TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

65
el drama:tragèdies i comèdies

Transcript of TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Page 1: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

el drama:tragèdies i comèdies

Page 2: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Etimologia de ΘΕΑΤΡΟΝ

• Del verb θεώμαι: watch “ contemplar, observar

un espectacle”• θέατρον "lloc on es mira"

“allò que es mira“• θεατής “aquell que mira”

Page 3: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Definicions de tragèdia-I• La tragèdia és, doncs, la imitació

d’una acció seriosa i completa que té una certa extensió, feta amb un llenguatge acurat, utilitzat separadament per a cadascun dels recursos en les diferents parts de l’obra. Aquesta imitació és executada per personatges i no mitjançant la narració, i per mitjà de la compassió i de la por aconsegueix la catarsi (κάθαρσις) de passions semblants

• Aristòtil, Poètica, 6

Page 4: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Definicions de tragèdia-II

• Una tragèdia àtica és un fragment de la llegenda heroica, elaborat poèticament en estil elevat per a la seva representació per mitjà d’un cor de ciutadans i dos o tres actors, i concebut com una part del culte oficial en el recinte sagrat de Dionís

• U. V. Wilamowitz

Page 5: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Orígens del teatre– Ritus religiós més que espectacle profà.– El drama va néixer a Atenes entre el s. VI i al V a. C. com a

part del culte al déu Dionís, – en els seus orígens, les obres dramàtiques es representaven

únicament durant dos dels festivals que els atenesos dedicaven anualment a Dionís: les Lenees (gener) i les Grans Dionísies (març), relacionats amb el cicle agrícola.

– En les processons en honor del déu, uns cors cantaven el ditiramb, himnes de caràcter majestuós, i coms, himnes de caire satíric i jovial

Page 6: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Evolució del teatre (I)durant el cant del ditirambe, un personatge “solista” anunciava el tema i “dialogava” amb els coreutes

• A l’Àtica el ditirambe esdevingué una tragèdia, en introduir parts recitades entre les cantades, i eliminar les parts còmiques

Page 7: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Evolució del teatre (II)• El repertori de temes s’amplià amb mites no

relacionats amb Dionís• El tirà Pisístrat instituí el 534 aC concursos

dramàtics durant les festes Lenees• L'espai on es representaven era el Teatre de

Dionís, construït en un vessant del turó de l'Acròpolis.

• Les representacions prenien la forma de competicions.

Page 8: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Parts del teatre

• Parts del teatre– El teatre grec es

divideix en tres parts ben diferenciades:

• Koilon (graderies)• Orchestra• skene

Page 9: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

•Prosceni la plataforma on els actors representaven el seu paper•Al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.

Escenari

Page 10: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Reconstrucció del teatre de Dionís, Atenes. Sota el recinte de l'Acròpolis (1) es troba el santuari de Dionís: s'hi veu la graderia (2), l'orquestra (3), l'escena (4), els pàrodes (5), una stoá o pòrtic (6), el temple antic (7) i nou (8) de Dionís.

Page 11: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Altres teatres: Epidaure

Page 12: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Escenografia• Enkyklema: era una espècia

de plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al public allò que passava en un lloc interior (sobre tot els fets de sang, que no havien de passar a l’exterior)

• Μηχανή: era una espècie de grua que permetia mantenir elevat un personatge, i per a fer aparèixer una divinitat (deus ex machina).

• El teatre grec tenia també ‘efectes especials’ gràcies a instruments que simulaven trons, llamps, focs, etc.

Page 13: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

La representació (I). El cor

• Tant en la tragèdia com en la comèdia s'alternaven parts cantades i parts dialogades.

• Les parts cantades anaven a càrrec del cor, un personatge col·lectiu - per exemple un cor de vells, de mariners, de dones o d'esclaves -, que al mateix temps que cantava dansava a l'orquestra.

• El nombre de coreutes o membres del cor era de 15 a la tragèdia i 24 a la comèdia, i estaven a les ordres del corifeu o cap del cor.

• El corifeu també podia expressar el sentiment del cor en el diàleg amb els personatges.

Page 14: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però no pren partit per cap de les dues idees enfrontades, sinó que més aviat pretén actuar de mitjancer.

Page 15: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Els actors (hypokritai) eren un màxim de tres. No hi podia haver més

de tres personatges parlant a les parts

dialogades i cada actor havia de representar

diversos papers dins la mateixa obra.

La representació (II). Els actors

Page 16: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Els actors, igual que els coreutes, eren exclusivament homes, fins i tot quan representaven personatges femenins, però aquesta incongruència quedava dissimulada pel fet que els uns i els altres duien màscares

Page 17: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Les màscares i els vestits indicaven al públic els papers -qui era el rei o qui el missatger. La màscara impedia veure l'expressió de la cara i, per tant, l'actor expressava els sentiments del personatge amb gestos exagerats o verbalment.

Page 18: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

El coturn s’utilitzava en les representacions de la tragèdia en oposició al socco o soccus, de la comèdia.Els coturns tenien la funció de proporcionar altura al actor que representava personatges nobles elevant-lo per damunt del cor Melpómene, musa del teatre es representa calçada amb coturns.

Page 19: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

La representació (III) Parts de la tragèdia

• Pròleg: estructuralment la tragèdia comença amb el pròleg, recitat pels actors que informa els espectadors de la situació. Pot ser un monòleg o un diàleg

• Pàrode: entrada del cor en escena, cantant. • Estàsims / Episodis: a continuació

s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estàsims) amb els diàlegs dels actors (episodis).

• Èxode: l'última escena és l'èxode, amb la sortida del cor de l’escena.

Page 20: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

La representació (IV). El públic

• Tant el cor i els actors com el públic que assistia al teatre eren ciutadans.

• El teatre, per tant, era considerat un fet cívic de gran importància, en la preparació del qual participava el poble i el destinatari del qual era el mateix poble.

• Per això als primers temps l'entrada era lliure i l'Estat fins i tot donava un ajut econòmic perquè els qui tenien pocs recursos poguessin assistir-hi sense perdre un dia de sou. Més endavant s'havia de pagar una entrada.

Page 21: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol. El públic doncs es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies.

• L'ambient devia ser força animat, perquè es xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. La graderia es dividia en sectors: la primera fila era reservada als sacerdots, als magistrats i als ciutadans distingits.

• Actualment es discuteix si les dones hi podien assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser gaire ben vistes i seien a les grades més altes.

Page 22: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre si el tres grans tràgics, Èsquil, Sòfocles i Eurípides, tots tres atenesos i els únics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres. Després, del s. IV a. C. en endavant la tragèdia entra en decadència. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a repetir la representació dels grans tràgics del s. V a. C.

Page 23: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

La tragèdia. Temes• La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista

de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.

Page 24: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Els dramaturgs no es veien obligats a inventar nous arguments. Això feia que el grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel públic

• L'important era, doncs, la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.

Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia.

•Orestes i Clitemnestra

Page 25: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• A través del mite la tragèdia posava en qüestió la concepció que tenia la societat grega de la moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes són essencials en la tragèdia: el sofriment (páthos) i el conflicte (agon).

• El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi, un home excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.

• El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades.

• L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors

Page 26: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

ÈSQUIL(Eleusis, 525-456 a. C.) va escriure unes 90

obres, de les quals es conserven completes només set tragèdies:

Va ser testimoni de la fi de la tirania dels Pisistràtides i de les reformes democràtiques de Clístenes.

• Participa a les guerres mèdiques: Marató i Salamina. El seu epitafi:

• Aquesta tomba amaga la pols d'Èsquil, • fill d'Eufori i orgull de la fèrtil Gela • Del seu valor Marató en va ser testimoni, • i els medes de llarga cabellera, que en van tenir

massa, d'ell.

Page 27: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Perses (472 aC): – és l'única tragèdia d'argument no mitològic, sinó

extret de la història contemporània. L'acció se situa a la cort del rei persa Xerxes quan rep la notícia de la derrota de la flota persa pels grecs a Salamina (480 a. C..)

– Càstig diví de la hybris de Xerxes

Page 28: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Orestia: és l'única trilogia que ens ha arribat sencera. Les tres tragèdies que la componen estan basades en el mite de la mort d'Agamèmnon i la

venjança d'Orestes:

Page 29: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

– Agamèmnon: el comandant de l'expedició grega contra Troia, el rei Agamèmnon, torna a Argos després de destruir Troia, i és assassinat per la seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant Egist.

•També morirà Cassandra

Page 30: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Coèfores: per ordre del déu Apol·lo el fill d'Agamèmnon, Orestes, ajudat per la seva germana Electra, venja el pare matant Egist i la seva pròpia mare.

Page 31: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Eumènides: les Fúries, divinitats de la venjança i dels remordiments, persegueixen Orestes, que cerca refugi a Atenes, on la deessa Atena funda el tribunal de l'Areòpag per jutjar-lo.

•Finalment Orestes, gràcies a Atena, és absolt.

Page 32: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Suplicants• Fugida de les 50

filles de Dànao, perseguides pels 50 fills d’Egipte a Argos– Hospitalitat

d’Argos i predomini de la justícia sobre l'interès

Page 33: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Prometeu encadenat

– Les Oceànides aconsellen Prometeu sotmetre’s a Zeus

– Io, perseguida pel tàban

– Hermes no aconsegueix treure el seu secret

– Enfonsament de la roca de Prometeu

– Prometeu personifica la personalitat del tità com a heroi individual, defensor dels febles contra el dictador

Page 34: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Set contra Tebes. – Trilogia no conservada: Laios, Èdip,

Set contra Tebes i drama satíric L’esfinx

– Lluita fratricida a les portes de Tebes entre Etèocles i Polinices

Page 35: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Característiques generals:

– Èsquil sovint tracta la falta (religiosa) i el seu càstig a través de successives generacions d'una mateixa família.

– Justícia divina, destí, responsabilitat – Per a Èsquil l'home ha d'arribar al coneixement a través

del patiment (páthei máthos). – En el teatre d'Èsquil un tema central és la hybris

(desmesura), que es produeix quan un home vol anar més enllà de la seva condició humana i del seu destí i que comporta el càstig (ate) dels déus, la seva ruïna.

– Missatge religiós amb fons polític– Llenguatge elevat, amb abundància de figures retòriques,

elements del llenguatge ritual i religiós, exotisme, arcaismes....

Page 36: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

SÒFOCLES

• Sòfocles (Colonos, 497-406 a. C.) va escriure 123 obres, de les quals queden set tragèdies i un drama satíric (Rastrejadors).

• La seva vida coincideix amb l’època d’esplendor de Pèricles a Atenes:– Guerres mèdiques– Pentecontècia– Guerra del Peloponnès

• Activitat pública: tresorer de la Lliga de Delos, estrateg amb Pèricles...

Page 37: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Àiax

– Tema: guerra de Troia, i bogeria d’Àiax

Page 38: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Les Traquínies / Les dones de Traquis– Tema: Hèracles i la seva mort per

culpa de la gelosia de Deianira

Apoteosis d’Hèracles

Page 39: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
Page 40: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Èdip rei: Èdip, esdevingut rei de Tebes després de desxifrar l'enigma de l'Esfinx i casar-se amb Iocasta, ha d'esbrinar qui va matar el seu antecessor, Laios, si vol alliberar Tebes d'una pesta enviada pels déus. Al final descobreix amb horror no solament que l'assassí és ell mateix, sinó que Laios Iocasta són els seus propis pares, que el van abandonar acabat de néixer per evitar el compliment de l'oracle segons el qual mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. En saber la veritat, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls.

•Les més famoses són les obres del cicle de Tebes, sobre el mite d'Èdip i els seus fills:

Page 41: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Èdip a Colonos: Èdip és un vell captaire cec, que, guiat per les seves filles Antígona i Ismene, arriba a l'Àtica, on un oracle li ha anunciat que se salvarà. El cor de vells el vol expulsar, però el rei d'Atenes, Teseu, el deixa quedar-se. Aleshores Èdip mor en pau.

Page 42: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Antígona: Els fills d'Èdip havien de regnar Tebes alternativament, però Etèocles, quan li arriba el torn de deixar el govern al seu germà Polinices, no l'hi cedeix. Polinices llavors ataca Tebes i els dos germans es maten l'un a l'altre en el combat. El seu oncle, Creont, es converteix en el nou governant, i la primera disposició que pren és deixar insepultes les despulles de Polinices, perquè ha atacat la ciutat. Tanmateix la seva germana, Antígona, l'enterra. El càstig de Creont és sepultar-la viva. Però la mort d'Antígona provoca la ruïna del mateix Creont.

Page 43: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Filoctetes,– Tema: Ulisses i

Neoptòlem han de convèncer Filoctetes perquè els acompanyi a Troia, malgrat que l’havien abandonat a l’illa de Lemnos

Page 44: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Electra – igual que les

Coèfores d'Èsquil, centrada en la venjança d'Orestes i Electra contra la seva mare, però aquí la figura forta és Electra

Page 45: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Característiques generals:

– Sòfocles introdueix grans innovacions en el teatre atenès:

• abandona la unitat temàtica de la trilogia, • augmenta el nombre d'actors de dos a tres, amb la qual cosa

dóna més importància al diàleg – L’home ha d’acceptar la justícia implacable dels déus– Sòfocles defensa una democràcia basada en el

respecte de la religió i els déus tradicionals, enfront dels corrents filosòfics racionalistes que desvinculaven l'Estat de la religió.

– En el teatre sofocli hi ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus.

– Ironia sofòclia: l’heroi parla sense ser conscient de la realitat que hi ha darrera de les seves paraules (Èdip és l’exemple més evident).

Page 46: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

EURÍPIDES

• D'Eurípides (Atenes, c. 485-406 a. C.) es conserven 19 obres de les 92 que va escriure.

• Mentre va viure, no va gaudir de l'acceptació del públic ni va guanyar gaires concursos tràgics, sinó que el seu teatre va aconseguir l'èxit després de mort, superant en representacions Èsquil i Sòfocles.

• Preocupació per les innovacions culturals i ideològiques: sofística, retòrica; biblioteca pròpia

• Fama de misògin• Allunyament de la vida pública• Atenció especial a les dones com a protagonistes de els

seves tragèdies

Page 47: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Alcestis:– Alcestis fou una heroïna, filla de Pèlias i d'Anaxíbia. Es casà amb Admet, al qual

Apol·lo volgué concedir la immortalitat; però les Moires només ho acceptaren si algú altre s'oferia a morir en lloc seu. Alcestis s'hi va oferir per amor al seu marit, i així baixà a l'Hades quan li hauria pertocat a Admet, però Hèracles, aleshores hoste del seu palau, va anar-la a cercar als inferns per retornar-la a Admet.

Page 48: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

• Medea: – Quan els Argonautes

arriben a la Còlquide, Medea s'enamora de Jàson i els ajuda amb els seus poders màgics a recuperar el velló d'or, traint el seu pare, el rei, i el seu poble i matant el seu propi germà. Després fuig amb els grecs i es casa amb Jàson. L'obra comença quan, vivint tots dos a Corint amb els seus fills, Jàson vol separar-se'n per casar-se amb la filla del rei. Però Medea es venja de Jàson matant amb màgia la seva promesa i els seus propis fills.

Page 49: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

•Tot seguit fuig de Corint i

desapareix en un carro arrastrat per dracs alats,

que li havia regalat el seu avi

Hèlios

•Presentació powerpoint

sobre Medea

Page 50: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

•Hipòlit: –Fedra, casada amb Teseu, rei d'Atenes, s'enamora del seu fillastre Hipòlit. Sense cap altra esperança que la mort, explica el seu secret a la dida. Quan la dida insinua a Hipòlit l'amor de Fedra, el noi el refusa indignat. Llavors Fedra, espantada perquè Hipòlit la delati a Teseu i despitada pel seu rebuig, es penja després d'escriure una nota on acusa Hipòlit de voler-la seduir.

Page 51: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

– Teseu desterra el fill, el qual mor en un accident en sortir d'Atenes.

Page 52: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Les altres obres conservades són: •Cicle d’Hèracles:

– Els fills d'Hèracles – Hèracles foll

•Cicle tebà: –Fenícies, Suplicants

•Cicle troià:– Hècuba, Andròmaca, Hèlena, Troianes

•Casal d’Argos:– Ifigenia a Àulida, Ifigenia a Tàurida, Orestes, Electra

–Ió– Bacants– El Ciclop (drama satíric): escenifica un l’episodi de l’Odissea– Resos: episodi del cant X de la Ilíada

Page 53: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Tècnica d’Eurípides

• Tècnicament Eurípides.• dóna menys importància al paper del cor.• empra sovint el procediment del deus ex

machina.• El teatre d'Eurípides es caracteritza pel seu

realisme i per la seva comprensió de les passions humanes com l'amor i la gelosia, motors del comportament de l'home.

• Home que posa en dubte els valors tradicionals.• Les protagonistes femenines reflexionen i són

més íntegres que els homes.• Aprofita els mites per a posar en relleu les

misèries i defectes dels humans.

Page 54: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

LA COMÈDIA

• A la comèdia àtica hi ha dos grans períodes:

• Comèdia Antiga: al s. V a. C. i principis del IV a. C.

• Comèdia Mitja: s’ha perdut totalment, entre el 400 i el 323 aC

• Comèdia Nova: 323 fins 263 aC.

Page 55: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

COMÈDIA ANTIGA

• Comèdia i tragèdia: semblances i diferències– Lligam amb el culte a Dionís– Representacions en el mateix context religiós i cívic– Part d’una competició– Combinació lírica coral i recitat actors– Acció mítica amb presència de déus i herois– Tema “comú”: l’heroi s’enfronta amb una situació angoixant

– A la tragèdia hi ha dolor i mort– Llenguatge solemne i religiós – L’heroi és un personatge mític – La comèdia es situa al present, amb persones reals– Broma, ironia, burla, escatologia, vulgar....

Page 56: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Orígens comèdia

• Segons Aristòtil neix del mateix culte a Dionís• En les festes al camp els vinyataires reorren els

camps en escamots festius entonant cants fàl·lics i lloances a Dionís amb tota mena d’improvisacions burlesques

• El conjunt de divertiments s’anomenava “komos” • Sabem que aquestes farses grolleres es feien al

Peloponnès des de molt antic, i que foren introduïdes al s VI a l’Àtica. A partir del 486 aC a Atenes, es representaven en concursos oficials

Page 57: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Comèdia Antiga

• Aristòfanes és el representant principal

• Barreja de farsa i sàtira

• La representació de la comèdia la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques.

Page 58: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Esquema argumental

• L'argument se centra normalment en una idea fantàstica que se li acut al protagonista i que realitza al llarg de l'obra, malgrat els obstacles que troba i que va superant

• Temes:– Crítica del poder– Atac als vicis del present i idealització del passat– Burla de tot allò que es nou, innovador, immoral...

– Contraposició entre un món real i un món fantàstic, irreal: utopia, escapisme

Page 59: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Personatges

• Personatges:– Vells glotons i lúbrics– dones obsessionades per la beguda i el sexe– polítics corruptes– poetes i filòsofs depravats– joves decadents

• Objectiu principal: fer riure, divertir

Page 60: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Estructura formal de la comèdia

• Pròleg: presenta l’heroi , la seva situació angoixant, i el pla que té per afrontar-la

• Pàrodos: el cor entra i es declara a favor o en contra de l’heroi

• Episodis: diàlegs dels personatges i escenes que fan avançar l’acció

• Agón, debat entre l’heroi i algú que s’oposa al seu pla• Paràbasis: el corifeu s’avança i en nom del poeta es

dirigeix als espectadors • Èxode i Comos, apoteosi de la victòria de l’heroi amb

gran alegria general, que acaba amb boda, banquet o festa

Page 61: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Aristòfanes (448-385 aC)

• De les més de 40 comèdies que escriví, tenim onze – Lisístrata– Les granotes– Els núvols– La pau– Els cavallers– Les vespes– Els ocells– Els acarnesos– Les assembleistes– Les tesmofòries– Pluto.

Page 62: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Altres característiques de la comèdia aristofànica

• Té grans dosis de fantasia; • busca fer riure la gent del poble: el seu públic són camperols i

ciutadans pobres, que se senten identificats amb el protagonista, • l'acció, al contrari que la tragèdia, se situa al món contemporani, i

es fan constants referències a fets i personatges de la vida real; • tothom està exposat a la burla i a l'insult: déus, herois i éssers

mítics, polítics, literats i intel·lectuals com Eurípides i Sòcrates, militars, un homosexual famós;

• Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques: defensa la democràcia conservadora i la pau amb Esparta;

• una de les principals fonts de comicitat és l'obscenitat, amb abundants metàfores sexuals;

• Aristòfanes mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial o vulgar, però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret, dels metges, dels filòsofs o dels retòrics. És força habitual la paròdia de la tragèdia, amb paraules grandiloqüents.

Page 63: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

COMÈDIA NOVA• s. IV a. C.: la comèdia pateix una transformació decisiva, tant

tècnica com de contingut, lligada als canvis de la societat i la mentalitat dels grecs. – Desapareix la polis i la democràcia, i, en conseqüència, la comèdia perd

la seva càrrega política. – El cor no té paper dins l'obra, de manera que els entreactes s'omplen

amb cançons i danses independents del text. – Es converteix en una comèdia de costums, de caire més o menys

moralista.– El llenguatge és col·loquial, sense canvi de registres, i es redueix al

mínim l'obscenitat verbal i de vestuari. – S'aprofundeix en la psicologia dels personatges, tot i que es basen en

arquetips: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, etc.

– La comicitat se cerca sobretot amb situacions plenes d'equívocs i amb un argument ple d'embolics i confusions.

– Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte.

– També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.

Page 64: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Menandre

• Solament en queda una peça completa: el Díscol, de l'atenès Menandre, però, tanmateix, la Comèdia Nova ha exercit molta més influència en el teatre posterior que no l'Antiga a través del teatre llatí (Plaute i Terenci), que va inspirar-se sempre en obres gregues d'aquest període i d'on van pouar autors com Shakespeare o Molière.

Page 65: TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES

Enllaços d’interés• Vegeu el teatre d'Epidaure i altres teatres del món grec.• Col·lecció d'imatges del teatre grec i romà (edificis, escultura...) (SG) • El teatre grec d'època hel·lenística va servir de model per al teatre romà. • Webs d'interès:• Reconstructing the Theater of Dionysus in Athens (en anglès): article de Sallie Goetsch i

Stefan Didak, CSA Newletter, X, No. 2 (1997) sobre la reconstrucció del teatre de Dionís amb algunes imatges infogràfiques.

• The Theatre of Dionysus, secció de Theatron (en anglès) dedicada a la reconstrucció virtual del teatre de Dionís en diverses èpoques i de l'Odèon de Pèricles.

• The theatre at Asclepieion at Epidauros (en grec i en anglès): web del teatre d'Epidaure que proporciona informació sobre el teatre, la ciutat i el santuari, imatges fotogràfiques i de reconstrucció virtual.

• E-spaces (en anglès): empresa que dóna al seu web una reconstrucció virtual del teatre d'Epidaure.

• Didaskalia (en anglès): web sobre la representació actual del drama, la dansa i la música grecs i romans.

• Teatros romanos en Hispania (en castellà), web de Francisco Lorente sobre l'arquitectura del teatre antic a Hispània i a la resta del món grecoromà.

• The greek theater (en anglès): Visita al teatre de Dionís sota la guia de l'actor Tespis i de Melinna per mitjà d'un divertit còmic en Flash. Secció del web educatiu de la BBC pensada per a educació primària.

• Èsquil: http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88squil