Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va...

36
Núm. 249 Setembre 2010 Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època εsglésia δe τarragona Fe i ciència són compatibles

Transcript of Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va...

Page 1: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm. 249 Setembre 2010

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època

εsglésia δe τarragona

Fe i ciènciasón compatibles

Page 2: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava
Page 3: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

SUMARI 249 Setembre 2010

I, a més, Observatori (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Any Jubilar de la Candela (pàg. 6), Cinema(pàg. 10), El món audiovisual al servei de la Pastoral (pàg. 12), Fra Eulogi i Auguri (pàg. 13),Reportatge (pàg. 14), Tarragona Missionera (pàg. 16), La veu de Càritas (pàg. 18), Parlenles Delegacions (pàg. 20), Any Sant Compostel·là (pàg. 24), Notícies (pàg. 24), Música (pàg.32), Llibres (pàg. 34).

En aquest número han col·laborat Josep Sabaté, Mn. Josep Bofarull, Luis-José Baixauli, Didac Bertran,Bernabé, C. de la Campa , Anna Mairal, Imma Teixell, Josep M. Macias, Andreu Muñoz, Mons. MiquelBarbarà, i Daniel Boloix.

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

εsglésia δe τarragona

La ciutat de Tarragona acollirà, el proper dia 4 d’oc-tubre, a la seu del Col·legi d’Advocats (carrer Enricd’Ossó, 1) i a les 18.30 h, una important jornada

interreligiosa a favor de la pau.A Jornada de la PauPàgina 8

Es constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial deTàrraco. Aquest temple situava la seva façana a par-

tir de la meitat de la segona navada de la Catedral medie-val i, d’acord amb les proves geofísiques, el final de la sevaestructura es troba a l’alçada del transsepte.

A NotíciesPàgina 30

Page 4: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Oβservatori

4

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica [email protected]àgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual(11 números): 14,52 €

Subscripció anual Europa (11 números): 35,00 €

Preu unitari: 1,45 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aεsglésia δετarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

El passat 26 d’agost es van commemorar els cent anys del naixe-ment de la Mare Teresa de Calcuta, fundadora de les Missioneresde la Caritat. La beata Teresa de Calcuta va nèixer el 26 d’agost de

1910 a l’actual capital de Macedònia, Skopje, al si d’una família de dosexiliats albanesos, Nikolle i Dranagile. Es dóna la circumstància que,quan va ser gran, Agnès Gonxha Bojaxhiu —Teresa de Calcuta— vadecidir celebrar el seu aniversari el 27 d’agost, el dia del seu baptisme.

Cent anys després, els cinccontinents celebren el naixementde Teresa de Calcuta per donargràcies a Déu per la seva vida i perla seva obra. Ella mateixa, ja dejove, deia que sentia una veu inter-na que li deia que havia de fer algu-na cosa, una veu que, segons expli-cava, sempre la va acompanyar.“De sang, sóc albanesa. De ciuta-dania, índia. Pel que fa a la fe, sócmonja catòlica. Per la meva voca-ció, pertanyo al món. I pel que fa almeu cor, pertanyo totalment al corde Jesús”.

La trajectòria de Teresa deCalcuta va portar al papa Joan PauII a proclamar-la beata el 19 dedesembre de 2003, sis anys des-prés de la seva mort, mentre s’estàa l’espera de la seva canonització.

El P. Brian Kolodiejchuk, postulador de la causa, ha manifestat que s’es-pera la verificació d’un miracle per continuar el procés de canonització

Teresa de Calcuta ha aportat un testimoniatge d’amor sense límitsals desamparats. La seva acció com a missionera ha deixat una granfamília de religioses, sacerdots i laics. Només cal dir que la comunitatde Missioneres de la Caritat compta amb més de 4.800 monges repar-tides entre 747 cases de 145 països. També a Barcelona, Madrid,Sabadell i Múrcia hi ha cases d’aquesta comunitat.

Avui, és més vàlid que mai aquest exemple de Teresa de Calcuta. Eltestimoni de la seva vida és el millor missatge per a l’evangelització dela nostra societat actual. Es a dir, es tracta d’assumir un compromíssocial junt amb la profunditat espiritual que només atorga la Paraula del’Evangeli.

Mare Teresade Calcuta

Josep Sabaté, periodista

εδτ

www.arquebisbattarragona.cat

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

Page 5: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

5

εditorial

Possiblement quan rebin aquesta revista ja hauràtingut lloc la visita del Papa al Regne Unit, previstper als dies 17 al 19 de setembre. Un viatge apostò-

lic, el de Benet XVI , que té moltes dimensions: pasto-ral, ecumènica i també social i cultural.

Esperada pels catòlics britànics amb emoció, peròalhora controvertida i precedida d’alguna polèmica,serà la primera visita d’Estat d’un Papa al país, a 30 anysvista de la de caràcter privat que va fer Joan Pau II.

“El cor parla al cor” és el lema del viatge, que recor-da la divisa del cardenal Henry Newman, a qui elPontífex beatificarà el diumenge19 de setembre.Resulta significatiu que sigui la primera beatificacióque presidirà Benet XVI, qui fins ara havia delegat enrepresentants. En aquest viatge internacional —el 17èdel seu pontificat— el Sant Pare visitarà quatre ciutats:dues escoceses i dues angleses.

“Una Església amiga, que es presenta de manera nohostil, que humilment ofereix la seva contribució a lasocietat a partir de la fe, sense imposar res a ningú”. Ésel rostre de l’Església catòlica que Benet XVI presentaràa la societat britànica en el decurs d’un viatge ric enencontres, com ara l’entrevista amb la reina Isabel II aEscòcia, i els contactes amb l’Església anglicana i ambles comunitats hebraica i musulmana.

Un moment crucial de la visita, segons deia el por-taveu de la Santa Seu P. Lombardi, serà la trobada a

Westminster Hall, el 17 de setembre, amb els repre-sentants de la societat civil, del món acadèmic, culturali empresarial. “Serà l’ocasió de presentar a la societatbritànica la seva visió sobre el paper de l’Església catò-lica en la societat actual”, indicava el P. Lombardi.

Benet XVI, alemany de naixement, a més, retràhomenatge a les víctimes dels bombardejaments del’aviació nazi sobre Londres durant la II GuerraMundial.

De gran relleu ecumènic es pot qualificar la trobadaamb l’arquebisbe de Canterbury, la qual anirà seguidaper una pregària conjunta a l’Abadia de Westminster.Però, de tot això —si Déu vol— en parlarem a la properarevista del mes d’octubre.

Pel que fa al mes actual, passat el parèntesi vaca-cional del mes d’agost, a més de les seccions habitualsde notícies i comentaris diversos, cal fer esment d’unesdeveniment de primer ordre que tindrà lloc aTarragona el proper 4 d’octubre i també de les conclu-sions preliminars a les quals han arribat els arqueòlegsdesprés de les excavacions efectuades al subsòl de laCatedral.

Rebin també el nostre desig sincer de que el cursque tot just comença els sigui propici. Que Déu ens aju-di a tots a complir de la millor manera possible la sevavoluntat. εδτ

Un nou curs

Page 6: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

εsgl

ésia

δe τa

rrag

o-

αny Jubilar de la Candela

6

Pot formar part de la preparacióper rebre el do de la gràcia jubi-lar que demana la visita a la

imatge de Santa de Maria de laCandela, així com també la recep-ció del Sagrament de la Recon-cilia-ció, la participació en l’Eucaristia,

l’aportació al projecte social deCàritas i la pregària pel Sant PareBenet i pel nostre ArquebisbeJaume.

Aquest ITINERARI completconsta de sis visites a altres tantsllocs. D’ells només la visita al sisè

lloc és el que prescriu l’Any Jubilar.Dels altres cinc, seguit l’ordre indi-cat o un altre aleatori, el més reco-manable, i que donaria el mínimsentit de pelegrinatge, hauria de sera la Església Parroquial de la Marede Déu del Lledó que guarda laimatge de Santa Maria sota aques-ta advocació i per això mateix té eltítol de Santuari.

La visita a cada lloc pot ser breuo llarga segons el temps de que esdisposi. Pot ser personal o en grup,familiar, comunitari o parroquial.En aquest ITINERARI oferim unmaterial i fins un telèfon de contac-te per a preparar adequadamentaquesta ruta de pregària i reflexióentorn de la figura de Santa Maria.Avui comencem pel primer llocsant de visita i ho farem de la mà del’escriptor Jordi Tuset.

PARRÒQUIADE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ (Passeig del Caputxins, 24. 43800Valls; www.parlledo.org; telèfon977600349 i 977608966; Rector: P.Josep Armengol, c.m.f.)

Història de la devoció a la Marede Déu del Lledó

El primer santuari a la Mare dedel Lledó es remunta al 1366, quan latradició i els documents coinci-deixen en la troballa de la Mare dedins la soca d’un lledoner.

La imatge és d’alabastre, on pre-domina el seu típic color de melnatural, té una alçada de 95 centí-metres. es tracta de la representa-ció de la Verge dempeus i amb elbust lleugerament inclinat a la dre-

Itinerari espiritualPelegrinant per Valls (1)Mn. Josep Bofarull, prevere

En ocasió de l’Any Jubilar pel Centenari de la Coronació dela Mare de Déu de la Candela, s’ofereix un itinerar de visitaa les esglésies de Valls on Santa Maria és venerada ambuna advocació especial.

Page 7: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

7

ta per compensar la figura del nenJesús que porta al braç esquerre.

El 23 de maig de 1367, el consellde la Universitat de Valls (aixís’anomenava aleshores al’Ajuntament) pren l’acord deconstruir una nova capella, amb lacondició que la soca del lledonerfos el pedestal de la imatge de laMare de déu. així doncs, la santapassà a la guarda de la vila.

Però a partir del 24 de novembrede 1376, s’esdevé una nova guardapel santuari a càrrec dels Cavallersdel Sant Sepulcre de l’Orde deCanonges de Agustí, quan laUniversitat de Valls, cedeix elsdrets sobre l’ermita del Lledó alPrior del Monestir de Santa Annade Barcelona. És en aquest períodeque la Universitat de Valls demanaal Pare que declari Priorat l’esglésiade Maria del Lledó.

Transcorren els anys i es descui-da la guarda del santuari, momentque coincideix amb l’admissió delsFrares Caputxins a Valls, i, uns anysdesprés els jurats de la vila de Vallsi del Consell de la Universitat, ambpermís de l’Arquebisbe deTarragona, cediren al Provincial del’Orde dels Caputxins la casa icapella del amb la seva presèncias’inicia el període més emblemàticpel del D’aquest període n’és laplanta actual del que té l’estil propide l’austeritat de l’orde caputxinadel segle XVIII (1722-1725).

Des de finals del segle XIV, s’ha-via demanat l’auxili de MadonaMaria del Lledó en moltes ocasions,

i de forma especial quan una seque-ra pertinaç feia acte de presència alscamps de la vila i rodalia.

Tot el bo, per desgràcia, s’acabai això també va succeir amb laGuarda dels Caputxins el 1835,quan per la llei de Mendizábal essuprimiren la majoria dels ordesreligiosos.

Però la gent de Valls mai no vadonar l’esquena a la seva Protectorala Verge del Lledó, i això ho va tenirpresent l’Ajuntament, perquèsempre va procurar que un sacer-dot tingués cura del culte del san-tuari, aconseguint institucionalit-zar el vicariat.

El primer quart del segle XX escomença a forjar la intenció deconstruir un retaule a la Verge delel projectista del qual n’era l’arqui-tecte Cèsar Martinell, i les pinturesa l’oli del retaule són obra deFrancesc Galofré i Oller.

Durant el període de la guerracivil s’aconsegueix amagar la imat-ge de la Mare de Déu, enterrant-laal pati del col·legi annex. En finalit-zar la guerra es procedeix a desen-terrar la imatge de la Verge, i acteseguit es fa pública la decisió presaper acord de l’Ajuntament, de cele-brar una gran festa en honor de laMare de del i que té lloc el 14 degener de 1940 amb la culminaciódel vot de poble.

Fita cabdal és la coronació canò-nica de la Mare de del amb motiu dela celebració dels 600 anys de laseva trobada. El 1964 Mossèn Rué

demana per escrit al cardenal Dr.Benjamín de Arriba y Castro, arque-bisbe de Tarragona, que sol·liciti laCoronació Canònica de la Verge delLledó al Sant Pare. Així ho va fer elprelat i la Coronació tingué lloc el26 de juny de 1966 pel mateix car-denal De Arriba y Castro.

Amb motiu de l’efemèride es fanles pintures al fresc del cambril quesón obra d’Antoni Català Gomis is’estrenen la taula de l’altar major,les vidrieres laterals i la rosassa quesón obra de l’escultor JaumePerelló.

En els prolegòmens de l’últimquart de segle XX el Santuari delLledó es prepara per un nou perío-de molt fecund de responsabilitat ide servei pastoral als feligresos deValls. L’any 1973 s’ofereix alsMiisioners Fills del Cor de Maria (oPares Claretians) la nova tinença dela Parròquia del Lledó. Finalment,i recent estrenat el segle XXI. ambdata 27 d’abril de 2005 s’erigeix laParròquia de la Mare de Déu delLledó de Valls. εδτ

Page 8: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Els fonaments que caracteritzenla comunitat de Sant Egidi són lapregària, com el primer punt per al’orientació de la vida comunitària.La comunicació de l’Evangeli, lasolidaritat amb els pobres i l’ecu-menisme juntament amb el diàlegcom a camí de pau i de col.labora-ció entre les religions, consti-tueixen els elements bàsics de lesactuacions de la comunitat.

Aquesta trobada internacionalde pregària per la pau es fonamentaen el manteniment de l’esperitd’Assís juntament amb el respectesincer a la identitat de cada relli-gión. Es tracta d’un autèntic com-promís per demanar a Déu el do dela pau.

Sant Egidi a Tarragona

La ciutat de Tarragona comptaamb una comunitat de Sant Egidiintegrada per unes vint personesvoluntàries que, cada divendres, ala tarda, es reuneixen al Santuari deNostra Senyora del Sagrat Cor, ano-menada abans “de Jesús-Maria”, alcarrer Méndez Núñez, 14. Aquestatrobada setmanal consta d’unapregària, la lectura de l’Evangeliseguida d’una reflexió i el reparti-ment d’aliments o de roba. Les res-ponsables del grup, Mercè Porta iSilvia Borges, expliquen que, habi-εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Debat interreligiós ambexperts de talla mundial,organitzat per la Comunitat de Sant EgidiJosep Sabaté, periodista

Jornada de la Pau

La ciutat de Tarragona acollirà,el proper dia 4 d’octubre, a laseu del Col·legi d’Advocats(carrer Enric d’Ossó, 1) i a les18.30 h, una important jornadainterreligiosa a favor de la pau.

8

Aquesta comunitat és una associació pública de laics de l’Església catòlica fundada a l’església de Sant’Egidio de Romal’any 1968, tot just acabat el Concili Vaticà II, per iniciativa d’Andrea Riccardi per tal de portar l’Evangeli entre lespersones més desafavorits de la societat. Més de 40.000 persones, en més de 60 països, formen part d’aques-

ta comunitat, compromesa en l’evangelització i en la caritat

Page 9: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

9

tualment, unes trenta persones vanal Santuari per participar en la tro-bada.

—Actualment, es pot dir que aTarragona hi ha unes vuitanta per-sones que viuen al carrer, en elsllocs més diversos i, en ocasions,

inversemblants. Es tracta de per-sones d’edats compreses entre els30 i els 50 anys que han arribat asituacions límite per les mésdiverses circumstàncies.

L’activitat de la comunitat deSant Egidi a Tarragona es va iniciar

l’any 1999, concretament al barri deCamp Clar amb l’“Escola de laPau”. En aquella època l’activitatestava centrada, especialment, enels infants. Posteriorment, el 2003,la comunitat va dedicar la sevaatenció als transeünts i als grups depoblació marginada de la ciutat.També a Barcelona, la comunitat deSant Egidi està localitzada a l’esglé-sia de Sant Just i Sant Pastor, en pleBarri Gòtic, on s’atenen transeüntsi persones necessitades.

Aquesta trobada internacional afavor de la pau es troba, ja, plena-ment consolidada després d’un tre-ball sense treva, iniciat fa vint anys.Es tracta d’una plataforma que, enparaules del Papa, promou la recon-ciliació i lluita contra la violència, elracisme o el totalitarisme que nofan altra cosa que desfigurar laimatge de Déu en l’home.

Un debat de cara al món

La “Trobada mundial Homes i Religions” es celebrarà amb motiu dels actes organitzats per la comunitatde Sant Egidi, inspirada en l’esperit d’Assís.

Aquestes jornades s’iniciaran el 3 d’octubre a Barcelona amb la celebració de l’Eucaristia en el temple dela Sagrada Família i, com hem dit, l’endemà,a 2/4 de 7 de la tarda, tindrà lloc a Tarragona, a la seu del Col·legid’Advocats (c/ Enric d’Ossó, 1) un diàleg interreligiós presidit per Mons Jaume Pujol Balcells (1).

En aquest debat intervindran el cardenal Paul Poupard (2), president emèrit del Consell Pontifici de laCultura de la Santa Seu; el rabí de Colònia, Dr. Jaron Engelmayer (3); el Dr. Armand Puig (4), prevere,biblista i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i el Dr. Mohammad Sammak (5), secretari generaldel Comitè Nacional del Líban per al diàleg Islamo-Cristià.

εδτ

1 2 3 4 5

Page 10: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

VisióUn aproximació a la vida desanta Hildegarda de BingenLuis J. Baixauli, tècnic en comunicació audiovisual

Allà hi havia una petita comuni-tat femenina, sota l’autoritatde Jutta de Sponheim, que

amb els anys es segregar per decisióde Hildegarda, fundant el monestirde Rupertsberg.

La pel·lículaDesprés d’una elipsi de molts

anys, el film ens presenta ja unaHildegarda adulta, seguidora fidelde la seva mestra Jutta, a la qualsucceeix com a abadessa quanaquesta mor en 1136. Llavorscomencen les seves visions mís-tiques, els seus enfrontaments ambl’abat de Disibodenberg, i els pro-blemes interns de la seva comuni-tat. La santa en aquests anys adqui-reix fama per la seva saviesa, la sevaforma de governar, la seva música iels seus coneixements en ciènciesmèdiques i naturals. Monarques inobles demanen els seus consells ibusquen les seves profecies.

Després d’obtenir el beneplàcitde sant Bernat, i l’autorització del

Papa, comença a publicar les sevesvisions, que Hildegarda dicta a laseva deixebla Richardis de Stade,un personatge dramàtic moltimportant en la pel·lícula. El filmacaba en 1158, moment en què lasanta abadessa, trencant els cos-tums de l’època, se’n va a predicarper la vall del Rhin.

Què és Visió?Visió és, valgui la redundància, la

visió que Margarethe von Trotta téde l’edat mitjana en general, i deHildegarda en particular. Aquestadirectora, dona durant vint anys deVolker Schlöndorff, va ser una deles més importants representantsdel Nou Cinema Alemany, i ara està

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Aquesta pel·lícula biogràfica sobre santaHildegarda de Bingen comença amb un pròlegque ens mostra el costum medieval de lliurarel desè fill al servei de Déu, com va ser el cas deHildegarda de Bingen, que la veiem ingressarsent una nena al monestir masculí deDisibodenberg ( Sant Disibo) l’any 1112.

10

Cinεma

Page 11: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

desenvolupant unprojecte sobre Han-nah Arendt.

La històriaEn la seva aproxi-

mació històrica po-dem trobar-hi encertsi desenfocaments, re-sultant un balanç moltpositiu.

D’altra banda, elsfets històrics semblenretratats amb hones-tedat, tot i que el guió resulta unamica episòdic i sincopat, i aixòimpedeix donar coherència aldesenvolupament interior dels per-sonatges.

Estètica i interpretacióDes del punt de vista estètic la

pel·lícula és molt brillant. El seu tre-ball amb la llum, la seva direccióartística i la seva banda sonora sónexcel·lents, i els moments musicalsdiegètics són extraordinaris.

El repartiment d’actrius i d’ac-tors és també molt bo, i l’actriuBarbara Sukowa encarna ambconvicció a santa Hildegarda.

La visió de la directoraUna mica més discutible és la

visió global que ofereix Margarethevon Trotta. Santa Hildegarda sem-bla donar la impressió de ser unapersona massa excèntrica, i noestan prou subratllats els aspectesde la seva persona que la van portarals altars.

El deixebles cristians tenen aquímassa tints psicoafectius, devegades portats a l’exageració, i quepoden donar a entendre dependèn-cies poc sanes.

D’altra banda, el film ens dónauna visió de l’Edat mitjana una micalúgubre (especialment en els dos pri-mers minuts del film), sense arribarni de lluny als deliris de certespel·lícules com El nom de la Rosa.

En definitiva, elque falta per part de ladirectora és una com-prensió empàtica de lafe i l’experiència cris-tiana, i per això, mal-grat el seu in-tel·ligentofici i evident bonavoluntat, el film noarriba al cent per centde les seves possibili-tats expressives .

Això no obstant,com dèiem al principi,

el balanç és clarament positiu, i pre-senta un esbós amable del mónbenedictí.

Una valoració pastoralEl papa Benet XVI li ha dedicat a

aquesta dona dues catequesisaquest mes de septiembre. BenetXVI ha destacat de Hildegarda deBingen la seva gran cultura, el seuesperit místic i el seu do de govern.

“Aquesta santa —ha dit el SantPare— ens parla avui amb la sevacoratjosa capacitat de discernir elssignes dels temps, amb el seu amorper la creació, la seva medicina, laseva poesia, la seva música —queavui està sent reconstruïda—, el seuamor per Crist i per la seva Església,sofrent també en aquell temps, feri-da també en aquell temps pelspecats dels sacerdots i dels laics, itant més estimada com a cos deCrist”.

Visió és una bona ocasió perconèixer a aquesta dona extraor-dinària.

Núm

ero 249- Setembre 2010

11

εδτ

Fitxa tècnicaTítol original: Vision - Aus dem leben derHildegard von Bingen.

Direcció i guió:Margarethe von Trotta.Països: Alemanya i França. Any: 2009.Durada: 110 minuts.Gènere: Drama.

Intérprets:Barbara Sukowa(Hildegard de Bingen),Heino Ferch(Vólmar), Hannah Herzsprung(Richardis de Stade), Alexander Held(abat Kuno), Lena Stolz(Jutta), Sunnyi Melles(mare de Richardis),Paula Kalenberg(Klara),Mareile Blendl(Jutta de Sponheim).

Producció:Markus Zimmer.Música:Chris Heyne.Fotografia:Axel Bloc.Muntatge:Dietz Corina.Direcció artística:Heike Bauersfeld.Vestuari:Ursula Welter.

Distribuïdora:Karma Films.

Estrena a Alemanya:24 de setembre de 2009Estrena a Espanya:27 d’agost de 2010.

Públic recomanat:Joves

Page 12: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

El nou llibre de StephenHawking negant l’existènciade Déu xoca amb els posicio-

naments de més de trenta científicsexpressats en la recent sèrie dedocumentals titulada L’origen del’home. Entre ells figuren els premisNobel Christian De Duve i WernerArber. Alguns són creients —jueus,catòlics o protestants— i altres no.

Aquesta sèrie de nou documen-tals realitzada per Goya Produc-ciones investiga el desenvolupa-ment de l’Univers des del “BigBang” fins els primats, els homí-nids, i el triomf de l’ “homo sapiens”.Respon a les preguntes “Com vanéixer l’univers?”, “Va sorgir peratzar?”, “Hi va haver una intel·igèn-cia que va guiar l’evolució?”.

El premi Nobel Christian deDuve afirma que la teoria que elmón és etern, inventada per FredHoyle, va demostrar ser falsa i vatenir raó el seu mestre Lemaitre endescobrir la teoria del “Big Bang”,l’explosió que va donar origen al’univers.

El professor belga MichelGhins creu que la teoria dels “uni-versos múltiples” va ser ideada perescapar a la hipòtesi que Déu vacrear el nostre món. Però això no ésuna escapatòria, perquè es imagi-bable que Déu Totpoderós creésaquesta profusió de múltiples uni-versos “.

Per al professor italià EvandroAgazzi, l’atzar no explica l’existèn-cia del món. Els qui creuen explicar-ho tot a partir d’alguna ciència posi-tiva cauen en una “actitud reduc-cionista anticientífica”.

El professor de Boston ThomasGlick creu que aquests fonamen-talistes del materialisme es fabri-quen una mena de religió o metafí-sica, “però ningú confon això ambciència”.

Per al professor Arana, de laUniversitat de Sevilla “mai hi vahaver oposició entre fe i raó. Peròsempre hi va haver oposició entredues fes: la fe cientista, per dir-hoaixí, i la fe religiosa”.

És, doncs, la Bíblia compatibleamb la ciència? El Premi Nobel suísεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

El món audiovisual al servei de la Pastoral

12

L’origen de l’homeUn documental recull les opinionsd’experts sobre la CreacióDidac Bertran, periodista

Científics de tot el móndesmenteixen l’ateismede Stephen Hawking

C. De Duve

W. Arber

M. Ghins

S. Hawking

Page 13: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Werner Arber respon: “Jo puc lle-gir en el Gènesi, al començament del’Antic Testament, que el món vaser creat en diversos períodes, i pera mi, aquests diversos períodes sónprecisament evolució”.

En opinió de l’investigadorholandès Cees Dekker “el mètodede la ciència per si mateix no és cris-tià ni és ateu. Ciència i religió noestan en conflicte, com tampoc oestan la raó i la fe. I la ciència en simateixa encaixa molt bé amb lavisió cristiana del món.

La sèrie L’origen de l’home posa aldescobert l’explotació ideològica dela ciència, i en particular del darwi-nisme. Darwin va ser manipulat afavor del racisme, tant per part delmarxisme com a l’Alemanya nazi i alsEstats Units. L’Església catòlica, per laseva banda, no va condemnarDarwin. L’evolució podria haver-sedonat dins la creació.

Aquesta sèrie audiovisual exposala inconsistència de posicions ateescom les de Hawking i Dawkins en unextrem, i la dels fonamentalistes en

l’altre. Conclou que no és científicnegar el sobrenatural. La cièncianatural no capta el que cau fora del’esfera material.

Per a més informació sobre aquestasèrie poden adreçar-se al Departamentdiocesà de Mitjans de ComunicacióSocial de l’Arquebisbat de Tarragona,trucant al telèfon 977 23 34 12 (extensió205) o enviant un correu electrònic al’adreça electrò[email protected]

Núm

ero 249- Setembre 2010

13

Fra εulogi i αuguri per Bernabé

Auguri, queajudes a acabar laCatedral?

No, Fra!... Esticpreparant una bromaper als arqueòlegs delsegle XXI...

Posant aquestestris paleolítics entrel’estrat romà i el visigòtices tornaran micos... Javeurà quan obrin el terrade la Catedral!

εδτ

E. Agazzi T. Glick C.Dekker

Page 14: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Semblava una bona idea. Dur aun grup de nens i nenes pales-tins a la platja per ajudar-los a

escapar de la monotonia i les durescondicions de la seva vida diària en uncampament situat en terra de ningú,a la àrida frontera siroiraquiana. Aixího pensaven a l’Alt Comissariat de lesNacions Unides per als refugiats(ACNUR).

Però va resultar ser excessiu pera la majoria dels nens arribats aprincipis de juny a la ciutat sirianade Tartus, a la vora de laMediterrània, des del seu campa-ment a At-Tanf, on ells i les sevesfamílies porten vivint anys desprésde fugir de les seves cases a Bagdad,a causa de les amenaces i atacssoferts a la capital iraquiana.

El paisatge, l’abundància demenjar i de beguda i les rialles dels

altres nens els mostraven als noupetits palestins la duresa de la sevavida quotidiana, i el que no tindrienun cop tornessin a At-Tanf, desprésd’una setmana de vacances.

Aquests nens i nenes pertanyena un grup de més de 750 refugiatspalestins que s’han vist atrapatsdurant més de dos anys a la fronte-ra, sense permís per entrar a Síria isense possibilitats de tornar aBagdad. Viuen en una estreta franjasituada a la mateixa frontera siroi-raquiana, on sobreviuen a les serpsi els escorpins enmig d’una calorsufocant, mentre esperen que algunpaís s’ofereixi per reassentar-los enel seu territori.

El grup de xavals palestinsd’At-Tanf havia obtingut un permísespecial del Govern sirià per viatjar

a la costa, però aviat va resultar evi-dent que es trobaven massa trau-matitzats —excepte un d’ells— pergaudir aquest breu parèntesi de laseva realitat quotidiana, en contac-te amb altres nens i adolescents dela seva edat en el campament d’estiua Tartus.

“Aquests nens i nenes han patitsituacions vitals molt dures, i elcanvi d’ambient els impacta molt.Es troben tancats sobre si mateixos,ferits per la vida que els toca viure.No estan acostumats a interactuar,a relacionar-se amb el món, ambaltres nens i nenes de les sevesedat”, explica la supervisora delcampament d’estiu Feràs Shihabi,que treballa per a la UNRWA,l’agència de l’ONU que ajuda alsrefugiats palestins.

El personal del campament nova obligar als nois i noies palestins asumar-se a les activitats de la set-mana, que incloïen esports, comnatació, o activitats lúdiques comballar, cantar, jocs i actuacions depallassos o festes. Gairebé tots ellsvan preferir quedar-se a l’ombradels seus dormitoris, trobant a faltara les seves famílies.

“Sóc aquí tan pocs dies .... Perquè vaig unir-me a les activitats sidesprés vaig a tornar a At-Tanf denou?”, es preguntava Sarab, quesentia que el campament d’estiutractava de donar-los una falsa sen-sació d’optimisme.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Un campament d’estiua la vora del marLa dramàtica experiènciad’uns petits refugiatsC. de la Campa, periodista

Rεportatge

“El primer dia vaig ser feliç aquí,però el segon dia ja no. No estem acostumats a aquestavida feliç i necessitemmantenir-nos forts per viurela nostra dura existència”.

Philippe Leclerc,representant adjunt d’ACNURa Damasc (Síria):

“Està clar que hem de tor-nar a reubicar tots els palestinsque es troben ara en terra deningú, a la frontera iraquiana.Podem atendre les seves neces-sitats materials bàsiques ambmenjar, aigua i allotjamenttemporal, però el fet objectiu ésque el lloc on estan mai seràapte per a que éssers humansvisquin en ell”.

Ahmed, un petit refugiat que viu alcampament d’At-Tanf, contempla elmar per primera vegada en la sevavida.

14

Page 15: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

εN

úmero 249- Setem

bre 2010

Una altra companya seva, Naba,pensava que, si portaven a terme lesactivitats proposades, després seriamolt més dur per a elles la tornada aAt-Tanf. “La meva vida no és feliç,necessito abandonar aquest cam-pament d’estiu com més aviat mil-lor”, declarava, afegint: “El primerdia vaig ser feliç aquí, però el segondia ja no. No estem acostumats aaquesta vida feliç i necessitem man-tenir-nos forts per viure la nostradura vida “. I ho deia amb una pro-funda tristesa que es reflectia en elsseus preciosos ulls negres.

Hussam Muktar, un iraquiàque treballa per ACNUR com a per-sonal extern i autor de les fotos queil·lustren aquest reportatge, vaexplicar que podia sentir el dolor enquè vivien aquests nens i nenes:“At-Tanf és com una presó i cap nenpot créixer adequadament en unapresó. No poden desenvolupar-se,avançar, perquè no se’ls permetl’entrada a Síria ni en qualsevolaltre lloc. No poden retrocedir, per-què ells i les seves famílies han estatamenaçats a l’Iraq “.

En contrast, altres nens i nenesrefugiats palestins que van anar alcampament —entre ells vint-i-quatre infants que viuen una vidauna mica més fàcil al campamentd’Al- Hol, gestionat per ACNUR isituat al nord de Síria—, van aprofi-tar les seves vacances per aprendre anedar al mar, d’un blau cristal·lí. Alcap d’uns dies, van començar a evi-tar els seus compatriotes d’At-Tanf,incapaços de sintonitzar amb la sevaràbia i depressió.

Quan Muktar va visitar el cam-pament d’estiu, alguns nens d’At-Tanf es van mostrar més oberts ensentir el seu accent iraquià, peròencara evitaven mirar als ulls. “Siobserves a aquests nens i nenes,encara que són de la mateixa edatque els altres en el campament d’es-tiu, els seus ulls i els seus movi-ments et diuen que han patit mésdel que cap infant hauria de patir.Dol veure el seu trauma en cadamoviment”, diu Muktar.

Una tragèdia sense final?

ACNUR , junt amb organitzacions cristianes i musulmanes pro-porciona assistència als refugiats palestins a l’Iraq i Síria. Juntamentamb la UNRWA, busca activament solucions per als refugiats que estroben atrapats a la frontera a At-Tanf i el proper Al- Ualid.

ACNUR, UNRWA i la Mitja Lluna Roja Palestina assisteixen alspalestins d’At-Tanf, mentre que el Socors Islàmic i el ComitèInternacional de Creu Roja (ICRC) comparteixen la responsabilitatd’atendre els palestins assentats en el camp d’Al-Ualid. Els habi-tants dels dos campaments a la frontera, on han suportat incendisfortuïts, inundacions i temperatures extremes, també reben l’ajut deCàritas de Síria, país amb seriosos problemes humanitaris a causade la munió de refugiats procedents de l’Iraq i del Líban.

Uns 15.000 palestins romanen encara a Bagdad, dels 30.000 quevivien a la capital el 2003. Els altres 15.000 han fugit per escapar deles amenaces de les milícies, de segrestos i assassinats. Només unspocs centenars de refugiats palestins han estat reallotjats en ter-cers països.

εδτ

Una treballadora d’ACNUR pas-seja pel campament de At-Tanf ambamb un grup de nens i nenes refugiatsen aquest inhòspit paratge del desert.

Uns dies d’esbarjo van esdevenir unaexperiència traumàtica

15

Page 16: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

L’objectiu d’aquest centre poli-valent és la reinserció de per-sones excloses socialment,

especialment, nens. En concret, espretén acollir durant el dia un totalde 60 infants que, per les seves cir-cumstàncies, acabarien convertint-se en “nens del carrer”, on es llan-cen per buscar-se la vida com sigui.Es tracta d’oferir als nens, com amínim, un àpat al dia en un ambientfamiliar i també educació bàsica iassistència mèdica. A més, les famí-lies i veïns de la zona també esbeneficiaran d’aquesta acció social

per la qual es preveu passaran 2.500persones l’any.

Fa quinze anys es va constituirl’associació local anomenada“Ekolo ya Bondeko”, és a dir, “País dela Fraternitat”, que ha posat enmarxa el projecte. La missionerareusenca Isabel Correig, que porta40 anys al Congo, és la fundadora iresponsable d’aquesta associacióque compta amb el suport del’Arquebisbat i amb l’aportacióeconòmica de “la Caixa” per alfinançament íntegre del projecte,inclòs en el marc d’actuacions

socials de l’Any Jubilar de santFructuós.

Segona etapaPrecisament, la missionera seglar

Núria Costa, arribada de Kinshasa,ens explica que ara comença la sego-na etapa del projecte.

—Ara s’està realitzant unaenquesta per seleccionar els infantsque acudiran al centre, una seleccióque es realitza seguint un rigorós cri-teri de prioritat, és a dir, per acollir aaquells més necessitats, segons les sevescircumstàncies personals o familiars.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

“Finalitza la construcciódel centre de dia “Elikya”(Esperança) a Kinshasa

Josep Sabaté, periodista

τarragona μissionera

Un exemple de la labor social imissionera de l’Arxidiòcesi deTarragona que va començarja fa molts anys i que continuaamb nou vigor.

16

Després d’unsquants mesos detreball, han fina-litzat les obres deconstrucció delcentre de dia“Elikya” (Espe-rança) per a nensa Kinshasa, capi-tal de la Re-públi-ca Demo-cràticadel Congo (l’anticCongo belga,anomenat poste-riorment Zaire.

L’execució d’a-questa primerafase del projecteha representatuna inversió de50.000 euros.

Page 17: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

17

Núria Costa explica que aKinshasa es viu una situació d’ex-trema necessitat, mentre la pobla-ció subsisteix en un ambient deresignació i por.

—Només cal assenyalar que, el 30de juny, es va celebrar el 50è aniversa-ri de la independència del Congo.Mentre les autoritats celebraven l’efe-mèride, es va convidar a la població acommemorar la independència mit-jançant el dejuni i la pregària. I aixòpassa en un país que ven electricitat aaltres nacions, mentre la població viu ales fosques.

Enmig d’aquest ambient, l’asso-ciació “Ekolo ya Bondeko” va adqui-rir l’any 1999 un terreny de mésd’una hectàrea per a la ubicació delcentre al deprimit barri de Mpasa, aKinshasa. Des de la seva creació, lafundació ha centrat les seves activi-tats en l’assistència social a la pobla-ció com són l’alfabetització, elreforç escolar i la implantació de tal-lers de capacitació.

Des d’aleshores ençà, l’associa-ció “Ekolo ya Bondeko” ha ajudat960 persones, la majoria infants, asortir de la marginació social. Aixòha permès la seva integració en lafamília i en la mateixa societat. Enaquest sentit, la incorporació delnou centre de dia permetrà l’am-pliació de l’assistència social aaquest nucli de població deKinshasa. Evidentment, aquestatasca no podria realitzar sense l’ajuti la col·laboració d’un equip humàintegrat per 85 voluntaris compro-mesos en els objectius de la missió.

A partir d’aquests moments, pertant, s’inicia una segona etapa per ala posada en marxa d’aquest projec-te social missioner.

Ara, aquest setembre, NúriaCosta sortirà un altre cop cap aKinshasa per incorporar-se a l’equipque regirà el centre, construït enmenys d’un any.

—Certament, el centre “Eli-kya”, a Kinshasa, ja no és una espe-rança, com el seu nom indica, sinóque s’ha convertit en una autènticarealitat.

Núria Costa, missionera diocesana

El matí del dia 8 de setembre, a la capella del Palau del’Arquebisbat de Tarragona, el Sr. Arquebisbe va presidir la sempreemotiva eucaristia d’enviament d’una missionera diocesana seglar.

La Núria Costa, de Cambrils, qui porta una llarga temporada aKinshasa al costat de la religiosa i missionera diocesana IsabelCorreig, de Reus, hi torna com a missionera diocesana per treballartreballarà en la promoció humana i pastoral de persones abando-nades, juntament amb l’equip de l’Associació “Ekolo ya Bondeko”i de comú acord amb el bisbe de la diòcesi de Kinshasa.

εδτ

Page 18: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

—El passat 13 de juliol,Mons. Jaume Pu-jol,arquebisbe me-tro-

polità de Tarragona i primat, varatificar el seu nomenament coma director de Càritas Dio-cesanade Tarragona, què suposa aquestcàrrec?

—Aquest càrrec suposa una res-ponsabilitat de permanència en elcompromís i treball en equip. Unlabor constant d’atenció als mésdesfavorits. Una feina estable queno ha de perdre el pas ni patir capdefallença.

—Quin és l’objectiu prioritaricom a nou director de CàritasDiocesana de Tarragona?

—La prioritat és la reorganitza-ció de l’acció social per adequar-la ales necessitats de totes les Càritasparroquials. Aquesta nova organit-zació es farà mitjançant un procésformatiu en què els treballadorssocials de Càritas acompanyaran,assessoraran i formaran a les per-sones voluntàries de cada parròquia.

—I quina és la finalitatd’aquest procés?

—L’objectiu principal d’aquestnou marc de treball és que la feinade Càritas sigui més compromesaamb les necessitats de la societatactual. Una de les prioritats seràpoder disposar d’una informacióreal i estadística de les múltiplesactivitats que es duen a terme atotes les Càritas parroquials o en

qualsevol dels àmbits organitzatiusde l’arxidiòcesi.

—Això vol dir unificar criteris?Bé, a més d’unificar criteris, la

idea és que tots tinguem el com-promís i la convicció de començara treballar junts, la qual cosa enspermetrà d’afrontar amb més eficà-cia les situacions de crisi que tenimplantejades en aquests moments.

—Com definiria CàritasDiocesana pensant en el conjuntde la resta de Càritas parro-quials?

—Càritas Diocesana de Tarra-gona està al servei de totes lesCàritas parroquials, interparro-quials i arxiprestals ajudant en total’acció de la comunitat eclesial ifacilitant un treball d’acompanya-ment i orientació.

Francesc Roig:

“Càritas ha de ser el reflexde la força del cor”Anna Mairal, responsable de Comunicació de Càritas Diocesana

El passat 13 de juliol, Mons.Jaume Pujol, arquebisbemetropolità de Tarragona iprimat, va ratificar el nome-nament de Francesc Roigcom a director de CàritasDiocesana de Tarragona

Francesc Roig Queralt

Nascut a la Canonja (Tarragonès)

l’any 1955, Francesc Roig i Queralt és lli-

cenciat en Filologia Romànica- Hispànica

per la Universitat de Barcelona; i és inspector cap al Departament

d’Educació dels Serveis Territorials a Tarragona.

És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura,

membre fundador de l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental

“Margalló del Balcó de Tarragona” i és president del Centre d’Estudis

Canongins. Ha publicat diversos llibres sobre historiografia local, crí-

tica literària i creació poètica amb el grup L’Espiadimonis.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

La Veu δεCàritas

18

Page 19: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

—Quina seria la tasca princi-pal de Càritas?

—Una de les tasques principalsde Cáritas és estar al servei de lespersones més desfavorides per tald’aconseguir un desenvolupamentintegral òptim. També ens esfor-cem per a treballar i fomentar lajustícia i la solidaritat entre tota lasocietat.

—Càritas és una institució del’Església que es basa en la comu-nicació cristiana de béns, ambquants voluntaris compta?

—La tasca pastoral de Càritasnomés es pot entendre des del ser-vei del voluntariat. El compromísdesinteressat dels voluntaris és elque garanteix que les accionsempreses tinguin una capacitat detransformació i també de denúnciaen allò que es considera injust.

—El voluntariat és suficientpel moment en què vivim?

—Mai no és suficient l’esforçsocial que Càritas necessita perquèsempre les demandes són superiorsa les disponibilitats. Fem una cridaa totes les persones que voluntària-ment vulguin col·laborar amb

Càritas per tal d’ampliar el nombred’efectius i així donar cobertura ales necessitats reals plantejades.

—I quin seria el missatge quedonaria per aquells que puguindonar part del seu temps al ser-vei d’altre?

—El missatge és que hi ha moltcamí per recórrer, molts obstacles asuperar, moltes incomprensions amatisar però que amb l’esforç

voluntari de l’estimació aquestcamí és possible i assumible.

—Enguany s’escau l’Any con-tra la pobresa i exclusió social.Com afronta Càritas aquestcompromís?

—El compromís és estar moltatents a la realitat que ens envolta iser la veu dels que no tenen veu.Càritas ha de ser el reflex de la for-ça del cor.

Núm

ero 249- Setembre 2010

19

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interessa poder desgravar ❏ No interessa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

εδτ

Page 20: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

“Vida Creixent” és unmoviment de laics sorgitl’any 1952 en una parrò-

quia d’una població propera a Parísper aprofundir en l’Evangeli perpart de la gent gran i jubilats. A par-tir de llavors, el moviment es vaanar estenent per tot el món i el 25de març de 1996, el cardenalPironio va signar el decret pel qualla Santa Seu aprobava oficialment“Vida Creixent”. El consiliari dio-cesà de “Vida Creixent” aTarragona, Mn. Josep Maria FontSolé, explica que aquest movimentté un triple objectiu.

—L’objectiu concret de “VidaCreixent” és l’amistat, l’espiritualitati l’apostolat. Aquest moviment per-met la trobada i convivència entre lagent gran des de l’òptica del’Evangeli. I això comporta, natural-ment, un compromís. Cal tenir encompte el paper que, actualment,tenen la gent gran en el si de la famí-lia. És el cas, per exemple, dels avisque ajuden els fills i als néts. I, enmoltes ocasions, aquests, els néts,aprenen a resar gràcies als avis. La fedels avis és molt forta i fructífera.

Donar vida als anys

Mn. Josep Maria Font explicaque, de vegades, la gent gran es tro-ba davant d’un buit social perquè,d’alguna manera, queda marginadaper considerar que es tracta d’uncol.lectiu que no s’ha pogut incor-porar a les tendències socials del’actualitat.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Vida creixent“Cal donar vida als anys”,diu Mn. Josep M. FontJosep Sabaté , periodista

Pαrlen les Dεlegacions

“Vida Creixent” és un moviment de laPastoral general d’adults que s’insereix enla Delegació diocesana d’Apostolat Seglar.Totes les activitats d’aquest movimentestan centrades en la pastoral dedicada ales persones grans.

20

Page 21: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

21

—No n’hi ha prou amb assistira l’Eucaristia dominical. En l’últi-ma etapa de la vida, que, en termesgenerals, es caracteritza per la sere-nitat, la gent gran necessiten unaacció que els permeti moments detrobada, de debat, és a dir, obrir lesportes a l’àmbit de la comunitatcristiana. I, a més, una cosa moltimportant: cal donar vida als anys.

Funció social de les personesgrans a la família cristiana

Aquesta és, precisament, laqüestió: encoratjar a la gent gran aaportar les seves experiències, lesseves vivències, a la resta col.lec-tius de la comunitat cristiana. Calque la gent gran tingui una manerapròpia de crear una comunitat decreients, de sentir-se responsables,i no marginats, en l’evangelitzacióde la societat. Es tracta, en defini-tiva, de donar una dimensió social ala gent gran en el si de l’Església.

Precisament, per incentivaraquests objectius, la trobada inter-diocesana anual —que es fa nor-malment a Montserrat— permetfer un intercanvi d’experiènciesentre els representants de les diò-cesis catalanes.

—D’aquesta manera, compar-tim les nostres inquietuds, elsnostres projectes, els nostresobjectius.

Mn. Josep Maria Font expressael seu desig que el moviment de“Vida Creixent” ampliï els seusàmbits d’actuació, especialment,en les parròquies.

—Cal obrir les portes de lesparròquies a aquest moviment delaics perquè la gent gran pugui par-ticipar en les activitats de la comu-nitat cristiana aportant els seuspeculiaridaes, sempre benefi-cioses, per al col·lectiu parroquial.Cal tenir en compte que, amb elsmitjans actuals, la gent gran són

més actives al mateix temps ques’allarga el seu procés vital.

La gent gran tenen, per tant,encara, un llarg camí per recórrer ...

Per a més informació les per-sones interessades poden adreçar-se a la Delegació diocesana d’Apos-tolat Seglar, de la que és respon-sable Mn. Jordi Vila Borràs, elsdijous d’11 a 13 h al Palau del’Arquebisbat (Pla de Palau, 2) deTarragona o bé trucant al telèfon977 23 34 12 (extensió 234).

JOIER

Artífexs des de l’any 1803.La joieria més antiga

de Catalunya

εδτ

Page 22: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Diuen que el jovent d’avui és apàtic i que no es mou per res. Potser sí que alguns siguin així, però sens dubte aquestno és el cas dels 12.000 que s’aplegaren a un dels grans centres de pelegrinatge del món cristià.

La notícia

Dels dies 4 al 8 d’agost va tenir lloc aSantiago de Compostel·la la Peregrinació iEncontre Europeu de Joves 2010 (PEJ) ambmotiu de l´any sant Xacobeo, en el qual hi vanparticipar un grup de joves catalans que —enun nombre de 450 (140 de l’Arxidiòcesi deTarragona, convocats per la delegació diocesa-na de Pastoral de Joventut)— van peregrinar aCompostel·la pel camí del Sud o de la Plata, és adir, cinc dies des de Tui fins a Santiago, i vanomplir la ciutat de Sant Jaume amb la seva fe i laseva fraternitat, compartides amb altres 12.000joves de diferents nacionalitats europees.

De camí

Durant tots els cinc dies de camí els joves vanestar acompanyats per l’arquebisbe metropolitàde Tarragona i primat, Mons. Jaume Pujol. Va seruna nota simpàtica veure el nostre prelat fentvia amb els joves i marxant al seu pas, malgrat ladiferència d’edat. En aquesta ocasió va canviar elseu bàcul de pastor pel bastó del caminant i,durant tot el camí, va compartir experiènciesamb els joves i animant-los en tot moment.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Pelegrinant amb els jovesa Santiago de Compostel·la ( 1 )Fe i alegria

αny Sant Compostel·là

12.000 joves de diferentspaïsos compartiren laseva fe davant la tomba del’apòstol sant Jaume

22

Page 23: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

Una preparació de la Jornada Mundial de laJoventut

Els actes van comptar —com hem dit— amb lapresència de dotze mil joves majoritàriamentd´Espanya i Portugal, quaranta tres bisbes iquatre cardenals, així com els animadors de pas-toral juvenil de les Diòcesis d´Espanya, en el queha estat una preparació de la Jornada Mundial dela Joventut que ha de tenir lloc l´agost de 2011 aMadrid convocats pel Sant Pare Benet XVI.

(continuarà)

23

A Santiago

Arribats a la fita proposada —Santiago deCompostel·la—, allí van tenir lloc grups de pregària, ses-sions catequètiques, la visita a la catedral metropolitana deSantiago —que guarda el tresor del cos de l´apòstol fill detro, segons una llarga tradició—, donaren els joves l´abra-çada a l´Apòstol, així com també visqueren momentslúdics i de pregària.

Les catequesis

El Senyor Arquebisbe; el cardenal-arquebisbede Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach;l´arquebisbe-bisbe d’Urgell, Mons. Joan-EnricVives, i el bisbe de Terrassa, Mons. Josep-ÀngelSaiz van predicar una de les catequesis impar-tides per als joves, els dies 6 i 7 i aquests dies tam-bé s´hi va fer present Mons. Francesc Pardo, bis-be de Girona i encarregat de Pastoral delaJoventut per la Conferència EpiscopalTarraconense.

PEJ 2010

La PEJ2010 va començar amb l’acte d’acollida a la plaça del´Obradoiro el vespre del dijous dia 4 d´agost i després durantdos dies va tenir lloc la preparació de l´Encontre final.

La vetlla de pregària del dissabte 7 d’agost i la missa declausura del diumenge dia 8 foren presidides pel cardenalStanislaw Rylko, prefecte del Consell Pontifici per als Laicsque va animar els joves a seguir l´exemple de sant Jaumeapòstol, a viure la seva fe amb generositat i donant testi-moni de Déu en la vida pública, amb plena esperança.

Page 24: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Mons. Joan Martí i Alanis, qui vaser bisbe d’Urgell i copríncepd’Andorra, ja té una avinguda a laseva vila adoptiva. L’acord de donarnom a la via que porta des del Portaldel Foradot fins el Santuari de laMare de Déu de la Serra va ser presper unanimitat pel consistorimontblanquí.

Prèviament al descobriment dela placa hi va haver a la sala de plensde l’Ajuntament de Montblanc, lasessió en el decurs de la qual es vanomenar fill predilecte deMontblanc al jurista i exveguer epi-scopal d’Andorra, Sr. Francescεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Homenatge aMons. Joan Martí i AlanisUna avinguda perpetuarà a Montblancla memòria d’un gran home d’Església

Notíciεs

24

La vila ducal de Montblanc vaviure una jornada especialmentemotiva el dijous 9 de setembreamb la dedicació d’una avingu-da per honorar el record de quidurant deu anys va ser el direc-tor del Col·legi de la Mercè.

Premonició? No sabempas si els companysseminaristes que juga-ven a fer bisbe aquellmarrec d’el Milà, totjust ingressat al nostreSeminari Pontifici deTarragona, intuïen eldestí històric que l’espe-rava. Els bonets d’estu-diant esdevinguerenrealment mitra i, a més,corona de copríncep.Foto d’arxiu cedida gentil-ment per Mn. Pere Dalmau

Page 25: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Badia Batalla, qui havia col·laboratamb el Dr. Martí i Alanis en la redac-ció de la Constitució d’aquell Estatsobirà. L’encarregat de fer elpanegíric dels homenatjats va serun il·lustre montblanquí: l’excon-seller de la Generalitat Sr. JosepGomis Martí, el qual va oferir alpúblic que omplia de gom a gom lasala una magnífica peça oratòria.

A l’acte de descobriment de laplaca amb el nom de “Passeig del’arquebisbe Joan Martí i Alanis”van pronunciar uns parlaments elSr. Josep Andreu, alcalde deMontblanc; Mons. Joan-EnricVives, arquebisbe-bisbe d’Urgell icopríncep d’Andorra; el Sr. JaumeBartomeu, cap del Governd’Andorra; el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de laGeneralitat de Catalunya, i Mons.Jaume Pujol, arquebisbe metropo-lità de Tarragona i primat. A lacerimònia cívica també hi van assis-tir la Sra. Montserrat Coll, directo-ra general d’Afers Religiosos de laGeneralitat i els senyors XavierSabaté, delegat del Govern de laGeneralitat a Tarragona; JosepPoblet, president de la Diputació deTarragona; Joaquim Nin, vicepresi-dent de la Diputació de Tarragona; iDavid Rovira, president del ConsellComarcal de la Conca de Barberà,Adam Manyé, director dels ServeisTerritorials de Cultura a Tarragona;així com els regidors i regidores delconsistori montblanquí.

Tot seguit, precedits pel seguicipopular montblanquí, els partici-pants a l’acte —autoritats i públic—es van traslladar a l’església de

Santa Maria la Major, on es va cele-brar la missa en honor de santMaties, patró de Montblanc, presi-dida pel Senyor Arquebisbe i conce-lebrada amb el bisbe d’Urgell, elplebà de Montblanc i els preveresasistents. En la seva homilia, Mons.

Pujol va glossar amb molt senti-ment i afecte la figura de Mons.Martí i, acabada la celebracióeucarística, Mn. Albert Palacín,plebà de Montblanc, va tenir tambéun record per qui va saber-se gua-nyar el cor dels montblanquins.

Núm

ero 249- Setembre 2010

25

εδτ

Page 26: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

26

L’Arboç va demostrarla seva hospitalitatTrobada diocesana de Catequistes

La jornada va començar a l’es-glésia parroquial de Sant Julià,on Mn. Ricard Cabré, rector de

l´Arboç, va adreçar unes paraulesde benvinguda als participants,.Mn. Xavier Morell, delegat diocesàde Catequesi, va fer una explicaciódel sentit de la diada i també vadonar algunes instruccions per alseu millor desenvolupament.

Després d’una sentida pregària,guiada per Mn. Ignasi Cabré, elscatequistes passaren a la capelladels Dolors, on el Sr. Jordi Gené elsva explicar el significat de L’arbre dela vida, pintura mural del segle XIV,al·lusió a la sobreabundància de laRedempció.

Tot seguit, els catequistes esdividiren en grups i anaren passantper nou tallers escampats per diver-sos punts de l’Arboç i basats en els

fruits de l’Esperit Sant. El primerdels tallers estava referit al “goig” iconsistia en expressar el goig del’Esperit amb bon ritme, mitjançant

la dansa. La “pau”, prenent pertema la pregària de sant Francescd’Assís, convidava els catequistes aser instruments de pau. Un altre

L’Arboç del Penedès va acollir laTrobada diocesana de catequistes, laqual va a aplegar més de 200 personesprocedents de tota l’Arxidiòcesi enuna diada que va tenir per lema“Empeltats per donar fruit”.

Page 27: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

fruit de l’Esperit és la “paciència” is’il·lustrava mitjantçant el treballde la puntaire (de tanta tradició al’Arboç) que, com la catequesi,demana molta paciència. A laResidència d’Ancians els partici-pants a la Trobada van escoltar untestimoni de qui mira de donar elfruit de la “benvolença”. La “bon-dat” es un fruit que es va fer palèsen la realitat de Càritas. A l’Auditoriels apleguistes van tenir oportuni-tat d’admirar un audiovisual ambuna diversitat de testimonis voca-cionals que els parlaren del fruit dela “fidelitat” a la crida de Déu. Unabreu estona de pregària a la capellade Sant Antoni va servir per tastarel fruit de la “dolcesa” de l’amor deDéu. El “domini d’un mateix” és unfruit necessari perquè a la cateque-si cal domini i equilibri en tots elssentits. Finalment, tots els grupsconfluïren a l’església de SantaLlúcia, per glossar l’“amor”. Allí esvan repartir unes paperetes on elscatequistes havien d’expressar unapetició a l’Esperit Sant, les qualsforen dipositades en una urna, laqual va ser lliurada al SenyorArquebisbe a l’ofertori de l’eucaris-tia de la tarda.

Després, tothom es va desplaçaral pavelló poliesportiu on va tenirlloc el dinar de germanor, al que vaseguir una visita al Museu de Puntesi al monument més emblemàtic dela població: la seva famosa repro-ducció de la “Giralda” de Sevilla.

La jornada es va cloure amb unaeucaristia presidida pel SenyorArquebisbe. Van concelebrar Mn.Josep M. Barenys, arxiprest del BaixPenedès, els preveres abans esmen-tats i d’altres que s’havien anat afe-gint a la Trobada al llarg del matí ide la tarda. En la seva homilia,Mons. Jaume Pujol va agrair el tre-ball impagable que fan els cate-quistes en l’obra de propagació dela fe i que sovint no és prou valorat.En un altre moment els va encorat-jar a seguir en aquesta bonica tascaque és la iniciació en la fe.

27

Núm

ero 249- Setembre 2010

εδτ

Page 28: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

El passat dia 28 d'agost, a lesrunes del Monestir de SantaMaria de Vallsanta, es vestiren

de gala per acollir un esdevenimenthistòric, ja que feia més de quatrecents anys que les despullesd'aquest monestir estaven abando-nades. Unes cent setanta personeses van aplegar en aquest indret perparticipar en la primera eucaristiaque s'hi feia, després de l'abando-nament que va patir a partir de 1589.La celebració va ser presidida pelMn. Joan Francesc Amigó, rector dela parròquia de Guimerà.

Després de l'eucaristia hi vahaver uns parlaments mitjançantels quals lla Mare abadessa delMonestir de Santa Maria deVallbona, Anna M. Camprubí, vaexplicar el sentit de la vida monàs-tica de pregària i treball que feien -ifan- les monges; i el Sr. RogerRosich va fer una aproximació a lahistòria d'aquest indret tanemblemàtic. L'acte es va cloureamb un petit concert d'instrumentsde corda i vent per part de joves delpoble de Guimerà. També es vapoder admirar una exposició defotos que mostrava el procés derecuperació de l'antic monestir.

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Vallsanta; 431 anys després

Més de 170 persones s’aplegaren en un esdevenimentmemorable

28

εδτ

El Govern català, va decidir després del seu primerConsell Executiu després de les vacances estivals,concedir la Medalla d´Or de la Generalitat de

Catalunya al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet,en agraïment per les seves “extraordinàries aporta-cions” a la història catalana.

El comunicat del Govern assenyala la vocació del’enclavament de conservar una “força espiritual basa-da en la voluntat de fer de l´Evangeli una llei de vida i

font d´esperança que la comunitat cistercenca irradiaamb la seva proverbial senzillesa i discreció” i destacael“simbolisme històric” del Monestir cister, panteó realde la Corona catalanoaragonesa.

El dia 11 de setembre —Diada nacional deCatalunya— el president de la Generalitat, Molt. Hble.Sr. José Montilla, va lliurar la medalla d’or al P. Abat DomJosep Alegre en el decurs d’un senzill acte celebrat alPalau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. εδτ

Medalla d’or de la Generalitat de Catalunya al Monestir de Poblet

Page 29: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

La VIII Convocatòria Tarja Bancaja ONGVoluntariat 2010 va seleccionar el projecte socialmissioner diocesà “Centre de Formació i assistèn-

cia social a Kampanga (Rwanda)”, nascut a l’escalf delpassat Any Jubilar de Sant Fructuós i que va endegar elmissioner diocesà Mn. Josep Cabayol i que, actualmentes troba en fase d’execució.

El dia 8 de setembre Sr. Arquebisbe va rebre laconfirmació del recolzament al projecte per part del’entitat —entre els molts presentats d’arreu del país—a través de la visita dels senyor Jordi Calsina, directorRegional, qui li va lliurar el document acreditatiu.L’acompanyaven els senyors Joan Carles Bonfill,Director Zona de Tarragona i Lleida , i Carles Pazos, dela Fundació Obra social BANCAJA. A l’acte hi va estarpresent la delegada diocessana de Missions i deCooperació amb les Esglésies, Sra. Anna Gonzàlez.

Núm

ero 249- Setembre 2010

29

Bancaja i el projecte missioner a Kampanga

εδτ

Page 30: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Intervenció arqueològicaa la CatedralResultats preliminars d’untreball de projecció mundialImma Teixell, Josep M. Macias i Andreu Muñoz,arqueòlegs

El passat 29 de juliol, a la Catedral, vatenir lloc una roda de premsa,presi-dida pel Senyor Arquebisbe, en eldecurs de la quals van ser presen-tades les conclusions preliminars aquè hem arribat els arqueòlegs ique es poden sintetitzar en dife-rents punts.

30

Al’esmentada roda de premsa hiassistiren, a més de Mons.Jaume Pujol, Mons. Miquel

Barbarà, degà del Capítol de laCatedral —qui v presentar l’acte—; la Dra. Isabel Rodà, directoradel’Institut Català d’ArqueologiaClàssica; la Sra. Rosa Rossell, tinentd’alcalde de l’Ajuntament deTarragona; així com els signantsd’aquest text.

Els arqueòlegs resumírem alsnombrosos periodistes presents lesconclusions dels treballs en noupunts, que detallem tot seguit.

Conclusions preliminars

1. Es constata l’existència deltemple romà que va presidir elrecinte de culte del ConciliProvincial de Tàrraco. Aquesttemple situava la seva façana a par-tir de la meitat de la segona navadade la Catedral medieval i, d’acordamb les proves geofísiques, el finalde la seva estructura es troba a l’al-çada del transsepte. La seva ampla-da ocupa tota l’amplada de la naucentral i gran part de les laterals.Les representacions numismà-tiques i la modulació resultant delselements de decoració arquitectò-nica permeten afirmar que eltemple tenia vuit columnes a lafaçana, era octàstil.

2. Cal emmarcar el temple cro-nològicament en un moment inde-

terminat del segle I dC. La inter-venció no ha permès determinar elperíode exacte de la construcció.

3. Les estructures que s’hanpogut localitzar corresponen a lapart inferior de la fonamentació del’edifici.

Es distingeix una gran estructu-ra de suport (a la manera d’unagran base amb una amplada aproxi-mada d’1,80 m) formada per pedresirregulars, morter i diferents capesde reblerts constructius, que recol-za en un nucli extens i regulard’opus caementicium i pedresunides amb morter que té una pro-funditat de 2,30 m amb una resis-tència capaç de sustentar un edifi-ci actual de més de 30 (valoracióamb paràmetres constructius

actuals). Aquest nucli descansa enun estrat compacte d’argiles iaquest, a la vegada, sobre lamateixa roca. La gran estructuraformada per pedres irregulars,morter i diferents capes de reblertspodria correspondre a la part infe-rior de la fonamentació de l’escalade la façana del temple i probable-ment podia actuar també com aestructura perimetral en planta dela fonamentació del temple.Mentre que el basament d’opuscaementicium pot ser el suport delbasament d’opus quadratum cor-responent al podi del temple isituat, en el cas del sondeig, sota dela pronao del temple.

4. No es pot verificar de maneraabsoluta que el temple trobat sigui

Page 31: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Enviar a Arquebisbat de TarragonaPla de Palau, 2 —43003 TARRAGONA

el dedicat a l’emperador August,però tota una sèrie d’evidènciesporten a considerar el fet des d’unaalta probabilitat. És així que eltemple és octàstil, també es trobaenvoltat per una plaça porticadaque imita el programa arquitectò-nic del fòrum d’August de Romapresidit pel temple de Mars Ultor(Mart Venjador). En el decurs del’excavació s’han trobat elementsd’escultura arquitectònica en dife-rents tipus de marbre, com Luni-Carrara (Itàlia) o Giallo antico(Tunísia). Dos d’aquests elementsdecorats són de marbre delProconès (Turquia). Sabem quel’emperador Adrià va romandre aTarraco durant l’hivern dels anys122-123 després de Crist i que vasufragar la restauració del templed’August (post haec Hispaniaspetiit et Tarracone hiemauit, ubisumpto suo aedem Augusti resti-tuït), però desconeixem l’abastd’aquesta obra. S’han relacionatamb aquest fet dos capitells corin-tis de marbre del Proconès cone-guts d’antic.

5. A partir de mitjans del segleV, es documenten transformacionsal recinte de culte i s’inicia un pro-cés progressiu de desmantella-ment de les estructures arqui-tectòniques paganes. L’aparició

d’un mur datat al segle VI que des-cansa sobre el nucli d’opus cae-menticium de la fonamentació deltemple romà evidencia que aquestja ha estat desmantellat en l’èpocavisigòtica amb l’objectiu de rea-profitar-ne i comercialitzar-ne elsmaterials constructius. D’aquestamanera es produirà una radicaltransformació d’aquesta zona enun barri on devien conviure les edi-ficacions eclesials, les civils i lesdomèstiques. La intervenció, enaquest sector, no ha propiciat capevidència que pugui ser relaciona-da amb l’antiga catedral visigòticaque devia existir a la zona.Possiblement perquè la situaciód’aquesta edificació se situa en unespai indeterminat de l’extremnord de la plaça.

6. Un fragment de ceràmicad’època omeia, datada entorn alsegle VIII, i apareguda en els nivellsd’abandó del mur visigòtic, asse-nyala el final d’aquest hàbitat; sensepoder extreure’n cap interpretaciórelativa a l’ocupació àrab deTarraquna.

7. No es documenta cap estruc-tura o realitat arqueològica entrel’última fase visigòtica i la baixaedat mitjana. Aquest fet ens fa pres-suposar que aquest tram de navada

devia estar integrat en el projecteinicial de la catedral romànica o delseu urbanisme contigu.

8. Entre els segles XIII i XIV esdocumenta una fonamentació quepodria servir per recolzar algun ele-ment de tanca provisional d’obres iun mur coincident amb la segonalínia de pilars de la catedral que sos-té, a la vegada, una canalera en opuscaementicium que podria actuarcom a infraestructura de drenatgeper conduir les aigües pluvials coin-cident amb la tanca provisional de lacatedral en el moment en què restaper acabar les últimes navades finsa la portalada a finals del segle XIIIi inicis del segle XIV.

9. Finalment s’ha pogut docu-mentar l’originalitat del pavimentmedieval realitzat seguint la tècnicade l’opus sectile amb pedra deSanta Tecla, Llisós i marbre deCarrara. L’enllosat recolza sobre unllit de morter de calç i unit per pres-sió lateral entre les diferents peces.El nivell preparatori del pavimentva propiciar ceràmica romana,vidriada medieval i una moneda deJaume I. L’absència d’altres tipus deceràmica com les importacionsvalencianes ens fa considerar que elpaviment va ser construït abans delsegon terç del segle XIV. εδτ

Page 32: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Sobre el paper del director

El director ha de ser unmembres actiu de la comunitatcristiana. Ha de tenir una bona pre-paració tècnica, musical, litúrgica iespiritual.

Ha de tenir cura de la seva pre-sentació: la imatge que dóna, lamanera com va vestit, l’actitudamable i acollidora i la manera defer que transmeti confiança i segu-retat.

La ubicació del director no ha deser l’ambó de la Paraula de Déu,sinó un altre lloc adient.

El director i el micròfonDes del micròfon ha de mesurar

les seves intervencions. En princi-pi no és aconsellable que canti total’estona des del micròfon, si no ésrealment necessari.

Ha de tenir l’art de saber quanha d’intervenir amb el seu cant, encerts moments, com pot ser elcomençament del cant, el reforç decertes frases, moments de dificul-tat per l’assemblea... allò que el boncriteri i saber fer aconsellen en cadamoment i en cada comunitatconcreta. I sempre no ofegar l’as-semblea amb el seu cant.

La preparacióSi la disponibilitat de persones

ho permet, és millor no acumularministeris o serveis i diferenciar ladiversitat que hi ha en una celebració.

El director ha de tenir una bonapràctica del gest de dirigir: el gestde començament, de respiració, deritme, de conducció del cant segonsles diferents modalitats i estils...

No cal dir que amb el temps sufi-cient, amb el president, l’organista,el monitor...ha de tenir ben progra-mada la celebració de manera queno doni la impressió que es vaimprovisant durant la celebració.εs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

El cant litúrgic (2)Sobre la direccióMons. Miquel Barbarà,mestre de capella de la Catedral de Tarragona

Músicα

Com dèiem al primer article d’aquesta breusèrie, oferim una senzilla reflexió sobre el paper,el servei, el “ministeri”, de la direcció del cantlitúrgic.

32

Igualment, i com deia a l’esmentat article, he preferit posar-hi direcció, referida a un director o a unadirectora, encara que, a casa nostra, s’ha divulgat més el nom d’animador o animadora. Sembla que ésmés precís parlar del paper del director/a, però en aquesta reflexió inclou tot el que puguem expressar

amb el nom d’animador/a.

Page 33: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

33

L’assaig dels cantsEl director, o un altre persona

preparada, ha d’assajar els cants del’assemblea o indicar-los el que escantarà de manera adient. És reco-manable no acabar l’assaig en elmateix moment que es comença lacelebració. Una petita pausa potajudar l’assemblea a concentrar-seespiritualment. Mentre, es pot ferun breu intermezzo d’orgue.

Sobre la tonalitatReferent a la tonalitat amb què

s’han d’interpretar els diferentscants, moltes vegades passa que elscompositors escrivim més pensanten una assemblea ideal que amb lareal en què es troben a cada lloc.

És força freqüent que hi hagicants que estan escrits en una tessi-tura més alta que la que poden can-tar en aquella assemblea. En aquestcas és bo de triar com cantaremaquell cant.

Hi ha organistes que sabentransportar. Si no és així seriaconvenient que es copiés una parti-tura en la tonalitat en què s’ha decantar.

És cert que cada tonalitat té elseu color i que, si pot ser, és millorcantar en la tonalitat en la qual l’haescrit el compositor. Però si no espot cantar així, val més abaixar elcant i que l’assemblea s’hi puguiexpressar millor.

Avui dia hi ha teclats que podenajudar ben bé a aquesta feina perquètenen el mecanisme adient per apujar o baixar una tonalitat.

(Continuarà)

El repertori ( i 2)

A l’hora d’anar confegint el reperto-ri de cada lloc hem de tenir molt presenttots que hi ha el Cantoral litúrgic bàsic,fruit del concili provincial Tarraconen-se, treballat per la Comissió Interdio-cesana de Música i editat pel Centre dePastoral Litúrgica de Barcelona. Allís’ofereix un mínim de cants que hauriende ser apresos i cantats a totes les parrò-quies i llocs de culte de l’àmbit de laConferència Episcopal Tarraconense,És un mínim i, a partir d’aquí, cadacomunitat va bastint el seu propi reper-tori.

També cal tenir present la recoma-nació de mantenir vives un mínim demelodies gregorianes, que són fruit de lallarga tradició de l’Església llatina, qued’alguna manera fan visible la nostra

pertinença a l’Església universal i que són una espècie de patrimoni—que quasi bé podríem dir de la humanitat— i que nosaltres nopodem menystenir.

Ben cert que això ens porta a considerar que les possibilitats sónmolt diferents d’un lloc a un altre. Però n’hi ha que tenen obligacióde tenir un repertori conseqüent amb tots aquests principis, com ésel cas de les catedrals, que tenen unes obligacions, fins i tot histò-riques, que no es poden demanar a la majoria de parròquies i llocsde culte de les nostres diòcesis.

A l’hora de triar els cants hem de donar preferència als cantspropis, que tenen els textos del missal i del gradual, i als textosbíblics. És convenient evitar els cants que van al voltant del “jo” i pre-ferir els que expressen un “nosaltres” i els que són confessants mésque els que són “informants”. Sempre hem de tenir present que elque hem de fer és cantar la litúrgia, no cantar durant la litúrgia. Peraixò cal escollir els cants adients per la litúrgia, que és diferent delscants que poden ser adients per la catequesi o dels cants que podenser útils per una tasca evangelitzadora.

També és interessant tenir cura de la diversitat d’estils, dins dela qualitat, ja que les nostres assemblees són força plurals i cal tro-bar un equilibri entre les diferents sensibilitats.

A l’hora de triar els cants pot ser útil un article de Jordi Guàrdia,membre del Centre de Pastoral Litúrgica, publicat a la revistaQuatreveus, de juliol de 2009, p.44-45, titulat “Cantar la Missa”.

Page 34: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

El passat 20 d’agost va tenir lloca l’església del monestir deSanta Maria de Vallbona la

presentació del llibre El Monestir deSanta Maria de Vallbona: Història,Monaquisme i Art, del qual és autor

el Dr. Josep Maria Sans i Travé,director de l’Arxiu Nacional deCatalunya. El volum, magnífica-ment i pulcra editat per PagèsEditors, va ser presentat perl’Honorable Senyor Josep-LluísCarod-Rovira, vicepresident de laGeneralitat de Catalunya, autortambé del pròleg.

En la seva intervenció, el Sr.Carod-Rovira va destacar el rigoramb què ha estat escrit el llibre delqual va dir que “és molt més queuna guia sobre Santa Maria deVallbona”. Sans i Travé “no nomésfa un recorregut per la història delmonestir, des del segle XII fins ara,si no que també fa un recorregutper la comunitat humana i pelpatrimoni que representa”. El vice-president del Govern català tambéva ressaltar el fet que l'autor pre-senti com “les perles o les joies de lacorona”, “la comunitat que ha fetpossible aquest monestir”. PerCarod, si alguna cosa ha patit en elreferent simbòlic del conjunt deCatalunya és que el monestir esti-gués a la Catalunya Nova.

A l’acte, que es va celebrar a l’es-glésia del Monestir, hi va intervenirtambé l’autor del llibre presentat,Dr. Josep M. Sans, qui, per la sevabanda, ha dit que per ell, el llibre téuna motivació fonamental que ésl'afecte personal vers la història deVallbona, la seva comunitat i pelpatrimoni artístic i monumentaldel monestir i amb ell ha intentatdifondre els valors culturals, artís-tics i espirituals que representaSanta Maria dins la realitat nacio-nal catalana. Sans i Travé va expli-car els més de dos anys de treballs iεs

glés

ia δ

e τa

rrag

ona

Una història necessàriaUn cop d’ull a un cenobi cistercencDaniel Boloix, periodista

Lliβres

El llibre del Dr. Josep M.Sans i Travé és moltmés que una guia sobreSanta Maria de Vallbona

34

Page 35: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Núm

ero 249- Setembre 2010

35

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

estudis que li han calgut per escriu-re el llibre que s'acaba d'editar,sobretot per trobar informació delsprimers anys de vida del monestir.

Igualment van parlar el Sr. JoséArrieta Ollo, director del Depar-tament de Comunicació i RelacionsInstitucionals de Acciona Energía,empresa patrocinadora de l’edicióa travès de la Fundació Santa Mariade Vallbona 850 Anys; Sr. LluísPagès i Marigot, director de Pagès

Editors, i laMare Abadessadel Reial Mo-nestir de SantaMaria de Vall-bona Anna Ma-ria Camprubí iArgany.Cal indi-car que en-treles més dequatre-centespersones queompliren degom a gom l’es-glésia del ceno-bi, hi havia totsels presidentsdels ConsellsComarcals itots els alcaldes

de la Ruta del Cister

En acabar, en el claustre es vaoferir un cava patrocinat pel cellerCarles Andreu.

En aquest llibre, que comptaamb un pròleg de Josep-LluísCarod Rovira i Conté més de 200fotografies a color, es repassen a laprimera part les fites més impor-tants del llarg procés històric delmonestir, des de la comuniat

eremítica fins a l’actualitat. Lasegona part està dedicada a expo-sar la vida de les religioses i, final-ment, a la darrera part s’analitzenels diversos elements arquitectò-nics i artístics del conjunt monacalde Santa Maria de Vallbona, ques’originà en una comunitat d’ana-coretes, promoguda i dirigida persant Ramon, i que el 1171 s’integrà alCister.

Cal recordar que Josep MariaSans Travé. Llicenciat en històriamedieval i doctor en filosofia illetres. Ha estat professor de lesuniversitats de Barcelona i de laInternacional de Catalunya, cap delServei d’Arxius i director generaldel Patrimoni Cultural; actualmentés el director de l’Arxiu Nacional deCatalunya. Ha dirigit l’edició delsDietaris de la Generalitat deCatalunya i ha publicat diversostreballs i llibres sobre els ordesmilitars i el monestir de SantaMaria de Vallbona. εδτ

Page 36: Núm. 249 Setembre 2010 sglésia δe τarragona constata l’existència del temple romà que va presi-dir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava

Barcelona, 7 de novembre de 2010

εsgl

ésia

δe τa

rrag

ona

Amb el Papa a la Sagrada Família