1. KARPE DIES IES ESCULTOR EN FRANCESC BADIA FOIOS ALBALAT ALBUIXECH 7 CURS JUNY DE 2015 21 PROMOCI 2n DE BATXILLERAT DE 2015 2. KARPE DIES 21 DIA DEL LLIBRE Com cada any, el nostre centre ha celebrat duna manera especial el dia 23 dabril, organitzant algunes activitats al voltant de la lectura, dels llibres i de la paraula, tan important en les nostres vides (i a vegades maltractada). s per aix que, a ms de collaborar amb lONG Save the Children amb lelabo- raci duns marcapgines solidaris, lalumnat de 1r de Batxillerat va organitzar un recital potic dedicat a Antonio Machado, on vam sentir versos en castell, en francs i en grec. Una polifonia emotiva que ens va passejar des dels poemes homrics fins a lobra del poeta republic exiliat a Collioure. ... Homer, Odissea Van seure al peu del tronc de la bella olivera sagrada, per a reflexionar Olivo solitario, lejos del olivar, junto a la fuente, olivo hospitalario que das tu sombra a un hombre pensativo y a un agua transparente, al borde del camino que blanquea, guarde tus verdes ramas, viejo olivo, la diosa de ojos glaucos, Atenea. Bajo tus ramas, viejo olivo, quiero un da recordar del sol de Homero. Antonio Machado I aix, el recital Las huellas del caminante, ms enll dels preparatius i els assajos, es va convertir en un espai on qualsevol alumne o professor podia alar-se i compartir aquell poema amb la resta. En molt poques ocasions tenim la possibilitat de seure tranquillament amb els altres i regalar-los amb la nostra veu unes paraules que hem llegit. Aix, simplement, amb la humilitat del poeta. Un luxe literari que haurem de repetir ms sovint. Alumnat de 1r de Batxillerat Alicia Torada (1r de Bat) Esther Torres, 2n BAT 3. KARPE DIES 21 El laberint s una forma artificial que ha esdevingut un smbol universal. Probable- ment expressa b un dels sentiments ms recurrents dels humans: la sensaci dex- traviar-se, de perdres, de no trobar el cam quan la vida ens desborda. El labe- rint desconcerta i empara al mateix temps. Desorienta, s, per tamb tran- quillitza, perqu hi ha eixida. Enguany lalumnat de Grec de 1r de Bat- xillerat sha endinsat teatralment en un la- berint potic que ens ha portat des de la literatura clssica (de la m de Sfocles, squil, Safo) fins als autors llatinoame- ricans que sinspiraren en els personat- ges ms rellevants de lantiguitat grega. Hem pogut gaudir en escena dels versos de Borges, de la ironia dEduardo Galeano i del comproms dAlfonsina Storni, entre daltres. Un recorregut per temes universals que ens ha enamorat, ens ha fet por, ens ha entusiasmat una histria amb la qual hem aprs, ens hem emocionat i ens hem divertit. La poesia i el teatre no sobliden mai i, per qu no dir-ho, la generositat dun grup destudiants que es llancen a lescenari per a mostrar noms una part de tot un procs de treball i dun gran es- for s veritablement un privilegi per als amants de la cultura i de la docncia. Alumnat de Grec de 1r de Batxillerat 4. KARPE DIES 21 COORDINACI 2N DE BATXILLERAT MI EXPERIENCIA UNIVERSITARIA El da 1 dabril vinieron a nuestro insti- tuto una serie de ex alumnos de IES Escultor en Francesc Badia, que se encuentran cur- sando estudios universitarios o ciclos formati- vos, o bien ya los han terminado. Esta actividad fue dirigida a los alumnos de 2 y 1 de Bachillerato, con el fin de mostrarnos su experiencia en las PAU y en su da a da como estudiantes universitarios. Nos concienciaron que la selectividad no es tan dura como nosotros pensamos, aunque muchos de nosotros nos seguiremos ago- biando hasta que la superemos. Cada uno de ellos nos transmitieron el entu- siasmo de ir a la universidad, no solo por estu- diar lo que realmente queremos o incluso conocer gente nueva, sino por una nueva etapa de salidas nocturnas, los famosos jueves universitariosviernessbados domin- gosmuchos fines de semana a lo largo de la carrera, tal y como nos contaron en la charla. A todo esto se le suma la tranquilidad que nos proporcionaron a cada uno de nosotros al ver que ellos ya han conseguido saltar esas barre- ras que ahora vemos como imposibles. Celia Maeso, Carolina Sayas y Mnica Pla. LA VISITA DELS EXALUMNES Hola a tod@s! Antes de decir nada, voy a presentarme. Mi nombre es Victoria Ruiz y soy antigua alumna del IES. Igual que vosotros, yo tambin he pasado por todos los cursos, todas las asignaturas y todos los tipos de exmenes. S lo que es un examen de historia, filoso- fa; incluso, un global. Ahora os parece un mundo pero os aseguro que cuando estis en Mallorca os reiris. Los profesores no os ponen los exmenes difciles para fastidiar, lo hacen para prepararos para la vida universitaria y para el selectivo. Qu decir del selec- tivo? Es la semana a la que los de 2 de Bachiller te- mis tanto. Pues bien, cuanto ms duros hayan sido los profesores en el instituto, ms fcil os resultar el selectivo. No es para tanto!! Una vez que pasis a la universidad todo cambia. En la universidad, en muchas asignaturas, hay slo un examen. Esos exmenes no son como los globales del instituto. Son exmenes de 300-400 pginas. Adems, si sacas 5 o ms, ests aprobado; menos de 5, sus- pendido. En la universidad no vale eso de 4.9 voy al profesor, lloro y me aprueba. Os recomiendo que vayis a tutoras a preguntarle al profesor todas las dudas que tengis. Que vea que te- nis inters; por lo menos as, se aprender vuestro nombre. No tengis miedo a los profesores. Por su- puesto que no todo es estudiar, cuando lleguis a la universidad no os podis perder las fiestas de los jue- ves. A cuantas ms fiestas vayis, ms amigos haris. No os voy a mentir y deciros que estudiar una carrera es fcil. Haris muchos trabajos en grupo y os echaris muchas horas en la biblioteca; pero el grupo de amigos que hagis ser para toda la vida. As que, esforzaos a tope para entrar en la carrera que queris y disfruta- ris estudiando!! Mucho nimo par los de 2 de Bachi- ller, no os queda nada!!! Victoria Ruz. 5. KARPE DIES 21 OLIMPIADAS DE ECONOMA El sbado 28 de marzo, fuimos a la Facultad de Economa en el campus de Tarongers, a realizar la prueba de las Olimpiadas de economa, a nivel provincial. Nos sirvi como prepara- cin de cara a la selectividad, ya que es un examen muy similar. Esta prueba consista en una serie de pre- guntas tanto prcticas como tericas de 1 y 2 de bachillerato. El examen dur 2 horas y media, las cuales ex- primimos hasta el final. La duracin fue elevada en comparacin con la PAU, cosa que nos tranquiliz bas- tante, ya que se trataba de un examen de una dificultad mayor. Despus del examen disfrutamos de un almuerzo en el hall de la universi- dad, donde pudimos consultar dudas con profesores de la universidad e in- cluso con el decano de la facultad de Economa, Vicent Soler i Marco (Ca- tedrtico de Economa Aplicada en el Departamento de Estructura Econ- mica). Concursamos ms de 180 alumnos de los distintos institutos de la provin- cia de Valencia. De nuestro instituto fuimos 3 valientes alumnas que lo- gramos realizar el examen satisfacto- riamente. Celia Maeso, Lucia Viejo y Carla Bel- trn. PGINES DECONOMIA 6. KARPE DIES 21 EXCURSI AL JARD BOTNIC El dimarts 27 de gener de 2015, anrem tots els alum- nes de 1r de lESO al Jard Botnic de Valncia amb les professores de Naturals i algunes tutores. Isqu- rem a les 9:15 h. amb autobs. A larribar anrem a un lloc dins del jard on es podia menjar i all esmorzrem. Desprs ens repartrem per grups i cada grup va anar amb la seua monitora. La monitora del nostre grup ens mostr molts tipus darbres, plantes, arbusts com: el bamb gegant, carrasques, plantes medicinals, palme- res, nenfars, etc. Desprs dacabar la visita, frem un taller sobre els in- vertebrats. La monitora ens va explicar els tipus din- vertebrats i ens mostr invertebrats, alguns morts i daltres vius. Tamb els observrem al microscopi. Fi- nalment reomplrem una fitxa. Quan acabrem el taller estigurem un temps mirant algunes plantes pel nostre compte i poc desprs an- rem a lautobs i tornrem cap a linstitut. Va ser un dia molt divertit. Luna Ferrandis 1er A Vicent Prez 1er C DESCRIPCIN: Foto en el Jardn Botnico de Va- lencia Hemos ido al Jardn Bot- nico de Valencia y hemos hecho fotos. Una de mis fa- voritas ha sido esta, de un cactus. En esta foto lo que ms abundan son los cactus; detrs se ven diferentes tipos de rboles y al lado se ve una palmera. Hay dos tipos de cactus dife- rentes: en el centro se ven unos con hojas muy gran- des y con espinas muy grandes pero no en tanta cantidad, despus, alrede- dor de estos hay otros que son muy finos, cuyas espi- nas son pequeas pero en gran abundancia. He elegido esta foto por- que los cactus son muy poco habituales en Valen- cia, y me gusta la forma en que los jardineros han dis- tribuido los cactus y las dems plantas . Ana Valero 1D febrero 7. KARPE DIES 21 DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA Desde el Departamento de Tecnologa queremos agradecer a Javier Pastor, padre de dos alumnos del centro, por organizarnos una actividad extraescolar para conocer el mundo industrial. Adems desde aqu invitamos a todos los padres a que participen con nosotros en la formacin de nuestros alumnos. Tambin queremos daros una buena noticia. El proyecto realizado por un grupo de alumnos de Tecnologa Industrial con el profesor Jos A. Ramrez ha sido seleccionado como uno de los finalistas del concurso PEQUEOS GRANDES INVENTOS. Este concurso est organizado por la Universidad Politcnica de Valencia para alumnos de Secundaria, Bachillerato y Ciclos formativos. Alumnes durant una sessi de prctiques de fsica duna durada de 3 hores i realitzada en la Facultat de Fsiques de la UV. En aquest cas estigurem fent experincies dinterferncies i difracci de la llum. Les prctiques es realitzen en un aula que t el nom genric d "Aula experimenta" El proyecto consiste en un robot que deposita de manera automtica una pieza que no ha sido pintada dentro de la cabina de pintado. Desde nuestro Departamento os damos las gracias a todos los alumnos que habis contribuido a este xito y os animamos a seguir trabajando el prximo curso. Felices Vacaciones. FSICA I QUMICA 8. KARPE DIES 21 valencianada Coneixem la ciutat de Valncia, per, especialment per a aquelles persones que vivim a comarques, sovint no sabem anar ms enll del centre comercial. s per aix que la xarxa 1entretants organitz una activitat adreada als nostres joves que els va permetre saber localitzar qualsevol punt de la ciu- tat tot combinant els mitjans cls- sics amb ls de les darreres tecnologies (internet mobile, geo- localitzaci, xarxes socials, codis QR, realitat augmentada ). El passat 4 de mar, es va celebrar el World Mobile City Project a la ciutat de Valncia. Molts direu: World Mobile City Project?! Qu s aix?! Es menja?! Doncs b, encara que sone estrany, el WMCP s un pro- jecte collaboratiu que t com a objectiu ensenyar als alum- nes que viuen a les comarques a desplaar-se per la gran capital combinant noves tecnologies amb els mtodes tra- dicionals dorientaci. No noms s el fet de mesclar aquestes dues menes dorientar-se sin que de vegades, els joves de les comarques llunyanes a la capital, no co- neixen realment la seua ciutat, i aquest projecte fa que pu- guen saber per on tirar i tamb fer-los conixer molts llocs que no sabien. Tot a es fa possible de la segent manera -i cite textualment- : Alumnes en grups de quatre, han de cercar 5 punts de la ciutat. Aquesta idea sha fet ja a altres llocs com Barcelona, lany passat, i Saragossa. I aquest any, la xarxa 1 entre tants ha organitzat a Valncia, la meua ciutat, el mateix projecte. Com a alumna veig la valencianada con un event molt til i modern, alhora que divertit. Amb el meu grup vaig poder disfrutar molt del mat i vaig aprendre moltes coses que abans no sabia. Sens dubte repetiria aquesta experincia lany que ve, crec que t un poc de tot, tant antic com nou, i s tant necessari una cosa com laltra. CLARA GMEZ 4t ESO 9. KARPE DIES 21 El feminisme a part de ser la ideologia daquella persona que est a favor de la igualtat de les dones i els homes, s un moviment social i poltic que sinicia al s.XVIII amb el pensament daquelles dones que volien lalliberament del seu sexe, per no estar dominades. El moviment feminista presenta alternatives als gravssims problemes dinjustcia, desigualtat i violncia que caracteritzen la societat patriarcal. El dia Internacional de la Dona se celebra el 8 de mar. Des de fa molt de temps, les dones han sigut excloses de la poltica i de la societat, sense dret al vot, no podien estudiar ni dependre econmicament delles mateixes. La dona estava sempre en casa ocupada amb les feines domstiques, etc. Per aix, el feminisme vol fer evolucionar aquesta mentalitat. I ja toca que aix arribe a la societat. El 1789 les dones no sn anomenades en la Declaraci dels Drets de lHome i el Ciutad, se suposava que els drets eren universals per aquesta universalitat no incloa les dones que tamb eren persones com els homes. Entre les feministes, trobem Elisabeth Cady Staton (1815-1902) qui va ser una activista estadounidenca, abolicionista i figura destacada del moviment feminista. Denunci les injus- tcies que patien les dones. Desprs de dos segles lluitant per la igualtat entre homes i dones, hui en dia es produeix una discriminaci a les dones en moltes ocasions com, per exemple, als anuncis de cotxes on utilitzen la dona com un objecte. A hores dara, shan creat diverses organitzacions per prevenir i ajudar a dones agredides per la seua parella. En la meua opini, la discriminaci entre dones i homes sha de solucionar i reivindicar. Lactitud masclista sha anat transmetent generaci rere generaci per si fem utilitzar la ra s molt injust per a les dones que al final fan cas a les ordres de lhome. Hem de lluitar per una igualtat doportunitats, salaris, llibertats, drets Tots sm iguals i, per tant, aquesta igualtat shaur de respectar en tots els aspectes. Izabela Kazmierczak 4t ESO REFLEXI FILOSFICA: EL FEMINISME 10. KARPE DIES 21KARPE DIES 21 TROBADA DESCOLES EN VALENCI 2015 A GODELLA El passat dia 26 dabril, lendem de la diada valenciana del 25 dabril (commemoraci de la batalla dAlmansa ) tingu lloc la tra- dicional TROBADA DESCOLES EN VALENCI. La participaci del nostre centre va ser un xit total. Des de primera hora del mat la Xaranga ( grcies a la professora de msica Pilar Pellicer ) i els msics acompanyaren la cercavila. Desprs tingueren llocs els nostres tallers. Enguany el vam fer destampaci de formes geo- mtriques. Lallau de xiquets va ser constant i el mat pass molt de pressa. Grcies, especialment als alumnes de 1r dESO i a totes les persones participants en la diada i fins lany vinent que, sembla, podria organitzar-se a la localitat del Puig. 11. KARPE DIES 21KARPE DIES 21 TROBADA DESCOLES EN VALENCI 2015 A GODELLA 12. KARPE DIES 21 - QU S ATZEMBLA? COM VA NIXER? -Atzembla s un grup de rock, ska i punk en valenci de lHorta. Atzembla naix lany 2007 a Montcada i Alfara, i poc a poc sha anat fent gran fins arribar a ser com el coneixem hui en dia. Actualment som 10 persones de distints pobles de lHorta Nord. -DON VE EL NOM DATZEMBLA? -El nom ve de Rafa, el dolaina. Just va coincidir que Rafa en el moment danomenar aquest projecte estava llegint Les mil i una nits, i en un dels contes apareixia la paraula i li va fer grcia. Ho va consultar amb la resta del grup i van decidir posar el nom. Atzembla vol dir bstia de carrega, ja siga un bou, un ase, etc. -QUANTES PERSONES FORMEU EL GRUP? -En som 10. A la veu ngel, a la guitarra i 2es veus Fran (que tamb s membre dAtupa), al baix i als cors Mi- quel, a la guitarra principal Pedro, a la dolaina Rafa, al teclat Carles, a la bateria Morales, a la trompeta Manu, i finalment als trombons Joan i jo. -S QUE NO ESTS DES DELS INICIS DEL GRUP, COM VAS ENTRAR A ATZEMBLA? -B doncs s una llarga histria. Jo anava al conservatori amb Miquel, el baixista (que tamb toca la trompa). Un dia em va cridar i em va dir que el seu tromb se nanava dErasmus a Alemanya i que els feia falta un tromb substitut mentre Joan estiguera fora, fins gener. Per suposat ni sem va passar pel cap dir que no, ja que Atzembla era un grup que jo admirava des de feia un temps. Vaig comenar el que, en principi, seria una estada curta. Per Joan va allargar lErasmus fins a juliol, i aix volia dir que jo passaria tot un any amb aquesta gent. Arribat el dia que Joan torn i jo me nanava, vam decidir que potser estaria b incorporar un segon tromb al grup, ja que serviria per fer segones veus, tal com ha fet la Gossa Sorda al seu ltim disc. Aix que em vaig quedar al grup. -HEU VIATJAT MOLT, A QUINS LLOCS HEU TOCAT? COM VOS REBEN A CATALUNYA? I A JAN, QUE NO PARLEN CATAL? -Hem tocat a Euskal Herria, a Catalunya, a Galcia, a la Franja de Ponent, a Frana (lanomenat Pas Basc francs) i, com no, al Pas Valenci. A Catalunya ens reben especialment b, ja que grcies a aquesta gira, anomenada El Tour Viatge, hem pujat bastant al Principat. Per tant, les acollides a Catalunya sn molt bones. El cas de Jan va ser ben curis tant per a mi com per a la resta del grup. Per a mi va ser el primer concert que tocava amb Atzembla, aix que ja us podeu imaginar els nervis i les ganes alhora. Per tamb va ser es- trany que comptaren amb nosaltres, ja que no sabem com podem encaixar en un lloc on no parlen catal. Per finalment va ser un concert molt divertit, ja que els assistents se sabien les nostres canons (i fins i tot el seu significat), i escoltar parlar a un andals amb un accent especialment tancat va ser genial. -QUINA RELACI TENIU AMB ALTRES GRUPS EN VALENCI? I AMB ATUPA? AMB QUINS ALTRES GRUPS TAGRADARIA TOCAR? -El mn de la msica en valenci s una gran famlia, on ens coneixem tots a tots i som molt amics els uns dels altres. Per s veritat que amb Atupa tenim una relaci especial, ja que sn amics de tota la vida, com- panys de classe i de festa. Mireu fins on arriba aquesta uni que Fran, guitarra i veu, est en tots dos grups alhora. Fins i tot tenim un grup de Whatsapp amb els membres de tots dos grups que sanomena Atzupa. Amb un grup que sempre havia desitjat tocar s amb Obrint Pas, per aquest somni el vaig complir el passat maig quan vaig tocar en els tres ltims concerts que el grup va fer al Teatre Principal de Valncia, on vaig com- partir escenari amb Pep Gimeno El Botifarra, Al Tall o Miquel Gil. Impressionant, sense paraules per des- criure-ho. UN GRUP DE MSICA BEN NOSTRE: 13. KARPE DIES 21 -QUIN S EL CONCERT QUE MS THA AGRADAT? -Estic entre dos. El novembre de lany passat vam tocar a Vinalesa al concert de comiat dObrint Pas a lHorta Nord. Vam tocar Orxata Sound System, Atzembla i Obrint Pas. Va ser un concert molt bonic, ja que hi havia moltssima gent de pblic, i a ms mho vaig passar molt b als concerts dObrint Pas i dOrxata. Laltre que magrad molt va ser el concert que vam tocar a Albuixec. El fet de tocar al meu poble, amb els meus amics i vens al pblic, va ser una sensaci espectacular. A ms, era el primer concert que no feia com a provisional (com li agradava dir a Pedro), sin com a fix. -QUINS PROJECTES DE FUTUR TENIU EN MENT? -Doncs estem fent noves canons perqu volem traure un CD lany que ve. -I TU QU? COM PORTES AIX DESTUDIAR I TOCAR ALHORA? QUIN FUTUR PENSES QUE TENS AL GRUP? Al grup ja sc fix, aix que ac estarem fins al final. Estudiar i tocar alhora es fa difcil, ja que molts concerts sn fora i per tant mhe de perdre classes de la universitat; o li he de dedicar hores a estudiar tromb, a estudiar la carrera, a assajar en la banda del poble i en el grup (macabe dadonar que estic molt enfeinat). Per amb una bona distribuci del temps dna per a fer tot i ms. -QUINA S LA SITUACI DE LA MSICA EN VALENCI? PENSES QUE HI HA UN BOOM DE GRUPS, DISCOS, PREMIS, CONCERTS, ETC? -La msica en valenci es troba millor que mai grcies a que grups com Obrint Pas, La gossa sorda, Atupa, Aspencat o Orxata lhan feta coneguda. Pense que hi ha un boom positiu, ja que est permetent que la nostra cultura i la nostra llengua cresquen. Festivals com el Festivern o el Feslloch (100% re- comanable anar) han ajudat molt a a, i tamb associacions com Escola Valenciana o Acci Cultural del Pas Valenci. -FINALMENT, QUIN CONSELL DONARIES ALS XICS I LES XIQUES QUE COMENCEN EN AQUEST MN? -Que no tinguen vergonya de presentar-se a concursos o danar a parlar als ajuntaments i associa- cions. Per desgrcia lactual govern de la Generalitat Valenciana no ajuda, ms b intenta dinamitar, aix com tampoc ho feia la nostra televisi Canal 9. Fins que aquest panorama canvie el que compta s lacci dels grups i de les associacions per fer-se escoltar. Aix que ja sabeu! Parleu amb linstitut, amb lajuntament o en els ateneus i casals i a organitzar concerts i concursos! MIREIA SARAGOSS 2n ESOB ( Lentrevistat s Sergi Saragoss, exalumne del nostre institut ). 14. KARPE DIES 21 TALLER A LA BENEFICNCIA El taller mha agradat molt. Hem aprs a fer anells com feien els ibers. Lanell que hem fet es troba en aquest museu i es trob en los Villares. MUSEU IBRIC MONEDES La ciutat on shan trobat ms monedes s Sagunt espe- cficament a Arse. Les monedes sinventaren en la costa grega dsia cap al 625 aC. La majoria de monedes es trobaren a los Villares i a la Bastida de les Alcusses.Les monedes a ligual que ara,segons com, costaven un preu o un altre. CERMICA Al final del segle III a.C. apareix la cermica. Els ibers feien cermica en les seues cases, tamb la compraven i la venien. La cermica amb dibuixos expressava coses i sanome- nava decoraci narrativa. Grcies a la cermica es pot saber com era la vestimenta dels homes i de les dones en aquell segle, les seues accions quotidianes... ENTERRAMENTS La gent quan moria, era cremada amb foc passant per un ritual en el qual les persones ms importants eren cremades vestides i amb les seues pertinences. Les cendres que sobraven es collocaven en un gerro. Els xiquets menors dun any eren collocats en un gerro que desprs se soterrava a terra sota la seua casa. JOIERIA IBRICA , FIGURETES I ESPA- SES. Les joies es feien amb pasta de vidre (com ara collars o perfums...).Moltes de les figuretes eren de bronze i es feien com a agrament a les divinitats. VESTIMENTA La vestimenta era senzilla i es coneix grcies a algunes peces de cermica. Els homes anaven vestits amb armadures, i les dones amb vestits acampanats i llargs. Les dones tamb anaven amb els ulls pintats. MOIXENT A Moixent se situava una gran ciutat ibera, amb 4 portes. Shan trobat armadures de ca- valls. Una de les 4 portes, va ser cremada amb un ritual. Junt a la porta cremada hi havia 5 es- pases de 5 persones importants FIGURETES IBERES IMPORTANTS La Dama dElx : Escultura de pedra calcria . Pareix que representa una dama (divinitat) que du arracades i collars. s datada al segle IV. El Cavaller de Moixent: s una figura de bronze que reprodueix un cavaller muntant a cavall OPINI Mha agradat molt, a ms la guia ho explicava molt b. s interessant saber com vivia la gent fa molt de temps , les joies que sus- aven...El taller era molt divertit. En general mha agradat molt. M A R I N A RUBIO GMIZ 1r ESO B Al mar els alumnes de primer dESO B i D anrem al Museu de Prehistria de Valncia. All pogurem assistir a un taller on frem un anell i desprs frem una volta al museu . Ens van explicar qui eren el Ibers, on viven... en aquest treball explique la nostra visita. 15. KARPE DIES 21 OUR TRIP TO BROADSTAIRS, ENGLAND On the 20th of April, some students of third of ESO went to England. When we were on the plane, all of us were so ner- vous and excited! After a lot of hours travelling by plane and bus, we arrived in Broadstairs, and our families were waiting for us to take us to our houses. The lessons in the English Centre were very funny, and we enjoyed all of them. Our teachers were really good and they organized games and excursions for us. In the centre there were some Italian students and other students from Murcia! The experience of living in an English house with English people was one of the best things in the trip, sometimes living with them was very funny! We learned a lot of English and how they live in a different way from us. The "London day" was the best thing of all! We had a very good time. The leader of the activity, Adrian, was very funny, and all students and teachers enjoyed so much this day. We visited some of the most popular places and took a lot of pho- tos! I miss the English days and all the people from there. I hope someday I'll return to London. I'll never forget this trip! By Vernica Fernndez, 3rd A 16. KARPE DIES 21 LA GAULLIBRIE RCITAL: Pomes d'Antonio Machado Le 23 avril pour la fte du livre, les lves de 1Batx de Franais, Grec et Castillan ont rcit des pomes dAntonio Mac- hado et les lves de franais en ont traduit pour loccasion une slection. SOLITUDES. Je rve des chemins de l'aprs-midi. Des collines dores, des verts sapins, des poussireux chnes!... O cette route ira? Je chante, voyageur sur la route tout au long du sentier... Le soleil se couche. Au coeur j'avais l'pine d'une passion; J'ai russi l'arracher un jour Je ne sens plus mon coeur. Et tout le domaine un moment devient silencieux et sombre, maussade. Le vent s'coute dans les peupliers de la rivire. La soire devient sombre, et la route qui serpente et blanchit faiblement, se trouble et disparat. Mon chant gmit nouveau: Aige pine dore qui pourrait te sentir dans mon coeur enfonce (Traduction: Eva Bolivar 1Batx Franais) Rencontres - concours de thtre 2015 de lAPFV (Association des Professeurs de Franais de Va- lencia): Les lves de 1ESO option Franais ont as- sist aux 7 reprsentations thtrales de 80 ca- marades dESO et Bachillerato dautres tablissements le 29 avril au lyce Benlliure. Voici leurs impressions: SOLEIL DHIVER Il est midi, un parc, hiver chemins blancs symtriques monticules et des branches squelettiques. Sous un pot d'orangers est peint sur la jardinire un vert palmier. Un vieil petit homme dit, sa vieille-cape : le soleil quelle beaut le soleil ! Les enfants jouent. L'eau de la fontaine glisse, coule et rve lche, presque muette la verdtre pierre. ( Traduction : Aitor Mansilla,1rBatx) 17. LA GAULLIBRIE Pourquoi? Parce que Productions potiques des lves de 1 qui ont crit des cadavres exquis avec la structure Pourquoi ?/parce que. Place limagination surraliste 18. KARPE DIES 21 Las matemticas tambin son divertidas. APN CAPN ZAPN AMANICANO Andrs era un nio de 13 aos al que le encantaba leer y aprender sobre caballera. Un da, Andrs vio que un libro que lea todos los das no estaba en su lugar y desvi la mirada a un chico mayor que l que lo estaba leyendo. Se acerc para pedrselo pero el chico le estaba esperando. -He visto la pasin con la que lees este libro y te gustara unirte a una cofrada de los caballeros errantes? -Me encantara- respondi Andrs secamente. El chico llamado Perceval le incluy en el grupo haciendo un juramento y le explicaron que esa cofrada ayudaba al espritu de Merln intercambiando su energa, si Merln va a la poca del presente, alguien del presente debe ir a la poca de Merln. Cuando le toc sustituirle tena que ir a Castilla. Para ir deba decir Monmouth, mil ciento treinta y cuatro y para volver lo mismo pero en el idioma del lugar donde haba ido.Por medio de varias pistas debes descubrir el enigmtico sistema de numeracin para que Andrs pueda regresar. Aqu tienes una ayuda con lo que hemos descubierto nosotros: EXPOSICI DONES PINTORES DEL SEGLE XIX DURANT ELS MESOS DABRIL I MAIG ENS HA VISITAT AQUESTA MOSTRA DE DONES PINTORES DEL SEGLE XIX A LENTRADA DE LINSTITUT 19. KARPE DIES 21 EL CASTELL DALBALAT TOMS ALBERT DALBUIXECH REI EN JAUME DE FOIOS MARE DE DU DEL PATROCINI DE FOIOS ELS NOSTRES FUTURS ALUMNES Abril s el mes de les visites dels futurs alumnes del nostre institut, ac tenim els primers dESO del curs vinent. BENVINGUTS A TOTS!!! 20. Alumnes de 4t dESO A,B,C,PDC i 2n de PQPI