1

NEOLOGISMES DARREL GREGA

(teoria, praxi i autoavaluaci)

2015

Pau Gilabert Barber (GIDC ELECTRA)

pgilabert@ub.edu

2

NEOLOGISMES DARREL GREGA

(teoria, praxi i autoavaluaci)

Definici de neologisme (Diccionari IEC): Unitat lxica nova, formalment o

semnticament, creada en una llengua per les prpies regles de formaci de

mots o manllevada a una altra llengua.

Exemples:

A

. acrnim < , , , alt, extrem + , , , nom > qualsevol

abreviaci formada amb lletres o segments inicials o finals extrets dels mots

que componen una frase. Sigla pronunciable com un mot ordinari; exemple:

UNESCO; NATO; OBC

. aerbic < , , , aire + , , , vida > pertanyent als aerobis,

provocat pels aerobis (aerobibia adj. que no viu sin en presncia de

loxigen).

B

. barhidrmetre < , , , pesat, greu + , , , aigua + ,

, , metre, mesura > aparell per mesurar la pressi de laigua a profunditats

diferents.

. batmetre < , , , profunditat + , , , metre, mesura >

aparell per mesurar la profunditat del mar.

C

. cacofonia < , , , dolent + , , , so > so desagradable, esp. el

que resulta de la combinaci duns sons determinats en un mot o en un

enunciat.

. cenotafi < , , , buit + , , , tomba > monument sepulcral

erigit a la memria dun personatge illustre, per que no cont les seves

despulles.

3

D

. dactilografia < , , , dit + , escriure > mecanografia.

. dpter < , dues vegades + , , , ala > que t dues ales.

E

. epidemiologia < , sobre + , , , poble + , , , discurs, tractat

> branca de la medicina que estudia la relaci entre les malalties que afecten

lsser hum i els factors socials, ambientals, etc., que les poden afavorir o

provocar.

. enoteca < , , , vi + larrel < , posar > establiment de venda de

vi.

F

. filharmnic < , estimar + , , , harmonia > que estima la

msica; dit de certes societats formades per fomentar els interessos musicals,

o tamb de certes orquestres.

. flebotomia < , , , vena + larrel < , tallar > incisi en

una vena.

G

. genoteca < , , , gnere, llinatge + larrel < , posar >

collecci de molcules de DNA (cid desoxiribonucleic), en qu els segments

clonats representen tot el genoma dun individu duna espcie.

. geoestratgic dit duna part o punt de la Terra on s important de fer

operacions econmiques, militars, etc.

H

. helicpter < , , , hlix + > , , , ala > nau aria que se sost

en laire per mitj dun o ms rotors, deixos gaireb verticals, que giren

moguts per motors de combusti.

4

. heterodxia < , , , laltre + , , , opini > qualitat dheterodox

heterodox: que sost una altra opini o dogma.

I

. iconoscopi < , , , imatge + , mirar, examinar > tub

analitzador dimatge, emprat en les cmeres de televisi.

. ideognia < , , , idea, forma + , engendrar, generar >

cincia de lorigen de les idees.

L

. leucoderm < , , , blanc + , , , pell > de pell blanca.

. lexicografia < , , , veu, vocable + , escriure > branca de la

lexicologia aplicada que socupa de lelaboraci de diccionaris o lxics.

M

. magnetoscopi < , , adj. que t propietats dimant + , mirra,

examinar > aparell per enregistrar imatges i so en una cinta magntica que es

poden reproduir immediatament en una pantalla de televisi.

. mesoltic < , , , mig + , , , , pedra > relatiu o pertanyent al

mesoltic fase prehistrica del desenvolupament econmic de certes

societats, en qu sefectua el pas de leconomia depredadora a la de producci

daliments.

N

. nanoelectrnica < , , , molt petit, nan + , , , ambre -

electritzable per fricci > especialitat de lelectrnica que estudia els

dispositius de dimensions nanomtriques i les seves aplicacions.

. necrolgic < , , , mort + , , , paraula, discurs, tractat >

relatiu o pertanyent a la necrologia necrologia: notcia dun personatge,

duna persona notable, morta de poc.

5

O

. odontleg < , , , dent + , , , paraula, discurs, tractat >

persona versada en odontologia, dentista odontologia: branca de la medicina

que tracta de les dents i de les seves malalties.

. oftalmoplgia < , , , ull + , , , cop < , colpejar >

parlisi dels msculs de lull.

P

. paleobotnica < , , , antic + , , , herba, planta > branca

de la botnica que estudia les plantes fssils.

. palingensia < , en sentit invers, de bell nou + , , ,

generaci, gnesi > acci de renixer; doctrina que afirma la regeneraci o

reaparici peridica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes nimes i

de la mateixa realitat com a conjunt.

Q

. quiroprctic < , , , m + , , , prctic < , fer,

executar > que actua per guarir- amb les mans.

. quiromeglia < , , , m + , , , gran > creixement

anormal de les mans.

R

. raquilgia < , , , espina dorsal + , , , dolor > dolor tot al

llarg de lespina dorsal.

. refil < , fluir + , estimar > dit de lorganisme que viu en els

corrents daigua.

S

. sacarmetre < , , , sucre + , , , metre, mesura >

aparell per mesurar el sucre que cont un lquid.

6

. salmdia < , , , salm + , , , cant > cant dels salms; cant

monton.

T

. tacmetre < , , , rpid + , , , metre, mesura > aparell per

mesurar la velocitat o els canvis de velocitat, esp. la de rotaci de larbre dun

motor.

. telfon < , lluny + , , , so, veu > aparell per comunicar-se

oralment a distncia que consta dun dispositiu per a seleccionar el

destinatari, dun transmissor i dun receptor que permeten establir una

comunicaci dplex.

U

. uranologia < , , , cel + , , , paraula, discurs, tractat >

estudi del cel.

. urleg < , , , orina + , , , paraula, discurs, tractat >

especialista en urologia urologia: branca de la medicina que socupa de

laparell urinari.

Z

. zofag < , , , animal, sser viu + larrel < , menjar > que

salimenta de matries animals.

. zooflia < , , , animal, sser viu + , estimar > afecci exagerada

als animals

7

NEOLOGISMES DARREL GREGA (exercici):

Explica la composici dels neologismes segents:

A

. aeronau <

. antigen <

B

. bipsia <

. biblioteconomia <

C

. cinemateca <

. cronmetre <

D

. dramaturg <

. drosmetre <

E

. epicentre <

. espermograma <

F

. fotognic <

. frenoptic <

8

G

. geomncia <

. gerontologia <

H

. hipertrfia <

. holocaust <

I

. idiopatia <

. isoglossa <

L

. litografia <

. logopdia <

M

. metstasi <

. metodolgic <

N

. neofbia <

. neuropsicologia <

9

O

. onomatopeia <

. ornitomncia <

P

. polfag <

. psicopedagog <

Q

. quimioterpia <

. quimgraf <

R

. rinoplstia <

. rinofaringe <

S

. semfor <

. semiologia <

T

. tetrapolar <

. trapezodric <

U

. ulorrgia <

10

. uroci <

Z

. zofit <

. zoofbia <

11

Comprova ara si has coms errors amb el solucionari segent:

A

. aeronau < , , , aire + , , , nau > vehicle destinat a la

navegaci aria.

. antigen < , contra + , generar, engendrar > substncia reconeguda

com a estranya per lorganisme, capa dinduir en aquest una resposta

immunitria, capa de produir anticossos.

B

. bipsia < , , , vida + , , , vista, mirada > extracci i examen

dun rgan o fragment de teixit dun cos viu.

. biblioteconomia < , , , casella per a posar-hi un llibre (<

, , , llibre + larrel < , posar) + , , , regla, norma >

conjunt de coneixements terics i tcnics relatius a la conservaci,

organitzaci i administraci duna biblioteca.

C

. cinemateca < , , , moviment + , posar < , posar >

filmoteca (per referncia a la imatge en moviment)

. cronmetre < , , , temps + , , , metre, mesura > aparell

per mesurar el temps amb precisi.

D

. dramaturg < , , , acci + , obrar, fer > autor dobres

dramtiques (basades en lacci i no pas en la narraci).

. drosmetre < , , , gebre + , , , metre, mesura > aparell

per mesurar el gebre.

12

E

. epicentre < , sobre + , , , centre > punt de la superfcie de la

Terra situat damunt del focus dun terratrmol.

. espermograma < , , , esperma, llavor + , , , signe

escrit, lletra, ndex, llista > ndex despermatozous en el semen.

F

. fotognic < , , , llum + , engendrar, generar > que

engendra llum; que sol sortir b en sser fotografiat.

. frenoptic < , , , ment, enteniment + , , , patiment <

, patir > psiquitric.

G

. geomncia < , , , terra + , , , endevinaci > art dendevinar

per figures fetes a la terra.

. gerontologia < , , , vell, anci + , , , discurs, tractat >

estudi de lenvelliment de lorganisme com a fenomen biolgic. Estudi dels

problemes que la vellesa planteja des del punt de vista social, psicolgic,

econmic, etc.

H

. hipertrfia < , per sobre + , nodrir, alimentar > desenvolupament

excessiu dun rgan o duna part dun rgan.

. holocaust < , , , tot, sencer + , , , custic < , cremar >

entre els hebreus, sacrifici en qu la vctima era enterament consumida pel

foc.

I

. idiopatia < , , , propi, personal + , , , patiment < ,

patir > malaltia no precedida o ocasionada per una altra malaltia.

13

. isoglossa < , , , igual + , , , llengua > lnia imaginria que

assenyala el lmit entre la presncia i labsncia dun tret lingstic

determinat i que pot contribuir a delimitar dues rees dialectals; lnies que en

un mapa dibuixen o marquen les regions amb una mateixa llengua, amb una

llengua igual.

L

. litografia < , , , , pedra + , escriure > sistema dimpressi en

qu la imatge a imprimir s reproduda sobre una pedra o una planxa

metllica prviament preparada.

. logopdia < , , , paraula + , , , educaci > correcci,

mitjanant tcniques de reeducaci, dels defectes de la veu o de lexpressi

oral.

M

. metstasi < , canvi + , , , posici < -, situar-se >

procs patolgic, infeccis o tumoral, en algun punt de lorganisme, que

apareix com a resultat de la translaci dun procs idntic preexistent en

algun altre lloc no contigu.

. metodolgic < , , , mtode + , , , lgic < , , ,

discurs, tractat > relatiu o pertanyent a la metodologia (metodologia: estudi del

mtode).

N

. neofbia < , , , nou + , , , por < , tmer, tenir por >

aversi a les innovacions.

. neuropsicologia < , , , nervi + , , , nima, ment + ,

, , paraula, discurs, tractat > disciplina psicofisiolgica que estudia les

relacions entre lactivitat mental i del comportament i les estructures

cerebrals.

14

O

. onomatopeia < , , , nom + , fer > formaci de mots a partir

de significants estretament vinculats a la percepci acstica de sons naturals;

dit dels mots que reprodueixen lacstica dels sons naturals.

. ornitomncia < , , , ocell + , , , endevinaci >

endevinaci per mitj del cant o del vol dels ocells.

P

. polfag < , , , molt + , menjar < , menjar > que es

nodreix de classes diferents daliments.

. psicopedagog < , , , nima, ment + , , , nen + ,

conduir, menar > persona versada en psicopedagogia (psicopedagogia:

aplicaci de la psicologia a la pedagogia).

Q

. quimioterpia < , , , suc + , , , cura > nom genric de

qualsevol tractament per agents qumics que actuen sobre determinats

microorganismes i cllules patolgiques amb perjudici tolerable dels teixits

orgnics.

. quimgraf < , , , ona + , escriure > aparell per a enregistrar

el moviment ondulatori o la modulaci derivats funcionalment dun rgan,

com ara les vibracions sonores de la parla o la tensi arterial

R

. rinoplstia < , , , nas + , modelar > reparaci quirrgica

dun defecte parcial o total del nas.

. rinofaringe < , , , nas + , , , faringe > part de la faringe

situada darrere les fosses nasals, per damunt del vel del paladar.

15

S

. semfor < , , , senyal + , portar > aparell que porta senyals,

aparell de senyalitzaci que, per mitj de llums de colors, serveix per a

ordenar el trnsit de carrers i carreteres, esp. en els encreuaments dins els

nuclis urbans.

. semiologia < , , , senyal + , , , paraula, discurs, tractat >

cincia que estudia el funcionament dels signes en el si de la vida social.

T

. tetrapolar < , quatre + , , , pol, eix > que t quatre pols; dit

del commutador, de linterruptor, etc., que actua sobre quatre pols.

. trapezodric < , , , taula + , , , cara > de cares

trapezodals.

U

. ulorrgia < , , , geniva + < , obrir-se rebentar >

hemorrgia per les genives.

. urocrisi < , , , orina + , , , , crisi < , separar,

distingir > crisi que es caracteritza per una descrrega abundant dorina.

Z

. zofit < , , , animal, sser viu + , , , planta > animal que t

aspecte de planta, com els corals, les anemones de mar, les esponges, etc.

. zoofbia < , , , animal, sser viu + , , , por < ,

tmer, tenir por > fbia als animals o a certs animals.

16

Bibliografia

. Bruguera i Talleda, J. (1996, rpr. 2006). Diccionari Etimolgic. Barcelona:

Enciclopdia Catalana.

. Capell, M. (1998). Arrels clssiques del lxic cientfic, tcnic i humanstic.

Barcelona: Teide.

. Coromines, J. (1981). Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua

Catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa de Pensions La Caixa.

. Coromines, J. (1954). Diccionario Crtico Etimolgico. Madrid: Gredos.

. Eseverri Hualde, C. (1979). Diccionario Etimolgico de helenismos Espaoles.

Burgos: Ediciones Aldecoa.

. Institut dEstudis Catalans (IEC) (1995). Diccionari de la Llengua Catalana.

Barcelona, Palma, Valncia: Editorial Moll; Enciclopdia Catalana; Publicacions

de lAbadia de Montserrat.

. Mart, M. A. (1998). Diccionario de neologismos de la lengua espaola. Barcelona:

Larousse Editorial.

. Mateos Muoz, A. (1949, 18ed.: 1988). Etimologas Griegas del Espaol. Mxico.

Editorial Esfinge.

. Mateos Muoz, A. (1968, 13ed.: 1977). Etimologas Grecolatinas del Espaol.

Mxico. Editorial Esfinge.

. Navas, M. & Castells, R. (1997). Diccionari de neologismes. Barcelona: Edicions

62.

. Quintana Cabanas, Jos M. Raices griegas del lxico castellano, cientfico y mdico.

Madrid: Dykinson, 1987.

.....................................................

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc432ca6.php#

https://es.scribd.com/doc/113455068/34/Neologismos-griegos

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc432ca6.phphttps://es.scribd.com/doc/113455068/34/Neologismos-griegos