Boirina 2009

Nº 4 – Curs 2008/09

Revista Escolar Comunitat Educativa Ceip Pràctiques II

L’AIGUA ÉS VIDA

Λα Βοιρινα. Revista del Ceip Pràctiques II. Lleida

- 2 -

EDItorial Des de l’escola entenem l’aprenentatge com un procés constructiu en el qual els que aprenen són protagonistes de la seva pròpia adquisició de coneixements, alhora que també el considerem com un procés social que es basa en les relacions interpersonals. Partint d’aquestes premises, procurem que els alumnes es relacionin entre ells i siguin partíceps de les diferents activitats educatives; però també som els mestres i les mestres els que realitzem una preparació conjunta i consensuada de tot el que esdevé al centre, alhora que comptem amb els serveis externs que ens assessoren i amb el suport de les famílies com a pilar fonamental per donar confiança al treball que desenvolupem. Com a grup de persones que compartim una preocupació i un interès comú al voltant de l’educació, pensem que és fonamental treballar aspectes que donin una vessant cultural i social a l’escola. Oferir un model d’escola oberta a l’entorn, participativa, democràtica, ... on tota la comunitat sumi esforços per aconseguir l’escola que volem, és garantia de progrés i facilita l’adaptació als canvis que s’aniran succeint. La revista que us presentem pretén ser el reflex d’aquest esforç compartit durant el curs. Equip Directiu

SUMARISUMARISUMARISUMARI Editorial Espai Entrevista

• Entrevista a la Sra. Montse Molet Espai obert: Articles d’opinió

• Dinem a l’escola • Noves tecnologies i educació

Projectes de Centre

� La Biblioteca � Escola Associada a la UNESCO � Agenda 21 � Convivència � Projecte global de centre: L’aigua � Projecte Comenius � Projecte d’Innovació en llengües estrangeres

Salut i Escola

� Internet Segura Espai artístic

� Aprenem a mirar � El teatre ens fa grans � Ens visita Miquel Mont � Leandre Cristòfol � La nostra escola i la música

Entorn i Escola

� ONG: Creu Roja i UNICEF � Descobrim Jaume I el Conqueridor � La Sra. Maria Burgués visita l’escola � Instituts de zona i Facultat de Medicina

Esport i Escola

� Fem esport � Esport extraescolar

Sortides Notícies Breus Passatemps

EQUIP DE REDACCIÓEQUIP DE REDACCIÓEQUIP DE REDACCIÓEQUIP DE REDACCIÓ Comunitat Educativa CEIP PRÀCTIQUES II

Espai entrevista.


- 3 -

Montse Molet 1-Ens podria explicar en què consisteix la seva feina aquí a l’escola? La meva feina és ajudar als nens que tenen un retard en el llenguatge o en la parla. La valoració d’aquests alumnes es fa amb el tutor, la psicòloga i després van al CREDA-Lleida (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). 2-Què i com es va decidir dedicar-se a aquesta feina? Doncs jo volia ser infermera i per circumstàncies vaig acabar estudiant Magisteri d’Educació Infantil i un postgrau de 2 anys logopèdia quan encara no se’n parlava gaire. 3-Es va trobar amb alguna dificultat als inicis de començar a treballar? En principi no. El que t’ensenya és l’experiència i la pràctica, tot i que algunes vegades vaig haver d’anar a treballar lluny de casa. 4-Com és que va escollir treballar de logopeda en aquesta escola? No ho vaig escollir, depèn de la demanda de nens que requereixin ajut però, m’anava bé estar en aquesta escola. Ara ja fa uns 8 o 9 anys que hi treballo. 5-Quins tipus d’alumnes dóna atenció vostè en la seva feina? Són nens que tenen un retard en el llenguatge, tenen dificultats per parlar i els hi costa comunicar-se. 6-És molt difícil ensenyar a les persones que no saben parlar bé? No perquè en un principi com que hi senten bé, sol els has d’ajudar una mica a què agafin confiança. 8-El seu treball és molt important per alguns nens/es d’aquesta escola, treballa en algun altre centre? Sí al CEIP Joan Maragall i al Sant Jaume, tot i que al Pràctiques II és on més nens atenc. 9-Ens podria explicar algun mètode què fa servir vostè per treballar amb els nens? Faig servir molts materials visuals, estímuls sonors per a l’estimulació auditiva però sobretot, mètodes orals. Normalment, si han tingut una correcta estimulació primerenca, a la vostra edat ja tenen les estratègies necessàries per comunicar-se. 10-Algun nen/a amb qui hagi treballat li ha dit que de gran volia ser logopeda? No, ja que encara són molt petits, el que volen és jugar i no saben encara prou bé el que volen ser de grans.

Espai obert.


- 4 -

AMPA DINEM A L’ESCOLA Cada cop, són més els infants que fan ús del servei de menjador, fent l’àpat més important del dia a l’escola. És per aquest motiu que nosaltres com a pares responsables del servei de menjador que s’ofereix a l’escola, intentem planificar uns menús adequats per a què els nostres fills i filles segueixin una alimentació saludable i equilibrada, que els aporti els nutrients necessaris per cada edat, sexe o activitat física i també certa flexibilitat en la varietat dels aliments, de manera que quedin atesos tots els alumnes, incloïen aquells amb necessitats específiques com malalties, al·lèrgies, conviccions religioses.... Cal destacar l’elaboració pròpia d’alguns aliments sense gluten, entre d’altres. El temps de dinar, a més a més, també es pot concebre com un moment apte per educar, marcant unes normes mínimes i coherents, per contribuir en l’adquisició d’hàbits dietètics i d’higiene correctes. Cal potenciar també actituds de respecte i fomentar un comportament adequat al menjador, treballant hàbits de socialització amb els companys i companyes, i els adults que comparteixen amb ells aquests moments. Per aconseguir tots aquests objectius al servei de menjador hi ha un equip de 2 cuineres, 2 auxiliars, 17 monitores, 1 coordinadora i la col·laboració de 2 components de l’A.M.P.A com a responsables. Des del mes de setembre estem treballant amb molta il·lusió i esforç per millorar aquest servei, tant en la introducció d’aliments diferents i més variats, com en la redistribució de tasques del monitoratge amb la incorporació de nous membres, per tal de reforçar l’atenció cap als nens i nenes que més ho necessitin i també amb la instauració de nous hàbits higiènics com és el respatllar-se les dents i rentar-se les mans després de l’àpat. Des del servei de menjador, creiem que l’escola és una part molt important en l’educació dels nostres fills i filles, però el paper que hi juga la família és fonamental, de fet és el model on els nens i nenes es veuen reflectits. Dins la família hem de començar a educar als infants en uns bons hàbits d’alimentació perquè aquests siguin continuats a l’escola. Així doncs, família i escola hem de treballar conjuntament per tal d’aconseguir que el servei de menjador vagi millorant, per això us animem a donar opinions i propostes.

Espai obert.


- 5 -

NOVES TECNOLOGIES I EDUCACIÓ. Les tecnologies tenen una presència diària a les nostres vides, a casa, a l’empresa i al carrer. Els ordinadors són eines quotidianes de treball, i en el món de l’escola també ho són d’aprenentatge. Però quin és l’ ús que en fem en realitat a les nostres aules?. Les TIC són treballades a l’escola, en primer lloc, com a matèria transversal o com un àmbit d’estudi interdisciplinari. Es tracta de conèixer l’eina, aprendre com funcionen alguns programes, conèixer la xarxa, tenir en definitiva habilitats tecnològiques bàsiques per tractar la informació. Per altra banda, les tecnologies són utilitzades també a l’escola de forma instrumental, per tal de treballar en altres matèries i com a suport per assolir els objectius més acadèmics. El professorat cada cop va incorporant més programes i recursos educatius TIC, tot i éssent sabedors que hem de fer esforços en la seva aplicació més des del punt de vista didàctic i pedagògic. Ens complau poder dir, des de l’equip de coordinació de cicles, que aquest curs escolar l’ ús de les TIC ha adquirit un pes especial. Tallers com “We are water”, “Còmic per la convivència i la Pau”, .... en són un exemple. Aprofitar el recurs per ajudar als nostres nens i nenes a utilitzar d’altres formes d’expressió, comunicació i de relació amb el seu entorn i amb les altres persones, donen més significat a l’aprenentatge.

Vivim en un moment de canvi cultural on la informació passa de ser textual a ser merament audiovisual i on hem d’estar preparats no només per rebre-la sinó també per conèixer realitats, ser crítics amb el que ens arriba i ser capaços de comunicar-nos i crear nova informació. Cal tenir en compte la tecnologia i destinar-la al servei de l’educació.

Projectes de Centre.


- 6 -

BIBLIOTECA.

Aquest curs, des de la Biblioteca, i seguint amb el nostre interès i compromís de fomentar el gust per la lectura, hem organitzat la visita de l’escriptora MAITE CARRANZA. El passat dimecres, 25 de febrer, gràcies al programa “Itineraris de lectura” que ofereix la Institució de les Lletres Catalanes, vam rebre la visita d’aquesta escriptora. Maite Carranza és autora, entre d’altres, dels llibres que els alumnes de cinquè i segon curs han llegit: Quieres ser el novio de mi hermana? i En Maurici Serrell Suat. Per tal de fer-li un bon acolliment, al vestíbul de l’escola vam penjar un gran cartell per anunciar la seva visita.

A la Biblioteca, vam exposar part del treball realitzat envers els llibres treballats i al llarg de tot el mes de febrer , hi va haver una petita exposició de llibres de l’autora. Tots els alumnes van poder fer-li preguntes, que la Maite anava contestant amb molt de gust. Va signar llibres a tots els que li ho van demanar.

Finalment, i per acomiadar-la, els nens i nenes de segon la van felicitar cantant-li “Moltes Felicitats” i li van regalar una planta en nom de tota l’escola, ja que era el seu aniversari.


- 7 -

AIXÍ VAN VIURE ELS NENS I NENES DE SEGON LA VISITA DE L’ESCRIPTORA MAITE CARRANZA A LA NOSTRA ESCOLA



- 8 -

ESCOLES ASSOCIADES A LA UNESCO.

Aquest any, per segon cop consecutiu, les escoles Associades a la UNESCO de Lleida (CEIP Joc de la Bola, IES Ronda, Lestonac-L’Ensenyança i CEIP Pràctiques 2), hem treballat conjuntament un projecte que té com a acte central el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Amb el lema: “Construint ponts, trencant fronteres. 60 anys de la Declaració dels Drets Humans”, vam començar un treball on va tenir cabuda un seguit d’activitats que van començar el 10 de desembre, dia de la celebració dels 60 è aniversari dels Drets Humans, fins a l’abril amb la cloenda de l’exposició a la Biblioteca Pública de Lleida dels 30 cartells commemoratius, redactats i il·lustrats per nens i nenes de diferents edats.

Vam portar a terme una sèrie de activitats que van tenir com a principal objectiu apropar el significat, vocabulari i expressions dels drets humans redactats pels adults al món dels infants. Dins d’aquestes activitats es van fer tallers on es van confeccionar murals, també es van fer activitats lúdiques amb la Creu Roja. Els més petits van ésser introduïts en aquest món mitjançant contes, i els més grans a través de resolució de situacions reals i de dilemes.

L’acte central i conjunt de totes les escoles es va dur a terme al Pavelló Onze de Setembre, el dia 30 de gener , on cada centre educatiu va realitzar una activitat: de música, de teatre, etc... tenint com a eix vertebrador la Pau i els Drets Humans.



- 9 -

Agenda 21. Què és l'Agenda 21 de Lleida? L'Agenda 21 Escolar vol facilitar la implicació dels centres escolars en el projecte planetari de construir un món més sostenible, començant per la intervenció en l'entorn més proper.

El nostre tema de treball en l’Agenda 21 és “El nostre pati escolar” on els camps d’estudi són: l’hort ecològic, l’estudi dels arbres del pati (en tenim més de VINT espècies diferents), i la recollida selectiva de paper.

Des del nostre centre hem assolit la proposta iniciada el curs anterior de l’hort ecològic, amb la participació de tots els nivells educatius, amb molta il·lusió, ganes i responsabilitat.

S’han organitzat les tasques pròpies de l’hort, generals i concretes de cada cicle i la seva temporalització: neteja i prepa ració del terreny, sembra o plantació, tasques de manteniment, reg, neteja de males herbes, col·locació d’espantaocells, recol·lecció dels productes més primerencs, maduixes, enciams ...

Cal destacar la continuació de la iniciativa, començada el curs anterior 2007-08, de plantar dos arbres per la promoció que acaba sisè. Aquest curs, com a record de la seva estada al centre escolar. Felicitats a tots i a totes!.

En la recollida selectiva del paper hem millorat la seva eficàcia amb les papereres, grans i petites, rebudes des de la Paeria (juntament amb el contenidor de paper blau), i distribuïdes per totes les aules i dependències del Centre. El proper curs escolar esperem poder donar xifres i gràfiques d’aquesta activitat.


- 10 -


PROJECTE CONVIVÈNCIA Per afavorir unes bones relacions en la vida de l’escola, hem continuat treballant les normes de convivència com a pautes necessàries per al bon funcionament. Ho hem fet dins l’espai de tutoria, però també en les diferents àrees i activitats del centre. Per això hem aprofitat les festes i celebracions per treballar els valors de la pau, de l’amistat, del diàleg, del compartir, de l’ajuda, de la tolerància, del respecte, ... i volem destacar el treball fet en dos tallers de plàstica: “Sopa de pedres” i “Un còmic per a la convivència i la pau”. Aquest últim ha rebut el 1r premi del XII Premi Liceu Escolar d’Educació Plàstica promogut per l’Ajuntament de Lleida i que està inspirat en la cultura de la pau. “Un còmic per a la convivència i la pau“ parteix del diàleg com a mitjà per resoldre els conflictes: dialogar per comprendre l’entorn personal i social i l’elaboració de les normes de convivència. A través de realitzar un còmic, on el protagonista és el propi alumnat, es simulen aspectes per la millora de la convivència diària: col.laboració, respecte, acceptació de la pluralitat, ...

“Sopa de pedres” (conte adaptat per Xesco Boix) treballa el valor de la cooperació, la solidaritat i el saber compartir amb els altres. Per aquests valors que fomenten la pau, va ser destacat aquest cantautor català per a nens i nenes.


- 11 -


L’AIGUA COM A PROJECTE GLOBAL DE CENTRE.

El tema de l’ aigua, ha estat un dels eixos principals en els diferents projectes de centre i en d’altres activitats organitzades al llarg del curs. Els nens i nenes de l’escola ens van mostrar en l’exposició “L’AIGUA ÉS VIDA” un recull de tots els seus Treballs.

El riu, un element fantàstic per acostar als nens més petits a l’estudi i observar ànecs, cigonyes, serps d’aigua...

Els nens del cicle Inicial recullen mostres del nostre riu. Tot, amb la finalitat d’observar, experimentar... i veure la importància del riu per la nostra vida.

“Experimentem amb l’aigua” ha estat el projecte interdisciplinar que el Cicle Mitjà ha realitzat envers l’aigua. Tot estudiant Arquímedes han experimentat envers el concepte de flotació. Tanmateix s’han acostat a la història dels nostres raiers, veritables protagonistes de la història del riu Segre.

“A cinquè hem fet el Projecte de l’AIGUA AL MÓN”. Consistia en triar un lloc del món o alguna cosa que estigués relacionada amb l’aigua. Un cop elegit el tema sobre el què treballar, vam buscar informació ( en llibres o internet) i fotografies. Amb tota la informació es va fer un buidat i ens vam quedar amb el més important. Tot això ho vam enganxar amb una cartolina i també vam fer un muntatge audiovisual. Quan vam


- 12 -

acabar el projecte, vam veure que l’esforç que havíem fet havia donat molts bons resultats” (Cicle superior).

En els tallers, els nens d’ Educació Infantil han experimentat amb l’aigua tot afegint diferents substàncies líquides i sòlides, alhora que també han après el cicle de l’aigua. En el taller “Los sonidos del agua” els nens del Cicle Inicial han acampanyat els sons de l’aigua tot fent ones, cascades, gotes de pluja...amb el seu cos “L’ Agència Catalana de l’ Aigua (ACA) molt amablement ens va oferir diferents tríptics i una exposició itinerant per entendre més bé la importància de l’aigua. Vam poder escoltar la conferència del Sr. Lorenzo Correa, enginyer de l’ACA, a qui donem les gràcies per explicar-nos molt bé quin paper té l’aigua en el nostre planeta i com plegats hem de treballar pel seu ús sostenible” ( C.Mitjà i C.Superior)


- 13 -


COMENIUS: WATER IS LIFE.. Aquest curs les activitats que compartim amb les altres quatre escoles europees giren al voltant de l’aigua. TALLERS:

� A Cicle Superior hem treballat l’aigua al nostre entorn natural tot partint de la visita a l’estany d’Ivars i a la casa canal de Mollerussa; i comparant aquest paisatge amb el del desert d’Atacama a Xile.

� A Cicle Mitjà hem parlat sobre els usos de l’aigua i la dificultat que tenen alguns països en desenvolupament per accedir a l’aigua potable. Amb parelles hem confegit diferent collage.

� A Cicle Inicial hem conegut diferents situacions arreu del món en relació a la disponibilitat d’aigua potable per a la població; hem après un poema i una cançó sobre la importància d’aquest recurs, alhora que hem elaborat una disfressa i un pòster.

ENGLISH LESSONS: � A quart de primària hem treballat l’aigua com a generadora del temps

atmosfèric, dels paisatges que generen, estacions de l’any, com a part de la nostra dieta...

� A primer i segon de primària hem volgut conèixer la vida de dos animals que habiten dins l’entorn natural del riu Segre: l’ànec collverd i la granota, tot treballant vocabulari bàsic relacionat amb aquests éssers vius.

� Al Cicle Superior hem treballat l’aigua tot relacionant-la amb la salut .


- 14 -


INNOVACIÓ EN LLENGÜES ESTRANGERES.

El Projecte d’innovació en Llengua Anglesa “Health education” s’ha centrat en l’aigua i la salut, donat que l’aigua és el tema monogràfic que aquest curs escolar treballem a l’escola. Així en el Cicle Superior les noves unitats didàctiques són:

• Water is health. • Water and environment

Vam iniciar aquestes unitats didàctiques prenent com a motivació la celebració del dia mundial de l’aigua . A cinquè hem treballat i parlat sobre l’hàbit de beure aigua, hàbits d’higiene i esports d’aigua. A 6è hem tractat sobre l’abastiment d’aigua i condicions sanitàries de països en desenvolupament i els objectius de desenvolupament del Mil·lenni. En ambdós cursos hem fet enquestes sobre l’aigua i hàbits de la nostra vida quotidiana, que hem representat en gràfics i hem interpretat.


- 15 -

Gràfics sobre l’aigua i hàbits quotidians saludables

Els dos tallers de plàstica en Llengua Anglesa al Cicle Mitjà han estat: 1.- We are water . Utilitzant fotografies digitals realitzades pels propis alumnes i aplicant TIC s’ha confegit una foto més gran.

2.- Water and well-being. En aquest taller hem raonat perquè l’aigua és important per nosaltres. A partir dels documentals In search of water i Washing the water, per parelles, s’han elaborat cartells mitjançant la tècnica del collage representat alguna escena dels documentals.

Al Cicle Superior hem fet dos tallers en llengua anglesa: Water, landscape and me. Després de la visita a la casa canal de Mollerussa s’ha reflexionat sobre

SURVEY: WATER AND EVERYDAY HABITSGRAPH 3 : THE WATER DRINKING HABIT

Q 4.- During a meal , What do you usually drink?

at first break

at second break

at all breaks

rarely

REPORT

Sixteen out of ninety-six pupils usually drinkwater, eight pupilsusually drink juice,onepupil usually drinksfizzy drinks, eleven pupils usually drink milkand one pupil usuallydrinks nothing during a meal

SURVEY: WATER AND EVERYDAY HABITSGRAPH 5 : WATER AND HYGIENE HABITSQ 6.-Do you wash fruit well before eating it? Q 7.-Do you wash your hands before mealsQ 8.-Do you wash your hands after going to the toilette?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Question 6 Question 7 Question 8

neversometimesalways

REPORTAbout 64% of the pupilsalways wash fruit wellbefore eating it, 27% ofthe pupils sometimes washfruit well before eating it, but 9% of the pupils neverwash fruit well beforeeating it.

About 74% of the pupilsalways wash their handsbefore meals and aftergoing to the toilet, while26% of the pupilssometimes do it


- 16 -

la importància de l’aigua com a element transformador del paisatge i s’ha comparat la situació de l’Urgell abans de la construcció del canal amb la d’altres indrets desèrtics com el desert d’Atacama. Free time and well-being. Hem parlat sobre la utilització del temps de lleure . Han

fet dibuixos sobre l’activitat de lleure que gaudeixen més i n’han pintat una amb colors freds i l’altra amb colors calents per comparar-les

Salut i Escola.

INTERNET SEGURA. En els darrers anys som conscients de l’alt increment del temps que nens i nenes de determinades edats dediquen a l’ús de l’ordinador. És cert que a l’escola se’ls demana que facin recerca per fer determinades activitats i treballs al llarg del curs, però no és menys veritat que cada vegada apareixen més novetats en el món de les TIC per a què els nostres alumnes s’engresquin a descobrir i investigar noves formes de relacionar-se: Messenger, Facebook, Megafloks, etc... És per això que des de l’escola ens vam plantejar la possibilitar de sol·licitar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i, en concret als Mossos d’Esquadra, que dins el Programa Internet Segura vinguessin a parlar amb els nens i nenes del Cicle Superior per aconsellar-los, ensenyar-los i alertar-los sobre la correcta utilització d’aquest mitjà. La visita va ser molt profitosa i si alguns nens i nenes ja sabien moltes coses sobre seguretat a Internet, molts altres feien cares de sorpresa en alguns moments de la xerrada. Es va parlar de webs perilloses, de programes de pirateria en videos i música, de l’ús del Messenger, de la utilització de la càmera web, etc... El dia abans la mateixa xerrada es va fer pels pares i mares de tota l’escola que hi volguessin assistir. Va ser una trobada molt profitosa on tots van poder fer preguntes als dubtes que els neguitejaven. Els Mossos van quedar a la nostra disposició per a qualsevol qüestió.


- 17 -

Espai artístic.

APRENEM A MIRAR. Els nens i les nenes de sisè, en l’hora de sensibilitat artística, treballem el Projecte “Aprenem a mirar“. Gràcies al conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Lleida, signat el passat setembre, l’ Assumpció Vilaseca, mare de l’escola, ens juda a apropar-nos al món de l’arquitectura. També intervé una practicant de la Facultat de Ciències de l’Educació, que en fa l’observació i anàlisi de les activitats. Aquest projecte, que ha estat presentat en la III Jornada d’Innovació Educativa de les Terres de Lleida, té com a finalitat desenvolupar la intel·ligència espacial. Les activitats que es treballen se centren en l’espai escolar, casa seva i la ciutat.

Durant el primer trimestre van estar relacionades amb el color i la textura dels materials. L’alumnat va construir un cercle cromàtic i va manipular materials de diferents textures. Vam reflexionar sobre les sensacions que ens produeixen els colors. També van visionar imatges sobre la importància del color en els edificis actuals.

En el segon trimestre vam treballar la llum i l’ombra. Vam fer una observació de les finestres de l’espai escolar i sobretot del gran lluernari que hi ha a la part central. Després van crear un espai, amb una caixa, fent


- 18 -

obertures i experimentant nocions de llum i ombra que van comparar amb fotos d’espais reals. En el tercer trimestre fem una lectura de plànols i treballem com està orientada l’escola. També identifiquem diferents elements en el mapa de la ciutat i fem un recorregut amb fotos des de casa seva a l’escola.

En definitiva, com el seu nom indica, Aprenem a mirar ens ajuda a “mirar “ el món que ens envolta, per comprendre’l i interpretar-lo millor.

Espai artístic.

El teatre ens fa grans.

HHoollaa!! SSoomm eellss nneennss ii nneenneess ddee qquuaarrtt ccuurrss ii uuss ppaarrllaarreemm ddeell tteeaattrree aa llaa nnoossttrraa eessccoollaa.. AA nnoossaallttrreess eennss aaggrraaddaa mmoolltt eell tteeaattrree,, ppeerrqquuèè eennss ddóónnaa ll’’ooppoorrttuunniittaatt dd’’iinntteerrpprreettaarr eell ppaappeerr dd’’uunnaa aallttrraa ppeerrssoonnaa,, ééss uunnaa aaccttiivviittaatt mmoolltt ddiivveerrttiiddaa qquuee eennss aajjuuddaa aa ddoommiinnaarr llaa vveerrggoonnyyaa,, aa ppootteenncciiaarr llaa mmeemmòòrriiaa,, aa pprroonnuunncciiaarr bbéé lleess ppaarraauulleess ii ffrraasseess,, aa ppoossaarr--nnooss eenn eell lllloocc dd’’uunn aallttrree ii mmoolltteess aallttrreess ccoosseess.. DDuurraanntt eell pprriimmeerr ttrriimmeessttrree,, vvaamm ttrriiaarr eellss ccoonntteess ppooppuullaarrss:: HHaannsseell ii GGrreetteell,, eellss TTrreess PPoorrqquueettss,, eell GGaatt aammbb BBootteess,, llaa CCaappuuttxxeettaa VVeerrmmeellllaa ii eellss MMúússiiccss ddee BBrreemmeenn.. EEllss vvaamm aaddaappttaarr aall tteeaattrree,, eessccrriivviinntt eellss ddiiààlleeggss ii lleess aaccoottaacciioonnss ddee ll’’oobbrraa.. DDeesspprrééss vvaann aarrrriibbaarr eellss aassssaajjooss,, llaa mmeemmoorriittzzaacciióó ddeell tteexxtt,, eellss mmoovviimmeennttss,, llaa vvooccaalliittzzaacciióó,, llaa ddiicccciióó...... AAll sseeggoonn ttrriimmeessttrree,, qquuaann ttoott vvaa eessttaarr aa ppuunntt vvaamm rreepprreesseennttaarr lleess oobbrreess ppeerr aa ttoottss eellss ccuurrssooss ddee ll’’eessccoollaa.. CCaaddaa ddiimmeeccrreess ii ccaaddaa ddiivveennddrreess dduurraanntt uunnaa hhoorraa éérreemm llaa CCaappuuttxxeettaa,, HHaannsseell,, eell rreeii,, eell GGaatt aammbb BBootteess ii ttoottss eellss ppeerrssoonnaattggeess ddeellss ccoonntteess qquuee hhaavvííeemm ttrriiaatt.. AA pprriimmeerrss ddee jjuunnyy eessttrreennaarreemm lleess oobbrreess aa llaa ssaallaa ggrraann ddee ll’’AAuuddiittoorrii EEnnrriicc GGrraannaaddooss ddee LLlleeiiddaa ppeerr aa ttootteess lleess ffaammíílliieess.. UUnnaa eexxppeerriièènncciiaa qquuee eennss aajjuuddaarràà aa ffeerr--nnooss ggrraannss..


- 19 -

Espai artístic.

Ens visita Miquel Mont. Aquest curs, continuant amb el treball de l’àrea de sensibilitat artística que realitzem a partir de les obres exposades al centre d’ art “La Panera”, hem treballat l’ artista Miquel Mont i algunes de les obres que hem vist en la seva exposició “Afinitats electives”, on recull també obres d’ alguns artistes amics seus amb qui comparteix la seva manera d’ entendre l’ art. Mitjançant els tallers, al cicle inicial, hem treballat el color i el volum en l’ obra de Mont i hem realitzat les nostres pròpies obres d’ art a partir de l’ observació de les seves, utilitzant diferents materials i suports com caixes, cartró ploma, etc. Al cicle mitjà ho han fet amb suport de fusta, material molt present en les obres de Mont. Al cicle superior, en canvi, han treballat una obra d’ Emmanuelle Villard, obra dins l’ exposició de Mont on es juga amb el volum, la projecció plana i les simetries lliures.


- 20 -

A l’ escola s’ ha creat un “espai d’ art” on s’han pogut veure mostres de tots els treballs realitzats a partir de l’ estudi d’ aquest artista. A més a més hem tingut la sort de tenir-lo ben a prop perquè ens ha fet una visita a l’ escola i ha respost a les nostres preguntes i curiositats.

Entrevistem Miquel Mont Alumnes: Quan vas pensar que et dedicaries a ser artista? Mont: Als vint-i-cinc anys.


- 21 -

Alumnes: Com és que vas decidir viure a París? Mont: Aquí no es feien tantes exposicions i allí tenia més possibilitats d’ exposar i de que la gent conegués la meva obra. Alumnes: Algú de la teva família era artista com tú? Mont: No, però tenia una àvia concertista. Alumnes: Per què t’ agrada realitzar les teves obres amb tècnica bicolor? Mont: No sempre, de vegades en monocolor, simplifico les coses al màxim. Alumnes: Amb quins materials t’ agrada treballar? Mont: Treballo molt amb materials que pugui fabricar jo mateix: fusta, plàstics industrials, persiglas... Alumnes: Algú t’ ajuda a realitzar les teves obres? Mont: Una obra s’ alimenta de moltes coses, no és un procés individual. Alumnes: De totes les obres que has realitzat, en tens alguna de preferida? Mont: No en tinc cap, totes són preferides. En tot cas, tinc obres d’ altres artistes que m’ agraden molt. Des de l’ escola donem gràcies a Miquel Mont per haver-se apropat a nosaltres i haver-nos donat a conèixer la seva manera d’ entendre l’ art.

Espai artístic.

LEANDRE CRISTÒFOL.

Hem fet una entrevista a uns quants alumnes per tal de saber la seva impressió sobre el taller de l’escultor lleidatà Leandre Cristòfol.

- Què és el que més t’ha agradat del taller? Aïda: “El que més em va agradar va ser fer l’escultura, anar-la muntant i veure com poc a poc anava agafant la forma que jo volia.” Guillem: “Fer l’escultura i aprendre unes quantes coses sobre la vida i obra de l’escultor Leandre Cristòfol”.

- Què vas sentir mentre feies el taller? Marc: “Quan muntava l’estructura tenia la sensació que no quedaria bé i que es desmuntaria ràpidament, però al final va quedar molt bé.” Júlia: “Em va semblar divertit i em va agradar utilitzar coses que tenia per casa per fer l’escultura, així no es gasta tant material i alhora recicles.”

Què n’opines del taller? Ester: “Està molt bé perquè aprens a fer escultures i coses sobre la vida d’un escultor de Lleida.” Núria: “Crec que està molt bé perquè t’ensenya una altra manera de fer escultures. El reciclat és una nova manera de veure l’art, també queda molt bé i ho pot fer tothom.”


- 22 -

AAlluummnneess ddee CCiiccllee MMiittjjàà ffeenntt ll’’eessccuullttuurraa..

EEssccuullttuurraa ffeettaa ppeerr aalluummnneess ddee CCiiccllee IInniicciiaall..

Espai artístic.

La nostra escola i la música.. EEll ppaassssaatt ddiijjoouuss ddiiaa 77 ddee MMaaiigg ii ddiinnss ddeellss aacctteess pprreevviiss aa llaa FFeessttaa MMaajjoorr ddee LLlleeiiddaa,, llaa nnoossttrraa eessccoollaa vvaa ppaarrttiicciippaarr eenn llaa iinntteerrpprreettaacciióó ddee llaa ccaannttaattaa ““ HHaammeelliinn”” ((aammbb mmúússiiccaa ddee RRaammoonn AAnnddrreeuu ii lllleettrraa ddee FFeelliipp GGaallllaarrtt)) qquuee eess vvaa dduurr aa tteerrmmee aall PPaavveellllóó OOnnzzee ddee SSeetteemmbbrree ddee llaa nnoossttrraa cciiuuttaatt.. AAqquueesstt ccoonncceerrtt vvaa rreeuunniirr mmééss ddee ssiiss--cceennttss nnooiiss ii nnooiieess pprroocceeddeennttss ddee 1144 eessccoolleess ddee LLlleeiiddaa.. LLaa nnoossttrraa eessccoollaa hhii vvaa eessttaarr rreepprreesseennttaaddaa ppeellss aalluummnneess ddee 55èè qquuee ffoorrmmaavveenn ppaarrtt ddeell ccoorr ii qquuee vvaann sseerr aaccoommppaannyyaattss ppeerr ll’’oorrqquueessttrraa SSiimmffòònniiccaa ddeell CCoonnsseerrvvaattoorrii ii ppeerr aaccttoorrss ddee ll’’AAuullaa MMuunniicciippaall ddee tteeaattrree.. LLaa ccaannttaattaa ““HHaammeelliinn”” ééss uunnaa oobbrraa qquuee pprreettéénn sseerr uunnaa mmaanniiffeessttaacciióó aarrttííssttiiccaa ppeennssaaddaa ppeerr aa ggaauuddiirr ddee llaa mmúússiiccaa,, ttoott aapprrooppaanntt--nnooss aa ddiiffeerreennttss eessttiillss mmuussiiccaallss.. CCoonnssttaa dd’’uunnaa ppeeççaa iinnssttrruummeennttaall iinnttrroodduuccttòòrriiaa aannoommeennaaddaa PPrroommeennaaddee ii aa ppaarrttiirr dd’’aaqquuíí nneeiixx llaa ccoommppoossiicciióó aammbb 88 ccaannççoonnss qquuee eess vvaann ssuucccceeiinntt ttoott iinntteerrccaallaanntt--ssee aammbb llaa nnaarrrraacciióó ii llaa rreepprreesseennttaacciióó ddeell ccoonnttee.. PPaarrttiicciippaarr eenn llaa pprreeppaarraacciióó ii iinntteerrpprreettaacciióó dd’’aaqquueessttaa ccaannttaattaa eennss hhaa ppeerrmmèèss tteenniirr uunnaa eexxppeerriièènncciiaa mmuussiiccaall ddee ggrraann ffoorrmmaatt,, éésssseenntt eellss aalluummnneess eellss sseeuuss pprroottaaggoonniisstteess.. DDeess ddee ll’’ààrreeaa ddee MMúússiiccaa ccrreeiieemm eenn llaa iimmppoorrttàànncciiaa ddee ppaarrttiicciippaarr eenn eell mmuunnttaattggee dd’’uunnaa ppeeççaa ccoomm aaqquueessttaa ppeerr aa pprreennddrree ccoonnsscciièènncciiaa ddeell ffuunncciioonnaammeenntt iinntteerrnn qquuee hhii hhaa ddaarrrreerree dd’’uunnaa pprroodduucccciióó mmuussiiccaall.. TTaammbbéé ppeennsseemm qquuee llaa MMÚÚSSIICCAA eennss ppeerrmmeett eenntteennddrree ii vveeuurree llaa nneecceessssiittaatt ddeell ttrreebbaallll eenn eeqquuiipp ii ddee ll’’aappoorrttaacciióó qquuee ccaaddaassccúú aammbb llaa sseevvaa ttaassccaa ((ccoorr,, pprrooffeessssoorrss,, oorrqquueessttrraa,, ddiirreeccttoorrss,, aaccttoorrss....)) ffaa ppeerr aa qquuèè ttaanntt eellss aassssaaiiggss ccoomm eell rreessuullttaatt ffiinnaall ((qquuee ééss eell ccoonncceerrtt)) rreefflleecctteeiixxiinn uunnaa mmaanneerraa ddee ffeerr ii ddee ttrreebbaallllaarr,, eenn qquuèè llaa ffeeiinnaa bbeenn ffeettaa ii eennttoommaaddaa aammbb rreessppoonnssaabbiilliittaatt ii ccoommpprroommííss ssóónn llaa bbaassee ddee ll’’èèxxiitt..


- 23 -

Entorn i Escola.

ONG : CREU ROJA I UNICEF.

Entre les activitats envers el tema dels Drets Humans, hem tingut la sort de comptar amb la participació de voluntàries de la Creu Roja, que molt amablement ens van explicar la importància de treballar aquest tema tot jugant amb el joc de “L’Oca dels Drets humans”.

“Explicar-nos els Drets Humans i els Drets dels Infants ha estat molt entenedor. La idea de treballar-los amb el joc de l’ Oca ha estat genial”. Cicle Superior


- 24 -

Responsables de la UNICEF ens vam donar l’oportunitat de poder col·laborar amb la campanya “Gotes per al Níger”. El professorat d’ Educació Física ens van muntar una gimkama i amb la nostra generositat van recollir diners per poder aportar a la campanya.

“El que més ens va agradar va ser fer les curses i també donar un euro per portar aigua potable als nens i nenes de Níger”. Cicle Mitjà


- 25 -


- 26 -

Entorn i Escola.

DESCOBRIM JAUME 1 EL CONQUERIDOR. Aquest curs hem treballat a nivell d’escola la figura de Jaume I el Conqueridor, amb motiu dels 800 anys del seu naixement. Com es mostra en el quadre resum, hem fet diferents activitats integrades a l’estructura organitzativa i metodològica del centre: tallers de plàstica, treball per projectes, visites a exposicions i llocs emblemàtics del seu regnat. El curs passat ja vàrem començar amb algunes activitats introductòries: representació teatral i participació en una plantada d’arbres com a símbol d’arrelament d’aquest rei a la nostra terra. Una mostra del treball realitzat, conjuntament amb el de d’altres escoles, s’ha pogut veure a l’edifici de la Canonja (turó de la Seu Vella) durant els mesos de maig i juny.


- 27 -

Instants dels nens i les nenes al voltant de la figura del Rei Jaume 1er :

Educació Infantil: “Jaume I va lluitar molt i va viure en un castell” “Era molt valent” “Ens hem posat un barret com el que portava el rei”

Cicle Inicial:

“Va conquerir moltes terres amb vaixell, Mallorca i València” “Es va casar dues vegades” “M’ha agradat molt fer la figura del rei amb plastelina”

Cicle Mitjà: “Jaume I va ser un rei molt important per Catalunya” “Hem fet una auca per conèixer la seva vida” “Va ser rei als sis anys” Cicle Superior: “Quan era petit ja el van coronar rei” “Anava ben vestit, amb casc, capa i espasa” “Va viure al castell dels Templers”


- 28 -

Entorn i Escola.

LA SRA. MARIA BURGUÉS VISITA L’ESCOLA. El dimarts 21 d’abril la Sra. Maria Burgués, va visitar l’escola per parlar-nos del funcionament del Senat. Vam passar una bona estona i vam aprendre força.

El mes passat la senadora de Lleida a Madrid, va venir a fer una xerrada a l’escola per explicar la formació i el funcionament del Senat i quines tasques s’hi desenvolupen. Els alumnes de 6è vam preparar una sèrie de preguntes com ara el saber quin sistema es segueix per portar a terme les votacions, quins estudis s’han de seguir per a ser senador i moltes altres més. A totes ens va contestar molt amablement. Ens va portar un DVD per veure com és l’edifici del Senat per dins i per fora i també ens va repartir uns llibrets on s’explica què és el Senat. A cada classe, ens va donar una agenda amb l’escut de la Cambra Alta a la portada i a la part del darrere hi està escrita la Constitució Espanyola. El tema del Senat, ja l’havíem estudiat a Ciències Socials quan parlàvem de l’organització política de l’Estat espanyol, però després d’haver escoltat a la Maria Burgués ho tenim tot més clar, perquè la informació és de primera mà. A l ’acabar la xerrada li vam donar les gràcies per la seva visita. Va ser força interessant. Alumnes de 6è


- 29 -

Entorn i Escola.

INSTITUTS DE ZONA I FACULTAt DE MEDICINA.

IES RONDA Durant el curs hem compartit experiències amb diferents centres educatius. Els nois i noies de cicles formatius de l’IES Ronda van organitzar una gimcana pels nens més petits de l’escola amb l’objectiu de treballar el tema dels Drets Humans.

INSTITUT GUINDÀVOLS

“Quan vam anar a l’ IES Guindàvols, vam veure l’ exposició “Dones de Ciència”. N’hi havia moltes. Una era metgessa, l’altra investigadora, biòloga...Hi havia plafons on explicaven la seva vida. Vam resumir la seva biografia a la llibreta. Va ser molt interessant i divertit !

FACULTAT DE MEDICINA

Vam tenir l’oportunitat de poder assistir a una classe a la Facultat de Medicina. “Una professora de la Facultat de Medicina, que era mare d’un company nostre, amb l’ajuda d’uns esquelets ens va ensenyar les parts del cos i els ossos: el crani, les clavícules, les costelles, els ossos del braç, de la pelvis, les vertebres...i unes radiografies. Va ser fantàstic veure els ossos del cos !” . Cicle Mitjà


- 30 -

Esport i Escola.

FEM ESPORT. “El dissabte vaig anar al Mini Atletisme tot el matí, vam fer 14 proves. Nosaltres érem el grup 14, l’últim. Les proves que em van agradar més van ser: les de llançament, córrer i saltar. Aquí em van donar una medalla.” (4t) “Ahir dissabte dia 15 de novembre vaig anar a les Basses d’Alpicat a fer el miniatletisme amb els meus amics. El primer esport que vam fer va ser llançament de disc. Jo el vaig llençar més lluny. Després vam fer atletisme, córrer distància curta, tots corríem molt. Després a saltar les tanques que estaven fins a la meitat d’altes i ens les saltàvem justet. També vam fer salt de perxa. El truc per saltar la barra era fer força amb les mans i pujar cap a dalt tot el cos. Per practicar el llançament de pes podíem elegir entre les boles d’un quilo i tres quilos. Al llançament de martell s’havien de donar voltes abans de llençar. A l’acabar vam fer la desfilada”. (4t)

SETMANA CULTURAL DEL CEIP Sta. Mª DE GARDENY

TORNEIG DE FUTBOL SALA Aquest any , l’escola ha participat un any més en la Setmana Cultural que organitza l’escola Sta Mª de Gardeny. En la seva XXVII edició, els alumnes de 5è en una primera trobada i els alumnes de 6è en una segona, vam poder participar en el torneig de futbol sala organitzat al Pavelló 11 de Setembre juntament amb altres escoles participants com el Ceip Joan XXIII, Ceip Joc de la Bola, Sta Mª de Gardeny i el Ceip Pràctiques II. Vam realitzar diferents partits contra els companys d’altres escoles amigues i la veritat que ens ho vam passar d’allò més bé perquè també vam poder esmorzar tots junts amb un bon tros de coca amb xocolata. Al final de la jornada ens van obsequiar un trofeu i una pilota de futbol a cada escola per poder jugar a cada Centre.


- 31 -

Esport i Escola. ESPORT EXTRAESCOLAR AMPA

La junta de l’AMPA organitza activitats esportives extraescolars amb l’objectiu de treballar valors com el companyerisme, l’esforç, el respecte, l’amistat, ... i any darrera any, al mes de maig, fem una mostra de les mateixes: multiesport, futbol, bàsquet, atletisme, patinatge, aeròbic. Aquestes activitats possibiliten als nens i nenes fer esport a l’escola, fora de l’horari lectiu. Els responsables d’aquestes activitats volem agrair a tots els pares i mares dels alumnes la seva col.laboració i implicació, i de forma especial als dels alumnes federats, ja que sense ells no les hauríem pogut dur a terme. Nosaltres farem el possible per anar millorant i que els nens i nenes puguin gaudir i passar-s’ho bé, motiu pel qual vetllem dia a dia.

Sortides.

Educació Infantil. Els nens i les nenes d’educació infantil hem realitzat diverses sortides i activitats durant el curs, hem visitat l’Auditori, la biblioteca, la ludoteca, i el riu Segre. El que més ens ha agradat són les colònies, una sortida plena d’emocions a l’aire lliure, gaudint d’una gran autonomia i de noves experiències fora de l’escola.

P4- L’Espluga de Francolí P5- Tamarit P3- Riu Segre


- 32 -

Sortides.

CICLE INICIAL.

Les nenes i els nens del Cicle Inicial han vist així les colònies a “La Carral”:


- 33 -


- 34 -

Sortides.

CICLE MITJÀ.

L’EXCURSIÓ A L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A finals d’abril les nenes i els nens del Cicle Mitjà acompanyats d’alguns mestres vam fer la sortida a l’Espluga de Francolí. A primera hora del matí tots estàvem preparats amb una motxilla a l’esquena i amb ganes de passar-ho bé, la veritat és que es podia respirar emoció al pati de l’escola perquè no tots els dies s’agafa l’autocar per anar d’excursió. En arribar a l’Espluga vam visitar la Cova de la Font Major, una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i que passa pel subsòl del poble, on vam descobrir l’activitat humana des dels temps prehistòrics, endinsant-nos en els diferents costums i la vida de l’home primitiu amb el suport de muntatges audiovisuals, explicacions de la guia i l’exposició-museu que es troba a l’interior. També vam visitar el museu del vi que a la Cooperativa Agrícola de l’Espluga que és d’estil modernista, on vam poder resseguir el procés que es segueix des de la vinya fins arribar a l’embotellament del vi, fet que vam poder observar in situ. Després de les visites havíem fet gana i vam parar al parc vora el reu Francolí per dinar, feia bon temps i allí vam poder jugar fins al moment de tornar a agafar l’autocar. Després d’una jornada intensa a l’Espluga i una pluja de nous coneixements sobre la prehistòria, la geologia, el món rural i l’elaboració del vi, tornàvem cap a Lleida amb moltes ganes d’explicar el dia que havíem passat.


- 35 -


- 36 -

Sortides.

CICLE SUPERIOR.

De les visites trimestrals realitzades aquest curs escolar destacarem la del 17 d’octubre a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa, i l’estany d’Ivars i Vila-sana.

L’home i l’aigua són el fil conductor de la proposta que els nois i noies del cicle superior hem treballat en aquesta sortida. Hem constatat que l’aigua és un element imprescindible per al desenvolupament de qualsevol comunitat. Així, se’ns ha explicat que a les cinc comarques que el canal abraça l’aigua ha estat l’element clau de transformació natural, econòmica i social.

Avui, més de cent anys després de la seva construcció, l’edifici de la Casa Canal acull un nou i modern equipament cultural dedicat a mostrar la realitat de les característiques humanes i naturals de les terres de ponent, transformades radicalment per la construcció dels canals d'Urgell.

La construcció del canal va constituir en el seu moment una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants del món.

El mateix dia vàrem visitar l’estany d’Ivars-Vila-sana. Aquest estany va ser fins a la seva dessecació l’any 1951 una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya.

Ara, s’ha tornat a recuperar i la fauna és un dels seus patrimonis principals amb espècies de gran interès, sobretot pel que fa als ocells.

(Cicle superior)


- 37 -

NOTÍCIES BREUS.

- Aquest curs, els nens i nenes de les classes dels esquirols i dels pingüins, hem collit els primers enciams del nostre hort, els hem dut a la cuina i les cuineres ens han fet una bona amanida. Mmm! Que bona!. - També ens hem iniciat en la plantació de l’hort ecològic i hem plantat: enciams, cebes, cols, carxofes...i ja n’hem començat a menjar. - A la tardor, vam anar a la Pobla de Cérvoles per conèixer tot el procés de l’oli. A l’escola, hem continuat el projecte estudiant l’olivera i finalment entre tot el cicle en vam construir una. - També els alumnes de C.I. vam anar al riu Segre per agafar cucs de terra, plantes i altres insectes i a la classe com els científics, els vam observar, vam fer hipòtesis i vam comprovar els experiments. - Els alumnes de 4t som uns artistes, perquè al pavelló: Onze de Setembre vam representar l’obra: “El naixement del gran cercle”. I a l’escola, ens ho hem passat d’allò més bé, representant vuit obres de teatre basades en contes populars, així com també ens hem iniciat en la representació d’un teatre d’ombres xineses. - Al C.M., hem dissenyat powers point, per aprendre millor els ecosistemes i hem après a crear còmics amb l’ajut d’aquests, el word i internet. - Vam visitar les instal·lacions del diari “Segre” i vam participar en un programa de ràdio anomenat: “L’aventura de la vida”. - Dos alumnes del C. S. han estat seleccionats per participar en la fase final del concurs interescolar d’anglès de Catalunya, anomenat: “The Fonix”. Els dos han quedat finalistes, ocupant el 5è i el 6è lloc de la seva categoria de tot Catalunya. - Hem plantat tres castanyers al pati de P3 i dues acàcies a l’entrada de l’escola. -Els alumnes de 3r hem preparat dos pòsters amb dibuixos per l’Aula Hospitalària. -Per Nadal els alumnes de 6è van representar una obra de teatre molt divertida: “Mamma Mia, què fashion!”.


- 38 -

Passatemps.


- 39 -

E L S U D O K U

La solució

Endevinalles:

1. Té llom i no camina, explica el que sap i no parla, Té fulles i no és cap planta, què és aquesta cosa estranya?

2. Qui és aquella que no està contenta fins que la maten?

3. Què és allò que com més n'hi ha menys hi veus ?

4. Passo la vida fent voltes, caminant a poc a poc, però per més que camino sempre estic al mateix lloc.

Com podeu endevinar els anys d'una persona i el número de sabates que calça ?:

Escriviu en un paper el número de sabates que calceu. Ara multipliqueu-lo per 2. Sumeu-hi 5. Multipliqueu per 50 el resultat. Sumeu-hi el nombre màgic 1753. Ara, resteu-hi l'any que vau néixer.

Després de fer aquests càlculs, us sortirà una quantitat de quatre xifres: les dues primeres (de l'esquerra) són el número de sabates que gasteu, i les dues últimes (de la dreta) són l'edat que fareu (o ja heu fet) aquest any.


- 40 -

ACOLOREIX.


- 41 -

“ ..l’aigua, per a mi, és mitja vida, és un dels pretextos d’evasió més positius del meus esperit. M’agraden el mar, els rius, els llacs, els corrents d’aigua per petits que siguin. A l’hivern, en el meu país, caminant per fora, m’aturo a escoltar el rajolí d’aigua d’un rec...” L’aigua (Josep Pla)

ΧΟΜΥΝΙΤΑΤ Ε∆ΥΧΑΤΙςΑ ΕΣΧΟΛΑ ΠΡΟΜΟΤΟΡΑ ΕΣΧΟΛΑ ΑΣΣΟΧΙΑ∆Α

ΧΕΙΠ ΠΡℵΧΤΙΘΥΕΣ ΙΙ ∆Ε ΣΑΛΥΤ Α ΛΑ ΥΝΕΣΧΟ


- 42 -

Boirina 2009

Documents

Transcript of Boirina 2009