NPQ 451 • maig-juny 2010 29

activitats

INTRODUCCIÓ

Un delta és la formació geològi-ca d’aspecte triangular (d’aquí elnom per la semblança amb la lletragrega Δ) que alguns rius originenen arribar al mar, a causa de l’acu-mulació de sediments en les sevesdesembocadures. Només formendeltes els rius que travessen cade-nes de muntanyes que impedeixenque els sediments es vagin quedantpel camí i fan que els materials esconcentrin en el punt de contacteamb el mar. A més, el mar ha deser tranquil, com el Mediterrani,sense corrents forts que arrosse-guin els sediments acabats de di-positar. L’origen i l’estructura delsdeltes es deuen a la interacció en-tre les aportacions de sediments perpart del riu i les variacions del ni-vell del mar.

Els materials terris que formenels deltes són força variats, peròsolen ser una mescla d’argiles, llimsi sorra. Això fa que els sòls dels del-tes en general siguin molt fèrtils, toti que de vegades contenen un ni-vell de sal una mica elevat.

Hi ha cinc grups principals defactors que influeixen en el desen-volupament deltaic: el regim fluvial,els processos costaners, el com-portament estructural de l’àrea i elscanvis del nivell de base, la mor-fologia del precontinent i el clima.La interacció entre aquests factorscondiciona les característiques es-pecífiques i l’evolució de cada deltaen particular. En funció de la sevaimportància es poden classificar di-ferents tipus de deltes. Quan elprocés dominant és el regim fluvi-

EL DELTA DE L’EBRE *

al, s’obtenen els deltes regits pelriu, caracteritzats per perllongar-seextensament mar endins sobre laplataforma continental i posseir unalínia de costa altament fistonada iirregular. En aquest cas, una granextensió de la planúria deltaica ésatribuïble a l’ambient palustre.L’exemple clàssic d’aquest tipus dedelta és el del Mississipí. Pel con-trari, quan els processos costanerssón els dominants, té lloc l’altre ex-trem de la gama, és a dir, elsdeltes regits per les onades, elsdeltes regits per les marees o elsdeltes regits pels corrents. Aquestsdeltes es caracteritzen per una pe-netració molt més reduïda marendins sobre la plataforma conti-nental i per una línia de costa moltmés regular. La seva planúria del-taica es desenvolupa en gran partpròxima a l’antiga línia de costa. Unexemple clàssic és el delta delSenegal.

El delta de l’Ebre (figura 1) és uncas intermedi, on la influència fluvi-al està clarament marcada per lanotable projecció mar endins de laplanúria deltaica, d’uns 25 km, i elsprocessos costaners es manifestenper la gran regularitat de la línia decosta, per la presència de grans flet-xes litorals i per les extenses planú-ries d’arena que els flanquegen.

ORÍGENS I FORMACIÓ DELDELTA DE L’EBRE

Les formacions deltaiques del’Ebre són tan antigues com el propiriu, però el complex deltaic actualtal com nosaltres el coneixem no esva iniciar fins a la fi de l’última glaci-ació i el consegüent ascens eustà-tic del nivell del mar. Aquest ascensva passar per etapes de relativa es-tabilització, i en cadascuna d’aques-tes es va formar una planícia

Figura 1. El delta de l’Ebre (imatge extreta del Google Earth).* Conferència audiovisual dintre

del cicle Món i tradició XVII.

30 NPQ 451 • maig-juny 2010

activitats

deltaica més o menys extensa, pos-teriorment submergida per la trans-gressió marina, i que servia desprésde base d’assentament de la se-güent. De fet, tot el que en conei-xem actualment són aportacions del’últim mil·lenni, ja que les anteriorss’han enfonsat per la mateixa sub-sidència del Delta.

Al segle XII, gràcies a les dadesrecollides per un geògraf àrab, sa-bem que els terrenys deltaics pene-traven ja alguns quilòmetres marendins. En el segle XV el riu tenia

diverses desembocadures, una deles quals va originar, fins al segleXVI, la Punta de la Banya. El Fan-gar, que constitueix el lòbul deltaicseptentrional, és de formació mésmoderna, ja en els segles XVII-XIX.

A la figura 2 es mostra l’evoluciómorfològica durant els últims 4000anys, segons estudis de diversosgeòlegs. No oblidem que els siste-mes deltaics són sistemes dinàmicsque al llarg del temps estan en cons-tant evolució i van adquirint diver-ses formes.

EL DELTA AVUI DIA IPREVISIONS DE FUTUR

Actualment, dues franges sor-renques sorgeixen a ambdós cos-tats de la plataforma deltaica queendinsant-se al mar formen senglesports naturals. Aquestes formacionsarenoses són: al nord, la penínsuladel Fangar (figura 3) que tanca elport del mateix nom; al sud la barradel Trabucador (figura 4), estret ist-me de 6 km de longitud i 100-200 md’amplada, porta a l’extensa penín-sula de la Punta de la Banya, de25 km2, que circumda el port delsAlfacs; aquest port, amb els seus49 km2 de superfície, 18 km de lon-gitud i 5,2 km d’amplada màxima,és el port natural més gran d’Euro-pa. Al front deltaic, a la desembo-cadura del riu, es troben les illesde Buda i de Sant Antoni que, se-gons quines èpoques de l’any, ro-manen unides per una estreta franjade sorra.

El delta de l’Ebre amb els seus321 km2 és la zona humida mésgran de Catalunya i una de les mésimportants del Mediterrani occiden-tal, després de la Camarga france-sa i del Parque Nacional de Doñanaal sud d’Espanya. Pel que fa alsdeltes del Mediterrani, és el terceren grandària, després del gran del-ta del Nil (23.000 km2) i el delta delRoine (1.710 km2).

Figura 3. Península del Fangar, un dels indrets més espectaculars del delta de l’Ebre.

Figura 2. Evolució morfològica de l’últim desenvolupament deltaic de l’Ebre.

Configuració aproximadacap a finals de l’últim as-cens eustàtic, fa uns4.000 anys.

Representació any 1700aproximadament.

Configuració aproximadacap al segle VI.

Configuració aproximadacap al segle X.

Representació segons elmapa de Mercator-Hon-dius (1580).

Representació segons elmapa de Miguel Marín(1749).

Representació segonsels mapes de principis delsegle XX (aproximada-ment 1925).

Representació del deltade l’Ebre el 1990.

NPQ 451 • maig-juny 2010 31

activitats

El tema que preocupa més actu-alment és la regressió de la costadeltaica deguda a la manca de se-diments. Dels més de vint milionsde tones de sediment que arribavenal Delta anualment, s’ha passat auns dos milions de tones. La dife-rència queda retinguda als pantans(Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Flix,etc.). Com a conseqüència s’ha pas-sat d’un delta dominat pel riu a undelta dominat pel mar.

Segons estudis recents s’estimaque la zona costanera del delta del’Ebre s’enfonsarà 50 cm abans del’any 2100. Si a això se suma l’aug-ment del nivell del Mediterrani, s’ar-riba a unes previsions de futur nogaire optimistes (figura 5).

EL PARC NATURAL

L’any 1983, la Generalitat deCatalunya, en motiu de la desseca-ció il·legal de la llacuna de Canal Velli a petició dels habitants de Deltebre,va decretar la creació del Parc Na-tural del Delta de l’Ebre que englo-bava les zones d’interès natural del’hemidelta nord. Posteriorment,l’any 1986 el decret es va ampliarper incloure les zones més impor-tants de l’hemidelta sud.

Actualment, el parc natural téuna superfície de 77,36 km2 (39,79

a l’hemidelta nord i 37,57 a l’hemi-delta sud), és a dir, gairebé un 25 %de la superfície total del Delta. Com-pren les següents àrees: penínsu-les del Fangar i de la Punta de laBanya; illes de Buda, Sant Antoni iSapinya; llacunes de Canal Vell, lesOlles, l’Encanyissada, la Tancada,l’Aufacada i la Platjola; ullals deBaltasar; erms de Vilacoto; dunes iplatja del Garxal; i diverses platgesi sorrals litorals.

EL CLIMA

El clima del delta de l’Ebre és eltípic del Mediterrani, amb tempera-tures moderades i humitat elevada,amb precipitacions escasses i tem-pestuoses concentrades durant laprimavera i la tardor. Els estius sónsecs.

El fenomen més característicd’aquest territori és el vent, persis-

Figura 4. Capvespre a la barra del Trabucador. A l’esquerra mar obert, a la dreta el port dels Alfacs.

Figura 5. Previsions de futur i estratègies de prevenció; el Periódico, 18-4-2009.

32 NPQ 451 • maig-juny 2010

activitats

tent i moltes vegades intens, deguta que el riu passa encaixonat entremuntanyes abans d’arribar al Delta,formant un tub natural responsablede la canalització dels vents que hicirculen a gran velocitat, sobretotdurant l’hivern.

NUCLIS URBANS

Els nuclis urbans que circumdenel Delta són: l’Ampolla (3.118 h.),l’Aldea (4.063 h.), Amposta, la capi-

tal del Montsià (21.240 h.) i SantCarles de la Ràpita (15.511 h.). Albell mig del Delta s’hi troben: Del-tebre, municipi que aglutina les duesantigues partides de Jesús i Maria ila Cava (11.751 h.), Camarles(3.555 h.), Sant Jaume d’Enveja(2.995 h.), els Muntells (522 h.), elPoble Nou del Delta (167 h.) i Bala-da (18 h.). També hi ha dues urba-nitzacions a tocar de mar: Riumar(330 h.) i els Eucaliptus (125 h.), quepertanyen als municipis de Deltebrei Amposta, respectivament.

LES LLACUNES

Totes les llacunes del Delta sónd’aigües més o menys dolces, de-gut principalment a l’aportació d’ai-gües provinents dels arrossars, iposseeixen al seu voltant un cintu-ró de vegetació helofítica (amb lapart inferior coberta d’aigua) com-posta, sobretot, de canyars i ca-nyissers.

Les més importants són la deCanal Vell i de les Olles a l’hemidel-ta nord, l’Encanyissada, la Tancada,la Platjola i l’Alfacada a l’hemideltasud, i Calaix Gran i Calaix de Mar al’illa de Buda.

Esment especial mereixen elsullals de Baltasar o ullals de l’Aris-pe, situats a la part occidental del’hemidelta sud en el punt de con-tacte entre el Delta i el continent. Estracta de surgències subterràniespermanents d’aigua dolça continen-tal provinent de la serra del Montsiài dels Ports de Tortosa, que formenpetites llacunes aïllades d’un diàme-tre entre 5 i 55 m, i una fondàriaentre 2,5 i 6 m.

FLORA I FAUNA

Pel que fa a la flora, aquesta vedeterminada pel notable gradient desalinitat del Delta, que oscil·la desdels sòls salats fins a les terres fèr-tils i aptes per al conreu.

Les comunitats vegetals més im-portants són les pròpies de les zo-nes d’alta salinitat, degut a la graninfluència del mar. A les dunes estroben principalment el borró, la lle-terassa de platja o lletera marina iel lliri de mar. A les zones amb sòlsmolt salats i inundats durant bonapart de l’any trobem la sosa. Els sòlsde baixa salinitat són ocupats peljonc marí. Els canyars, els canyis-sers i les bogues són molt abun-dants a les llacunes. A les riberessalabroses s’hi troben els tamarius.Als ullals creixen els nenúfars. Fi-

Figura 6. Martinet ros pescant en un canal.

Figura 7. Flamencs sobrevolant la península del Fangar.

NPQ 451 • maig-juny 2010 33

activitats

nalment, als marges del riu s’hi tro-ben les úniques comunitats forestalsdel Delta, els denominats boscos deribera.

Pel que fa a la fauna, hi trobemdiverses espècies d’insectes (prin-cipalment odonats i alguns lepidòp-ters com la papallona tigre), rèptils(serps d’aigua i sargantanes), am-fibis (sobretot la granota verda),crustacis, peixos (esment especialmereix l’anguila) i, sobretot, aus.De les aproximadament 600 espè-cies d’aus conegudes a Europa,unes 330 es poden veure al deltade l’Ebre. Durant la primavera il’estiu crien un centenar d’espèci-es diferents, especialment d’ausaquàtiques.

Tot seguit s’exposen algunes deles principals espècies d’aus. Ardè-ids: bitó, martinet menut, martinetde nit, martinet ros (figura 6), mar-tinet blanc, esplugabous, bernatpescaire i agró roig; limícoles: cor-riol camanegre, camesllargues, becd’alena, tètol cuanegre i perdiu demar; anàtids: ànec collverd, ànecbecvermell i xarxets; ràl·lids: fotja,polla d’aigua i polla blava; làrids: ga-vina corsa i altres gavines; estèr-nids: xatracs i fumarells; passerifor-mes: blauet, terreroles i estornells;rapinyaires: arpella vulgar, esparvercendrós, xoriguer comú i òliba; il’espècie més emblemàtica del Del-ta: el flamenc (figura 7).

L’ARROSSAR

El conreu de l’arròs fou implan-tat al Delta a la darreria del segleXIX, amb l’obertura dels canals dela dreta i de l’esquerra del riu. Actu-alment, l’arrossar (figura 8) cobreixuns 210 km2 dels 250 km2 de su-perfície agrària útil, formant partsubstancial del paisatge deltaic iconstituint per si mateix una zonahumida de gran importància per laproducció alimentària per a moltesespècies salvatges que s’aprofitenen diverses èpoques del seu cicle.

Figura 9. El Josep, veterà del pas de barca entre la Cava i Sant Jaume d’Enveja,conduint el seu transbordador.

Figura 8. L’arrossar cobreix un 84 % de la superfície agrària útil del delta de l’Ebre.

El cicle arrosser exigeix inunda-cions periòdiques de gran quantitatde la superfície deltaica, mitjançantuna xarxa de canals i sèquies d’uns400 km de longitud, i el seu poste-rior assecament. Des del mes d’abrilfins al setembre l’aigua dolça circu-la des del riu fins als camps i des-emboca a les llacunes litorals id’aquestes al mar. Pel desembre estanquen les comportes d’entrada il’aigua roman estancada en campsi canals, on s’evapora durant l’hivern,

fins arribar a la sequedat quasi totala finals de febrer. Durant el març estreballen els camps i es preparen pera la sembra, mantenint-se totalmentsecs fins que s’inunden de nou perl’abril, recomençant així el cicle.

El cicle de l’arròs és el que de-termina els quatre colors dominantsque presenta el Delta al llarg del’any: blau a la primavera, quan elcel es reflecteix als camps inundats,verd a l’estiu, quan l’arròs forma una

Figura 10. Festa de la plantada a l’illa de Buda.

Figura 11. Festa de la sega a l’illa de Buda.

immensa catifa d’aquest color, quevira al groc de l’arròs madur i delsrostolls, i marró a l’hivern, el marróde la terra verge i eixuta.

L’allau d’aigua dolça durant l’es-tiu a les llacunes i, més tard, al mar,fa que la salinitat d’aquests indretssigui més baixa a aquesta època del’any que a l’hivern, quan de fet hau-ria de ser a l’inrevés, ja que l’eva-poració deguda a les altes tempe-ratures de l’estiu fa augmentar laconcentració de sals. Aquesta situ-ació atípica té gran influència en elsritmes biològics i en el desenvolu-pament de diverses espècies depeixos i marisc.

LA PESCA

El delta de l’Ebre és una zonaadequada per a la pesca, degut a lacombinació de l’aigua dolça i la sa-lada i a la gran quantitat de nutri-ents que el riu aporta al mar. De fet,el delta de l’Ebre concentra més del10 % de les captures pesqueres delsports catalans i la quarta part delsports tarragonins. El principal portpesquer, amb més de 160 embar-cacions, és el de Sant Carles de laRàpita. A la subhasta s’hi troba tottipus de peix blau, marisc i crusta-cis, en especial el llagostí.

Les tranquil·les aigües de la ba-dia del Fangar i del port dels Alfacshan estat idònies per a la instal·lacióde vivers de musclos i ostrons. Tam-bé cal destacar la pesca de l’angulai de l’anguila.

PASSOS DE BARCA

Des d’Amposta fins a la desem-bocadura del riu no hi ha cap pontper travessar-lo. És per això queels dos nuclis urbans més impor-tants situats al bell mig del Delta,Deltebre al marge esquerre del riu iSant Jaume d’Enveja al marge dret,estan comunicats mitjançant trans-bordadors (figura 9), que permeten

el pas de persones, bicicletes i cot-xes. Actualment, hi ha un pont enconstrucció que unirà aquestes duespoblacions.

FESTES POPULARS

Com a la resta de pobles deCatalunya, tots els pobles del Deltacelebren les seves festes majorsamb manifestacions musicals, ses-sions de ball, concursos de pesca,gegants, correfocs i altres activitats,

però mereixen esment especial lesfestes relacionades amb les faenesde l’arròs pels mètodes convencio-nals, concretament les festes de laplantada, el mes de juny, i les fes-tes de la sega, el mes de setembre.En aquestes festes es planta i sesega l’arròs tal com es feia abansde l’aparició de la maquinària agrí-cola, per tal de recuperar una deles tradicions més antigues del del-ta de l’Ebre (figures 10 i 11).

Joan Astor

34 NPQ 451 • maig-juny 2010

activitats