FILOLOGIA

AVENOS

Fsics de la UAB i la UdG ideen una eina pervisualitzar limpacte de la destrucci lingsticai aix poder revertir-la

Investigadors de la UAB i de la UdG han definit unsparmetres per estimar la velocitat de retrocs dunidioma autcton en ser substitut per un idioma ve,considerat ms avantatjs socialment i econmica.El model, que permet estimar el nivell damenaaduna llengua, s til per dissenyar accions percontrolar o revertir la destrucci lingstica.[+]

AVENOS

Detecci del trastorn especfic del llenguatgeen infants

Les persones amb trastorn especfic del llenguatge(TEL) tenen dificultats persistents per adquirir i usarcertes estructures de la seva llengua nativa. Elsresultats d'una investigaci amb nenscastellanoparlants mostren que la flexi verbal sproblemtica i que es poden utilitzar diferentsndexs de desenvolupament gramatical per distingirels nens amb TEL.[+]

AVENOS

La controvrsia en la televisi catalana

Un estudi analitza la manera com sexterioritza eldesacord en un debat televisiu que forma part dunprograma matinal de la televisi pblica catalana. Eldesplaament dels temes, les fases de lescontrovrsies, lencadenament de les intervencions,entre altres, sn importants per veure com esconstrueix una conversa a diverses veus queexpressen opinions confrontades.[+]

AVENOS

Glissando: un corpus per a estudis prosdicsmultidisciplinaris en espanyol i catal

Un projecte ha desenvolupat el corpus Glissando, uncorpus de parla extens en llengua catalana icastellana que pretn posar a labast de tothomgravacions de veu que permetin caracteritzarlentonaci de cada llengua, establir difernciessegons diversos criteris i ajudar en tasques docentsrelacionades amb la lingstica, lexpressi oral i lacomunicaci.[+]

02/2015 - Grup de Recerca Contacte de Poblacions i Estrangeria al MnGrec Antic

Les relacions entre grups o comunitats, especialment les relacions econmiques,poltiques i sociojurdiques, sn un tema dactualitat, per tenen una llargahistria. El Grup de Recerca Contacte de Poblacions i Estrangeria al Mn GrecAntic t per objectiu lestudi dels contactes i les interaccions entre poblacions dediferents orgens en el marc geogrfic, histric i cultural del mn grec delAntiguitat (II i I millenni aC).

Les relacions entre grups o comunitats, especialment les relacions econmiques,poltiques i sociojurdiques, sn un tema dactualitat, per tenen una llarga histria. ElGrup de Recerca Contacte de Poblacions i Estrangeria al Mn Grec Antic es va crear lany2006 dins el Departament de Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana amb lobjectiuprincipal de recopilar i analitzar els testimonis escrits (fonts literries i epigrfiques)procedents del mn grec antic (II i I millenni aC) que transmetin informaci sobre elscontactes i les interaccions entre poblacions de diferents orgens en el marc geogrfic,histric i cultural del mn grec de lAntiguitat. Aquest grup de recerca est dirigit per la Dra. Rosa-Araceli Santiago lvarez, CatedrticaEmrita del mateix departament. La resta de membres de la UAB que formen part delGrup sn els segents: el Dr. Miquel Gardees Santiago, Professor Titular delDepartament de Dret Internacional Privat; la Dra. Marta Oller Guzmn, Professora Lectoradel Departament de Cincies de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, i el Becari del mateixdepartament, Adri Piol Villanueva, que realitza la seva Tesi Doctoral sota la direcci dela Prof. Santiago.Pel que fa als membres externs, formen part del Grup la Dra. AnnaGinest Rosell, Professora de la Katholische Universitt Eichsttt-Ingolstadt (Alemanya) iel Dr. Crstian Or Martnez, Senior Research Fellow del Max Planck Institute Luxemburgfor International, European and Regulatory Procedural Law. La metodologia del grup es fonamenta en l'anlisi rigorosa dels textos en versi original.Dins de les fonts escrites, considerem de gran importncia les epigrfiques, ats que elstestimonis que ofereixen les inscripcions, malgrat ser sovint limitats i fragmentaris moltesvegades, tenen el gran avantatge dhaver arribat a nosaltres tal com van ser escrits i snportadors dinstantnies duna realitat material. Aix, afegeixen aquest testimoni directe ales informacions, ms mplies per tamb ms elaborades, procedents de les fontsliterries, de manera que, complementriament, ajuden a precisar molts dels aspectes delanlisi histrica que els textos suggereixen. Per a la interpretaci dels aspectes institucionals, especialment els jurdics, relacionatsamb la problemtica de l'estranger, comptem amb la collaboraci d'especialistes en DretInternacional Privat. Aquesta collaboraci sha mostrat molt valuosa per a ambduesparts: als interessats per la histria dels aspectes jurdics els resulta de gran inters el fetde disposar dinformaci directa deduble dels mateixos documents, i als fillegs enspermet ampliar lhoritz de la nostra anlisi i transcendir lmbit dels enfocamentsmerament filolgics. Als juristes els ha indut incls a la reflexi sobre aspectes histrics iconceptuals de les seves prpies matries. La recerca daquest grup sha orientat en dues direccions, una de les quals est mscentrada en els aspectes institucionals. El seu objectiu concret s la indagaci delsprocessos de formalitzaci institucional de les normes o regles que regien les relacions,tant en lmbit privat com en el pblic, amb lestranger, aix com els diferents grausdintegraci del foraster, tant si no era grec com si era grec duna altra polis, en unacomunitat diferent de la seva dorigen. Actualment prestem especial atenci al trficcomercial i a les possibilitats i graus daccs destrangers a bns immobles i a la justcia. La segona direcci sha centrat en lanlisi literria i mtica. En aquest cas, la investigacisocupa fonamentalment, tot i que no noms, de les manifestacions de lantiga tradicigrega de lhospitalitat, la xena, mpliament present ja en lpoca homrica i amb unallarga tradici posterior. Des que es va crear el grup de recerca, els nostres treballs han abordat una temtica moltmplia, que inclou aspectes tan variats com lalteritat grec/brbar, les relacionsmetrpolis/colnia en el marc de la colonitzaci grega, la riquesa del testimoni homric,les peculiaritats del trfic comercial, el sincretisme i extensi geogrfica i temporal delculte a Aquilles, lepigrafia funerria com a font dinformaci, el testimoni indirecte delteatre grec, o altres aspectes ms tcnics com lexamen de les normes que regien lesrelacions privades i/o pbliques amb lestranger i els diferents graus dintegraci delforaster en una altra comunitat, o qestions ms generals, com lanlisi del lxic. Selecci de publicacionsUna sntesi recent de la varietat temtica de les nostres publicacions es pot veure enlapartat de bibliografia de la monografia: Santiago lvarez, R.-A. (coord.); Oller Guzmn,M. (ed.) (2013). Contacto de poblaciones y extranjera en el mundo griego antiguo.Estudio de fuentes. Faventia Supplementa2. Bellaterra. Disponible online.http://ddd.uab.es/record/113148?In=es Altres publicacions, recents o ms antigues, que considerem dinters sn les segents: 1. Santiago, R. A. (1997). Algunos ejemplos de Realpolitik en las fuentes griegas,Faventia 19/2, 33-50.

A A A Contrast +/- Castellano | English CERCA

ACTIVITATS TESIS GRUPS DE RECERCA ENTREVISTES AVENOS A FONS

2. Santiago, R.A. (2004). La Ciropedia Una parbola del ejercicio del poder?., Tomo en Honor de Alexis-Eudal Sol, M. Morfakidis (ed.), Centro de EstudiosBizantinos, Neogriegos y Chipriotas, Granada, 21-34. 3. Santiago, R.A. (2005). Un ejemplo didctico de epigrafa, dialectologa e institucionesgriegas. Estudis Clssics: Imposici, Apologia o Seducci?, Actes del XV Simposi de laSecci Catalana de la Sociedad Espaola de Estudios Clsicos, Lleida, J. Dans, P.Gilabert, M. Lpez, J. Lluis, E. Marcos, E. Romero, B. Usobiaga (eds.), Lleida, 495-509. 4. Oller Guzmn, M. (2014). La carta de Dionisio: un nuevo testimonio del comerciogriego norpntico. ZPE 192, 169-175. 5. Ginest, A. (2014). . Die Sprache der Grabinschriften von Auslndern inAthen. E. Olshausen / V. Sauer (Hg.), Mobilitt in den Kulturen der antikenMittelmeerwelt, Stuttgarter Kolloquium zur Historischen Geographie des Altertums II,2011, Stuttgart, 241-260. 6. Piol, A. (en premsa). Acceso a la propiedad de bienes races por parte de extranjerosen la pica griega arcaica. Ianua Classicorum. Temas y formas del Mundo Clsico [ActesdelXIII Congreso de la Sociedad Espaola de Estudios Clsicos, Logroo, 18-23 de juliolde 2011], Madrid, vol. 1, 365-371.

Imatge 1: Dra. Anna GinestRosell i Dr. Crstian Or Martnez. Imatge superior esquerra: Membres del Grup de Recerca i de la UAB. Desquerra a dreta:Dra. Marta Oller Guzmn, Dra. Rosa-Araceli Santiago lvarez, Dr. Miquel GardeesSantiago i Adri Piol Villanueva.

Rosa-Araceli Santiago lvarezMarta OllerDepartament de Cincies de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana

Rosa.Santiago@uab.cat, Marta.Oller@uab.cat

E-mail per rebre el nostre butllet Enviar

2015 Universitat Autnoma de Barcelona

Si tens propostes: premsa.ciencia@uab.es

DL B.11870-2012 ISSN 2014-6388