OG I A I OG I A - · PDF fileNo és permesa la reproducció total o parcial...

1ESO

M. Duñach A. Jimeno S. Liras I. Saumell L. Ugedo

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/big1eso

PROPOSTADIDÀCTICA

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

Coordinació editorial: Beatriz ArroyoEdició: Irene LópezCorrecció d’estil: Àngels Pons i Lluïsa MorenoDisseny de coberta: Miquel Puig Disseny interior: 3.14 π Serveis EditorialsMaquetació: Niabel UrbanoFotografia: ACI, AGE-Fotostock, Commons, morgeFile, Prisma i arxiu editorialIl·lustració: Amadeu Blasco i Javier Palacios Col·laboració: Marina Bonet, Sílvia Sender i Elsa Viñolas

©M. Duñach, A. Jimeno, S. Liras, C. Salas, I. Saumell, L.Ugedo© Amadeu Blasco© Editorial Casals, S. A.Casp, 79 – 08013 BarcelonaTel.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95 editorialcasals.com ecasals.catPrimera edició: juny de 2015ISBN: 978-84-218-5495-2Dipòsit legal: B-1185-2015Printed in SpainImprès a: Limpergraf S.L.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació publica o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió en cap forma o per qualsevol mitjà ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o per altres mèto-des sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Aquest llibre té una versió digital integrada amb el llibre de l’alumne a ecasals.cat l’ISBN de la qual és 978-84-218-5517-1.

Editorial Casals, fundada el 1870

Índex

1 PRESENTACIÓ........................................................................................................................................ 5

1.1 El projecte de Biologia i Geologia ........................................................................................................ 61.2 El material de l’alumne ........................................................................................................................ 121.3 El material per al professor. .................................................................................................................. 16

2 PROGRAMACIONS ............................................................................................................................... 19

2.1 Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic ..................................................................... 202.2 Competències bàsiques de l’àmbit digital .......................................................................................... 212.3 Continguts clau .................................................................................................................................... 222.4 Competències clau .............................................................................................................................. 232.5 Continguts i criteris d’avaluació ........................................................................................................... 292.6 Programació trimestral ......................................................................................................................... 31

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES .................................................................. 45

Unitat 1: L’Univers, la Via Làctia i el sistema solar ..................................................................................... 47Unitat 2: La Terra. ....................................................................................................................................... 65Unitat 3: L’escorça terrestre ....................................................................................................................... 83Unitat 4: L’atmosfera ................................................................................................................................. 101Unitat 5: La hidrosfera .............................................................................................................................. 119Unitat 6: El modelat del relleu .................................................................................................................. 137Unitat 7: La vida a la Terra: els éssers vius i les cèl·lules ....................................................................... 153Unitat 8: Les funcions dels éssers vius ................................................................................................... 171Unitat 9: Les espècies, el seu origen i classificació ................................................................................ 189Unitat 10: Virus, bacteris, protozous, algues i fongs ................................................................................ 205Unitat 11: Les plantes .............................................................................................................................. 223Unitat 12: Els animals invertebrats ........................................................................................................... 241Unitat 13: Els animals vertebrats ............................................................................................................... 26

4 AVALUACIÓ .......................................................................................................................................... 279

4.1 Indicadors d’avaluació trimestral ....................................................................................................... 2804.2 Avaluació primer trimestre ................................................................................................................. 2864.3 Avaluació segon trimestre .................................................................................................................. 2884.4 Avaluació tercer trimestre .................................................................................................................. 2914.5 Solucionari .......................................................................................................................................... 293

1.1 El projecte de Biologia i Geologia

1.2 El material de l’alumne

1.3 El material per al professor

1 PRESENTACIÓ

6

PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Biologia i Geologia

El projecte de Biologia i Geologia de l’Editorial Casals s’adapta als continguts d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats i demandes de la societat d’avui i del futur, d’establir les bases per a una formació personal basada en l’autonomia personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida i d’aprendre a participar de manera activa en una societat democràtica, aquest projecte:

w S’adapta al programa de digitalització de les aules i integra les competències de l’àmbit digital.w Promou el desenvolupament de les competències bàsiques.w Integra les competències científiques de PISA.w Aposta pel talent.w Afavoreix l’atenció a la diversitat.w Prepara l’avaluació externa de final d’etapa.w Prepara els alumnes per comprendre i respectar el planeta.

S’adapta al programa de digitalització de les aulesi integra les competències de l’àmbit digital

Inclou la metodologia i els recursos necessaris perquè pugui ser utilitzat en el doble format imprès i digital, o bé exclusivament en format digital.

Ofereix uns continguts que utilitzen i tenen com a objectiu el mitjà digital, que inclouen animacions, simulacions, vídeos, etc., per tal de transmetre informació, desenvolupar habilitats i potenciar actituds.

Facilita la realització d’exercicis d’autoavaluació perquè l’alumnat pugui verificar l’aprenentatge, i també pugui ser verificat pel professorat.

Conté recursos o referències a recursos d’Internet per completar la part sistemàtica de l’aprenentatge.

Tots els continguts digitals a què fa referència el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat.

A més, el professor disposa del llibre en format digital, que integra tots els recursos digitals i la proposta didàctica en el context de cada unitat i apartat. El format d’aquest llibre digital està preparat per a una visualització òptima a les pissarres digitals interactives mitjançant projectors i s’adapta també als diferents models de tauletes i portàtils que es fan servir habitualment a les aules.

7

El projecte de Biologia i Geologia

Promou el desenvolupament de les competències bàsiques

El Projecte de Definició i Selecció de Competències (DeSeCo) de l’OCDE va definir el 2003 el concepte de com-petència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera ade-quada». La competència «suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç».

Així doncs, el coneixement competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, principis, teories, dades i fets (coneixement declaratiu o saber dir); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a l’acció física observable com a l’acció mental (coneixement procedimental o saber fer), i un tercer component que té una gran influència social i cultural i que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser).

Un projecte basat en competències requereix, per tant, una formació integral de l’alumnat, de manera que en fina-litzar l’etapa acadèmica sigui capaç de transferir els coneixements adquirits a les noves instàncies que apareguin en l’opció de vida seleccionada. I en aquest sentit, l’Editorial Casals integra, en el projecte de Biologia i Geologia, i des d’un caràcter interdisciplinari i transversal, el desenvolupament de les vuit competències clau del currículum, assenyalades en el llibre de l’alumne amb les icones corresponents:

Integra les competències científiques de PISA

La competència científica es defineix a PISA com «la capacitat d’aplicar el coneixement científic per identificar les qüestions a les quals la ciència pot respondre i treure conclusions basades en l’evidència, per tal d’entendre els canvis realitzats per l’activitat humana i prendre decisions sobre el món natural». Requereix, doncs, la comprensió de conceptes científics, l’habilitat per aplicar una perspectiva científica i pensar científicament sobre l’evidència.

L’Editorial Casals integra en el seu projecte de Biologia i Geologia aquests tres processos mentals implicats en la resolució de preguntes i els codifica en les icones següents a les pàgines de COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA:

C1 Identificar qüestions científiques

w Reconèixer qüestions susceptibles de ser investigades científicament.w Identificar termes clau per a la recerca d’informació científica.w Reconèixer els trets clau de la recerca científica.

En aquest cas, és essencial distingir entre les qüestions i els continguts científics i altres tipus de qüestions. Cal destacar que les qüestions científiques s’han de poder resoldre per mitjà de respostes basades en proves de caràcter científic. La competència d’identificar qüestions científiques implica reconèixer interrogants que poden ser investigats científicament en una situació concreta i identificar termes clau per buscar informació científica so-bre un tema determinat. També inclou la capacitat de reconèixer els trets característics d’una investigació de tipus científic.

CL Comunicativa lingüística i audiovisual

CC Artística i cultural

CD T ractament de la informació i competència digital

CM Competència matemàtica

Cf Coneixement i interacció amb el món físic

CA Aprendre a aprendre

CI Autonomia i iniciativa personal

CS Social i ciutadana

8

PRESENTACIÓ

C2 Explicar fenòmens científicament

w Aplicar el coneixement de la ciència a una situació determinada.w Descriure o interpretar fenòmens científicament i predir canvis.w Identificar les descripcions, explicacions i prediccions apropiades.

Els alumnes acrediten la competència d’explicar fenòmens científicament aplicant el coneixement de la ciència adequat a una situació determinada. Aquesta competència implica descriure o interpretar fenòmens i predir can-vis, i pot incloure la capacitat de reconèixer o identificar les descripcions, explicacions i prediccions apropiades en cada cas.

C3 Utilitzar proves científiques

w Interpretar proves científiques i elaborar i comunicar conclusions.w Identificar els supòsits, les proves i els raonaments subjacents a les conclusions.w Reflexionar sobre les implicacions socials dels avenços científics i tecnològics.

Utilitzar proves científiques comporta la competència d’accedir a informació científica, així com l’elaboració d’ar-gumentacions i conclusions basades en proves científiques. La resposta requerida pot comportar el coneixement sobre la ciència, el coneixement de la ciència o tots dos.

Aquesta competència també pot englobar els aspectes següents: seleccionar conclusions alternatives depenent de les proves de què es disposa, donar raons a favor i en contra d’una conclusió determinada, segons els proces-sos emprats per arribar a aquesta conclusió a partir de les dades disponibles, i identificar els supòsits que s’han assumit per arribar a la conclusió. La reflexió sobre les implicacions socials dels avenços científics o tecnològics constitueix un altre aspecte d’aques-ta competència.

A més, el projecte de Biologia i Geologia recull els conceptes de context i categories del coneixement de cièn-cies de PISA en l’apartat AVALUA de cada unitat del llibre de l’alumne, desenvolupant un model d’avaluació que s’ajusti a aquests criteris:

w Context: reconèixer les situacions de la vida dotades d’un contingut científic i tecnològic, dins d’uns marcs per-sonals, socials i globals, i de les àrees d’aplicació següents: salut, recursos naturals, medi ambient, riscos i fronteres de la ciència i la tecnologia.

Contextos d’avaluació de ciències a PISA

Personal(jo, família i companys)

Social(la comunitat)

Global(la vida al món)

Salut Conservació de la salut, acci-dents, nutrició.

Control de malalties, transmissió social, tria d’ali-ments, salut comunitària.

Epidèmies, propagació de malal-ties infeccioses.

Recursosnaturals

Consum personal de materials i energia.

Manutenció de poblacions humanes, qualitat de vida, seguretat, producció i distribució d’aliments, proveïment energètic.

Renovables i no renovables, sistemes naturals, creixement demogràfic, ús sostenible de les espècies.

Medi ambient Comportaments respectuosos amb el medi ambient, ús i rebuig de materials.

Distribució de la població, eliminació de residus, impacte ambiental, climes locals.

Biodiversitat, sostenibilitat ecolò-gica, control de la contaminació, generació i pèrdua de sòls.

Riscos Naturals i provocats per l’ésser humà, decisions sobre l’habitat-ge.

Canvis ràpids (terratrèmols, rigors climàtics), canvis lents i progressius (erosió costanera, sedi-mentació), avaluació de riscos.

Canvi climàtic, impacte de les tècniques bèl·liques modernes.

fronteres dela ciència i latecnologia

Interès per les explicacions cien-tífiques dels fenòmens naturals, aficions de caràcter científic, esport i lleure, música i tecnolo-gia personal.

Nous materials, aparells i processos,manipulació genètica, tecnologia armamentista, transports.

Extinció d’espècies, exploració de l’espai, origen i estructura de l’Univers.

9


w Categoria del coneixement: fa referència al coneixement de la ciència (coneixement sobre el món natural) i al coneixement sobre la ciència en si mateixa.

Coneixementde la ciència

Sistemes físics

• Estructura de la matèria.• L’energia i la seva transformació.• Propietats de la matèria.• Interaccions de l’energia i la matèria.• Canvis químics de la matèria.

Sistemes vius • Cèl·lules.• Ecosistemes.• Éssers humans.• Biosfera.• Poblacions (espècies, evolució, biodiversitat, variació genètica).

Sistemes de laTerra i l’espai

• Estructures dels sistemes de la Terra.• La història de la Terra.• L’energia als sistemes terrestres.• La Terra i l’espai.• El canvi en els sistemes terrestres.

Sistemestecnològics

• Paper de la tecnologia de base científica.• Relacions entre la ciència i la tecnologia.• Conceptes (optimització, compensacions, costos, riscos, beneficis).• Principis importants (criteris, limitacions, innovació, invenció, resolució de problemes).

Coneixementsobre la ciència

Recercacientífica

Origen, propòsit, experiments, tipus de dades, mesurament, característiques dels resultats.

Explicacionscientífiques

Tipus, formació, regles, resultats.

Aposta pel talent

La recerca del desenvolupament del talent en l’alumnat té com a finalitat convertir l’educació en l’instrument prin-cipal de mobilitat social, ajudar a superar barreres econòmiques i socials, i generar aspiracions i ambicions realit-zables per tots.

Tots els estudiants tenen talent, si bé aquest és de naturaleses diferents. Tenim la tasca de crear els mecanismes necessaris per reconèixer-los i potenciar-los, i així encarrilar-los cap a unes trajectòries adequades a les seves capacitats, perquè puguin fer realitat les seves aspiracions i es converteixin en rutes que facilitin l’ocupabilitat i estimulin l’esperit emprenedor mitjançant la possibilitat de triar les millors opcions de desenvolupament personal i professional.

Per fer efectiva la possibilitat que cadascun dels i les alumnes desenvolupi al màxim les seves capacitats, l’Edito-rial Casals fa efectives unes rutes d’aprenentatge avançades i de repte, que estan codificades d’aquesta manera, respectivament: avançades: ; repte: .

L’educació és el motor que promou el benestar d’un país. El nivell educatiu dels ciutadans determina la capacitat que tenen de competir amb èxit en l’àmbit internacional i d’encarar els reptes que es plantegin en un futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l’àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d’alta qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per un futur millor.

10

PRESENTACIÓ

Afavoreix l’atenció a la diversitat

Tots tenim motivacions i interessos diversos, i ritmes d’aprenentatge diferents, i formem part d’un entorn sociocul-tural heterogeni. D’altra banda, la nostra societat necessita elaborar un compromís social per oferir igualtat d’opor-tunitats a tota la ciutadania.

Naturalment, l’entorn educatiu no és aliè a aquesta realitat i l’ampliació de l’edat d’escolarització obligatòria, junta-ment amb l’accés a l’educació de nous grups d’alumnes, fa que el paper de l’educador sigui cada cop més com-plex. Una de les tasques de l’educador és la de garantir el desenvolupament personal i social dels alumnes que té a càrrec i vetllar perquè les diferències que hi ha entre ells no siguin en cap cas un impediment.

La resposta educativa adequada a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, perquè únicament d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es contribueix a una cohesió social més gran. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprèn totes les etapes educatives i tots els alum-nes. És a dir, es tracta de veure la diversitat de l’alumnat com un principi i no com una mesura que correspon a les necessitats d’uns pocs.

A partir d’aquesta proposta, el projecte de Biologia i Geologia de l’Editorial Casals es basa en la potenciació de les capacitats individuals i es fonamenta, metodològicament, en la motivació dels alumnes. Així, doncs, cada unitat didàctica inclou material de reforç i ampliació, i d’avaluació que permetran al professorat atendre les necessitats específiques de l’aula.

Els estudiants amb problemes de rendiment han de disposar d’uns programes específics que millorin les possibi-litats que tenen de continuar en el sistema, i és per això que aquesta proposta didàctica inclou el quadern APRÈN EL QUE ÉS BÀSIC, que aporta al professor unes fitxes en format fotocopiable perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre, però amb un nivell bàsic.

Llibre de l’alumne Quadern Aprèn el que és bàsic

11


Prepara l’avaluació externa de final d’etapa

Les avaluacions externes de final d’etapa que estableix la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), tindran en compte, tant en el disseny com en l’avaluació, els criteris d’avaluació del currículum.

Així com, l’adquisició de les competències científicotecnològiques. Aquestes han d’estar integrades en l’avaluació dels continguts, en la mesura que ser competent suposa mobilitzar els coneixements i les actituds per donar resposta a les situacions plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar el que s’aprèn des d’un plantejament integrador.

Els nivells d’acompliment de les competències s’han de mesurar per mitjà d’uns indicadors d’assoliment, com ara rúbriques o escales d’avaluació. Aquests indicadors d’assoliment inclouen intervals adreçats a l’avaluació d’acompliments, que tinguin en compte el principi d’atenció a la diversitat.

Prepara els alumnes per comprendre i respectar el planeta

A través de l’assignatura de Biologia i Geologia, l’alumne aprèn a comprendre el món real i a partir d’aquest coneixement s’inculca el respecte vers l’entorn natural. Per aconseguir-ho, el projecte incorpora gran quantitat d’exemples, activitats experimentals o d’aplicació a l’entorn real, activitats experimentals, etc.

La societat actual és molt diversa i cada alumne té un ritme propi d’aprenentatge. Per aquest motiu, per ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials s’ha desenvolupat un material paral·lel al llibre de l’alumne, amb els mateixos continguts, però amb un nivell bàsic.

Els mitjans tecnològics i informàtics proporcionen eines complementàries que faciliten la comprensió dels contin-guts. Seguint aquesta línia, el projecte inclou animacions que complementen les nombroses il·lustracions cientifi-cotècniques que ajuden a entendre els processos naturals i procedimentals.

A través de la lectura s’adquireix gran quantitat d’informació, per això és imprescindible que l’alumne sigui capaç de llegir diferents textos i, posteriorment, analitzar-los i comprendre’ls. Aquest projecte estimula la lectura de textos diversos: notícies i reportatges periodístics o de divulgació, textos i articles merament científics, novel·la clàssica i contemporània, etc.

Biologia i Geologia és una assignatura que es basa en coneixements que estan en evolució contínua, ja que es continua investigant i es fan nous descobriments constantment. Per dur a terme aquest projecte s’han tingut en compte aquests avenços sense perdre de vista el rigor dels continguts i els procediments.

12

PRESENTACIÓ

1.2 El material de l’alumne

Aquest projecte parteix de la premissa d’augmentar al màxim les virtuts del llibre imprès i, al mateix temps, les virtuts del mitjà digital. Per això el material de l’alumne consta del llibre de l’alumne en format imprès i un conjunt de recursos digitals accessibles a ecasals.cat..

El llibre de l’alumne en format imprès: estructura i característiques

Entrada de la unitat

Em situo: aquesta doble pàgina té la finalitat de situar l’alumne en els continguts que estudiarà i de fer una avaluació inicial per saber quins coneixements té del tema.

w La ciència té més preguntes que respostes…: mitjançant la visualització d’un vídeo relacionat amb els continguts que estudiaran i d’unes preguntes guia, comencen a fer hipòtesis de fenòmens químics o físics. Aquestes hipòtesis es verificaran més endavant, en l’apartat … potser ja tens respostes del Banc d’activitats.

w Ho recordo?: lectura sobre la unitat amb unes preguntes com a avaluació inicial per conèixer el grau de conei-xements del grup classe.

Desenvolupament de la unitat

w Desenvolupament teòric del tema: amb profusió d’imatges i elements infogràfics per reforçar l’explicació. Als marges hi ha la informació complementària.

w Experiències i exemples de casos pràctics i de pro-cessos de càlcul.

w Activitats de consolidació classificades en HO TINC CLAR? i HO SÉ APLICAR? (competències científiques 1, 2, 3 de PISA), degudament codificades pel que fa a competències clau i nivell de dificultat i en relació amb el banc d’activitats del final de la unitat.

w Codificació a peu de pàgina de les competències de l’àmbit cientificotecnològic i de l’àmbit digital del cu-rrículum.Continguts multimèdia: accessibles des del llibre en format digital. S’hi inclouen clips d’animació i vídeos.

13

El material de l’alumne

Banc d’activitats

w Activitats complementàries al final de la unitat. Es poden fer en qualsevol moment de l’explicació o atenent la recomanació que se’n fa en els diferents apartats de la unitat. Surten codificades segons el nivell de dificultat i en relació amb les competències bàsiques i les competències de l’àmbit cientificotec-nològic i l’àmbit digital del currículum.

Competències sota la lupa: Practica

w Lectures i reportatges d’actualitat per aplicar els continguts de la unitat en contextos reals i propers de l’alumne, i treballar les competències científiques de PISA.

Competències sota la lupa: Faig recerca científica Competències sota la lupa: Avalua

w Prova d’avaluació de les competències bàsiques del currículum i científiques de PISA. S’hi detalla el marc d’avaluació PISA: la categoria, la situació i l’àrea de contingut del text.

w Pràctica experimental de laboratori o de camp que reforça els continguts teòrics de la unitat de manera procedimental, no solament conceptual.

14

PRESENTACIÓ

Recursos digitals de l’alumne

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat

Podeu trobar els recursos del llibre Biologia i Geologia 1 ESO a l’adreça: ecasals.cat/big1eso.

Es pot accedir als recursos de dues maneres, directament al web (en línia) o descarregant prèviament a l’ordinador (fora de línia).

Per accedir-hi en línia, fes un toc a l’opció DVD de l’alumne.

Per accedir-hi fora de línia, fes un toc a l’opció DVD de l’alumne descarregable. Es descarregarà un fitxer comprimit en format .zip a l’ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de connexió a Internet. Pots copiar tots els recursos a un DVD de dades o altres suports informàtics com un llapis de memòria o una memòria externa si ho creus convenient.

Els recursos estan organitzats per unitats i apartats, i estan senyalats amb les mateixes icones que el llibre imprès.

Áudio Vídeo Interactiu Enllaç Document en PDF

Document en Word

Imatge

Els vídeos, àudios i interactius estan codificats en els formats més recents que optimitzen la qualitat i redueixen la taxa de transferència. Els enllaços a llocs web externs sempre fan referència a webs contrastats i que tenen garantida la continuïtat.

15

El material de l’alumne

El llibre de l’alumne en format digital

Hi ha una versió digital del llibre de l’alumne a la qual s’accedeix mitjançant l’adquisició d’una llicència. Té les ca-racterístiques següents:

w El format de paginació és idèntic al de la versió impresa per augmentar al màxim la convivència dels dos formats.w Tots els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

w El format de totes les activitats que assigni el professor o professora està en llenguatge web per augmentar al màxim les possibilitats interactives i d’autocorrecció.

Nota: Les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

16

PRESENTACIÓ

1.3 El material per al professor

Proposta didàctica en format imprès

La proposta didàctica per al professor conté:

w Programacions i competències.w Guia didàctica per a cada unitat.

– Competències del currículum i competències científiques de PISA.– Recursos digitals: relació de recursos digitals de la unitat.– Programació d’aula.– Orientacions didàctiques.– Banc d’activitats.– Avaluació.– Solucionari (del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica).

w Avaluacions trimestrals i solucionari.

Recursos digitals del professor

El professor registrat i validat a ecasals.cat disposa de:w Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne.w La proposta didàctica en PDF.w Les programacions de curs, aula, de totes les comunitats.

Els recursos del llibre Biologia i Geologia 1 ESO es troben a l’adreça: ecasals.cat/big1ESO.

Es pot accedir als recursos del professor de dues maneres, descarregant-los prèviament a l’ordinador (fora de línia) o directament al web (en línia).

Per accedir-hi fora de línia, fes un toc a l’opció DVD del professor descarregable. Es descarregarà un fitxer comprimit en format .zip a l’ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de connexió a Internet. També els pots copiar en un DVD de dades o altres suports informàtics com un llapis de me-mòria o una memòria externa, si ho creus convenient.

Els recursos en línia estan integrats en la proposta didàctica en format digital, tal com es descriu en l’apartat se-güent.

17

El material per al professor

La proposta didàctica en format digital

El professor registrat i validat a ecasals.cat pot accedir a la proposta didàctica integrada amb el llibre de l’alumne en la seva versió digital eCasals.

Té els avantatges següents:

Hi pots començar a navegar directament a ecasals.cat/big1eso.

El llibre de l’alumne navegable i projectable amb tots els recursos digitals es troba en el context de cada pàgina.

La proposta didàctica en PDF associada amb cada unitat.

Totes les activitats del llibre de l’alumne i de la propos-ta didàctica (avaluació, ampliació, reforç...) en format web.

El solucionari integrat en totes les activitats.

18

PRESENTACIÓ

L’entorn digital del professor

Si els alumnes disposen de llicències de llibre digital eCasals, el professor té, a més, les funcionalitats següents al seu entorn digital:

w Grups d’alumnes. Per a cada llibre digital, el professor pot crear els seus grups, tants com necessiti.w Tasques. El professor pot assignar activitats a un grup d’alumnes i indicar-los la data límit de lliurament. Pot se-

leccionar qualsevol de les activitats del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica.w Qualificacions. Cada grup d’alumnes disposa d’una llista de qualificacions diferenciada segons les tasques que

hagi realitzat.w Mur del grup. Cada grup d’alumnes disposa d’un espai de comunicació professor-alumnes en què també es pot

publicar material digital (enllaços, imatges, vídeos).w Creació d’activitats. El professor pot crear activitats de manera fàcil i intuïtiva en les tipologies següents: test,

vertader/fals, relaciona, agrupa, ordena, arrossega paraules o resposta oberta.w Carpeta del professor. El professor disposa d’un espai en línia per penjar i compartir els seus propis recursos i

organitzar-los per carpetes segons el seu criteri.

Nota: Les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

2.1 Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic

2.2 Competències bàsiques de l’àmbit digital

2.3 Continguts clau

2.4 Competències clau

2.5 Continguts i criteris d’avaluació

2.6 Programació trimestral

2 PROGRAMACIONS

20

PROGRAMACIONS

2.1 Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic

Les competències d’aquest àmbit es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre proble-mes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.

DIMENSIÓ 1: INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANACompetència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per co-municar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Competència 3. Interpretar la història de l’Univers, la Terra i la vida utilitzant els registres del passat.Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació de recerques experimentals.Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i la validació del coneixement científic.

DIMENSIÓ 2: OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANACompetència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del funcionament, el manteniment i les accions que cal fer per minimitzar els riscos en la manipulació i l’impacte ambiental.Competència 8. Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat obtingut.

DIMENSIÓ 3: MEDI AMBIENTCompetència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin l’impacte ambiental conseqüència de la intervenció humana.

DIMENSIÓ 4: SALUTCompetència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social, fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.Competència 13. Aplicar les mesures preventives adequades, utilitzant el coneixement científic en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.Competència 14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, els trastorns alimentaris i les malalties associades.Competència 15. Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic i valorar les conseqüències de les conductes de risc.

21

Competències bàsiques de l’àmbit digital

2.2 Competències bàsiques de l’àmbit digital

Pel seu caràcter transversal i instrumental, les competències de l’àmbit digital estan vinculades a totes i cadascuna de les matèries. Comporten l’ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació per a la feina i la co-municació, i se sustenten en l’ús de l’ordinador per obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, i comunicar-se en xarxes de col·laboració a través d’Internet.

DIMENSIÓ 1: INSTRUMENTS I APLICACIONSCompetència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que es volen fer. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia, tractament de dades numè-riques per a la producció de documents. Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produc-cions de documents digitals.

DIMENSIÓ 2: TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS ENTORNS DE TREBALL I APRENENTATGECompetència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a la tasca que es vol dur a terme, i considerar diverses fonts i mitjans digitals.Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvo-lupar-se en la societat del coneixement.

DIMENSIÓ 3: COMUNICACIÓ INTERPERSONAL I COL·LABORACIÓCompetència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informa-ció.Competència 8. Fer activitats en grup, tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

DIMENSIÓ 4: CIUTADANIA, HÀBITS, CIVISME I IDENTITAT DIGITALCompetència 9. Dur a terme accions de ciutadania i desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos.Competència 11. Actuar de manera crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, sostenibilitat i identitat digital.

22

PROGRAMACIONS

2.3 Continguts clau

Els continguts clau són coneixements que han de permetre a l’alumne dur a terme una activitat de caràcter científic o tecnològic en el context escolar. Aquests continguts clau es presenten relacionats amb les competències.

1. Model cineticomolecular.2. Model energia.3. Model d’interacció física. Forces i moviments.4. Model Univers.5. Model ones mecàniques i electromagnètiques. Model raig de llum.6. Model càrrega i interacció elèctrica.7. Model canvi químic.8. Model atomicomolecular, enllaç químic, forces intermoleculars. Model estructura de les substàncies.9. Model cèl·lula.10. Model d’ésser viu.11. Model evolució.12. Model ecosistema.13. Model canvi i material geològic. Model tectònica de plaques.14. Història de l’Univers, de la Terra i de la vida.15. Fases d’una recerca. Disseny d’un procediment experimental.16. Teories i fets experimentals. Controvèrsies científiques. Ciència i pseudociència.17. Objectes tecnològics de la vida quotidiana.18. Mecanismes tecnològics de transmissió i transformació del moviment.19. Manteniment tecnològic. Seguretat, eficiència i sostenibilitat.20. Objectes tecnològics de base mecànica, elèctrica, electrònica i pneumàtica.21. Sistemes tecnològics industrials. Màquines simples i complexes.22. Corrent elèctric i efectes. Generació d’electricitat.23. Processos industrials. Mesures industrials per a la sostenibilitat i contaminants industrials.24. Disseny i construcció d’objectes tecnològics.25. Aparells i sistemes d’informació i comunicació.26. Riscos naturals. Atmosfera, hidrosfera i geosfera.27. Impactes mediambientals de l’activitat humana. Recursos naturals.28. Funció de relació. Resposta immune. Substàncies addictives.29. Funció de nutrició. Aliments i nutrients. Malalties i trastorns associats.30. Funció de reproducció. Malalties relacionades. Salut i higiene sexual.

23

Competències clau

2.4 Competències clau



CD Tractament de la informació i competència digital


CF Coneixement i interacció amb el món físic





La competència comunicativa lingüística i audiovisual és el resultat de l’acció comunicativa en unes pràctiques socials determinades, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors per mitjà de textos en un gran nombre de modalitats, formats i suports. Representa una via de coneixement i contacte amb la diversitat cultural que im-plica un factor d’enriquiment per a la competència pròpia i que adquireix una rellevància particular en el cas de les llengües estrangeres. Per tant, un enfocament intercultural en l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües suposa una contribució important al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística de l’alumnat.

Per al desenvolupament adequat d’aquesta competència, cal abordar l’anàlisi i la consideració dels diferents as-pectes que hi intervenen, a causa de la seva complexitat. Per fer-ho, cal atendre els cinc components que la cons-titueixen i les dimensions en què es concreten:

w El component lingüístic comprèn diverses dimensions: la lèxica, la gramatical, la semàntica, la fonològica, l’ortogràfica i l’ortoèpica, entesa com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llen-gua.w El component pragmàtic i discursiu considera tres dimensions: la sociolingüística (vinculada a la producció i la recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); la pragmàtica (que inclou les microfuncions comunicatives i els esquemes d’interacció), i la discursiva (que inclou les macrofuncions textuals i les qüestions relacionades amb els gèneres discursius).w El component sociocultural inclou dues dimensions: la que fa referència al coneixement del món i la dimensió intercultural.w El component estratègic permet que l’individu superi les dificultats i resolgui els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com destreses vinculades al tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de tex-tos electrònics en diferents formats; a més, també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que l’individu utilitza per comunicar-se de manera eficaç, aspectes fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.w El component personal que intervé en la interacció comunicativa en tres dimensions: l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat.

24

PROGRAMACIONS


La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriu-re, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per al desenvolupament adequat de la competència matemàtica cal abordar quatre àrees relatives als nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística, interrelacionades de maneres diverses:

w La quantitat: aquesta noció incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats del món, n’interpreta les diferents representacions i en jutja les interpretacions i els arguments. Parti-cipar en la quantificació del món suposa comprendre els mesuraments, els càlculs, les magnituds, les unitats, els indicadors, la mida relativa i les tendències i els patrons numèrics.w L’espai i la forma: inclouen una gamma àmplia de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i les representacions respectives; la descodificació i la codificació d’informació visual, i també la navegació i la interacció dinàmica amb formes reals o representacions.w El canvi i les relacions: el món desplega multitud de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en què els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixe-ments sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan aquests tipus de canvi tenen lloc, per tal de fer servir models matemàtics adequats per descriure’ls i preveure’ls.w La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del pro-cés de resolució de problemes, en què són clau la presentació i la interpretació de dades.

CF Coneixement i interacció amb el món físic

El coneixement i la interacció amb el món físic són aquelles competències que proporcionen una aproximació al món físic i la interacció responsable amb aquest món físic des d’accions, tant individuals com col·lectives, orienta-des a la conservació i la millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques, que condueixen a l’adquisició de coneixements, la contrastació d’idees i l’aplicació de les descobertes al benestar social.

Aquestes competències capaciten ciutadans responsables i respectuosos per desenvolupar judicis crítics sobre els fets científics i tecnològics que s’esdevenen al llarg dels temps, passats i actuals. Han de capacitar, bàsicament, per identificar, plantejar i resoldre situacions de la vida quotidiana –personal i social– de manera anàloga a com s’actua davant dels reptes i problemes propis de les activitats científiques i tecnològiques.

Els àmbits que s’han d’abordar per a l’adquisició del coneixement i la interacció amb el món físic són:

w Sistemes físics: associats amb el comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic.w Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament.w Sistemes de la Terra i l’espai: des de la perspectiva geològica i cosmogònica.w Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades amb les revolucions industrials, que han anat millorant el desenvolupament dels pobles.

En complementar els sistemes de referència enumerats i promoure accions transversals a tots aquests sistemes, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en els dominis següents:

w Recerca científica: com a recurs i procediment per assolir els coneixements científics i tecnològics aconseguits al llarg de la història.w Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les descobertes i els processos.

25

Competències clau

CD Tractament de la informació i competència digital

La competència del tractament de la informació i digital és aquella que implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb la feina, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.

Aquesta competència suposa, a més de l’adequació als canvis que introdueixen les noves tecnologies a l’alfabetització, la lectura i l’escriptura, un conjunt nou de habilitats, actituds i coneixements necessaris avui en dia per ser competent en un entorn digital.

Per al desenvolupament adequat de la competència digital, cal abordar:w La informació: això comporta la comprensió de la manera en què es gestiona la informació i en què es posa a disposició dels usuaris, i també el coneixement i la gestió de diferents motors de cerca i bases de dades, i saber triar aquells que responen millor a les necessitats pròpies d’informació.w Saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, contrastar i avaluar el contingut dels mitjans de comuni-cació d’acord amb la validesa, la fiabilitat i l’adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia.Saber transformar la informació en coneixement per mitjà de la selecció apropiada de diferents opcions d’emmagatzematge.w La comunicació: suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital i de diversos pa-quets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com els seus beneficis i les seves mancances d’acord amb el context i els destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos es poden compartir en públic i el valor que tenen, és a dir, saber de quina manera les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per a la creació de continguts que produeixin un be-nefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.w La creació de continguts: implica saber com els continguts digitals es poden elaborar en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatge), i també identificar els programes/aplicacions que s’adapten millor al tipus de con-tingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, re-vistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicències d’ús i publicació de la informació.w La seguretat: implica conèixer els diferents riscos associats amb l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació pròpia i d’altres persones, i també conèixer els aspectes addictius de les tec-nologies.w La resolució de problemes: aquesta dimensió suposa conèixer la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de fites personals, i també saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics, la qual cosa implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.


La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que té lloc en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar i organitzar l’aprenentatge, i persistir-hi. Això exigeix, en primer lloc, la capacitat per motivar-se per aprendre. Aquesta motivació depèn del fet que es generi la curiositat i la necessitat d’aprendre, que l’estudiant se senti protagonista del procés i del resultat del seu aprenentatge i, finalment, que arribi a aconseguir els objectius d’aprenentatge proposats i, amb això, que adquireixi la percepció d’autoeficàcia. Tot el que s’ha dit contribueix a motivar-lo per abordar tasques d’aprenentatge en el futur.

En segon lloc, pel que fa a l’organització i la gestió de l’aprenentatge, la competència d’aprendre a aprendre re-quereix conèixer i controlar els processos d’aprenentatge propis per ajustar-los als temps i les demandes de les tasques i activitats que condueixen a l’aprenentatge. La competència d’aprendre a aprendre desemboca en un aprenentatge cada cop més eficaç i autònom.

26

PROGRAMACIONS

Per al desenvolupament adequat del sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor, cal tractar:

w El coneixement que té sobre el que sap i desconeix, sobre el que és capaç d’aprendre, sobre el que l’interessa, etc.w El coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge i el coneixement del contingut concret i de les demandes de la tasca pròpia.w El coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar la tasca.w Estratègies de planificació en les quals es reflecteix la meta d’aprenentatge que es busca, i també el pla d’acció que es té previst aplicar per aconseguir-la.w Estratègies de supervisió des de les quals l’estudiant va examinant l’adequació de les accions que està desen-volupant i l’aproximació a la meta.w Estratègies d’avaluació des de les quals s’analitza tant el resultat com el procés que s’ha dut a terme.

La motivació i la confiança són cabdals per a l’adquisició d’aquesta competència. Totes dues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. En assolir els objectius, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i amb això augmenten els objectius d’aprenentatge de manera progressiva. Les persones han de ser capaces de valer-se d’experiències vitals i d’aprenentatge prèvies per tal d’utilitzar i aplicar els nous coneixements i capacitats en altres contextos, com els de la vida privada i professional, l’educació i la formació.


Les competències social i ciutadana impliquen l’habilitat i la capacitat d’utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat –entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa–, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb altres persones i grups d’acord amb unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions més pròximes i immediates envers l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre la manera en què les persones es poden procurar un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles mateixes com per a les seves famílies i per al seu entorn social pròxim, i saber com un estil de vida saludable hi pot contribuir.

La competència ciutadana es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamen-tals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, i de la seva aplicació per part de diverses institucions a escala local, regional, nacional, estatal, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com els esdeveniments més destacats i les tendències principals en les històries nacional, estatal, europea i mundial; engloba, també, la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de minories culturals i societats híbrides en el món globalitzat.

Per tant, per al desenvolupament adequat d’aquestes competències, cal comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món, els seus conflictes i motivacions, els elements que són comuns i els que són diferents, i també els espais i els territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els seus èxits i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament a millorar-los, i d’aquesta manera participar de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional.

A més, aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones a conviure en una societat cada cop més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament perspectives per encarar-los, i també agafar perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en el terreny social i elaborar argumentacions basades en evidències.

27

Competències clau

Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se al lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tole-rant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres; és a dir, reunir el que és individual i el que és social, el que és privat i el que és públic, a favor d’unes solucions constructives dels conflictes i els problemes de la societat democràtica.


La competència d’autonomia i iniciativa personal implica la capacitat de transformar la idea en actes. Això significa prendre consciència de la situació en la qual cal intervenir o que s’ha de resoldre, i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, les destreses o les habilitats i actituds que calen amb criteri propi, per tal d’assolir l’objectiu previst.

Aquesta competència es troba en els àmbits personal, social, escolar i laboral en què creixen les persones, i per-meten que aprofitin les activitats i les noves oportunitats. Constitueix, igualment, els fonaments d’altres capacitats i coneixements més específics, i inclou la consciència dels valors ètics que hi estan relacionats.

L’adquisició d’aquesta competència és determinant en la formació de futurs ciutadans emprenedors, i així mateix es contribueix a la cultura de l’emprenedoria. En aquest sentit, la seva formació ha d’incloure destreses i coneixe-ments relacionats amb oportunitats de carrera i el món laboral, l’educació econòmica i financera o el coneixement de l’organització i els processos empresarials, i també el desenvolupament d’actituds que comportin un canvi de mentalitat que afavoreixi la iniciativa emprenedora, la capacitat de pensar de manera creativa i, de gestionar el risc i de gestionar la incertesa. Aquestes habilitats són molt importants per afavorir el naixement d’emprenedors socials, com els anomenats intraemprenedors (emprenedors que treballen dins d’empreses o organitzacions que no són seves), i també de futurs empresaris.

Per al desenvolupament adequat de la competència d’autonomia i iniciativa personal, cal tractar:

w La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació, autoconeixement i autoestima, autonomia i indepen-dència, interès i esforç, esperit emprenedor, iniciativa i innovació.w La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar tant individualment com de manera col·laborativa dins d’un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.w La capacitat d’assumpció i gestió de riscos i gestió de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos, capacitat per gestionar el risc i gestionar la incertesa.w Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació, capacitat per treballar individualment i en equip, capacitat de representació i negociació.w Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític, sentit de la responsabilitat.

28

PROGRAMACIONS


La competència artística i cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar amb esperit crític, amb una actitud oberta i respectuosa, les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les com a part de la riquesa i patrimoni dels pobles.

Aquesta competència incorpora també un component expressiu referit a la pròpia capacitat estètica i creadora i al domini d’aquelles capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per poder-les utilitzar com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica igualment manifestar interès per la participació a la vida cultural i contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la comunitat pròpia com d’altres comunitats.

Per al desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i l’expressió cultural, cal treballar:

w El coneixement, l’estudi i la comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les obres i produc-cions principals del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les característiques i les relacions amb la societat en què es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres d’art. Està relacionada, igualment, amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.w L’aprenentatge de les tècniques i els recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com de la integració de diferents llenguatges.w El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions prò-pies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud/talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i la cultura.w La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació pròpies de cada individu de cara a l’expressió de les idees i els sentiments propis. És a dir, la capacitat d’imaginar i fer produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permeten reelaborar idees i sentiments propis i aliens i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i assumpció de riscos.w L’interès, l’estima, el respecte, el gaudi i la valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen a la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.w La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat en què es viu, al llarg de tota la vida. Això porta implícits comportaments que afavoreixen la convivència social.w El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la crea-ció de qualsevol producció artística de qualitat, així com habilitats de cooperació que permetin la realització de treballs col·lectius.

29

Continguts i criteris d’avaluació

2.5 Continguts i criteris d’avaluació

Primer curs: Biologia i Geologia

Continguts curriculars Investigació i experimentació: Fases d’una investigació. Disseny d’un procediment experimental (CC15)

w La metodologia científica. Fases d’una investigació. Disseny d’un procediment experimental.w Plantejament de preguntes al voltant de les característiques dels materials i valoració del seu interès per ser investigades.w Identificació de variables per obtenir evidències sobre com els éssers vius duen a terme les seves funcions.w Selecció i recollida de mostres del medi natural. Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la infor-mació trobada.

L’Univers i el sistema solar: Model d’Univers (CC4), Teories i fets experimentals. Controvèrsies científiques Ciència i pseudociència (CC16)

w Principals models sobre l’origen de l’Univers.w Observació del cel nocturn i diürn. Diferenciació entre galàxies, estrelles i planetes.w El sistema solar.w Sistema Sol – Terra. Dia i nit, estacions, fases lunars i eclipsis.w Geocentrisme i heliocentrisme com a dues explicacions històriques per situar la terra a l’Univers.

La Terra i els seus embolcalls: Model de canvi i material geològic. Model de la tectònica de plaques (CC13), Riscos naturals. Atmosfera, hidrosfera i geosfera (CC26), Impactes mediambientals de l’activitat humana. Recursos naturals (CC27)

w La Terra com a sistema que conté els subsistemes atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera els quals, interac-tuen.w Components de l’atmosfera i la seva variació amb l’altura. Importància per la vida a la Terra, pel fet de fer pos-sible les combustions, la fotosíntesi i la regulació de la temperatura.w Variables que condicionen el temps atmosfèric. Instruments i registres meteorològics. Interpretació de fenò-mens meteorològics, mesures de seguretat.w Característiques de la hidrosfera, concepte de cicle de l’aigua, recursos hídrics, aigües superficials i subterrà-nies. w Fonts i processos de contaminació. Mètodes de depuració.w Estructura interna de la geosfera. Materials de l’escorça: roques i materials.

Els processos geològics: Model de la tectònica de plaques (CC13), Riscos naturals. Atmosfera, hidrosfera i geosfera (CC26), Impactes mediambientals de l’activitat humana. Recursos naturals (CC27)

w Cicle geològic com a interacció dels processos geodinàmics externs i interns. Meteorització de les roques i processos de formació de les roques sedimentàries. Mapes topogràfics.w Canvis a la superfície de la Terra relacionats amb els agents geològics interns. Tectònica de plaques, serrala-des, distribució de vulcanisme i sismicitat.w Roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries.

30

PROGRAMACIONS

La vida a la Terra: Model de cèl·lula (CC9), Model d’ésser viu (CC10)w Trets comuns dels éssers vius. Nutrició, relació, reproducció i estructura cel·lular.w La cèl·lula, unitat estructural i funcional. Diversitat de les cèl·lules. Principals estructures cel·lulars.

La diversitat dels éssers vius: Model d’ésser viu (CC10), Model d’evolució (CC11), Model d’ecosistema (CC12), Història de l’Univers, de la Terra i de la vida (CC14)

w Diferents maneres de fer les funcions vitals.w Nutrició heteròtrofa, autòtrofa (fotosíntesi), respiració.w Funció de relació, estímuls, receptors, coordinadors, efectors.w Reproducció sexual i asexual.w Biodiversitat en organismes vius i registres fòssils.w Els cinc regnes. Observació, claus dicotòmiques senzilles.w Els grans grups taxonòmics. Adaptacions animals i plantes a diferents ecosistemes.w Importància de mantenir la biodiversitat. Tràfic d’espècies. Espècies invasores.

Criteris d’avaluació 1. Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu, a partir de l’observació sistemàtica

i la identificació de variables. 2. Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l’any, les

fases lunars, els eclipsis i la longitud de les ombres. 3. Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire. 4. Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de registres de dades meteo-

rològiques. 5. Argumentar amb criteris fonamentats científicament la necessitat d’utilitzar de manera sostenible l’aigua i tot

tipus de materials, tant per al consum personal com en la indústria i a l’agricultura. 6. Identificar els principals tipus de roques, en particulars les de l’entorn proper, i proposar hipòtesis sobre el seu

origen i canvis soferts al llarg del temps. 7. Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinà-

mics interns i externs. 8. Justificar que quelcom és un ésser viu a partir d’observacions directes i indirectes de cadascuna de les carac-

terístiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules). 9. Identificar, a partir de l’observació directa i indirecta, organismes o el grup al qual pertanyen, utilitzant claus

dicotòmiques senzilles.10. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt

d’éssers vius.11. Identificar, a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames, algunes característiques de la

cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que duen a terme.12. Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que provin que un organisme determinat es autòtrof o he-

teròtrof.13. Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d’un organisme a partir de les característi-

ques del seu cicle biològic.

31

Programació trimestral

2.6 Programació trimestral

Primera avaluació

Unitat 1: L’Univers, la Via Làctia i el sistema solar

Competències científiques de l’àmbit cientificotecnològic

Competències bàsiquesDimensió Competència

Contingut clau

Em situo La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis

1C1C3

CC4

CD: Treballar amb un document pen-jat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a partir del cinema.

Ho recordo?: Avaluació inicial

1C1C3

CC4CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.

Contingut 1. L’Univers

1C1C3

C10

CC16CC14CC8CC3

CL: Comprendre diferents tipologies textuals i analitzar l’origen d’algunes paraules.CD: Utilitzar programes informàtics (PowerPoint) per obtenir i processar informació.CI: Dur a terme treball en grup.CS: Reflexionar de manera crítica sobre fets i problemes.CA: Elaborar mapes conceptuals.CM: Fer càlculs i resoldre proble-mes.

2. Les estrelles

1C1C3

C10

CC8CC16CC14CC3CC4

3. Les galàxies i les nebuloses 1

C1C3

C10

CC4CC14CC3

4. El sistema solar

1C1C3

C10

CC3CC16CC8

CC14

5. Els planetes del sistema solar

1C1C3

C10

CC4CC3CC8

CC14CC16CC14

Competències sota la lupa

Practica. L’Univers

1C1C3

CC3CC16

CA: Planificar les fases d’unexperiment.CL: Comprendre textos científics i justificar respostes.

Faig recerca científi-ca. Totes les estrelles romanen fixes al cel?

1C1C3

CC3CC16

CA: Planificar les fases d’unexperiment.CI: Dur a terme un procésd’investigació de plantejament propi.

Avalua. Pluja de meteors

1C1C3

C10

CC8CC3

CC16CC14

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CL: Comprendre textos científics.CS: Reflexionar de manera crítica sobre fets i problemes.

32

PROGRAMACIONS

Unitat 2: La Terra



Contingut clau


1 - 3

C2C10

CC14CC26

CD: Treballar amb un document penjat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a partir del cinema.


1 - 3 C2C10

CC14CC26

CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.

Contingut 1. La Terra 1C2

CC14CC26

CL: Comprendre diferents tipologies textuals i analitzar l’origen d’algunes paraules.CD: Utilitzar programes informàtics (PowerPoint) per obtenir i processar informació.CI: Dur a terme treball en grup.CS: Reflexionar de manera crítica sobre fets i problemes.CA: Elaborar mapes conceptuals.CM: Fer càlculs i resoldre proble-mes.

2. Els moviments de la Terra

1C2 CC14

3. L’estructura inter-na de la Terra

1C2

CC14CC26

4. Les plaques tectò-niques

1 C2C3

CC13

5. La Lluna 1 - 3 C2C10

CC14CC26


Practica. L’arribada de l’home a la Lluna

1C2C4

CC14CC26CC15

CA: Planificar les fases d’un experi-ment.CL: Comprendre textos científics.

Faig recerca cientí-fica. On s’originenla major partdels volcans iterratrèmols?

1 - 3C2C4

C10

CC13CC14CC26

CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CA: Planificar les fases d’un experi-ment.

Avalua. El dia més llarg

1

C2CC14CC26

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CL: Comprendre textos científics.

33

Programación trimestral

Unitat 3: L’escorça terrestre



Contingut clau


1 - 3C2

C10CC13CC27

CD: Treballar amb un document penjat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a partir del cinema.CL: Comprendre text literari i elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a partir del cinema.


1 - 3C2

C10CC13CC27

Contingut 1. L’escorça1 - 3

C2C3

C11

CC13CC14

CS: Interpretar fenòmens i pro-blemes socials.CD: Utilitzar programes infor-màtics per obtenir i processar informació.CI: Dur a terme un procés d’in-vestigació.CA: Plantejar-se preguntes i em-plenar una informació.CL: Comprendre textos científics.CC: Comprendre la ciència a partir de l’art (escultura).CM: Fer càlculs i resoldre proble-mes.

2. Els minerals i les roques

1 C2CC13CC27

3. Propietats dels minerals

1C2C4

CC13CC15

4. La utilització dels minerals

1 - 3C2

C11CC13CC27

5. Tipus de roques 1 C2 CC27

6. Aplicacions de les roques 1 - 3

C2C3

C11

CC13CC14

7. La representació del relleu

1 - 3C2

C11CC13CC27


Practica. Taulesdicotòmiques iclassificació dematerials

1 C2 CC13

CA: Planificar les fases d’un ex-periment.CL: Comprendre textos científics.CI: Dur a terme un procés d’in-vestigació de plantejament propi.

Faig recerca científi-ca. La densitat d’unmineral determinala resta de lesseves propietats?

1 C2 CC13

CI: Dur a terme un procés d’in-vestigació de plantejament propi.CA: Planificar les fases d’un ex-periment.

Avalua. L’enfonsa-ment de la mina SanJosé 1 - 3

C2C10C11

CC13CC27

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’in-vestigació de plantejament propi.CL: Comprendre diferents tipolo-gies textuals i elaborar respostes.

34

PROGRAMACIONS

Unitat 4: L’atmosfera



Contingut clau


1 - 3C2

C10C11

CC26CC27CC19

CD: Treballar amb un docu-ment penjat a la xarxa. CA: Plantejar-se preguntes. CL: Elaborar respostes. CS: Interpretar fenòmens i problemes socials.


1C1C2

CC26CC7

CA: Plantejar-se preguntes. CL: Elaborar respostes. CC: Comprendre la ciència a partir del cinema.

Contingut 1. L’atmosfera de la Terra 1 C2

CC14CC26

CS: Interpretar fenòmens i problemes socials. CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes. CA: Completar taules, esque-mes, buscant i sintetitzant la informació. CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i proces-sar informació.CM: Fer càlculs i resoldre pro-blemes.

2. La composició de l’aire

1C1C2

CC26CC7

3. Dinàmica de l’at-mosfera 1 - 3

C1C2

C10

CC7CC26

4. L’acció de l’ésser humà sobre l’atmos-fera

1 - 3C2

C10C11

CC26CC27CC19


Practica. Algunesconseqüències del’escalfament dela Terra

1 - 3

C2C4

C10C11

CC26CC27CC19

CA: Planificar les fases d’un experiment. CL: Comprendre textos científics. CS: Interpretar fenòmens i problemes socials. CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i proces-sar informació.

Faig recerca cientí-fica. L’aire pesa?

1 C1CC7CC8

CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi. CA: Planificar les fases d’un experiment.

Avalua. Dades d’una estaciómeteorològica 1

C2CC26CC27CC14

CA: Aprendre a fer avaluaci-ons. CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi.

35


Segona avaluació

Unitat 5: La hidrosfera



Contingut clau

Em situo La ciència té més pre-guntes que respostes: Fem hipòtesis

3 C11 CC23

CD: Treballar amb un document pen-jat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.


1 - 3

C1C2C4

C11

CC7CC8

CC23CC26

CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a partir d’un text literari.

Contingut 1. L’aigua al nostre planeta 1 - 3

C2C10C1

CC26CC13CC7

CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CA: Completar taules i esquemes, buscant i sintetitzant la informació.CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i processar informació.CM: Fer càlculs i resoldre problemes.

2. Algunes propietats de l’aigua

1 - 3

C1C2C4

C11

CC7CC8

CC23CC26

3. L’aigua que bevem1 - 3

C2C11

CC23CC27

4. Potabilització i trac-tament de les aigües

3 C11 CC23


Practica. Gestió dels recursos hídrics

1C2C4

CC27CC23

CI: Planificar les fases d’un experi-ment.CL: Comprendre textos científics.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.

Faig recerca científi-ca. Quin tipus de ma-terial origina un aqüífer millor?

1 - 3C2

C11C4

CC23CC15

CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CA: Planificar les fases d’un experi-ment.

Avalua. La sequera persistent

3 C11 CC23

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.

36

PROGRAMACIONS

Unitat 6: El modelat del relleu



Contingut clau

Em situo La ciència té més pre-guntes que respostes: Fem hipòtesis 1

C1C2

CC7CC13CC26

CD: Treballar amb un document pen-jat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Comprendre textos científics i elaborar respostes.


1C2C4

CC13CC26CC14

CA: Plantejar-se preguntes.CL: Comprendre textos científics i elaborar respostes.CC: Utilitzar dibuixos com a mitjà de comunicació de la informació.CM: Fer càlculs i resoldre problemes.

Contingut 1. Cicle geològic de la Terra

1 C2CC13CC14

CL: Comprendre textos científics i elaborar respostes.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CS: Reflexionar de manera crítica sobre fets i problemes.CA: Plantejar-se preguntes. Elaborar mapes conceptuals i completar tau-les.CD: Utilitzar Internet per obtenir infor-mació.CM: Fer càlculs i resoldre problemes.

2. El modelat del relleu1

C1C2

CC7CC13CC26

3. L’acció dels agents geològics externs 1

C2C3C4

CC13

4. Els sediments i les roques sedimentàries 1

C2C4

CC13CC26CC14


Practica. El vessament de petroli de BP

1 - 3C2C4

C11

CC27

CA: Planificar les fases d’un experi-ment.CL: Comprendre textos científics.CD: Utilitzar Internet per obtenir infor-mació.CS: Reflexionar de manera crítica sobre fets i problemes socials.

Faig recerca científica. Com podem reconèixer les diferents roques sedi-mentàries allaboratori?

1C2C4

CC13

CA: Plantejar-se preguntes i comple-tar taules.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.

Avalua. El Gran Canyó

1 - 3C2C3

C11

CC13CC14CC27

CA: Plantejar-se preguntes.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CS: Reflexionar de manera crítica sobre fets i problemes socials.

37


Unitat 7: La vida a la Terra: els éssers vius i les cèl·lules



Contingut clau


1C2C3

CC9CC8

CC10CC14

CD: Treballar amb un docu-ment penjat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.


1C2C3C5

CC9CC8

CC10CC14


Contingut 1. Els éssers vius

1C1C2C3

CC9CC8

CC28CC29CC30CC14CC10

CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CA: Completar taules, esque-mes, buscant i sintetitzant la informació.CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i proces-sar informació.CI: Conèixer el procés d’inves-tigació necessari per solucio-nar un problema.CC: Completar la informació en un dibuix.CM: Fer càlculs i resoldre pro-blemes.

2. La cèl·lula

1C2C3

CC9CC8

CC10CC14

3. Les cèl·lules eucariotes

1 C3CC9

CC10

4. Les funcions de la cèl·lula

1 C2

CC9CC10CC28CC29CC30


Practica. El micros-copi

1 - 2C2C8

CC17CA: Planificar les fases d’un experiment.CL: Comprendre textos cien-tífics.

Faig recerca cien-tífica. Els microbis poden resistir seque-res?

1 C2 CC10

CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi.CA: Planificar les fases d’un experiment.

Avalua. Vidaextraterrestre?

1 C2

CC9CC10CC29CC30

CA: Aprendre a fer avaluaci-ons.CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.

38

PROGRAMACIONS

Unitat 8: Les funcions dels éssers vius



Contingut clau


1C2

CC10CC28CC29CC30

CD: Treballar amb un docu-ment penjat a la xarxa. CA: Plantejar-se preguntes. CL: Elaborar respostes.


1C2

CC10CC28CC29CC30


Contingut 1. Les funcions dels éssers vius

1C2

CC10CC28CC29CC30

CI: Conèixer el procés d’inves-tigació necessari per solucio-nar un problema.CA: Completar taules, esque-mes, buscant i sintetitzant la informació.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i proces-sar informació.CM: Saber llegir gràfics i fer càlculs.

2. La nutrició autòtrofa fotosintèticade les plantes

1C2C4

CC9CC29

3. La nutrició heteròtrofa

1C2

CC9CC29CC10CC15

4. La funció de relació 1 - 3

C2C4

C11

CC9CC28CC10

5. La funció de reproducció 1

C2C4

CC9CC30CC10


Practica. Menjar oalimentar-se

1 - 3C2C4

C13

CC10CC28CC15

CCD13CCD25

CA: Planificar les fases d’un experiment.CL: Comprendre textos cien-tífics.CS: Interpretar fenòmens i problemes socials.

Faig recerca científica. Les plan-tes mengen terra? 1 C2 CC29

CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi.CA: Planificar les fases d’un experiment.

Avalua. Fotografiesperdudes

1 - 3C2

C11CC10CC27

CA: Aprendre a fer avaluaci-ons.CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi.CS: Interpretar fenòmens i problemes socials.

39


Unitat 9: Les espècies, el seu origen i classificació



Contingut clau


1 C2 CC10

CD: Treballar amb un docu-ment penjat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.


1 - 3C2C3

C10

C11CC16

CCD14


Contingut 1. El concepte d’espècie

1 C2 CC10CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CS: Interpretar fenòmens i problemes socials.CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i proces-sar informació.CA: Completar taules, esque-mes, buscant i sintetitzant la informació.

2. La biodiversitat1 C2

CC11CC14

CCD14

3. La nomenclatura científica

1 - 3C2

C10CC11

CCD14

4. L’origen i l’evolució dels ésser vius

1C2C3

CC11CC16

5. Els cinc regnes1 - 3

C2C3

C10

C11CC16

CCD14


Practica. Importància de laconservació de labiodiversitat 1

C2C3

CC27CC15

CCD13

CA: Planificar les fases d’un experiment.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CS: Interpretar fenòmens i problemes socials.

Faig recerca cien-tífica. Tots els indi-vidus de la mateixa espècie són iguals?

1 C2 CC11

CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi. CA: Planificar les fases d’un experiment.

Avalua. Nova espècie de simi

1C2

C10

CC10CC11

CCD14

CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi. CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.

40

PROGRAMACIONS

Tercera avaluació

Unitat 10: Virus, bacteris, protozous, algues i fongs



Contingut clau


1C2C5

CC10CC16

CD: Treballar amb un document pen-jat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.


1 C2 CC10

CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a partir d’un text periodístic.

Contingut 1. Els virus 1 C2 CC10 CA: Elaborar taules i esquemes, bus-cant i sintetitzant la informació.CC: Comprendre la ciència a partir d’una imatge.CD: Usar les tecnologies de la infor-mació per obtenir i processar infor-mació.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar resums i respostes.CS: Interpretar fenòmens i problemes socials.CI: Plantejar un procés d’investigació.CM: Fer càlculs matemàtics.

2. Les moneres

1C2C6

CC9C10C17

3. Els protoctists

1

C2C4C6

CC9CC10CC15

4. Els fongs i els líquens

1C2C6

CC10CC15


Practica. Microorganismes,sempre enemics?

1C2C6

CC9CC10

CS: Interpretar fenòmens i problemes socials.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CA: Aprendre a fer avaluacions.

Faig recerca cientí-fica. Com esreprodueixenels fongs?

1C2C6

CC10CC15

CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CA: Planificar les fases d’unexperiment.CC: Dibuixar organismes naturals.

Avalua. El diari deSemmelweis

1

C2C4C6

CC10CC15

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CM: Interpretar gràfics.

41


Unitat 11: Les plantes



Contingut clau

Em situo La ciència té més pre-guntes que respostes: Fem hipòtesis

1 C2C5

CC10

CD: Treballar amb un document penjat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.


1C2 CC10

CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a par-tir d’un text literari.

Contingut 1. Les plantes o vege-tals

1C2

CC10CA: Elaborar taules i esquemes, buscant i sintetitzant la informació.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.CL: Comprendre diferents tipolo-gies textuals i elaborar resums i respostes.CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i processar informació.CI: Plantejar un procés d’investi-gació.CC: Comprendre la ciència a par-tir d’una imatge.CM: Saber llegir gràfics.

2. La classificació de les plantes 1

C2C6

CC10CC11CC15

3. La fotosíntesi 1 C2 CC10

4. L’evolució de les plantes

1 C2CC10CC11

5. Les plantes sense flors

1 C2CC10

6. Les plantes amb flors i llavors 1

C2C6

CC10CC15


Practica. Biodiversitat de les plantes

1C2C6

CC10CC15

CL: Comprendre diferents tipologi-es textuals i elaborar respostes.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.CA: Aprendre a fer avaluacions.CM: Fer càlculs de percentatges.

Faig recerca científi-ca. Germinaran lesllavors sobremarro del cafè?

1C2C6

CC10CC15

CI: Dur a terme un procés d’inves-tigació de plantejament propi.CA: Planificar les fases d’unexperiment.

Avalua. Un arbre per cadacotxe nou

1C2C6

CC10CC15

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’inves-tigació de plantejament propi.CL: Comprendre diferents tipologi-es textuals i elaborar respostes.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.CM: Fer càlculs matemàtics.

42

PROGRAMACIONS

Unitat 12: Els animals invertebrats



Contingut clau


1C2C5

¡CC10

CD: Treballar amb un document pen-jat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.


1 C2 CC10


Contingut 1. Els animals1 - 3

C2C3

C10CC10

CA: Elaborar taules i esquemes, bus-cant i sintetitzant la informació.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar resums i respos-tes.CD: Usar les tecnologies de la in-formació per obtenir i processar informació.CM: Fer càlculs de percentatges.

2. Els porífers1 - 3

C2C10

CC10

3. Els cnidaris1 - 3

C2C10

CC9CC10

4. Els anèl·lids, els platihelmints i els nematodes 1 - 3

C2C3C4

C10

CC10CC25

5. Els mol·luscs1

C2C3

CC10

6. Els artròpodes1

C2C3

CC10

7. Els equinoderms

1 - 2 - 3

C2C3C9

C10

CC10CC15CC17


Practica. Creen una aplicació per‘atrapar’ mosquitstigre a través delmòbil

1 - 3C2C3

C10

CC10CC15CC17

CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.CL: Comprendre diferents tipologies textuals i elaborar respostes.CA: Planificar les fases d’unexperiment.

Faig recerca cien-tífica. Com s’alimentenels musclos?

1 C2¡CC10CC15

CA: Planificar les fases d’unexperiment.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.

Avalua. L’aquari d’en Pau

1 - 3¡C2C3

C10

¡CC10CC12CC15

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’investi-gació de plantejament propi.CM: Fer càlculs de percentatges.

43


Unitat 13: Els animals vertebrats



Contingut clau

Em situo La ciència té més preguntes que res-postes: Fem hipòtesis

1C2C5

CC10

CD: Treballar amb un document penjat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.

Ho recordo?:Avaluació inicial

1C2 CC10


Contingut 1. Els vertebrats1

C2C3

CC10CC11

CC: Comprendre la ciència a partir d’una imatge.CL: Comprendre diferents tipolo-gies textuals i elaborar resums i respostes. CD: Usar les tecnologies de la informació per obtenir i processar informació.CM: Saber llegir gràfics.

2. Els peixos

1 - 2

C2C3C4C9

CC10CC24CC25

3. Els amfibis 1

C2C3

CC10

4. Els rèptils 1 C2 CC10

5. Els ocells

1

C2C3C4

CC10CC25

6. Els mamífers1

C2C3

CC10


Practica. Biodiversi-tat dels vertebrats

1 - 3C2C3

CC10CC12CC27

CL: Comprendre diferents tipolo-gies textuals i elaborar respostes.CS: Interpretar fenòmens i proble-mes socials.CA: Planificar les fases d’unexperiment.

Faig recerca cien-tífica. Es pot conèixerl’edat d’un peix?

1C2

CC10CC15CC16

CA: Planificar les fases d’unexperiment.CI: Dur a terme un procés d’in-vestigació de plantejament propi.

Avalua. Comporta-ment de l’espinós

1C2C3

CC10CC15

CI: Dur a terme un procés d’in-vestigació de plantejament propi.CA: Aprendre a realitzar avalua-cions.

Unitat 1: L’Univers, la Via Làctia i el sistema solar

Unitat 2: La Terra

Unitat 3: L’escorça terrestre

Unitat 4: L’atmosfera

Unitat 5: La hidrosfera

Unitat 6: El modelat del relleu

Unitat 7: La vida a la Terra: els éssers vius i les cèl·lules

Unitat 8: Les funcions dels éssers vius

Unitat 9: Les espècies, el seu origen i classificació

Unitat 10: Virus, bacteris, protozous, algues i fongs

Unitat 11: Les plantes

Unitat 12: Els animals invertebrats

Unitat 13: Els animals vertebrats

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

L’UNIVERS, LA VIA LÀCTIA I EL SISTEMA SOLAR

La ciència té més preguntes

que respostes…

1.Quina és

la causa de

la caiguda

d’objectes des

de l’espai cap a

l’atmosfera del

planeta?

2.Per què es

produeix una

cua de foc

després del seu

pas?

3.Tots els

objectes que

entren a

l’atmosfera

arriben a la

superfície

terrestre?

UN GRAN IMPACTE

Deep Impact (1998), de Mimi Leder

1

1. Competències del currículum ............................................................................................ 48

2. Les competències científiques de PISA ................................................................... 49

3. Recursos digitals ........................................................................................................................... 50

4. Programació d’aula i orientacions didàctiques ................................................. 51

5. Banc d’activitats ........................................................................................................................... 54

Activitats de reforç ..................................................................................................................... 54

Activitats de consolidació ..................................................................................................... 55

Activitats d’ampliació ................................................................................................................ 56

Mapa conceptual ........................................................................................................................... 57

6. Avaluació .............................................................................................................................................. 58

7. Solucionari .......................................................................................................................................... 60

Solucionari del llibre de l’alumne ................................................................................... 60

Solucionari del banc d’activitats ..................................................................................... 62

Solucionari de l’avaluació ..................................................................................................... 64

48

Unitat 1 · L’Univers, la Via Làctia i el sistema solar

1 Les competències del currículum

Competències científiques de l’àmbit cientificotecnològic i competències bàsiques


Competències bàsiques

Dimensió Competència Contingut clau


1 C1C3

CC4 CD: Treballar amb un document penjat a la xarxa.CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.CC: Comprendre la ciència a partir del cinema.


1 C1C3

CC4 CA: Plantejar-se preguntes.CL: Elaborar respostes.

Contingut 1. L’Univers 1 - 3 C1C3

C10

CC16CC14CC8CC3

CL: Comprendre diferents tipo-logies textuals i analitzar l’origen d’algunes paraules.CD: Utilitzar programes informàtics (PowerPoint) per obtenir i proces-sar informació.CI: Dur a terme treball en grup.CS: Reflexionar de manera crítica sobre fets i problemes.CA: Elaborar mapes conceptuals.CM: Fer càlculs i resoldre proble-mes.

2. Les estrelles 1 - 3 C1C3

C10

CC8CC16CC14CC3CC4

3. Les galàxies i les nebuloses

1 - 3 C1C3

C10

CC4CC14CC3

4. El sistema solar

1 - 3 C1C3

C10

CC3CC16CC8

CC14

5. Els planetes del sistema solar

1 - 3 C1C3

C10

CC4CC3CC8

CC14CC16CC14


Practica. L’Univers

1C1C3

CC3CC16

CA: Planificar les fases d’unexperiment.CL: Comprendre textos científics i justificar respostes.

Faig recerca científica. Totes les estrelles romanen fixes al cel?

1C1C3

CC3CC16

CA: Planificar les fases d’unexperiment.CI: Dur a terme un procésd’investigació de plantejament propi.

Avalua. Pluja de meteors

1 - 3C1C3

C10

CC8CC3

CC16CC14

CA: Aprendre a fer avaluacions.CI: Dur a terme un procés d’investigació de plantejament propi.CL: Comprendre textos científics.CS: Reflexionar de forma crítica sobre fets i problemes.

49


Competències i activitats: HO TINC CLAR? i HO SÉ APLICAR?

Activitat NivellCompetències

científiquesCompetències

bàsiquesActivitat Nivell

Competències científiques

Competències bàsiques

1 B C3 – C10 21 B C1 – C3 – C10 CD

2 B C3 – C10 22 B C1

3 B C3 – C10 CL 23 B C1

4 B C3 – C10 24 A C1

5 B C3 – C10 CM 25 A C1

6 B C3 – C10 CD CI 26 B C1 – C10

7 B C1 – C3 – C10 27 B C1 – C3

8 B C1 – C3 – C10 CS 28 B C1

9 B C1 – C3 – C10 29 A C1 CL

10 B C1 – C3 – C10 CA 30 B C1 – C10

11 B C1 – C3 – C10 CM 31 B C1 CM

12 B C1 – C3 – C10 CM 32 A C1 CM

13 B C1 – C3 – C10 CM 33 B C1

14 B C1 – C3 CM 34 B C1 CC

15 B C1 – C3 CM 35 B R C1 CM

16 R C1 – C3 CM 36 A C1 CI

17 B C1 – C3 37 A C1 – C10 CL

18 B C1 – C3

B: bàsica A: avançada R: repte

19 B C1 – C3

20 A C1 – C3

2 Les competències científiques de PISA

CategoriaContext Processos mentals

implicats en la resolució de preguntesSituació Àrea de contingut

Practica. L’UniversSistemes de la Terra i l’espai

GlobalFronteres de la ciència i la tecnologia

C1 Identificar qüestions científiques.

C2 Explicar fenòmens científicament.

C3 Utilitzar proves científiques.

Faig recerca científica. Totes les estrelles romanen fixes al cel?

Sistemes de la Terra i l’espai

Personal Fronteres de la ciència i la tecnologia

Avalua. Pluja de meteorsSistemes de la Terra i l’espai

GlobalFronteres de la ciència i la tecnologia

50


3 Recursos digitals

Llibre de l’alumne en

format imprès

Concepció moderna de l’Univers. Editorial CasalsDescripció: animació sobre la concepció moderna de l’Univers.Finalitat: visualitzar els passos de la formació de l’Univers segons la teoria del Big Bang per comprendre’ls millor.

7

Formació del sistema solar. Editorial CasalsDescripció: animació sobre la formació del sistema solar.Finalitat: visualitzar els passos de la formació del sistema solar per comprendre’ls millor.

10

La ciència té més preguntes que respostes...Descripció: fragment de la pel·lícula «Deep Impact» (1998) de Mimi Leder.Finalitat: visualitzar el vídeo i elaborar hipòtesis.

4

L’origen de l’UniversDescripció: fragment del documental «L’origen de l’home» que narra com neix la teoria del Big Bang.Finalitat: comprendre el raonament que va portar el científic Lemaître a postular la teoria del Big Bang.

7

La Via LàctiaDescripció: fragment del documental «La Via Làctia és la nostra llar en l’immens Cosmos».Finalitat: veure globalment un resum de com és la nostra galàxia.

9

L’Univers: MercuriDescripció: fragment del documental «L’Univers: enciclopèdia de l’astronomia i l’espai».Finalitat: visualitzar i comprendre el vídeo per respondre a la pregunta final.

15

L’Univers: VenusDescripció: fragment del documental «L’Univers: enciclopèdia de l’astronomia i l’espai».Finalitat: visualitzar i comprendre el vídeo per respondre a la pregunta final.

15

L’Univers: MartDescripció: fragment del documental «L’Univers: enciclopèdia de l’astronomia i l’espai».Finalitat: visualitzar i comprendre el vídeo per respondre a la pregunta final.

15

L’Univers: JúpiterDescripció: fragment del documental «L’Univers: enciclopèdia de l’astronomia i l’espai».Finalitat: visualitzar i comprendre el vídeo per respondre a la pregunta final.

15

L’Univers: SaturnDescripció: fragment del documental «L’Univers: enciclopèdia de l’astronomia i l’espai».Finalitat: visualitzar i comprendre el vídeo per respondre a la pregunta final.

15

L’Univers: UràDescripció: fragment del documental «L’Univers: enciclopèdia de l’astronomia i l’espai».Finalitat: visualitzar i comprendre el vídeo per respondre a la pregunta final.

15

L’Univers: NeptúDescripció: fragment del documental «L’Univers: enciclopèdia de l’astronomia i l’espai».Finalitat: visualitzar i comprendre el vídeo per respondre a la pregunta final.

15

El quadrantDescripció: instrument antic utilitzat des de fa segles per a l’observació dels astres i per a la navegació.Finalitat: calcular i mesurar angles.

18

51


4 Programació d’aula i orientacions didàctiquesS

essi

óO

bje

ctiu

s C

on

tin

gu

tsA

ctiv

itat

s

Co

mp

etèn

cies

cie

ntí

fiq

ues

de

l’àm

bit

cie

nti

-fi

cote

cno

lòg

icC

om

pet

ènci

es b

àsiq

ues

Cri

teri

s d

’ava

luac

ióD

imen

sió

Co

mp

etèn

cia

Co

nti

ng

ut

clau

S1

1. F

orm

ular

hip

òtes

is s

obre

un

fet b

iolò

gic

o g

eolò

gic

a

par

tir d

’un

víd

eo.

Fem

hip

òtes

is

1, 2

, 31

C1

C3

CC

4

CD

: Tre

bal

lar

amb

un

doc

umen

t pen

jat

a la

xar

xa.

CA

: Pla

ntej

ar-s

e p

reg

unte

s.C

L: E

lab

orar

res

pos

tes.

CC

: Com

pre

ndre

la c

iènc

ia a

par

tir d

el

cine

ma.

1. P

lant

ejar

pre

-g

unte

s q

ue p

ossi

-b

ilitin

la d

escr

ipci

ó d

’un

feno

men

o

ésse

r vi

u, a

par

tir

de

l’ob

serv

ació

si

stem

àtic

a i l

a id

entifi

caci

ó d

e va

riab

les.

2. P

osic

iona

r el

Sol

, la

Ter

ra (

C.A

.) i

la

Llun

a p

er e

xplic

ar

el d

ia i

la n

it, le

s es

taci

ons,

la d

ura-

da

del

dia

al l

larg

d

e l’a

ny, l

es fa

ses

luna

rs, e

ls e

clip

sis

i la

long

itud

de

les

omb

res.

2. C

onst

atar

els

con

eixe

-m

ents

pre

vis

sob

re la

uni

tat.

Ava

luac

ió in

icia

l1,

2, 3

, 4,

51

C1

C3

CC

4C

A: P

lant

ejar

-se

pre

gun

tes.

CL:

Ela

bor

ar r

esp

oste

s.

S2

S3

S4

3. E

xplic

ar le

s ca

ract

erís

ti-q

ues

de

Uni

vers

i l’e

volu

ció

hist

òric

a d

e la

sev

a co

m-

pre

nsió

.

1. L

’Uni

vers

1, 2

, 3, 4

, 5,

6, 2

21

- 3

C1

C3

C10

CC

16C

C14

CC

8C

C3

CL:

Com

pre

ndre

dife

rent

s tip

olog

ies

text

uals

i an

alitz

ar l’

orig

en d

’alg

unes

p

arau

les.

CD

: Util

itzar

pro

gra

mes

info

rmàt

ics

(Pow

erP

oint

) p

er o

bte

nir

i pro

cess

ar

info

rmac

ió.

CI:

Dur

a te

rme

treb

all e

n g

rup.

CS

: Refl

exio

nar

de

man

era

críti

ca s

obre

fe

ts i

pro

ble

mes

.C

A: E

lab

orar

map

es c

once

ptu

als.

CM

: Fer

càl

culs

i re

sold

re p

rob

lem

es.

4. C

onèi

xer

les

cara

cte-

rístiq

ues

de

les

estr

elle

s,

cons

tel·l

acio

ns, g

alàx

ies,

ne

bul

oses

i d

e la

Via

Làc

tia.

2. L

es e

stre

lles

7, 8

, 9,

23, 2

4,

25, 3

01

- 3

C1

C3

C10

CC

8C

C16

CC

14C

C3

CC

4

3. L

es g

alàx

ies

i les

ne

bul

oses

10, 1

1,

12, 1

3, 3

11

- 3

C1

C3

C10

CC

4C

C14

CC

3

5. C

onèi

xer

les

cara

cter

ísti-

que

s d

el s

iste

ma

sola

r i e

ls

elem

ents

que

el c

omp

onen

.6.

Exp

licar

les

cara

cter

ísti-

que

s d

’ast

eroi

des

, met

eoro

i-d

es i

com

etes

.

4. E

l sis

tem

a so

lar

14, 1

5,

16, 2

6, 3

21

- 3

C1

C3

C10

CC

3C

C16

CC

8C

C14

7. Id

entifi

car

les

prin

cip

als

cara

cter

ístiq

ues

del

s p

lane

-te

s d

el s

iste

ma

sola

r.

5. E

ls p

lane

tes

del

si

stem

a so

lar

17, 1

8,

19, 2

0,

21, 2

7,

28, 2

9,

34, 3

5,

36, 3

7

1 -

3C

1C

3C

10

CC

4C

C3

CC

8C

C14

CC

16C

C14

S5

S6

S7

Co

mp

etèn

cies

so

ta la

lup

aP

ract

ica.

L’U

nive

rs

351

C1

C3

CC

3C

C16

CA

: Pla

nific

ar le

s fa

ses

d’u

n ex

per

imen

t.C

L: C

omp

rend

re te

xtos

cie

ntífi

cs i

just

ifi-

car

resp

oste

s.

Fai

g r

ecer

ca c

ien

tífi

-ca

. Tot

es le

s es

trel

les

rom

anen

fixe

s al

cel

?1,

21

C1

C3

CC

3C

C16

CC

15

CA

: Pla

nific

ar le

s fa

ses

d’u

n ex

per

imen

t.C

I: D

ur a

term

e un

pro

cés

d’in

vest

igac

ió d

e p

lant

ejam

ent p

rop

i.

Ava

lua.

Plu

ja d

e m

e-te

ors

1, 2

, 3, 4

, 5,

61

- 3

C1

C3

C10

CC

8C

C3

CC

16C

C14

CC

15

CA

: Ap

rend

re a

fer

aval

uaci

ons.

CI:

Dur

a te

rme

un p

rocé

s d

’inve

stig

ació

d

e p

lant

ejam

ent p

rop

i.C

L: C

omp

rend

re te

xtos

cie

ntífi

cs.

CS

: Refl

exio

nar

de

man

era

críti

ca s

obre

fe

ts i

pro

ble

mes

.

52


Orientacions didàctiques

Aquesta unitat obre un bloc dedicat a estudiar la Terra i s’ha d’orientar com una aproximació a la Terra des de l’es-pai. En acabar-la, l’alumne ha de reconèixer que el Sol és una de les milions d’estrelles que conté la Via Làctia, i la situació privilegiada de la Terra en el sistema solar.

Es recomana que els alumnes visualitzin el vídeo i llegeixin la lectura i responguin a les preguntes. Així es comen-çarà l’exposició amb un debat que servirà per conèixer les idees prèvies sobre el tema.

L’UniversVa bé començar el tema amb una fotografia de l’espai feta per un telescopi potent o el Hubble. Trobarem material a Internet. És recomanable introduir les concepcions històriques de l’Univers, el geocentrisme i l’heliocentrisme.

Després, convé llegir les unitats astronòmiques de la pàgina 7 per comprendre què és un any llum i l’equivalència en quilòmetres (aproximadament 9,46 · 1012 km). Perquè els alumnes entenguin què significa aquesta velocitat se’ls pot explicar quantes voltes faria la llum al voltant de la Terra en un segon o quant tarda a arribar la llum del Sol a la Terra.

No cal entrar en els detalls sobre la forma de l’Univers però sí sobre el seu origen, ja que hauran sentit a parlar del Big Bang. És recomanable mirar tant el clip com el vídeo de la pàgina 7.

Les estrellesÉs important que els alumnes entenguin que les estrelles tenen un inici i un final. Per això convé explicar què és una nebulosa i com s’origina una estrella (pot servir la informació sobre l’origen del sistema solar de la pàgina 10) i que observin un dibuix en què es mostri el destí de les estrelles, depenent de la seva massa.

Convé que el professor insisteixi que les constel·lacions no existeixen en si mateixes, sinó que són grups arbitraris d’estrelles creats per l’home per identificar-les i orientar-se. Les estrelles que les formen poden estar molt lluny les unes de les altres i només semblen disposar-se en un ordre determinat vistes des de la Terra.

Les galàxies i les nebulosesAbans d’explicar què és una galàxia, convé fer, corregir i comentar les activitats 11 i 12. Aquest apartat donarà una idea als alumnes de les dimensions enormes que tenen. També seria interessant visualitzar el vídeo de la pàgina 9.

El sistema solarÉs un apartat amb molta informació i definicions, per això és important que els alumnes reconeguin aquests cossos celestes en fotografies.

Seria interessant fer un breu debat sobre el Sol, en què s’analitzin els tipus de radiació que emet, els seus efectes positius i negatius sobre els éssers vius i la salut de les persones i les mesures preventives que s’han de prendre abans d’exposar-se als raigs solars.

Els planetes del sistema solarAquest apartat no s’ha d’enfocar d’una manera memorística: l’alumne no s’ha d’aprendre totes les característiques dels planetes sinó que ha de ser capaç de situar-los respecte al Sol, identificar els gasos principals de la seva at-mosfera i conèixer-ne algun detall, com el color de Mart i els anells de Saturn, que permeti distingir-los dels altres. Per això cal que l’alumne completi la informació del llibre amb l’observació de fotografies que poden trobar al web de la NASA o l’ESA, i amb la visualització dels vídeos de l’activitat 37.

53


Competències sota la lupaLa infografia de l’apartat «Practica» i la realització de l’activitat 35 poden ser un instrument molt útil per fer servir durant l’explicació de la unitat.

L’apartat «Faig recerca científica» servirà perquè els alumnes aprenguin a utilitzar un instrument, el quadrant, i a elaborar hipòtesis i comprovar-les científicament.

Una activitat final hauria de ser fer un esquema i un resum dels continguts, que revisaria i qualificaria el professor.

L’apartat «Avalua» és una prova similar al de les proves PISA i es pot fer servir com a examen final de la unitat.

54

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

leUnitat 1 · L’Univers, la Via Làctia i el sistema solar

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 1 (act. 1, 2, 3), 3 ( act. 4, 5), 10 (act. 6, 7)

5 Banc d’activitats

Activitats de reforç

1. Digues si les afirmacions següents sobre la teoria del Big Bang són vertaderes (V) o falses (F).

a En un principi la matèria de l’Univers estava con-densada en un punt.

b La pols còsmica es va originar abans de la con-densació dels àtoms.

c Les estrelles es van originar a partir de reacci-ons atòmiques que desprenien energia.

d La força de la gravetat va provocar la condensa-ció dels àtoms i van formar la pols còsmica.

e Les estrelles són petites agrupacions de pols còsmica.

f Els primers àtoms que van aparèixer a l’Univers van ser els d’heli i hidrogen.

g Les protoestrelles són estrelles que van perdent la seva energia.

h En l’actualitat l’Univers segueix en expansió.

2. Respon a les preguntes següents.

a Quins són els planetes lleugers i per què se’ls anomena així?

b Quins són els planetes densos i per què se’ls anomena així?

3. Relaciona els tipus de galàxia amb la descripció de la seva forma i fes un dibuix esquemàtic de cada una.

A. Espiral1. Forma arrodonida

B. El·líptica2. Sense forma definida

C. Lenticular3. Forma de pilota de rugbi

D. Irregular4. Aspecte de roda amb dife-rents braços

4. Completa les frases d’aquest fragment sobre la te-oria de l’heliocentrisme amb els termes següents: Sol, giren, Copèrnic, moviment de translació, Llu-na i Terra.

La teoria de l’heliocentrisme va ser elaborada per __________ i defensa que la __________ no és el centre de l’Univers, sinó que ho és el __________. És a dir, tots els planetes _______ al voltant d’un gran astre. Posteriorment, aquest moviment es va denominar __________. A diferència del geocen-trisme, afirma que només la __________ gira al voltant de la Terra.

5. Redacta una frase amb els conceptes següents que expliqui la teoria de la formació de l’Univers: condensació, explosió, inici de la força de la gra-vetat, protogalàxies, punt concentrat de matèria, expansió, pols còsmica, partícules subatòmiques i energia.

6. Ordena les frases següents per explicar la forma-ció del sistema solar.

a Les partícules de matèria que giraven al voltant del nucli van anar unint-se fins a formar els pla-netes.

b Un núvol de gas i pols còsmica que girava es va contraure com a conseqüència de l’acció de la gravetat.

c A la part central del núvol, la matèria es va anar condensant i es va formar el Sol.

7. Cerca a Internet i imprimeix una imatge de…

a Un àtom d’hidrogenb El sistema solarc El model de la teoria de l’heliocentrismed La Via Làctiae El Sol

55

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le


Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 1 (act. 1, 2, 3), 3 ( act. 4, 5), 10 (act. 6, 7)

Activitats de consolidació

1. Completa les frases següents, que expliquen com són les estrelles. Cerca els termes que hi man-quen a la pàgina 8 de la unitat.

Les estrelles estan formades per acumulacions

de ______. Els principals components d’aquests

gasos són atòms d’______, que quan reaccionen

entre si formen àtoms d’______. Aquesta reacció

atòmica genera un despreniment d’______, que

s’allibera en forma de ______ i calor. Depenent de

la quantitat d’energia, les estrelles es classifiquen

en ______ quan desprenen poca energia per unitat

de temps, i ______ quan desprenen molta energia

en poc temps.

2. Escull l’opció que completa la frase de manera correcta.

a La diferència principal entre una estrella i un pla-neta és que…A. … una estrella emet energia en forma de llum, i un planeta, no. B. … una estrella és un cos celeste, i un planeta, no.

b El moviment de translació dels planetes…A. … té la mateixa durada en tots els planetes. B. … té diferent durada en cada planeta.

c La diferència principal entre meteoroides i asteroides és…A. … la seva mida.B. … la seva composició atòmica.

d Els cometes són visibles des de la Terra…A. … sempre.B. … quan s’apropen al Sol.

3. Per què Plutó ha deixat de ser considerat un plane-ta i ara es denomina planeta nan?

4. A quina teoria astronòmica pertany cada afirma-ció, a la geocèntrica (G) o a l’heliocèntrica (H)?

a La Terra és el centre de l’Univers.b Només la Lluna gira al voltant de la Terra. c Es va comprovar la teoria després de la invenció

del telescopi. d Els moviments que realitzen els planetes i el Sol

descriuen circumferències.

5. Ordena i corregeix, si és necessari, les frases se-güents que expliquen la teoria del big bang.

a Les reaccions atòmiques que es van produir dins de les protoestrelles captaven energia en forma de llum i calor.

b Al principi tota la matèria estava dispersa. c L’expansió de la pols còsmica va formar les pro-

togalàxies. d L’augment de la força d’expansió va originar la

condensació de les partícules subatòmiques, cosa que va formar els àtoms d’hidrogen i heli.

e La continua condensació dels àtoms va generar la força d’atracció entre la matèria i va crear la pols còsmica.

f L’explosió va provocar la ruptura de la matèria en àtoms d’hidrogen i heli.

g La fragmentació de les protogalàxies va originar les protoestrelles.

h Com a conseqüència de les alteracions internes, aquest punt es va comprimir.

6. Fes el mapa conceptual de la unitat utilitzant el programa informàtic Cmaptools (el pots descarre-gar de manera gratuïta en la pàgina http://cmap-tools.softonic.com/). Recorda que el mapa ha de tenir una estructura jeràrquica, de manera que el primer concepte engloba els del nivell inferior, i que tots van unitats amb connectors i una paraula o un sintagma d’enllaç.

56

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 1 (act. 1, 2), 3 (act. 3, 4), 10 (act. 5)

Activitats d’ampliació

1. Respon a les preguntes següents.

a Quina és la unitat més petita que trobem a l’Univers? b Quines partícules subatòmiques formen els àtoms? c Quins van ser els primers àtoms que es van formar? d Per què brillen les estrelles?

2. Com més gran és la densitat dels objectes, la gravetat hi actua amb més força. Quina relació té aquest fet amb l’ordre dels planetes del sistema solar?

3. Busca informació sobre el naixement i l’evolució d’una estrella groga de mida mitjana, com el nostre Sol. Resu-meix-la i explica-la amb les teves pròpies paraules, ajuda’t amb el dibuix i contesta les preguntes.

a Com neix una estrella? b Què passa quan l’hidrogen d’una estrella com el Sol s’acaba? c Quin és el destí del Sol? d Com acaba la vida d’una estrella més gran que el Sol?

4. L’any 1772, un astrònom alemany, Johann E. Bode, va descobrir una llei que li permetia calcular les distàncies mitjanes relatives entre el Sol i els planetes en unitats astronòmiques.

La fórmula era; D =

n + 410 en què n són els nombres de la sèrie 0, 3, 6, 12, 24, 48, 96, etc.

A cada planeta li correspon un nombre, segons l’ordre en què es troba amb relació al Sol (a Mercuri li corres-pon el 0 i a la Terra el 6). Aplicant aquesta llei, calcula la distància al Sol, en unitats astronòmiques, dels plane-tes del sistema solar, completant el quadre següent.

Planeta Mercuri Venus Terra Mart Júpiter Saturn Urà Neptú

1 2 3 4 5 6 7 8

n 0 3 6 12 24 48 96 192

distància

Assenyala els encerts i els errors d’aquesta llei, tenint en compte que quan la va formular Bode no s’havien descoberts els planetes Urà i Neptú.

Distància mitjana al Sol

0,39 0,72 1 1,52 5,20 9,54 19,2 30,1

5. Cerca a Internet una imatge que representi els moviments de la Terra i dedueix la raó per la qual, segons l’es-tació de l’any, es veuen unes constel·lacions o unes altres.


NaixementMilers de milions d’anys (aprox.)

AvuiEscalfament gradual

Gegant vermell

Nebulosa planetària Nan

blanc

57

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le

Mapa conceptual

Copia i completa aquest mapa conceptual amb els termes següents: sistema solar, meteorits, planetes, la Lluna, galàxies, Mart, espirals, Plutó, lenticulars.

L’Univers

Nebuloses

Estrelles El·líptiques Irregulars

Via Làctia

El Sol Astres opacs

CometesAsteroidesSatèl·lits Planetes nans

Ceres Eris

Mercuri

Venus

La Terra

Júpiter

Saturn

Urà

Neptú

està format per

contenen

a l’interior es formen

com

poden ser

com la nostra

on hi ha

del qual formen part

com

La Terra només en té un

els més importants

són


58

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le

1. Els quatre planetes densos i interns del sistema solar són:a Júpiter, Mercuri, la Terra i Saturnb Júpiter, Saturn, Urà i Neptúc Mercuri, Venus, la Terra i Martd Venus, Neptú, Urà i Mart

2. Els cossos celestes que travessen l’atmosfera ter-restre i que entren en incandescència en fregar l’aire es diuen…a meteoritsb cometesc nebulosesd asteroides

3. El Sol és una estrella el nucli de la qual està cons-tituït per àtoms de…a hidrogenb nitrogenc carbonid oxigen

4. Com es deia el primer científic que, al segle xvi, va recuperar l’antiga teoria heliocèntrica sobre la forma del sistema solar?a Galileub Copèrnicc Keplerd Ptolemeu

5. Quin científic va proposar que les òrbites que se-gueixen els planetes no són circulars, sinó el·lípti-ques? a Galileub Copèrnicc Keplerd Ptolemeu

6. Si es té en compte que la velocitat de la llum és de 300 000 km per segon, quants quilòmetres recorre la llum en una hora? a 108 000 000 kmb 3 600 kmc 108 000 kmd 1 080 000 000 km

7. Què és una constel·lació? a Un conjunt d’estrelles que es mouen juntes per

l’espai. b Un conjunt d’estrelles que aparentment es mo-

uen juntes per l’espai. c Un conjunt de planetes que aparentment es mo-

uen junts per l’espai. d Una zona del cel delimitada per un conjunt d’es-

trelles que aparentment es mouen juntes per l’espai.

8. Com es van formar les estrelles? a A partir de les grans partícules que es van des-

prendre en la gran explosió. b A partir de l’acumulació de les petites partícules

que es van generar en la gran explosió. c Per condensació de l’energia generada en la

gran explosió. d Per condensació de l’energia generada després

de la gran explosió.

9. Quina edat té l’Univers?a 4 600 milions d’anys b 460 milions d’anysc 15 000 milions d’anysd 15 000 anys

10. Què és l’Univers? a És el conjunt de tots els organismes que exis-

teixen.b És el conjunt de tota la matèria i l’energia que

hi ha. c És el conjunt de totes les galàxies que hi ha. d És el conjunt de cossos celestes que s’observen

en l’espai.

11. Les estrelles estan constituïdes de… a hidrogen i pols còsmicab una atmosfera calenta, roques i nucli de ferroc hidrogen, exclusivamentd energia

6 Avaluació


59

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le

12. Què són els asteroides? a Són cossos celestes que giren al voltant del Sol i

que descriuen unes òrbites molt allargades, per la qual cosa són visibles quan s’acosten molt al Sol i la calor solar provoca l’evaporació del gel superficial i la formació d’una típica cua de ga-sos.

b Són petits cossos celestes (astres) que giren al voltant del Sol i segueixen òrbites semblants a les que descriuen els planetes.

c Són els petits cossos celestes que travessen l’at-mosfera terrestre.

d Són els grans cossos celestes que giren al vol-tant d’una estrella.

13. Quin és el planeta més proper al Sol? I el més allu-nyat? a El més proper és Mercuri, i el més allunyat, Urà. b El més proper és la Terra, i el més allunyat, Plutó.c El més proper és Venus, i el més allunyat, Neptú. d El més proper és Mercuri, i el més allunyat, Nep-

tú.

14. Quin és el planeta de la il·lustració?

a La Terra b Júpiterc Martd Saturn

15. Quin nom rep el conjunt dels planetes Neptú, Urà, Saturn i Júpiter? a Planetes terrestresb Planetes tel·lúricsc Planetes joviansd Planetes interns

16. Què és un cometa? a Un astre que travessa l’atmosfera terrestre. b Un meteorit que no arriba a impactar en la su-

perfície terrestre. c Un astre opac que gira al voltant del Sol i que es

fa visible quan s’hi acosta. d Un solc lluminós que deixa un meteorit.

17. Per què es va sospitar que Plutó no procedia del Sol i, per tant, sempre hi va haver el dubte que fos un autèntic planeta? a Perquè gira en un pla diferent de la resta de pla-

netes. b Perquè la seva composició és molt diferent de la

de la Terra. c Perquè la seva composició és molt diferent de

la del Sol. d Perquè la seva òrbita és molt excèntrica, és a dir,

la seva distància al Sol va variant.

18. Les estrelles que tenen la temperatura més alta són: a Les blanquesb Les vermellesc Les groguesd Les blaves

19. Què representa un any per a un planeta? a El temps que tarda a donar una volta sobre si

mateix. b La longitud que recorre en donar una volta sobre

si mateix. c La longitud que recorre en donar una volta al

voltant de la seva estrella. d El temps que tarda a donar una volta al voltant

de la seva estrella.

20. Què és el moviment de rotació d’un planeta? a És el moviment de gir sobre si mateix. b És el moviment de gir respecte de la seva es-

trella. c És el gir que fa en 24 hores. d És el gir que fa en 365,25 dies.


OG I A I OG I A - · PDF fileNo és permesa la reproducció total o parcial...

Documents

Transcript of OG I A I OG I A - · PDF fileNo és permesa la reproducció total o parcial...