1
NEOLOGISMES DARREL GREGA
(teoria, praxi i autoavaluaci)
2015
Pau Gilabert Barber (GIDC ELECTRA)
2
NEOLOGISMES DARREL GREGA
(teoria, praxi i autoavaluaci)
Definici de neologisme (Diccionari IEC): Unitat lxica nova, formalment o
semnticament, creada en una llengua per les prpies regles de formaci de
mots o manllevada a una altra llengua.
Exemples:
A
. acrnim < , , , alt, extrem + , , , nom > qualsevol
abreviaci formada amb lletres o segments inicials o finals extrets dels mots
que componen una frase. Sigla pronunciable com un mot ordinari; exemple:
UNESCO; NATO; OBC
. aerbic < , , , aire + , , , vida > pertanyent als aerobis,
provocat pels aerobis (aerobibia adj. que no viu sin en presncia de
loxigen).
B
. barhidrmetre < , , , pesat, greu + , , , aigua + ,
, , metre, mesura > aparell per mesurar la pressi de laigua a profunditats
diferents.
. batmetre < , , , profunditat + , , , metre, mesura >
aparell per mesurar la profunditat del mar.
C
. cacofonia < , , , dolent + , , , so > so desagradable, esp. el
que resulta de la combinaci duns sons determinats en un mot o en un
enunciat.
. cenotafi < , , , buit + , , , tomba > monument sepulcral
erigit a la memria dun personatge illustre, per que no cont les seves
despulles.
3
D
. dactilografia < , , , dit + , escriure > mecanografia.
. dpter < , dues vegades + , , , ala > que t dues ales.
E
. epidemiologia < , sobre + , , , poble + , , , discurs, tractat
> branca de la medicina que estudia la relaci entre les malalties que afecten
lsser hum i els factors socials, ambientals, etc., que les poden afavorir o
provocar.
. enoteca < , , , vi + larrel < , posar > establiment de venda de
vi.
F
. filharmnic < , estimar + , , , harmonia > que estima la
msica; dit de certes societats formades per fomentar els interessos musicals,
o tamb de certes orquestres.
. flebotomia < , , , vena + larrel < , tallar > incisi en
una vena.
G
. genoteca < , , , gnere, llinatge + larrel < , posar >
collecci de molcules de DNA (cid desoxiribonucleic), en qu els segments
clonats representen tot el genoma dun individu duna espcie.
. geoestratgic dit duna part o punt de la Terra on s important de fer
operacions econmiques, militars, etc.
H
. helicpter < , , , hlix + > , , , ala > nau aria que se sost
en laire per mitj dun o ms rotors, deixos gaireb verticals, que giren
moguts per motors de combusti.
4
. heterodxia < , , , laltre + , , , opini > qualitat dheterodox
heterodox: que sost una altra opini o dogma.
I
. iconoscopi < , , , imatge + , mirar, examinar > tub
analitzador dimatge, emprat en les cmeres de televisi.
. ideognia < , , , idea, forma + , engendrar, generar >
cincia de lorigen de les idees.
L
. leucoderm < , , , blanc + , , , pell > de pell blanca.
. lexicografia < , , , veu, vocable + , escriure > branca de la
lexicologia aplicada que socupa de lelaboraci de diccionaris o lxics.
M
. magnetoscopi < , , adj. que t propietats dimant + , mirra,
examinar > aparell per enregistrar imatges i so en una cinta magntica que es
poden reproduir immediatament en una pantalla de televisi.
. mesoltic < , , , mig + , , , , pedra > relatiu o pertanyent al
mesoltic fase prehistrica del desenvolupament econmic de certes
societats, en qu sefectua el pas de leconomia depredadora a la de producci
daliments.
N
. nanoelectrnica < , , , molt petit, nan + , , , ambre -
electritzable per fricci > especialitat de lelectrnica que estudia els
dispositius de dimensions nanomtriques i les seves aplicacions.
. necrolgic < , , , mort + , , , paraula, discurs, tractat >
relatiu o pertanyent a la necrologia necrologia: notcia dun personatge,
duna persona notable, morta de poc.
5
O
. odontleg < , , , dent + , , , paraula, discurs, tractat >
persona versada en odontologia, dentista odontologia: branca de la medicina
que tracta de les dents i de les seves malalties.
. oftalmoplgia < , , , ull + , , , cop < , colpejar >
parlisi dels msculs de lull.
P
. paleobotnica < , , , antic + , , , herba, planta > branca
de la botnica que estudia les plantes fssils.
. palingensia < , en sentit invers, de bell nou + , , ,
generaci, gnesi > acci de renixer; doctrina que afirma la regeneraci o
reaparici peridica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes nimes i
de la mateixa realitat com a conjunt.
Q
. quiroprctic < , , , m + , , , prctic < , fer,
executar > que actua per guarir- amb les mans.
. quiromeglia < , , , m + , , , gran > creixement
anormal de les mans.
R
. raquilgia < , , , espina dorsal + , , , dolor > dolor tot al
llarg de lespina dorsal.
. refil < , fluir + , estimar > dit de lorganisme que viu en els
corrents daigua.
S
. sacarmetre < , , , sucre + , , , metre, mesura >
aparell per mesurar el sucre que cont un lquid.
6
. salmdia < , , , salm + , , , cant > cant dels salms; cant
monton.
T
. tacmetre < , , , rpid + , , , metre, mesura > aparell per
mesurar la velocitat o els canvis de velocitat, esp. la de rotaci de larbre dun
motor.
. telfon < , lluny + , , , so, veu > aparell per comunicar-se
oralment a distncia que consta dun dispositiu per a seleccionar el
destinatari, dun transmissor i dun receptor que permeten establir una
comunicaci dplex.
U
. uranologia < , , , cel + , , , paraula, discurs, tractat >
estudi del cel.
. urleg < , , , orina + , , , paraula, discurs, tractat >
especialista en urologia urologia: branca de la medicina que socupa de
laparell urinari.
Z
. zofag < , , , animal, sser viu + larrel < , menjar > que
salimenta de matries animals.
. zooflia < , , , animal, sser viu + , estimar > afecci exagerada
als animals
7
NEOLOGISMES DARREL GREGA (exercici):
Explica la composici dels neologismes segents:
A
. aeronau <
. antigen <
B
. bipsia <
. biblioteconomia <
C
. cinemateca <
. cronmetre <
D
. dramaturg <
. drosmetre <
E
. epicentre <
. espermograma <
F
. fotognic <
. frenoptic <
8
G
. geomncia <
. gerontologia <
H
. hipertrfia <
. holocaust <
I
. idiopatia <
. isoglossa <
L
. litografia <
. logopdia <
M
. metstasi <
. metodolgic <
N
. neofbia <
. neuropsicologia <
9
O
. onomatopeia <
. ornitomncia <
P
. polfag <
. psicopedagog <
Q
. quimioterpia <
. quimgraf <
R
. rinoplstia <
. rinofaringe <
S
. semfor <
. semiologia <
T
. tetrapolar <
. trapezodric <
U
. ulorrgia <
10
. uroci <
Z
. zofit <
. zoofbia <
11
Comprova ara si has coms errors amb el solucionari segent:
A
. aeronau < , , , aire + , , , nau > vehicle destinat a la
navegaci aria.
. antigen < , contra + , generar, engendrar > substncia reconeguda
com a estranya per lorganisme, capa dinduir en aquest una resposta
immunitria, capa de produir anticossos.
B
. bipsia < , , , vida + , , , vista, mirada > extracci i examen
dun rgan o fragment de teixit dun cos viu.
. biblioteconomia < , , , casella per a posar-hi un llibre (<
, , , llibre + larrel < , posar) + , , , regla, norma >
conjunt de coneixements terics i tcnics relatius a la conservaci,
organitzaci i administraci duna biblioteca.
C
. cinemateca < , , , moviment + , posar < , posar >
filmoteca (per referncia a la imatge en moviment)
. cronmetre < , , , temps + , , , metre, mesura > aparell
per mesurar el temps amb precisi.
D
. dramaturg < , , , acci + , obrar, fer > autor dobres
dramtiques (basades en lacci i no pas en la narraci).
. drosmetre < , , , gebre + , , , metre, mesura > aparell
per mesurar el gebre.
12
E
. epicentre < , sobre + , , , centre > punt de la superfcie de la
Terra situat damunt del focus dun terratrmol.
. espermograma < , , , esperma, llavor + , , , signe
escrit, lletra, ndex, llista > ndex despermatozous en el semen.
F
. fotognic < , , , llum + , engendrar, generar > que
engendra llum; que sol sortir b en sser fotografiat.
. frenoptic < , , , ment, enteniment + , , , patiment <
, patir > psiquitric.
G
. geomncia < , , , terra + , , , endevinaci > art dendevinar
per figures fetes a la terra.
. gerontologia < , , , vell, anci + , , , discurs, tractat >
estudi de lenvelliment de lorganisme com a fenomen biolgic. Estudi dels
problemes que la vellesa planteja des del punt de vista social, psicolgic,
econmic, etc.
H
. hipertrfia < , per sobre + , nodrir, alimentar > desenvolupament
excessiu dun rgan o duna part dun rgan.
. holocaust < , , , tot, sencer + , , , custic < , cremar >
entre els hebreus, sacrifici en qu la vctima era enterament consumida pel
foc.
I
. idiopatia < , , , propi, personal + , , , patiment < ,
patir > malaltia no precedida o ocasionada per una altra malaltia.
13
. isoglossa < , , , igual + , , , llengua > lnia imaginria que
assenyala el lmit entre la presncia i labsncia dun tret lingstic
determinat i que pot contribuir a delimitar dues rees dialectals; lnies que en
un mapa dibuixen o marquen les regions amb una mateixa llengua, amb una
llengua igual.
L
. litografia < , , , , pedra + , escriure > sistema dimpressi en
qu la imatge a imprimir s reproduda sobre una pedra o una planxa
metllica prviament preparada.
. logopdia < , , , paraula + , , , educaci > correcci,
mitjanant tcniques de reeducaci, dels defectes de la veu o de lexpressi
oral.
M
. metstasi < , canvi + , , , posici < -, situar-se >
procs patolgic, infeccis o tumoral, en algun punt de lorganisme, que
apareix com a resultat de la translaci dun procs idntic preexistent en
algun altre lloc no contigu.
. metodolgic < , , , mtode + , , , lgic < , , ,
discurs, tractat > relatiu o pertanyent a la metodologia (metodologia: estudi del
mtode).
N
. neofbia < , , , nou + , , , por < , tmer, tenir por >
aversi a les innovacions.
. neuropsicologia < , , , nervi + , , , nima, ment + ,
, , paraula, discurs, tractat > disciplina psicofisiolgica que estudia les
relacions entre lactivitat mental i del comportament i les estructures
cerebrals.
14
O
. onomatopeia < , , , nom + , fer > formaci de mots a partir
de significants estretament vinculats a la percepci acstica de sons naturals;
dit dels mots que reprodueixen lacstica dels sons naturals.
. ornitomncia < , , , ocell + , , , endevinaci >
endevinaci per mitj del cant o del vol dels ocells.
P
. polfag < , , , molt + , menjar < , menjar > que es
nodreix de classes diferents daliments.
. psicopedagog < , , , nima, ment + , , , nen + ,
conduir, menar > persona versada en psicopedagogia (psicopedagogia:
aplicaci de la psicologia a la pedagogia).
Q
. quimioterpia < , , , suc + , , , cura > nom genric de
qualsevol tractament per agents qumics que actuen sobre determinats
microorganismes i cllules patolgiques amb perjudici tolerable dels teixits
orgnics.
. quimgraf < , , , ona + , escriure > aparell per a enregistrar
el moviment ondulatori o la modulaci derivats funcionalment dun rgan,
com ara les vibracions sonores de la parla o la tensi arterial
R
. rinoplstia < , , , nas + , modelar > reparaci quirrgica
dun defecte parcial o total del nas.
. rinofaringe < , , , nas + , , , faringe > part de la faringe
situada darrere les fosses nasals, per damunt del vel del paladar.
15
S
. semfor < , , , senyal + , portar > aparell que porta senyals,
aparell de senyalitzaci que, per mitj de llums de colors, serveix per a
ordenar el trnsit de carrers i carreteres, esp. en els encreuaments dins els
nuclis urbans.
. semiologia < , , , senyal + , , , paraula, discurs, tractat >
cincia que estudia el funcionament dels signes en el si de la vida social.
T
. tetrapolar < , quatre + , , , pol, eix > que t quatre pols; dit
del commutador, de linterruptor, etc., que actua sobre quatre pols.
. trapezodric < , , , taula + , , , cara > de cares
trapezodals.
U
. ulorrgia < , , , geniva + < , obrir-se rebentar >
hemorrgia per les genives.
. urocrisi < , , , orina + , , , , crisi < , separar,
distingir > crisi que es caracteritza per una descrrega abundant dorina.
Z
. zofit < , , , animal, sser viu + , , , planta > animal que t
aspecte de planta, com els corals, les anemones de mar, les esponges, etc.
. zoofbia < , , , animal, sser viu + , , , por < ,
tmer, tenir por > fbia als animals o a certs animals.
16
Bibliografia
. Bruguera i Talleda, J. (1996, rpr. 2006). Diccionari Etimolgic. Barcelona:
Enciclopdia Catalana.
. Capell, M. (1998). Arrels clssiques del lxic cientfic, tcnic i humanstic.
Barcelona: Teide.
. Coromines, J. (1981). Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua
Catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa de Pensions La Caixa.
. Coromines, J. (1954). Diccionario Crtico Etimolgico. Madrid: Gredos.
. Eseverri Hualde, C. (1979). Diccionario Etimolgico de helenismos Espaoles.
Burgos: Ediciones Aldecoa.
. Institut dEstudis Catalans (IEC) (1995). Diccionari de la Llengua Catalana.
Barcelona, Palma, Valncia: Editorial Moll; Enciclopdia Catalana; Publicacions
de lAbadia de Montserrat.
. Mart, M. A. (1998). Diccionario de neologismos de la lengua espaola. Barcelona:
Larousse Editorial.
. Mateos Muoz, A. (1949, 18ed.: 1988). Etimologas Griegas del Espaol. Mxico.
Editorial Esfinge.
. Mateos Muoz, A. (1968, 13ed.: 1977). Etimologas Grecolatinas del Espaol.
Mxico. Editorial Esfinge.
. Navas, M. & Castells, R. (1997). Diccionari de neologismes. Barcelona: Edicions
62.
. Quintana Cabanas, Jos M. Raices griegas del lxico castellano, cientfico y mdico.
Madrid: Dykinson, 1987.
.....................................................
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc432ca6.php#
https://es.scribd.com/doc/113455068/34/Neologismos-griegos
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc432ca6.phphttps://es.scribd.com/doc/113455068/34/Neologismos-griegosTop Related