La recerca en ciències de la salut, a Catalunya

41
La recerca en ciències de la salut, a Catalunya Barcelona, 15 de novembre de 2006

description

La recerca en ciències de la salut, a Catalunya. Barcelona, 15 de novembre de 2006. ORDRE DE L’EXPOSICIÓ Impuls polític: política científica, Pla director Accions: - Estructurals: - Instituts - Aliances - Bioregió - Política de centres - Recursos humans - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of La recerca en ciències de la salut, a Catalunya

La recerca en ciències de la salut, a

Catalunya

Barcelona, 15 de novembre de 2006

ORDRE DE L’EXPOSICIÓ

1. Impuls polític: política científica, Pla director

2. Accions: - Estructurals: - Instituts -

Aliances -

Bioregió -

Política de centres

- Recursos humans- Relacions UE

3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT

- CONSOLIDER

- CIBER4. Recursos econòmics

5. Projectes de futur

6. Conclusions

ORDRE DE L’EXPOSICIÓ

1. Impuls polític: política científica, Pla director

2. Accions: - Estructurals: - Instituts -

Aliances -

Bioregió -

Política de centres

- Recursos humans- Relacions UE

3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT

- CONSOLIDER

- CIBER4. Recursos econòmics

5. Projectes de futur

6. Conclusions

Oncologia

Immigració i cooperació

Malalties aparell circulatoriSalut mental i addiccions

SociosanitariRecerca en ciències de la salut

PLANS DIRECTORS

Departament de Salut

Recerca en ciències de la salut

PLA DIRECTOR D’INTERVENCIONS

POLÍTICA CIENTÍFICA DEPARTAMENT DE

SALUT

PLA ESTRATÈGIC DE RECERCA EN CIÈNCIES DE LA

SALUT

SITUACIÓ

ACTUAL

SISTEMA

DE CIÈNCIA

I TECNOLOGIA

V

I

S

I

Ó

SISTEMA

DE CIÈNCIA

I TECNOLOGIA

CIÈNCIES DE LA SALUT

LÍNIES O EIXOS ESTRATÈGICSPROBLEMES ACTUALS SITUACIÓ DESITJABLE

- Dispersió en la presa de decisions i intervencions

- Planificació adequada

- Insuficient dotació de recursos - Finançament adequat

- Infraestructures científiques poc competitives

- Infraestructura moderna i competitiva

- Carrera professional i nombre d’investigadors inadequats

- Recursos humans suficients i model de desenvolupament professional actualitzat.

- Atomització i manca de coordinació

- Sector productiu ordenat i coordinat en un model de competició interna i competitivitat externa

- Carència de centres de referència i xarxes competitives

- Centres de referència i xarxes, ben dotats, amb vocació de servei i producció científica excel·lent

Primera línia estratègica:

Establir prioritats

Segona línia estratègica:

Millorar el finançament

Tercera línia estratègica:

Formular un pla d’infraestructura

Quarta línia estratègica:

Definir una política de recursos humans

Cinquena línia estratègica:

Ordenar el sector productiu

Sisena línia estratègica:

Definir la política de centres i xarxes de referència

LÍNIES O EIXOS ESTRATÈGICS

PROBLEMES ACTUALS SITUACIÓ DESITJABLE

- Entorn legal, fiscal i administratiu, rígid i poc àgil -Entorn favorable de la cultura emprenedora i d’assumpció de riscos (per a empreses i investigadors)

-Connexió insuficient i/o coordinació entre hospitals, universitats i empreses

 

-Sistema de col·laboració d’Administració pública, hospitals, universitats i empreses, àgil i eficient

- Poca rellevància de les relacions europees i globals

- Posicionament adequat del SCT en ciències de la salut català a nivell europeu i global

- Valoració i/o insuficient coneixement de l’activitat científica per part de la societat

-El govern i la societat reconeixen la rellevància de l’activitat de recerca

- Problemes ètics emergents - Garanties ètiques sobre la presa de decisions, intervencions i activitats

-Importants dèficits en la direcció i gestió del SCT en CS

 

-Confiança en una direcció i gestió competents i transparents

Setena línia estratègica:

Eliminar barreres i crear incentius

Vuitena línia estratègica:

Fomentar les relacions institucionals al SCT en ciències de la salut

Onzena línia estratègica:

Dissenyar un model d’avaluació ètica adequat

Dotzena línia estratègica:

Fomentar un nou estil de direcció i gestió de la recerca

Novena línia estratègica:

Potenciar les relacions internacionals

Desena línia estratègica:

Millorar la percepció pública sobre l’activitat de recerca

Primera: genòmica i genètica humanes Segona: biologia del desenvolupament i medicina

regenerativa Tercera: nanobiotecnologia Quarta: càncer Cinquena: malalties cardiovasculars Sisena: neurociències i salut mental Setena: malalties infeccioses i sida, immunologia i

trasplantaments Vuitena: malalties d’òrgans i sistemes més prevalents

(pneumologia, hepatologia, aparell digestiu, aparell

locomotor) Novena: envelliment Desena: diabetis mellitus Onzena: epidemiologia i salut pública Dotzena: serveis sanitaris (programes d’atenció primària i

infermeria).

LÍNIES ESTRATÈGIQUES VERTICALS

CÀNCER

INFART DE MIOCARDI I MALALTIES CARDIÀQUES

ACCIDENTS CEREBRO-VASCULARS

MALALTÍES NEURODEGENERATIVES I MENTALS

MALALTÍA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA

MALALTÍES ENDOCRINES I DEL METABOLISME

MALALTIES D’APARELLS I SISTEMES

NANOBIOTECNOLOGIA

GENÒMICA

CÀNCER

MALALTIES CARDIOVASCULARS

NEUROCIÈNCIES

MALALTIES INFECCIOSES I SIDA

DIABETIS

ENVELLIMENT

PRIORITATS ASSISTÈNCIALS (INCIDÈNCIA, PREVALENÇA I

CÀRREGUES DE LES MALALTIES)

ÀREES PRIORITÀRIES DE RECERCA

POLÍTICA DE CENTRES DE RECERCA A CATALUNYA

NIVELLS-TIPUS DE RECERCA

CREBEC

MEDICINA REGENERATIVA

MEDICINA PREDICTIVA

LABORATORI PER L’ESTUDI DE LES METÀSTASIS

XARXA DE MALALTIES CARDIOVASCULARS

XARXA DE NEUROCIÈNCIES

SALUT INTERNACIONAL

XARXA ESP.

RECERCABÀSICA

RECERCATRANSLACIONAL

RECERCACLÍNICA

RECERCAEPIDEMIOLÒGICA

I DE SALUT PÚBLICA

ORDRE DE L’EXPOSICIÓ

1. Impuls polític: política científica, Pla director

2. Accions: - Estructurals: - Instituts -

Aliances -

Bioregió -

Política de centres

- Recursos humans- Relacions UE

3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT

- CONSOLIDER

- CIBER4. Recursos econòmics

5. Projectes de futur

6. Conclusions

Barcelona: IDIBAPS (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona-UB)

IRBVH (Hospital UniversitariVall d’Hebron-UAB) Institut (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-

UAB)Institut IMAS-IMIM-PRBB (Hospital del Mar-UAB-UPF)

L’Hospitalet de Ll.: IDIBELL (Hospital de Bellvitge-UB)

Badalona: IICSGTiP(Hospital Universitari Germans Trias i Pujol-UAB)

Girona: IIBG (Hospital J. Trueta-UdG)

Tarragona: IIBPV (Hospital Joan XXIII i S.J. Reus-URV)

Lleida: IRBL (Hospital Arnau de Vilanova-UdL)

Instituts que s’han constituït durant aquesta legislatura

Possibles col·laboracions: centres associats a instituts

HUGTP

HUVH

CSUB

UB

UAB UAB

HJT

UG

HAV

ULL

Ta - To

URV

IMAS-IMIM

HSCSP

HCP

UB

UAB

AP1AP2

AP3

CENTRES DE RECERCA (PROGRAMA CERCA: DEiU) EN BIOMEDICINA

Fins al 2003 (3) entre 2004-2006 (10)

Total general (30)

IDIBAPS (HCPB) IDIBAPS

CRG (PRBB) CRG

ICCC (H. Sant Pau) ICCC

CMRB (PRBB)

IRB (PCB)

CREAL (PRBB)

IBEC (PCB)

CRESIB (HCPB-IDIBAPS-UB)

IMPPC (HUGTiP-UAB)

IIOVH (HUVH-UAB)

Línia estratègica Centre de recerca

Primera: genòmica i genètica humana.......................................................................CRG Segona: biologia del desenvolupament, medicina regenerativa...............................CMRB Tercera: nanobiotecnologia.........................................................................................IBEC Quarta: càncer...............................................................................................................IRB

IIOVH

IMPPC Cinquena: malalties cardiovasculars............................................................................ICCC Onzena: epidemiologia i salut pública.......................................................................CREAL

CRESIB

Es troben en fase de formulació les accions següents :

Sisena: neurociències ....................Institut Català d’Investigació en Neurociències (ICIN) en xarxa. Setena: malalties infeccioses.......................... Centre de Vacunes de la Sida (HIVACAT)

Coherència entre línies estratègiques prioritàries i programes de centres de

recerca

Integració i coordinació d’accions prioritàries: àrea de càncer

INTEGRACIÓ D’ACCIONS

- l’exemple de relacions de l’IRB (recerca en metàstasis)

. Relació amb centres i hospitals

COORDINACIÓ D’ACCIONS

- enfocament dels centres de recerca en càncer

. Predicció: Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del

Càncer

. Oncogènesi: Centre de Regulació Genòmica

. Terapèutica: Institut d’Investigació Oncològica Vall d’Hebron

. Metàstasis: Institut de Recerca Biomèdica

IRB-PCB

PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA (UB)

CSIC

EMPRESES

INFRAESTRUCTURA

GENERAL

+PLATAFORMES

TECNOLÒGIQUES

INFRAESTRUCTURA

ESPECÍFICA

PROGRAMES

1- PBCD2- PBEC3- PMM4- PQFM5- P.ONCOL.

LABORATORI DE METÀSTASIS METLAB

INSTITUT INVESTIGACIONS ONCOLÒGIQUES

ASSISTÈNCIA I DOCENCIA

INSTITUT DE RECERCAVALL D’HEBRON

A1A2 A3

HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA -IDIBAPS

INSTITUT CATALÀ D’ONCOLOGIA (IDIBELL-UB)

INSTITUT HUGTiP-UAB

RECERCA BÀSICA I CLINICO TERAPÈUTICA

ASSISTÈNCIA IDOCÈNCIA

UB

ALTRES HOSPITALS

HOSPITAL VALL D’HEBRON

I R B

Integració d’accions: àrea de càncer

Coordinació d’accions: àrea de càncer

Canvis genètics

Canvis moleculars

Canvis cel·lulars

Presentació clínica

Disseminació metàstasis

Investigació en la història natural del càncer

Factors predictius

Diagnòstic precoç

Atenció a la malaltia

Medicina predictiva

Medicina curativa

IMPPC CRG IIOVH IRB

COMPONENTS DE LA BIOREGIÓ

Clínic

H. SJ de DéuURV (H JXXIII, H St. Joan)

Sector privatSector públic

BioregióCatalunya

Companyies Serveis

Centres i hospitals

Aliança pública

Col·laboraciópública-privada

UB UPF

PCB PRBB

SPau Vd’H GTP

ABBAliança Biomed BCN

UAB

Biocampus

Bellv. H&centres

Clústers científics

Capital risc

Parcs científics

Parc TaulíH J Trueta – UdGH A. Vilanova – UdL

UPCAltres

Administració

Emp. farmacèutiques

Spin-off

Nombre de programes (2004-2006) de personal investigador

Disseny de la carrera professional del personal investigador de l’SCS

Programa d’estabilització de personal investigador-2005..................14 investigadors ISCIII

Programa d’intensificació-2005.................15 investigadors SCS

Programa d’incorporació de nou personal investigador

-2006-2010........205 investigadors

El Departament de Salut és l’única institució de l’Estat que ha signat la Carta europea de l’investigador

Programa de suport a la R+D+I internacional

Oficina de projectes europeus pròpia-50 expressions d'interès trameses a Brussel·les-16 avaluadors acceptats

Cursos de formació de gestió de projectes europeus

- 11 cursos – 209 assistents

Assessorament de projectes europeus-36 projectes europeus amb assessoria personalitzada

17,04 M d’€-11 projectes nacionals amb assessoria personalitzda

0,5 M d’€

Participació en el projecte Joanna Briggs internacional (a través de ISCIII-Investen). Investigació i infermeria

Presentació de dues plataformes europees:-Innovative Medicines-Nano Medicine

ORDRE DE L’EXPOSICIÓ

1. Impuls polític: política científica, Pla director

2. Accions: - Estructurals: - Instituts -

Aliances -

Bioregió -

Política de centres

- Recursos humans- Relacions UE

3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT

- CONSOLIDER

- CIBER4. Recursos econòmics

5. Projectes de futur

6. Conclusions

Avaluació de la producció científica dels centres assistencials catalans

ANY PUBLICACIONS INDEXADES

2002 2.456

2003 2.601

2004 3.104

2005 3.269

increment del 25,6% entre el 2005 i el 2003

* increment d’un 12,8% anual

Ref. Institute for Scientific Information (ISIC)

Documents Cites

1 H. Clínic. Barcelona 457 185 (1)

2 H. Vall d’Hebron 275 121 (3)

3 H. Sta Creu i St. Pau 218 75 (6)

4 H. 12 de Octubre 212 57 (9)

5 H. La Paz 201 91 (4)

6 H. Ramón y Cajal 186 85 (5)

7 IMAS – IMIM 167 57 (10)

8 H. Gregorio Marañón 166 65 (7)

9 H. Bellvitge 162 54 (11)

10 H. Clínic. Madrid 135 47 (12)

11 H. La Fe 128 41 (13)

12 H. Germans Trias 117 125 (2)

13 H. F. Jiménez Díaz 109 63 (8)

Producció científica centres sanitaris (2004)

Documents Cites

1 H. Clínic. Barcelona 4.252 52.987 (1)

2 H. Vall d’Hebron 2.208 26.385 (2)

3 H. Sta Creu i St. Pau 1.814 18.446 (3)

4 H. Ramón y Cajal 1.719 15.147 (5)

5 H. 12 de Octubre 1.712 16.908 (4)

6 H. La Paz 1.676 10.588 (10)

7 H. Bellvitge 1.362 13.699 (8)

8 IMAS – IMIM 1.295 14.593 (6)

9 H. La Fe 1.193 9.623 (12)

10 H. Gregorio Marañón 1.169 9.605 (13)

11 H. F. Jiménez Díaz 1.151 11.477 (9)

12 H. Clínic. Madrid 1.137 10.141 (11)

13 H. Germans Trias 1.003 13.979 (7)

Producció científica centres sanitaris (1996 – 2004)

INGENIO 2010: RESULTATS (2006) PRIMERA CONVOCATÒRIA

CONSOLIDER

Projectes presentats 79 Projectes aprovats 17

– Biomedicina 4– Coordinadors de Catalunya 3 (75%)

• Infeccions víriques animals (CRESA)• Epigenètica (CRG)• Centrosoma (CRG)

INGENIO 2010: RESULTATS (2006) PRIMERA CONVOCATÒRIA CENIT

Projectes presentats 82 Projectes aprovats 16

– Biomedicina 4– Participació catalana 3 (75%)

• 2 d’indústries farmacèutiques • 1 de diagnòstic per la imatge

Presència dels grups catalans en els CIBER

Posicionament dels grups catalans-Total de grups de l’Estat acceptats............................ 211-Grups catalans acceptats............................................ 86 (41%)

Presència de grups catalans en els CIBER

- Bioenginyeria, biomaterials i nanomedicina.........40,63% (1)

- Epidemiologia i salut pública................................48,78% (1)

- Fisiopatologia de l’obesitat i nutrició.................... 43,48% (1)

- Malalties respiratòries...........................................37,04% (1)

- Malalties hepàtiques i digestives..........................43,90% (1)

- Malalties neurodegeneratives...............................28,20% (2)

- Malalties rares................... ...................................31,91% (2)

0

5

10

15

20Bioenginyeria

Epidemiologia

Hepato-digestiu

Malalties raresNeurodegeneració

Obesitat Nutrició

Ap. Respiratori

Andalusia

Aragó

c. Valenciana

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-la-Manxa

Catalunya

Extremadura

Galícia

Illes Balears

Madrid

Navarra

País Basc

Regió de Murcia

Diagrama radial de la presència dels grups catalans en els CIBER

ORDRE DE L’EXPOSICIÓ

1. Impuls polític: política científica, Pla director

2. Accions: - Estructurals: - Instituts -

Aliances -

Bioregió -

Política de centres

- Recursos humans- Relacions UE

3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT

- CONSOLIDER

- CIBER4. Recursos econòmics

5. Projectes de futur

6. Conclusions

PRESSUPOST DE DESPESA DELS INSTITUTS DE RECERCA HOSPITALARIS I DELS CENTRES DE RECERCA BIOMÈDICA

(NO S’HI INCLOUEN LES DESPESES D’UNIVERSITATS I INDÚSTRIA)*

INSTITUCIONSCIENTÍFIQUES

PRESSUPOST ANUAL 2003

PRESSUPOST ANUAL 2006

INCREMENT 2006-2003 (%)

FUNDACIONS DE RECERCA HOSPITALÀRIES

76,80 101,30 31,9% (10,6% any)

CENTRES DE RECERCA BIOMÈDICA 21,30 48,00 125,3% (41,7% any)

TOTAL 98,10 149,30 52,1% (17,3% any)

* xifres en milions d’euros

PRESSUPOST D’INGRESSOS DELS INSTITUTS DE RECERCA HOSPITALARIS I DELS CENTRES DE RECERCA BIOMÈDICA

(NO S’HI INCLOUEN ELS INGRESSOS D’UNIVERSITATS I INDÚSTRIA)*

INSTITUCIONSFINANÇADORES

2003 2006INCREMENT

2006-2003 (%)

DEPARTAMENT DE SALUT

14,00 34,80 +148,5% (+49,5% any)

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ I UNIVERSITATS

7,30 15,20 +108,2% (+36,1% any)

SUBTOTAL GENERALITATDE CATALUNYA

21,30 50,00 +134,7% (+44,9%)

AGÈNCIES DE FINANÇAMENT I FARMAINDÚSTRIA

76,80 89,30 +16,2% (+5,4% any)

TOTAL 98,10 149,30 +52,1% (+17,3% any)

* xifres en milions d’euros

COMPARACIÓ ENTRE 2000-2003 i 2003-2006

INSTITUTS FINANÇADORSCREIXEMENT2000-2003 (%)

CREIXEMENT2003-2006 (%)

PÚBLIC 73,1% 134,7%

DEPT. SALUT 21,5% 148,5%

DEiU (indeterminat, a partir de 0) 108,2%

AGÈNCIES I ASSAIGS 20,0% 16,2%

TOTAL 28,5% 52,1%

Despesa total dels centres i instituts de recerca biomèdica (2006)

Costos directes… Subvencions DEiU i DS….…...

149,30 Agències públiques i privades....

Costos indirectes….Pressupost hospitals (x%)........

120,00 DS-SCS-ICS.............................

TOTAL COSTOS........................................................ 269,30

* Xifres en milions d’euros

Origen dels costos Fons de finançamentDespesa

Institucions que han realitzat accions de mecenatge rellevants en instituts i centres

de recercaFUNDACIONS INSTITUTS I CENTRES DE RECERCA

Fundació Esther Koplowitz Fundació Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

Fundació Cellex Fundació d’Investigació Oncològica Vall d’HebronCentre de Medicina Regenerativa de Barcelona

Fundació Obra Social Caixa de Pensions IrsiCaixa

Fundació Esclerosi Múltiple Fundació Institut d’Investigació Biomèdica Vall d’Hebron

Fundació Obra Social Caixa de Catalunya

Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol

Fundació Carreras Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol

Fundació Badalona contra el Càncer Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol

Fundació Obra Social Caixa Girona Fundació Hospital Dr. Josep Trueta

Fundació Rosas Fundació Hospital Dr. Josep Trueta

Fundació FERO Fundació d’Investigació Oncològica Vall d’Hebron

Indústria Farmacèutica Diferents centres

* Donacions 2006................25,58 milions d’euros 2005.............. 3,08 milions d’euros

ORDRE DE L’EXPOSICIÓ

1. Impuls polític: política científica, Pla director

2. Accions: - Estructurals: - Instituts -

Aliances -

Bioregió -

Política de centres

- Recursos humans- Relacions UE

3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT

- CONSOLIDER

- CIBER4. Recursos econòmics

5. Projectes de futur

6. Conclusions

Accions futures INSTITUT CATALÀ D’INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE LA SALUT

-De Pla director a institut-agència

NOUS PROJECTES DE CENTRES DE RECERCA

-HIVACAT………………………..Centre d’Investigació en Vacunes de la Sida

- HCPB-Fund. Clínic

- HUGTiP-IRSICAIXA

-ICIN……………………………..Centre en Xarxa d’Investigació en Neurociències

- Grups de tot Catalunya

-CBATEG-MOUSE CLINIC……Plataforma catalana de transgènics i teràpia gènica

- Campus UAB

NOUS PROJECTES DE CLÚSTERS

-BIOPOL DE L’HOSPITALET.................- IDIBELL, UB, Ajuntament de l’Hospitalet de Ll.

- Gencat (DEiU, DS, DIT) IBEC

-PARC DE SALUT...................................-Parc Taulí- UAB

ALTRES PROJECTES: -FUNDACIÓ TIC I SALUT......................- Tecnocampus Mataró- HOSPITAL INNOVADOR....................- Projecte Departament de Salut

CONVENIS ESTATALS I INTERNACIONALS

-CNIC- Centres d’investigació cardiovascular

-CSIC-CMRB

- UE: Plataformes de Innovative Medicine i Nano Medicine

ORDRE DE L’EXPOSICIÓ

1. Impuls polític: política científica, Pla director

2. Accions: - Estructurals: - Instituts -

Aliances -

Bioregió -

Política de centres

- Recursos humans- Relacions UE

3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT

- CONSOLIDER

- CIBER4. Recursos econòmics

5. Projectes de futur

6. Conclusions

CONCLUSIONS

L’impuls polític del Dept. de Salut ha constituït una palanca molt important en el desenvolupament del sistema de ciència i tecnologia català

La coherència entre línies estratègiques i programes de centres de recerca permet una assignació adequada de recursos i augmentar-ne la competitivitat

El posicionament competitiu de la producció científica catalana és evident quantitativament i en el reconeixement estatal i internacional

Cal perseverar amb l’esforç inversor de les administracions públiques i continuar amb el desplegament de projectes de futur

Cal potenciar la col·laboració pública i privada, i la participació del capital risc a través de la Bioregió de Catalunya

És necessari un instrument ordenador, coordinador i facilitador dels dispositius científics: l’Institut Català d’Investigació en Ciències de la Salut.

1

2

3

4

5

6