Antígona adaptació Lluís Solé i Perich(1).pdf

Sfocles

Llus Sol i Perich 2013

(adaptaci)

Antgona (adaptaci) Llus Sol i Perich - 2013

1

Campanades a morts

I

Campanades a morts fan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.

I el poble es recull

quan el lament s'acosta, ja sn tres penes ms

que hem de dur a la memria.

Campanades a morts per les tres boques closes,

ai d'aquell trobador que oblids les tres notes!

Qui ha tallat tot l'al

d'aquests cossos tan joves, sense cap ms tresor

que la ra dels que ploren?

Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu reps en cap dels vostres dies

i que en la mort us persegueixin les nostres memries.

Campanades a morts

fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut

les tres campanes negres.

Llus Llach

http://www.youtube.com/watch?v=FflmtXrShHI http://www.youtube.com/watch?v=2_G5Lpsgyq4

http://www.lluisllach.cat/ http://www.youtube.com/watch?v=7rcT6oODQOE

* Tamb hi escauria msica grega o msica luctuosa. http://www.youtube.com/watch?v=HKTIe6piDOI


2

Apunts

Obra teatral adaptada a partir dels textos publicats per:

CASTELLANOS i VILA, Joan (2003) Antgona. Introducci, traducci i notes. Ed. La Magrana. Col. LEsparver Clssic. Setena edici. Barcelona.

SFOCLES (c. 442 Ac) . Atenes

PRAT i ZAPATA, Albert, per a la transcripci al grec. Biografia:

Sfocles (c. 496 406/405 aC), un poltic de nomenada a Atenes, assoleix la fama com a actor i autor teatral. Es conserven set tragdies completes de les cent vint-i-tres que es creu que va escriure. Un dels seus fills i un dels seus nts van ser tamb dramaturgs reconeguts. Estructura teatral de tradici grega Prleg: En qu s'exposa l'acci. Prode: En qu entra el cor. Episodis: Semblants als "actes" del teatre actual. Stasima: Cants del cor fets des de l'orquestra que enllacen

els episodis de les tragdies gregues. Exodi: Sortida del cor amb un cant final que fa una reflexi moral de la histria. Innovacions teatrals atribudes a Sfocles

La poesia trgica grega assoleix la mxima perfecci formal a lpoca de Sfocles, a qui s'atribueixen nombroses aportacions a la tcnica dramtica: Tercer actor en escena: Fet que permet complicar notablement la trama. Etopeia: Descripci del carcter de cada personatge per mitj de la seva participaci

en el dileg. Contrast: Personatges que, per les seves manifestacions de tristesa o dalegria,

contrasten fortament amb la situaci. Ironia trgica: Crea angoixa en el pblic fent-li saber part de la veritat que resta

desconeguda per als personatges. Centre d'inters: La voluntat, les decisions i el dest dels individus passen a ocupar el

centre d'inters, encara que els mites, la religi i la moral continuen essent els principals temes dramtics.

Independncia de l'obra: Cadascuna esdev una unitat dramtica i psicolgica.

Escultura de marbre de Sfocles (Museu Lateranense de Roma, cpia romana de la que serigia al teatre dAtenes)


3

Antgona, tema

El tema principal de lAntgona s la defensa a ultrana de la justcia i dels drets inherents a la persona humana, que estan per damunt de la legislaci escrita per les persones. s un dels valors universals recollits pels mites i transmesos per la tradici. Lenfrontament entre Antgona, que representa lordre div, i Creont, que representa lordre hum, comportar la fi de la nissaga maleda de la casa de Tebes, un dest predeterminat i ineludible. (Castellanos, 2003) Antgona, sinopsi

Antgona s germana dIsmene, dEtocles i de Polinices. Tots quatre sn els fills ddip i de Iocasta, el rei i la reina de la ciutat grega de Tebes.

Quan dip i Iocasta descobreixen que el seu matrimoni s incestus, ella se sucida i dip es treu els ulls. Etocles i Polinices rebutgen el seu pare, el rei, i el fan fora. dip sen va a Atenes acompanyat per Antgona, que li fa de pigall; Ismene tamb els acompanya. Abans de fugir de Tebes, dip maleeix els seus dos fills vaticinant-los que es mataran lun a laltre lluitant per ser reis de Tebes.

Quan Etocles no vol cedir el torn de govern al seu germ, Polinices acudeix a la ciutat dArgos on recluta un exrcit comandat per set cabdills que ataquen cadascun una de les portes de la ciutat de Tebes. Etocles i Polinices es maten lun a laltre davant una de les set portes. Lexrcit dArgos es retira venut.

Creont, que s loncle dels prnceps morts i el familiar de la casa de Tebes que nostenta el dret successori, es fa crrec del regne. El primer edicte que fa conixer s la prohibici denterrar Polinices perqu ha lluitat en contra de la ciutat. Disposa que el cadver sigui exposat a la vergonya pblica i deixat com a carronya insepult, presa per als gossos.

Antgona, germana de Polinices, decideix enterrar-lo tot i la prohibici reial perqu considera que primer cal atendre les lleis divines, que manen respectar i honorar els morts i enterrar els cadvers per donar reps a la seva nima. Ho proposa a Ismene, que t por de desobeir el rei i refusa ajudar-la. Antgona, tota sola, escampa pols sobre el cadver i, mentre fa lacte ritual de la triple libaci, que consisteix a vessar damunt la vctima vi o algun altre lquid en honor de la divinitat, s feta presonera pels guardians que custodien el cadver. Conduda davant del Rei, es condemnada a morir paredada.

Hmon, fill de Creont i proms dAntgona, intercedeix davant del seu pare, per el tir no li fa ni cas.

Lendev Tirsies vaticina mals auguris a Creont si comet el sacrilegi denterrar una persona viva i de deixar insepult un mort.

Llavors Creont sapressa a treure Antgona de la tomba, per troba la tomba oberta i Hmon vetllant el cadver de la seva promesa, que sha penjat dun retall del seu vestit. Hmon ataca Creont amb una espasa, el rei lesquiva i, per despit, Hmon es clava lespasa al costat i mor abraat a Antgona.

Creont torna a palau portant a pes de braos el cadver del seu fill i sassabenta que la seva esposa Eurdice, en saber la mort del seu fill, tamb sha sucidat.

Shan acomplert les profecies de Tirsies. s la fi de la nissaga maleda de la casa de Tebes. (Castellanos, 2003)


4

Prleg S'exposa l'acci

Antgona Ismene Polinices Etocles Guardi Soldats/serventes

(En un lateral dues o ms columnes jniques o driques i unes teles o cortines formen una porta. s la porta de la ciutat de Tebes o la porta del palau) (Sona Campanades a morts, de Llus Llach, o un tany fnebre de campanes. Ismene, agenollada, recolza a la falda el cos inert dEtocles que encara sost lescut, li treu el casc, plora i seixuga les llgrimes amb el vel. Al seu costat, ajocada, Antgona desaferra la llana de la m morta de Polinices, li sost la m i namanyaga el cos) Antgona: (Apartant-se el vel que li cobreix la cara i el cabell) Ismene, germana

meva estimada, totes les malediccions ddip shan acomplert en les nostres vides.

Ismene: Ara que els nostres germans shan matat lun a laltre ja res no em far

feli ni tampoc res em podr fer ms dissortada. (Al repic duna campana o entonant un cant fnebre, entra el guardi seguit dun escamot de soldats o dun grup de servents. Prenen dels braos dIsmene el cos d Etocles i el carreguen cerimoniosament. El guardi desenrotlla lentament un pergam i llegeix una proclama) Guardi: (Llegeix) Edicte del rei Creont: Nos, dacord amb la justcia i els

costums de Tebes, atorguem honres fnebres a lheroi Etocles. Ordenem que


5

tingui sepultura per tal que sigui rebut pels morts que habiten sota terra. Glria al defensor de Tebes!

(Senduen cerimoniosament el cos dEtocles. Ismene el cobreix parcialment amb el seu vel i consola Antgona. El guardi posa el casc i lescut sobre el pit del mort, fa sortir la comitiva) Guardi: (Llegeix) tem, que el cadver del trador Polinices, que ha gosat portar

els enemics a les portes de la seva ciutat, Nos, el rei Creont, proclamem lordre que cap ciutad no el plori ni li doni sepultura, sin que resti insepult i que el seu cos sigui pastura docells i gossos i una vergonya per a qui el vegi. Mori per lapidaci pblica a lacrpolis qui aix desobeeixi!

(El guardi llena a terra un sac de rocs com a advertncia, cargola el pergam i sen va) Antgona: (Alant-se indignada, desafiant, tapa part del cos de Polinices amb el vel que

sha tret. Mirant-se les pedres en cull algunes de terra mostrant-les a Ismene) Estem cobertes dinfmia i de vergonya, Ismene. (Senduu Ismene a part, li passa les pedres). Per aix the fet venir a fora de les portes de Tebes, perqu noms tu ho escoltis i tafegeixis a les meves mans per donar descans al mort.

Ismene: (Desvalguda, excusant-se, deixa caure les pedres) Per, Antgona, s ledicte

del rei Creont... (Bocaterrosa al costat del cadver, donant cops de palmell al terra) Hades!! Hades! Hades! Implorem la clemncia dels qui viuen sota terra.

Antgona: (Alant Ismene i apartant-la) Quina clemncia esperes dels dus si

deixes que la llei dun tir simposi sobre les lleis divines? (Ajocant-se prop del mort, acusant-la) Miral! s el meu germ, i el teu, Ismene, encara que no et plagui. No el deixar sense sepultura ni deixar que ning ens blasmi per tradores.

Ismene: (Desvalguda, excusant-se, mentre es va ajupint, defallida, abraant Antgona)

Ai germana! Pensa en el nostre pare dip, que va morir odiat i cobert dinfmia desprs de treures els ulls amb les seves prpies mans. Antgona, pensa en la nostra mare aclaparada per la ignomnia, que pos fi a la seva vida amb una corda ben trenada. (Recull la llana de Polinices i sala mostrant-la amb les dues mans). Mira el dest dels nostres dos germans donant-se mtua mort. Pensa que estem soles, que la naturalesa ens ha fet dones i no ens s possible de lluitar contra els homes. Ens cal obeir aquestes ordres i daltres de ms penoses encara.


6

Antgona: (Alant-se orgullosa, envolta Ismene, acusadora) Tu, Ismene, fes el que et plagui, per jo li donar sepultura! Em sembla bell morir per aquesta acci. Jaur amorosa al costat de Polinices, transgredint les lleis dels homes per respectar les lleis dels dus. Malaurada, cal sser agradosa amb els habitants del mn subterrani, car all farem estada per sempre.

Ismene: (Allargant una m a Antgona) La meva naturalesa s incapa dactuar

com tu, Antgona. Tens el cor ardent per coses que glacen la sang! Quina por que tinc per tu! Et guardar el secret... (Amaga fora descena la llana que encara sost)

Antgona: (Acusadora, mentre surt descena arrossegant penosament el cos de

Polinices, patint) Al contrari! Ves! Ves i parlan! Si calles, a ms del meu odi, et guanyars lodi del mort!

(Antgona surt. Ismene entra al Palau esverada i plorosa, tapant-se la cara amb les mans)


7

Prode Entra el cor

Corifeu Tirsies Serventa/corista 1 Serventa/corista 2 Tot el cor Soldat dArgos

(Soroll de vent)

(Tirsies, loracle, s un sacerdot o un vell espellifat; cec, va amb els ulls embenats. Entra temptejant amb el bast i portant un tamboret a la m. Sasseu per meditar en silenci en un costat de lescenari. Deixa el bast i treu els daus dendevinar el futur que porta en un sarr lligat a la cintura. Sacseja i llena uns daus dos que ressonen pel terra. Com que s cec, palpa per trobar els daus i en llegeix el dest amb els dits. Incrdul, sespanta... Els membres del cor van entrant dun en un i sinteressen pels daus. El cor parla intercalant i repetint paraules en grec i en catal) Corifeu: (Savana) Oracle de Tebes! Qu has vist en els daus dels astrgals? Tot el cor: Tescoltem! Tescoltem! Tescoltem!

! [si akomen] Corifeu: Qu ha doir el rei Laios? Quin dest li preserven els dus? Tot el cor: Els dus! Els dus! Els dus!

! [i ze] (Loracle recull els daus dos, sasseu, els sacseja, medita, invoca els dus i els torna a tirar. Sala i aplega els daus escampats palpant-los dun en un, va fent escarafalls i prediccions) Tirsies: (S'ala esverat, mirant l'infinit) Guardat, rei Laios! Mals averanys! Una

maledicci plana sobre teu... i sobre tota la teva nissaga. Mala entranya! Quin cruel dest (Mostra els daus al palmell, els deixa caure).

Tot el cor: (Assenyalant els daus) Una tragdia! Una tragdia! Una tragdia!

! [ma tagoda]


8

Tirsies: (Amenaador. Assenyalant un personatge no present) No et casis rei Laios! No pas amb Iocasta, germana de Creont... Perqu el fill que tindreu... naixer malet!

Tot el cor: (Esglaiant-se) Malet! Malet! Malet!

! [enag] Tirsies: (Amenaador. Assenyalant el personatge no present) Encara que abandonis

el teu fill, rei Laios, no podrs trcer la profecia! Tot el cor: El dest! El dest! El dest!

! [i mra] Tirsies: (Avisant. Assenyalant el personatge no present) Un pastor trobar linfant

i li donar el nom ddip. Tot el cor: dip! dip! dip!

! [idpus] Tirsies: (Amenaador. Assenyalant el personatge no present) El fill que neixi, sense

saber-ho, matar el seu pare! Tot el cor: (Acusador. Assenyalant un altre personatge no present) Et matar! Et

matar! Et matar! ! [si fonpsi]

Tirsies: (Amenaador. Assenyalant el personatge no present) El teu fill sallitar

amb la teva vdua! Tot el cor: (Esglaiant-se. Assenyalant laltre personatge no present) La seva prpia

mare! La seva prpia mare! La seva prpia mare! ! [t eaft i mitr]

Tirsies: (Torna a tirar els daus i se naparta) s tan gran el doble pecat que

anuncien els astrgals... ofn tant les lleis divines... que, quan ho spiguen, Iocasta es penjar i dip es buidar els ulls.

Tot el cor: Els ulls que lencegaven! Els ulls que lencegaven! Els ulls que

lencegaven! ! [i ofzalm i etifln]

Tirsies: I tindran fills nascuts del pecat que es mataran per governar Tebes.


9

Tot el cor: Germ contra germ! Germ contra germ! Germ contra germ!

! [adelfs prs adelfn] Tirsies: (Abandonant els daus va sortint de lescenari) Les lleis divines,

menystingudes pels homes de la casa de Tebes, queden en mans dIsmene... i dAntgona.

Tot el cor: (Abandonant lescenari per laltra banda) Antgona! Antgona!

Antgona! ! [Antigni]

Corifeu: (Es queda, ha recollit els daus, els mostra al pblic i els deixa que sesmunyin

entre els dits) El dest dAntgona!

(Msica lgubre) (Dos soldats o dues serventes o dues coristes surten a fer gurdia davant la porta. Un focus illumina un soldat dArgos que shi apropa des del prode oposat, capcot, derrotat, arrossegant els peus. Vesteix tnica i casc amb crinera, sost un escut blanc i una llana. Posa genoll a terra i resta capjup retn armes davant la porta. Els guardians de la porta avisen colpejant el terra rtmicament amb llances, bastons o picant tres cops de mans. La resta del cor entra pel prode oposat i envolta el soldat derrotat assenyalant-lo acusadorament) Serventa / corista 1: (Invoca. Savana i assenyala el que va relatant) Raig de sol!

Contempla la fuga precipitada de lexrcit de blancs escuts vingut de la ciutat dArgos.

Tot el cor: Els presagis eren certs! Els presagis eren certs! Els presagis eren certs!

! [alez ta manta san] Serventa / corista 2: (Invoca) Zeus i Hares! Dus del llamp i de la guerra! La

vostra fora ha protegit la ciutat de Tebes contra les urpes blanques de lexrcit de Polinices (Savana i desarma el soldat prenent-li lescut amb rbia i alant-lo victoriosament).

Serventa / corista 1: (Invoca) Tebes de set portes! (Savana i desarma el soldat

prenent-li la llana amb rbia i alant-la victoriosament) Llances assassines et volien prendre els merlets! Per noms than pres els reis.


10

(El cor caminant en process entorn del soldat i alant els braos, entona un salm o lament repetit. Els qui tenen les armes les dipositen davant la porta. El soldat dArgos hi diposita voluntriament el casc) Tot el cor: Tots hi hem perdut! Tots hi hem perdut! Tots hi hem perdut!

! [li olsamen] Serventa / corista 2: Davant les portes de la ciutat de Tebes ara els enemics

dArgos deixen el bronze com a ofrena de rendici. Tot el cor: (Alant els braos) Victria! Victria! Victria!

! [Nki!] (El corifeu va enduent-se les armes cap dins el palau i torna, mentre els personatges que guarden la porta renyen i acusen el soldat amb laments escandalitzats i incrduls) Serventa / corista 1: Sn morts els dos reis de Tebes! Serventa / corista 2: Germ contra germ! Serventa / corista 1: Polinices contra Etocles. Serventa / corista 2: Mals nts de Laios i mals fills ddip! Serventa / corista 1: Estirp maleda pels avantpassats destronats. Serventa / corista 2: (Assenyala la porta) Per heus ac que sacosta Creont. Rei

del nou ordre volgut pels dus.

(Msica triomfal) Tot el cor: (Aclamant Creont, fent-li passads davant la porta alant els braos)

Creont! Creont! Creont! ! [Kren!]

(Els personatges que fan gurdia davant la porta de Tebes safegeixen als vctors mentre el corifeu senduu presoner el soldat dArgos per laltre prode o el soldat marxa sol i derrotat)


11

Episodi I Tirania

Creont Corifeu Guardi Soldats/serventes Cor

(El corifeu i el guardi entren apressadament. Han estat convocats a palau i esperen nerviosos, fan una profunda reverncia quan entra el rei Creont seguit per dues serventes o escortat marcialment per dos soldats que es queden fent gurdia a la porta, creuant les llances. El rei porta un pergam desenrotllat i fa un discurs passejant per lescenari, allionant els sbdits i el pblic) Creont: Ciutadans, ara que els dus han redreat amb m ferma els afers del

poder i del tron de Tebes. Ara jo, Creont, proper com sc als morts per la sang de lestirp, posseeixo tots els poders i el tron. Creont us ha fet venir perqu sempre heu estat lleials i fidels servidors dels reis de Tebes: Laios, dip i els seus fills. A Creont, el nou governant, li calen noves lleis, li cal prendre decisions immediates. A qui pensi que una persona s ms important que la prpia ptria, Creont el t per un no res, per aix Creont us mana escampar el seu edicte: Mai els malvats com Polinices tindran honors majors que els homes honrats com Etocles. Creont vol que sigueu custodis de les seves ordres. Aquesta s la voluntat de Creont.

Corifeu: (Fent genuflexi i reverncia, adulador) Sens dubte, rei de Tebes, ts

llegut daplicar qualsevol llei amb els morts i amb els qui som vius. Guardi: (Corre a agenollar-se davant el rei i li besa la m, parla amb veu tremolosa) Ja

hi ha vigilants disposats davant el cadver de Polinices... Tot i aix, no thaig de dir cap cosa agradable... vinc aferrat a lesperana que el dest no em tingui reservat cap dany... perqu ni jo he realitzat lacci ni he vist qui nha estat lautor...

Creont: (Interrompent-lo) Quin s aquest afer que et produeix tal desnim? Parla

duna vegada, guardi. Guardi: (Agemolit) Senyor... alg... alg desconegut acaba denterrar el

cadver... Creont: Qu dius? Qui ha gosat fer tal acci?


12

Guardi: (Agemolit, reculant de quatre grapes amb el front a terra) No ho s, senyor... cap vigilant no en sap res... el cos no es veia... no s pas que fos enterrat, sin que tenia al damunt una capa fina de pols. Jo, pobre desgraciat, a desgrat meu, he estat escollit per la sort com a missatger de males notcies...

Creont: Pou! Neci! Vell! Afirmes que els dus honoren el cadver del malvat

que volia cremar els seus temples i portar-nos la runa? (Exasperat) De cap manera! Hi ha ciutadans que murmuren contra mi... ja no tenen el seu coll lleialment subms al meu jou.

Corifeu: (Posant-se de part del rei. Acusant el guardi) I tant que s! Qui es podr

refiar dun guardi com tu? Et vas vendre lnima per diners? (Al pblic) Els diners destrueixen ciutats, desfan el seny i esgarrien els homes.

Creont: Per Zeus, i Creont ho diu sota jurament, que si no porteu davant els ulls

de Creont lautor daquest sepeli, sereu penjats vius. (El guardi sen va atabalat. Creont entra a palau. Els soldats amb les llances, o les serventes barren el pas al corifeu adulador que seguia el rei. Els soldats o les serventes entren a palau. El corifeu es queda desorientat al mig de lescenari)


13

Estsim I Lhome s admirable Corifeu

Cor (Els membres del cor envolten el corifeu. Sadrecen al pblic) Corifeu: (Admirat) Nombroses sn les coses admirables, per cap no nhi ha de

ms gran que lhome. Amb paranys lhome astut captura ocells lleugers i animals salvatges i posa sota el jou el toro i el cavall.

Cor: (Amb entusiasme) Lhome s admirable! Lhome s admirable! Lhome s

admirable! ! [dins sti o nzropos]

Corifeu: (Admirat) Amb la paraula i el pensament subtil lhome governa ciutats.

Ha imaginat solucions i ha trobat remeis per a les malalties. Cor: (Pessimista) Tan sols de la mort no ha trobat fugida. De la mort. De la mort.

! [da mnon ffxin k epxete!] Corifeu: (Prudent) Aix, cal que lhome ajusti les lleis de la terra amb la justcia

dels dus. Cor: (Pessimista) Va ms enll de lesperana. Va ms enll de lesperana. Va

ms enll de lesperana. . [met thn elpda vni]

(Sen va el cor, tothom capjup, resta el corifeu)


14

Episodi II Capturada Corifeu

Guardi Soldats/serventes Polinices Antgona Creont Ismene

(Soroll de tempesta o msica luctuosa)

(El guardi i uns soldats o unes serventes arrosseguen el cadver de Polinices, el despullen dels vels que lamortallen i el llencen en un rac, samaguen rere les columnes. Entra Antgona, porta un recipient amb perfum o amb ptals de flors. Profereix un crit agut, adolorit, davant el ja buit, troba el cadver profanat i canviat de lloc, llana precs, gemecs i imprecacions mentre escampa ptals de flors sobre el cadver i el torna a agenar i a amortallar amb els vels escampats) Antgona: (Llanant laments al buit, gemecs, precs, plors i acusacions mentre recull els

vels escampats) Aaaah! Malets! Malets sigueu! Desgraciats! Homes sense entranyes! Dissortada de mi! Pobre germ meu! Malaurada famlia! Dest cruel! Miserable de mi! Pietat, Moires del dest. Dus, on sou?

(Els soldats o les servidores surten i amenacen Antgona amb les llances o amb dits acusadors. Ella, indiferent, continua arreglant la posici del cadver, escampant ptals o perfum i recobrint-lo de vels. El guardi laparta del cadver i se lenduu per la fora. Els soldats o les servidores arrosseguen el cadver fora descena mentre Antgona es resisteix i intenta aferrar-se a les despulles o cobrir-les amb els vels escampats que els servents li van arrabassant. El guardi porta Antgona davant el palau de Creont. El corifeu, que ho ha observat tot des dun costat de lescena, recull el recipient amb ptals de flors i els segueix. Creont apareix per la porta de palau en sentir lenrenou) Creont: Quin mal vent tha dut, guardi? Guardi: Senyor, vaig marxar convenut que mai ms tornaria aqu, perseguit

per les teves terribles amenaces... Per, aqu em tens, retorno... Creont: (Despectiu) Tamb ets infidel als teus juraments? Qu et fa tan valent... o

tan desesperat que portes presa la meva neboda Antgona?


15

Guardi: Senyor, heus ac lautora del fet (Forant Antgona a agenollar-se davant el rei), lhe agafat jo mateix mentre enterrava el cadver que haveu interdit.

Corifeu: (Sinclina per apartar la m del guardi que aferra Antgona contra el terra i

sadrea al guardi) Ser interrogada i jutjada segons la voluntat del rei. Si s aix com dius, tu guardi et veurs lliure de qualsevol mal. (Donant el recipient al guardi) Tens proves de la seva culpabilitat?

Creont: (Amb el pergam que duu a la m, ala la barbeta dAntgona) I tu, tu que

acotes el cap a terra, neboda meva, afirmes o negues haver realitzat aquests actes?

(Soroll de vent)

(Antgona saparta arrossegant-se i abraant-se als peus del corifeu mentre comena el relat del guardi) Guardi: El fet sesdevingu de la manera segent: Vam netejar el cadver nu

de la pols que el cobria. Ens en vam apartar a labric del vent que escampava la fetor que desprenia la carn que ja es descomponia. Lesfera solar provocava ventades que abrasaven com un flagell celeste. Aleshores veirem la noia...

(Soroll de vent)

Creont: (Amenaant-la amb el rotlle de pergam) Tu, Antgona, coneixies el meu

edicte i has gosat transgredir les lleis? Antgona: (Alant-se orgullosa) I tant que les coneixia, com tothom. (Arrabassant-

li el pergam i llenant-lo) Oncle, deixes que un fill de la meva prpia mare resti insepult. Per les teves lleis, les lleis dun home mortal, transgredeixen les lleis no escrites dels dus. La justcia dels dus t validesa imperible. Que havia de morir ja ho sabia, per qu no? Jo, que visc entre infortunis, tinc la mort com un guany.

Creont: (Autoritari, assenyalant el pergam de terra) Thas ben guanyat la mort

confessant el teu desafiament. Aix ser. (Recull i mostra el pergam de ledicte) La sentncia ja estava dictada.

(El guardi, seguint el gest autoritari de Creont, agafa el pergam i entra a palau)


16

Corifeu: (A Creont) Sufana i shi rabeja. Obstinada filla dun pare obstinat. Antgona no sap que els cavalls ms salvatges poden ser domats amb un petit fre i que el foc doblega el ferro ms trempat.

Creont: (Amenaant Antgona) Els honors que atorgues a Polinices, que volia

destruir aquesta terra, sn una ignomnia per a Etocles, que la defensava. I no tera tamb germ?

Antgona: (Desafiant) Fins i tot Hades, el du de linframn, vol lleis iguals per a

tothom. Creont: (Furibund) Aquesta teva audcia no quedar sense punici! Mentre jo

visqui, cap dona no em far la llei! Antgona: (Desafiant) Doncs qu esperes? La por no em lligar pas la llengua. Creont: Ni tu ni la teva germana us escapareu de la mort ms terrible! (Entra el guardi portant Ismene lligada de mans, mig desmaiada. Antgona sesglaia i nega amb el cap) Creont: (A Ismene, acusador, enrabiat) Tu, que com un escur tarrossegaves per

la casa i em xuclaves la sang, vinga! parla, jurars no saber res del sepeli? Ismene: (Escapant dels qui laferren, mostra les mans lligades i plora a lespatlla

dAntgona) No mavergonyeixo de navegar en la mar de les teves desgrcies. Tinc part en la culpa i laccepto.

Antgona: (Apartant-la ofesa) Jo no estimo qui em demostra el seu amor noms

amb paraules. No tatribueixis unes accions que no has fet. La meva nima, en canvi, temps ha que s morta. Aix puc ajudar els qui han mort. Salvat. No menutja que evitis la mort! Amb la meva mort ja nhi ha prou.

Ismene: (Plorant) Ah malaurada! I veurem apartada del teu dest? I quin inters

tindr la meva vida si tamb hi faltes tu? Antgona: (Sallunya de la seva germana) Tu vas triar viure. Jo, morir. Ismene: (Als peus de Creont, implorant, assenyalant Antgona) I matars la nvia

dHmon, lapartars del teu propi fill?


17

Corifeu: (Al pblic) Ser el dest volgut per Hades. El du de linframn posar fi a aquestes noces. Hi ha altres conreus on llaurar. No us desplaurien les dones malvades per als fills?

Guardi: (Aconsellant al rei i enduent-se-les presoneres) Cal que, dara endavant,

aquestes dones no siguin deixades en llibertat. Fins i tot els ms agosarats intenten fugir quan els ronda la mort.

(El rei crida els soldats o les serventes picant de mans. Entren per la porta, obeeixen els gestos del rei, agafen les dues dones i tots entren dins el palau, menys el corifeu)


18

Estsim II El dest Corifeu

Cor (Els membres del cor envolten el corifeu. Sadrecen al pblic assenyalant la porta de palau) Corifeu: Als qui tenen la casa sacsejada pels dus no els manca cap malastre

que no sarrossegui fins a la seva ms llunyana descendncia. Cor: Els dus! Els dus! Els dus!

! [i ze] Corifeu: Felios aquells qui passen lexistncia sense tastar la dissort. Cor: (Plany) La dissort!

! [i disdemona] Corifeu: Salbirava una llum desperana entre els mots insensats i furiosos.

Per a la casa de Tebes no tenen acabament les antigues calamitats. Cor: (Lament) El dest! El dest! El dest!

! [i mra] Corifeu: Amb esperana atzarosa, apropen els seus passos al foc ardent. El

temps que lhome viu estalvi de calamitats s molt breu. Cor: (Resignat) s molt breu. s molt breu. s molt breu.

[pols brajs] (Sen va el cor, tothom capjup, resta el corifeu)


19

Episodi III Irremovible Corifeu

Hmon Creont

(Creont surt del palau. Posant-li la m a lespatlla acompanya el seu fill Hmon i lalliona. Hmon nega amb el cap i intenta qestionar el seu pare) Creont: Hmon, fill meu, no hi ha mal pitjor que lanarquia. Lanarquia,

Hmon, destrueix les ciutats i provoca la runa de les cases. Cal no permetre que les ordres siguin mai rebatudes per una dona, Hmon. (Pontificant enrgicament) Si cal, s millor sucumbir a mans dun home que sser considerat inferior a una dona.

Corifeu: (Donant-li la ra i tustant el jove Hmon al pit) Si no governes la teva

prpia casa amb ordre, qu hauries de fer amb els qui no sn de casa? Creont: Mai, fill meu, no perdis el seny pel plaer duna dona. Hmon, refusa

aquesta noia per indigna i deixa-la que cerqui esps a lHades. Pel seu delicte de rebellia no puc mancar a la meva paraula. Hmon, lhe de matar, per molt que invoqueu Zeus, protector de la famlia.

Corifeu: (Donant-li la ra i tustant el jove Hmon al pit) La ciutat ha posat Creont

al capdavant. Ha de ser obet, Hmon, en les coses justes... (Resignat) i en les que no ho sn.

Creont: (Apenat) Hmon, fill meu, encara mestimes? Hmon: (Dcil) Pare, per a mi no hi ha cap casament que valgui ms que el teu

govern just. Tot el que dius s prou assenyat. Per he observat que la teva presncia produeix temor a qualsevol ciutad. I en la foscor mha estat possible descoltar els planys que la ciutat fa per la meva noia, Antgona. Corre en silenci lobscur rumor que Antgona, la ms innocent de totes les dones, tindr una mort ignominiosa per un fet tan lloable: no ha perms que un germ caigut en el combat rests insepult. Antgona no s ms aviat digna duna recompensa? Pare, no tobstinis a tenir una sola opini irremovible. Noms s correcte all que tu dius i no res ms? Pare, no s cap vergonya que un home, per savi que sigui, aprengui incessantment. Els arbres que es dobleguen, salven les seves branques, els que oposen resistncia, sn arrancats de soca-rel.


20

Corifeu: (Allionant Hmon) Els homes desitgen engendrar fills dcils. Hmon, has de conservar sempre fidelitat als bons consells del teu pare. (A Creont) Malgrat la seva joventut, t cert judici,

Creont: (Desdenys, donant-los lesquena i parlant per a si mateix) Aix ara, a la

meva edat, he daprendre a raonar dun jovenet com aquest, que honora els avalotadors i diu que he de governar la ciutat segons el criteri dels ciutadans.

Hmon: No hi ha ciutat que sigui cosa dun home sol. Creont: (Condescendent) Ah! La ciutat no s considerada del qui la governa? Hmon: (Irnic) Series un bon governant dun pas desert. Creont: (Ofs) Pobre miserable! Ests jutjant el teu pare? Hmon: Un governant no ha de trepitjar els privilegis sagrats dels dus. Creont: (Irat) Ets mesqu i ets esclau dels capricis duna dona. Hmon: (Amenaant) Antgona pot morir, per, si mor, alg altre morir tamb. Creont: (Irat) Goses amenaar-me? Imprudent, amb plors et far posar seny! Hmon: Si no fossis el meu pare, diria que tu lhas perdut, el seny. Creont: (Irat) Porteu-me aqu aquella dona odiosa, perqu mori en presncia del

seu proms, davant els seus ulls. Hmon: No! Davant meu no! Mai ms no veurs el meu rostre amb els tus ulls. (Hmon empunya lespasa, el corifeu se nadona i sinterposa entre fill i pare. Hmon embeina lespasa, es tapa els ulls amb lavantbra es gira i surt a desgrat de lescena. El corifeu corre cap a la porta i amb gestos transmet les ordres de Creont) Creont: (Irat, jurant i alant el puny amenaant el fill quan va sortint i quan ja s fora

descena) No podrs alliberar del seu dest aquesta noia! La tancar viva en una gruta perqu mori de gana implorant el du Hades que se lendugui al mn subterrani.

(Creont entra a palau. Resta el corifeu)


21

Estsim III Amor Corifeu

Cor (Entra el corifeu i els membres del cor lenvolten. Sadrecen al pblic o a un personatge imaginari: Afrodita, deessa de lamor) Corifeu: Amor dAfrodita, que fas nit en les galtes tendres de les donzelles,

aquell que tu posseeixes esdev foll. Cor: Amor foll. Amor foll. Amor foll.

. [ros anite] Corifeu: Amor dAfrodita, que rondes per indrets de la mar enll i per les terres

ferstegues, tu has provocat baralles entre homes de la mateixa sang. Cor: Amor sagnant. Amor sagnant. Amor sagnant.

. [ros ematir] Corifeu: Amor dAfrodita, mentre fas el teu joc, Antgona ateny el sojorn de

reps etern. Ho veig i no puc contenir el doll de llgrimes. Cor: Amor etern. Amor etern. Amor etern.

. [ros aigens] (Sen va el cor, tothom capjup, resta el corifeu)


22

Episodi IV Desesper Corifeu

Antgona Soldats/serventes Creont

(Entra Antgona lligada de mans, escortada per dos soldats o serventes) Antgona: (Apenada, desfent-se de la custdia, al pblic mostrant les mans lligades)

Mireu-me, ciutadans de Tebes. Per darrer cop veig la llum del sol. El dem ja no existeix. Se menduen viva a lHades. Sense planys, sense amics... Ja no hi haur qui em canti els himnes de les meves noces.

Corifeu: (Admirant-la) Princesa de Tebes, tadreces tu mateixa al cam dels

morts, esplendorosa i coberta de lloances en vida, com els semidus. Antgona: Ai! Ai! Et rius de mi. Perqu no esperes que sigui morta? Corifeu: (Resignat) Antgona, expies els pecats incestuosos dels teus pares. Antgona: S, estic maleda pel dest dels meus pares. Sense esps, vaig ara amb

ells a conviure. Corifeu: (Fent-li retret) Per tamb expies la teva gosadia dhaver topat amb la

justcia del rei. Antgona: (Li replica, ofesa) Gosadia? s un acte de pietat honorar els morts?

Polinices, pobre germ meu! Amb la teva mort mhas llevat la vida. (Al pblic) Oh! Ciutadans de la ptria! Us prenc per testimonis, mireu per quines lleis men vaig, sense el plor dels qui mestimen, a la meva reclusi sepulcral. Malaurada de mi! Ni formo part del nombre dels qui viuen ni dels qui han mort.

(Creont surt del palau i se sorprn de veure encara Antgona all. Els soldats o serventes corren a apressar Antgona altra vegada) Creont: Emporteu-vos-la immediatament i tanqueu-la dins la tomba tal com jo

he disposat. Antgona: (Alliberant-se dels soldats que lhan tornat a aferrar pels braos obeint el rei,

parla als esperits dels morts) Sense poder fruir del boc de vida que em


23

pertocava, mencamino al sepulcre on mesperen els meus pares, perqu les meves mateixes mans us han rentat sobre les vostres tombes. Quina llei dels dus he transgredit? Que, a lHades, Persfone em jutgi. Ja veus, Polinices, germ meu estimat, quin tracte rebo per enterrar el teu cos! (A Creont, perdonant-lo) Que els teus sofriments, Creont, no siguin pitjors que els que comets injustament amb mi.

Creont: (Als soldats, impertrrit) Si trigueu ms a endur-vos-la, hi haur

represlies. (A Antgona) No et refis, Antgona, que, retardant el dest amb les teves paraules, els fets sesdevinguin duna altra manera.

Antgona: (Desmaiada) Ja se memporten! No hi ha ajornament! Amb quines

angoixes em fan pagar la meva pietat! (Creont entra al palau. Els soldats semporten Antgona a la fora lluny del palau i es creuen amb el cor que entra portant una tela llarga. Antgona pren la tela que va arrossegant mentre se lenduen)


24

Estsim IV Agonia Corifeu

Cor (Els membres del cor envolten el corifeu. Porten una tela llarga que donen a Antgona mentre els soldats se lenduen. Sadrecen al pblic o a un personatge imaginari, les Moires, divinitats que controlen el dest) Corifeu: (Resignat) Antgona, et foren hostils les Moires del dest. Cor: Les Moires. Les Moires. Les Moires.

. [i Mre] Corifeu: (Trist) Antgona, sextingeix el vigor de la teva follia, reclosa en una

cambra sepulcral. Cor: Pres de pedra. Pres de pedra. Pres de pedra.

[lzinon desmotrion] Corifeu: (Resignat) Antgona, el dest no pot sser defugit. Cor: El dest! El dest! El dest!

! [i mra] (Sen va el cor, tothom capjup. Resta el corifeu)


25

Episodi V Remordiments Corifeu

Creont Tirsies Pigall

(Entra Tirsies, lendev cec. Creont surt del palau i salegra de veure lendev. El rei sescura la gola per fer-se notar. El cec pot anar condut per un noi que li fa de pigall. El pigall encara el cec cap al monarca i li estira la tnica per indicar-li que es troba en presncia del rei) Tirsies: Senyor de Tebes, aqu em teniu, el vell Tirsies... (Sexcusa mentre tusta

amb el bast i palpa el rei descaradament) Qui no hi veu ha dendevinar el cam. Com tu, Creont, que guiaves amb encert la ciutat fins que et vas apartar del meu consell. Pensa que ara camines pel fil de la navalla de la sort.

Creont: (Espolsant-se amb angnia els vestits que ha palpat el cec) Com mesgarrifen

les teves paraules! Tirsies: (Asseient-se en un escambell que li porta el pigall) Des del meu seti

dendev he sentit el frenes i els esgarips daus malastrugues que sesbatussaven amb urpades assassines.

Creont: Quin parlar tan enrevessat! Haurs ofert sacrificis? Tirsies: Ha estat intil, el caliu sapagava amarat de bilis. Tots els nostres

altars de sacrificis estan infestats de bocins de la carn que aus i gossos han arrencat del cadver de Polinices. s per culpa de la teva decisi si la ciutat est malalta.

Creont: I doncs? Tirsies: (Renyant i tustant-lo amb el bast) Arrogant! Sigues indulgent amb el

mort! No vulguis batre qui ja est batut! Quina fora mostres matant de nou qui ja s mort?

Creont: (Indignat) Ah! s aix... Aquest cadver no lenterrareu! No se lenduran

ni les guiles de Zeus! (Malfiant-sen) VelI, tu tamb intrigues contra mi i em llances dards per treuren algun profit.

Tirsies: (Ofs) Mesqu! Dius que menteixo amb els meus oracles?


26

Creont: (Condescendent) Ets un endev expert, per et complaus en els meus

mals. Revelam coses que maportin guanys... per spigues que no comprars la meva voluntat.

Tirsies: (Ofs i amenaador, veu estentria, arrossegant les paraules) Lodi fa

trontollar les ciutats quan els cadvers no tenen altres tombes que la fam dels gossos i de les feres rapinyaires. Pagars amb un mort eixit de les teves prpies entranyes a canvi dun mort insepult i duna morta en vida. Daqu a poc temps hi haur gemecs entre homes i dones del teu casal. Aquests sn els dards infallibles que et disparo al cor. Qu creus que hi guanyo rebellant-te aix? (Al pigall) Noi, portam a casa (Marxen el cec i el pigall).

Corifeu: (Espantat) Senyor, Tirsies ens ha deixat unes profecies esferedores. Jo

ja tinc cabells blancs i mai li he sentit cap predicci fallida. Creont: (Atabalat) Qu he de fer doncs? Digues-mho i tobeir. Corifeu: Vs i allibera la noia del seu sepulcre subterrani i construeix una

tomba per al mort. Creont: (Espantat) Aix maconselles tu tamb? Creus que he de cedir? Ai!

Trenco a contracor les meves lleis. (Esbocina el pergam. Avisant cap a dins el palau) Vosaltres, servidors, agafeu destrals i correm, jo mateix lalliberar.

(Creont entra corrents al palau)


27

Estsim V Invocaci Corifeu

Cor Antgona

(Els membres del cor envolten el corifeu. Porten el cadver dAntgona entre els braos i el dipositen en un costat de lescena. Antgona porta nuada al coll la tela amb la qual sha penjat. Sadrecen al pblic o a un personatge imaginari, el du Dions) Corifeu: Oh du Dions! Reverenciat sota mil invocacions. Than vist per on

corren les nimfes i les bacants. Per les cimes cobertes dheura i de vinyes verdes on els fundadors de Tebes sembrreu les dents del drac.

Cor: Dions, escolta! Dions, escolta! Dions, escolta!

, !! [Dinise, ake!] Corifeu: Oh du Dions! Plan de Zeus. Baixa pels rostos amb un pas

purificador per salvar de la cruel malura la ciutat que testimes. Cor: Dions, salva-la! Dions, salva-la! Dions, salva-la!

, !! [Dinise, tftin stze!] (Sen va el cor, tothom capjup. Resta el corifeu)


28

xode Malastres infinits

Guardi Corifeu Soldats/coreutes Creont Eurdice

(Entra el guardi. Ajudat pels soldats o per membres del cor, porten el cadver dHmon tapat amb un vel i el dipositen al costat del dAntgona. Els soldats marxen) Guardi: (Amb desesper, al pblic o a s mateix) Creont ho ha perdut tot! Era digne

denveja, ho tenia tot: el poder dun tir, la casa plena de riquesa, lhonor dheroi... i ara... sn morts!

Corifeu: Morts? Quina nova aflicci vns a portar al rei? Guardi: (Amb la mirada absent) El rei... un home en mans de la sort i la dissort

(Fent balana amb les mans). Quan lhome perd el que ms sestima el considero un cadver vivent. Sn morts!

Corifeu: Qui sn morts? Parla! Guardi: (Plorant aferrant el corifeu per les espatlles per fer-li entendre) Hmon s

mort! (Descobrint el vel que tapa el cadver dHmon) Mireu-lo, malaurat, Hmon s mort!

Corifeu: (Sorprs) S'han acomplert les paraules de l'endev! (Estranyat) Tot i

haver enterrat el cos abandonat de Polinices... (Apenat) hem fet tard! Guardi: (Plorant aferrant el corifeu per les espatlles) I tant si hem fet tard.

(Acompanya el relat amb gestos) Apartem la pedra del tmul i trobem Antgona penjada del coll amb un dogal fet amb roba de lli del seu vel (Recull el vel del cadver dAntgona i el mostra). I Hmon... Hmon sabraa a la cintura de la malaurada nvia amb desesper (Abraant el vel o halant com si lestirs des del terra), com si encara pogus evitar que traspasss al mn subterrani.

Corifeu: (Assenyalant el subsl) Mseres criatures. Tindran les noces a l'Hades. Guardi: (Acompanya el relat amb gestos) I Creont suplica al seu fill, estirant-lo

pel bra per treure'l de la tomba. Hmon shi regira mirant-lo amb ulls ferotges, li escup a la cara i sense contestar-li treu l'espasa. Creont esquiva el


29

cop. Aleshores Hmon s'enfonsa mitja espasa al costat (Fent el gest d'apunyalar-se a si mateix) i defalleix als peus d'Antgona amb una ranera sangonosa.

Corifeu: I la reina Eurdice? (Mira cap al palau) Guarda un dol privat? Massa

silenci l'envolta. Entrem. Desprs de tant d'infortuni... perdre un fill... Entrem, m'angoixa, que no cometi un desencert.

(Van per entrar a palau quan Creont surt a escena portant una tela ensangonada que sanir refregant per les mans i per la cara per eixugar-se les llgrimes. El corifeu es queda, astorat, el guardi entra corrents) Corifeu: Heus ac el rei. Porta una mostra dels seus propis errors. (Al rei,

renyant-lo) Que tard que has vist el que s just! Creont: (Assentint amb recana) Que tard! Que tard! Que tard! (Arrossegant els

peus, defallint, colpejant-se el pit) Ai! Fill meu, quina mort tan jove... pels meus errors. Malets decrets forassenyats els meus. (Mostrant la tela ensangonada) Els dus han descarregat sobre mi un pes enorme, enorme, enorme...

Guardi: (Ve de palau, sost una daga amb les dues mans) Senyor, a les teves mans

regalima la sang duna desgrcia, per si entres a casa teva, veurs noves calamitats.

Creont: (Ajupit al costat del cadver dHmon) Hi ha encara alguna desgrcia

pitjor que aquesta? . Guardi: (Acusant-lo) La teva esposa, la mare dHmon, tha malet i tha acusat

de la mort del seu fill i, tot seguit, amb aquesta daga sha obert les entranyes. Esfereda i queixant-se amargament acaba dexpirar als peus de laltar. La reina Eurdice s morta!

Creont: Eurdice... esposa meva..., tu tamb... morta! Per la meva culpa... Mser

de mi. Hades! Per qu vols destruir-me?! Pobre mare... pobre fill... Hades! Per qu em tornes a matar quan ja sc mort?! (Aferrant-se al guardi i alant-li el bra amb la daga intenta que li clavi. El guardi es resisteix) Per qu ning mabat dun cop despasa ben esmolada? Quin infortuni, quin dest tan malastruc. Que jo no vegi mai ms cap altre dia.

(El guardi llena la daga ben lluny i es desempallega bruscament del rei que trontolla i cau de genolls al mig de lescena)


30

Guardi: Els dies que hagis de viure... aix s cosa del futur. No demanis res ara. Quan el dest colpeix, cap mortal pot defugir-lo (Surt).

Corifeu: (Mentre labandona i surt descena li fa retrets) Lorgull i larrogncia than

fet perdre el seny i els dus than castigat amb malastres infinits. Creont: (De genolls, mostrant el drap ensangonat i el palmell de les mans) Tot el que

toquen les meves mans es destrueix (Acota el cap).

(Vent o campanades luctuoses o Can a Mahalta del poeta Mrius Torres )

(Tel)


31

Antgona

Localitzaci, escenografia i caracteritzaci Escenaografia: Sfocles va innovar lescena teatral usant decorats pintats. En un lateral

dues o ms columnes jniques o driques i unes teles o cortines formen una porta. Representa la porta de la ciutat de Tebes o la porta del palau.

Dramatis personae Antgona (neboda de Creont): Herona. Vestida elegantment. Porta algun recipient a

les mans. Representa i defensa fermament les normes divines, no escrites, per tradicionals i sempiternes. Posseeix valor, noblesa i sentit de lhonor. T una voluntat forta i inflexible. Tot i que es plany, accepta volenterosament la mort, sense penedir-se del dest que ella mateixa ha triat (Castellanos, 2003).

Creont (rei de Tebes): Vell. Ben vestit. Porta sempre a les mans un pergam enrotllat amb les seves lleis i ledicte funest, perqu Creont representa i defensa obstinadament lordre hum, les lleis de la ciutat que emanen del seu poder com a tir. Solemne, desconfiat, orgulls, de carcter decidit, fort i llanat. Ms tir que pare, prioritza linters pblic. Pensa que la ciutat s del qui mana i, amb aquesta idea arcaica, ladministra com un territori, no pas com una collectivitat de persones. T el cor per conseller. El patriotisme amb qu justifica les seves decisions noms s tirania. Menysprea la joventut i les dones, a qui considera ssers inferiors. Acaba moralment venut i accepta el seu fracs (Castellanos, 2003).

Corifeu (portaveu del cor): Vestit elegant, distingit. Porta una vara de comandament. Omnipresent. Actua com a director i conductor de la trama, a vegades opina i participa en els esdeveniments i daltres s un observador extern que sadrea al pblic.

Coreutes (entre 2 i 15 membres formen el cor): El cor interv i parla intercalant i repetint paraules en grec i en catal. Poden portar a les mans un pergam desenrotllat, com una solfa. Sfocles presenta un cor de ciutadans nobles i ancians. El cor pot ser considerat com un altre actor, per subordinat als actors veritables, facilitant-los lacci, refrenant la seva clera, incitant-los a actuar, aconsellant-los... El cor admira Antgona i li fa costat, per es mostra indecs i no li presta un suport obert, tampoc dna suport a les accions de Creont (Castellanos, 2003).

Guardi/na soldat servent/a: Segons la disponibilitat dactuants, poden ser un o ms o combinar-se. Porta diferents objectes en diferents escenes: un pergam, un sac de rocs, una corda... Les serventes poden dur safates o gerros o qualsevol recipient a les mans. Persona del poble, el seu llenguatge senzill s ple de proverbis, dites popular i frases sentencioses. Fa grans circumloquis per por de parlar davant el seu rei Creont. Tot i sentir pietat per Antgona, el domina el seu egoisme ingenu i la


32

seva por per conservar la vida. La seva actitud mesquina contrasta amb lideal de generositat que representa Antgona (Castellanos, 2003).

Ismene (germana dAntgona): Porta vestits elegants, vels i un recipient a les mans. El segon cop que apareix porta les mans lligades. Imatge de lantiherona, acaba en silenci i en segon terme. Comena amb un fort sentiment de solidaritat amb la seva germana, per aviat s dominada pels seus temors, dubtes i indecisions (Castellanos, 2003).

Hmon (fill de Creont i proms dAntgona): Vestit senzill. Porta una espasa. Jove tmid i delicat. Pren una actitud serena, fins i tot freda per a una persona enamorada. Massa tard, lamor li dna forces per a oposar-se al seu pare, per, malgrat la seva rbia, no gosa matar-lo ni t forces per viure. (Castellanos, 2003).

Tirsies (endev): Vell. Mal vestit amb parracs. Cec. Porta un bast per guiar els passos i una bossa amb daus, ossos o pedres d'endevinar. Si no lacompanya el pigall, ell mateix es porta lescambell o seti de lendev.

Pigall: Nen. Mal vestit amb parracs. Porta un escambell o tamboret. Guia el cec, lajuda en tot i li sost els objectes.

Soldat dArgos: Porta llana, escut i casc, si pot ser amb crinera. Els soldats grecs solien portar una tnica llarga de plecs simtrics. Sobre ella, una cuirassa formada por tires de cuir amb peces metlliques cobria pit i esquena.

Soldats de Tebes (2): Poden ser substituts per serventes o per coristes.

Etocles, germ dAntgona: Difunt. Porta escut i casc amb crinera o plomalls. El cos pot aparixer vestit com un soldat o amb la roba clssica grega o amortallat amb una tela que amaga tot el cos.

Polinices, germ dAntgona: Difunt. Porta llana. El cos pot aparixer vestit com un soldat o amb la roba clssica grega o semi nu i cobert de vels que uns li treuen i daltres li posen o amortallat amb una tela que amaga tot el cos.

Eurdice, esposa de Creont: En aquesta adaptaci no apareix en escena. Vestuari: Pplum [pplos]: Tnica senzilla, curta fins als genolls, descoberta dels costats,

generalment sense mnigues, cobria el cos molt lliurement. Cenyida per un cintur, un cord o una banda de roba, podia subjectar-se amb fermalls a les espatlles.

Exmide [exoms]: Tnica masculina senzilla, deixava al descobert mig pit i tot el bra dret, la portaven els artesans i els esclaus.

Quit [jitn]: Tnica femenina elegant formada per llargs plecs de teixit vapors fins els peus, oberta per un costat, subjectada als muscles, deixava els braos al descobert. Els homes portaven quit curt, sobre genoll.


33

Diploidion: Quit femen amb doblec sobre la cintura i el plec exterior penjant. Cobria pit i esquena, podia anar per sota les altres robes.

Himtion [imtion]: Rectangle en

forma de capa que cobria tot el cos. Un extrem passava sobre el muscle esquerra, baixava per lespatlla, voltava el bra dret i es penjava altre cop sobre el muscle esquerre. Es portava per sortir de casa. Les dones solien vestir amb colors vius i els homes, blanc o cru.

Clmide [jlams]: Capa curta

rectangular, coll arrodonit, cordada amb fbula sobre el muscle dret.

Calat: Els grecs anaven descalos dins de casa.

Calaven sandlies (crpida [kreps]) avarques (carbatina [karbatni]) o botes a mitja cama.

Calyptra [kalptra]: Vel femen que

cobria el cap quan no portaven lhimtion per tapar-sel. Els homes vestien tota mena de gorres i capells, per era habitual el cap descobert. El cabell molt curt simbolitzava el dol.

Attrezzo 1 escut 1 llana 1 espasa 1 daga 1 casc (amb cresta o plomall) 1 tamboret 1 rotlle de pergam 1 bast de cec 1 vara amb cintes 1 banda de tela per embenar els ulls 2 cordes 1 sac de rocs 1 saquet amb daus, ossos o pedres d'endevinar X Gerros, safates, recipients

Antígona adaptació Lluís Solé i Perich(1).pdf

Documents

Transcript of Antígona adaptació Lluís Solé i Perich(1).pdf