TEATRE GRECTragdia i Comdia

cbstorre

etimologia de teatre orgens evoluci representacionsledificiLa representaciTragdiaDefiniciEls trgicssquilSfoclesEurpidesComdia: AristfansLa comdia nova: Menandre

NDEX

cbstorre

Del verb : veure, mirar, contemplar, observar "lloc on es mira" all que es mira"

cbstorre

Definicions de tragdiaLa tragdia s la imitaci duna acci seriosa i completa que t una certa extensi, feta amb un llenguatge acurat. Aquesta imitaci s executada per personatges i per mitj de la compassi i de la por aconsegueix la catarsi de passions semblantsUna tragdia tica s un fragment sencer de la llegenda heroica, elaborat poticament en estil elevat per a la seva representaci per mitj dun cor de ciutadans tics i dos o tres actors, i concebut com una part del culte oficial en el recinte sagrat de Dions

cbstorre

Comdia: Cant del Kommos: grup de nois que canten i ballen

cbstorre

Orgens del teatreRitu religis: en honor del du Dions.Teatre, tragdia i comdia nasqueren a lAtenes entre els VI i al V a. C. Es representaven en els festivals anuals a Dions: al gener, les LENEES al mar les GRANS DIONSIES (Dionisaques)Portaven la imatge de la divinitat en una process on uns cors cantaven el ditiramb, himnes de carcter majestus,i coms, himnes de caire satric i jovial

cbstorre

Process de Dions

cbstorre

La misin divina de Dioniso era mezclar la msica de la flauta y traer el cese al cuidado. Santa seora de los dioses, santa que bajo la tierra mueves tu ala de oro, oyes esto a Penteo? Oyes su impa blasfemia contra Bromio, el hijo de Smele, el demonio que en las fiestas de hermosas coronas es el primero de los bienaventurados? Aquel que sabe danzar en comitiva y rer con la flauta y quitar los cuidados, cuando del vino llega la gala en el banquete de los dioses, y en las fiestas en que se lleva yedra la copa envuelve en sueo a los mortales. Eurpides, Las bacantes 37085

cbstorre

Orgens del teatre

Rituals de fertilitatGrups dhomes que marxen en kommos (grups) improvitzant canons a ritme de ditirambe, amb pells de boc i amb la cara tintada, porten fal.lus i es fiquen amb la gent amb to burlesc Daquest inici en deriva: La tragos-oida que pren com a exemple la vida dun heroi i la seva lluita. Busca la catarsis o purificaci mitjanant la compassi i lanlisi dels problemes humansLa kommos-oida que pren com nucli el ditiramb, analitza la vida fent una inversi, preten lanlisi del problemes per en rient-se.

cbstorre

Evoluci del teatre (I)A ltica el ditirambe esdevingu una tragdia, en introduir parts recitades entre les cantades, i eliminar les parts cmiquesEn algun moment es va introduir durant el cant del ditirambe, un personatge solista que anunciava el tema i dialogava amb els coreutes

cbstorre

Evoluci del teatre (II)El repertori sampli amb mites no relacionats amb Dions: Troia, HeraklesEl tir Pisstrat institu el 534 aC., concursos dramtics durant les festes LeneesL'espai on es representaven era el Teatre de Dions, construt en un vessant del tur de l'Acrpolis. Les representacions prenien la forma de competicions.

cbstorre

Dates de la celebraci: Lenees o Dionsies petites, entre gener i febrer: en honor de Dions Leneo; leptet signific o b "el del lenos" (gerra de vi") o "de las lenai" ("mnades"). Se celebrava el dia 12 del mes de Lenen (entre gener i febrer), degut a que la festa, entre els jnics, era coneguda amb el nom de Gamelion, en Atenes, aproximadament al gener: mes de les bodes. Grans Dionsies o Dionsies urbanes, entre finals de mar i principis dabril (instituit per Pisstrat, 534 aC., Va portar el culte des d Eleuteres, ciutat entre Atica i Beocia. El temple de Dionis era enfront del teatre. L-hivern havia acabat i els mars eren tranquils podia haver molts visitants.

cbstorre

Grans Dionsies (I)Preparaci: un dels nou arcontss'encarregava de preparar el certamen dramtic. seleccionar els dramaturgs (poietai) participants al concurs d'entre tots els qui havien sollicitat un cor. Els poetes escollits no solament escrivien l'obra sin que tamb la dirigien, en feien la coreografia, en componien la msica i, als inicis, fins i tot hi actuaven. designar els coregs (choregoi), ciutadans rics que pagaven, com a impost, les despeses d'una representaci (el salari del cor, dels actors i de l'autor), escollir els actors principals (protagonistai), que feien el primer paper de l'obra i manaven els actors secundaris. En acabat, es feien dos sorteigos per aparellar els coregs amb els poetes i els poetes amb els protagonistes.

cbstorre

Programa: 7 dies

El primer dia: process, se sacrificava un toro i se celebrava un certamen d'odes, El segon dia: representaci d'una comdia per cadascun dels autors que hi concursaven, 3,4,5 dies segents es representaven les tetralogies: les tragdia de tres autors i un drama satric (caire burlesc per relaxar el pblic). Cada dia un autor diferent. 6 dia: el jurat donava el primer i segon premis dels dos gneres (tragdia i comdia) en tres categories (poeta, protagonista i coreg). El trofeu consistia en una corona d'heura. 7 dia: el poble avaluava en el mateix teatre la gesti de l'arcont organitzador del concurs i es votava un elogi o una reprensi. Grans Dionsies (II)

cbstorre

L'EDIFICIMaterial: al comenament: fusta.A partir del s. IV a. C. : pedra, a l'aire lliure. Aix el Teatre de Dions d'Atenes, amb una capacitat d'uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s'havien estat fent representacions dramtiques. Es trobava situat en el vessant sud de lAcrpolis, dins el santuari de Dions. Al costat del teatre s'hi alava un senzill temple dedicat al du.

cbstorre

Parts del teatreParts del teatreKoilon(graderies)Orchestraskene

cbstorre

Escenariprosceni la plataforma on els actors actuaven scaena (skene), darrere, un edifici (podia representar: palau, cabana, etc, segons el decorats de davant) tamb vestidor dels actors i magatzem.AltarDionsVestidorMagatzemescenariOn sactaSituaci delCor, davantLaltarEntrada aescena

cbstorre

Orchestraun espai circular on cantava i ballava el cor, amb l'altar de Dions al mig;

cbstorre

Koilongraderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d'un cercle truncat que envoltava l'orquestra excepte per la part de l'escenari, recolzaven en la falda d'una muntanya.

cbstorre

ParodoiA cada costat, entre les grades i l'escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l'orquestra, anomenats prodes (parodoi).

cbstorre

Reconstrucci del teatre de Dions, Atenes. Sota el recinte de l'Acrpolis (1) es troba el santuari de Dions: s'hi veu la graderia (2), l'orquestra (3), l'escena (4), els prodes (5), una sto o prtic(6), el temple antic (7) i nou (8) de Dions.

cbstorre

Escenografia

Enkyklema: era una espcia de plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al public all que passava en un lloc interior (sobre tot els fets de sang, que no havien de passar a lexterior)

Mechan: era una mquina per a volar, una espcie de grua que permetia mantenir elevat un personatge, i per a fer aparixer una divinitat (deus ex machina).

El teatre grec tenia tamb efectes especials grcies a instruments que simulaven trons, llamps, focs, etc.

cbstorre

El cor: coreutes i corifeuTant en la tragdia com en la comdia s'alternaven parts cantades i parts dialogades. Les parts cantades per el cor, un personatge collectiu - per exemple un cor de vells, de mariners, de dones o d'esclaves -, que al mateix temps que cantava dansava a l'orquestra. Els coreutes o membres del cor era de 15 a la tragdia i 24 a la comdia, i estaven a les ordres del corifeu o cap del cor. El corifeu tamb podia expressar el sentiment del cor en el dileg amb els personatges.

cbstorre

Els actorsEls actors (hypokritai)un mxim de tres. No hi podia haver ms de tres personatges parlant a les parts dialogades i cada actor havia de representar diversos papers dins la mateixa obra.

cbstorre

: igual que els coreutes, eren homesLes mscares i els vestits indicaven al pblic els papers -qui era el rei o qui el missatger. La mscara impedia veure l'expressi de la cara i, per tant, l'actor expressava els sentiments del personatge amb gestos exagerats o verbalment.

cbstorre

Coturn: vestuariEl coturn sutilitzava en les representacions de la tragdia en oposici al socco o soccus, de la comedia.Els coturns proporciona altura al actor que representava personatges nobles elevant-lo per damunt del cor i aproximant.lo els deus.

cbstorre

Parts de la tragdiaPrleg: la tragdia comena amb el prleg, recitat pels actors que informa els espectadors de la situaci. Pot ser un monleg o un dilegProde: entrada del cor en escena, cantant. Estsims / Episodis: a continuaci s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estsims) amb els dilegs dels actors (episodis). xode: o sortida del cor. L'ltima escena s l'xode.

cbstorre

El pblicTant el cor i els actors com el pblic que assistia al teatre eren ciutadans. El teatre, per tant, era considerat un fet cvic de gran importncia, en la preparaci del qual participava el poble i el destinatari del qual era el mateix poble. Per aix als primers temps l'entrada era lliure i l'Estat fins i tot donava un ajut econmic perqu els qui tenien pocs recursos poguessin assistir-hi sense perdre un dia de sou. Ms endavant s'havia de pagar una entrada.

cbstorre

Les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol. El pblic doncs es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. L'ambient devia ser fora bullicis, perqu es xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. La graderia es dividia en sectors: la primera fila era reservada als sacerdots, als magistrats i als ciutadans distingits. Actualment es discuteix si les dones hi podien assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser gaire ben vistes i seien a les grades ms altes.

cbstorre

El moment de mxim esplendor de la tragdia grega s al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre si el tres grans trgics,SQUIL, SFOCLES i EURPIDES, tots tres atenesos i els nics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres. Desprs, del s. IV a. C. en endavant la tragdia entra en decadncia. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a repetir la representaci dels grans trgics del s. V a. C. AUTORS

cbstorre

TemesLa tragdia s un gnere dramtic en el qual el protagonista es un heroi o herona d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi dest i rep un aprenentatge a travs del seu sofriment.

cbstorre

Els dramaturgs no es veien obligats a inventar nous arguments. Aix feia que el grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel pblic L'important era, doncs, la interpretaci: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experincia nova per als espectadors.

Excepte els Perses d'squil, totes les altres tragdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. Orestes i Clitemnestra

cbstorre

A travs del mite la tragdia posava en qesti la concepci que tenia la societat grega de la moral i de la concepci de l'home. Dos conceptes sn essencials en la tragdia: el sofriment (pthos) i el conflicte (agon). El sofriment sobre el qual reflexiona la tragdia s el de l'heroi, un home excepcional que mereix el triomf, per a qui el dest l'aboca a la runa. El conflicte enfronta l'heroi amb un o ms personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades. L'objectiu de la tragdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificaci de les emocions per mitj de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors

cbstorre

SQUILBiografia(Eleusis, 525-456 a. C.) va escriure unes 90 obres, de les quals es conserven completes noms set tragdies:Pertanyia a una noble i rica famlia de terratinents.Va ser testimoni de la fi de la tirania dels Pisistrtides i de les reformes de Clstenes.Participa a les guerres mdiques: Marat i Salamina. El seu epitafi:Aquesta tomba amaga la pols d'squil, fill d'Eufori i orgull de la frtil Gela Del seu valor Marat en va ser testimoni, i els medes de llarga cabellera, que en van tenir massa, d'ell.

Dedicaci constant al teatre

cbstorre

Perses (472 aC): s l'nica tragdia d'argument no mitolgic, sin extret de la histria contempornia. L'acci se situa a la cort del rei persa Xerxes quan rep la notcia de la derrota de la flota persa pels grecs a Salamina (480 a. C..)Cstig div de la hybris de Xerxes

cbstorre

Orestia: s l'nica trilogia que ens ha arribat sencera. Les tres tragdies que la componen estan basades en el mite de la mort d'Agammnon i la venjana d'Orestes:

cbstorre

Agammnon: el comandant de l'expedici grega contra Troia, el rei Agammnon, torna a Argos desprs de destruir Troia, i s assassinat per la seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant Egist. Tamb s morta Cassandra, la princesa troiana que ell portava com presonera

cbstorre

Cofores: per ordre del du Apollo el fill d'Agammnon, Orestes, ajudat per la seva germana Electra, venja el pare matant Egist i la seva prpia mare.

cbstorre

Eumnides: les Fries o Erinies divinitats de la venjana i dels remordiments, persegueixen Orestes, que cerca refugi a Atenes, on la deessa Atena funda el tribunal de l'Arepag per jutjar-lo.

Finalment Orestes, grcies a Atenea, s absolt.

cbstorre

SuplicantsFugida de les 50 filles de Dnao, perseguides pels 50 fills dEgipte a ArgosHospitalitat dArgos i predomini de la justcia sobre l'inters

cbstorre

Prometeu encadenat

Les Ocenides aconsellen Prometeu sotmetres a ZeusIo, perseguida pel tbanHermes no aconsegueix treure el seu secretEnfonsament de la roca de Prometeu

Prometeu personifica la personalitat del tit com a heroi individual, defensor dels febles contra el dictador

cbstorre

Set contra Tebes. Trilogia no conservada: Laios, dip, Set contra Tebes i drama satric LesfinxLluita fratricida a les portes de Tebes entre Etocles i Polinices

cbstorre

Caracterstiques generals:

squil sovint tracta la falta (religiosa) i el seu cstig a travs de successives generacions d'una mateixa famlia.Justcia divina, dest, responsabilitat Per a squil l'home ha d'arribar al coneixement a travs del patiment (pthei mthos). En el teatre d'squil un tema central s la hybris (desmesura), que es produeix quan un home vol anar ms enll de la seva condici humana i del seu dest i que comporta el cstig (ate) dels dus, la seva runa. Missatge religis amb fons polticLlenguatge elevat, amb abundncia de figures retriques, elements del llenguatge ritual i religis, exotisme, arcaismes....

cbstorre

SFOCLESNascut a Colonos, 497-406 a. C.va escriure 123 obres, de les quals queden set tragdies i un drama satric (Rastrejadors). La seva vida coincideix amb lpoca desplendor de Pricles a Atenes:Guerres mdiquesPentecontcia: el temps entre una guerra i laltraGuerra del PeloponnsActivitat pblica: tresorer de la Lliga de Delos, estrateg amb Pricles...

cbstorre

iaxTema: guerra de Troia, i bogeria diax. Les armes dAquil.les les deu tenir iax, per fent trampes sn donades a Ulisses. iax vol venjar-se i matar-los per Atenea el torna boig, llavors mata ramats pensant que sn els aqueus. Quan es dona compte, clava la seva espasa i es llena a sobre. La seva esposa Tecmesa cobreix el cadver.

cbstorre

Les Traqunies / Les dones de TraquisTema: Hracles i la seva mort per culpa de la gelosia de Deianira. El centaure Neso es va propassar amb Deianira: Hracles el va matar, per ell va donar-li part de la seva sang com amulet per fer servir si ell senamorava duna altra. Hracles, en acabar els seus treballs, arribava a casa amb una nova esposa. Deianira sense saber-ho el va matar. Quan va pujar al cel, va casar amb Hebe.

cbstorre

dip rei: ANAGNRISISdip rei de Tebes desprs de desxifrar l'enigma de l'Esfinx i casar-se amb Iocasta, ha d'esbrinar qui va matar el seu antecessor, Laios, si vol alliberar Tebes d'una pesta enviada pels dus. Al final descobreix amb horror no solament que l'assass s ell mateix, sin que Laios i Iocasta sn els seus propis pares, que el van abandonar per evitar el compliment de l'oracle segons el qual mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare.En saber la veritat, Iocasta se sucida i dip es treu els ulls. Les ms famoses sn les obres del cicle de Tebes, sobre el mite d'dip i els seus fills:

cbstorre

dip a Colonos:

dip s un vell captaire cec, que, guiat per les seves filles Antgona i Ismene, arriba a l'tica, on un oracle li ha anunciat que se salvar. El cor dAtenes el vol expulsar, per el rei, Teseu, el deixa quedar-se. Aleshores dip mor en pau.

cbstorre

Antgona:

Els fills d'dip havien de regnar Tebes alternativament, per Etocles, quan li arriba el torn de deixar el govern al seu germ Polinices, no l'hi cedeix. Polinices llavors ataca Tebes i els dos germans es maten l'un a l'altre en el combat, com havia predit el seu pare dip. El seu oncle, Creont, es converteix en el nou governant, i la primera disposici que pren s deixar insepultes les despulles de Polinices, perqu va arribar com enemig de la ciutat. Tanmateix la seva germana, Antgona, l'enterra. El cstig de Creont s sepultar-la viva. Per la mort d'Antgona provoca la runa del mateix Creont.

cbstorre

Filoctetes, Tema: Ulisses i Neoptlem han de convncer Filoctetes perqu els acompanyi a Troia, malgrat que lhavien abandonat a lilla de Lemnos. Ulisses vol fer servir trampes, mentre que Neoptlem vol dir-li la veritat.

cbstorre

Electra igual que les Cofores d'squil, centrada en la venjana d'Orestes i Electra contra la seva mare, per aqu la figura forta s Electra

cbstorre

Caracterstiques generals:

Sfocles introdueix grans innovacions en el teatre atens: abandona la unitat temtica de la trilogia, augmenta el nombre d'actors de dos a tres, amb la qual cosa dna ms importncia al dileg Lhome ha dacceptar la justcia implacable dels dusSfocles defensa una democrcia basada en el respecte de la religi i els dus tradicionals, enfront dels corrents filosfics racionalistes que desvinculaven l'Estat de la religi. En el teatre sofocli hi ha una contraposici entre les accions humanes i les decisions dels dus. Ironia sofclia: lheroi parla sense ser conscient de la realitat que hi ha darrera de les seves paraules (dip s lexemple ms evident).

cbstorre

EURPIDESNascut a Atenes, c. 485-406 a. C.. Dell es conserven 19 obres de les 92 que va escriure.Mentre va viure, no va gaudir de l'acceptaci del pblic ni va guanyar gaires concursos trgics, sin que el seu teatre va aconseguir l'xit desprs de mort, superant en representacions squil i Sfocles. Preocupaci per les innovacions culturals i ideolgiques: sofstica, retrica; biblioteca prpiaAllunyament de la vida pblicaAtenci especial a les dones com a protagonistes de els seves tragdies

cbstorre

Alcestis:Alcestis fou una herona, filla de Plias i d'Anaxbia. Es cas amb Admet, al qual Apollo volgu concedir la immortalitat; per les Moires noms ho acceptaren si alg altre s'oferia a morir en lloc seu. Alcestis s'hi va oferir per amor al seu marit, i aix baix a l'Hades quan li hauria pertocat a Admet, per Hracles, aleshores hoste del seu palau, va anar-la a cercar als inferns per retornar-la a Admet.

cbstorre

Medea: Quan els ARGONAUTES arriben a la Clquide, Medea s'enamora de Json i els ajuda amb els seus poders mgics a recuperar el vell d'or, traint el seu pare, el rei, i el seu poble i matant el seu propi germ. Desprs fuig amb els grecs i es casa amb Json. L'obra comena quan, vivint tots dos a Corint amb els seus fills, Json vol separar-se'n per casar-se amb la filla del rei. Per Medea es venja de Json matant amb mgia la seva promesa i els seus propis fills.

cbstorre

Tot seguit fuig de Corint i desapareix en un carro arrastrat per dracs alats, que li havia regalat el seu avi Hlios

cbstorre

Hiplit: Fedra, casada amb Teseu, rei d'Atenes, s'enamora del seu fillastre Hiplit. Sense cap altra esperana que la mort, explica el seu secret a la dida. Quan la dida insinua a Hiplit l'amor de Fedra, el noi el refusa indignat. Llavors Fedra, espantada perqu Hiplit la delati a Teseu i despitada pel seu rebuig, es penja desprs d'escriure una nota on acusa Hiplit de voler-la seduir.

cbstorre

Teseu desterra el fill, el qual mor en un accident en sortir d'Atenes.

cbstorre

Les altres obres conservades sn: Cicle dHracles: Els fills d'Hracles Hracles foll

Cicle teb: Fencies, Suplicants

Cicle troi: Hcuba, Andrmaca, Hlena, TroianesCasal dArgos: Ifigenia a ulida, Ifigenia a Turida, Orestes, Electra

I Bacants El Ciclop (drama satric): escenifica un lepisodi de lOdissea Resos: episodi del cant X de la Ilada

cbstorre

Tcnica dEurpidesTcnicament Eurpides.dna menys importncia al paper del cor.usa sovint el procediment del deus ex machina.El teatre d'Eurpides es caracteritza pel seu realisme i per la seva comprensi de les passions humanes com l'amor i la gelosia, motors del comportament de l'home.Home que posa en dubte els valors tradicionals.Les protagonistes femenines reflexionen i sn ms ntegres que els homes.Aprofita els mites per a posar en relleu les misries i defectes dels humans.

cbstorre

LA COMDIA A la comdia tica hi ha dos grans perodes:

Comdia Antiga: s. V a. C. i principis del IV a.C.Comdia Mitja: sha perdut totalment, entre el 400 i el 323 aCComdia Nova: 323 fins 263 aC.

cbstorre

COMDIA ANTIGA Comdia i tragdia: semblancesLligam amb el culte a DionsRepresentacions en el mateix context religis i cvicPart duna competiciCombinaci lrica coral i recitat actorsAcci mtica amb presncia de dus i heroisTema com: lheroi senfronta amb una situaci angoixanDifernciesA la tragdia hi ha dolor i mortLlenguatge solemne i religis Lheroi s un personatge mtic La comdia es situa al present, amb persones realsBroma, ironia, burla, escatologia, vulgar....

cbstorre

Orgens comdiaSegons Aristtil neix del mateix culte a DionsEn les festes al camp els vinyataires recorren els camps en grups festius entonant cants fllics i lloances a Dions amb tota mena dimprovisacions burlesquesEl conjunt de divertiments sanomenava komos Sabem que aquestes farses grolleres es feien al Peloponns des de molt antic, i que foren introdudes al s VI a ltica. A partir del 486 aC a Atenes, es representaven en concursos oficials

joaldunak

cbstorre

Comdia AntigaAristfanes s el representant principalBarreja de farsa i stiraLa representaci de la comdia la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fallus de pell i mscares caricaturesques.

cbstorre

Esquema argumentalL'argument se centra normalment en una idea fantstica que se li acut al protagonista i que realitza al llarg de l'obra, malgrat els obstacles que troba i que va superantTemes:Crtica del poderAtac als vicis del present i idealitzaci del passatBurla de tot all que es nou, innovador, immoral...Contraposici entre un mn real i un mn fantstic, irreal: utopia, fugida del moment present

cbstorre

PersonatgesPersonatges: Vells glotons i lbrics dones obsessionades per la beguda i el sexe poltics corruptes poetes i filsofs depravats joves decadents

Objectiu principal: fer riure, divertir

cbstorre

Estructura formal de la comdiaPrleg: presenta lheroi , la seva situaci angoixant, i el pla que t per afrontar-laProdos: el cor entra i es declara a favor o en contra de lheroiEpisodis: dilegs dels personatges i escenes que fan avanar lacciAgn, debat entre lheroi i alg que soposa al seu plaParbasis: el corifeu savana i en nom del poeta es dirigeix als espectadors xode i Comos, apoteosi de la victria de lheroi amb gran alegria general, que acaba amb boda, banquet o festa

cbstorre

Aristfanes (448-385 aC)De les ms de 40 comdies resten onze Els acarnesos (425 a.C.) : volen fer la pau pel seu compte Els cavallers (424 a.C.) crtica a Cle i al poble: manipulableEls nvols (423 a.C.): contra ScratesLes vespes (422 a.C.): contra els jutgesLa pau (421 a.C.): un camperol marxa a lOlimpEls ocells (414 a.C.)Lisstrata (411 a.C.)Les tesmofries (411 a.C.)Les granotes (405 a.C.) Les assembleistes (392 a.C.)Pluto (388 a.C.)Curiositat: el gest daixecar el dit mig, apareix ja en Els Nvols. En aquesta comdia el Estrepsades quan li parlen dun vers dctil. Ells aixeca el dit i pregunta: Quin?Aquest?, amb el que va fer petar de riure al pblic.

cbstorre

Altres caracterstiques de la comdia aristofnicat grans dosis de fantasia; busca fer riure amb la actualitat poltica l'acci se situa al mn contemporani, i es fan constants referncies a fets i personatges de la vida real; tothom est exposat a la burla i a l'insult: dus, herois i ssers mtics, poltics, literats i intellectuals com Eurpides i Scrates, militarsAristfanes hi expressa les seves idees poltiques: oligarqua filoespartana. una de les principals fonts de comicitat s l'obscenitat, amb abundants metfores sexuals, est en el orgen del kommos. mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge colloquial i vulgar, per en les seves pardies recorre a l'argot del dret, dels metges, dels filsofs o dels retrics. s fora habitual la pardia de la tragdia, amb paraules grandiloqents.

cbstorre

COMDIA NOVA: influeix en la romanas. IV a. C.: la comdia pateix una transformaci decisiva, tant tcnica com de contingut, lligada als canvis de la societat Desapareix la polis i la democrcia, i, en conseqncia, la comdia perd la seva crrega poltica. El cor no t paper dins l'obra, de manera que els entreactes s'omplen amb canons i danses independents del text. Es converteix en una comdia de costums, de caire ms o menys moralista. El llenguatge s colloquial, amb un mnim d'obscenitat verbal Ms que psicologia del personatge es creen arquetips: vell de mal geni, el seu astut esclau, el noi i la noia una mica ximple, el militar fatxenda, etc. La comicitat es basa en situacions plenes d'equvocs i amb un argument ple d'embolics i confusions. Sempre acaba amb un final feli, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte: ANAGNRISIS acostuma a haver-hi un conflicte amors: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.

cbstorre

MenandreSolament en queda una pea completa: el Dscol, de l'atens Menandre, per, tanmateix, la Comdia Nova ha exercit molta ms influncia en el teatre posterior que no l'Antiga a travs del teatre llat (Plaute i Terenci), que va inspirar-se sempre en obres gregues d'aquest perode i d'on van beure autors com Shakespeare o Molire.

cbstorre