Delta de l’Ebre

6
NPQ 451 maig-juny 2010 29 activitats INTRODUCCIÓ Un delta és la formació geològi- ca d’aspecte triangular (d’aquí el nom per la semblança amb la lletra grega Δ) que alguns rius originen en arribar al mar, a causa de l’acu- mulació de sediments en les seves desembocadures. Només formen deltes els rius que travessen cade- nes de muntanyes que impedeixen que els sediments es vagin quedant pel camí i fan que els materials es concentrin en el punt de contacte amb el mar. A més, el mar ha de ser tranquil, com el Mediterrani, sense corrents forts que arrosse- guin els sediments acabats de di- positar. L’origen i l’estructura dels deltes es deuen a la interacció en- tre les aportacions de sediments per part del riu i les variacions del ni- vell del mar. Els materials terris que formen els deltes són força variats, però solen ser una mescla d’argiles, llims i sorra. Això fa que els sòls dels del- tes en general siguin molt fèrtils, tot i que de vegades contenen un ni- vell de sal una mica elevat. Hi ha cinc grups principals de factors que influeixen en el desen- volupament deltaic: el regim fluvial, els processos costaners, el com- portament estructural de l’àrea i els canvis del nivell de base, la mor- fologia del precontinent i el clima. La interacció entre aquests factors condiciona les característiques es- pecífiques i l’evolució de cada delta en particular. En funció de la seva importància es poden classificar di- ferents tipus de deltes. Quan el procés dominant és el regim fluvi- EL DELTA DE L’EBRE * al, s’obtenen els deltes regits pel riu, caracteritzats per perllongar-se extensament mar endins sobre la plataforma continental i posseir una línia de costa altament fistonada i irregular. En aquest cas, una gran extensió de la planúria deltaica és atribuïble a l’ambient palustre. L’exemple clàssic d’aquest tipus de delta és el del Mississipí. Pel con- trari, quan els processos costaners són els dominants, té lloc l’altre ex- trem de la gama, és a dir, els deltes regits per les onades, els deltes regits per les marees o els deltes regits pels corrents. Aquests deltes es caracteritzen per una pe- netració molt més reduïda mar endins sobre la plataforma conti- nental i per una línia de costa molt més regular. La seva planúria del- taica es desenvolupa en gran part pròxima a l’antiga línia de costa. Un exemple clàssic és el delta del Senegal. El delta de l’Ebre (figura 1) és un cas intermedi, on la influència fluvi- al està clarament marcada per la notable projecció mar endins de la planúria deltaica, d’uns 25 km, i els processos costaners es manifesten per la gran regularitat de la línia de costa, per la presència de grans flet- xes litorals i per les extenses planú- ries d’arena que els flanquegen. ORÍGENS I FORMACIÓ DEL DELTA DE L’EBRE Les formacions deltaiques de l’Ebre són tan antigues com el propi riu, però el complex deltaic actual tal com nosaltres el coneixem no es va iniciar fins a la fi de l’última glaci- ació i el consegüent ascens eustà- tic del nivell del mar. Aquest ascens va passar per etapes de relativa es- tabilització, i en cadascuna d’aques- tes es va formar una planícia Figura 1. El delta de l’Ebre (imatge extreta del Google Earth). * Conferència audiovisual dintre del cicle Món i tradició XVII.

description

Article publicat a NPQ 451 (maig-juny 2010).

Transcript of Delta de l’Ebre

NPQ 451 • maig-juny 2010 29

activitats

INTRODUCCIÓ

Un delta és la formació geològi-ca d’aspecte triangular (d’aquí elnom per la semblança amb la lletragrega Δ) que alguns rius originenen arribar al mar, a causa de l’acu-mulació de sediments en les sevesdesembocadures. Només formendeltes els rius que travessen cade-nes de muntanyes que impedeixenque els sediments es vagin quedantpel camí i fan que els materials esconcentrin en el punt de contacteamb el mar. A més, el mar ha deser tranquil, com el Mediterrani,sense corrents forts que arrosse-guin els sediments acabats de di-positar. L’origen i l’estructura delsdeltes es deuen a la interacció en-tre les aportacions de sediments perpart del riu i les variacions del ni-vell del mar.

Els materials terris que formenels deltes són força variats, peròsolen ser una mescla d’argiles, llimsi sorra. Això fa que els sòls dels del-tes en general siguin molt fèrtils, toti que de vegades contenen un ni-vell de sal una mica elevat.

Hi ha cinc grups principals defactors que influeixen en el desen-volupament deltaic: el regim fluvial,els processos costaners, el com-portament estructural de l’àrea i elscanvis del nivell de base, la mor-fologia del precontinent i el clima.La interacció entre aquests factorscondiciona les característiques es-pecífiques i l’evolució de cada deltaen particular. En funció de la sevaimportància es poden classificar di-ferents tipus de deltes. Quan elprocés dominant és el regim fluvi-

EL DELTA DE L’EBRE *

al, s’obtenen els deltes regits pelriu, caracteritzats per perllongar-seextensament mar endins sobre laplataforma continental i posseir unalínia de costa altament fistonada iirregular. En aquest cas, una granextensió de la planúria deltaica ésatribuïble a l’ambient palustre.L’exemple clàssic d’aquest tipus dedelta és el del Mississipí. Pel con-trari, quan els processos costanerssón els dominants, té lloc l’altre ex-trem de la gama, és a dir, elsdeltes regits per les onades, elsdeltes regits per les marees o elsdeltes regits pels corrents. Aquestsdeltes es caracteritzen per una pe-netració molt més reduïda marendins sobre la plataforma conti-nental i per una línia de costa moltmés regular. La seva planúria del-taica es desenvolupa en gran partpròxima a l’antiga línia de costa. Unexemple clàssic és el delta delSenegal.

El delta de l’Ebre (figura 1) és uncas intermedi, on la influència fluvi-al està clarament marcada per lanotable projecció mar endins de laplanúria deltaica, d’uns 25 km, i elsprocessos costaners es manifestenper la gran regularitat de la línia decosta, per la presència de grans flet-xes litorals i per les extenses planú-ries d’arena que els flanquegen.

ORÍGENS I FORMACIÓ DELDELTA DE L’EBRE

Les formacions deltaiques del’Ebre són tan antigues com el propiriu, però el complex deltaic actualtal com nosaltres el coneixem no esva iniciar fins a la fi de l’última glaci-ació i el consegüent ascens eustà-tic del nivell del mar. Aquest ascensva passar per etapes de relativa es-tabilització, i en cadascuna d’aques-tes es va formar una planícia

Figura 1. El delta de l’Ebre (imatge extreta del Google Earth).* Conferència audiovisual dintre

del cicle Món i tradició XVII.

30 NPQ 451 • maig-juny 2010

activitats

deltaica més o menys extensa, pos-teriorment submergida per la trans-gressió marina, i que servia desprésde base d’assentament de la se-güent. De fet, tot el que en conei-xem actualment són aportacions del’últim mil·lenni, ja que les anteriorss’han enfonsat per la mateixa sub-sidència del Delta.

Al segle XII, gràcies a les dadesrecollides per un geògraf àrab, sa-bem que els terrenys deltaics pene-traven ja alguns quilòmetres marendins. En el segle XV el riu tenia

diverses desembocadures, una deles quals va originar, fins al segleXVI, la Punta de la Banya. El Fan-gar, que constitueix el lòbul deltaicseptentrional, és de formació mésmoderna, ja en els segles XVII-XIX.

A la figura 2 es mostra l’evoluciómorfològica durant els últims 4000anys, segons estudis de diversosgeòlegs. No oblidem que els siste-mes deltaics són sistemes dinàmicsque al llarg del temps estan en cons-tant evolució i van adquirint diver-ses formes.

EL DELTA AVUI DIA IPREVISIONS DE FUTUR

Actualment, dues franges sor-renques sorgeixen a ambdós cos-tats de la plataforma deltaica queendinsant-se al mar formen senglesports naturals. Aquestes formacionsarenoses són: al nord, la penínsuladel Fangar (figura 3) que tanca elport del mateix nom; al sud la barradel Trabucador (figura 4), estret ist-me de 6 km de longitud i 100-200 md’amplada, porta a l’extensa penín-sula de la Punta de la Banya, de25 km2, que circumda el port delsAlfacs; aquest port, amb els seus49 km2 de superfície, 18 km de lon-gitud i 5,2 km d’amplada màxima,és el port natural més gran d’Euro-pa. Al front deltaic, a la desembo-cadura del riu, es troben les illesde Buda i de Sant Antoni que, se-gons quines èpoques de l’any, ro-manen unides per una estreta franjade sorra.

El delta de l’Ebre amb els seus321 km2 és la zona humida mésgran de Catalunya i una de les mésimportants del Mediterrani occiden-tal, després de la Camarga france-sa i del Parque Nacional de Doñanaal sud d’Espanya. Pel que fa alsdeltes del Mediterrani, és el terceren grandària, després del gran del-ta del Nil (23.000 km2) i el delta delRoine (1.710 km2).

Figura 3. Península del Fangar, un dels indrets més espectaculars del delta de l’Ebre.

Figura 2. Evolució morfològica de l’últim desenvolupament deltaic de l’Ebre.

Configuració aproximadacap a finals de l’últim as-cens eustàtic, fa uns4.000 anys.

Representació any 1700aproximadament.

Configuració aproximadacap al segle VI.

Configuració aproximadacap al segle X.

Representació segons elmapa de Mercator-Hon-dius (1580).

Representació segons elmapa de Miguel Marín(1749).

Representació segonsels mapes de principis delsegle XX (aproximada-ment 1925).

Representació del deltade l’Ebre el 1990.

NPQ 451 • maig-juny 2010 31

activitats

El tema que preocupa més actu-alment és la regressió de la costadeltaica deguda a la manca de se-diments. Dels més de vint milionsde tones de sediment que arribavenal Delta anualment, s’ha passat auns dos milions de tones. La dife-rència queda retinguda als pantans(Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Flix,etc.). Com a conseqüència s’ha pas-sat d’un delta dominat pel riu a undelta dominat pel mar.

Segons estudis recents s’estimaque la zona costanera del delta del’Ebre s’enfonsarà 50 cm abans del’any 2100. Si a això se suma l’aug-ment del nivell del Mediterrani, s’ar-riba a unes previsions de futur nogaire optimistes (figura 5).

EL PARC NATURAL

L’any 1983, la Generalitat deCatalunya, en motiu de la desseca-ció il·legal de la llacuna de Canal Velli a petició dels habitants de Deltebre,va decretar la creació del Parc Na-tural del Delta de l’Ebre que englo-bava les zones d’interès natural del’hemidelta nord. Posteriorment,l’any 1986 el decret es va ampliarper incloure les zones més impor-tants de l’hemidelta sud.

Actualment, el parc natural téuna superfície de 77,36 km2 (39,79

a l’hemidelta nord i 37,57 a l’hemi-delta sud), és a dir, gairebé un 25 %de la superfície total del Delta. Com-pren les següents àrees: penínsu-les del Fangar i de la Punta de laBanya; illes de Buda, Sant Antoni iSapinya; llacunes de Canal Vell, lesOlles, l’Encanyissada, la Tancada,l’Aufacada i la Platjola; ullals deBaltasar; erms de Vilacoto; dunes iplatja del Garxal; i diverses platgesi sorrals litorals.

EL CLIMA

El clima del delta de l’Ebre és eltípic del Mediterrani, amb tempera-tures moderades i humitat elevada,amb precipitacions escasses i tem-pestuoses concentrades durant laprimavera i la tardor. Els estius sónsecs.

El fenomen més característicd’aquest territori és el vent, persis-

Figura 4. Capvespre a la barra del Trabucador. A l’esquerra mar obert, a la dreta el port dels Alfacs.

Figura 5. Previsions de futur i estratègies de prevenció; el Periódico, 18-4-2009.

32 NPQ 451 • maig-juny 2010

activitats

tent i moltes vegades intens, deguta que el riu passa encaixonat entremuntanyes abans d’arribar al Delta,formant un tub natural responsablede la canalització dels vents que hicirculen a gran velocitat, sobretotdurant l’hivern.

NUCLIS URBANS

Els nuclis urbans que circumdenel Delta són: l’Ampolla (3.118 h.),l’Aldea (4.063 h.), Amposta, la capi-

tal del Montsià (21.240 h.) i SantCarles de la Ràpita (15.511 h.). Albell mig del Delta s’hi troben: Del-tebre, municipi que aglutina les duesantigues partides de Jesús i Maria ila Cava (11.751 h.), Camarles(3.555 h.), Sant Jaume d’Enveja(2.995 h.), els Muntells (522 h.), elPoble Nou del Delta (167 h.) i Bala-da (18 h.). També hi ha dues urba-nitzacions a tocar de mar: Riumar(330 h.) i els Eucaliptus (125 h.), quepertanyen als municipis de Deltebrei Amposta, respectivament.

LES LLACUNES

Totes les llacunes del Delta sónd’aigües més o menys dolces, de-gut principalment a l’aportació d’ai-gües provinents dels arrossars, iposseeixen al seu voltant un cintu-ró de vegetació helofítica (amb lapart inferior coberta d’aigua) com-posta, sobretot, de canyars i ca-nyissers.

Les més importants són la deCanal Vell i de les Olles a l’hemidel-ta nord, l’Encanyissada, la Tancada,la Platjola i l’Alfacada a l’hemideltasud, i Calaix Gran i Calaix de Mar al’illa de Buda.

Esment especial mereixen elsullals de Baltasar o ullals de l’Aris-pe, situats a la part occidental del’hemidelta sud en el punt de con-tacte entre el Delta i el continent. Estracta de surgències subterràniespermanents d’aigua dolça continen-tal provinent de la serra del Montsiài dels Ports de Tortosa, que formenpetites llacunes aïllades d’un diàme-tre entre 5 i 55 m, i una fondàriaentre 2,5 i 6 m.

FLORA I FAUNA

Pel que fa a la flora, aquesta vedeterminada pel notable gradient desalinitat del Delta, que oscil·la desdels sòls salats fins a les terres fèr-tils i aptes per al conreu.

Les comunitats vegetals més im-portants són les pròpies de les zo-nes d’alta salinitat, degut a la graninfluència del mar. A les dunes estroben principalment el borró, la lle-terassa de platja o lletera marina iel lliri de mar. A les zones amb sòlsmolt salats i inundats durant bonapart de l’any trobem la sosa. Els sòlsde baixa salinitat són ocupats peljonc marí. Els canyars, els canyis-sers i les bogues són molt abun-dants a les llacunes. A les riberessalabroses s’hi troben els tamarius.Als ullals creixen els nenúfars. Fi-

Figura 6. Martinet ros pescant en un canal.

Figura 7. Flamencs sobrevolant la península del Fangar.

NPQ 451 • maig-juny 2010 33

activitats

nalment, als marges del riu s’hi tro-ben les úniques comunitats forestalsdel Delta, els denominats boscos deribera.

Pel que fa a la fauna, hi trobemdiverses espècies d’insectes (prin-cipalment odonats i alguns lepidòp-ters com la papallona tigre), rèptils(serps d’aigua i sargantanes), am-fibis (sobretot la granota verda),crustacis, peixos (esment especialmereix l’anguila) i, sobretot, aus.De les aproximadament 600 espè-cies d’aus conegudes a Europa,unes 330 es poden veure al deltade l’Ebre. Durant la primavera il’estiu crien un centenar d’espèci-es diferents, especialment d’ausaquàtiques.

Tot seguit s’exposen algunes deles principals espècies d’aus. Ardè-ids: bitó, martinet menut, martinetde nit, martinet ros (figura 6), mar-tinet blanc, esplugabous, bernatpescaire i agró roig; limícoles: cor-riol camanegre, camesllargues, becd’alena, tètol cuanegre i perdiu demar; anàtids: ànec collverd, ànecbecvermell i xarxets; ràl·lids: fotja,polla d’aigua i polla blava; làrids: ga-vina corsa i altres gavines; estèr-nids: xatracs i fumarells; passerifor-mes: blauet, terreroles i estornells;rapinyaires: arpella vulgar, esparvercendrós, xoriguer comú i òliba; il’espècie més emblemàtica del Del-ta: el flamenc (figura 7).

L’ARROSSAR

El conreu de l’arròs fou implan-tat al Delta a la darreria del segleXIX, amb l’obertura dels canals dela dreta i de l’esquerra del riu. Actu-alment, l’arrossar (figura 8) cobreixuns 210 km2 dels 250 km2 de su-perfície agrària útil, formant partsubstancial del paisatge deltaic iconstituint per si mateix una zonahumida de gran importància per laproducció alimentària per a moltesespècies salvatges que s’aprofitenen diverses èpoques del seu cicle.

Figura 9. El Josep, veterà del pas de barca entre la Cava i Sant Jaume d’Enveja,conduint el seu transbordador.

Figura 8. L’arrossar cobreix un 84 % de la superfície agrària útil del delta de l’Ebre.

El cicle arrosser exigeix inunda-cions periòdiques de gran quantitatde la superfície deltaica, mitjançantuna xarxa de canals i sèquies d’uns400 km de longitud, i el seu poste-rior assecament. Des del mes d’abrilfins al setembre l’aigua dolça circu-la des del riu fins als camps i des-emboca a les llacunes litorals id’aquestes al mar. Pel desembre estanquen les comportes d’entrada il’aigua roman estancada en campsi canals, on s’evapora durant l’hivern,

fins arribar a la sequedat quasi totala finals de febrer. Durant el març estreballen els camps i es preparen pera la sembra, mantenint-se totalmentsecs fins que s’inunden de nou perl’abril, recomençant així el cicle.

El cicle de l’arròs és el que de-termina els quatre colors dominantsque presenta el Delta al llarg del’any: blau a la primavera, quan elcel es reflecteix als camps inundats,verd a l’estiu, quan l’arròs forma una

Figura 10. Festa de la plantada a l’illa de Buda.

Figura 11. Festa de la sega a l’illa de Buda.

immensa catifa d’aquest color, quevira al groc de l’arròs madur i delsrostolls, i marró a l’hivern, el marróde la terra verge i eixuta.

L’allau d’aigua dolça durant l’es-tiu a les llacunes i, més tard, al mar,fa que la salinitat d’aquests indretssigui més baixa a aquesta època del’any que a l’hivern, quan de fet hau-ria de ser a l’inrevés, ja que l’eva-poració deguda a les altes tempe-ratures de l’estiu fa augmentar laconcentració de sals. Aquesta situ-ació atípica té gran influència en elsritmes biològics i en el desenvolu-pament de diverses espècies depeixos i marisc.

LA PESCA

El delta de l’Ebre és una zonaadequada per a la pesca, degut a lacombinació de l’aigua dolça i la sa-lada i a la gran quantitat de nutri-ents que el riu aporta al mar. De fet,el delta de l’Ebre concentra més del10 % de les captures pesqueres delsports catalans i la quarta part delsports tarragonins. El principal portpesquer, amb més de 160 embar-cacions, és el de Sant Carles de laRàpita. A la subhasta s’hi troba tottipus de peix blau, marisc i crusta-cis, en especial el llagostí.

Les tranquil·les aigües de la ba-dia del Fangar i del port dels Alfacshan estat idònies per a la instal·lacióde vivers de musclos i ostrons. Tam-bé cal destacar la pesca de l’angulai de l’anguila.

PASSOS DE BARCA

Des d’Amposta fins a la desem-bocadura del riu no hi ha cap pontper travessar-lo. És per això queels dos nuclis urbans més impor-tants situats al bell mig del Delta,Deltebre al marge esquerre del riu iSant Jaume d’Enveja al marge dret,estan comunicats mitjançant trans-bordadors (figura 9), que permeten

el pas de persones, bicicletes i cot-xes. Actualment, hi ha un pont enconstrucció que unirà aquestes duespoblacions.

FESTES POPULARS

Com a la resta de pobles deCatalunya, tots els pobles del Deltacelebren les seves festes majorsamb manifestacions musicals, ses-sions de ball, concursos de pesca,gegants, correfocs i altres activitats,

però mereixen esment especial lesfestes relacionades amb les faenesde l’arròs pels mètodes convencio-nals, concretament les festes de laplantada, el mes de juny, i les fes-tes de la sega, el mes de setembre.En aquestes festes es planta i sesega l’arròs tal com es feia abansde l’aparició de la maquinària agrí-cola, per tal de recuperar una deles tradicions més antigues del del-ta de l’Ebre (figures 10 i 11).

Joan Astor

34 NPQ 451 • maig-juny 2010

activitats