ,

    > )

  • III III

    CONSONANTS

    1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix.

    a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre > aspirada corresponent (, , )

    b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau,

    forta o aspirada)

    Labial +

    >

    Gutural +

    >

    > >

    > >

    c. Labial + > ; gutural + > ; dental + >

    d. + labial > + lab. + gutural > + gut. + >

    2. Dissimilaci

    a. Dues sllabes no poden comenar per aspirada: la primera esdev sorda.

    b. Dental + dental >

    3. Caiguda de consonants:

    a. Dental davant de /

    b. Nasal davant de

    c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal

    anterior.

    d. davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior.

    4. Formaci de consonants dobles:

    a. Labial + >

    b. Gutural + >

  • IV IV

    MORFOLOGIA NOMINAL

    Introducci:

    Les paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius, adjectius, participis i

    pronoms. El grec t, a ms, article determinat.

    En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres nmeros: singular, dual i plural. (El

    dual serveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o

    els dos reis espartans).

    Els casos en grec sn cinc (un menys que en llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.

    Genitiu i datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.

    Les declinacions sn tres:

    - Primera: temes en .

    - Segona: temes en .

    - Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de , -.

    Els substantius senuncien mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb els

    nominatius singulars de cada gnere.

    Article: , , (el, la, lo)

    Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres a latribut, davant expressions

    de temps o lloc i davant noms propis.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

  • V V

    Primera declinaci: temes en

    La primera declinaci comprn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en

    femen.

    Hi ha els segents models:

    1. Noms femenins:

    a. Temes en pura (precedida d, , ): , -

    b. Temes en impura (precedida de consonant difernt de ): , -

    c. Temes en : , -

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

  • VI VI

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    2. Noms masculins: fan nominatiu en s i genitiu com en la 2a

    a. , -

    b. , -

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

  • VII VII

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

    de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

    En singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els

    noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. (< *-

    )

    Declinaci temtica, temes en -o:

    La segona declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis

    en mascul i en neutre.

    Masculins i femenins senuncien: -, -

    Neutres: -, -

    Masculins: , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    Femenins: , - ()

  • VIII VIII

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    Neutres: , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

    de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

    En singular +, +, + = ; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal

    llarga o diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba.

  • IX IX

    Declinaci atemtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d/)

    Comprn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.

    Les desinncies de la tercera declinaci sn les segents:

    SINGULAR PLURAL

    MASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM. NEUTRE

    Nom. -/ - - -

    Acus. - / - - -

    Gen. - - - -

    Dat. - - - () - ()

    Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinaci es produeixen una srie de canvis

    fontics. Per aix, s molt important consultar el tema del genitiu i fixar-se en el nominatiu.

    Podem classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents grups:

    1. Temes en consonant

    a. Oclusives

    i. Labial (, , )

    ii. Gutural (, , )

    iii. Dental (, , )

    b. Nasal (, )

    c. Lquida (,)

    d. Fricativa (/)

    2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.

    a. Temes en , ,

    b. Temes en ,

    c. Temes en ,

  • X X

    Temes en oclusiva:

    - Tots els mots en oclusiva fan el Nominatiu Singular en i lAcusatiu Singular en .

    LABIAL

    , ()

    singular plural

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    gen.

    dat.

    GUTURAL

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Labial + =

    Gutural + =

  • XI XI

    DENTAL

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Dental + = (cau la dental)

    La dental no pot ser mai final de paraula

  • XII XII

    Temes en nasal

    Els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (a

    voltes tamb del vocatiu).

    , - ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Temes en -

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Nasal + = (cau la nasal)

    -- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal precedent)

    - no pot ser final de paraula

  • XIII XIII

    Temes en lquida:

    - Als temes en -, els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema

    en nominatiu singular.

    - Lnic tema en - s , (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en s.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    emes en sincopada

    Alguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en

    . La sncopa consisteix en la desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig de

    paraula. Ex. * > . Estos substantius sn: , , ,

    .

  • XIV XIV

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Temes en fricativa

    Els temes en s formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues vocals es

    contrauen. Hi ha dos tipus de temes en s:

    - Temes en variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom,

    vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = .

    , ()

    singular plural

    nom. (*--)

    Voc. (*--)

    ac. (*--)

    gen. (*--) (*--)

    dat. (*--) (*--)

  • XV XV

    - Temes en invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres

    gneres. Els masculins i femenins allarguen la - del tema en nominatiu singular.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    emes en , ,

    A) TEMES EN VOCAL

    a.1. temes en -i : substantius masculins i femenins

    a) sense alternncia i animats oi\", oijov" (ovella).

    b) amb alternncia de quantitat i inanimats : povli", -ew" (ciutat).

    a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n; adj. masc. i n.

    a) sense alternncia i animats: ijcquv", -uvo" (peix).

    b) amb alternncia i animats: pevleku", -ew" (destral).

    c) amb alternncia i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).

    B) TEMES EN DIFTONG.

    b.1 temes en -eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou ( ( ( ( subst. masculins i femenins.)

    -- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que, intervoclica, cau:

    Ex. , : *- > - >

    b.2 substantius en -oi oi oi oi (que noms es declinen singular).

  • XVI XVI

    Singular Plural

    Nom fuvsi" fuvsei"

    Voc. fuvsi fuvsei"

    Ac. fuvsin fuvsei"

    Gen. fuvsew" fuvsewn

    Dat. fuvsei fuvsesi(n)

    TIPUS DADJECTIUS

    Els adjectius en grec poden ser de dos tipus:

    A. Tres terminacions:

    a. Tipus , -, - / -, -, -: declinen els femenins per la primera

    declinaci i els masculins y neutres per la segona. (El femen s amb

    quan va precedit de -, -, -. )

    b. Tipus: , , (-) , , (-) , ,

    (-): declinen femen per la primera declinaci i mascul i neutre per

    la tercera.

    c. Tipus: , , i , , : Tenen dos temes, un

    per al nominatiu i acusatiu singular mascul i neutre i altre per a la resta

    del paradigma. (Fusionen, en el mascul i el neutre, la segona i la tercera

    declinaci. Femenins per la primera.)

    B. Dues terminacions (masc/fem, neutre)

    a. Tipus: , - les dues per la segona, com , -.

    b. Tipus: , - -, -: per la tercera declinaci com , -,

    , -.

    Singular Plural

    Nom iJppeuv" iJppei'" (-h'")

    Voc. iJppeu' iJppei'" (-h'")

    Ac. iJppeva iJppeva"

    Gen. iJppevw" iJppevwn

    Dat. iJppei' iJppeu'si(n)

  • XVII XVII

    Declina:

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    ELS PRONOMS

    1 p. ejgw'

    hJmei'"

    2 p. suv

    NO REFLEXIUS uJmei'"

    3 p. eJ

    sfei'"

    PERSONALS

  • XVIII XVIII

    1 p. eJmautovn, -hvn, -o

    hJma'" aujtou'", -a"

    2 p. semautovn, -hn, -o

    REFLEXIUS uJma'" aujtou'", -a"

    3 p. eJautovn, -hvn, -ov

    sfa'" aujtou'", -a"

    1 p. ejmov", ejmhv, ejmovn

    hJmevtero", hJmevtera, hJmevteron

    POSESIUS 2 p. sov", shv, sovn.

    uJmevtero", uJmevtera, uJmevteron.

    3 p. No existe.

    oJvde, hJvde, tovde

    ouJ'to", auJvth, tou'to

    DEMOSTRATIUS ejkei'no", -h, -o

    aujtov", aujthv , aujtov.

    RECPROC ajllhvlou", -a", -a.

    oJv", hJv, oJv.

    RELATIUS oJvsper, hJvper, oJvper.

    oJvsti", hJvti", oJvti.

    tiv", tiv.

    povtero". -a. -o

  • XIX XIX

    INTERROGATIUS povso", -a, -o.

    poi'o", -a, -o

    ti", ti.

    eJvkasto", -h, -on.

    eJkavtero",-a, -on.

    eiJ'", mi'a, eJvn.

    oujdeiv", -ei'a, -en.

    INDEFINITS mhdeiv", mhdemi'a, mhdevn

    oJ mevn .... oJ dev...

    eJvtero", -a, -on.

    oujdevtero", -a, -on.

    ajvllo", -h, -o.

    Pronom de relatiu

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

  • XX XX

    Pronom interrogatiu

    ,

    SINGULAR PLURAL

    M /F. NEUTRE M/F. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    Pronoms personals

    PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONA

    SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Acus. ()

    Gen. ()

    Dat. ()

    Recproc

    Plural

    masc. fem. neutre

    A ajllhvlou" ajllhvla" a[llhla

    G ajllhvlwn

    D ajllhvlou" ajllhvlai" ajllhvloi"

  • XXI XXI

    Pronoms demostratius

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

  • XXII XXII

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    Singular Plural

    masc. fem. NEUTRE masc. fem. NEUTRE

    N a[llo" a[llh a[llo a[lloi a[llai a[lla

    A a[llon a[llhn a[llo a[llou" a[lla" a[lla

    G a[llou a[llh" a[llou a[llwn

    D a[llw/ a[llh/ a[llw/ a[lloi" a[llai" a[lloi"

    Singular

    masc. fem. NEUTRE

    N ei|" miva e{n

    A e{na mivan e{n

    G eJnov" mia'" eJnov"

    D eJniv mia'/ eJniv

    Singular

    masc. fem. NEUTRE

    N oujdeiv" oujdemiva oujdevn

    A oujdevna oujdemivan oujdevn

    G ouJdenov" oujdemia'" ouJdenov"

    D oujdeniv oujdemia'/ oujdeniv

  • XXIII XXIII

    LES PREPOSICIONS

    Les preposicions eren originriament adverbis o partcules independents amb sentit de lloc.

    A poc a poc, es va generalitzar el seu s amb determinats casos de la declinaci i es convertiren en

    preposicions:

    `En mavch/ oiJ oJplivtai iJsta'si prov / oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou.

    V Adv. V PREP

    estan colocats davant fugiren de por

    Ls progressiu de les preposicions va afavorir la simplificaci el sincretisme dels casos

    indoeuropeus. En grec, les preposicions poden anar amb acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les

    preposicions tenen valor temporal i local, a ms dalguns sentits figurats.

    a. PREPOSICIONS DUN SOL CAS:

    a.1. de genitiu:

    -ajntiv en lloc de, en front de basileuvein ajnti; tou' ajdelfou'

    -ajpov de, des de, a partir de: e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th'" hJmevra"

    -ejk, ejx de, des de, a partir de. e[feugon ejk th'" povlew"

    -prov davant de. pro; tw'n quvrwn, pro; tou' qanei'n

    a.2. de datiu:

    -ejn en, entre. ejn jAqhnai'", ejn touvtw/

    -suvn amb su;n toi'" summavcoi".

    a.3. dacusatiu:

    -eij" cap a. e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran

    + GENITIU + DATIU + ACUSATIU

    ajntiv

    ajpov

    ejk, ejx

    prov

    ejn

    suvn

    eij"

  • XXIV XXIV

    b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS.

    -ajnav, dalt.

    +datiu: sobre, en

    +acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant

    proevrcontai ajna; to;n potamovn

    -diav, a travs:

    +genitiu: a travs de, durant.

    +acusatiu, por, a causa de.

    dia; tau'ta rjei' oJ potamov" dia; tou' pedivou.

    -katav, baix

    +genitiu: de dalt a baix

    +acusatiu: cap a baix

    e[rcontai kata; tou' ghlovfou (...colina cap a baix...)

    -sentit figurat:

    +genitiu: contra: levgein kata; Fivlippou

    +acusatiu: segons: kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei'",...

    -metav, en mig, juntament:

    +genitiu: con

    +acusatiu: desprs de

    meta; de; tau'ta oiJ ejcqroi; protiqeavsi meta; tw'n o{plwn

    -uJpevr, encima

    +genitiu: sobre, en defensa de oJ h{lio" uJpe;r hJmw'n poreuvetai

    +acusatiu: a ms de, contra.

    c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.

    -ejpiv: damunt, a ms.

    +genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a causa de....

    +acusatiu: sobre, cap a; contra.

  • XXV XXV

    +datiu: damunt de, en, junt a: ejpi; nauvsin

    -ajmfiv pels dos costats, al voltant de.

    +genitiu: al voltant de.

    +acusatiu al voltant de, en relaci amb.

    oiJ ajmfi; Ku'ron eijsin ajmfiv tou;" discilivou".

    +datiu: junt a, pels dos costats.

    -parav : al costat de:

    + genitiu: de la part de, por

    +acusatiu: cap al costat de, prop de: par v o{lon to;n bivon.

    +datiu: al costat de, junt a

    -periv: pel voltant de, per damunt de tot

    +genitiu: pel voltant de

    +acusatiu: prop de, contra, en relaci amb

    +datiu: pel voltant de, per, sobre.

    -pov": al costat, a ms

    +genitiu: del costat de, por

    +acusatiu: a, cap a, contra, en comparaci amb

    +datiu: junt a

    -uJpov: baix

    +genitiu: des de baix de, per (agent!!!!!!!!), per causa de.

    +acusatiu: baix, al peu de, durant

    +datiu: baix de, a conseqncia de.

  • XXVI XXVI

    d. PREPOSICIONS IMPRPIES

    Sutilitzen com a preposicions per no com a preverbis.

    a) de genitiu:

    a[neu, sense metaxuv entre e[nto", ei[sw dins

    a[cri, mevcri fins a plhvn excepte ejktov", e[xw fora de

    ejgguv" prop de ejnantivon front a

    cwvri" apart de e{neka*, cavrin* por, a causa de

    (*: es situen darrere del seu rgim)

    b) de datiu:

    a{ma al mateix temps, simultniament.

    c) dacusatiu

    wJ" cap a.

    e. ELS PREVERBIS

    Un preverbi modifica amb major o menor intensitat el sentit dun verb simple. Sn adverbis amb funci de

    preposici que safegeixen a larrel del verb i el sentit dels quals s freqentment semblant al de la

    preposici corresponent.

    En molts casos, a ms, el verb dur un complement rgim en el cas que regiria el preverbi si fora preposici.

    Ex:

    gravfw escriure

    ejg-gravfw inscriure

    sug-gravfw composar

    uJpo-gravfw subscriure

    kaivw: cremar

    kata-kaivw reduir a cendres

  • XXVII XXVII

    MORFOLOGIA VERBAL

    Introducci

    Els verbs senuncien mitjanant la primera persona del singular del present dindicatiu

    actiu (o mitj, si es tracta dun verb media tantum).

    Accidents gramaticals del verb grec

    Les veus sn tres:

    - Activa: el subjecte realitza lacci del verb.

    - Passiva: el subjecte pateix lacci del verb.

    - Mitjana: el subjecte realitza lacci del verb sobre si mateix o en inters propi.

    Alguns verbs, anomenats deponents, noms tenen forma passiva o mitjana, per

    significaci activa.

    Els modes sn quatre:

    - Indicatiu

    - Subjuntiu

    - Optatiu

    - Imperatiu

    Els temps sn sis, dividits en primaris i secundaris:

    - Primaris: present, futur i perfet

    - Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.

    Les formes no personals sn dos:

    - Infinitiu

    - Participi

    Les persones sn tres (primera, segona i tercera) i els nombres, tres (singular, plural i

    dual, per el dual s molt poc emprat).

  • XXVIII XXVIII

    Elements del verb grec

    En tota forma verbal grega podem distingir:

    - Tema verbal: arrel invariable.

    - Caracterstica temporal/modal: morfema que indica el temps i mode del verb.

    - Vocal temtica: en present, imperfet i futur dels verbs temtics per facilitar la

    pronncia, hi ha una vocal entre la caracterstica temporal modal i la desinncia. La

    vocal s de timbre o- davant nasal i de timbre -e- en la resta de casos.

    - Desinncies personals: morfemes que indiquen persona i nombre.

    INDICATIU IMPERATIU

    Activa Mitjana-Passiva Act Mitj-Pas

    T. Primaris T. Sec T. Prim T. Sec

    1. Sg. - - - - -

    2 Sg. - - - - - (-) -

    3 Sg. - - (-) - - - - -

    1 Pl. - - - - -

    2 Pl. - - - - - - -

    3 Pl. - > -

    1

    - -

    (-)

    - - - -

    Subjuntiu: t les desinncies dels temps primaris (amb la vocal uni allargada / -).

    Optatiu: t les desinncies dels temps secundaris, excepte la 1 sg activa, precedides de la

    vocal .

    Classificaci dels verbs:

    - Verbs temtics: (1 sg ) i vocal temtica entre el tema verbal i les desinncies.

    o Verbs temtics purs (tema acabat en vocal)

    No contractes: acabats en , .

    1 La desinncia evoluciona ( davant passa a i es produeix lallargament compensatori de la vocal

    duni): -- > > -

  • XXIX XXIX

    Contractes: acabats en , , .

    o Verbs temtics consonntics (tema acabat en consonant)

    - Verbs atemtics: (1 sg. ), amb desinncies especials en els temps primaris actius

    dindicatiu.

    Laugment

    Imperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris dindicatiu) tenen com a caracterstica

    comuna laugment.

    Augment sillbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix en una - afegida a la

    consonant inicial del verb.

    Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar la vocal inicial del

    verb segons el quadre segent:

    > > >

    > > >

    > > (es queda igual)

    Als verbs que comencen per -, -, -, -, - lallargament no es veu. Com tamb pot passar

    amb els verbs que comencen per -, -.

    Als verbs compostos, laugment va entre el preverbi i larrel del verb i sol desaparixer la vocal

    final del preverbi o patir alguna modificaci consonntica:

    , , No perden la vocal final

    , Recobren la , si shavia modificat per

    assimilaci

    Alguns verbs que comencen per fan laugment en -, ejm: > imperf. >

    imperf. ; > imperf. .

  • XXX XXX

    La reduplicaci

    s la marca dels temps de perfet en tots els modes. Es tracta danteposar al tema verbal la

    seua consonant inicial + .

    Normes

    - Els verbs que comencen per aspirada es reduplica la sorda corresponent ( - , - ,

    ).

    - Els verbs que comencen per oclusiva + lquida es reduplica noms loclusiva (excepte el

    grup que fa augment en lloc de reduplicaci). -

    .

    - Els verbs que comencen per consonant, , consonant doble o dues consonants fan

    augment en lloc de reduplicaci. -

    - Els verbs compostos situen la reduplicaci, com laugment, entre el preverbi i el verb.

    - La reduplicaci tica s prpia dalguns verbs que comencen per , , + consonant.

    Consisteix a repetir, davant de laugment temporal de la primera vocal, les dues

    primeres lletres del tema. - .

  • XXXI XXXI

    La conjugaci dels verbs:

    1. Verbs temtics

    a. Verbs temtics purs no contractes

    TEMA DE PRESENT

    (tema de present = tema verbal + vt = T/ Pres

    PRESENT

    ACTIU Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries Act2

    Subjuntiu: T/Pres (vt allargada) + des pers prim act

    Imperatiu: T/Pres + des. Imperat act3

    Optatiu: tema + oi + des pers act

    MITJ-PASSIU4 Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries mitj/pas

    Subjuntiu: T/Pres ( vt allargada) + des pers prim mitj/pas

    Imperatiu: T/Pres + des. Imperat mitj/pas

    Optatiu: tema + oi + des pers mitj/pas

    IMPERFET 5

    ACTIU Aument + T/Pres + des personals secundries act

    MITJ-PASSIU Aument + T/Pres + des personals secundries mitj/pas

    2 La 2 i 3 sg fan: - respectivament. En subjuntiu igual per amb les vocals llargues.

    3 La 2 sg no t desinncia

    4 En la 2 sg de tots els modes, la - intervoclica cau i provoca la contracci de les vocals en contacte.

    5 Limperfet sols t mode INDICATIU.

  • XXXII XXXII

    TEMA DAORIST6

    (tema daorist = tema verbal + / )

    AORIST

    ACTIU Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act7

    Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act

    Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act

    Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act8

    MITJ Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj9

    Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Mitj

    Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj

    Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj10

    PASSIU Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act

    Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act

    Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Act

    Optatiu: T/verbal + - + des pers. sec. act

    6 Veure resum global de laorist al final dels temps verbals.

    7 La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.

    8 2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.

    9 La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.

    10 2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.

  • XXXIII XXXIII

    b. Verbs temtics purs contractes

    Pertanyen a esta categoria els verbs purs el tema dels quals acaba en , -, -.

    - En present i imperfet: quan la vocal final del tema entra en contacte amb la vocal

    temtica es produeixen una srie de contraccions.11

    - En present optatiu actiu tenen desinncies especials: -, -, - (a les tres

    persones del singular).

    - En futur, aorist i perfet la vocal del tema sallarga (/ > , > )

    c. Verbs temtics consonntics

    Els verbs el tema dels quals acaba en consonant poden dividir-se en dos subgrups:

    - Verbs en oclusiva: quan la consonant del tema entra en contacte amb les consonants

    de les caracterstiques temporals, es produeixen una srie de canvis. Cal, doncs, tenir

    en conte els principis fontics relatius a lencontre de consonants. 12

    - Verbs en lquida: estos verbs sn els anomenats verbs de present en yod i cal explicar

    els canvis fontics que experimenten fent referncia a una y indoeuropea que, al

    caure, provoca el contacte de consonants.

    o Present i imperfet:

    Temes en - > fan present en -

    Ex. (< *- y-). La reduplicaci de la consonant en present s

    deguda a la caiguda de la y-, per el tema del verb s -, i s evident

    a tots els temps excepte present i imperfet.

    Temes en -/ - > - /

    Temes en - > -

    o Futur actiu i mitj: no afegeix -, sin que es conjuga com el present dels

    verbs contractes en -.

    o Aorist actiu i mitj: no sigmtic, allarga la vocal del tema ( > > ).

    o Perfet: es forma amb el tema verbal pur.

    11

    Veure normes de contracci a lapartat Fontica

    12 Veure principis fontics consonntics a lapartat Fontica

  • XXXIV XXXIV

    Present Futur Aorist Perfet

    -lw stevllw stelw`` e{steila e[stalka

    -nw faivnw fanw`` e[fhna pevfagka

    -mw tevmnw temw`` e[tamon tetevmhka

    -rw fqeivrw fqerw`` e[fqeira e[fqarka

    2. Verbs atemtics

    Els verbs atemtics es caracteritzen per no tenir vocal temtica entre el tema verbal i les

    desinncies, i perqu empren desinncies prpies:

    Desinncies atemtiques :

    Present I. Act. Temps secundaris

    1a sg - -

    2n sg - -

    3r sg - () -

    1a pl - -

    2n pl - -

    3r pl - () -

  • XXXV XXXV

    SINTAXIS

    Les funcions dels casos en grec:

    NOMINATIU Subjecte

    Atribut (en oracions copulatives)

    Predicatiu del subjecte

    VOCATIU Apellaci

    ACUSATIU Complement Directe

    Predicatiu del CD

    Construcci de doble acusatiu (verbs especials)

    Subjecte de l infinitiu (INC)

    GENITIU Complement del Nom

    Complement de Rgim

    DATIU Complement Indirecte

    Datiu possessiu (amb )

    PREPOSICI + RGIM (Ac, Gen o Dat) Complement Circumstancial

    Les formes no personals del verb:

    1. Infinitiu: s un substantiu verbal

    a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.

    b. Com a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD

    c. INC (amb subjecte propi en acusatiu)

  • XXXVI XXXVI

    2. Participi: s un adjectiu verbal

    a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.

    b. Com a adjectiu, modifica un substantiu

    c. FUNCIONS:

    i. SENSE article:

    1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per gerundi.

    2. PREDICATIU (del SUBJECTE, amb verbs de percepci fsica o intellectual)

    ii. AMB article:

    1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per oraci de relatiu

    2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb cap substantiu) es tradueix per oraci de relatiu substantivada.

    Loraci:

    1. Loraci simple: composta per un verb en forma personal i els seus

    complements.

    2. Loraci complexa:

    a. Coordinada: composta per dos o ms verbs units per nexes coordinants.

    i. Nexes copulatius: , (i)

    ii. Nexes adversatius:, (sin/ per),

    iii. Nexes distributius: (duna banda... daltra....;

    (no sols sin tamb)

    iv. Nexes explicatius: (doncs, ja que... )

    b. Subordinada

    i. SUBSTANTIVA (equival a un substantiu, funciona com a SUBJECTE

    o CD).

    1. Introduda per la conjunci (que)

    2. Infinitiu No Concertat: amb subjecte propi en acusatiu.

  • XXXVII XXXVII

    3. Interrogativa indirecta:

    - Introduda per o , .

    - Sense signe dinterrogaci.

    ii. RELATIVA (equival a un adjetiu, funciona com a MODIFICADOR

    dun substantiu)

    - Introduda per un pronom de relatiu (, , ).

    - El relatiu concerta amb el seu ANTECEDENT en

    gnere i nombre, per no necessriament en cas.

    - Si no t antecedent, loraci est SUBSTANTIVADA

    (i funciona com a Subj. o CD).

    iii. ADVERBIAL

    1. Condicional: introduda per la conjunci (verb en

    indicatiu) o , (verb en subjuntiu).

    2. Final: introduda per la conjunci (per a) i amb el verb

    en subjuntiu.

    3. Temporal, causal, consecutiva, etc. Les conjuncions que

    les introdueixen estan al diccionari, aix com el mode del

    verb que les acompanya.

  • XXXVIII XXXVIII

    Comparatius i Superlatius

    1. Comparatiu:

    a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -

    b. El segon terme es forma:

    i. En Genitiu

    ii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci

    c.

    2. Superlatiu:

    a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -

    b. Si es un superlatiu relatiu, est seguit dun GENITIU partitiu.

    La veu passiva

    VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.

    VEU PASSIVA SUBJECTE VERB PASIU C. dAGENT

    + genitiu