ATENES VS ESPARTA

*

POCA ARCAICAOLIGARQUIATIMOCRCIATIRANIASolPisstratDesprs de la tirania de Pisstrat, a Atenes torna a haver-hi dos grups enfrontats:

els nobles (): volen recuperar els privilegis perduts.

el dmos (): capitanejat per Clstenes.

*

Objectius de Clstenes:

1. barrejar la poblaci, eliminar per sempre la importncia dels antics clans familiars nobles.

2. donar ms pes poltic a la poblaci urbana artesanal i comercial dAtenes, que havia augmentat en gran nombre, per sense provocar la ira dels nobles.

3. crear la conscincia de, tot i ser de diferents regions, pertnyer a una ptria comuna.

4. impulsar la isonoma (el terme democrcia no va ser emprat fins 50 anys ms tard).Nascut a una famlia aristocrtica, fou el lder del partit del poble i es va oposar a la oligarquia. Va exercir darcont entre el 507 i el 501 aC. Va crear una constituci basada en la isotima ()

*

Les reformes de Clstenes

Va crear 10 noves tribus enfront de les 4 tribus tradicionals, basades en els clans familiars. Va dividir ltica en 3 zones (ciutat, costa i interior), cada una de les quals es dividia en 10 districtes (trties). Va assignar 3 trties a cada tribu, una de cada zona.

Daquesta manera volia evitar laparici de nous tirans i desfer els vincles tradicionals basats en la sang.

*

Boul50505050505050505050501 tribu50 representants(pritana)manen 36 dies a lanyTamb va formar el Consell del 500 membres () amb 50 membres escollits de cada tribu. Cada un daquests grups dhomes manava una dcima part de lany. Aquest grup sanomenava pritana, i es reunia a lgora cada dia.

*

Atenes. rgans poltics:

Ekklesa: s lassemblea de tots els ciutadans. Aproven o rebutgen les lleis que proposa la Bul. Hi assitien uns 5.000 o 6.000 ciutadans. Al llarg de l'any se celebraven un mnim de 40 sessions. Els afers regularment tractats a l'ekklesa eren l'abastiment de la ciutat, sobretot pel que fa als cereals, la poltica exterior i militar i el control de les finances.

El lloc habitual de les reunions era la Pnix, tur situat enfront de l'Acrpolis. All es reunien en una gran esplanada semicircular, amb una tribuna per parlar. La sessi comenava a l'alba i sovint durava fins a la posta de sol.

L'ordre del dia era el segent: es llegia el proboleuma, el projecte preparat per la bul, i es votava si s'acceptava o no. Els oradors pujaven a la tribuna i feien els seus discursos. Les votacions se solien fer a m alada.

*

Esplanada de la Pnyx, amb lacrpolis al fons. Shi pot apreciar, a la dreta, la tribuna dels oradors

Bul: dirigeix la poltica i la majoria dels departaments de ladministraci pblica.

Estava formada per 500 bouleuta, 50 per tribu, elegits per sorteig entre els candidats de cada dmos. Qualsevol ciutad ms gran de trenta anys s'hi podia presentar, per noms podia ser nomenat dues vegades a la seva vida.

Se solia reunir al buleutrion, situat a l'gora. Com que era inviable aplegar els 500 membres, es va crear una comissi permanent (pritana) integrada per 50 buleuta de cada tribu que, durant una desena part de l'any, constituen el govern de la polis. Aquests pritans residien en una edifici anomenat Thlos i eren mantinguts per lEstat. Havien destar disponibles les 24 hores del dia. Cada dia se sortejava entre aquests el crrec de epistats, o president del Consell.

La Bul redactava els proboulemata per presentar a l'assemblea i executava la majoria de les decisions de l'assemblea.

Monument dels herois epnims. Reconstrucci virtual. gora dAtenes. Cada heroi es correspon amb una de les 10 tribus de Clstenes.gora dAtenes. s V aC

El temple dedicat al du Hefest, lHefestion, s ledifici ms ben conservat de lgora dAtenes.

Les arkha

Sn les magistratures, que eren obertes a tothom, collegiades i anuals. Els magistrats eren escollits per sorteig.

Havien de fer un examen daptitud (dokimasa) i, en acabar el seu any de mandat, havien de retre comptes (euthna) de la seva administraci a la comissi de comptables de la Bul. Qualsevol ciutad podia presentar una denncia per mala gesti, que, si es demostrava, podia acabar amb una sanci.Arcont basiles.Fris del Parten

Arconts (archntes)

Els arconts (archntes) eren 9. Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels 9, els ms prestigiosos eren l'arcont rei (basiles), que presidia tota la vida religiosa, larcont polemarc, presidia el tribunal dels estrangers, i l'arcont epnim, que donava nom a l'any. Ls resta eren els thesmothtai, responsables de ladministraci de la justcia.

Els estrategs (stratego)

Eren 10 estrategs un per a cada tribu. Des de Pricles, van passar a ser electius i, a ms, reelegibles. Al principi eren generals de lexrcit, per amb el temps van asumir ms competncies en poltica exterior i finances.Pricles fou escollit strategs 25 vegades consecutives.

ELS TRIBUNALS

ArepagEl tribunal ms antic era el que es reunia a l'Arepag. La seva jurisdicci estava limitada a delictes de sang. Estava format pels ex-arconts, cosa que li conferia un gran prestigi i feia que molts atenesos el veiessin com a guardi de la constituci.HelieaEl tribunal principal era l'Heliea, el tribunal popular, constitut per 6.000 dikasta o jutges (600 de cada tribu) triats per sorteig anualment entre els atenesos ms grans de trenta anys. Per a cada sessi se sortejaven els jutges necessaris. Al moment de lliurar el seu veredicte els jutges eren retributs amb un jornal. Klerotrion

El sistema judicial atens era diferent al nostre: no existien fiscals ni advocats. L'acusaci podia ser plantejada per qualsevol ciutad, fins i tot si era en defensa dels interessos pblics. Un secretari llegia l'acta d'acusaci i la resposta escrita de la defensa. A continuaci, el president del tribunal concedia la paraula al demandant i al demandat, aix com als testimonis. Si els testimonis eren esclaus, noms s'admetien les seves declaracions sota tortura. Tot ciutad implicat en un judici havia d'intervenir personalment. Si no era capa de pronunciar un discurs, ho encarregava a un loggraf i ho aprenia de memria. Es limitava el temps d'intervenci utilitzant una clepsidra o rellotge d'aigua. Les sessions acabaven en el mateix dia.El tribunal (sense cap formaci legal) escoltava i votava desprs de finalitzar les intervencions, sense deliberaci prvia. Al condemnat se li imposava la pena estipulada en la llei o es votava una. Si quedava absolt, l'acusador pagava una multa.

Lostracisme

A lAtenes del segle V aC, la democrcia es va dotar dun mecanisme per sanejar el sistema poltic, lostracisme. Quan una majoria de ciutadans, reunits en assemblea, creia que un individu posava en perill el collectiu i aix es votava per majoria, lacusat havia de marxar deu anys a lexili. Aquest mecanisme no sempre era just, perqu estava al servei de les lluites entre les diverses faccions poltiques que hi pogus haver en cada moment, per permetia oxigenar la vida poltica de la ciutat, les institucions i els crrecs.

straka

En les reunions de lEkklesa durant lhivern, moment en qu no hi havia feina al camp i ms ciutadans podien anar a ciutat, es votava si calia expulsar un ciutad del cos cvic mitjanant lostracisme. Si el resultat era positiu, en una altra reuni, en qu hi havia dhaver una assistncia mnima de 6.000 ciutadans, es demanava que cada ciutad escrivs en un tros de cermica el nom de la persona que volia expulsar. Si aquest nom rebia ms del 50% dels vots, aquest ciutad era desposset de tots els drets poltics i de residncia durant deu anys.

La votaci es feia al barri del Cermic (Kerameiks), lloc on els artesans llenaven les peces cermiques defectuoses.

Lstracon () s el nom que rep el fragment de cermica sobre el qual es gravava el nom del ciutad condemnat a lostracisme.Clepsidra

El cas de Temstocles

Temstocles, el gran general victoris a la batalla de Salamina (480 aC), va ser condemnat a lexili.

Temstocles fou un dels generals i poltics atenesos ms destacats durant el comenament de la democrcia. Un dels seus projectes poltics ms importants vas ser la construcci duna immensa flota dunes 200 trirrems, una flota que esdevingu fonamental per salvar Grcia de la dominaci persa, i que va transformar Atenes en la primera potncia martima de lEgeu. De fet, es convert en el gran heroi de la ciutat dAtenes grcies a la victria naval contra els perses a Salamina.Lostracisme sovint esdevenia una forma de revenja contra un dirigent poltic, generalment un aristcrata. Temstocles, que havia assolit xits militars i poltics importants, fou acusat de traci i condemnat a lexili com a conseqncia dun complot dels espartans i dels aliats que tenien a la ciutat dAtenes. Els estats grecs sencarregaven que, en el millor dels casos, lexiliat no fos acceptat a cap altra ciutat o, en el pitjor, aprofitaven el desemparament temporal del condemnat per assassinar-lo. Temstocles acab els dies al servei del seu antic enemic, el gran rei Xerxes de lImperi persa.

Aspectes socials:

De les 400.000 persones que vivien a Atenes al segle V aC, noms la 1/8 part gaudia de drets poltics. La societat atenesa estava dividida en:

Ciutadans: homes lliures, majors de 18 anys i fills de pare i mare atenesa. Nhi havia uns 50.000 a ltica. Sidentificaven pel seu nom (personal + patronmic + demtic)

Metecs: estrangers amb perms de residncia a Atenes. Es dedicaven al comer, lartesania o la banca. No podien posseir terres ni bns immobles. Nhi havia uns 10.000 a Atenes.

Esclaus: fan les feines ms dures i no participen en la poltica.

Les dones: es dediquen a la llar i tampoc tenen drets poltics.Dones gregues

*

Esparta

Aspectes socials:

Societat molt rgida i militaritzada. Des dels 7 anys els nens aprenen a lluitar. Dels 20 als 60 viuen als campament com a soldats.Cada soldat rep una porci de terres que sn conreades per esclaus.El comer i els viatges exteriors estaven prohibits.Noms els ciutadans (espartites) tenien drets poltics. Nestaven exclosos els periecs (poblaci de Lacnia que vivia a la perifria dEsparta i que es dedicava a activitats comercials) i els ilotes (antics camperols messenis sotmesos a lesclavitud espartana).

Guerrer espart

*

Expansi dEspartaRestes de lantiga Esparta

rgans poltics:

Apel.l: assemblea de tots els ciutadans de ms de 30 anys. La presidien els fors.

fors: 5 magistrats amb molt de poder. Jutjaven, controlaven lordre social i leducaci. Es canviaven cada any.

Diarqua: els dos reis sn els representants religiosos i, en poca de guerra, dirigien lexrcit.

Gerusa: formada per 28 nobles de ms de 60 anys i presidida pels reis. Prepara les qestions que seran votades a lassemblea.Figureta que representa una dona espartana

*

ACTIVITATS

Defineix els conceptes:

ostracisme epistats ilota pritana metec for isonoma apel.l

2. Quins objectius perseguien les reformes de Clstenes?

3. La democrcia atenesa, tot i el seu carcter innovador i progressista, excloa alguns membres de la societat de la participaci en la vida poltica. Qui eren aquests membres?

4. Investiga quins pasos es regeixen actualment per una democrcia directa. Creus que seria viable en el nostre pas? Argumenta-ho.

5. Treball col.laboratiu i exposici oral: Quadre comparatiu Atenes / Esparta: fundaci; tnia; ubicaci geogrfica; forma de govern; societat; cultura; educaci; economia; situaci de la dona; etc.

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*