Riu nil

download Riu nil

of 19

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Riu nil

  • 1. Nil
    NilRiuEl riu Nil a l'Alt EgipteOrigen del nom: Nil (en rab, ) prov de la paraula grega Neilos (), que significa Vall del riu.PasosEtipia, Sudan, Egipte, Rwanda, Tanznia, Uganda, Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Eritrea, KenyaCiutatsJinja, Juba, Khartum, CairoFont primriaNil Blanc-altitud2.700m-coordenades21655.92S, 291952.32E / -2.2822, 29.3312Font secundriaNil Blau-localitzaciLlac Tana, Etipia-coordenades1228.8N, 371553.11E / 12.035778, 37.2647528Confluncia fontsprop de KhartumDesembocadura-localitzaciMar Mediterrnia-altitud0mLlargada6.650kmConca3.400.000kmCabal-mitj2.830m/s
    El riu Nil (del grec "Nelios", vall de riu, en rab) s el major riu d'frica, a ms de ser considerat freqentment el riu ms llarg del mn.[1] Amb una longitud de 6.671 Km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura en el Mar Mediterrani, flueix a travs d'Uganda, Congo, Sudan, Etipia i Egipte. El Nil t dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s'inicia a la regi dels Grans Llacs d'frica central mentre que el Nil Blau sorgeix del llac Tana a Etipia.
    Taula de continguts[amaga]1 Etimologia2 Histria 2.1 Eonil2.2 Nil integrat2.3 Antic Egipte2.4 La recerca de les fonts del Nil2.5 Assoliments moderns3 Parts del Nil 3.1 Nil blanc3.2 Nil blau3.3 Nil mitj3.4 Nil inferior4 Hidrologia5 Turisme 5.1 Turisme cultural5.2 Turisme de natura6 Galeria7 Vegeu-ne tamb8 Referncies
    [modifica] Etimologia
    La paraula Nil (de l'rab 'nl) prov del terme grec Naxilius (), que significa Vall de cama curta. En l'antiga llengua egpcia, el riu era anomenat 'p o iteru, que significa Gran riu, representat per jeroglfics com els que mostra la imatge (itrw). En l'idioma copte, la paraula piaro (Sahdico) o phiaro (Bohirico) significa El riu (literalment El gran canal). En el text hebreu de la Bblia es diu = Y'or.
    [modifica] Histria
    El Nil va ser un element fonamental per al naixement de la civilitzaci de l'Antic Egipte. La major part de les seves ciutats es trobaven a la vall del Nil i el Delta, al nord d'Assuan. El Nil va ser vital per a la cultura egpcia des de l'edat de Pedra. El canvi del clima i la desertitzaci van assecar les terres de caa i de pastura de l'frica septentrional per a conformar el desert del Shara, pels voltants del 8000 a. C.; llavors molts dels habitants va emigrar i es varen assentar al costat del riu Nil, on desenvoluparen una economia agrcola i una societat centralitzada. A ms, se sap que el riu Nil es va congelar en dues ocasions al llarg de la histria, l'any 829 i el 1010.[2][3][4]
    [modifica] Eonil
    El Nil a la revista National Geographic, nmero 31 de 1917.
    S'estima que l'actual riu Nil s, com a mnim, el cinqu riu que ha flut al nord de les terres altes etipies. Les imatges des de satllit que van ser utilitzades per a identificar cursos d'aigua secs al desert, a l'oest del Nil, mostren una gorja. Eonil, ara plena pel flux superficial. Aix representa un antic Nil anomenat Eonil, que va fluir durant el Mioc (23 a 5,3 milions d'anys abans de l'actual). L'Eonil va transportar sediments cap al Mediterrani, on diversos camps de gas han sigut descoberts dins d'aquests sediments.
    Durant el Mioc superior es va produir la crisi de salinitat del Messini, quan el mar Mediterrani estava tancat i es va evaporar, el Nil va reduir el seu curs a un nou nivell que estava centenars de metres sota el nivell de l'oce d'Assuan i 2.400metres per sota del Caire.[5] Aquesta enorme gorja que es va formar ara est repleta de sediments.
    [modifica] Nil integrat
    Confluncia del riu Kagera i el riu Ruvubu prop de les cascades Rusumo.
    Hi ha dues teories en relaci a l'edat del Nil integrat. La primer s que el drenatge integrat del Nil s d'edat jove, que la conca del Nil es va trencar en una srie de conques separades, i noms la conca de ms al nord va tenir un riu seguint el curs actual del Nil a Egipte[6] Una altra teoria proposada s que el drenatge d'Etipia a travs de rius com el Nil Blau o el riu Atbarah/Takazze va fluir al mar Mediterrani a travs del Nil egipcio des de l'Era Terciria.[7]
    Salama, l'any 1987, va suggerir que durant el Terciari hi van haver una srie de conques continentals separades, cada conca ocupant una de les principals esquerdes sudaneses: l'esquerda Mellut, la del Nil Blanc, la del Nil Blau, la de l'Atbara i l'esquerda de Sag El Naam.[8] La conca de l'esquerda de Mellut t gaireb 12 kilmetres de profunditat a la seva part central i possiblement encara est activa. El sistema de l'esquerda del Nil Blanc, encara que s ms baixa que el Bahr El Arab, t aproximadament 9 kilmetres de profunditat.
    L'exploraci geofsica del sistema de l'esquerada del Nil Blau va estimar que la profunditat dels sediments s d'aproximadament entre els 5 i els 9 kilmetres. Aquestes conques no va es van interconnectar fins desprs que l'enfonsament cesss i l'acumulaci de sediments fos suficient per a omplir les conques a tal nivell que permets la connexi. A mesura que s'omplien les depressions es van connectar el Nil egipci i el sudans que captava les aiges etops i equatorials durant les ltimes etapes de les activitats tectniques.[9] El riu Atbara es va desbordar i tancar la seva conca durant el perodes humits, fa entre 100.000 i 120.000anys. El Nil Blau es va connectar al Nil principal far entre 70.000 i 80.000anys. La connexi del Nil Victria es va produir fa aproximadament uns 12.500anys.
    [modifica] Antic Egipte
    Reconstrucci de l'ecumene basat en la descripci d'Herdot. Segle V aC
    L'aliment va tenir un paper crucial en la fundaci de civilitzaci egpcia i el Nil va ser una font interminable de l'esmentat aliment. El Nil va fer que les seves riberes fossin summament frtils quan es desbordava cada any. Els egipcis van ser capaos de conrear blat, ordi i lli, a ms d'aportar el riu abundant peix i papir, la qual cosa proporcionava aliment suficient per a tota la poblaci ja que eren recursos molt importants, sobretot per evitar possibles fams que eren freqents al Prxim Orient, a causa d'una producci irregular. Tamb, l'aigua del Nil va atreure el bfal d'aigua i desprs que els perses els van introduir el segle VII aC, a camells. Aquests animals podien ser morts per la seva carn, podien ser capturats, domesticats, usats per llaurar o per viatjar en el cas dels camells. El Nil era tamb un cam eficient i cmode de transport per a mercaderies i per a la poblaci que l'utilitzaven com a via fluvial per a transport comercial o recreatiu.
    Grcies a l'obtenci de lli i blat, Egipte va tenir una bona relaci diplomtica amb altres pasos, i sovint contribua a l'estabilitat econmica del pas. A ms, proporcionava els recursos necessaris com l'aliment o els diners per posseir un exrcit. La llegenda diu que el fara era el responsable de la inundaci del Nil, i a canvi de l'aigua i les collites els camperols havien de conrear el terra frtil enviant desprs una part dels seus recursos al propi fara que s'encarregava d'usar-lo pel b de la societat. El Nil era tamb una font espiritual ja que van crear un du dedicat al benestar de la inundaci anual, el du Hapy que controlava al costat del fara la revinguda. A ms es va considerar al riu com una calada de la vida fins a la mort.[10]
    Esttua del riu Nil al museu del Vatic
    L'historiador grec, Herdot, va escriure que Egipte era el regal del Nil. Sense les aiges del Nil per a la irrigaci, la civilitzaci egpcia probablement hauria estat efmera. El Nil va proporcionar els elements que van fer una gran civilitzaci que va perdurar tres mil anys. El comer ha estat continu al Nil des de fa milers d'anys, com podem veure a l'Os d'Ishango, possiblement la prova ms coneguda de la multiplicaci per duplicaci egpcia que va ser descobert a prop del llac Eduard, al nord-est del Congo que va ser datat cap a l'any 20.000 aC.
    [modifica] La recerca de les fonts del Nil
    Cascades a Etipia del Nil Blau
    Les seves fonts foren, durant tota l'antiguitat, un gran enigma que origin tota mena de teories i de llegendes. Fins i tot es cregu que s'arribava a unir amb el riu Indus. Les expedicions d'Alexandre el Gran mostraren el carcter erroni de tal afirmaci. L'exploraci d'Etipia durant els segles XIII a XVIII port al descobriment del Nil Blau, que hom consider la branca ms important. Al segle XIX les exploracions ordenades per Muhammad Ali portaren fins a Godonkoro, Nil Blanc amunt. Partint de l'oce ndic, Speke, amb Burton i Grant, arrib el 1863 al llac Victria i a Godonkoro.
    Malgrat els intents de grecs i romans (que van ser incapaos de travessar el Sudd) el curs alt del Nil va romandre inexplorat majoritriament. Diverses expedicions havien fracassat en els seus intents per determinar la font del Nil, la qual cosa va motivar les representacions hellenstica i romana del riu com un du mascul amb el cap i la cara ocultes per teles. Agatharcides va registrar que, en temps de Ptolomeu II, una expedici militar havia remuntat prou el curs del Nil Blau com per determinar que la causa de les inundacions estiuenques eren les fortes pluges estacionals al masss Etop; tanmateix no es creu que cap europeu de l'Antiguitat assols el llac Tana ni que segus els passos d'aquesta expedici ms enll de Meroe.
    Els europeus prcticament no van aconseguir noves dades sobre els orgens del Nil fins als segles XV i XVI, quan viatgers per Etipia van visitar el llac Tana i fins i tot la font del Nil Blau a les muntanyes al sud del llac. Malgrat que James Bruce va declarar haver estat el primer europeu en visitar aquesta font, escriptors moderns amb millors coneixements li donen el crdit al jesuta espanyol Pedro Pez. La descripci de Pez de la font del Nil (Histria d'Etipia, c. 1622) no va ser publicat ntegrament fins a comenaments del segle XX. Aquest text s una llarga i vvida descripci d'Etipia. Tanmateix el relat apareix reflectit en diversos escrits contemporanis a la seva composici, com la Historia geral da E